61 beques d’estudis per a l’alumnat del Collège Calassans de Kadjinol (Senegal) pàg. 26

Nova composició de l’AMPA L’entrevista

El 32è Dia de la Família

L’Associació renova els seus membres pàg. 24

Albert Roig,director gerent del CES pàg. 104

Sum

ari EDITORIAL

La ginesta altra vegadaJo avaluo, tu avalues, ell avalua… Tots avaluemEl PEB (producte educatiu brut)

INFORMACIÓ INSTITUCIONALL’Escola Pia Calassanci L’Escola Pia de Catalunya posa en marxa una nova institució educativaSobre el finançament de l’escola concertadaObtenció de la Llicència Mediambiental i d’Activitat Breus

COMPARTIR VALORSCompartint celebracionsEls grups Mou-teLes campanyes solidàries

L’ASSOCIACIÓ I TUNova composició de l’AMPA El 32è Dia de la FamíliaL’Escola de Família Comunicació Les activitats

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació InfantilEducació PrimàriaEducació Secundària: ESO i BatxilleratCicles Formatius

ESCOLA VERDA

CENTRE FORMADOR D’ALUMNES EN PRÀCTIQUES

EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ

LA MEDIATECA

EL RACÓ DEL CES

L’ENTREVISTA

Esc

ola

Pia

de S

arr

ià

Edició: Associacio de Mares i Pares d’alumnes de l’Escola Pia de SarriàRedacció i producció editorial: Escola Pia de Sarrià

Immaculada, 25-35 | 08017 Barcelona Tel.: 932 120 908 Fax: 932 112 704

Disseny gràfic: Sprint Copy, SLImpressio i maquetació: Sprint Copy, SLDirector gerent: Josep M. ArbusíDirectora pedagògica: Gemma FerrerCap d’estudis d’Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària: Rosa M. Roca

Cap d’estudis dels cicles Mitjà i Superior de Primària: Xavier OcañaCap d’estudis d’ESO: Tere PratsCap d’estudis de Batxillerat: Anna RosésCap d’estudis de Cicles Formatius: Lluís CamprubíDirector gerent del CES: Albert Roig

Dipòsit legal: B-41.015-1968Nombre d’exemplars: 1.900

468

9

1111

1313

141618

2426313334

374354

87

90

91

94

96

104

Les opinions expressades pels col·laboradors

són exclusives dels autors.

ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

4

Com molts de vosaltres ja deveu saber, aquest any hi ha hagut canvis en la Junta de l’AMPA. La seva presidenta, Anna Carmona, i molts dels seus membres van deixar els càrrecs.

Voldria reiterar el més sincer agraïment a tots ells, per totes les tasques que amb tanta il·lusió han anat fent durant aquests anys, per tot el temps que han dedicat a aquesta Associació. Han llegat a la nova Junta una feina més que ben feta.

Per això ja vam comentar que el nostre projecte serà de continuïtat, de seguir amb el seu model procurant que la relació entre família i Escola sigui el més intensa, propera i efectiva possible.

No podem més que ressaltar i agrair el suport que dóna l’Escola a l’AMPA actuant en una línea de molta proximitat, d’implicació directa, d’interès per les nostres activitats, d’intercanvi d’opinions i amb molt, molt d’afecte per part de tot el personal.

Tots tenim clar que la relació família-escola és clau per a l’educació dels nostres fills i filles. Família i escola són els pilars de l’educació. Per aconseguir una educació de qualitat és necessari que la família sigui part activa del sistema educatiu, tal com ho manifesta la mateixa legislació: “les famílies hauran de col·laborar estretament i hauran de comprometre’s amb el treball diari dels seus fills i amb la vida dels centres docents”.

Així doncs, tant l’escola com la família tenen al seu abast el repte d’educar els nois i noies i la coordinació entre les dues institucions és fonamental. Es demana que els pares formin organitzacions dins les escoles, com és l’AMPA, i que aquesta es constitueixi en comissions en què també participin membres de l’Escola.

Arribem a la conclusió que família i escola formen un binomi que no es pot separar. Els nostres fills i filles es fan com a ciutadans i se socialitzen en dos contextos (dels dos reben pautes i models de comportament) així que és primordial que ambdós contextos estiguin units, amb unes fites i uns objectius compartits.

Això no treu que el treball conjunt entre família i escola hagi de respectar les singularitats de cada entorn educatiu, els seus papers i les seves responsabilitats.

Permeteu-me que en aquest punt faci una reflexió sobre el nostre paper i les nostres responsabilitats com a pares i mares.

Una altra vegada, un any més s’acaba el curs escolar i retorna per als nois i les noies el temps de descans i lleure.

Com va dir el poeta:

La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor.

No ens cansem de sentir com hom comenta la increïble rapidesa amb què passa el temps.

La relació família-escola és clau per a l’educació

dels nostres fills i filles

EDITORIAL

La ginesta altra vegada

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

5

Sense anar més lluny, al Parvulari de l’Escola, quan s’han penjat els murals de la castanyera plens de fulles de la tardor, en un temps que ens sembla un sospir, ens enlluernem amb els guarniments de Nadal. Tot seguit, retallem la figura de la Vella Quaresma i ja quasi és l’estiu. La ginesta altra vegada…

Adults i joves som conscients que ens hem acostumat a la immediatesa, a voler-ho tot sense poder esperar i a no acceptar un ‛‛no” per resposta. Tot plegat sembla que acceleri la velocitat en què succeeixen les coses i converteix el temps en un valor molt preuat.

Evidentment, si observem els nostres fills i filles, els canvis són més que evidents. Els nens aprenen, progressen i maduren fins que, de sobte, ens trobem amb uns nois i noies que ja decideixen per si mateixos. La ginesta altra vegada…

Per cada un dels nostres fills segur que l’Escola ha significat un any ple de projectes, il·lusions, reptes, amics, seguretats i dubtes diferents dels de l’any anterior

i tots tenen moltes expectatives pel que fa a l’any vinent.

En el camí diari, en el nostre “carpe diem” hi ha molts més missatges, diguem-ne “subliminals”, que acostumem a percebre. Ens podríem aturar a esbrinar una mica els dels nostres fills i així gaudir més d’ells, ja que cada instant és irrepetible i cada somriure diferent.

És clar que això és un tresor que com a pares no ens podem perdre, estar amb ells esperant que torni la ginesta altra vegada… per arribar a valorar que cada any que passa, cada ginesta, essent igual de meravellosa, és ben diferent.

Gaudim-ne, per molt que intentem córrer: la ginesta només vindrà al temps de la calor.

Que tingueu molt bon estiu!

Inma CoronasPresidenta de l’AMPA

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

6

El mes de juny sol associar-se a exàmens, proves, avaluacions... A partir d’aquest curs, almenys fins que torni a canviar la llei educativa, també el mes de setembre tornarà a ser protagonista, perquè tornen els nervis dels exàmens de setembre, que gairebé els teníem oblidats.

L’avaluació és una condició indispensable perquè els alumnes progressin, però també perquè qualsevol organització avanci i creixi. Des d’aquesta perspectiva l’avaluació de centres escolars establerta a la Llei orgànica d’Educació (LOE), planteja avaluacions diagnòstiques for-madores i internes, transmetent-se amb això un missatge genèric d’avaluació de centres i d’autoavaluació.

S’insisteix, amb bon criteri, en que el que s’ha d’avaluar són les competències dels alumnes. A l’Escola Pia de Sarrià no ens limitem a avaluar aquestes dimensions, sinó també pensem en elements importants a avaluar internament com la gestió del desenvolupament professional del personal docent i no docent. L’opinió dels pares, dels alumnes, dels professors i del personal d’Administració ens permet tenir una avaluació del nivell de satisfacció dels serveis que ofereix l’Escola i també del clima d’aula i d’Escola.

Tota avaluació s’ha de plasmar en un pla de millora en el qual es recullen les actuacions, la temporització, els responsables i els recursos destinats. Entenem aquests plans com una mena de contracte que ens implica i compromet solidàriament a totes les parts implicades amb l’objectiu principal de tractar els problemes amb rigor i claredat per facilitar a l’alumnat el suport necessari en el seu procés formatiu.

Ja fa tres anys que hem iniciat un Sistema de Gestió de la Qualitat que abraça els processos més significatius de l’activitat quotidiana de l’Escola. Estem treballant en el desenvolupament de processos tan importants per l’alumnat com: Planificació de Centre, Comunicació i Relacions, Organització i Planificació Curricular, Tutoria i Orientació, i Desenvolupar, Avaluar i Innovar el Procés d’Ensenyament-Aprenentatge, entre altres.

Tenim en marxa un protocol per gestionar incidències i durant el mes de maig hem realitzat una auditoria interna per detectar possibles no-conformitats en diversos processos i aplicar les accions de millora necessàries per corregir-les amb la confiança de poder obtenir l’acreditació per part de l’empresa certificadora, però sobretot per anar avançant en la millora contínua de l’organització. Sense avaluació és difícil que millori la qualitat de l’Escola. L’avaluació actua d’indicador de qualitat del nostre funcionament i de la nostra organització.

Avaluacions externes més significatives del nostre alumnat:

a) Es realitzen avaluacions curriculars de diagnòstic de les competències bàsiques dels alumnes en quatre moments de l’ensenyament obligatori: a cinquè i sisè de Primària i a tercer i quart d’ESO. Aquestes avaluacions no tenen influència acadèmica, però demanen coherència amb l’avaluació interna dels equips educatius.

b) Avaluació dels nivells de llengua anglesa i francesa mitjançant les proves oficials de Cambridge i del Ministeri d’Educació Nacional francès. Els òptims resultats dels alumnes presentats ens permeten anar progressant en el Pla de Millora de l’Aprenentatge de les Llengües Estrangeres.

Avaluar per millorar

EDITORIAL

Jo avaluo, tu avalues,

ell avalua… Tots avaluem

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

7

c) Prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Superior, amb el 94% d’aprovats.

d) Proves d’accés a la universitat (selectivitat), amb més del 95% d’aprovats.

És important avaluar les competències de l’alumnat, però també les actituds i habilitats que es deriven de l’Estil Metodològic de l’Escola Pia de Catalunya i, per descomptat, els processos d’ensenyament-aprenentatge. Un cop in-tegrades totes les dades concretem una única proposta d’actuació que permeti el progrés de tot l’alumnat, cadascú segons les seves possibilitats.

Per altra banda estem convençuts que avaluar-se i participar en processos d’avaluació val la pena i que és un esforç que després condueix a resultats positius per a l’activitat professional de l’Escola, de tots els que hi treballem i de tot l’alumnat.

Aquest curs, ha estat el primer any del quadrienni de la VI Assemblea de les Institucions Educatives de l’Escola Pia de Catalunya i una de les polítiques acordades vol millorar la convivència treballant des de totes les etapes i tots els estaments de l’escola, les dimensions social, emocional i interior de les persones”. Com ja es preveia, cada vegada es fa més palesa la necessitat de treballar, dins de l’escola, diferents aspectes que ajudin a millorar el clima de l’aula i les relacions personals. Són moltes les experiències descrites, on els nois i noies i els joves milloren els aprenentatges, treballant sistemàticament aspectes vinculats a l’autoestima, la seguretat, les relacions per-sonals, la capacitat de mantenir un diàleg intern, etc. Amb la intenció de fer una diagnosi del clima actual de l’aula i de l’Escola s’ha passat una enquesta als diferents col·lectius del nostre centre: alumnat, professors, personal d’administració i serveis i a una mostra de 300 famílies. El resultat de l’enquesta ens permetrà fer una anàlisi de la realitat “climàtica” de l’Escola i ens permetrà comparar-nos amb el altres col·legis de l’Escola Pia de Catalunya. Tornarem a passar l’enquesta dues vegades més en els propers tres anys per valorar l’evolució dels resultats de les dimensions avaluades: relació, desenvolupament i capacitat de reflexió.

A vosaltres, pares, us demano una autovaluació personal: he estat al costat dels meus fills ajudant-los en els deures, en les lectures, en els jocs? He tingut entrevistes amb el tutor o la tutora? He manifestat interès pels resultats acadèmics i educatius dels meus fills? He compartit amb ells l’anàlisi dels butlletins de notes? He participat en les tertúlies, els seminaris i les conferències de l’Escola de Família? He assistit a les reunions convocades per l’Escola? He compartit amb l’Equip Psicopedagògic aspectes que em preocupen com a pare o mare? He fet arribar a l’Escola la meva opinió quan se m’ha demanat?

De la mateixa manera nosaltres ens preguntem: he tingut un mínim d’una entrevista amb els pares dels alumnes del meu grup? He alertat a temps d’alguna actitud inadequada o mancança detectada? He tingut una bona comunicació amb totes les famílies? He orientat bé els meus alumnes? He ajudat a cohesionar el meu grup i he donat suport per igual a tots els membres? He aplicat les mesures de reflexió oportunes? He mantingut un clima d’ordre i organització adequats? He estat amatent a les vostres expectatives i als vostres suggeriments?

Si no ho hem fet, ara és el moment de detectar-ho per plantejar-nos propostes de millora. A tots plegats ens toca avaluar per millorar!

Havent-hi hagut la renovació de la Junta d l’AMPA, acabo avaluant amb un “excel·lent” la tasca d’implicació de la Junta sortint en el Projecte Educatiu de l’Escola. I a la nova Junta us dono la més cordial benvinguda i us animo a seguir portant la torxa amb l’objectiu compartit de fer una Escola cada vegada millor.

Bon estiu i merescut descans.

Josep M. ArbusíDirector gerent

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

8

El sistema educatiu necessita revisions contínues per ajustar-se als canvis socials que es van produint i introduir-hi les correccions oportunes. Quan parlem d’educació, més que en qualsevol altre àmbit, cal estar amatent als avenços didàctics, tecnològics, científics… i reajustar programes i metodologies. Això no vol dir, però, canviar les lleis educatives cada legislatura ja que això només genera inestabilitat. I més si aquests canvis no aporten valor afegit perquè no transformen el sistema en allò que és essencial.

La nostra societat està en un procés de canvi profund. Hem passat d’una societat basada en una economia industrial a una societat fonamentada en la producció de coneixement. La societat del coneixement, resultat de l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i a la societat, ha de comportar també canvis educatius importants. Construir una societat de la informació i del coneixement exigeix una educació diferent a la que corresponia a la societat industrial. En aquest nou context, l’aprenentatge no pot seguir sent un procés acumulatiu de dades, ni d’aplicació de tàctiques per resoldre rutines. La repetició i acumulació de continguts deixen de tenir sentit. Ara ens toca ensenyar a orientar la recerca i a donar estratègies per resoldre problemes. Els canvis ens exigeixen formes molt més obertes i imaginatives per superar les rigideses del sistema educatiu excessivament reglamentat i encotillat en l’esquema dels “quatre uns” (un professor, una assignatura, una hora i una classe) i concentrat en els continguts curriculars.

Disposem de moltes dades. Tenim quantificats tots els problemes relacionats amb l’educació. Hem mesurat el rendiment dels alumnes, dels professors, de les escoles. Però això sol no ens soluciona el problema. Per resoldre el problema ens calen idees. I aquestes idees no ens vindran donades pels canvis en la legislació educativa. I menys, ara, en el moment de crisi que estem patint i que concentra tots els esforços polítics en la contenció econòmica i deixa poc espai a la creació d’idees noves. Com va dir Cristovam Buarque (ministre d’Educació del Brasil l’any 2003) “al costat del PIB, caldrà col·locar-hi el PEB, el producte educatiu brut, perquè els resultats de l’educació són un producte que en si mateix agrega a la societat un valor propi, independent dels mateixos impactes econòmics. Són una mena de producte educatiu brut del país, format per l’energia intel·lectual, la crea-tivitat i la sensibilitat de la població educada”. Ara, més que mai, ens cal apostar pel PEB. Per això ens cal una nova manera d’entendre l’educació i només en la mesura que siguem capaços de respondre a aquest repte podrem garantir l’èxit de qualsevol reforma educativa.

Gemma FerrerDirectora pedagògica

Ara ens toca ensenyar a orientar la recerca i a donar estratègies per

resoldre problemes

EDITORIAL

El PEB (producte

educatiu brut)

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

9

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

“M’agrada treballar amb les mans i trastejar amb les màquines. El meu somni és ser mecànic”, explica l’Alan, un jove de disset anys. El curs passat, però, l’Alan no va aprovar l’ESO i no va poder entrar al Grau Mig per fer-ho realitat. Encara no ha desistit i, per això, agafa cada dia el tren de Castelldefels a Barcelona, fins al barri del Raval, per anar a classe. Allà es troba amb el Jerry, que també espera fer de mecànic algun dia. Ell arriba caminant des del Centre d’Acollida on viu, però fa un parell d’anys va fer un viatge molt més llarg: des de la seva Ghana natal, caminà dos anys per creuar el desert i navegà en pastera durant dies, perseguint una oportunitat.

Què tenen en comú l’Alan i el Jerry? Són joves amb els seus itineraris educatius trencats i, ara, tots dos són alumnes a l’Escola Pia Calassanci. Allà, com explica en Joan Prat, escolapi i professor del centre, “és important oferir-los aquelles competències que els seran necessàries per millorar la seva situació laboral i, en alguns casos, el trànsit a una formació més especialitzada. Algunes competències són clarament transversals com poden ser les d’àmbit relacional o laboral i d’altres ja són clarament instrumentals, per desenvolupar una professió determinada. Aquest itinerari és llarg i demana temps ja que molts d’ells vénen de situacions de fracàs personal i escolar ja que no tenen l’ESO acabada i sense l’ESO no tens res. D’altres vénen de processos migratoris i els falta un procés formatiu bàsic”.

L’Escola Pia Calassanci Una escola per reconstruir itineraris educatius i socials de joves en risc

En Javier Pérez, coordinador del Calassanci, explica que aquests nois i noies “no es poden desenvolupar bé en el sistema educatiu tal com el tenim organitzat. No entren en el carril i en l’escola tradicional no se’n surten perquè no poden aportar el que allà s’espera. Aquí treballem les persones des d’una vessant holística: els ajudem a aflorar les seves capacitats i a valorar-les”. Són joves en risc d’exclusió, per raons econòmiques o socials i que arriben a l’escola derivats dels serveis socials, dels centres d’acollida o dels instituts.

I tanmateix, com explica la Núria Pallí, una de les seves educadores, amb dotze anys d’experiència treballant amb ells, “són joves amb moltes capacitats. Fins ara, no se’ls ha valorat i això els té molt tocats emocionalment. Necessiten suport i orientació”. El seu company Javi García destaca que “em sorprenen constantment. Aquests joves i adults viuen a nivells molt diferents i han desenvolupat els seus propis mecanismes per afrontar el present. Però tenen molt per aportar a la societat: tots els defectes i totes les virtuts de la joventut. L’energia, la vitalitat, l’optimisme, la possibilitat d’equivocar-se, però també la d’aprendre per seguir millorant”.

Per això, “al Calassanci no treballem per aprovar o anar a la universitat. Preparem els joves per a la vida del dia a dia, per relacionar-se amb el seu entorn i per al món laboral. Quan arriben, treballem aspectes com la intel·ligència emocional per assolir una relació assertiva amb els seus companys o amb els seus superiors. O aprenen a parlar en públic. Tots hem de tenir eines i reconèixer els nostres punts dèbils per poder avançar”, explica el Javier.

A part d’aquests tallers, el Calassanci ofereix cursos de cuina, i cursos per ser cambrers, electricistes, mecànics de bicis o informàtics. L’objectiu d’aquesta formació és detectar els interessos i les capacitats innates que

Alumnes del taller de mecànica de bicicletes, amb el seu professor.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

10

tenen. A partir d’aquí, se’ls ajuda a dibuixar un itinerari personalitzat, o bé formatiu mitjançant un programa de qualificació professional inicial (PQPI) del Departament d’Ensenyament o bé laboral. Per a ells no són les aules ni les pissarres. Necessiten experiències.

Una de les claus de l’èxit és que els grups classe són reduïts i l’atenció dels educadors, professionals experts, molt personalitzada. Segons el Javier, és bàsic que “aquests educadors frueixin educant. Han de tenir una certa sensibilitat. Per educar, cal escoltar i deixar-se tocar per l’altre”. La Núria creu que, a més, “hem de saber mantenir l’equilibri emocional. Hi ha factors externs que no controles i que, de vegades, veus que els aboquen al fracàs vital. És tan difícil sortir-se’n sense les necessitats bàsiques emocionals i materials cobertes! Com a educadora, he de saber què puc fer i què no”.

Però els educadors de l’Escola treballen per a l’èxit i no per al fracàs. Com ho mesuren ells? “Crec que tot va bé quan veig que se’n surten en l’àmbit laboral, però també en el social amb les eines que els hem donat. Cal aprofitar cada moment, fins i tot els espais més informals, per arribar a ells”, explica la Núria. Per al Javier, “l’èxit és que el jove sigui ell mateix: desenvolupi les seves capacitats personals i les utilitzi per treballar. Que recordi l’ensenyament rebut, els consells que li vam donar i un lloc on se’l va valorar”.

Com recorda el Joan, “l’Escola Pia té per objectiu fer créixer les persones perquè esdevinguin autònomes i creiem que l’educació és una de les millors eines per afavorir la inclusió social. Per això, té sentit oferir iniciatives perquè les persones que han tingut menys oportunitats puguin tenir-les i així puguin traçar el seu propi itinerari, tal com fem al Calassanci”. Segons el

Javi, “aquests són projectes necessaris com a mecanisme de regeneració social. La societat és com un organisme viu: necessitem cuidar totes les parts per aconseguir millorar”.

En moments de crisi com l’actual, és quan creixen les necessitats socials i, en canvi, disminueixen els recursos. Cada dia més persones s’adrecen a les entitats socials buscant ajut i, en canvi, les subvencions i aportacions per a aquestes entitats descendeixen. Per això, si voleu saber més sobre els projectes del Calassanci o donar-nos suport per als tallers (materials, instrumental...) o ofertes laborals, podeu contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça calassanci@escolapia.cat. Si voleu fer una aportació econòmica, ho podeu fer al número de compte 01280362590100006891 (Bankinter).

Una factura de la llum pot servir per fer un comentari de text; un albarà, per aprendre a sumar, i

la nòmina, per comprendre com funciona la proporcionalitat. Els educadors del Calassanci ho tenen

molt clar: al seu centre no hi ha llibres de text ni se segueix un currículum formal. Però s’aprén.

Com explica la Núria, “impartim les matèries teòriques de manera transversal. Per exemple, davant

d’un cartell que diu 20% rebaixes els pregunto als meus alumnes: vull o no comprar? Em convé? Tots

vénen d’una suma de fracassos acadèmics i no volen sentir que estan estudiant matemàtiques com

fins ara els les han intentades ensenyar. Volen sentir que estan aprenent una cosa útil”. No guarden

bons records del seu pas pel sistema educatiu formal així que mai no diuen que van a l’escola.

Ells i elles sempre diuen que vénen al centre”, afegeix la Núria. El Calassanci és una escola que

no és escola: s’acompanya els nois i les noies en el seu procés personal, educatiu i profesional. Al

Calassanci no s’estudia per aprovar ni passar exàmens. Aquí no hi ha llibres de text, però s’adquireixen

coneixements. Al Calassanci els professors són molt més que professors: “som el seu punt de referència

personal i laboral. No tenen altres referents en el seu entorn per fixar-s’hi”, afirma la Núria.

L’Alan, amb un company, arreglant una bicicleta al taller.

Aprendre matemàtiques amb un albarà

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

11

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

El proper mes de setembre, l’Escola Pia de Salt iniciarà la seva activitat amb un grup de P3 en uns barracons situats en un terreny cedit provisionalment per l’Ajuntament de la ciutat. Aquesta institució educativa neix com una escola oberta a tothom, sense barreres econòmiques. Progressivament, esdevindrà un centre de dues línies d’Educació Infantil, Primària i ESO.

Un cop completada la implantació de l’ESO, es pretén impartir Cicles Formatius i PQPI. D’aquí dos anys, l’Escola es traslladarà al seu emplaçament definitiu: un edifici de nova construcció.

També s’implantaran altres serveis que caracteritzen l’oferta educativa (la sisena hora, el servei psicopedagògic, la formació per al voluntariat o l’aprenentatge de llengua estrangera per immersió a partir de 3r de Primària, entre altres) o serveis específics, com un centre obert de suport per fer tasques escolars amb acompanyament.

Aquest projecte s’inicia amb el ferm propòsit d’oferir una àmplia proposta de serveis extraescolars que contribueixin a la cohesió social del seu entorn, com una mediateca oberta al barri, una ludoteca, un esplai (dissabte tarda), activitats extraescolars esportives i culturals, centre de voluntariat, casals d’estiu i grups Mou-te. També s’oferirà formació d’adults: programes d’alfabetització, cursos de català i castellà i d’autoocupació per a la inserció. Aquests serveis s’implantaran de manera progressiva.

L’Escola Pia de Salt respon a una petició expressa del Govern de la Generalitat i compta amb el suport de les autoritats locals. Neix com una escola més del territori amb vocació de treball en xarxa, juntament amb les altres institucions educatives concertades i públiques de la ciutat.

Marta FerrerRelacions Institucionals

L’Escola Pia de Catalunya posa en marxa una nova institució educativaNeix com una escola més del territori amb vocació de treball en xarxa

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

12

Sobre el finançament de l’escola concertadaSense l’aportació voluntària, però, imprescindible, l’Escola no podria tirar endavant el Projecte EducatiuEls centres privats concertats no poden percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments que tenen caràcter gratuït, i que són els que corresponen al currículum oficial (per exemple, a l’Educació Primària són 5 hores diàries).

La Llei deixa excloses expressament d’aquesta categoria les activitats complementàries (sisena hora...), les extraescolars i els serveis escolars (menjador, medicina escolar, gabinets psicopedagògics...), per als quals es poden establir quotes que han de ser aprovades pel Consell Escolar.En aquests casos, si bé l’ús dels serveis i la participació en les activitats són voluntàries, no es pot dir, en sentit estricte, que la quota també sigui voluntària. La quota esdevé obligatòria, si bé només per a aquells alumnes que volen fer ús dels serveis i de les activitats.

D’altra banda, el fet que el finançament públic que reben aquests centres sigui insuficient (insuficiència reconeguda per la mateixa Administració, i feta palesa en el Pacte Nacional per a l’Educació) els obliga a cercar altres suports. En aquest sentit no és estrany que, mentre aquesta revisió dels mòduls no es faci, es promoguin fundacions o associacions que procurin captar fons. L’ordenament jurídic empara, i fins i tot promou fiscalment, les donacions a entitats sense afany de lucre que poden tenir, entre les seves finalitats, donar suport a l’escola. Res no impedeix divulgar aquestes entitats, i que aquestes sol·licitin donacions per finançar-se. No cal dir que, pel seu caràcter, i d’acord amb la legalitat, aquestes donacions són voluntàries, tot i que són imprescindibles per al manteniment de l’activitat de les escoles.

Com bé sabeu, per les reunions informatives de pre- inscripció, el finançament de l’Escola Pia Sarrià-Calassanç és mixt. El concert educatiu que tenim amb l’Administració educativa finança parcialment el currículum obligatori i

el Batxillerat (52%) i la resta és finançat per les famílies de l’alumnat, mitjançant l’aportació voluntària que es fa a la Fundació de l’Escola Pia (26%) i la facturació per serveis i activitats complementàries (22%); per això diem que és mixt o compartit. El cost d’una plaça escolar de promig (sense la mitja pensió) queda distribuïda així

Cada euro que entra a la Fundació s’aplica a un concepte concret de l’escolarització dels nostres alumnes. A continuació us fem un desglossament per cada 100 euros:

El cost diferencial no cobrat en les activitats comple-mentàries de les activitats aquàtiques d’Infantil i de Primària està inclòs en la partida ‛‛Piscina, activitats aquàtiques”.

Sense l’aportació voluntària, però, imprescindible, l’Escola no podria tirar endavant el Projecte Educatiu; tindria un dèficit del 26%.

Si desitgeu rebre més informació sobre el finançament del nostre centre, podeu concertar una visita amb el director financer de l’Escola, Marcel Massa.

Marcel MassaDirector financer

Aplicació de 100 euros de la Fundació

Materials diversos

Piscina, activitats aquàtiques

Altres despeses de personal

Manteniment

Neteja

Subministraments i comunicacions

Despeses diverses

Amortitzacions

5,12%

3,13%

22,69%

10,79%

15,98%

6,85%

2,73%32,71%

FacturacióEscola 52%

Fundació26%Concert educatiu +

+ subvencions adm.52%

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

13

INFORMACIÓ INSTITUCIONAL

Obtenció de la Llicència Mediambiental i d’ActivitatLa millora és sobretot en seguretat i protecció per a les personesEl passat 9 de febrer vàrem tenir la inspecció del control inicial d’activitat a càrrec d’una Entitat Col·laboradora de l’Administració (ECA) per a l’obtenció de la Llicència Mediambiental, que atorga l’Ajuntament de Barcelona. L’informe fou favorable, i es lliurà a l’Ajuntament. El dia de la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d’abril, rebíem, de l’Ajuntament de Barcelona, l’escrit que ha avaluat positivament el resultat del control inicial, amb la qual cosa es dóna per finalitzat el procés.

Obtenir l’esmentada Llicència és imprescindible per a tota empresa. En el nostre cas, aquesta Llicència de l’edifici nou del Poliesportiu, la tenim des del 2003, quan es reformà, però, de l’edifici de l’Escola, atès que la construcció data de l’any 1894, i per la catalogació en el registre d’edificis protegits de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, ha estat un procés lent i costós. Vàrem iniciar les obres el juliol del 2011 i les hem acabades el febrer del 2012.

Per a un edifici nou, complir amb els requeriments normatius pot ser més o menys complex, però, per a un edifici com el nostre, i sense aturar l’activitat escolar, ha estat un repte important, complicat, però que hem resolt.

Per fer-vos una idea de la reforma, us direm que hem hagut d’instal·lar més de vuitanta portes RF (de resistència al foc), de col·locar centenars de metres de tub per a mànegues Bies 25 d’aigua i bombes de pressió d’aigua, de protegir amb pladur contra el foc o repintar amb pintura resistent al foc totes les estructures de ferro, d’instal·lar detectors de fum a totes les plantes, d’eliminar barreres arquitectòniques al vestíbul principal i a la recepció, de fer una nova escala d’emergència de sortida del menjador Blau al pati de Cavalls, de canviar els motors d’extracció de fums de la cuina, i de dur a terme una infinitat de requeriments normatius que ens han obligat a invertir-hi uns sis-cents mil euros.

Evidentment, la millora és sobretot en seguretat i protecció per a les persones, a part de complir amb la normativa legal vigent.

Des d’aquí volem agrair als alumnes, al personal i a les famílies, la comprensió i la paciència que heu demostrat durant l’execució de les obres. Cadascú des del seu lloc de responsabilitat. Un cop més, hem fet nostre-vostre el “saber ser, saber fer i saber estar”.

Escolapis de Sarrià, per molts anys! (1894-2012)

Equip Directiu

Breus• L’exalumne Albert Nubiola ha estat becat per cursar

estudis de postgrau a l’estranger. L’Albert ha estat un dels 124 universitaris seleccionats per la Fundació “La Caixa” entre un total de 1.587 candidats.

• L’alumne Alfred Subietas, de 1r de Batxillerat B, ha que-dat primer de l’Escola en el tercer nivell de la prova Cangur. La prova, convocada per la Societat Catalana de Matemàti-ques, té com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques mitjançant els problemes. A banda d’això, aquest estiu Alfred Subietas farà un curs a la universitat de Stanford, als Estats Units, dins del programa EPGY (Education Program for Gifted Youth).

• En el III Concurs de Fotografia sobre les Matemàtiques en el nostre món, que organitza l’Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les comarques gironines, han re-sultat premiats les alumnes Alba Escarrà i Mariona Me-rino, de 1r d’ESO (segones classificades en la categoria infantil) i l’alumne Albert Picola, de 4t d’ESO (primer classificat del jurat popular).

• Aquest curs es jubilen Juanjo Garcia, Maria Mayol i Toni Egea.

• Aquest curs les professores Concepció Vives i Isabel Clavero celebren els 25 anys de docència a l’Escola.

• Miquel Puig, històriador i professor de l’Escola, ha re-but el XXIè Premi Sant Josep de Calassanç, atorgat per la Fundació Joan Profitós, en reconeixement a la seva trajectòria professional.

• La Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi 2012 a Josep Lloveras, pare del professor de Cicles Formatius Pere Lloveras, i a Josep Maixenchs, fundador i director de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), nascuda a l’Escola.

• Des del mes de novembre totes les famílies poden fer arribar queixes i suggeriments mitjançant l’apartat “Bús-tia de queixes i suggeriments” del web de l’Escola.

• Des del mes de febrer, l’Escola disposa d’un nou canal de comunicació amb les famílies: els missatges SMS. Aquest sistema només s’utilitza, de moment, en cas d’incidències col·lectives, convivències, viatges o altres situacions que ho requereixen.

• Des d’aquest curs totes les circulars informatives que es fan arribar en paper es poden consultar i descarregar ac-cedint a l’apartat “Comunicats” del web de l’Escola.

• Enguany l’Escola ha dut a terme els treballs de conser-vació i restauració de l’escultura del Sagrat Cor, situa-da al pati que porta el mateix nom.

• Membres del Govern de l’Aràbia Saudita han visi-tat l’Escola com a model de referència de projec-te d’esport escolar. Ens han visitat Khaled Abdullah AlSabti (viceministre d’Aràbia Saudita), Abdelhamid Al-massoud (director esportiu de l’Aràbia Saudita), Alma-moun Alshingiti (director del projecte des de l’Aràbia) i Vinyet Figueras, membre d’Itik. L’empresa Itik, que està desenvolupant el pla estratègic de l’esport escolar de l’Aràbia Saudita, per encàrrec del Govern d’aquest país, ha triat la nostra Escola dins del procés de benchmarking internacional per tal de detectar les mi-llors pràctiques en esport escolar.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

14

Primera comunióEls dies 21 i 22 d’abril vam celebrar la primera comunió a la capella de l’EscolaM’ha agradat molt fer la primera comunió, sento que em vaig fent gran al costat de Jesús. Nicolás Ochoa, 4t de Primària A

Hem après moltes coses, la vida de Jesús, històries..., però el millor ha estat la comunió.Hèctor Serrano, 4t de Primària A

Per a mi el més important de la comunió ha estat la paraula de Jesús: estimar, perdonar...Ivan Segarra, 4t de Primària A

El dia de la primera comunió estava molt contenta perquè sabia que estava més a prop de Jesús i em vaig comprometre a estimar, ajudar els altres, fer coses bones i més coses.Claudia Andrés, 4t de Primària B

Va ser un dia molt especial per a mi i per a la meva família. Estava molt emocionat i nerviós, però molt content per estar amb els meus companys i familiars.Arnau Segú, 4t de Primària B

Sentia que ja estava més a prop de Jesús. Podia ser millor persona i volia donar les gràcies a Déu per tot el que

tenim. Vaig viure una experiència amb els meus companys.Violeta González, 4t de Primària B

M’han agradat molt les cançons i també ha estat molt bé la catequesi. Alba Zaragoza, 4t de Primària C

M’ha agradat molt rebre Jesús. Dono gràcies a totes les catequistes que ens han ajudat a preparar la comunió. Judith Escaich, 4t de Primària C

El dia de la comunió m’ho vaig passar molt bé, estava molt nerviosa, vaig començar a pensar en per què feia la comunió: per parlar amb Jesús, per fer coses bones... Irene Cèster, 4t de Primària C

Estic molt content i orgullós perquè Jesús em fa companyia, i també perquè estic amb els meus amics i familiars. Àlex Masdeu, 4t de Primària D

Jesús, ara estic molt més contenta i feliç perquè estic al teu costat, en el bon camí, després d’haver fet la comunió molt il·lusionada. Marta Sesé, 4t de Primària D

La nostra classe està contenta perquè hem rebut Jesús. Aquell dia estàvem nerviosos però a la vegada emocionats. Ens ha encantat fer la comunió. Sílvia Pardo, 4t de Primària D

COMPARTIR VALORSCOMPARTINT CELEBRACIONS

4t de Primària A. 4t de Primària B.

4t de Primària C. 4t de Primària D.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

15

COMPARTINT CELEBRACIONS

La visió dels pares catequistes“M’ha donat la possibilitat d’establir converses amb persones de vuit i nou anys que mai no hagués pensat que es podrien establir.”Vaig donar el pas per ser catequista com a relleu del meu pare, que no podia seguir. Havia fet de catequista quan era jove, i m’havia agradat força.

Pensava trobar-me amb nens que volien conèixer qui era Jesús, però m’he trobat amb nois i noies amb moltes inquietuds i ganes de trobar respostes a les grans preguntes de la vida, i amb una actitud crítica intel·ligent per fer-se seva la fe.

Ha estat una experiència realment interessant, ja que m’ha donat la possibilitat d’establir converses amb persones de vuit i nou anys que mai no hagués pensat que es podrien establir.

Us animo a gaudir d’aquesta experiència, ja que el fruit que reps és molt més gran que el servei que dónes.

Isabel Pagonabarraga

“La paraula que millor descriu els meus dos anys com a catequista és satisfacció.”La paraula que millor descriu els meus dos anys com a catequista de la meva filla Aina i els seus companys Marta, Fran i Xavi és SATISFACCIÓ.

SATISFET per haver decidit implicar-me en una part important del projecte humà, educatiu i religiós de la meva filla. SATISFET per ajudar-los a conèixer una mica més Jesús, SATISFET per compartir amb ells els valors que han de formar part de la seva vida, SATISFET per poder conèixer la meva filla en un entorn tan important com l’Escola, SATISFET per veure que ells valoren el temps que els dediques conferint-te un reconeixement especial, SATISFET per sentir-te part de l’Escola, SATISFET per l’excel·lent treball de tot l’Equip de Pastoral de l’Escola, SATISFET per haver rebut molt més del que he donat.

Gràcies nois!

Robert Oleart

Dar y recibir catequesis en nuestros díasEn nuestros días, participar en sesiones de catequesis los viernes por la tarde con niños entre ocho y diez años puede parecer difícil para los adultos y aburrido para los niños. Siempre podemos encontrar un plan mejor para las tardes del viernes, unos y otros, sin contar con la complejidad que a veces supone asumir el compromiso de impartir catequesis y compaginarlo con el trabajo o con otras obligaciones.

Es cierto, todos tenemos muchas obligaciones, nos falta tiempo para todo. ¿Cómo vamos a pasarnos una buena parte de las tardes de los viernes en el colegio, con unos niños que ya están agotados de clases; nosotros que también estamos agotados después de toda la semana?

Participar en este proyecto puede parecer un sacrificio, pero en mi caso el retorno obtenido supera con creces el esfuerzo que puede suponer.

Desde el principio, cuando empezamos las sesiones de preparación para la primera comunión de los niños de tercero de Primaria, me fijé el objetivo de basarlas en un valor fundamental del Evangelio: la generosidad y en una actividad que considero imprescindible, la reflexión, a la vez que seguía las directrices del Equipo de Pastoral de la Escuela.

Los niños aceptaron la propuesta, trabajamos para conseguir una buena relación entre compañeros, hablando de sus problemas del día a día, de sus enfrentamientos, de su forma de solucionarlos, de la necesidad de perdonar, de sus preocupaciones...

Unas veces salí contenta de mi sesión de catequesis y otras un poco desanimada. Hubo momentos en los que pensé que no me entendían y que no obtendría demasiado éxito.

Finalmente, mis expectativas se cumplieron. Al acabar el curso, los niños me dedicaron una foto de todo el grupo. En su reverso, uno de ellos había escrito: “Gracias por enseñarme a pensar.” Otra de las niñas dedicó una buena parte de sus regalos de primera comunión a organizar una colecta para donar al proyecto de escolarización de niños en Senegal.

Os adjunto una parte del texto que envió a sus familiares y amigos:

“Como muchos me habéis preguntado por los regalos, junto a algunos de mis amigos, hemos pensado que nosotros ya tenemos muchas cosas, así que si queréis podéis hacer un donativo para la Fundació Escola Solidària, con la que el cole colabora y lleva a cabo muchos proyectos de ayuda. Nosotros hemos elegido hacer nuestras aportaciones para la escuela Ekool Kalassans de Pikine, en Senegal. También les enviaremos la colecta de la misa de celebración de la primera comunión.”

¡Ellos sí que me han enseñado!

Gracias chicos, ¡os quiero!

María José Robert

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

16

COMPARTIR VALORSELS GRUPS MOU-TE

Una Pastoral que es mou i no deixa de bategar La nostra Pastoral és ben viva i no para de créixerUn any més la Pastoral es mou. I és que a Sarrià continuem bategant tots junts any rere any per fer que l’Escola sigui molt més que un conjunt de classes i de vivències estrictament acadèmiques. La Pastoral de Sarrià, amb el Mou-te al capdavant, ha fet possible un cop més que haguem dut a terme campanyes solidàries tan apassionants com efectives. Des de la campanya de roba, passant per la dels aliments (aquest any hem recollit quilos i quilos de llenties seques!), així com la de les joguines de Nadal i la de Sant Jordi, que estrenàvem aquest any per al Servei Solidari, fins a arribar a les campanyes relacionades amb el Dia de la Família, que un any més es dedicarà a l’Escola Pia del Senegal.

Totes aquestes campanyes no haguessin estat possibles sense la vostra inestimable col·laboració. Moltes mercès a tots els que hi heu contribuït: monitors, mestres, voluntaris, mares i pares, alumnes, personal del PAS i el conjunt de l’AMPA i la Direcció de l’Escola. Des de l’Equip de Pastoral, i en nom de totes les organitzacions amb qui hem treballat colze amb colze, braç amb braç, us volem transmetre una efusiva felicitació.

D’altra banda, no volem deixar de parlar de tota la bona feina feta per la gent dels equips de catequistes de primera comunió. Un any més, han estat treballant cada divendres per guiar els infants en aquest camí de maduració i d’exploració de la seva consciència transcendent. Les comunions van ser tot un èxit tant d’organització, com de convocatòria. I és que fa goig de veure la Capella plena de gent de totes les edats somrient i gaudint del regal immens de compartir la il·lusió dels infants que dia a dia, pas a pas, van creixent. Uns infants que, com deia el parlament de les mares i els pares, ara ja poden seure, sense excuses, a la Taula, “amb els grans”.

A aquestes celebracions assenyalades, hi van assistir de bon grat una bona representació dels monitors del Mou-te dels cursos superiors, que van acompanyar amb guitarres i cançons aquesta festa familiar iniciàtica i de creixement personal i comunitari. Són una petita part dels joves voluntaris que porten els grups de Mou-te, tant de 5è i 6è de Primària (els divendres a la tarda), com dels grups de 1r, 2n i 3r d’ESO (al llarg de la setmana).

En aquesta colla de moguts, hi podreu trobar des de mares veteranes fins a alumnes de 1r de Batxillerat i 4t d’ESO, passant per exalumnes de l’Escola Pia de Sarrià i professors de la casa. Tots ells s’entreguen amb emoció i il·lusió a la tasca de continuar educant els infants de les diverses edats també fora de les classes; portant-los d’excursió, fent activitats, jocs, danses i cançons i fins quedant-se a dormir a l’Escola. Tota una experiència!

Finalment, a aquests grups de belluguets incansables, els segueixen els nois i noies de 4t d’ESO i de 1r de Batxillerat del grup d’aprofundiment de la vivència cristiana per a joves, que es reuneixen tots els dilluns al migdia, abans de dinar. La seva voluntat com a grup és la d’intentar créixer en valors tot compartint experiències, tot parlant de temes d’actualitat, celebrant els moments litúrgics i aprofundint de mica en mica en el coneixement de la vida i del missatge de Jesús.

Així, al final d’aquest procés, i després d’haver reflexionat individualment sobre què significa la confirmació, cadascun d’ells podrà decidir lliurement si vol fer el pas de confirmar-se, tot culminant la seva plena incorporació a la comunitat de l’Església. Això vol dir que l’any que ve, si Déu vol, alguns d’ells faran la confirmació a l’Escola. I això segur: hi sereu tots convidats a celebrar-ho.

Com veieu, la nostra Pastoral és ben viva i no para de créixer. És per això que celebrem l’èxit aconseguit en tots els casos i, de tot cor, us en donem les gràcies. Tots plegats, un any més, continuem movent la Pastoral, la solidaritat, l’amor i els valors. Plegats, totes i tots, any rere any, continuem bategant junts.

Moltes gràcies a totes i a tots.

Equip de Pastoral

La formació de monitorsL’espai idoni per compartir preguntes, inquietuds i el procés de creixement personalEls nous monitors dels grups de l’Escola Pia de Catalunya han iniciat el curs amb un cap de setmana de formació a l’Escola Pia de Calella. L’objectiu d’aquesta trobada, en la qual han participat més de 70 monitors i 16 professors formadors, és aprendre i reflexionar sobre què pot aportar un grup en el creixement personal, com es pot resoldre un conflicte dins el grup o com es pot viure la diversitat, les dinàmiques i els jocs, entre altres. Aquesta formació també busca desvetllar la inquietud espiritual dels monitors.

Dissabte 8 d’octubre i diumenge 9 d’octubre es van organitzar tres formacions diferents, segons les responsabilitats o de l’experiència dels participants:

• Formació MOU-TE 1: on els nous monitors van conèixer de prop el moviment i què pretén, així com dinàmiques d’interiorització, danses i cançons, entre altres qüestions.

• Formació MOU-TE 2: per a aquells monitors que ja tenen més experiència, on es van treballar aspectes com la planificació d’activitats o com aprendre de la diversitat dins el grup. També es va reflexionar sobre la crisi de valors o sobre el mateix projecte.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

L’11è Aplec400 persones participen en l’11è Aplec Mou-teLa trobada anual dels grups Mou-te en Xarxa de l’Escola Pia de Catalunya tingué lloc diumenge 22 d’abril a la ciutat de Balaguer, capital de la Noguera. Més de 400 persones provinents de diverses escoles de l’Escola Pia de Catalunya, entre infants, joves i adults, van celebrar junts aquesta diada de convivència que coneixem amb el nom d’Aplec.

El lema central de la trobada va ser “Mobilitza’t”, amb la idea de treballar tot allò que ens porta a fer accions per ajudar els altres, millorar el nostre entorn i, en definitiva, intentar fer un món millor.

Després d’una càlida recepció als patis de l’Escola Pia de Balaguer, els participants van formar petits grups per fer una descoberta de la ciutat i conèixer-ne el patrimoni, la història i els indrets emblemàtics. Un cop els grups van tornar al pati de l’Escola, es va celebrar una eucaristia organitzada pels grups Mou-te de Balaguer. Després del dinar, el grup La Terrasseta de Preixens va amenitzar el final de l’Aplec en un ambient festiu.

ELS GRUPS MOU-TE

El lema central de la trobada a Balaguer va ser “Mobilitza’t”.

Cartell de l’11è Aplec Mou-te.

17

Aquests grups són l’espai idoni per compartir preguntes, inquietuds i el procés de creixement personal així com per descobrir l’Evangeli. En formen part alumnes d’entre 3r de Primària i 2n de Batxillerat de les institucions educatives de l’Escola Pia de Balaguer, Balmes, Caldes

de Montbui, Calella, Granollers, Igualada, Luz Casanova, Mataró, Olot, Sabadell, Sant Antoni, Tàrrega i Sarrià, així com estudiants d’edat universitària. També hi participen més de 250 monitors.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

Les campanyesLa nostra Escola col·labora des de fa temps amb diferents institucions solidàries. Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible un any més!

Recollida de robaFormació i inserció laboral per a famílies sense recursosAmb la campanya de recollida de roba per a la Fundació Formació i Treball contribuïm al projecte social de la Fundació, que té per objectius la formació i la inserció laboral de persones amb dificultats personals i socials que intenten aprendre uns hàbits que els ajudin a incorporar-se al mercat laboral, i el lliurament social de roba i mobles a famílies sense recursos econòmics, així com als infants necessitats.

“Nadal per a tothom”Èxit de participació i 5.100 e recollits!La campanya Nadal per a tothom” a l’Escola ha tornat a ser un èxit de participació. S’han recollit 5.100 euros.

De part de la Fundació Social del Raval, del Servei Solidari i del Casal dels Infants, us agraïm de tot cor la vostra col·laboració i us volem fer saber que aquests diners es destinaran a diferents projectes socials que duen a terme les tres institucion. Així doncs, de part de la Fundació Social del Raval, del Servei Solidari i del Casal dels Infants, MOLTES GRÀCIES A TOTS!

2.100 euros es destinaran a projectes que ofereixin serveis i recursos educatius i socials a nens, nenes i joves, i per extensió a les seves famílies.

1.500 euros seran destinats a projectes de formació adreçats a persones dels anomenats Tercer i Quart Món, principalment a persones immigrants.

1.500 euros seran destinats a projectes de caràcter pedagògic i social per als veïns del barri amb més necessitats.

Recollida d’aliments1.037,5 kg de llenties per a la Fundació Banc dels Aliments. Una tona de gràcies!La campanya de recollida d’aliments per a la Fundació Banc dels Aliments pretén que l’alumnat prengui cons-ciència de la pobresa a la nostra ciutat i del dret a l’alimentació, a més de conèixer la lluita que la institució fa contra el malbaratament alimentari. Enguany, tal com ens va demanar la Fundació, només hem recollit llenties.

Amb aquest objectiu, els alumnes de Secundà-ria han elaborat un vídeo per mobilitzar tota la comuni-tat educativa. Aquesta iniciativa va sorgir de l’equip de delegats de 2n cicle d’ESO en la trobada que trimes-tralment fa amb la cap d’estudis i la coordinadora de Pastoral. Hem aconseguit recollir 1.037,5 quilos de llenties. Una tona de gràcies!

COMPARTIR VALORSLES CAMPANYES SOLIDÀRIES

18

Recollida de joguinesCap infant sense joguinaDurant els dies previs al Nadal s’han recollit joguines a l’Escola per tal de repartir-les a les famílies amb pocs recursos des del grup de Cáritas que treballa a la parròquia de la Sagrada Família.

El Sant Jordi SolidariBateguem per la cultura i la solidaritat!L’Escola s’ha adherit a una campanya proposada per la Fundació Servei Solidari. Alumnes, professors, mares i pares, i personal de l’Escola han portat llibres de segona mà en bon estat. Aquests llibres s’han venut durant la diada de Sant Jordi a un preu simbòlic d’un, dos o tres euros, segons les seves característiques. S’han recollit 1.600 euros, que es destinaran al programa de Formació Bàsica de la Fundació, que té per objectiu becar classes de castellà, català i alfabetització per a persones en risc d’exclusió social.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

LES CAMPANYES SOLIDÀRIES

Alumnes de Primària comprant llibres.19

Els voluntaris del Mou-te han participat activament en la campanya de recollida de joguines.

Els llibres es van vendre a un preu simbòlic.

Estimats amics de l’Escola Pia de Sarrià ( la meva” Escola Pia)Nenes i nens de primera comunió renuncien a regals i destinen els diners a ajudar l’escola Kalasans de Sam Sam

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

COMPARTIR VALORSLES CAMPANYES SOLIDÀRIES

No us escric solament com a exalumne d’aquest col·legi, on vaig passar onze molt bonics anys de la meva vida, sinó sobretot com a escolapi educador, responsable actual de l’escola de Sam Sam. D’una manera especial, el meu escrit es dirigeix als nois i noies que han fet la primera Comunió enguany, i a llurs famílies.

Dividiré el meu escrit en tres parts:

1. Ens trobem, gràcies al vostre ajut, en una nova etapa de l’escola, en una etapa de resurrecció.

2. Els vostres amics i “col·legues d’estudis”, els nois i les noies de l’escola Kalasans.

3. El nostre agraïment.

1. Etapa de resurreccióUs proposo aquestes fotografies per comprendre la nova etapa que vivim:Les imatges no necessiten de gaires explicacions. L’escola ha estat completament inundada durant uns quants anys (del 2005 al 2010) i per això es temia que els edificis no fossin segurs. Al setembre del 2009, es va decidir de tancar-la progressivament, i es va deixar un barri en la desolació, car l’escola pública estava encara en pitjors condicions (de 1.700 alumnes havia passat a 700).Durant el curs 2009-2010, només es van quedar els alumnes que passaven de primer a segon, de segon a tercer i de tercer a quart. En total, vam passar de 271 a 153 alumnes. L’any següent, el nombre va baixar a 82. I enguany (2011-2012) només havíem de tenir dues classes: el quart curs, amb uns 40 alumnes i algun repetidor de tercer. Sortosament no ha estat així!

Escola inundada, el 2010: edifici nord. A l’esquerra, edifici del galliner.

Lavabos, inundats, el 2010.20

“

CLASSE ANY 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12

1A 32 0 0 29

1B 32 0 0 32

2A 37 24 8 (repetidors) 0

2B 34 32 0 0

3A 30 39 19 17 (repetidors)

3B 33 0 22 0

4A 25 28 33 38

4B 23 30 0 0

4C 25 0 0 0

TOTAL 271 153 82 116

Quadre sinòptic amb el nombre d’alumnes durant els darrers anys.

Cal dir que aquest canvi ha estat gràcies a la gent amiga que ens ha continuat fent confiança. Ens va atorgar una subvenció de 25.000 euros que ens va permetre retocar el sòl i les parets de les classes dels dos edificis i protegir-los, impermeabilitzant-los, de futures inundacions. Al mateix temps, una fundació ens va aconseguir una altra subvenció per refer completament els lavabos que havien quedat inutilitzables per les inundacions. Ja estan acabats.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

LES CAMPANYES SOLIDÀRIES

Escola recuperada, febrer del 2012. Escola recuperada i nous lavabos, el 2012.

21Pati inundat, el 2010.

Nous lavabos, el 2012. Edifici sud, el 2010. Lavabos, a la dreta.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

COMPARTIR VALORSLES CAMPANYES SOLIDÀRIES

2. Els nois i noies de l’escola Kalasans de Sam SamSón sobretot nois i noies que vénen de famílies sense gaires recursos. Per l’edat, no poden ja entrar a l’escola pública (perquè passen dels vuit anys) i no poden fer una llarga escolaritat de Primària (acabarien entre quinze i divuit anys!). Així que estan a la nostra escola només durant quatre cursos. El primer any ho aprenen tot en wòlof, que és la llengua nacional de Dakar. I el francès, llengua oficial del Senegal, l’aprenen primer oralment i després també a l’escrit. També aprenen altres matèries pràctiques com: agricultura, avicultura, costura (ofici de sastre) i informàtica. Malauradament, hem hagut de suspendre les dues primeres matèries a causa de les inundacions.Malgrat un cicle atapeït de quatre anys, presentem tots els alumnes als exàmens d’ingrés al cicle mitjà (que correspon al vostre ESO) i gairebé el 70% l’aproven. La nostra escola existeix des de 1996 i ja tenim alumnes que estan fent segon i tercer d’universitat i que han format una associació d’antics alumnes ben dinàmica.

Aquests nois i noies aprenen com vosaltres: a llegir i a escriure, matemàtiques, la història i la geografia del Senegal i de l’Àfrica, ciències naturals, educació física i expressió artística. La majoria són musulmans i aprenen l’Alcorà fora de l’horari escolar. Els poquets catòlics (una vintena) van a la catequesi també fora de l’horari escolar. Una activitat extra que els agrada molt i que és un èxit és el teatre. Ja han representat diferents obres.

Són molt riallers i els encanta jugar a l’hora del pati. A classe són molt disciplinats i la majoria aprenen bé llurs lliçons. Tots volen continuar els estudis per esdevenir professors, o manyans, o hostesses de l’aire, o militars, o metges, o mecànics de cotxes, o xofers... Hi ha també qui ens ha dit que vol ser ministre...Cal dir, per acabar, que les famílies participen en el funcionament de l’escola amb 2.000 francs mensuals (3 euros). És una participació mínima que demanem, perquè cal que tothom, grans i petits, s’impliqui al màxim en l’educació dels infants. Perquè entengueu aquesta participació, representa un 2% del salari d’un membre de la família.

22Els alumnes del Senegal a l’aula.

3. El nostre agraïmentNomés ens queda el fet d’expressar-vos tot el nostre agraïment. Voldríem sobretot que les nostres paraules fossin acompanyades per fets, per realitzacions, i ens expliquem. Sabem que molts alumnes de Sarrià que feien la primera comunió, heu renunciat a regals i heu preferit destinar els diners a ajudar la nostra escola. Us ho volem agrair dient-vos:

• Hem pogut tenir classes d’informàtica des del principi de curs que ens han ajudat no solament a aprendre a utilitzar un dels quinze ordinadors de l’escola, sinó també a aprendre millor el francès, que és la llengua oficial del nostre país.

• Hem pogut continuar les classes de costura, comprant el material necessari. Això ens permet poder fer-nos nosaltres mateixos la roba i alguns nois i noies

seguiran, després dels quatre anys, en una escola de formació professional per esdevenir sastres o modistes i ajudar així llurs famílies.

• Amb una part de la vostra ajuda hem pogut pagar mensualment els nostres professors i així hem pogut fer tot el programa del curs que ens permetrà accedir al cicle mitjà (el vostre ESO) i continuar la nostra formació en instituts de l’Estat.

• I encara hem tingut també diners per celebrar les festes que cada any celebràvem abans (i que l’any passat no vàrem poder fer per manca de pressupost), com la Festa de Sant Josep de Calassanç. Aquí teniu una foto de la celebració i, amb ella, el nostre més gran AGRAÏMENT.

Ferran SansEscolapi responsable de l’escola Kalasans de Sam Sam

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

LES CAMPANYES SOLIDÀRIES

Els alumnes al pati durant la celebració de Sant Josep de Calassanç.23

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

24

L’ASSOCIACIÓ I TUNova composició de l’AMPA

Els membres de l’AMPA, escollits en l’assemblea general ordinària de l’Associació, que tingué lloc el passat 24 de novembre, són:

Presidenta Inma Coronas

Vicepresidenta Àngels Zamora

Tresorer Sergi Salafranca

Secretària Montse Martori

Vicesecretari Joaquín Soler

Coordinadors de cicle

Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària

Isabel Pagonabarraga

Cicles Mitjà i Superior de Primària Xavier Garcia

ESO Judit Batlle

Batxillerat i CES Sergi Salafranca

Vocals

Anna M. Ahulló Esther Otal

Víctor Ballesteros Rosa Sánchez

Jorge Bonafonte Joaquin Soler

Núria Carbonell José Ventura

Montse Díaz Josep M. Arnal

Joan Manel Guitart

ComissionsComissió de Valors

Josefina Jou José Ventura

Anna M. Ahulló Montse Martori

Isabel Pagonabarraga Albert Roig

Comissió de ComunicacióSubcomissió Pla de Comunicació

Joan Manel Guitart Xavier Garcia

Rosa Sánchez Marta Ferrer

Subcomissió Editorial

Montse Díaz Esther Otal

Jorge Bonafonte

Comissió Cohesió SocialSubcomissió Activitats

Judith Batlle Sergi Salafranca

Núria Carbonell Marta Ferrer

Víctor Ballesteros

Subcomissió Dia de la Família (comissió mixta)

Marcel Massa Àngels Zamora

Montse Díaz Joaquín Soler

Montse Martori Inma Coronas

Comissió d’Implicació EducativaSubcomissió Escola de Família

Josep M. Arbusí Tere Prats

Gemma Ferrer Montse Díaz

Rosa M. Roca Esther Otal

Xavi Ocaña Inma Coronas

Nova composició de l’AMPA

L’ASSOCIACIÓ I TU

Representació i relacions interinstitucionals

Accions associatives Participació a la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC).

Accions de representació

Consell Escolar: Josep M. Arnal

CES: Sergi Salafranca

Federació d’ AMPAS de les Escoles Pies: Àngels Zamora

Junta de l’AMPA.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

El 32è Dia de la FamíliaCompartir emocionsEl passat 12 de maig vàrem celebrar el 32è Dia de la Família a la nostra Escola. De nou la cooperació entre l’Escola i l’AMPA va fer possible que poguéssim gaudir d’un dia inoblidable, tant els nostres fills com nosaltres.

Han estat mesos de treball en equip per organitzar cadascuna de les activitats que s’ofereixen a l’Escola. La cooperació, la voluntat i l’esforç d’una xarxa de persones voluntàries han fet possible que aquest Dia sigui recordat per tots nosaltres amb gratificació.

Tots sabem que els diners recollits en les diferents activitats que es desenvolupen durant el Dia de la Família tenen un fi benèfic. Ha estat veritablement fabulós veure l’aportació de tantes famílies perquè el somni dels nens i les nenes del Collège Calassans de Kadjinol, al Senegal, es faci realitat.

Pares, mares i nens han participat amb il·lusió, respecte, cooperació i compromís perquè aquest Dia sigui excep-cional. Des de la contribució d’empreses vinculades amb l’Escola amb regals per a la tómbola, la venda d’artesania realitzada per alumnes, la col·laboració de famílies que ens han delectat amb menjar salat i dolç, fins a la participació d’un munt de famílies en les diferents activitats han fet possible un Dia en què ha imperat la solidaritat i fraternitat.

El Dia de la Família és una jornada en què podem

compartir amb els nostres fills el que és la seva segona llar: l’Escola. Ells ens mostren amb orgull les seves aules, els seus treballs i els seus racons preferits. I tenen l’oportunitat de gaudir amb nosaltres i els seus amics de tot tipus d’activitats: esport, ball, escacs, coral, parc d’atraccions, concursos, tallers, premis en la magnífica tómbola... És evident que és un dels dies més anhelats del calendari escolar.

El benefici de la diada s’aportarà al projecte Beques d’estudis per a l’alumnat del Collège Calassans de Kadjinol (Senegal). Una beca de 187,88 euros cobreix un alumne durant un curs i entre tots hem aconseguit 11.413,81 euros (61 beques). Us imagineu la felicitat que sentiran aquells nens quan sàpiguen que poden continuar estudiant? I el que sentiran els seus pares? Cadascuna de les beques és un potencial perquè aquests infants i joves tinguin l’oportunitat de poder tenir una vida millor.

El 32è Dia de la Família ha aconseguit una aportació molt important: fomentar la igualtat. Sí, igualtat d’opor-tunitats per un dret que hauria d’estar a l’abast de tothom: l’educació. Els nens i les nenes que obtinguin les beques del Collège Calassans de Kadjinol tindran la possibilitat de continuar amb els seus estudis.

Els diners recollits en el 31è Dia de la Família, el de l’any passat, es van destinar a oferir formació a més d’un centenar d’alumnes en el Centre de promoció de la dona i Taller de costura i taller de conserves d’aliments a Sam Sam, prop de Dakar (Senegal).

Des de l’AMPA us felicitem per haver-ho fet posible i us agraïm la vostra participació en cadascun d’aquests projectes solidaris.

L’ASSOCIACIÓ I TUEL 32è DIA DE LA FAMíLIA

26El dia 12 de maig vam celebrar el Dia de la Família.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

Empreses col·laboradoresABERTIS

AEROESPORT, AERO MOIÀ, SL

AIGUA DE VERI

AIGüES DE BARCELONA

ALESPORT, SA

ALLIANCE HEALTHCARE

ALUMNES PARE PELEGRÍ PROM. 1958-1960

AñIL JOYERÍA

AQUÀRIUM DE BARCELONA

ARAMARK SERVICIOS DE CATERING, SLU

ARCASA

ARTESANIA DE CATALUNYA

ASCENSORES ERSCE, SA

AVÍCOLA MARÍA

BABBI, SRL

BANCA CÍVICA

BARDEHLE PAGENBERG

BIMBO

BLACK CROwN PADEL

BRAUNAU REGEL, SL

CAFè BAR ENTREHORES

CAFè BAR TEIMA, SCP

CAFèS TUPINAMBA

CAFèS UNIC

CAIXABANC

CALZADOS ÁLVARO

CATALANA OCCIDENTE

CATALUNYA CAIXA

CEBADO CENTRO DE FORMACIÓN INTERNACIONAL

CEDISCO

CENTRAL BORNE

CERERÍA SUC. ANTONIO PUIGCARBÓ

CHOCOLATES SOLÉ, SA

CIFEC

CLEMENTONI IBÉRICA, SL

CLINICUM SALUT

CLUB ESCOLAPIS SARRIÀ (CES)

COBEGA, SA - COCA-COLA

COMERCIAL GALLO

CUTTINGS

CRESPO & CASTAñEDA, SL

L’ASSOCIACIÓ I TUEL 32è DIA DE LA FAMíLIA

27

DANIEL ROSAS, SA

DANONE

DELOITTE FINANCIAL SERVICES INDUSTRY

DISFRUTA & VERDURA

DIVERMAGIC

DUHO BEAUTY

E.R.I. DIDACTIC, SL

EASSUN

EDITORIAL CASALS, SA

EDITORIAL CLARET, SA

EGARSAT

EL MOLINO

EL POBLE DELS NENS

ENDESA ENERGÍA, SAU

ESCAPADA DE PESCA

ESCOLA CATALANA D’ESPORTS DE MUNTANYA

FARMÀCIA PILAR BLADÉ VINAIXA

FERRERO IBERICA, SA

FERSPRAT, SA

FIATC - ASSEGURANCES

FONDEVILA XARCUTERS

FONT D’OR

FORN SANTANACH

FRAPONT

FRIESLANDCAMPINA

FRIMAN

FRIT RAVICH

FRUITES SANAHUJA

FUNDACIÓN CRISTO TRABAJADOR

GAS NATURAL FENOSA

GESESA, SL

GO CASUAL - NICE THINGS

GRUPO COFARES

GRUPO VIDELA

HENKEL IBÉRICA, SA

HERMES EDITORA GENERAL, SAU

HOSPITAL DE MOLLET

HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU

HOTEL w BARCELONA

ILLA FANTASIA

INOXCROM, SA

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

Moltes gràcies a totes les famílies que també hi han col·laborat generosament.

A tothom, el nostre reconeixement.

La Comissió del Dia de la Família

L’ASSOCIACIÓ I TUEL 32è DIA DE LA FAMíLIA

28

INSFRED, SA

INSTITUTO MARQUÉS

JARDINARIUM

JORDI LABANDA

JUVÉ Y CAMPS, SA

KRAFT FOODS ESPAñA COMERCIAL, SLU

L’ART DEL PA

L’ÉTOILE BLUE

“LA CAIXA”

LA MASIA FRUITES I VERDURES

LITTLE BORN

LUNDBECK

MAAM - MIGUEL ANGEL ALONSO MARTÍNEZ

MARLIN EXESS, SL

MARTÍ Y ROMÁN, SL

MARTO-MAGIC, SLU

MASAJES INMA RODRÍGUEZ

MASS, SL

MASTER PIEL - NATUZZI

MATUTANO SNACK VENTURES, SA

METROPOLITAN SPORT CLUB

MICROSOFT

MUSEU ANTONI TÀPIES

MY SPACE BARCELONA

NESTLÉ ESPAñA, SA

NIKE

NORTEHISPANA BARCELONA

NOVA BOCANA

NUTREXPA

OPS

ÒPTICA TURÓ

PANINI ESPAñA, SA

PANRICO

PEIXESCOT, SL

PEPSI

PERE ROMEU

PLAINTEX, SA

POBLE ESPANYOL DE BARCELONA

PORT AVENTURA

PROMOTION GIFT HOUSE

PROVEEDORA ESCOLAR, SA

QUIMOVIL, SA

RADIO wATT, SA

RANDOM HOUSE MONDADORI

RBA LOGÍSTICA Y DIST., SL (SUREXSA)

REPROGRAFIA INDUSTRIAL DE CATALUNYA

REPSOL

RICOH

ROCA VILLAGE STORE

ROCHE FARMA

ROSTISSERIA LA TRAMUNTANA

RUBÉN MARTÍN

SAN MIGUEL

SAVAT LOGÍSTICA

SCHINDER, SA

SERV. PSICOLOGIA APLIC. LABORAT.

SERVICUINA

SIMON, SA

SISTEMAS DIGITALES CATALUNYA, SL

SKATING CLUB DE BARCELONA

STREET SURFER

SUMINISTROS CR

TECNITOYS JUGUETES, SA

THE EXTRA MILE

TOYOTA

UNILEVER

VICEVERSA EDITORIAL

VINALTIS

VODAFONE

wENCES GUSO, SL

ZOO DE BARCELONA

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

29

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

L’ASSOCIACIÓ I TUEL 32è DIA DE LA FAMíLIA

30

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

L’ASSOCIACIÓ I TUL’ESCOLA DE FAMíLIA

Els nostres conflictes de cada dia i l’educació emocional des de casa“La feina més gran que tenim és la de construir-nos a nosaltres mateixos.”

Enguany l’Escola Pia m’ha convidat dos cops a participar en les xerrades formatives per a pares i mares de l’Escola. Hem obert dos grans temes: “Els nostres conflictes de cada dia” i “L’educació emocional des de casa”.

La majoria de xerrades han començat amb pedres a la pròpia teulada!”... I és que, ens agradi o no, el millor que podem fer per ajudar els nostres fills a créixer sans és continuar creixent nosaltres, pares i mares, com a persones... cada dia una mica més. La feina més gran que tenim és la de construir-nos a nosaltres mateixos.

I això vol dir ser conscients de l’educació que hem rebut. Què em va faltar? Què em va sobrar? Com estic d’autocontrol? Com visc les meves emocions? Què vull transmetre als meus fills? Quines normes són fonamentals per a mi, quines importants, quines accessòries? Si la parella educadora ho viu i ho veu igual...

Cal adonar-nos que “els conflictes formen part de la vida” i que “una cosa són els conflictes propis del viure” i l’altra, què fem perquè aquests es converteixen en “conflictes que no et deixen viure”.

Cal veure que l’autoritat positiva passa perquè els nostres fills ens tinguin respecte: no per por del càstig, o per por de la retirada afectiva, sinó perquè ens veuen i ens viuen com a persones capaces i competents. I això està relacionat amb el fet de ser ferms (coherents, constants i consistents) i respectuosos. Que els nostres fills vegin

i visquin que les seves necessitats són importants, però també les nostres com a persones (no només com a pares o mares!).

Cal adonar-nos que podem acollir les emocions, les agradables i les no agradables, perquè totes formen part de la vida i que és bo que els nostres fills ens mostrin el seu malestar, i és normal fer-ho..., però que això no vol dir que puguin actuar de qualsevol manera!

Hem parlat de moltíssims aspectes i sovint l’estona se’ns ha quedat curta! Sovint hem acabat parlant del temps: la manca de temps, la gestió del temps, la percepció diferent del temps en nens i adults, el pas del temps, la desconfiança envers els temps que estem vivint, el temps present, la influència del temps passat (la famosa motxilla de la nostra família d’origen!)... Temps, temps i més temps... que és el que més ens demana la nostra mainada. Temps de compartir, de complicitats, de crear vincles, d’inculcar hàbits i rutines, de gaudir... I és que ens hem adonat que per problemes de temps sovint els fills més que gaudir-los el que fem és patir-los! I és bo ser-ne conscients!

M. Helena TolosaMestra, logopeda, psicopedagoga, PNL

mhelenamaresipares@gmail.comhttp://www.mhelenatolosa.com

La interioritat, un repte per a l’escola: pedagogia de la calma i formació del caràcterEl canvi com a nou “mantra”

El terme “innovació” ha esdevingut una mena de nou mantra predicat per economistes i polítics per foragitar les ombres i la por que susciten les noves tecnologies i la globalització a la nostra societat, i es presenta, en realitat, com una nova utopia. Es pressuposa que tot canvi és positiu. No sempre és així: quan es parla dels efectes devastadors del “canvi climàtic”, veiem amb claredat que els efectes d’una variació no tenen sempre característiques positives. Segons Antoni Brey 2009 (*),“innovar és la pedra filosofal del nostre temps exponencial, un imperatiu rere el qual s’amaga certa angoixa davant el temor de quedar definitivament endarrerits”. Evidentment, no estem fent, de cap mane-

ra, una defensa de l’immobilisme; la nostra so-cietat és extraordinàriament canviant i això té grans avantatges però comporta greus riscos. El nostre cervell no està programat per al canvi continu i ho viu malament. Ho viu amb ansietat, neguit i angoixa. Potser d’aquí uns quants anys o fins i tot segles, s’hi haurà adaptat, però, de moment, s’ha de reconèixer que no ho porta gaire bé. Cal introduir elements de contrapès al canvi constant, i sovint gratuït, en una societat on els seus referents estan en constant remodelació. Això restitueix l’equilibri, assossega i asserena. L’escola ho necessita sí o sí. Potser seria molt més assenyat, clar i inspirador de confiança introduir un concepte equivalent al japonès “kaizen”,

31

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

L’ASSOCIACIÓ I TUL’ESCOLA DE FAMíLIA

que vol dir literalment “canvi cap a alguna cosa millor”. És la base de l’èxit de la cultura empresarial japonesa. Però, és clar, això suposa analitzar el problema, orga-nitzar i planificar com es pot solucionar, posar en pràctica el que s’ha planificat, estudiar si el procés ha millorat o empitjorat, determinar-ne les causes i tornar a començar. És un procés lent, però segur. Caldria, doncs, esbrinar abans de res les causes del deteriorament de l’ensenyament actual, és a dir, com en una escola amb molts més recursos de tot tipus que anys enrere, els resultats són acadèmicament escarransits i les conductes de molts nens i joves tendeixen a la inestabilitat emocional, fins i tot a la grolleria en alguns casos, i en molts d’altres a la manca de voluntat i de caràcter. Al nostre parer hi ha dos elements en la base d’aquest deteriorament escolar que es potencien mútuament: per una banda, la dispersió mental, fruit de l’ús generalitzat de les tecnologies amb “efecte pantalla”, sense cap mena de contrapesos que afavoreixin la concentració i, de l’altra, la manca de límits, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar, provinent d’una concepció de l’educació de tipus hiperpermissiva. La dispersió mental més la manca de límits és una combinació letal: per a qualsevol aprenentatge, per al benestar present i futur dels alumnes i de les seves famílies, per als professors que hi han de conviure dia sí, dia també, i per a tota la societat.

Com canviar per millorar?Redreçar aquesta situació requereix canviar per millorar els actuals supòsits de l’educació: hiperpermissivitat, antiautoritarisme mal entès, educació uniforme fins als setze anys, pèrdua del valor dels continguts davant els interessos més immediats dels alumnes, entendre l’equitat no com una mena de sopa aigualida per a tothom i finalment revisar el concepte de diversitat que actualment es fa servir per confeccionar un vestit a mida per a cada alumne. Un vestit esquifit i mal girbat.

La detecció precoç d’alguns trastorns d’aprenentatge, que afecten d’un 3% a un 15% dels alumnes, és un avenç magnífic. Però, i el 85 o 90% restant? No queda gens clar per què gairebé una tercera part dels estudiants no arriben a assolir els continguts mínims i, el que és pitjor, per què mai no es parla d’aquell nombre considerable d’alumnes que passen amb uns coneixements ben migrats. És a dir, dels teòricament aprovats, molts no tenen una mínima base sòlida per encarar-se a fer qualsevol estudi universitari ni tan sols per inserir-se al mercat laboral amb una mica de cara i ulls. Ho sostinc perquè ho he viscut de primera mà.

PropostesHem escapat d’una societat autoritària, disciplinària i coercitiva per anar a parar a un egoisme rabiós, a ser esclaus dels objectes i a estar sotmesos només als nostres desitjos més immediats. El resultat és força decebedor. No es tracta de tornar enrere, sinó de veure com podem restablir amb vista a les noves generacions un nou equilibri, just, que assossegui i que doni eines potents per mantenir l’estabilitat en un context cada cop més desestructurat.

Per tal d’aconseguir-ho, proposo la utilització de dues eines poderoses però que, ara com ara, estan força absents en el món escolar. D’entrada reivindico una “pedagogia de la calma”; cal que l’escola redefineixi els seus objectius i s’hi pugui encabir un alentiment del ritme, del “tempo” escolar, un conreu de l’atenció sostinguda, del silenci, prerequisits del tot necessaris per a l’activitat educativa.

Per altra banda, estic convençuda que la formació del caràcter és un element del tot imprescindible per estimular l’educació d’un jovent en la responsabilitat, en el respecte propi i cap als altres, en l’autonomia, és a dir, en la capacitat de donar-se ordres a un mateix. Ara bé, tot i que la formació del caràcter de les noves generacions no és una tasca que hagi de recaure solament a les espatlles de l’escola, aquesta pot contribuir-hi des de diferents àmbits. Per tant, es tracta de buscar un nou equilibri a l’escola que neutralitzi els efectes no desitjats tant de la manca d’atenció sostinguda com de la hipermissivitat en què està instal·lada la que podríem denominar “generació Google”. Proposo posar al centre del debat educatiu tant la necessitat de formar el caràcter dels alumnes com la d’introduir-hi una pedagogia que faci de contrapès als desajustos del món líquid” actual, a base del cultiu de la calma, de l’alentiment del temps, del conreu del món interior; en definitiva, de la integritat personal i social.

Eugènia de Pagès i BergésCatedràtica d’Història

(*) BREY, A.; INNERARITY, D.; MAYOS INTONOMIA, G. (2009) La societat de la ignorància i altres assaigs. Infonomia. Barcelona. Es pot descarregar per Internet: http://www.thesecondmoderntimes.com/theignorancesociety

32La conferència sobre la interioritat anà a càrrec d’Eugènia de Pagès. Xerrada sobre educació emocional, a càrrec de M. Helena Tolosa.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

33

L’ASSOCIACIÓ I TUL’ESCOLA DE FAMíLIA

L’opinió dels paresConferència “La interioritat, un repte per a l’escola: pedagogia de la calma i de la formació del caràcter” Hace tiempo que me preocupa cómo ayudar a mis hijos en el tema de la interiorización. Es un camino que hace un tiempo yo trabajo y que no sé cómo enfocarlo con ellos, sin que sea un rollo o cree un rechazo para siempre.Me gustó cuando Rosa M. Roca, al empezar el curso, nos explicaba que los profesores se estaban formando en esta línea y empezarían las clases con silencio o movimientos sutiles que hacen conectar los dos hemisferios cerebrales.

Tenemos la suerte de vivir en una sociedad con grandes avances y comodidades: apretamos un botón y tenemos luz; y otro botón y se calienta o enfría nuestra casa, se enciende el fuego para cocinar, o nos da agua para beber, lavarnos o limpiar nuestra casa.

Además podemos hacer muchas cosas a la vez: mientras viajamos en transporte público podemos comunicarnos con otras personas, por teléfono o Internet. ¡Es fantástico! No tenemos que quedar con una persona para compartir cosas con ella, sea por trabajo o por amistad.

Podemos ver la televisión o películas veinticuatro horas al día y de todos los estilos.

Pero como seres biológicos, ¿cómo nos adaptamos a esto? No pasamos frío ni calor, ni hambre, etc.

Nuestros sentidos están sobreestimulados. Esto no es malo, solo tenemos que buscar una manera de gestionarlo. Porque lleva a crispación, desconcentración, desgaste en los ojos por tanta luz, sordera, etc.

Me encantó ver que Eugènia de Pagès había visto este cambio, de crispación, en sus aulas como docente con gran experiencia y pidió a la Generalitat poder investigar si trabajar la interiorización mejoraría los síntomas antes mencionados y vió que a la Administración le pareció buena idea y que hay una inquietud al respecto.

¿Qué era lo primero que había que trabajar al empezar la clase? ¡La respiración! Efectivamente, como dicen desde disciplinas como el yoga, la respiración es nuestra melodía. Es única, y si nos oxigenamos bien, toda nuestra perspectiva cambia: los niños se concentrarán más y podrán asimilar los conocimientos, estarse quietos…

Si la van integrando y en momentos de desbordamiento la utilizan, quizá les ayudará a transformar emociones o estados emocionales negativos en positivos, a concentrarse, a darse cuenta que hay un momento en que la sobreestimulación de consolas y demás hay que pararla y buscar qué nos está pidiendo nuestro cuerpo. Debemos conectar con nosotros mismos.

Tal vez habría menos niños medicados y podríamos adaptarnos mejor a nuestro actual entorno.

Yo creo que es el camino. Gracias por compartir este trabajo y esta perspectiva con nosotros.

Inma Rodríguez

Tertúlia “Els nostres conflictes de cada dia”

Tot i que hem sentit a parlar més d’un cop i més de dos sobre la importància de les normes i les rutines en l’educació dels infants, potser el que més destacaria d’aquesta tertúlia i que, per tant, em va sorprendre, és la relació que hi ha entre el conflictes i l’absència de normes i rutines ben definides. Fins ara entenia les normes i rutines com a aspectes que cal treballar per tal d’aconseguir fills ordenats, responsables, educats, etc., però no m’havia adonat de com influeixen les normes per evitar bona part dels conflictes que tenim amb els nostres fills i que ens angoixen cada vegada més, a mesura que van creixent.

Lara Pérez

Tertúlia “Què en fem, de les emocions?” Aquesta tertúlia va ser força interessant per dos aspectes: d’una banda estava adreçada als pares per tal d’ajudar-nos a entendre el comportament dels nostres fills, a partir de les seves emocions i de com les podem gestionar si n’entenem la procedència; i, de l’altra, també ens va ajudar a entendre millor les nostres conductes d’adults i les nostres actuacions, segons els pensaments que tenim i les emocions que aquests ens provoquen. Trobo que va ser una tertúlia especialment original. Vull aprofitar per felicitar M. Helena Tolosa per les seves exposicions senzilles i entenedores, les quals conviden a fer reflexions molt interessants.

Lara Pérez

La presidenta de l’AMPA, Inma Coronas, i els mossos d’esquadra a la xerrada sobre Internet segura.

61 beques d’estudis per a l’alumnat del Collège Calassans de Kadjinol (Senegal). pàg. 26

Nova composició de l’AMPA L’Entrevista

El 32è Dia de la Família

L’Associació renova els seus membres pàg. 24

Albert Roig,director gerent del CES pàg. 104

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

La revista ‘ES’La revista ES tan nostra, feta possible entre tots

L’ASSOCIACIÓ I TUCOMUNICACIÓ

34

Avui donem la benvinguda a la nova etapa de la revista ES! En el marc del Pla de Comunicació de l’AMPA, a l’Associació ens vàrem proposar el redisseny de la revista com un dels objectius prioritaris per a aquest curs escolar. No ha estat una tasca senzilla ja que, conjuntament amb l’Escola, ha calgut estudiar i valorar propostes de disseny, maquetació, grafismes, materials, proveïdors...

Des de l’inici del projecte, que data del curs passat, l’objectiu ha estat aconseguir una publicació moderna i atractiva, tant en el seu aspecte com en els seus continguts. Pel que fa als materials utilitzats, tampoc no s’ha volgut deixar de banda el respecte a l’entorn i la implicació i el compromís de la nostra Escola amb l’educació mediambiental dels nostres fills.

Per fer-vos-en cinc cèntims, la publicació s’ha realitzat amb materials 100% ecològics. El paper ha estat produït a partir d’un 60% de fibres reciclades i d’un 40% de fibres verges amb certificació FSC. Aquesta certificació té com

a missió promoure la gestió forestal ambientalment responsable, socialment beneficiosa i econòmicament viable en els boscos de tot el món.

Quant al disseny, s’ha buscat un format agradable, en color, atractiu pel que fa a les imatges i del tot compatible amb la seva publicació en format digital penjada al nostre web. Per descomptat, us recomanem consultarlo quan no disposeu de la publicació física. Hi podreu accedir mitjançant ordinador, tauleta tàctil o telèfon a l’adreça electrònica http://www.ampaepsarria.cat. De ben segur que us sorprendrà!

Per últim, només us volem desitjar que aquest número que ara mateix teniu a les mans sigui del vostre grat. Esperem haver acomplert la nostra fita i desitgem que gaudiu molt d’aquesta publicació, tan nostra, feta possible entre tots.

Comissió de Comunicació

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

38

El que més ens agrada a P3Els racons, la psico i els experiments!A l’Escola, durant la setmana, fem moltes activitats diferents, però sens dubte les que més ens agraden són els racons, la psico i els experiments!

Diàriament ens organitzem per racons i pactem amb les mestres els que volem: la caseta, l’hospital, els cotxes, els trencaclosques, els d’enfilar... Durant una bona estona hi juguem i anem canviant, així podem passar per tots els racons! I, per acabar, recollim!

La psico és el racó que més ens agrada! Hi anem un cop per setmana i a la sala, després de tirar la muralla, podem jugar, saltar, grimpar, fer tombarelles, disfressar-nos, construir... Per acabar ens relaxem una mica, i després també ens toca recollir i deixar la sala preparada per als nens i les nenes que hi van després. Ens passa l’estona volant!

Després de la migdiada hi ha una tarda que fem experiments i dividim la classe amb dos grups. El primer grup va amb la Vanessa, al bosc de l’Escola, a recollir pinyes, cargols, fulles, pedretes… i moltes coses més! L’altra meitat anem a la Sala Gran i hi fem diferents experiments: bombolles, mirem quins objectes suren, què s’enganxa als imants?... I la setmana següent canviem! Els experiments també ens agraden molt!

Alumnes de P3

Classe de psicomotricitat.

Cuidant l’hort.

Diàriament ens organitzem per racons.

Portada. Pàgina interior.

La portada d’aquest número és una reproducció del nou mural del vestíbul principal de l’Escola. Aquest mural ha estat elaborat amb les fotografies de tots els alumnes des del curs 2002-2003 fins als curs 2010-2011 i tot el personal en plan-tilla del curs pasat.

Durant l’any fem molts experiments.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

L’ASSOCIACIÓ I TULES ACTIVITATS

L’AMPA en acció

Curs de Cuina de NadalEl dijous 15 de desembre va tenir lloc el Curs de Cuina de Nadal que l’Associació organitza cada any per a tots els pares i mares de l’Escola. El curs anà a càrrec de Mamen Roca, responsable de l’escola de cuina l’aula culinària El Taller de Chefs, de Barcelona. Es treballaren receptes que van donar pautes per aconseguir noves propostes per als dinars i sopars de les festes nadalenques. Com és habitual, en acabar les explicacions, els assistents van sopar fent un tast de les receptes explicades. Les receptes que vàrem elaborar van ser:

- Pomes farcides de confit d’ànec.- Cuixa de xai embolicada amb cruixents de mel.- Puré de patates amb avellanes.- Salsa de peres i crèixens per acompanyar rostits de carn.

Us esperem al proper Curs!

‘Minimúsica de Nadal’, a La PedreraEl dissabte 17 de desembre, a les sis de la tarda, a l’Auditori de La Pedrera, va tenir lloc el Minimúsica de Nadal. El Minimúsica és un concert de pop-rock amb temàtica nadalenca que vol fer créixer els infants amb músiques representatives del moment social que estan vivint, sense limitar la seva experiència musical a cap estil existent, i en el qual els nens participen activament.

Resulta aclaridora l’opinió de Rosa Sánchez (membre de la Junta de l’AMPA) en manifestar:

No podria haver estat millor! En un edifici tan emble-màtic com La Pedrera per començar a ambientar-nos en l’esperit nadalenc, hem gaudit amb els nostres fills del miniconcert ofert pel conjunt musical Doble Pletina. Ocupàvem la meitat de l’aforament de dues-centes places de l’Auditori de La Pedrera, ja que el grup de l’Escola era de noranta-vuit persones! I més que s’hi haguessin apuntat!

Els petits han gaudit asseguts a dalt de l’escenari, descobrint la varietat dels instruments del conjunt. A més, cadascú ha pogut participar-hi amb un instrument de percussió. Per acabar-ho d’arrodonir, hem cantat entre tots el “Vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum”.

L’obra de teatre ‘Pel davant i pel darrera’L’AMPA ha organitzat aquesta activitat per gaudir en família de la coneguda obra Pel davant i pel darrera, escrita el 1982 per Michael Frayn. Es tracta d’una de les comèdies clàssiques amb més èxit en els darrers trenta anys. Des que es va estrenar a Londres el 1982 i després de cinc anys a la cartellera d’aquesta ciutat, s’ha representat contínuament en algun lloc del món. S’ha traduït a vint-i-vuit idiomes i s’ha representat en més de cinquanta països.L’obra tracta dels embolics davant i darrere de l’escenari amb una doble ficció que narra com els actors intenten muntar una obra teatral... En realitat són dues comèdies en una. La companyia del Foment ha representat l’obra amb professionalitat, bona interpretació i simpatia... Veritablement, adults i nens hem passat una molt bona estona. Els nens han estat totalment absorts amb els esdeveniments de la representació i han gaudit de molts moments que han estat delirants.

El Foment Hortenc està en un edifici construït el 1948 i ubicat en un carrer per als vianants al costat de la plaça Eivissa amb molt d’encant... Si en teniu oportunitat, us recomanem anar-hi.

Jorge BonafonteComissió de Comunicació

35

El Minimúsica de Nadal, a La Pedrera.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

2a edició de la beca Bertomeu i FontL’Associació beca la innovació de l’EscolaL’Associació convoca la segona edició de la beca Bertomeu i Font a la innovació. La beca, de caràcter bianual, té per objectiu ajudar els professionals de l’Escola en la recerca, dissenyant i executant programes d’innovació. La dotació és de 6.000 euros i es destina tant a la compra de material i instruments, com a la compensació per les hores de dedicació al projecte. Una Comissió Científica, nomenada per la Junta de l’AMPA, valora els projectes i eleva a la Junta la seva proposta. La Comissió Científica

de la beca està formada per Anna Carmona, María Luz Celaya, Lluís Font, Jaume Duran, Miquel Garcia, P. Lluís Tort, Josep M. Arbusí i Inma Coronas, i n’és el secretari la persona que ho fa a la Junta de l’AMPA. El lliurament de la beca tindrà lloc durant l’acte festiu en honor a Sant Josep de Calassanç, el 23 de novembre del 2012.

P. Albert Bertomeu i Font: escolapi, rector i renovador de la pedagogia sarrianenca a principis del segle XX.

36

Pla estratègic de les federacions per al proper 2011 al 2015 Nous reptes, una mateixa arrelA la VI Assemblea de les Institucions Educatives de l’Escola Pia de Catalunya, a Terrassa, es va presentar i aprovar el nou Pla estratègic de les federacions per el proper quadrienni 2011-2015.

Es va escollir dues polítiques comunes per a les Institu-cions Educatives (IIEE) per al proper quadrienni. I tambè es va donar suport a les polítiques que pares i mares i alumnes havien elaborat.

Aquestes polítiques comunes, que es concreten en ob-jectius, són: 1. Treballar des de totes les etapes i tots els estaments

de l’escola les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la convi-vència.

• Treballar amb tot l’alumnat els aspectes emocionals, de dimensió interior i les habilitats socials, de mane-ra sistemàtica, dins i fora de l’aula, per millorar la convivència i aconseguir un clima d’escola harmònic i serè.

• Integrar, en totes les àrees, el treball de la dimen-sió social, emocional i interior de les persones, en el marc del pla d’acció tutorial i pastoral amb la parti-cipació activa de tota la comunitat educativa.

2. Aconseguir una organització de les IIEE més flexible, oberta, disposada a treballar en xarxa, eficient i crea-tiva que permeti donar resposta als reptes de l’escola del segle XXI.

• Elaborar una proposta d’organització de les IIEE que es fonamenti en una utilització flexible dels recur-sos, de l’espai i del temps, que prioritzi el treball per competències, l’ús de metodologies interdis-ciplinàries i globalitzadores, i que augmenti el seu caràcter inclusiu.

• Promoure a l’Escola Pia un model d’organització obert, que permeti treballar en xarxa i que afavo-reixi l’adaptació a la diversitat i a les necessitats educatives de l’entorn.

També es va donar suport a les polítiques que pares i ma-res i alumnes havien elaborat i que van ser presentades pels seus representants durant l’Assemblea:

1. Desplegar el Projecte compartit en tot l’àmbit de les Institucions Educatives dels centres docents.

• Desplegar els objectius del Projecte compartit entre famílies i docents a partir del pla d’acció propi de cada centre en el context del desplegament del Pro-jecte compartit institucional de l’Escola Pia.

2. Enfortir la participació de l’alumnat en la vida del centre i formar-lo personalment seguint els valors de l’Escola Pia de Catalunya i cohesionant internament la institució.

• Definir el paper dels delegats d’alumnes a les IIEE, es-pecificant els seus àmbits d’actuació tant individual-ment com dels seus òrgans de coordinació, donant-los eines per facilitat la seva funció, contribuint així a la millora de la cultura associativa i democràtica.

• Desenvolupar un major sentiment d’institució en els alumnes i fomentar en l’aprenentatge els valors de l’Escola Pia de Catalunya.

L’ASSOCIACIÓ I TULES ACTIVITATS

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ INFANTIL

37

El projecte Comenius: un conte de fades europeuEls alumnes creen un conte de fades europeu

Aquest any hem iniciat un projecte Comenius a Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària. Els països participants són Bulgària, Romania, Letònia, Itàlia, Lituània, Irlanda del Nord i nosaltres. L’objectiu principal és un intercanvi cultural entre els alumnes dels parvularis i les escoles participants. Aquest intercanvi es fa mitjançant contes tradicionals de cada país. Amb l’ajut dels adults, els alumnes crearan un conte de fades europeu, a partir del qual tothom podrà comprendre una mica la cultura, els personatges típics i la tradició popular de cada país participant en el projecte.

Per tal d’introduir el projecte als alumnes, Mercedes Serradell, tutora de 1r de Primària A, ha creat un conte, que ha engrescat d’allò més els nostres alumnes. Marta Morris, tutora de P3 Marietes, ha realitzat les il·lustracions de la història. Reproduïm aquí el conte perquè els pares en puguin gaudir.

Tutores de 1r de Primària

Diferents il·lustracions del conte, realitzades per Marta Morris, tutora de P3 Marietes.

Un conte de fades i folletsPer Mercedes Serradell

Fa molt i molt de temps les fades i els follets de tot Europa es van reunir en un lloc “secret”. Ho feien cada dos-cents anys i quan es tornaven a veure s’abraçaven molt contents i s’explicaven històries dels seus països.

Però, aquest cop, no estaven tan contents i és que havien notat que els nens i les nenes d’Europa ja no els coneixien i tampoc no s’explicaven contes de fades.

En aquesta reunió hi havia sobretot fades de Bulgària, Romania, Letònia, Lituània, Itàlia, Irlanda i Catalunya. Van decidir fer alguna cosa perquè els nens i les nenes d’aquests llocs tornessin a conèixer-les.

Com que eren fades i podien volar, van anar en grup d’un país a l’altre observant el que feien els nens i les nenes d’algunes escoles: Edelvais, Lunca Pascani, Minkuparks, Zaliasis Klevelis, Polo, Cookstown i Escola Pia de Sarrià.

Van llençar pols màgica sobre aquestes escoles i tots els nens i nenes van començar a sentir una sensació especial i és que, de sobte, tots tenien ganes d’explicar, veure, llegir, dibuixar, escoltar… històries de fades. Estaven molt emocionats i van fer un racó de contes de fades i follets per poder compartir els llibres i contes que els anaven arribant d’altres països.

Les fades i els follets, que els acompanyaven voleiant, cada vegada estaven més contents. Entre tots van anar recollint totes les històries i les van guardar dins d’una capsa màgica. Aquesta capsa la guardaven en un lloc secret que només podrien obrir els nens i les nenes que els havien ajudat.

Des d’aquell dia les fades i els follets ho celebren fent una gran festa a cada escola d’aquests països.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

38

El que més ens agrada a P3Els racons, la psico i els experiments!A l’Escola, durant la setmana, fem moltes activitats diferents, però sens dubte les que més ens agraden són els racons, la psico i els experiments!

Diàriament ens organitzem per racons i pactem amb les mestres els que volem: la caseta, l’hospital, els cotxes, els trencaclosques, els d’enfilar... Durant una bona estona hi juguem i anem canviant, així podem passar per tots els racons! I, per acabar, recollim!

La psico és el racó que més ens agrada! Hi anem un cop per setmana i a la sala, després de tirar la muralla, podem jugar, saltar, grimpar, fer tombarelles, disfressar-nos, construir... Per acabar ens relaxem una mica, i després també ens toca recollir i deixar la sala preparada per als nens i les nenes que hi van després. Ens passa l’estona volant!

Després de la migdiada hi ha una tarda que fem experiments i dividim la classe amb dos grups. El primer grup va amb la Vanessa, al bosc de l’Escola, a recollir pinyes, cargols, fulles, pedretes… i moltes coses més! L’altra meitat anem a la Sala Gran i hi fem diferents experiments: bombolles, mirem quins objectes suren, què s’enganxa als imants?... I la setmana següent canviem! Els experiments també ens agraden molt!

Alumnes de P3

Classe de psicomotricitat.

Cuidant l’hort.

Durant l’any fem molts experiments.

Diàriament ens organitzem per racons.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ INFANTIL

39

Anem a la Fundació Antoni Tàpies“Hem muntat un racó de Tàpies amb tot el que tenim.”Els nens i les nenes de les classes dels Dofins, Esquirols i Ànecs vam anar a visitar la Fundació Tàpies.

Uns dies abans, les mestres ens van ensenyar imatges de les obres d’aquest artista i també, amb la pissarra digital, vam fer: jocs de memòria, trencaclosques, jocs de relacionar...

Després cada nen va recollir informació amb els pares sobre la vida i obra de Tàpies, per explicar-ho als seus companys. Hem muntat un racó de Tàpies amb tot el que tenim.

Per acabar, cada nen farà una escultura de La Clau i La Paraula.

Mestres de P4

La mona de P5Els alumnes elaboren una mona de PasquaEl primer dia després de Setmana Santa vam fer de cuiners i vam elaborar una coca amb molts ingredients.

Aquí teniu la recepta de la nostra mona:

La classe dels Esquirols.

La classe dels Dofins.

La classe dels Ànecs.

Li vam posar crema de xocolata, confits de xocolata de colors, plomes, ous de xocolata i pollets... i es va convertir en la nostra mona de Pasqua.

Ens va quedar boníssima.

Nens i nenes de P5

Una tarda amb els avis de P5Els avis i les àvies expliquen contesLa setmana de Sant Jordi va ser molt especial. Una tarda ens van venir a visitar els pares dels nostres pares: els nostres avis i les nostres àvies. Ens van explicar moltes històries interessants, aventures i contes de quan eren petits... També moltes coses sobre com vivien abans, de què treballaven...

Mentre ens ho explicaven ens deien que quan ells eren petits no tenien ni ordinadors, ni televisió, ni moltes coses que ara sí que tenim.

Va ser una tarda molt divertida, ens va agradar molt i vam aprendre moltes coses.

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ INFANTIL

La classe de les Balenes.

La classe de les Girafes.

La classe dels Elefants.

La classe de les Balenes.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

41

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ INFANTIL

Celebracions

Alumnes de P4 sembrant maduixes.

Cardant la llana a Can Rigol.

Els alumnes de Primària mirant la rua del Carnestoltes.

Fent panellets.

Els treballs de Sant Jordi. Les convivències de P5 a la Farga del Montseny.

L’hort requereix la participació de tots.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

42

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ INFANTIL

La classe dels Dofins a Can Rigol.

La visita de la Vella Quaresma.

La rua del Carnestoltes.

Les disfresses dels alumnes de P4.

Les Girafes i la seva mona de Pasqua. Les Marietes, de caputxetes vermelles i de llops.

Les Papallones fent panellets. Reciclant al Punt Verd Mòbil Escolar.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

43

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

El projecte BREATHEL’objectiu és mesurar l’impacte de les partícules fines de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament neurològic dels infantsTenir l’oportunitat de participar en un projecte d’inves-tigació no només és un orgull per a la nostra Escola, sinó, a més, un incentiu per al col·lectiu de professors i per als alumnes. Per aquest motiu, quan el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) ens va brindar l’oportunitat de col·laborar en el projecte BREATHE (BRain dEvelopment and Air polluTion ultrafine particles in scHool childrEn) ens hi vam apuntar immediatament.

Aquest projecte està liderat per Jordi Sunyer, professor titular de Medecina Preventiva i Salut Pública al CEXS (Department of Experimental and Health Sciences de la UPF), codirector del CREAL i director del Programa de Recerca en Epidemiologia i Salut Pública de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar), i està finançat per un ajut Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca.

L’objectiu d’aquest estudi és mesurar l’impacte de les partícules fines de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament neurològic dels nens i nenes de 2n, 3r i 4rt de Primària de la ciutat de Barcelona perquè, tal com ens van explicar en la presentació del projecte, en la fase de desenvolupament del cervell, els factors químics de les partícules ultrafines poden entorpir les connexions neuronals i produir trastorns en l’aprenentatge.

En aquesta investigació, hi participem unes 40 escoles de diferents punts de la nostra ciutat (20 d’elles situades en zones altament contaminades i les altres 20 en zones no tan contaminades) i implica la detecció i el registre del grau de contaminació atmosfèrica dels nostres centres i l’administració d’unes proves psicomètriques en les quals es mesuraran l’atenció i la memòria dels infants les famílies dels quals han donat autorització per participar-hi.

De la nostra Escola, hi participen 171 alumnes del Cicle Inicial i Mitjà de Primària i alguns alumnes de Batxillerat que aprofitaran algunes de les dades d’aquest estudi per desenvolupar el seu Treball de Recerca. Les mesures, que s’han iniciat el segon trimestre d’aquest curs, està previst que finalitzin entre el primer i el segon trimestre del proper curs. El CREAL s’ha compromès a fer-nos arribar les dades de la nostra Escola un cop finalitzada la investigació.

Des de l’Escola volem donar les gràcies a totes les famílies que us heu ofert, de manera desinteressada, a col·laborar en aquest projecte, el qual, sens dubte, aportarà propostes de millora per al futur de la nostra societat.

Gemma FerrerDirectora pedagògica

Educació emocional, lectura i escriptura Llegir i escriure és sembrar i recollir.”En època de crisi, un dels exercicis habituals de qualsevol organització és l’anàlisi de la situació en la qual es troba, i pensar en els reptes que haurà d’afrontar i les oportunitats que se li presentaran. La primera qüestió seria analitzar l’entorn en què ens trobem, i malgrat que no parem de repetir que les coses com més simples millor, la nostra societat és complexa, cada vegada més; i per tant el primer que toca fer és acostumar-nos a conviure amb aquesta complexitat. Ens hem d’anar acostumant a treballar sota pressió. I això és el que transmetem cada cop més als nens: exigència i pressió.

Potser sembla exagerat però ens toca treballar el concepte de resistència. Parlo d’educar la capacitat d’afrontar i reaccionar davant de situacions vitals difícils i de tenir la capacitat de reacció davant l’adversitat. Els nostres nens viuen molt bé, de manera segura i amb tota mena de conforts (ells ho consideren un dret). Per tant, no valoren la seguretat i l’estabilitat. I viuen poques situacions de frustració. Fer-los forts i resistents en aquest sentit és necessari. Però també cada vegada més, els nens en general es mostren més nerviosos: el concepte de tranquil·litat cada cop és més costós. A nosaltres ens costa molt. I silenci ja sona a utopia. Hem de fer alguna cosa. Però, què fem? Des de fa un temps hem considerat que aprofundir en el coneixement de l’educació emocional pot ser un bon camí per aconseguir bons resultats per compensar aquest excés de “pressió-tensió” .

Es tracta de ser realistes, i en cap moment plantejo que la complexitat o la pressió s’haurien d’eliminar. És evident que no podrem; per tant hem de treballar en les dues línies, no podem donar l’esquena a la realitat que ens toca viure, ni posar-nos una bena als ulls i ignorar la velocitat a què les coses canvien, es transformen... Treballar els aspectes emocionals és una oportunitat per compensar tot això.

I què passa amb els aprenentatges? Doncs ens passa el mateix; hem viscut èpoques de molts canvis i ara toca replantejar-nos certes qüestions que considerem bàsiques i que ens hem proposat com a objectiu treballar-les millor. Parlem de certes pràctiques educatives que considerem bàsiques: llegir, escriure, entendre, memoritzar, expressar-se... No és cap novetat, al contrari: és el que s’ha fet tota la vida. I ens sembla que cal retrobar-nos amb el que considerem fonamental en l’àmbit de l’aprenentatge d’una manera senzilla, com s’ha fet sempre.

Tenim uns nens atapeïts d’informació. Molta informació de tipus visual, que és ràpida i superficial, però que els “enganxa” molt. L’entorn mediàtic que gira al seu voltant (televisió, Internet, mòbils...) i els canals de comunicació que fan servir entren pels ulls i per les

“

orelles d’una manera fàcil. I tots aquests missatges, sense un traductor al seu costat, poden ser interpretats de qualsevol manera. Vull dir que a dia d’avui, pel que fa als programes de televisió, els entreteniments de més audiència són els xous d’impacte, les xafarderies dels famosos, i on cada vegada es potencien més contravalors com ara enganyar, trair... per aconseguir els objectius a qualsevol preu. I normalment el missatge és el que fa mal. Identifiquen massivament tot el que es va veient. I van construint el seu món interior. Curiosament sense paraules, bàsicament és imatge. I quan els demanes explicacions tens feina per entendre’ls. El diàleg de vegades es fa difícil.

Estan molt informats, però alhora “descomunicats”.

Quin problema tenim? Doncs que tenim molts nens amorals: el contingut ètic, ideològic... no existeix. Costa molt que expliquin; no signifiquen... aborden el material d’aprenentatge igual que la imatge. No hi ha significat, no hi ha memòria i no guarden: van sobresaturats d’estímuls. I quan s’arriba aquí ens trobem amb nens que desconnecten (avorriment, desmotivació).

Això porta un treball de definició de nous criteris educatius pel que fa a l’àmbit acadèmic. Hem d’aconseguir que els nens siguin més conscients del seu procés d’aprenentatge i tenir molta cura dels continguts que ensenyem, cal fer-ne una bona selecció. I cal consolidar i avançar en els aprenentatges que considerem bàsics: llegir, escriure, entendre...

Permeteu-me només una reflexió amb el tema de la lectura que us vaig exposar en la reunió d’inici de curs de fa tres anys: Tenim més llibres però hi ha menys lectura. Mirant al nostre voltant, però, descobrim que la lectura no sempre és igual per a tothom. Una dada alarmant ens indica que, durant el període escolar, l’hàbit de la lectura cau fortament amb l’edat: el 55% de l’alumnat de Primària diu que li agrada molt llegir; a Secundària només un 8% s’expressa en aquests termes. Això no ens ha d’estranyar si tenim en compte que un 30% de les famílies no compra llibres i un altre tant per

cent similiar en compra molt pocs. Tot plegat ens fa pensar que cal prendre consciència de la situació i seguir treballant en la promoció de la lectura, i d’una lectura de qualitat. Per altra banda, el nombre de persones que són sòcies de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya és de 300.000; això diu molt de l’hàbit de llegir i de la cultura del compartir; i probablement de la necessitat d’espais i ambients adequats per a l’estudi a les cases particulars. Del conjunt d’estudis se’n desprèn que la lectura és addictiva, és a dir, que com més llegim, més ganes tenim de llegir i llegim més. Però també es desprèn que la lectura és un hàbit que es manifesta de manera paral·lela a la resta de la vida cultural de les persones. Les persones que llegeixen més van més al cinema, al teatre o a concerts, visiten més museus i exposicions, i llegeixen més diaris. És a dir, que probablement la lectura és un indicador precís del nivell cultural i intel·lectual del nostre país, sense arriscar-nos a dir que en pot ser el detonant. I de l’escriptura, de la memòria, se’n podria fer la mateixa anàlisi.

Llegir i escriure és sembrar i recollir; i en la franja d’edat en què ens movem ens tocarà fer feina de sembrador; els pagesos ho saben bé; tenen fe, ja que un cop sembrat el gra, saben que trigaran temps a veure’n els fruits... Caldrà paciència, no jutgem la feina pels resultats immediats. M’atreviria a dir que cap tasca escolar produeix fruits a curt termini. I està clar que no podem oblidar que, si no fem la feina, no hi haurà collita. I com més a fons ens hi dediquem, els resultats que aconseguirem seran més consistents, a l’Escola i a casa.

La lectura i l’escriptura, com la bellesa i la bondat, són bones per a l’educació perquè construeixen sensibilitats. I construir sensibilitats és construir la capacitat de captar els matisos de les coses.

Les persones que tenen la sort d’entendre la lectura i l’escriptura i de gaudir-les esdevenen persones amb més capacitat de comprensió del món.

Xavi OcañaCap d’estudis dels cicles Mitjà i Superior de Primària

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

La lectura, una pràctica educativa imprescindible.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

45

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

A 2n de Primària, fem projectesIntroduïm els nostres alumnes en la recerca, la síntesi i transmissió d’informació

Diferents exposicions dels projectes interdisciplinaris a 2n de Primària.

A segon de Primària ja fa uns dies que hem començat a treballar els projectes interdisciplinaris. Amb aquest treball pretenem introduir els nostres alumnes en la recerca, la síntesi i transmissió d’informació. És un pas més cap al desenvolupament en l’autonomia del nostre alumnat.

Enguany estem desenvolupant els projectes següents: a 2n A, “Els dinosaures”; a 2n B, “Els diamants”; a 2n C, “Els fòssils” i “Els romans”, i a 2n D, “La Terra”. Tots aquests temes han estat democràticament escollits pels alumnes.

Les exposicions dels nens i nenes estan resultant molt interessants. A més, el material de suport que han

realitzat curosament a casa és molt adequat al seu nivell i als seus interessos. Com a novetat, respecte d’altres anys, hem introduït la preparació d’activitats per part dels alumnes, per tal d’implicar-los més en el seu paper de “petits docents” i de convertir la seva experiència en un aprenentatge més significatiu.

Agraïm la col·laboració de les famílies i l’interès que han mostrat tots els alumnes en la realització d’aquests projectes.

La il·lusió dóna pas a la bona feina.

Mestres de 2n de Primària

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

46

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Taller d’anglès: fem anuncisNova activitat d’aprenentatge-servei entre alumnes de 3r de Primària i 4t d’ESOEls dies 15 i 17 de maig els alumnes de 3r de Primària hem fet un taller de llengua anglesa. Aquest taller consisteix a anunciar productes en anglès.

Alguns alumnes de 4t d’ESO han dissenyat el guió d’una sèrie d’anuncis publicitaris. Els mateixos alumnes han fet grups de treball dins les nostres classes per preparar el material, el guió i la posada en escena dels anuncis. I, finalment, hem representat els anuncis, hem fet l’enregistrament definitiu i els hem editat.

Els anuncis han estat de: Nocilla, Damm Bier, Chupa Chups, Coca-Cola, Donuts, Cacaolat, productes de neteja...

Alumnes de 3r de Primària

Els Jocs FloralsFomentem la culturaEls nens i nenes de 3r de Primària han participat als Jocs Florals que ha organitzat l’Escola. El treball ‛‛L’arbre”, de Jordi Molins, ha estat premiat als Jocs Florals del Districte Sarrià-Sant Gervasi 2012.

L’ARBRESovint em quedo mirantuna estructura elegant,

que la natura ens ha ofert amb les fulles de color verd.

Quan l’ocell fa el seu niues comença a sentir piu, piu.

Potser serà visitatper un esquirol entremaliat.

Quan la neu les branques t’envaeixel teu rostre s’embelleix,

la capa blanca amb els rajos del sol,de tanta brillantor, farà tancar els ulls a qualsevol.

El mussol et visita de niti et mira de fit a fit,

en les teves branques tot ho potper seguir vigilant com un estaquirot.

“L’ocell que volia ser humà”, redacció guanyadora dels Jocs Florals de l’Escola.

“L’estiu”, poema guanyador dels Jocs Florals de l’Escola.

Les convivències de 4t a Cal Gort“Les recordarem com una experiència inoblidable.”

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

47

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Les convivències van ser molt divertides i sempre les recordarem com una experiència inoblidable. Vam sortir de l’Escola en autocar cap a la Pobla de Cérvoles. Quan ja estàvem cansats del viatge, vam fer una paradeta curta per esmorzar.

En arribar a la Pobla ens vam dirigir a Cal Gort amb les nostres bosses, vam pujar a les habitacions i tot seguit ens vam reunir en una gran terrassa per escoltar les normes i fer un joc d’amistat.

Recordem el menjar, que era boníssim i sobretot el berenar. Els llits eren molt còmodes.

Durant aquests dies vam fer tallers molt interessants i divertits. En el d’apicultura, protegits amb un vestit

especial, vam observar les abelles de molt a prop; va ser força interessant. En el taller d’història ens van explicar llegendes del poble, fins i tot la història d’una cara que va aparèixer a la façana d’una casa i que canviava de forma. Va ser molt divertit! També vam fer ametlles garapinyades, una espelma amb la cera de les abelles i un herbari.

Els professors ens van organitzar jocs molt divertits. El joc que més ens va agradar va ser el del mocador; sempre aprofitàvem qualsevol estona lliure per jugar-hi.

Quan van acabar aquests dies que, sempre recordarem amb il·lusió, vam tornar cap a casa, amb el record de la samarreta que tanta il·lusió ens va fer.

Alumnes de 4t de Primària

En ple joc d’amistat.

Vam fer ametlles garapinyades. Escoltant les normes del joc d’amistat.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

48Els alumnes han pogut l’expressió oral amb Daniel.

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Estrenem estada lingüística a Anglaterra Els nostres alumnes assistiran a classes intensives d’anglès al matí i faran acti-vitats culturals i esportives a la tardaAquest curs 2011-2012 l’Escola organitza per primera vegada una estada lingüística de dues setmanes al mes de juliol a Henley-on-Thames, Anglaterra, per als alumnes de 4t a 6è de Primària.

Henley-on-Thames és una localitat britànica que pertany al comtat d’Oxford, al marge occidental del riu Tàmesi. També és coneguda per ser la seu habitual de la celebració de la regata entre les universitats d’Oxford i de Cambridge.

Els estudiants s’allotjaran al Shiplake College, un preciós col·legi residencial anglès que compta amb unes excel·lents instal·lacions: piscina exterior climatitzada, poliesportiu, quatre pistes de tennis, àrea recreativa i teatre.

Els nostres alumnes assistiran a classes intensives d’anglès al matí i faran activitats culturals i esportives a la tarda com ara piscina, tennis, futbol, bàsquet, voleibol, hoquei, tallers d’art i jocs. A més, tots els vespres faran activitats lúdiques que els ajudaran a relacionar-se amb estudiants internacionals i, per tant, a potenciar l’idioma: barbacoa, discoteca, blind date, film night, quizz, talent show i karaoke, entre altres.

Cada setmana els alumnes realitzaran una excursió de tot el dia a Londres i a Oxford. També faran una excursió setmanal de mig dia a windsor i Reading.

La proposta ha estat tot un èxit ja que amb tan sols tres dies es van exhaurir totes les places disponibles. Esperem que l’experiència també sigui tot un èxit i que ho puguem tornar a repetir el proper curs.

Queralt PintóCap del Departament de Llengües Estrangeres

Auxiliar de conversa d’anglès a PrimàriaTreballem l’expressió oral en petits grupsAquest curs, per primer cop, hem pogut gaudir d’un auxiliar de conversa, Daniel Loughran. Això ens ha permès

poder treballar l’expressió oral en petits grups a la vegada que apreníem una miqueta més sobre la cultura irlandesa.

Aquesta ha estat l’experiència de Daniel:

Hello, my name is Daniel Loughran and I am 24 years old and I am from Ireland. I have been in Escola Pia since October, working as a conversational assistant with the Primary school students and also with some classes in ESO. I live in Sant Andreu de la Barca with a Catalan family who were kind enough to take me into their home and let me live with them. This is my first time living in a country where English is not the first language, so that alone has made the experience rather unique. My host family are lovely people and have made me feel very welcome and comfortable in their home. My host family have two children that go to this school, Oriol who is in 2nd of ESO and Abril who is in 2nd of Primary. I speak English with my host family in their home and I have noticed a huge improvement in their English since my arrival.

When I first came to Barcelona the most obvious thing was simply how different everything was compared to Ireland. In Ireland I live in the countryside where there aren’t too many people so the biggest change for me has been moving to a city where there are millions of people. The change in culture has been really refreshing and completely positive for me. I love the food here in Catalonia and admire the traditions that still survive today. I have also really enjoyed the change in climate, so I will definitely miss the sun when I leave Barcelona. My think my favourite thing has been the sheer amount of people I have met in the school. I know lots of friendly teachers and staff who have spoken to me and made me laugh. Teaching the kids has been great, they always seem happy to see me, which is nice. I have certainly noticed an improvement in their English and I believe that studying English at such a young age will be very beneficial for them in future. I feel very lucky to have got the chance to experience another culture in the way I have. I have learnt a lot about myself and hopefully helped some people at the same time. I would most certainly recommend doing something similar if you ever get the opportunity.

Daniel LoughranAuxiliar de conversa d’anglès

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cantània a l’Auditori“Estem il·lusionats perquè ens vindran a veure els nostres pares.”Els alumnes de 4t de Primària participarem en la interpretació de la cantata que cada any se celebra a l’Auditori de Barcelona i agrupa moltes escoles. Enguany, el títol de la cantata és 50 milions de segons”.

Durant el curs hem anat preparant a les classes de Música, amb la senyoreta Susana, les cançons i coreografies que interpretarem. També realitzarem una feina de plàstica perquè aquell dia hem d’anar vestits com mana l’ocasió.

Amb tot això gaudirem d’una vivència musical important i inoblidable. També estem il·lusionats perquè aquest dia ens podran venir a veure els nostres pares i els familiars que puguin, i, de ben segur, s’emocionaran.

Alumnes de 4t de Primària

La gimcana de 5è“Esperem que els alumnes que van muntar la gimcana de grans puguin ser professors.”Aquest any, els alumnes de Cicles Formatius ens van preparar una gimcana als nens i nenes de cinquè de Primària.

Ha estat una de les millors gimcanes en les quals hem participat. Hi havia de tot: jocs, aigua, farina, “marranades”, esports i sobretot... diversió!

Es va notar que els nois de Cicles Formatius s’ho van “currar” al màxim. Esperem que els alumnes que van muntar la gimcana de grans puguin ser professors, ja que ho van preparar d’allò més bé. Les idees eren molt bones i divertides.

En resum, esperem poder tornar-la a repetir.

Alumnes de cinquè de Primària

Cantata a l’Auditori de Barcelona.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

50

La Fira “Aquest dia és molt important perquè veus els nens molt contents i il·lusionats i això et fa sentir molt bé.”

Sant Josep de Calassanç és el nostre patró i el recordem amb una celebració molt especial: la Fira de Sant Josep de Calassanç.

Per això, cada any celebrem aquesta diada. Els nens de Cicle Superior preparem per als petits l’anomenada Fira, en la qual muntem diferents jocs fets per nosaltres, amb cartró i decorats amb pintura.

Jo crec que la Fira és tota una experiència, tant per als que ho preparen com per als que hi participen. Jo, una nena de cinquè que aquest any ho he preparat per als nens de Parvulari, m’ho he passat molt bé. Aquest dia és molt important perquè veus els nens molt contents i il·lusionats i això et fa sentir molt bé.

Als nens i nenes de quart que llegiu aquest article, sapigueu que durant tots aquests anys heu estat gaudint de les activitats que us han preparat els vostres companys de cinquè i sisè. El proper curs us toca “pencar”, però no patiu, perquè us ho passareu igual o més bé que tots els altres anys i, com ja sabeu, tot esforç té premi.

Alumnes de cinquè de Primària

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Els alumnes de 5è i 6è de Primària preparem la Fira per als més petits de l’Escola.

‘Polsim de papallona’, una cantata amb sentimentEls alumnes de 6è de Primària B protagonitzen una història màgica

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

51

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Polsim de papallona és una història màgica plena de sentiments. Comença amb el plany d’unes joguines que han estat abandonades en unes golfes obscures. Una d’elles, una antiga nina, recorda com de bé s’ho havia passat amb una amiga anomenada Laia i desitja reviure històries passades. Una oportuna fada es presenta de sobte i la nina no vol deixar passar, de cap manera, aquella extraordinària oportunitat.

Els protagonistes són ben especials:

L’Ona, una divertida fada enamorada de les papallones i amb ganes de contribuir a la felicitat dels altres...

Nosaltres creiem que l’Ona Papallona és un personatge molt simpàtic i molt sociable. És fantàstic representar un personatge màgic perquè et sents molt especial. És una oportunitat que ens agrada molt aprofitar i gaudir-ne. Estem molt emocionades.Ana Mateo i Maria León

La Papona, una nina que malgrat l’abandonament que ha patit, enyora encara els bons moments i vol experimentar una nova existència, vol convertir-se en una persona de carn i os, la Pepa, per tornar a estar a prop d’algú que estima...Ens agrada el nostre personatge perquè és divertit i graciós. Ens sembla que és un paper molt important i

per això estem contentes de poder tenir la possibilitat de representar-lo, sobretot davant dels pares. Creiem que aquest personatge és molt bo. En general, ens ha agradat molt poder participar a l’obra.Conchis Bujarrabal i Cèlia Castellví

La Pepa és un personatge espavilat i amable. Sap aprofitar les ocasions i és molt oberta. Ens encanta representar aquest paper, ja que ens agrada molt com és la Pepa. Es fa estimar per tothom: l’Ona , l’àvia, la Laia i la mare. La Pepa és una gran persona i és un plaer poder representar-la i pensar que abans estàvem fetes de plàstic.Carla Bonet i Sílvia Casacuberta

La Laia, una noia que, de tants estímuls que rep, de tant soroll que l’envolta, no té temps de mirar al seu voltant ni al seu interior...

Nosaltres pensem que la Laia és molt divertida. Ella és una noia que en principi només s’interessa pels videojocs, però, quan una nina que es converteix en nena, la convenç de jugar amb ella s’ho passen la mar de bé. Ens agrada l’estil de la Laia i ens divertim molt fent el Polsim de papallona.Montse Miró i Isabel Henriques

Ana Mateo i Maria León.

Conchis Bujarrabal i Cèlia Castellví.

Carla Bonet i Sílvia Casacuberta.

Montse Miró i Isabel Henriques.

52

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Anna Salafranca i Carla Vallet. Carla Bonet i Mariví Soriano.

Maria Guerra, Sílvia Casacuberta, Marc Rodríguez i Albert Bargalló: narradors.

Ferran Martí i Oriol Morera, els apuntadors de Polsim de papallona.

L’àvia de la Laia, una víctima més, abandonada com les joguines, a qui tan sols li queda el record i la soledat...

El paper d’àvia és una mica còmic perquè quan ho practiquem tothom riu, i això vol dir que és molt divertit. Ens ho passem molt bé amb els altres personatges de l’obra perquè hi participa tota la classe i com que és l’últim any que estem junts... ho aprofitem moltíssim!Anna Salafranca i Carla Vallet

La mare de la Laia, una dona carregada de bones intencions...

En aquesta obra hi ha diferents personatges i un d’ells, el que ens ha tocat a nosaltres, és la mare de la Laia. És una persona comprensiva i amb un gran caràcter. Estima molt la seva filla Laia i vol el millor per a ella, com totes les mares. En els assaigs ens ho passem pipa fent de mare. En resum, estem molt satisfetes de poder-la interpretar.Carla Bonet i Mariví Soriano

La nina aconsegueix que la fada la converteixi en una nena només per un dia. Però viure un dia diferent acaba

transformant tota la família. Aquell polsim de papallona obre una nova mirada sobre l’entorn, desvetlla la memòria dels moments feliços que incomprensiblement s’havien deixat arraconats, retorna al contacte real amb les persones per damunt dels mons virtuals i, sobretot, concentra tota la força de l’estimació per humanitzar les relacions i poder així recuperar una felicitat perduda.

Polsim de papallona és una obra de teatre preciosa, que ens ensenya els valors, com ara el no a l’abandonament i el sí a la fantasia. És una història molt curiosa perquè hi ha una papallona que parla, una nina que es transforma en nena i moltes altres coses! És molt imaginativa i molt quotidiana. A més a més, ens podria passar a tots, perquè… i si la nostra veïna és una nina? Aquesta obra té una part de cançons i una part de diàleg. La representen els alumnes de 6è B i les cançons les canten els nens i nenes de la coral. La música la va crear en Ricard (professor de Música de 5è i 6è) i el guió i la lletra de les cançons, Jesús Nieto (tutor de 6è B). La representació està ben feta, però creiem que podria haver-hi algun personatge masculí i que no tots fossin femenins.Maria Guerra, Sílvia Casacuberta, Marc Rodríguez i Albert Bargalló, els narradors

Salva Cuadreny, Gerard Martínez, Jaime Salom, Arnau Sánchez, Alex Sicart i Miquel Mendiguren han preparat la coreografia de les cançons.

Els alumnes de 6è de Primària B.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

53

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ PRIMÀRIA

Les Science a 6è de Primària“Science is good because there are two parts that we can learn: Science & English.”Aquest curs escolar hem iniciat l’AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera) a 6è de Primària amb les Science. Totes les pors i inquietuds van desaparèixer en finalitzar el primer dia de classe!

We do Science in English! I like Science very much, especially because our teacher Queralt explains very well and she does her best so the class can understand what we are studying. Science isn’t boring, in fact it’s very fun! I think that the idea of turning Medi (in Catalan) to Science (in English) was brilliant. Everybody has the chance to learn more things in English and they learn about Science. So Science is good because there are two parts that we can learn: Science & English. I think that our school has more things in English and it’s going to help everybody with their English.

Isabel HenriquesAlumna de 6è de Primària

Jornada Esport i ConvivènciaLa Jornada Esport i Convivència reuneix tots els alumnes de 6è de Primària de l’Escola PiaEls alumnes de sisè de l’Escola Pia ens hem trobat a Caldes de Montbui.

És divendres 4 de maig i ens ha tocat llevar-nos ben aviat. Marxem amb els autocars cap a Caldes. Aquest curs se celebra la XXIV edició de la Jornada Esport i Convivència que reuneix tots els nois i noies alumnes de sisè de Primària de l’Escola Pia. Som més de mil, quasi com tots els alumnes de Sarrià, però només amb nois i noies de sisè. Impressiona bastant, la veritat. És divertit veure les mirades, entre sorpreses i encuriosides, dels vianants que trobem pel carrer quan ens desplacem d’un lloc a l’altre per grups. Hem estat novetat i distracció per a alguns.

Per a l’Escola que ens acull ha implicat una feinada d’organització i, a més, avui viuen tots pendents de la Jornada. Els alumnes més grans fan de voluntaris per acompanyar i ajudar cada grup, i els més petits ens observen amb interès. Nosaltres ens repartim en les diferents activitats que més o menys hem pogut triar. N’hi havia moltes: hip-hop, double dutch, tennis, pàdel, un taller de golf, un circuit de BTT, patinatge, un taller de

jocs de malabars, una cursa d’orientació, escacs, futbol, bàsquet 3 x 3, natació, aiguagim, tennis taula, una sortida cultural, arts marcials, handbol, hoquei, vòlei, futbol flag, corfbol, una sortida cultural i un taller de periodisme.

En les activitats que són d’equip, ens han barrejat i hem jugat amb persones a qui d’entrada no coneixíem. Ha estat tota una experiència. Encara que alguns sí que ens coneixíem, com ha passat a bàsquet, alguns hem fet equip amb persones contra les quals jugarem aquesta tarda en competició.

Els del taller de periodisme hem pogut sentir les explicacions d’un periodista esportiu, que ens ha parlat de com és el seu ofici. Sembla que té força emoció, però hi ha molta més feina de la que es veu i obliga a treballar els caps de setmana. Després ens han presentat Ferran Escudero, campió de Catalunya, subcampió d’Espanya i novè millor del món en la pràctica del bicitrial, que a més és exalumne de l’Escola Pia de Caldes. Hem assajat amb ell una conferència de premsa. Ens ha explicat que, per practicar un esport extrem, cal tenir diverses habilitats, però sobretot un cap ben centrat. Finalment hem pogut entrevistar participants i organitzadors de la Jornada. La veritat és que hi ha diferència entre entrevistar algú que ja té experiència en les entrevistes i fer-ho a un de nosaltres. Entre els participants, l’opinió més general era que s’ho estaven passant molt bé.

Un cop acabades les activitats, hem dinat tots junts; ja teníem gana! Ha estat un moment per explicar-nos què ha fet cadascú i a qui ha conegut. Alguns ens hem donat les adreces per seguir en contacte. Després hem pogut emocionar-nos i patir amb l’exhibició de bicitrial de Ferran Escudero i un altre company seu. S’ha acabat l’acte amb unes paraules de l’alcalde de Caldes, que ens ha convidat a tornar-hi. I, finalment, hem rebut un petit premi: ens han regalat una gorra que ens servirà de record d’un dia realment diferent.

Alumnes de 6è de Primària

La Jornada Esport i Convivència ha tingut lloc a l’Escola Pia de Caldes.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

54

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Projecte Comenius eSquare Technology needs to be like oxygen: necessary and invisible. We need to not think about it, it just needs to be there. […] Our kids need to research, collaborate, create, present and network.

Chris Lehmann (Principal Science Leadership Academy)El passat mes d’octubre, la nostra Escola va viatjar a Kauniainen, Finlàndia, per participar en la primera Trobada de Directors i Coordinadors Internacionals del Projecte Comenius eSquare. Allà, a més de conèixer a fons el sistema educatiu finlandès, vàrem tenir ocasió d’intercanviar experiències pedagògiques i planificar les activitats del nou projecte Comenius. El projecte anomenat “eSquare: communicating and learning safely through the interweb” es durà a terme durant el bienni 2011-2013 i té com a finalitat fomentar l’ús segur de les tecnologies 2.0 com a mitjà per millorar l’aprenentatge de l’anglès. Amb aquest nou projecte pretenem que els alumnes de totes les escoles participants d’Espanya,

França, Itàlia, Holanda, República Txeca, Polònia i Finlàndia explorin les possibilitats que les noves tecnologies els proporcionen sense oblidar els perills que poden comportar.

Programes Internacionals

Docents de la trobada Comenius eSquare a Kauniaien, Finlàndia.

La directora de l’escola finlandesa i Josep M. Arbusí, director de la nostra.

Els alumnes eSquare durant l’estada a Holanda.

Cuinant plats típics dels diferents països participants al projecte.Tomb amb barca per Leiden.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

55

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Al llarg dels dos anys del projecte, els alumnes elaboraran presentacions sobre ells mateixos, l’Escola, la ciutat i el país, que compartiran amb els seus partners europeus; prepararan activitats de conscienciació amb motiu del Safer Internet Day que s’esdevé l’11 de febrer de cada any, i intercanviaran informació sobre l’ús, les restriccions i les possibilitats de les xarxes socials. Les activitats de cada curs culminaran amb una trobada d’alumnes que tindrà lloc a alguna de les escoles associades al voltant del 9 de maig, Dia d’Europa.

Enguany, la trobada d’alumnes ha estat a Leidschendam, Holanda, seu del Veurs Lyceum. Del 10 al 13 de maig, algunes de les famílies de l’Escola holandesa han acollit alumnes provinents d’Espanya (Javier Marín i Sandra

Díaz, de 4t d’ESO), Itàlia i Finlàndia. Els alumnes participants a la trobada han passejat per la Haia, han fet una volta amb barca per Leiden, han cuinat plats típics del seu país, han compartit informació sobre l’ús de les tecnologies 2.0 en els diferents països europeus i han recollit totes les seves experiències i descobertes en una pàgina web segura promoguda per la Comissió Europea anomenada eTwinning.

La valoració dels alumnes ha estat molt positiva, ja que han pogut millorar el seu nivell d’anglès i han fet nous amics gràcies al projecte Comenius.

Mònica Fernández Coordinadora de Programes Internacionals

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

56

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Sophie DebièveL’ajudant Comenius en llengua francesaSophie Debiève és la professora en practiques de vint-i-dos anys belga que ha treballat amb nosaltres entre gener i abril. Ha estudiat la diplomatura per impartir classes de llengua francesa, a Primària i a Secundària, com a professora de llengua estrangera a la ciutat Mons (al sud de Bèlgica). Aquest ha estat el seu últim any d’estudis, que ha finalitzat amb aquest període de pràctiques a la nostra Escola, i del qual està molt satisfeta.

—Què penses de la teva experiència a l’Escola Pia Sarrià-Calassanç? Si en tinguessis l’oportunitat, hi tornaries?

—Ha estat molt important per al meu futur perquè m’agradaria ser professora de llengua francesa. He conegut molta gent que m’ha ensenyat moltíssimes coses. M’encantaria tornar-hi. M’he sentit molt bé a l’Escola, m’agrada molt la seva gent i l’ambient i, a més, Barcelona té totes les coses que m’agraden.

—Amb quins grups has treballat? Hi ha molta diferència entre els alumnes de Primària i els de Secundària?

—No havia treballat abans a Primària i potser el que més m’ha sorprès és la relació entre el professor i l’alumne, que no és la mateixa. És difícil explicar-ho, però el professor ha de saber mantenir la distància al mateix temps que és proper.

—Què et sembla l’ambient de feina i la relació entre professors i alumnes?

—Em va sorprendre perquè és molt diferent de Bèlgica, perquè hi ha molta comunicació entre els professors. A Bèlgica el professor s’ha d’imposar molt més. Aquí és més fàcil. Hi ha més normes, més disciplina i els alumnes es comporten millor. A més he après molt amb la Béatrice Beaumont i l’Helena Pàmpols. Els estic molt agraïda per tot el que han fet per mi: per la seva disponibilitat, ajuda i predisposició.

—Com creus que pots aprofitar aquesta experiència amb vista al futur?

—Després de treballar a l’Escola em sento diferent com a

professora, ja que he posat en pràctica coses que puc aprofitar a Bèlgica o a qualsevol altre país.

—Has pogut veure classes d’altres àrees en llengua anglesa. Què et sembla la idea?

—M’agrada molt i crec que és una idea que té molt de futur. És el tema principal del projecte del meu treball i ha estat una gran oportunitat poder assistir a aquestes classes. Els professors sempre s’han mostrat molt oberts perquè assistís a aquestes classes.

—Hi ha molta diferència entre una classe aquí i una classe a Bèlgica?

—Sí! Al professor se’l respecta més aquí. L’actitud dels alumnes és millor i semblen més madurs i motivats. A Bèlgica, al començament d’una classe, els alumnes repassen a l’agenda què es farà, tot està més estructurat, però en canvi hi ha menys responsabilitat. Si el professor no insisteix, l’alumne no fa res. Aquí l’alumne és molt més autònom.

—Què és el primer que et va cridar l’atenció de l’Escola?

—És una escola molt gran on les llengües són molt importants, tot i que els alumnes valoren més la llengua anglesa perquè creuen que és una llengua més internacional.

—Després d’uns mesos a Barcelona, què penses sobre

el fet que hi hagi dues llengües? Creus que la nostra situació lingüística s’assembla a la vostra?

—Nosaltres estudiem dues llengües quan som petits: francès i flamenc. El problema és que aprenem flamenc però no l’utilitzem. Jo, per exemple, puc llegir flamenc, però no parlar-lo. És important que es mantingui el català perquè és la vostra cultura. L’escola és el millor instrument per tal que la llengua persisteixi.

—Bèlgica o Barcelona?—Abans de venir, pensava que vindria a una ciutat

contaminada i estressant. Com que visc en un poble petit, creia que no m’hi acostumaria, però al final, he descobert que aquí tinc tot el que necessito: cultura, bona gent... He viscut una gran experiència que m’ha canviat i he viscut tantes coses que em sento molt agraïda a l’Escola Pia i a la ciutat.

L’ajudant Comenius belga Sophie Debiève.

Una estada de tres dies a Carcassona“Amb els anys, l’estada a Carcassona de 1r segueix sent un dels millors records que guarden els alumnes de l’Escola.”Enguany, com ja fa nou anys, els alumnes de 1r d’ESO que cursen l’itinerari d’excel·lència d’Aula Europea han fet una estada de tres dies a França. Es tracta d’un primer tast del seguit d’intercanvis que hi haurà en els cursos posteriors (a Pia, a 2n; a Metz, a 3r, i a Nimes, a 4t).

L’estada a França s’inclou en el Treball de Síntesi que han d’elaborar, el qual aborda, fonamentalment, l’edat mitjana. És per aquest motiu que ens desplacem a un marc incomparable: la Cité de Carcassonne. Incomparable

perquè, d’una banda, l’entorn és veritablement pri-vilegiat i, de l’altra, perquè ens permet posar en pràctica tots els aprenentatges en un context lingüístic autèntic.

El Treball de Síntesi inclou activitats sobre França i l’edat mitjana, però, sobretot, activitats en què cal aplicar tot el que hem après a l’Aula: confeccionar un diccionari útil, idear un fullet quadrilingüe sobre la Cité, crear un fotomuntatge, redactar i completar diferents resums de les visites i, el que més agrada, resoldre una gimcana.

Durant l’estada ens allotgem a l’alberg que hi ha dins mateix de la Cité i de tornada a Barcelona aprofitem per visitar la tomba d’Antonio Machado en un altre llogaret amb tant o més encant que Carcassona: Cotlliure. Allí, els alumnes acaben de resoldre la gimcana i dinem, plegats, a la terrassa d’un restaurant, al costat del mar.

Amb els anys, l’estada a Carcassona de 1r segueix sent un dels millors records que guarden els alumnes de l’Escola. I això, de veritat que sí, ens satisfà.

Helena PàmpolsProfessora d’Aula Europea

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

57

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

L’auxiliar de conversa“Nowadays he lives in Barcelona with a Catalan family”Aquest curs hem pogut gaudir druant algunes hores de música de l’auxiliar de conversa de Primària, Daniel Loughran. Això ens ha permès poder practicar l’expressió oral amb un natiu a la vegada que apreníem una miqueta més sobre la cultura irlandesa.

Daniel Loughran was born in Tyron (Ulster) in 1988 so, he is 24 years old. He has got one brother and four sisters. He used to live with his family in a big house near the forest, but nowadays he lives in Barcelona with a Catalan family.

He likes playing music. He started to play the trumpet and afterwards he learnt to play the piano and other instruments.

In Ireland he has a lot of friends. One of them is a singer. One of his favorite experiences was when he and a friend played on the radio. He told us that in Ireland there is a very interesting sport is something between handball, football and basketball.

Some curiosities about Daniel: his favorite type of music is electronic music. His favorite instrument is the guitar. His favorite places in Barcelona are Tibidabo, and the Gothic Quarter.

Berta GibertAlumna de 2n d’ESO B

Els alumnes també visiten la tomba d’Antonio Machado, a Cotlliure.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

58

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Intercanvi de 1r d’ESO amb Polònia "És una gran oportunitat per posar en pràctica el seu anglès i no ho han desaprofitat.”

Del 12 al 17 d’abril, un grup de 16 alumnes de 1r d’ESO, acompanyats pels professors Esther Griñó i Daniel Sánchez, van participar en l’intercanvi amb Polònia, a la població de Konstancin. Un cop van arribar a l’escola i després de les primeres lliçons poc assolides en polish, les famílies i els professors polonesos van preparar un sopar de benvinguda per a tothom. Dzien dobry! [Hola!]

Tot eren productes típics, menjars molt contundents amb molt greix com els pierogi (una mena de raviolis), el bigos (que s’elabora amb col, carn i patata), el barszcz vermell (verdura) i molts pastissos. Tak, proprosze. [Sí, hi tant.]

Durant l’estada a Polònia, els alumnes van poder visitar el palau de Wilanowa, la casa-museu de Fryderyk Chopin i l’estadi nacional de futbol, construït per a l’Eurocopa 2012, lloc on els nostres alumnes van gaudir com si fos el millor de tots els monuments. Durant l’estada, vam fer tot això i altres activitats amb les famílies sota una mica de pluja i fred, un temps normal, per als simpàtics polonesos.

Després de sis dies, els alumnes van tornar a Barcelona molt satisfets i contents d’haver participat en l’intercanvi. Només van passar tres setmanes i tots es van tornar a retrobar a Barcelona, del 5 a l’11 de maig. Els alumnes van rebre els nois i noies polonesos amb una gran pancarta al Prat que deia: "welcome to Barcelona."

Aquest intercanvi s’ha dut a terme durant els tres últims anys i és la primera experiència de contacte amb la llengua anglesa a un altre país per als alumnes de l’ESO. A més de fer totes les visites en anglès, els alumnes preparen un bloc i dissenyen un scrapbook, on recullen, també en anglès, totes les seves vivències durant l’estada a Polònia. És una gran oportunitat per posar en pràctica el seu anglès i conèixer altres cultures i realment no ho han desaprofitat.

Dziekuje bardzo powodzenia! [Moltes gràcies, que vagi bé!]

Daniel Sánchez i Esther GriñóProfessors de Secundària

L’opinió de la mareCesc, Pau, Josep... versus Filip, Janek, Maximilian... Quina

diversitat de cultures!

S’han conegut nois que crec que ni se n’adonen de com ha estat de magnífic, genial, espiritual l’experiència que han tingut en aquestes dues setmanes d’intercanvi! Però de ben segur que la recordaran tota la seva vida! Brindem com va dir la professora de Konstancin en el sopar de comiat “To feel good! Na zdrowie!”

Gràcies per tot.

Judit Batlle

Els alumnes de l’intercanvi, catalans i polonesos, davant la casa de Chopin.

Els alumnes que han participat en l’intercanvi amb Polònia.

Sopar de comiat, Barcelona, Polònia.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

59

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Échange Escola Pia - Collège Jean Rous de PiaCet échange était prédestinéDepuis trois ans maintenant, nous réalisons cet échange avec les élèves de la Classe Européenne de 2ème d’ESO. Cet échange étatit prédestiné...

Pia est un petit village situé à quelques kilomètres de Perpignan et nos élèves profitent d’une semaine pour connaître la région et pour approfondir leurs connaissances de français. Il serait plus juste de dire, qu’ils se rendent compte du besoin qu’ils ont d’améliorer ce que nous leur enseignons en classe.

Vivre pendant cinq jours dans une famille où l’on te parle dans une langue qui n’est pas la tienne, ce n’est pas toujours évident!

Le programme d’activités réalisé aussi bien à Barcelone qu’à Pia est en rapport avec le thème du travail à faire. Nous traitons, d’une façon très simplifiée, “La démocratie comme forme de pouvoir”: visite des mairies respectives dont le fonctionnement est bien différent dû à l’importance de chaque municipalité, visite du château de Salses et du Palais des Rois de Majorque à Perpignan et excursion à Collioure sur les pas d’Antonio Machado.

Nos élèves présentent aussi, en français et par petits groupes, un power-point sur leur ville et sur leur école.Il y a également une rencontre sportive où s’affrontent avec beaucoup de fair play les équipes de nos deux pays.Les parents des élèves de nos correspondants organisent, avec la collaboration des professeurs responsables de l’échange, une soirée grillades avec un concours de desserts que nous dégusterons tous ensemble après avoir récompensé les meilleurs. Tous les élèves français et catalans doivent participer.

Cinq jours bien chargés, tout comme les journées passées à Barcelone au mois de février, pour que beaucoup de souvenirs restent à jamais gravés dans les têtes de tous ces jeunes.

Béatrice BeaumontProfessora de Primària i Secundària

Els alumnes que han participat en l’intercanvi acompanyats de Béatrice Beaumont i Pedro Navarro.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

60

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Un cop més hem sortit d’intercanvi amb els companys de Metz. I és que cal tenir ben present que aquesta relació tan fructífera va començar fa setze anys. Des de llavors, els anys, els professors i les promocions d’alumnes han desfilat en una llarga processó que ens ha dut fins a enguany, el curs 2011-2012.

Aquest any, l’intercanvi, com ho ha estat fins ara i esperem que pugui continuar essent-ho durant molts anys, s’ha dividit en dos grans períodes efectius i un llarg període de gestió. Així, com tots els projectes que es preuen, les dues estades (francesos a Barcelona, el mes de novembre de 2011, i catalans a Metz, el mes de març de 2012) han anat precedides, com marca el guió de l’experiència acumulada, d’un llarg període de gestació del projecte comú. Aquest projecte temàtic, que és hereu i deutor del període de les beques Comenius (de les quals ja no podem disposar actualment), s’ha organitzat en diverses fases que els equips de professors van començar a organitzar ja al final del darrer intercanvi del curs 2010-2011.

Aquest curs 2011-2012 el tema del projecte ha estat la música. Hem aprofitat per reblar el clau sobre la temàtica del curs precedent i treure el màxim partit de caminar per senders coneguts. El resultat ha estat molt i molt

satisfactori. Tant estudiants com professors d’una i altra banda ens felicitem pel resultat de l’experiència, que reflecteix la feina, l’entrega i el compromís de tots els que hem contribuït a fer-ho possible. Igualment, volem fer efectiva aquesta enhorabona pel resultat de la feina ben feta també als pares i mares, germans i germanes, avis i àvies (no voldríem deixar-nos ningú) que han fet tot el possible perquè tot sortís tal com estava previst i encara millor. De tot cor, moltes gràcies.

Ja ho veieu, un any més, hem tornat a marxar. Hem tornat a gaudir, a fer amics de fora i a conèixer-nos una mica millor nosaltres mateixos. Un cop més, doncs, i gràcies a la bona feina de tots, us podem parlar d’una experiència d’allò més reeixida, que d’altra banda, ja escalfa motors per a l’any que ve. Perquè el curs 2013 en farem 15 i ho voldrem celebrar amb tots vosaltres. Moltes mercès per haver-nos dut fins aquí.

Esperem poder continuar intercanviant coneixements i emocions, celebrant, aprenent, gaudint i esforçant-nos junts per molts i molts anys.

Responsables de l’intercanvi de l’Aula Europea de 3r d’ESO

Intercanvi de 3r d’ESO amb MetzAviat en farem 15!

L’opinió de l’alumna Diumenge vam quedar a l’aeroport del Prat a la una, a la terminal B, davant del mostrador de Luxair per factu-rar les maletes. Ens va sorprendre que el nostre avió fos tan petit, ja que semblava gairebé una avioneta, però les dues hores i mitja aproximadament de vol van passar molt ràpid.

Dilluns, vam fer una visita guiada per la part de Metz que va estar ocupada pels alemanys. L’actual Avenue Foch és el símbol de la ciutat i assegura la transició entre la ve-lla ciutat i la nova. Els alemanys instal·lats a Metz van construir cases per imposar el seu estil germànic, però no volien que totes fossin iguals, per això tenen diferents colors: vermell, gris, groc, blanc...

Dimarts vam visitar la Metz medieval. Vam començar pel riu Moselle, que voreja la muralla que antigament prote-gia la ciutat. En endinsar-nos a la ciutat medieval, vam visitar diferents places i monuments, com la Porte Serpe-noise. Era la porta d’entrada a la ciutat i marcava el límit sud de Metz. Va ser redissenyada per convertir-se en un

arc de triomf decorat amb quatre inscripcions que recor-den els quatre principals esdeveniments relacionats amb la seva història. També vam visitar la catedral de Metz i ens va sorprendre la seva grandària i la lluminositat dels vitralls que hi ha i també la història hi ha al darrere.

Dimecres va ser genial perquè vam fer una ruta musical. Vam visitar l’Arsenal de Metz, que és una de les vint sa-les de concerts amb més bona acústica del món. Ens van explicar que per situar-se a la sala, abans de la Revolució Francesa, els actors utilitzaven les denominacions “cos-tat rei” (loge du roi) i “costat reina” (loge de la reine), que eren els costats on antigament se situaven respecti-vament. Tanmateix, durant la Revolució Francesa, quan es va voler destruir la monarquia, es va decidir que se substituirien totes les denominacions que tinguessin a veure amb la monarquia per “costat jardí” (perquè el costat del rei donava a un jardí) i “costat pati” (perquè el costat de la reina donava a un pati).

A la tarda vam visitar Les Trinitaires, que abans era un monestir i que ara és una sala de concerts per fer espec-tacles musicals. Ens van explicar els diferents estils de música (rock, jazz...) i la seva evolució. Per finalitzar la jornada musical ens van fer una demostració de música electrònica.

Dijous vam anar amb autocar fins a la ciutat d’Estras-burg. Vam visitar-hi el Parlament Europeu i vam tindre l’oportunitat d’assistir a debats entre cada representant dels diferents partits polítics. Vam quedar-nos-hi una hora i mitja i va ser molt interessant.

A la tarda vam agafar un Bateau-Mouche per visitar la ciutat des d’un canal. La visita va ser molt interessant i vam descobrir que la població és molt maca.

Divendres vam visitar el museu Pompidou, on ens en van explicar l’arquitectura i que el sostre està inspirat en un barret xinès. Per dintre vam poder admirar les obres d’art i les pintures que s’hi exposen. Realment ens van impressionar les parets de l’exposició, on els dibuixos ge-omètrics estan fets amb llapis.

Després, un cop a l’escola de Metz, vam fer les expressi-ons orals que ens havíem preparat, que comptaran com una part del Treball de Síntesi. De dos quarts de vuit del vespre fins a la mitjanit, vam anar a la festa que ens van organitzar els francesos. Cal remarcar el ball que ens va ensenyar el professor Roger Rovira, que també va vindre a la festa. Tot va ser molt divertit i ens ho vam passar molt bé.

Dissabte, uns quants vam anar a un restaurant xinès, als afores de la ciutat. Vam dinar a la una (hem de reco-nèixer que ens havíem acostumat tant a l’horari francès que a aquesta hora ens moríem de gana). El restaurant tancava a dos quarts de tres de la tarda! En acabar el dinar, vam anar a la bolera i després vam aprofitar per anar de compres.

Diumenge ens vam llevar d’hora per anar a l’aeroport. Era l’últim dia i tots estàvem molt emocionats. No teníem ganes de marxar perquè ens ho havíem passat genial. Havíem fet molts amics ja que la gent és molt amable, acollidora i divertida. Però tot té un final, i el nostre va estar ple d’esperança, amb promeses que ens tornaríem a trobar aquest estiu a Barcelona.

Durant l’intercanvi he estat envoltada de ciutats incre-ïbles, d’una cultura diferent, i de gent molt divertida. He après molt francès, i sobretot a parlar-lo més ràpid i amb més fluïdesa. Anar a Metz ha estat una molt bona experiència que mai no oblidaré.

Sabina Soler Alumna de 3r d’ESO C

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

61

La foto de grup al Parlament Europeu.

L’avinguda Foch de Metz.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

62

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

My Canadian Experience “I recommend everyone to go, trust me, you’ll have fun and you’ll learn English if you want to.”I’ve been twice in Canada, Victoria, BC, with Red Leaf. My experience was great, I had an awesome time there, I met new people, I learned about other cultures, other costumes, and the main reason I went there for, to improve my English.

In my opinion the best way to learn English is by going somewhere, where you need to communicate to people in English.

When I first went there, I was a bit scared, because of the family, because I didn’t know anyone there and because they spoke a language that I didn’t speak that well. At the beginning you need to adjust to everything, but it just takes a week. After that week, you just want to stay there forever.

School there is pretty easy, which I think it’s a good thing, because you also have the English difficulty. The people there are really nice, very open, funny…

My first time there I met a lot of people, I made lots of friends and that’s why I wanted to go back again.

And this second time, it was even better than the first time, because I already spoke English, I knew everyone there, I knew the family, I knew their costumes…. And after this second time, my English is way much better than a year ago. Now I have good memories, that I will never forget, and I know I have a home there that I’ll always be welcome.

I recommend everyone to go, trust me, you’ll have fun and you’ll learn English if you want to. Because you don’t learn English as easily as it seems, you need to put an effort and you don’t have to go with Spanish speaking people. For me the best way is going by yourself, being the only Spanish kid in the whole school, and then yes, you learn English for sure.

I love Canada and I love the people there. This was the best experience of my life and I will always remember it.

Anna ParraAlumna de 3r d’ESO D

My homestay family.

My house.My school.

My two best friends.

My friends.

La nostra estada a Nimes“Hem fet nous amics, hem practicat el francès i hem conegut la cultura d’allà.”

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

63

El dia 23 de març, alguns alumnes de 3r i 4t d’ESO van trobar-se a l’estació de Sants amb moltes ganes de començar un intercanvi que duraria set dies.

Després d’agafar dos trens i de llargues hores de viatge, vam arribar a Nimes, on ens esperaven els alumnes francesos.

Com que vam arribar divendres, teníem por de no veure’ns, ja que venia el cap de setmana i pensàvem que no estaríem junts fins dilluns. Però, per sort, els francesos van organitzar moltes activitats: anar al “bowling”, visitar la ciutat, organitzar dinars i festes, anar de compres, etc.

Dilluns vam visitar els llocs d’interès de la ciutat de Nimes: La Maison Carrée, Les Arènes, Les Jardins de la Fontaine...

Dimarts vam estar fent feina al col·le, ja que havíem d’entregar un treball en tornar de l’intercanvi. També vàrem fer una pràctica de biologia: vam haver d’extreure aigua d’un recipient amb plantes i algues, i vam haver d’examinar aquesta aigua mitjançant un microscopi. Mentre fèiem la pràctica va venir una metgessa que ens va explicar que algunes malalties exòtiques són causades per insectes, com

ara la malària, la malaltia de Chagas i la malaltia de la son.Dimecres vam anar tots d’excursió a La Bambouseraie (un parc natural ple de bambú) i vam dinar a Anduze, un petit poble situat a pocs quilòmetres de La Bambouseraie. I, en arribar de l’excursió, vàrem anar tots plegats a menjar un gelat!

El dia més impressionant va ser dijous, perquè vam coincidir amb el carnaval de l’escola. Ens va impactar veure tots els alumnes disfressats (alguns de nosaltres inclosos). A la tarda vàrem tenir temps per acabar de comprar alguns regals per a la família. Aquella nit els francesos ens van organitzar una festa de comiat, durant la qual vam sopar, ballar i ens ho vam passar genial!

Divendres va ser el dia més trist perquè ens havíem d’acomiadar. Un cop al tren ens van venir al cap tots els moments que havíem viscut tots junts, tant a Barcelona com a Nimes.

Aquesta estada ha estat una experiència inoblidable: hem fet nous amics, hem practicat el francès i hem conegut la cultura d’allà.

Anna Arroyo i Marta EsgleyesAlumnes de 4t d’ESO C

L’estada a Nimes va coincidir amb la festa de carnaval.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

64

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Exchange to Sweden“The Swedish students showed us some oral presentations about what the financial crisis meant to them.”This year, Escola Pia de Sarrià organized the 3rd international exchange with Täby Friskola, in Stockholm, Sweden. There were 12 students from the school involved, two boys and ten girls.

The main project was about the financial crisis which is affecting all the countries in the world. When the students from Sweden were here in Barcelona in March, we had to research and prepare an oral presentation about the reasons why the crisis has affected Spain and which are the main causes that have made it become so tough here. we divided the main group into three groups of four people

each, and every group talked about a specific side of the crisis. The programme of activities was complemented with different cultural visits to the most interesting places here in Barcelona and its surroundings such Sagrada Família, Park Güell, Sitges and Montserrat.

When we went to Sweden in April, the Swedish students showed us some oral presentations about what the financial crisis meant to them. For many of them, it was the first time they heard about the economic crisis because they don’t suffer it as much as here in Spain. In one of our visits there in the Parliament of Stockholm, we had the chance to meet a Swedish politician from the government who told us the effects of the on Sweden. We also had the chance to meet a politician from Täby and learnt about their projects for education, construction, etc.

We finally wrote about our experiences in an online blog which all our Catalan and Swedish friends and families can browse.

Fernando RamonAlumne de 1r de Batxillerat A

Aula de l’escola d’Estocolm.

Foto de grup amb els professors suecs.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

65

Intercanvi amb Alemanya“Practicar l’anglès, aprendre una mica d’alemany i conèixer una nova cultura i una forma diferent de viure.”

Aquest curs, els alumnes de 3r d’ESO vàrem tenir l’ocasió de participar en el primer intercanvi entre la nostra Escola i la Hessenwaldschule de Weiterstadt (Alemanya). Primer van venir ells durant una setmana al mes de febrer. Al llarg d’aquella setmana, a més de fer una sèrie de presentacions que prèviament havíem preparat els alumnes de 3r d’ESO a les classes d’anglès, vam visitar els indrets més interessants de Barcelona i rodalies.

El dia 15 d’abril, nosaltres, els 22 alumnes de 3r, sortíem de l’aeroport de Girona en direcció a Frankfurt. La primera nit, tot i els nervis, va anar força bé. Les famílies eren molt amables i estaven molt atentes a qualsevol cosa que necessitéssim. L’endemà vàrem anar a l’escola, on els partners alemanys havien organitzat un petit tomb per les instal·lacions del centre i, després, com ja havíem fet a Barcelona, els alumnes alemanys ens van mostrar un seguit de presentacions sobre els llocs que visitaríem a visitar durant aquella setmana.

Durant l’estada vàrem visitar ciutats molt importants, com Frankfurt. La ciutat té molt de contrast entre l’arquitectura del Reinaxement (palaus) i l’arquitectura actual (gratacels). També vàrem visitar la casa de Goethe, l’escriptor alemany reconegut mundialment. La

casa, que és impressionant, va ser una de les primeres on va arribar l’aigua potable, quan tothom l’havia d’anar a buscar a la font. Una altra de les ciutats que vam visitar va ser Mannheim, allà vàrem passar tot un matí al museu de la Tecnologia on, a més de veure les diferents exposicions, vàrem poder tocar i remenar les diferents “atraccions” tecnològiques. Va ser força interessant. La visita a Heidelberg va ser la més bonica ja que en aquella ciutat hi ha edificis universitaris i carrerons molt bonics. És un lloc molt tranquil, perfecte per als universitaris. Allà vam visitar la petita casa de Friedrich Ebert que va ser el novè canceller d’Alemanya.

L’últim dia de visites, vam fer una activitat diferent i divertida que ens va agradar molt. Vam anar a un parc d’aventures on s’havien de fer recorreguts pels arbres. L’últim dia a L’escola, el vàrem dedicar a dissenyar i enregistrar en vídeo uns programes de televisió amb anècdotes de l’intercanvi. En grups mixtos, vàrem gravar uns vídeos divertits d’un minut de durada que després vàrem penjar al bloc que conté tot el material referent a les presentacions, visites i experiències que hem compartit durant les setmanes d’intercanvi a Barcelona i weiterstadt.

L’experiència que nosaltres traiem de l’intercanvi amb Alemanya és bona i positiva, ja que ens va servir per aprendre i practicar l’anglès, aprendre una mica d’alemany i per conèixer una nova cultura i una forma diferent de viure. És un intercanvi molt recomanable per a tots aquells que vulguin fer nous amics i practicar l’anglès.

Xavier Catafal i Clàudia Martínez Alumnes de 3r d’ESO B

Participants a l’intercanvi Barcelona-weiterstadt.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

66

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

El programa Comenius de mobilitats individuals a Rombas“La millora ha estat espectacular quant a la fluïdesa i el vocabulari.”Mai no ens haguéssim imaginat que un full de paper podia canviar-nos tant la vida. Quan ens van oferir la possibilitat de passar tres mesos a França, pensàvem que l’experiència se’ns faria molt llarga i no totes teníem gaire clar que ens en poguéssim sortir. Per això, era un repte per a nosaltres. Encara que, de fet, va ser més fàcil del que pensàvem.

El primer dia de la nostra "nova vida” vam ser rebudes per les famílies franceses que ens acollirien durant l’estada. Recordem que estàvem totes molt nervioses i alhora emocionades per tot el que ens esperava. La primera setmana era tot nou: cada dia suposava una prova i era impossible avorrir-se. Van ser set dies decisius durant els quals vam conèixer els nostres companys de classe, que ens van rebre molt bé, el poble on vivíem (amb equivocacions d’autobús incloses) i, en general, els costums i la vida a França. A partir d’aquí, se suposava que tot seria més fàcil. Tot i així, sabíem que era passada la primera setmana quan començava la veritable adaptació, que seria el més difícil de l’estada. Cadascuna de nosaltres, a la seva manera, va anar superant les dificultats que es trobava i, en alguns casos, ens va ajudar molt estar totes quatre juntes i tenir el suport dels tutors i companys francesos. Érem conscients que no hi anàvem de turisme, sinó a millorar el nostre nivell de francès, però tot i així vam fer moltes sortides ja que vam tenir la sort que les nostres famílies es coneixien i vivien a prop. Per exemple, una de les sortides que més ens va agradar a totes va ser una excursió amb l’escola a Estrasburg, on vam visitar el Parlament Europeu i un mercat típic de Nadal, entre altres indrets. També vam gaudir molt d’una sortida a Verdun, que va ser un tipus d’excursió més cultural, on vam aprendre moltes coses sobre la Primera Guerra Mundial. Ens va impressionar sobretot un cementiri nord-americà amb més de 14.400 tombes. En el cas de dues de nosaltres, també vam tenir l’oportunitat de fer un viatge a París i a Eurodisney juntes, on vam passar el millor cap de setmana de l’estada.

Però, com tot en aquesta vida, l’experiència tenia un final i no cal dir que ens va costar molt dir adéu a tots aquells que ens havien ajudat i tractat tan bé. L’última nit va ser molt trista: els nostres amics ens van organitzar una festa de comiat en la qual ens van fer petits regals de record i postals. Realment, encara trobem a faltar a molts d’ells.

Pel que fa al nostre nivell de francès abans i després de l’estada, hem de dir que la millora ha estat espectacular quant a la fluïdesa i el vocabulari. Es nota molt també quant a comprensió oral.

Recomanem aquesta experiència a tots aquells que tinguin un nivell bàsic de francès i que estiguin preparats mentalment, pel que fa a maduresa, per adaptar-se a una altra cultura. Només així gaudiran d’una estada inoblidable.

Clara Carmona, Carlota Coll, Marina Henriques i Valeria RibesAlumnes de 4t d’ESO

Les alumnes participants en el programa Comenius de mobilitats individuals.

La classe de Rombas, a França.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

67

L’experiència de Romane, una de les alumnes franceses del programa Comenius “Soy un poco diferente porque he vivi-do y he aprendido muchas cosas.”Me llamo Romane, soy una alumna francesa que ha participado al proyecto Comenius. Estoy en Barcelona desde el 6 de enero. Hoy es 28 de marzo y me queda solo un poquito más de una semana: vuelvo a Francia el 7 de abril.

Al principio de estos tres meses todo era un poco difícil: no conocía la lengua, no conocía a nadie en el cole pero antes de venir aquí ya sabía que encontraría dificultades.

Poco a poco he aprendido a entender el castellano y sobre todo a hablarlo. Estoy con una familia de acogida muy excepcional, me encuentro muy bien con ellos, y pienso que esto es una cosa importante en el viaje.

Al principio fue un poco difícil acostumbrarme al modo de vida español, pero descubrí una cultura y un otro día a día y me he adaptado. He hecho cosas que no hacía en mi vida francesa: jugar a tenis cada domingo, practicar natación, comer a las dos de la tarde y a las diez de la noche, coger el autobús para ir al cole, coger el metro para desplazarme, etc. Estoy muy contenta de lo que he vivido aquí. En el cole, he visto que la clase no es como en Francia y que la gente tiene una mentalidad también diferente.

He visitado muchos lugares de la ciudad de Barcelona: la Sagrada Familia, la Boqueria, el Park Güell, las Ramblas y también he estado en Girona y en Madrid. Cada fin de semana íbamos con mi familia a un pueblo cerca del mar y allí me lo pasaba muy bien.

Creo que después de esta experiencia, quizás soy un poco diferente porque he vivido y he aprendido muchas cosas.

Romane KochAlumna francesa del programa Comenius de mobilitats individuals

Exchange 1r de BatxilleratDel 19 al 25 d'abril 38 alumnes van al Veurs Lyceum de LeidschendamBona nit a tots i totes! Primers cinc minuts per seure davant el computer. Buf! La crònica comenca…(i ja comencem que no hi ha accents ni la ce trencada!), però abans de publicar-ho hem enxampat un teclat català! El que dèiem, comencem el dijous a les 6.30 del matí a la T2 del Prat. Tots ben puntuals i cap a l’avió. Companyia Transavia. Sector low cost like Sweden exchange.

Ens sorprenen, la crew: tots de verd, entre parrot i festuc, i les corbates de ratlles (horitzontals).

Només parlen dutch. Un petit problema, atès que nosaltres fem l’exchange en anglès, amb la megafonia de la nau: els avisos, les indicacions de salvament, són mots acabats en dam, arg, jam, van, deer, tag, eiden... Vaja, que si l’avió va cap a un altre destí... nosaltres ni ens n'assabentem.

Landed on time at Schipol International Airport. Camina que caminaràs fins a la recollida de les suitcases, uns 20 minuts aproximadament. Immens! Foto de grup, 38 alumnes i la Montserrat Van Guillemm i la Marta Von deer Farres. Meeting point with the partners, abraçades, petons (ja s’havien conegut a BCN al març) i un català que es queda sol perquè el seu partner ha mirat per l’iPhone que el vol arriba amb retard. Creiem que va mirar el d’un altre dia! Tot arreglat: finalment, el recull.

A l’aeroport del Prat.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

68

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Els professors holandesos ens porten a nosaltres dues a destí. Fred que quedem garratibades. I diuen que aquí és spring time i van en mànigues de camisa... Per les finestretes del cotxe veiem un landscape tot pla que no es veu, ni una, ni cap, ni res que s’assembli a una mountain, turó, elevació de terreny.

Plana, i més plana, verda, això sí. Primeres tulipes. Primeres gotes. Cel gris plom, i segueixen dient que la weather d’aquests dies està sent molt agradable... Comença a ploure a dojo. Anada al Veurs Lyceum, a Leidschendam, prop de Den Haag (la Haia). A l’entrada tot són bycicles ben aparcades i algun cotxe.

Un cop a l’interior veiem una escola diferent i interessant. El terra és tot de moqueta, amb moltes plantes, i una decoració actual... amb una pantalla plana de plasma on s’especifica, en tot moment, on time, on és cada professor: els que no tenen classe, els que no han vingut o els que han marxat. Els alumnes ho consulten sempre. Els nostres amfitrions ens fan les primeres presentacions i en una hora ens expliquen, molt ben fet, com és Holland.

Els alumnes ducth s’ho han currat. Des de la història, la geografia, els costums, la llengua, la cultura... a més de concursos per si els catalans endevinen quelcom. Gratificació als guanyadors amb bescuits típics i caramels de liquorice, molt típic en aquest país. Quan acaben, ens reben a una sala que és multidisciplinar, gran, a voltes és menjador, o sala de treball en grup, o teatre, el que faci falta i ens obsequien amb uns menjars típics d’aquí, una degustació de tot, tot, tot, TOT dolç, molt dolç, des de gofres i bescuits, passant per pa amb mantega i amb margarina, fins a pastissets.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

69

Després, cada ovella amb sa parella o cada ovella al seu corral i això que no és Nadal, vaja que pel temps podríem sospitar que sí... i pel repartiment de bescuits, que ens recorden el torró de Xixona, també.

És hora de sopar, your attention please, a les 6 (nosaltres amb el dinar encara per pair...)! Pluja i més pluja... Tot el grup va marxant i som instal·lats en cases a Leidschendam, d’altres a la Haia i d’altres, pocs, a Scheveningen, i mil maneres de pronunciar-ho i nosaltres, que ja comecem a fer-nos els entesos, ja en diem "ashbeninge” amb aquell accent que hi posen aquí.

L’endemà al matí, quan hem vist a la finestra una gavina mida XXXL hem pensat: som a prop de la platja! I sí, Scheveningen és una barreja entre Lloret-Salou-S’Arenal de Palma, amb una platja llarga, llarga i amb molt d’ ambient diürn i nocturn. Anem, després d’esmorzar bescuits, scons, torrades amb mantega, margarina i molta Nutella, cap a l’escola, amb tram uns quants, i la resta amb bici.

Dos trams que hem d’agafar i fer cada cop, el check-in i el check-out. Ben còmodes i som-hi! Tres quarts d’hora entre pitos y flautas i a l’escola ens esperen per anar a la Shell. Sí, sí, la Shell Enterprise, la de la petxina.

Visita a les macroinstal·lacions, conferència sobre sostenibilitat, energies alternatives, ús del pe-troli, i fins i tot donem una volta (d’una hora apro-ximadament) amb autocar per dins el terreny, d’uns 8 km quadrats, o vés a saber si més, vaja que fins i tot tenen un port artificial per descarregar el cru que els arriba des de l’Atlàntic.

Molt interessant, torn de preguntes i precs. Els nostres, els catalans, ho han estat treballant a Sarrià.

Després passem unes hores en un bowling center, tots ben animats, jugant, tots, que en són 80! Ni una pista buida. Retorn a l’escola i free time.

Segueix plovent. Agafen les bicis i ja apareixen els primers refredats. Una que ja moqueja. Expliquen que surten de casa amb els cabells molls, que a les cases on són no tenen hairdryer i amb el recorregut amb bici segueixen molls. Surten de l’escola amb el cabell eixut i, als cinc minuts, moll as usual. Evidentment calipàndria al canto.

Un altre dels nostres està aprenent a anar amb bici i a frenar cap a enrere, què dius que què? Que no li van ensenyar que existeixen els frens davanters! Una catalana que ha vingut a Holland amb una crossa no té cap problema per anar amb bici!

La Montserrat Van Guillemm i la Marta Von deer Farres agafem el tram, que ja torna a ploure. La bici per demà. Si no plou. Als bars i restaurants, són dos quarts de sis, ja veiem que la gent s’anima, molts ja han sopat i passen a les birres, que estem a la terra de l’Amstel, la Heineken i unes quantes més. Es veu alegria, un anar i venir sense parar. Té mèrit, ja que segueix plovent i comença eI ventet, per acabar de fer ambient.

Avui és dissabte i obrim les cortines i... plou! O, quina cosa... trobem a faltar ja el solet.

Agafa la capelina, per cortesia d’alguns amfitrions i cap al tram. Després d’esmorzar bescuits, scons, torrades amb mantega, margarina, Nutella, etc. Ens preguntem si trobarem fruita. El parte de la weather forecast diu que avui... plourà! No podem agafar les bicis per fer un recorregut pels camps i veure les tulipes i els molins. Decideixen portar-nos a Delft. Tots ens trobem a una estació de tren, la Merijofdenaj (Den Haag Mariahoeve), fàcil de trobar-ho, perquè es diu així però no s’escriu així. Ja ens enteneu. Sort de la teacher Van Guillemm, que està ja immersa des de fa anys en aquest exchange.

Delft és especialment coneguda per la ceràmica (Delfts Blauw), i per ser el lloc de naixement i vida del pintor Johannes Vermeer i del científic Anton van Leeuwenhoek, inventor del microscopi. Les coses segueixen igual que fa cinc segles. Tot està igual. Fins i tot el clima aquest, humit i plujós. Ves que estrany! Plaça preciosa, la de l’Ajuntament.

Els carrers, amb els seus canals, són ben agradables per passejar-hi.

Tot és així des que varen matar els primers dels Orange, que aquí tothom sap de què va el tema. Orange! Ara entenem que tots els souvenirs són taronges, ens diuen uns alumnes. Més tard ens porten a un museu de l’Armada. Poden visitar-lo i interactuar amb moltes activitats que es mostren. Tenim una alumna que ens diu que està tan contenta que tot ho troba bé, que s’ho està passant de manera increïble, fins i tot li agrada el clima i tanta mantega a cada àpat! Nosaltres dues hem de tornar cap a l’estació, que tenim un català que marxa a BCN, que és la comunió de la seva germana petita. Vigila bé, que has d’anar amb tren i després transbordament fins arribar a Schiphol! Truca'ns quan siguis ja a l’avió camí a BCN! Ho fa. Ben espavilat aquest!

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

70

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Ja fa dies que esbrinem on podríem veure el Clàssic. Sabem el lloc. Les professores ja ho tenim! Passem la info als nostres alumnes. Anada, tots en processó i com si fos cap a Montserrat, i anem cap a la Haia. Un bar on hi ha canal obert de TV i veurem el Barça-Madrid. Quan arribem, només faltàvem nosaltres 82! Quina alegria els del bar! Semblaven amics de tota la vida. La resta de públic, no tant.

Es van fent llaços d’amistat i germanor, amb interès, cal renonèixer-ho, i a uns que sembla que parlen com nosaltres els demanem un trosset de sofà per veure el Clàssic. I sí, i ens expliquen que fa deu mesos que són a Holanda i que estan contents amb les feines que tenen però que marxen. Ah, sí? I com és això? Doncs, veus el jersei de llana que porto? Nosaltres ens mirem... Doncs el portem des de l’octubre passat. El fred, el vent i la pluja ens fan desistir.

No ens estranya gens. Gols, hamburguers, screens per tot arreu i el partit finalitza. Decepció, la majoria érem del Barça, allà, i tornada cadascú al seu corral. Nosaltres dues ho tenim amb tram a 15 minuts. Els alumnes segueixen els seus partners i alguns també vénen amb nosaltres. Quan arribem a Scheveningen, fa una ventada incomprensible i perdem el paraigües! Torna a ploure. Els dutch no s’immuten. Gens. Els catalans seguim mullats. 6 més de refredats. Montse, tens un paracetamol? Marta, tens ibuprofèn? Deixa’m la bufanda, please! Jo porto guants, diu l’altra.

Diumenge: Family Day. La Van Guillemm i la Von deer Farres marxem cap a Amsterdam. Volem preparar l’excursió que farem tots plegats dimarts. Sorpresa! Sembla que fa solet... a 6 ºC, però si hi ha una mica de

sol sembla que serà de bon passar. Agafa el paraigües que no se sap, que aquí té pinta que acabarà fent un ruixat...Tram i cap a la Central Station de Den Haag. Hi ha hagut un accident de tren prop d’Amsterdam i molt amablement ens diuen que n’haurem d’agafar un altre abans d’arribar a la capital. Ves que ho entenguem, que els rètols i indicadors són en dutch. Però el que fa la mundologia! Hi anem sense troubles.

Una altra surprise a Amsterdam. Ja estan preparant el dia de la reina, el 30 d’abril, i ja estan els carrers engalanats i amb atraccions tipus fira de Festa Major de qualsevol indret català. La plaça Damm ni es veu del gran muntatge que han preparat. Un anar i venir de gent que no es pot explicar. Comença a posar-se núvol i a fer, ah, ventet, que ja el trobàvem a faltar. Ves que comencem a tenir mal de cap. La ruta que ens fem és històrica. Tot a punt per dimarts. Ara bé, vigila que la bicletada és un no-parar. Fan més por que els cotxes. I quan controles les bicis passa el tram. Passem pel Barri Vermell, depriment, la veritat, amb aquelles cabines amb llums de neó, i pels canals, i posa’t l’abric, i treu-te’l, que sembla que ja no fa fred, i posa-te’l de nou que torna a ploure i fa vent. On has deixat l’umbrella, Montse? Dilluns anem a Leiden, ciutat que té importants funcions com a centre de comerç i de compres per a les comunitats del voltant de la ciutat. Té el carrer comercial més llarg dels Països Baixos, i possiblement d’Europa, la Haarlemmerstraat, amb gairebé un quilòmetre de llarg. Quan ens trobem en una altra estació de nom impronunciable, els nostres alumnes ens expliquen les activitats que han fet amb les seves famílies Sunday. De tot. S’ho han passat molt bé, han fet visites, excursions, han anat a Amsterdam, d’altres a Rotterdam... Anem amb tren. Les comunicacions aquí estan més que bé, i puntuals, molt. Passejada per la city i anada amb bot pels canals.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

71

Quatre més que moquegen i primers símptomes de cansa-ment. No paren. Marta tens un altre paracetamol? Cel ennuvolat. Fa fred al bot. Hem de remolcar-ne un, tot ple d’alumnes que s’havien quedat al bell mig de l’aigua. Tornem a la Central Station de Leiden, que el català que estava a BCN ja ha tornat.

A la tarda anem a l’escola i allà fan el sopar els pares, a les 6. És el dia important de l’intercanvi, i ens volen obsequiar. Els catalans han ajudat a fer menjars típics amb els seus partners. Bon rotllo, Montse, diuen tres nenes que s’han trobat totes a casa d’una dutch. A la sala multidisciplinar del Veurs Lyceum es presenta una desfilada de plats típics, i d’alguns no tant (hi ha famílies índies, d’altres ghaneses) i el popurri està servit. Les meatballs són boníssimes i acaben embolicant-les amb pasta de full perquè si no les troben lleugeres.

Pastissos mil, nata, mantega, sucre glacé, i més mantega i més margarina, i més xocolata i veiem una safata de fruita a la qual ens llencem literalment. La Van Guillemm i la Von deer Farres deixem que vagin fent i acabem menjant, i creiem que abusem de la mantega i de la margarina (ara anem entenent per què es diu "margarina Tulipan").

Els alumnes dutch fan actuacions i els nostres no s’ani-men. Però a petició dels pares dutch, tenim set o vuit alumnes catalans, dels més animats i més enrotllats, que finalment canten una cançó sevillana?

Però els pares dutch, persones més que acollidores i molt simpàtiques amb tots i totes, aplaudeixen i ja no saben si és català o d’on és típica la cançó que amenitzen alguns espontanis palmeros. La Van Guillemm i la Von deer Farres pugen a l’escenari amb els cantants i un "Boig per tu”, a cappella, a pèl, diríem millor, sona d’allò més bé. Més aplaudiments! Acabada la trobada, frega que fregaràs i escombra que escombraràs, que érem més de 130 persones! Vetllada divertida i de germanor! Cadascú cap a casa, que ja anem tard (són les 8 del vespre). Cap a Scheveningen, més tram i més pluja, i més bicicletes. Alguns ens pregunten que per què els seus "pares dutch” no van amb cotxe, i els diem que necessiten "baixar” el tiberi que ens acabem de prendre! Rebentats i rebentades marxem. Tots contents.Més paraigües i més vent... el paraigues fa la volta i mulla’t, que a hores d’ara ja ens és ben igual.

Dimarts, obrim les cortines i, oh, està plovent. Ves. Anem a l’escola amb tram i alguns amb bici. N’hi ha un que té cruiximents i ja no pot més de bici. Hi ha alternatives, diu? Creiem que no. Ànims que estàs a la flor de la joventut! I després cap a Amsterdam amb els 80. Dos autocars i pluja i més pluja.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

72

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Durant el trajecte surten converses i els catalans, pares estigueu més que contents, ens comenten que a les cases ells ajuden a parar i desparar taula, que estan en tot moment atents per ser servicials i diuen que els seus partners no ajuden els seus pares! Els professors holandesos, amables a tota hora i ben disposats a fer-nos d’excel·lents guies, ens preparen una ruta, llarga, prou llarga i completa per descobrir la capital.

No comptaven que també plouria i amb els paraigües i trepitjant bassals, i vigila que em mulles, i compte que per aquí no passem, i vigila les bicis que ens atropellen...

Acabem a la casa d’Ana Frank. Impressionant. El recorregut el fem en silenci, silenci que talla. Realment impactant. A la sortida les cares de tots són un reflex del

que hem vist. Free time i dóna instruccions que ja n’hi ha tres que no saben a quina hora hem quedat a la plaça Damm. Quatre que s’han quedat a la botiga del museu, sis que no sabem res d’ells, truca’ls, i ens diuen que estaven veient els audiovisuals del museu. A les 5 retorn cap a Leischendam. Hi som tots. Clar. És un gust viatjar amb ells ja que s’estan comportant de manera impecable. I last night i partidet del Barça-Chelsea. On el veiem? Els alumnes dispersats, at home alguns i d’altres, a bars, que avui el donen per canal obert! Dimecres. Last day. A l’escola, després de veure una estona el sol, observem que ja s’han tret els abrics i ja van amb les sandals. Nosaltres seguirem amb la llana. Els alumnes fan un bloc. Durant dues hores a les aules i amb ordinadors, escriuen els moments viscuts a l’exchange. Els comentaris són ben enriquidors i tots s’ho han passat molt bé.

Després fan unes competicions esportives. Els catalans estan a l’altura. Aprofitem per donar les gràcies fent un speech. En nom dels alumnes i de les dues professores.

Al migdia anem cap a l’aeroport. Fer el check-in de 40 persones ens costa una mica de temps. Abraçades, agraïments, plors (sempre n’hi ha de més sentimentals), petons i més gràcies!

Un bon comiat. Vol delayed, ves quina cosa més estranya... i a l’avió tenim els alumnes feliços, cansats, molt constipats, plens d’experiències per recordar i mil anècdotes que ens fan morir de riure. Dormen. Millor. Que en som 40!

Montserrat Van Guillemm i Marta Von deer FarresProfessores de Secundària

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

73

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

74

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Els exàmens oficials externsGarantia de qualitat per part d’orga-nismes externs reconeguts

Com ja us hem informat en altres ocasions, l’Escola va iniciar el curs 2007-2008 el Pla de Millora de l’Aprenentatge de les Llengües Estrangeres per així donar una empenta a l’ensenyament de la llengua estrangera tenint en compte tant les necessitats i la realitat sociolingüística del alumnat, com la preocupació dels pares i mares en aquest sentit.

Aquest Pla inclou canvis metodològics, formació del professorat i projectes de mobilitat i de diàleg entre cultures diverses. Pretenem posar les bases necessàries perquè els nostres alumnes accedeixin a estudis posteriors amb una preparació adequada en idiomes que els permeti una millor adaptació a les exigències que els seran demanades des de les universitats o en futures responsabilitats en contextos internacionals.

Tot seguint aquesta línea, un dels objectius que estableix el Pla és la familiarització dels alumnes amb exàmens oficials externs a l’Escola, com ara els exàmens Cambridge ESOL pel que fa a l’anglès i els exàmens del Diplôme d’Études en Langue Française (DELF) pel que fa al francès.

Actualment ens trobem en la segona fase de la implementació d’aquest Pla. Aquest curs, tot seguint els objectius finals, hem presentat per primer cop alumnes de Batxillerat de l’itinerari d’excel·lència a l’examen oficial de Cambrige nivell Certificate in Advanced English (CAE) i alumnes de sisè de Primària al nivell Key English Test (KET). D’altra banda, com ja fem des de fa nou anys, també hem presentat els alumnes als diferents nivells del DELF.

Resultats dels exàmens oficials d’anglès de Cambridge (2010-2011)

NIVELL % ALUMNES APROVATS

NOTA MITJANA

Young Learners English (YLE) Starters 95% (*)

Young Learners English (YLE) Movers 90% (*)

Young Learners English (YLE) Flyers 90% (*)

Key English Test (KET) 66% 7,5

Preliminary English Test (PET) 89% 7,4

First Certificate in English (FCE) 85% 7,0

(*) El resultat d’aquestes proves no es dóna amb nota numèrica.

Resultats dels exàmens oficials d’anglès de Cambridge (2011-2012)

NIVELL % ALUMNES APROVATS

NOTA MITJANA

Certificate in Advanced English (CAE) 86% 6,8

Resultats dels exàmens oficials de francés del Ministère Français de l’Éducation Nationale DELF (2010-2011)

Diplôme d’Études en Langue Française (DELF)

% ALUMNES APROVATS

NOTA MITJANA

DELF A1 100% 9,2

DELF A2 100% 9,7

DELF B1 100% 7,7

DELF B2 100% 6,4

Els resultats del DELF del curs 2011-2012 se sabran al mes de juliol, atès que les diferents parts dels exàmens són al llarg del mes de juny, moment en què es tanca aquesta revista.

L’aprenentatge-servei, una realitat consolidadaActivitats formatives en les quals alumnat i professorat dels diferents nivells col·laborenL’aprenentatge-servei es va presentar en el seu moment com una proposta educativa per combinar processos d’aprenentatge (alumnes d’Infantil i Primària) i de servei (alumnes de Secundària). Aquesta proposta és ara una realitat consolidada. Des que va néixer, l’any 2009, s’han anat incorporant diferents activitats formatives en les quals els alumnes dels diferents nivells, juntament amb el professorat, col·laboren per dur-les a terme.

Les activitats són les següents: compostatge, el Jardí de les Papallones, perfums, treball al bosc, l’estació meteorològica, l’evolució i el museu, i les cèl·lules. A més, aquest curs 2011-2012 s’ha afegit un taller de llengua anglesa.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

75

Per tal que aquest projecte tingués una continuïtat i quedés integrat en el currículum del centre, hem vinculat els màxims continguts possibles dels diferents nivells d’Infantil i Primària als de Secundària.

Aquest projecte, a més, s’ha presentat a diferents convocatòries de premis i ajuts:

1. Premis Armengol Mir, que convoca la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (març del 2011), on el projecte va

quedar finalista.

2. Convocatòria d’ajuts per a la realització de projectes d’aprenentatge-servei que promou el Centre Promotor d’APS (octubre del 2011), on el projecte va rebre una subvenció econòmica.

Creiem que el projecte, ja integrat a la nostra Escola, ha de continuar endavant i des d’aquí agraïm la col·laboració de tothom.

Montse Guillem Professora de Secundària

Les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO“Cal mantenir els punts forts i buscar els instruments que ens permetin reconduir les febleses en fortaleses.”Aquest curs, per primera vegada, el Departament d’En-senyament ha endegat una prova d’avaluació externa per a tot l’alumnat de 4t d’ESO. Es tracta d’una prova similar a la que es realitza des de ja fa temps a 6è de Primària i que té com a objectiu mesurar en quin grau l’alumnat és capaç d’aplicar els coneixements, les habilitats i les actituds que ha adquirit per resoldre problemes o situa-cions semblants als que haurà d’afrontar en la seva vida ciutadana, tant si continua estudiant com si s’integra al món laboral.

Concretament, la prova avalua les competències i els co-neixements bàsics que els alumnes han d’haver adquirit en els àmbits de matemàtiques i llengua (llengua catala-na, llengua castellana i llengua estrangera).

Però, com definim aquestes competències matemàtica i lingüística? En què han de “ser competents” els nostres alumnes?

D’una banda la competència matemàtica consisteix en la capacitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions numèriques i els aspectes

espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social. De l’altra, la competència comunicativa lingüística és la capacitat de comprendre i expressar textos i missatges de tipologia diversa, utilitzant la llengua com a vehicle de comunicació, obtenció d’informació i suport del coneixement en català, en castellà com en anglès. En els exercicis de llengua catalana i de llengua castellana hi havia diverses activitats de comprensió lectora i d’expressió escrita; en els de llengua estrangera, activitats de comprensió oral, de comprensió lectora i d’expressió escrita. D’altra banda, en els exercicis de competència matemàtica s’incloïen activitats de càlcul, de relació, d’espai, de forma i mesura i d’estadística.

Els resultats de les proves, a més de la informació que ofereixen als alumnes i a les seves famílies sobre el seu nivell en aquestes competències, ens permet als centres potenciar els punts forts i corregir-ne els febles.

El taller de perfums.El taller de l’estació metereològica.

Quins han estat els nostres punt forts i els nostres punts febles?

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA

Resultat global com a Escola: nivell mitjà-alt per damunt la mitjana de Catalunya.

Punts forts: Comprensió lectora.

Punts febles: Expressió escrita.

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA

Resultat global com a Escola: nivell mitjà-alt per damunt la mitjana de Catalunya, però per sota del nivell que assolim en llengua catalana.

Punts forts: Comprensió lectora.

Punts febles: Expressió escrita.

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA

Resultat global com a Escola: nivell alt, molt per damunt de la mitjana de Catalunya.

Punts forts: Comprensió lectora, comprensió oral i expressió escrita.

Punts febles: ø

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Resultat global com a Escola: nivell mitjà-alt per damunt la mitjana de Catalunya.

Punts forts: Numeració i càlcul, canvis i relacions.

Punts febles: Espai, mesura i forma i estadística.

Els resultats, en la seva globalitat, són bons i n’estem satisfets, però ara cal que siguem capaços de mantenir els punts forts i buscar els instruments que ens permetin reconduir les febleses en fortaleses.

Tere PratsCap d’estudis d’ESO

El Pla d’acollidaUn pla adreçat a tots els alumnes nouvingutsEl punt 3.2 de la Resolució de 20 de maig de 2003, que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents privats d’Educació Secundària de Catalunya per al curs 2003-2004, diu que el centre ha d’elaborar un pla d’acollida que garanteixi el seguiment normal del currículum i la integració escolar i social dels alumnes nouvinguts. Aquest Pla d’acollida ha de recollir el conjunt de les actuacions que el centre posa en marxa per a l’atenció d’aquests alumnes.

En el moment en què va sortir aquesta Resolució, l’Escola Pia de Catalunya va organitzar una Comissió de mestres de les diferents escoles per unificar criteris i decidir l’estructura i les pautes que calia seguir per fer aquest document. Després, cada membre de la Comissió va haver d’elaborar el document adaptant-lo a les característiques de cada escola i consensuant, amb els seus companys, les actuacions que calia fer.

Un tret distintiu de l’Escola Pia de Catalunya és que entén el Pla d’acollida en sentit ampli, és a dir, adreçat a tots els alumnes que s’incorporin de nou, ja siguin estrangers o del mateix país.

El document s’estructura en tres grans apartats: el marc teòric i els criteris d’adscripció, d’agrupament i de canvi de grup; les accions que es fan, quan es fan, qui les fa i com es fan en els diferents moments del procés educatiu (preinscripció, matrícula, acollida inicial i escolarització general), i la formació necessària per entendre i acceptar la diversitat.

Les accions que es fan són diferents segons es tracti d’una incorporació general, actuacions que fan els equips docents i els tutors quan es matricula un alumne nou en qualsevol dels cursos o etapes de la nostra oferta educativa, o d’una incorporació específica, accions que es fan quan s’incorpora un alumne nouvingut estranger, d’incorporació tardana o amb dictamen de necessitats educatives especials.

En la incorporació específica, pren especial importància l’acollida a l’inici de curs de les famílies i dels alumnes, així com els recursos, les estratègies organitzatives i les modificacions curriculars que cal activar per aconseguir el coneixement de la llengua, la socialització i la integració d’aquests alumnes nouvinguts.

El Pla d’acollida és un document viu, que cal anar revisant, actualitzant i adequant als canvis del Sistema Educatiu, però el concepte, les finalitats i els objectius es mantenen per tal d’assegurar una bona escolarització dels nostres alumnes, vinguin d’on vinguin i siguin les que siguin les seves circumstàncies lingüístiques, personals, escolars, familiars, econòmiques o socials.

Departament d’Orientació

Escola Pia TV Station a l’ESOEls alumnes creen programes de televisió en anglèsEscola Pia TV Station s’emmarca dins del projecte PELE (Pla Experimental de Llengües Estrangeres), subvencionat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Escola Pia TV Station (Broadcasting from

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

76

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

77

ANY CURS PROGRAMES

2009-2010 2n d’ESOSarrià News

Smart Cuisine Sarrià Spots

2010-2011 3r d’ESO30 Minutes

who wants to Be a Millionaire Tea Time

2011-2012 4t d’ESOTemptations The Gossip Mr. Bean

Sarrià) es basa en la creació, per part d’alumnes d’ESO, d’uns programes de televisió en anglès. Al llarg de tres cursos, els alumnes preparen tota una sèrie de programes culturals, informatius, còmics i d’altres tipologies, que s’enregistren i s’editen en vídeo. Els programes editats fins ara són:

Cuina i BricolatgeSabers domèstics de supervivència a l’ESO: bricolatge, costura, planxa i cuina

Canviar una roda punxadaUna de les activitats conmplementàries més noves que realitzem a l’Escola és la de Bricolatge. En aquesta matèria els alumnes aprenen a dur a terme petites reparacions domèstiques que ens poden treure d’un destret, mentre esperem que un professional ens pugui fer una reparació definitiva, si calgués.

Una de les pràctiques que més agrada als alumnes és la que aprenen a canviar una roda del cotxe punxada.

El primer que s’ha de tenir en compte en aquesta activitat és les mesures de seguretat. Si hem punxat la roda, hem de situar el cotxe al voral de la carretera o, si no n’hi ha, el més apartat possible de la circulació i amb les rodes rectes, mai girades. Sempre que sigui possible intentem deixar el cotxe en un nivell el més pla possible. A continuació, i abans de baixar del vehicle, ens hem de posar l’armilla reflectant, la qual la DGT obliga a dur al cotxe. Un cop fora del vehicle, el pas immediat és situar

els triangles d’emergència a la distància corresponent, per senyalitzar als altres usuaris de la via que hi ha un obstacle per a la circulació (el nostre cotxe). Ara és quan podem procedir a canviar la roda amb total seguretat.

Del maleter del cotxe hem de treure la roda de recanvi, la clau dels cargols de la roda, el cric (o gat) i uns guants de treball (sempre va bé dur-ne uns al cotxe).

La roda de recanvi la posem de moment a sota del cotxe, d’aquesta manera no ens destorba, la tenim a mà i, si el cric s’escapa, la roda evita que el cotxe toqui el terra.

El pas següent és afluixar una mica els cargols de la roda punxada amb l’ajut de la clau; si els intentem afluixar amb el cotxe aixecat, només aconseguirem fer girar la roda sense que els cargols girin. Ara hem de situar el gat a sota del cotxe fent coincidir la part superior del cric amb una barra situada a sota del cotxe, que té una forma que encaixa a la perfecció amb la forma del gat. Girant la manovella del gat fem que el cotxe s’aixequi fins que la roda punxada quedin a uns tres o quatre dits per sobre del sòl.

El gat s’ha de situar sota la porta davantera, si la roda punxada és una de les de davant, o a la meitat posterior del cotxe, si la roda que s’ha de canviar és la de darrera.

Amb el cotxe aixecat, amb la clau acabem d’afluixar i treure els cargols, i els posem en un lloc on no es puguin perdre. Estirem de la roda i la posem a sota del cotxe, al costat de la de recanvi. Ara agafem aquesta roda nova i l’encaixem ben recta al seu lloc, fent-la coincidir amb els forats dels cargols. Collem els cargols, primer amb la mà i després amb la clau, fins que la roda comenci a girar. Es convenient posar i collar els cargols en creu, és a dir, si el primer cargol que hem posat està a dalt a l’esquerra, el cargol següent ha de ser el de baix a la dreta.

El pas que toca ara és girar la manovella del cric en sentit contrari per tornar a situar el cotxe a terra. En aquest moment tornem a collar els cargols amb molta força i, si cal, podem pujar dempeus a sobre de la clau per fer encara més força. Si els cargols no queden suficientment forts, amb la vibració del cotxe es poden afluixar i podem perdre la roda mentre circulem, la qual cosa pot provocar un accident, amb conseqüències imprevisibles.

El darrer pas és recollir la roda punxada i les eines i buscar un taller on ens puguin reparar la roda punxada.

Així és que, amb aquesta “recepta”, el proper cop no us caldrà trucar a l’assistència o demanar a un altre amable conductor que us tregui del problema, perquè, com hem vist, canviar la roda punxada és una feina ben fàcil.

Cisco HerreraProfessor de Secundària

La recepta dels coulants de xocolataEls alumnes de 3r i 4t d’ESO i la professora de l’activitat complementària de Cuina, Isabel Clavero, ens presenten la recepta dels coulants de xocolata. Són boníssims!

Els ingredients:50 g de xocolata90 g de sucre90 g de mantega45 g de farina2 ous

La preparació:Traiem la mantega de la nevera una estona abans perquè es desfaci.

Tallem a trossos petits la xocolata i la fonem al microones.

Mesclem tots els ingredients junts amb la batedora elèctrica.

Untem amb mantega els motlles individuals i hi posem una mica de farina.

Emplenem els motlles amb la preparació anterior. Els posem a coure al forn escalfat prèviament, durant 5 min a 180 ºC, i després els gratinem durant 3 min. Els traiem del forn i els col·loquem en un plat.

Isabel Clavero, professora de Secundària, i alumnes de 3r i 4t d’ESO

Els delegats a l’ESOEls representants dels delegats de totes les escoles elaboren un manual de funcions del delegat per a l’Escola Pia de CatalunyaQuan comença el curs, cada classe escull un delegat o una delegada. Els alumnes que volen assumir aquesta respon-

sabilitat es presenten voluntaris i els seus companys lliurement elegeixen els que creuen els representaran millor.

Quines són les tasques que fan els delegats?• Assistir a les reunions trimestrals del Consell de Dele-

gats de la seva etapa.• Dinamitzar les campanyes que es realitzen durant el

curs a l’Escola.• Conduir les assemblees de classe, elaborar-ne l’acta i

lliurar-la a la cap d’estudis.• Col·laborar amb el tutor o la tutora per tal de crear un

bon clima de convivència a l’aula.• Ser el portaveu del grup classe a l’hora de parlar amb

els professors.

Tots els nostres delegats compleixen amb responsabilitat aquestes tasques.

Les reunions trimestrals que es realitzen (Consell de Delegats de cada etapa) serveixen per conèixer-se i cohesionar-se com a equip, però també per fixar objectius, pensar les estratègies per tirar endavant les campanyes i reflexionar sobre temes que impliquen tant els alumnes com els professors.

A més de la feina que fan a l’Escola, dos d’aquests delegats, Laura Duran, de 3r d’ESO, i Fernando Ramon, de 1r de Batxillerat, són els nostres representants al Consell de Delegats de l’Escola Pia de Catalunya. Durant aquest curs, en les reunions del Consell, els representants dels delegats de totes les escoles han elaborat un manual de funcions del delegat dels alumnes de les institucions educatives de l’Escola Pia de Catalunya.

Els delegats fan una gran tasca que els agraïm i els encoratgem a seguir-la endavant!

Tere PratsCap d’estudis d’ESO

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

78

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Coulants de xocolata.

Els delegats de 1r i 2n d’ESO.

Els delegats de 3r i 4t d’ESO.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

79

El Racó de l’OrientacióActivitat prevista en el Pla d’Acció Tutorial (PAT) de 4t d’ESO, dins de l’àmbit de l’Orientació Vocacional i Professional.

A l’ESO, l’Orientació Professional es treballa des de 1r, però és a 3r i a 4t quan augmenten significativament les activitats adreçades a l’autoconeixement, el conei-xement del món educatiu i el coneixement del món laboral, els tres àmbits que cal conèixer abans de triar uns estudis o una professió.

A 3r d’ESO es fan activitats sobre autoconeixement i a 4t es dóna informació sobre l’oferta acadèmica i formativa i sobre el món laboral.

El Racó de l’Orientació és una activitat que es fa a la Mediateca, en petit grup (màxim deu alumnes), i que té com a objectiu donar informació i reflexionar sobre aquells aspectes que cal valorar abans de prendre una decisió. L’activitat es divideix en quatre parts:

• En la primera part, s’intenta fer conscient l’alumnat de la situació acadèmica que té, recordant-li les matèries que li representen més dificultats, les que li són més fàcils, les optatives que han triat, les matèries pendents, la seva nota mitjana aproximada, l’esforç i la dedicació que posa en els estudis, etc. La finalitat és que cadascú visualitzi el bagatge de coneixements previs que té i que pensi si és suficient per promocionar l’ESO i poder entomar altres estudis no obligatoris.

• En la segona part, amb l’ajuda d’una graella, es reflexiona sobre aquells aspectes personals que configuren la manera de ser de cadascú: habilitats, personalitat, valors professionals i interessos.

• En la tercera part, es parla de les alternatives que hi ha en acabar l’ESO, ja sigui amb el títol de graduat —Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) i Batxillerat—, ja sigui sense el graduat —Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)—, i es dóna informació d’aquests estudis i els possibles itineraris per arribar a una formació superior.

• I, finalment, els alumnes decideixen els estudis que volen fer el curs vinent, consulten dossiers, documents, webs, etc.

Aquesta activitat es complementa amb l’acció orientadora que cada tutora fa individualment amb els seus alumnes i es repeteix cada curs perquè està ben valorada per l’alumnat. D’aquesta manera ens assegurem que tots els nostres alumnes han tingut un temps per reflexionar sobre ells mateixos i sobre el seu futur acadèmic i professional.

Departament d’Orientació i equip de tutores de 4t d’ESO

El ‘Punt i Coma’ La novetat d’aquest curs: el web del Punt i ComaEl Punt i Coma és una publicació informativa que han estat fent els alumnes de Secundària durant cinc anys. Té un format de diari curt, i va dirigida a tots els estudiants d’ESO i Batxillerat de l’Escola. Es publica cada mes i és distribuïda en paper pels passadissos de l’Escola.

Originàriament, va sorgir com una matèria optativa, a la qual els alumnes s’apuntaven i se’ls avaluava els articles que escrivien per al diari. Així va ser durant quatre anys, fins que aquest any n’ha canviat completament l’organització. Actualment és un grup de voluntaris, des de 3r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, el que escriu el Punt i Coma, coordinats per Jordi Vilar, professor de Secundària.

A més, aquest any el Punt i Coma porta més novetats. L’any passat ja es va experimentar amb el format digital transformant la publicació en un bloc, però aquest any s’ha tornat al paper. Tot i això, la novetat és el web del Punt i Coma (http://www.punticoma.cat), on es publiquen els articles i els vídeos, o des del qual també es pot accedir a l’hemeroteca, des d’on es poden descarregar tots els números que se n’han publicat durant els seus cinc anys d’història.

Amb tot això, també s’ha multiplicat la quantitat de vídeos que utilitza la publicació. Aquest any s’han creat molts reportatges, als quals es pot accedir mitjançant el web del Punt i Coma.

Per acabar, l’únic que queda per dir és que esperem que el Punt i Coma duri molts anys més, ja que és un bon mitjà de difusió per als alumnes: aquest any se’n fa una tirada de 250 exemplars, els quals volen dels dispensadors que hi ha als passadissos.

Les convivències de 2n d’ESO a la CerdanyaQuatre dies al PirineuFa dos mesos vam sortir cap a la Cerdanya a passar-hi quatre dies. Volíem aprofitar per esquiar i, a més, conviure i conèixer-nos més uns i altres.

El fred siberià no ens va impedir gaudir i esquiar a la Masella. Però sí que vam haver de canviar els bungalous que teníem escollits per un hotel a prop de les pistes. L’hotel era acollidor, encara que la paret del saló feia una mica de por a causa dels caps d’animals dissecats que hi havia penjats com a trofeus.

Després de passar mitja jornada a pistes cada dia, i a la tarda fer esquí custodiat, quan arribes a l’autocar i et treus les botes, si no vas habitualment a esquiar, és com si caminessis sobre un núvol.

Les visites van ser fantàstiques, però al forn solar, la neu ens arribava fins a cinc centímetres per sobre del turmell. Com que la visita era a l’aire lliure, la neu i el fred van fer que més d’un acabés congelat.

Per una causa o una altra van canviar certes activitats d’altres anys, com per exemple, la multiaventura pel “bowling”. Els canvis van ser sempre a millor.

Els monitors del cercle d’aventura van ser molt amables i alhora grans professors d’esquí.

Després de quatre dies plens d’emocions i experiències vam tornar cap a Barcelona. Esperem que els pròxims alumnes de 2n d’ESO s’ho passin tan bé com nosaltres durant aquests quatre dies tan especials.

Elena Sanmartín i Núria VillalongaAlumnes de 2n d’ESO B

I Mostra de Treballs de Recercal’oportunitat de tenir una experiència d’una simulació de participació en un congrés científicEl dia 16 de desembre vam celebrar a l’Escola la I Mostra de Treballs de Recerca. Aquesta activitat va ser concebuda amb el fi de proposar als estudiants de Batxillerat l’oportunitat de tenir una experiència d’una simulació de participació en un congrés científic.

Teníem per objectius que els millors treballs de recerca fossin presentats pels alumnes de 2n de Batxillerat en públic davant del tribunal de professors que els havia d’avaluar i dels alumnes de 1r, així com de la resta de professors que hi poguessin assistir. És a dir, volíem mostrar als alumnes de 1r la feina ben feta. Un segon objectiu era que els alumnes de 1r de Batxillerat, que tot just havien decidit l’àmbit del seu Treball de Recerca, poguessin treure idees de les exposicions dels seus companys.

La jornada va transcórrer d’acord amb l’estructura pròpia d’aquest tipus de certàmens. Va iniciar-se amb la inauguració solemne per part de la Direcció de

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

80

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

Exposició dels treballs.

A la Cerdanya vam aprofitar per esquiar.

l’Escola, amb una exposició del director, Josep M. Arbusí, seguida d’un parell de conferències invitades, una de cientificotècnica i una altra de caire humanísticosocial a càrrec dels exalumnes Jordi Casacuberta i Marta Padrós, els quals van fer gala d’un nivell d’allò més professional. Tot seguit es va donar pas a la presentació de les comunicacions orals dels treballs de recerca per part dels alumnes de 2n de Batxillerat. Estaven dividides en tres espais temàtics: l’humanísticosocial, el científic i el tècnic. A mig matí es va fer una pausa, una estona tranquil·la que es va aprofitar per assistir a la presentació d’altres treballs en format pòster. Aquesta estona també es va poder aprofitar per dedicar uns minuts a la lectura dels minipòsters que, com a resum del contingut dels treballs, ambientaren els diferents espais de comunicació. La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’organització de l’esdeveniment.

Els alumnes de 2n van tenir una oportunitat magnífica de viure una experiència real de comunicació científica, que estem segurs que agrairan i retrobaran en un futur universitari que cada cop els queda més a prop. La jornada, intensa, va transcórrer amb una total entrega per part dels alumnes. En totes les sessions, hi regnava el silenci, i tots els alumnes de 1r de Batxillerat estaven completament atents a les explicacions dels seus companys. Durant les estones disteses, diversos ponents van ser preguntats per alumnes interessats en el tema que havien exposat.

L’experiència va ser molt positiva, gràcies a una col·laboració entregada del conjunt de la comunitat educativa.

Julià Hinojosa, Roger Rovira i Anna RosésProfessors de Secundària i cap d’estudis de Batxillerat

El viatge a Florència El viatge de comiat dels alumnes de 2n de BatxilleratL’avió va sortir de Barcelona en direcció a Pisa, per la qual cosa era ideal visitar aquella ciutat el mateix dia

de l’arribada. Un autocar ens hi va dur i després d’una breu explicació davant del Duomo i la famosa torre, vam dinar pels voltants. Cap al vespre, vam anar a visitar Lucca, una petita ciutat on vam sopar. Després de sopar, l’autocar ens va dur als hotels.

L’endemà vam visitar l’Acadèmia, on es troba el David de Miquel Àngel, i la Galleria degli Uffizi, que recull un gran nombre d’obres d’autors renaixentistes. A la tarda, vam tenir temps lliure i després de sopar plegats vam anar a una discoteca.

El tercer dia, el meu grup va fer la visita a Siena, un poble una mica allunyat, però que va valer molt la pena d’anar-hi. Allà vam fer una visita i vàrem gaudir de temps lliure, igual que després de sopar, amb l’altre grup a Florència.

El darrer dia complert a Florència va ser per visitar els carrers i els edificis més emblemàtics d’aquesta ciutat. Després de caminar pels racons més amagats de la capital renaixentista, vam tenir temps lliure per acabar de comprar els regals.

Finalment, divendres, vam sortir cap a l’aeroport al matí, on vam agafar l’avió que ens va dur de retorn a Barcelona.

Luca EspañolAlumne de 2n de Batxillerat D

Fa una vida sencera que sóc a l’Escola, compartint experiències inoblidables amb molts companys, alguns que ja han marxat, però d’altres que segueixen al meu costat. I el millor comiat imaginable ha estat el viatge de final de curs a Florència, on vam conviure, on vam compartir i vam intercanviar emotives experiències en un escenari increïble: la capital del Renaixement italià. L’ambient artístic que es respira passejant pel cor de la ciutat, va encendre una flama dins meu d’inquietud i il·lusió per conèixer personatges com Miquel Àngel o da Vinci. Eugeni TorrasAlumne de 2n de Batxillerat D

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

81

A Itàlia vam compartir i vam intercanviar emotives experiències.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

82

NOTíCIES DE LES ETAPESEDUCACIÓ SECUNDÀRIA: ESO I BATXILLERAT

La Mostra Audiovisual de l’Escola Pia de CatalunyaL’Escola va decidir obrir la Mostra a tota l’Escola Pia

Enguany l’Escola Pia de Sarrià organitza la Mostra Audiovisual de l’Escola Pia de Catalunya. Aquesta és una proposta que vol recollir i donar a conèixer els treballs audiovisuals produïts pels estudiants. Aquesta Mostra és hereva de la Mostra Audiovisual de l’Escola Pia de Sarrià que es va dur a terme el curs passat, on es van presentar els treballs més destacats dels alumnes de la matèria de Cultura Audiovisual dels dos últims cursos. Davant l’èxit i la bona acollida de la proposta, l’Escola va decidir obrir la Mostra a tota l’Escola Pia. Aquesta iniciativa dirigida a tots els alumnes de Batxillerat, Cicles Formatius i PQPI té com a objectius estimular l’interès dels estudiants pels mitjans audiovisuals, incentivar la creativitat, augmentar el coneixement dels estudiants sobre l’elaboració de productes audiovisuals, ampliar el ressò dels treballs vinculats amb el món de la comunicació generats a les aules i donar a conèixer la tasca feta a les escoles en l’àmbit audiovisual.

S’han seleccionat setze treballs (quatre documentals, quatre curtmetratges i vuit projectes de videoart d’un minut) de set escoles. Aquests treballs han estat visionats per un jurat format per professionals del món de la comunicació audiovisual i l’espectacle (cinema, televisió, publicitat i teatre) i presidit per Josep Maixenchs, fundador i director de l’ESCAC. El jurat escull el treball més destacat de cadascuna de les tres categories. Per a la selecció de treballs s’ha tingut en compte l’originalitat dels temes escollits, la pluralitat i la coherència en el tractament dels continguts, la posada en escena (criteris narratius i estètics), la correcció en l’ús del llenguatge verbal i audiovisual, el tractament dels valors cívics i la sensibilitat cap a les problemàtiques socials.

Tots els treballs seleccionats s’han projectat el 31 de maig a la Sala Polivalent de la nostra Escola. El públic assistent n’escull tres més, un per a cada categoria, en una votació el mateix dia de la Mostra. Tots els treballs premiats (tres pel jurat i tres pel públic) són reconeguts amb un diploma i seran difosos a través dels mitjans de l’Escola Pia de Catalunya, que actuarà com a plataforma de llançament i promoció de nous talents creatius. L’Escola Pia aposta decidida pel món audiovisual.

Jordi VilarProfessor de Secundària i responsable de la Mostra Audiovisual de l’Escola Pia de Catalunya

Cartell de la Mostra.

L’alternativaUn itinerari diferent d’accés a la universitat que busca oferir, des del primer dia, un contacte amb el món laboral i professionalActualment, la Formació Professional (FP) ha adoptat una nova dimensió dins del conjunt d’ofertes d’estudi que podem oferir a la joventut. Aquesta Formació, no només és una eina d’inserció laboral, sinó que es presenta com un nou itinerari d’accés a la universitat. En efecte, és, en poques paraules, l’alternativa. I és que, si bé és un procés més llarg, no és menys cert que es tracta d’una opció formativa molt més específica i pensada per donar a l’estudiant la possibilitat de disposar d’una relació directa amb el món laboral des del començament.

És per aquesta raó que la nova FP (Cicles Formatius) configura un perfil d’alumnat que difereix lleugerament del que podem trobar en estudis de Batxillerat. Estem parlant de la barreja d’un estudiant jove, amb un itinerari d’accés a la universitat molt clar, al costat de l’estudiant professional, que té molt clar que estudia Cicles Formatius per inserir-se certament al món professional. És doncs, un estudiant disposat a salvar l’escull de ser considerat, com passa massa sovint, un treballador sense una formació reconeguda.

A Sarrià tenim una FP de la família els esports. En aquest sentit, el nostre protagonista principal és l’alumnat que busca un itinerari centrat en l’esport. En aquest grup, també hi podem trobar aquells per als quals l’esport esdevé una eina de vinculació per seguir estudiant. Tot plegat fa que la nostra oferta s’estructuri entorn de dos eixos molt definits i de gran significació.

D’una banda, els estudis de règim ordinari, sense prova d’accés. De l’altra, els estudis de règim especial, amb prova específica d’accés per a cada tipus d’estudi. Cal deixar clar que tant un format com l’altre permeten de seguir un itinerari com el següent:

Els estudis de règim ordinari comencen pels estudis de CAFEMN (Conducció d’Activitat Física i Esport en el Medi Natural). És, en efecte, un Grau Mig (GM) amb titulació de tècnic. Té un any de durada que inclou continguts tan interessants com la pràctica i la teoria, entre altres, de l’hípica, la BTT, la conducció a peu, la seguretat i el GPS.

Aquest GM pot tenir continuïtat en un grau superior (GS), anomenat AAFE (Animació d’Activitats Físiques i Esport), el qual comporta, efectivament, l’obtenció del títol de tècnic superior. En aquest GS es pot aprendre com ensenyar esport col·lectiu (bàsquet, futbol, handbol i vòlei), esport individual (natació, judo i atletisme) i esport amb implements (pàdel, tennis i bàdminton). També s’hi ensenyen tècniques específiques, com ara la dinàmica de grups o a crear empreses. A més, els alumnes poden acabar complementant els seus estudis de GS amb el títol de socorrista i de tècnic de sala de fitness. En definitiva, doncs, l’AAFE ens ofereix dos anys d’esport i d’estudis per apropar-nos més i millor tant a un futur món laboral, com a un proper accés universitari.

Aquest itinerari té un any de pas. Consisteix a cursar un any entre el GM i el GS: el PPA. L’anomenat PPA (curs de Preparació per a la Prova d’Accés a Grau Superior) és l’any més complicat de l’itinerari que defineix la FP. Cal superar un any molt intens i aprovar la prova final oficial. Sens dubte, hi juguen un paper cabdal la motivació incondicional i les ganes de treballar escarrassadament. Un repte: superar l’anglès, les mates, el català i el castellà! Unes bones dosis de competències emocionals i d’esport (títol de socorrista aquàtic) ajuden a fer aquest curs més atractiu.

Però no us penseu que això és tot el que fem als Cicles Formatius de l’Escola. Ens queda fer-vos cinc cèntims de l’oferta d’estudis de règim especial.

Comencem pel GM de Futbol. També es troba concentrat en un sol any, en què es cursen dues titulacions. El curs es divideix, doncs, en un primer nivell que culmina amb l’obtenció de la titulació de certificat d’entrenador i en un segon nivell que condueix a la de tècnic o entrenador

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

83

NOTíCIES DE LES ETAPESCICLES FORMATIUS

de futbol. Aquests estudis, que, com ja hem dit, exigeixen una prova d’accés prèvia, i que estan encaminats a l’ensenyament del futbol com a disciplina, compten amb un equip docent format per professionals vinculats a diferents entitats de prestigi dins del futbol català.

A dia d’avui, el GS de Futbol comença a ser un curs estable i amb continuïtat. Els alumnes que acaben el curs obtenen la titulació de tècnic superior en futbol (que és l’antic títol d’entrenador nacional federatiu).

També són cursos nostres els títols específics de muntanya i d’esquí. Cal deixar clar que aquestes titulacions permeten de donar formació a l’alumnat en ambdós àmbits. D’una banda, en l’àmbit de muntanya: curs d’excursionisme (primer nivell), i obtenir un certificat en aquesta modalitat, i curs d’escalada, el de barrancs i el de mitja muntanya o d’alta muntanya, que conformen el segon nivell, entès com un GM, amb la titulació de tècnic en la modalitat cursada.

Finalment, i, segons la modalitat escollida, s’ofereixtambé el GS d’Escalada o d’Alta Muntanya, que poden culminar amb l’obtenció de les titulacions de tècnic superior d’escalada o d’alta muntanya, d’acord amb l’especialitat cursada. Cal destacar que en cadascun d’aquests nivells o modalitats hi ha una prova d’accés prèvia que exigeix un coneixement apriorístic de determinades habilitats i destreses.

Quant a les modalitats d’esquí, oferim les tres possibilitats: l’esquí alpí, el surf de neu i l’esquí de fons. Aquest estudi està organitzat, com passa amb la resta d’estudis específics del règim especial, en tres grans nivells. Així, trobem d’una banda, el primer nivell i el segon nivell dins del GM, que culmina amb la titulació de certificat o tècnic de la modalitat cursada. D’altra banda, ens resta el tercer nivell, que s’inscriu dins dels estudis de GS i la superació del qual comporta l’obtenció del títol de tècnic superior de la modalitat cursada. Només ens queda dir que en aquesta modalitat esportiva (esports de neu) només hi ha prova d’accés al primer nivell.

Arribats a aquest punt, volem destacar que tots aquests itineraris de formació que hem descrit fins ara sempre van acompanyats d’una estada de pràctiques dins del món laboral. I és que, tant en el decurs del grau mig com en el del GS, ens demanen un elevat nombre d’hores de pràctiques per curs.

Igualment, cal no oblidar que aquest contacte amb el món laboral té la clara intenció d’obrir portes amb vista a aconseguir una feina retribuïda al mateix temps que es pot seguir estudiant. L’accés a la universitat és per tant, en aquest sentit, reforçat amb una formació específica i amb una pràctica real del futur anhelat. Volem acabar anunciant que el proper curs 2012-2013 tenim la intenció d’obrir esports nous i modalitats diferents, com ara la formació a distància. Tenim la ferma intenció de seguir creixent tant pel que fa a la nostra oferta d’estudis com al nombre d’alumnes a qui la volem dirigir.

I ho volem fer decidits i des d’aquí. El Centre de Tècnics de l’Escola Pia de Sarrià, on impartim diversos graus de Formació Professional d’esports. I ho volem fer amb il·lusió i convenciment. Som una alternativa. Un itinerari diferent d’accés a la universitat que busca oferir, des del primer dia, un contacte amb el món laboral i professional.

Lluís CamprubíCap d’estudis de Cicles Formatius

Les competències emocionals al PPAAfavoreixen els processos d’apre-nentatge, les relacions interpersonals, la solució de problemes, l’orientació a l’assoliment i la persistència davant les dificultats, entre altresEncara que són molts els enfocaments a partir dels quals podem abordar l’educació, en tots ells hi ha un aspecte comú: el desenvolupament. En termes educatius, el desenvolupament humà té com a revers la prevenció en el sentit ampli de tots aquells factors que el poden dificultar. És a dir, com dues cares de la mateixa moneda, no hi pot haver desenvolupament si no hi ha prevenció d’allò que el pot impedir. O el que és el mateix, de res no servirà comptar amb tota una sèrie de coneixements que cal transmetre i amb els mitjans més avançats per fer-ho si no parem atenció a tots aquells aspectes que en dificulten l’aprenentatge.

A l’escola hi ha una sèrie de factors que dificulten l’assoliment de les competències acadèmiques; tots ells relacionats amb aprendre a ser i aprendre a estar. Segurament estarem d’acord amb el fet que, que un alumne no gestioni bé les seves emocions, que no assisteixi que a classe, que presenti una baixa tolerància a la frustració o que tingui problemes amb les seves relacions interpersonals estarà posant en compromís el seu desenvolupament. Igualment, el fet de no comptar

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

NOTíCIES DE LES ETAPESCICLES FORMATIUS

84

amb una bona autoestima, de no ser capaç d’automotivar-se, de presentar miopia envers el futur o de no comptar amb un sistema de valors sòlid i autònom que ho sustenti tot es convertirà en un handicap per al seu dia a dia.

Totes aquestes coses i d’altres, sigui quin sigui el nivell de l’alumne i l’edat, són els pals a les rodes amb els quals, amb més o menys mesura, ens trobem alumnes, docents i famílies, tant en l’entorn educatiu com en la vida. I és en aquest context, en què al PPA (curs de Preparació per a la Prova d’Accés a cicles de Grau Superior) plantegem l’educació emocional, la qual té per objectiu el desenvolupament de les competències emocionals, considerades bàsiques per a la vida, i eines de prevenció inespecífica de tots aquells factors que dificulten el desenvolupament dels alumnes tant a l’escola com fora d’ella.

Així doncs, l’educació emocional, basant-se en els avenços de la neurociència i els canvis de paradigma de la psicologia i la pedagogia, proposa treballar per desenvolupar una sèrie de competències mitjançant les quals s’afavoreixen els processos d’aprenentatge, les relacions interpersonals, la solució de problemes, l’orientació a l’assoliment i la persistència davant les dificultats, entre altres.

A continuació us presentem el model que nosaltres utilitzem per realitzar la nostra intervenció, el qual s’organitza al voltant de cinc competències. Bisquerra (2000-2002) i Bisquerra i Pérez (2007).

• Consciència emocional: capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i les dels altres, incloent la capacitat per captar el clima emocional d’un context determinat.

• Regulació emocional: capacitat per gestionar les emocions de manera apropiada. Prendre consciència de la relació entre emoció-cognició-comportament. Tenir bones estratègies d’afrontament i capacitat per autogenerar emocions positives.

• Autonomia emocional: és un concepte ampli que inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb l’autoestima, l’actitud positiva davant la vida, la responsabilitat, la capacitat per analitzar críticament la realitat i la capacitat per saber buscar ajuda i recursos.

• Competència social: capacitat per mantenir bona relació amb les altres persones. Implica dominar les habilitats socials. Capacitat per a la comunicació efectiva, el respecte, les conductes pro socials, l’assertivitat, etc.

• Competències per a la vida i el benestar: capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els reptes diaris de la vida, així com les situacions excepcionals amb les quals ens anem topant.

La intervenció que duem a terme està integrada al llarg del curs i s’organitza d’acord amb aquest, de manera més intensiva mitjançant l’acció tutorial i de manera més extensiva mitjançant la matèria de CEMO (competències emocionals).

Després de l’experiència de tres anys, comptem amb una sèrie d’indicadors que ens constaten de manera significativa l’impacte de la intervenció. De la comparació entre els resultats obtinguts des que intervenim i els que obteníem abans d’aquesta intervenció podem extreure les conclusions següents:

• Hem millorat els resultats acadèmics de manera que la mitjana de les notes de continguts ha augmentat en un 25% i la mitjana de les notes d’actituds ha augmentat en un 40%.

• Ha disminuït el tant per cent de notes de continguts suspeses en un 50% i de notes d’actituds suspeses en el 85%.

• Les aules esdevenen més sostenibles gràcies al fet que el tant per cent d’incidències ha baixat el 67%.

Finalment, ens agradaria destacar un altre dels motius pels quals hem apostat per l’educació emocional al PPA. Perquè hi passem més de cinc hores al dia durant més de deu anys, amb la qual cosa l’escola esdevé el segon context més influent de les persones fins passada l’adolescència. El fet de treballar perquè els alumnes es relacionin amb l’entorn escolar de manera positiva ens sembla, doncs, important. Aprofitar els beneficis que en tots els àmbits ens dóna l’efecte positiu afavorint el benestar és un dels objectius que preveu l’educació emocional mitjançant una sèrie de canvis a diferents nivells, com ara: més cooperació, més informació i formació docent, més serenitat i silenci, més autonomia, utilitzar expectatives positives, reforçar les virtuts individuals, usar un llenguatge positiu i models positius, entre altres.

Com en totes les intervencions, tots els projectes i tots els reptes, poder comptar amb docents implicats, amb una alta competència i molta motivació, és sempre una garantia d’èxit, i això és el que tenim al PPA amb l’Helena Pàmpols, el Roger Rovira, el Dani Sànchez, el Víctor Garcia, el Jaume Ferrús, el Luis Guilera, el Joaquim Salleras i el Javier Gutiérrez. De la mateixa manera, el fet d’haver pogut comptar amb el suport de les famílies i la seva implicació ha contribuït a la bona marxa del projecte.

Laia Mestres i Mònica HuguetTutores del PPA

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

85

Competènciesper a la vida i

benestarConsciènciaemocional

Regulacióemocional

Autonomiaemocional

Competènciasocial

NOTíCIES DE LES ETAPESCICLES FORMATIUS

L’Escola Pia de Sarrià a la Zurich Marató de Barcelona“Felicitem tots els alumnes per la seva feina i el seu compromís.”Un any més i amb aquest ja n’és la cinquena edició els alumnes dels Cicles Formatius de l’Escola Pia de Sarrià participen com a voluntaris a la Zurich Marató de Barcelona.

La Zurich Marató de Barcelona ja està considerada com la quarta millor marató europea, tant pel nombre de participants, que aquest any era de 19.700, com per la qualitat de la prova.

Els nostres alumnes porten a terme les tasques d’entrega de dorsals, de l’àrea de guarda-roba i de la Breakfast Run (cursa festiva que es fa dissabte al matí, de 4 km, i oberta a familiars i amics, on es dóna a conèixer la muntanya de Montjuïc i l’Estadi Olímpic Lluís Companys).

Aquest any l’Escola Pia ha participat amb un total de més

de 100 nois i noies, des del divendres i fins al diumenge.

Aquesta col·laboració amb la Zurich Marató de Barcelona des de l’Escola, l’entenem bàsica, ja sigui per poder participar en l’esdeveniment esportiu més gran que se celebra a Espanya any rere any, com pel fet que existeix un conveni de pràctiques amb l’empresa organitzadora i els alumnes en poden gaudir.

Des de l’Escola Pia ens toca, doncs, felicitar tots els alumnes per la seva feina i el seu compromís en les tasques que han dut a terme i esperar ja amb il·lusió la 35a edició, que se celebrarà el diumenge 17 de març del 2013.

Abel GangolellsProfessor de CAFEMN

Els alumnes dels Cicles Formatius participen com a voluntaris a la Zurich Marató de Barcelona.

Personal i més de 100 nois i noies de l’Escola han participat a la Marató.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

NOTíCIES DE LES ETAPESCICLES FORMATIUS

86

ESCOLA VERDA

Projecte Embolcalls + SosteniblesEn els nostres hàbits de consum, la utilització d’envasos i embalatges d’un sol ús és freqüent. Això comporta un increment de la quantitat de residus amb els impactes ambientals i econòmics consegüents

A l’Escola, des del novembre del 2007, en què es va fer la primera diagnosi sobre els embolcalls dels esmorzars i es va observar que l’ús del paper d’alumini era majoritari (2.411 g/dia) es varen anar fent campanyes anuals: realització d’un taller de selecció de residus als cursos d’Infantil, Primària i ESO, a càrrec dels tutors; xerrades informatives a Batxillerat; cartells informatius (aules i escales); recollida del paper d’alumini dels esmorzars a les baixades al pati, a càrrec d’alumnes voluntaris, amb el lema “Jo contribueixo a fer malbé el planeta”, i oferint noves alternatives com les bosses de paper i de roba amb l’anagrama de l’Escola. Durant el curs 2010-2011 es va reactivar la campanya de reducció de l’ús del paper d’alumini, amb un nou diagnòstic de recompte d’usuaris i amb la difusió d’un videoclip elaborat per la Comissió Mediambiental de l’Escola sobre el paper d’alumini i l’impacte que té en l’entorn. Cal dir que gairebé n’hem eliminat l’ús al Parvulari i al Cicle Inicial, però ens queda molt per fer a la resta de cursos fins a 2n de Batxillerat. També realitzem activitats de recollida selectiva a les aules, a l’Aula de Cuina, als laboratoris, als tallers i al menjador escolar. Utilitzem el reciclatge de materials a l’Aula de Costura i en la decoració d’espais. I comptem amb la visita del Punt Verd Mòbil. També participem en les campanyes de recollida de la matèria orgànica i “compostem i aprenem”.

Des de l’Escola volem tornar a introduir actuacions adreçades a reduir els residus d’envasos generats en els esmorzars i fomentar l’ús d’embalatges com poden ser els embolcalls reutilitzables (la carmanyola o les bosses de roba) i eliminar totalment el paper d’alumini.

Per aquests motius, amb el suport de la Direcció de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agenda 21 Escolar, conjuntament amb la Societat Catalana d’Educació Ambiental, iniciem el Projecte Embolcalls + Sostenibles. En el marc d’aquest Projecte, hem facilitat un embolcall enrotllable als alumnes de 1r d’ESO perquè es comprometin a utilitzar-lo.

Els cinquanta-tres centres educatius que participem en el Projecte i, per tant, que ens hem compromès a reduir els embolcalls dels esmorzars, hem fet una diagnosi prèvia per tal de determinar quins i quants residus produïm en l’esmorzar. Hem introduït els embolcalls reutilitzables i en farem una avaluació final.

Un grup de vint-i-quatre alumnes de 2n d’ESO de la matèria optativa d’Estadística de la professora de Matemàtiques Marta Mallafré ha fet la diagnosi mesurant la quantitat i la tipologia dels embolcalls dels esmorzars que porten els alumnes de 1r d’ESO per classes (4 grups) durant tres dies (20 de desembre, 10 i 17 de gener). Quatre d’aquests alumnes (Roc Borrell, Joan Manel Carmona, Joel Massana i Albert Ricart) han comptat i mesurat el pes de cada tipus d’embolcall, han anotat què porten els seus companys per menjar a l’hora d’esmorzar per fer els totals i emplenar les fitxes de diagnosi i també han elaborat gràfiques amb els resultats obtinguts. Han comparat les nostres dades amb la resta d’escoles que participen en el Projecte i aquests han estat els resultats que han presentat als companys de 1r:

ASPECTES ESCOLA GLOBAL CLASSIFICACIÓ

NO REUTILITZABLE 90% 72% 32/53

La utilització de l’alumini (%) 30,28% 40,81% 14/53

Els envasos de plàstic (%) 11,27% 14,22% 19/53

Els tovallons de paper (%) 21,49% 16,46% 29/53

REUTILITZABLE 10% 28% 32/53

Els embolcalls enrotllables (%) 43,8% 25% 33/53

Les bosses de roba (%) 25% 16,9% 39/53

Les carmanyoles (%) 9,4% 48% 5/53

Els alumnes que no esmorzen al centre (%) 3,7% 12% 18/53

El pes dels residus generats per alumne (g/alumne) 1,5 3,5 9/35

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

87

Escola Pia de Sarrià Total d’escoles a Catalunya

Reutilizables No reutilizables

90,00%

80,00%

70,00%

60,00%

50,00%

40,00%

30,00%

20,00%

10,00%

0,00%

80,00%

70,00%

60,00%

50,00%

40,00%

30,00%

20,00%

10,00%

0,00%

Reutilizables No reutilizables

Embocalls d’un sol ús

La utilitzacióde l’alumini (%)Els envasosde plàstic (%)Els tovallonsde paper (%)

45,00%

40,00%

35,00%

30,00%

25,00%

20,00%

15,00%

10,00%

5,00%

0,00%Escola Global

60,00%

50,00%

40,00%

30,00%

20,00%

10,00%

5,00%

0,00%

Els embocalls enrotllablesLes bosses de roba (%)Les carmanyoles (%)Els alumnes que noesmorzen al centre (%)

Escola Global

Embocalls reutilitzables

Embocalls d’un sol ús

La utilitzacióde l’alumini (%)Els envasosde plàstic (%)Els tovallonsde paper (%)

45,00%

40,00%

35,00%

30,00%

25,00%

20,00%

15,00%

10,00%

5,00%

0,00%Escola Global

60,00%

50,00%

40,00%

30,00%

20,00%

10,00%

5,00%

0,00%

Els embocalls enrotllablesLes bosses de roba (%)Les carmanyoles (%)Els alumnes que noesmorzen al centre (%)

Escola Global

Embocalls reutilitzables

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

ESCOLA VERDA

88

Conclusions:

1. Els embolcalls no reutilitzables dominen sobre els reutilitzables: el 90% enfront d’un 10%. (Global d’escoles: el 72% enfront d’un 28%, respectivament.)

2. Els principals residus no reutilitzables són l’alumini (31%), seguit dels tovallons de paper (21%) i els envasos de plàstic (11%). (Global d’escoles: l’alumini, amb un 40% del volum total, seguit dels tovallons de paper i els envasos de plàstics i begudes amb un 16% i un 14%, respectivament.)

3. Quant als embolcalls reutilitzables, dominen els embolcalls enrotllables (44%), seguits de les bosses de roba (25%). (Global d’escoles: dominen les carmanyoles amb un 48%, seguides dels embolcalls enrotllables, amb un 25%.)

Ara demanem la teva col·laboració!Setanta-nou alumnes de 1r d’ESO (19 de 1r A, 26 de 1r B, 17 de 1r C i 17 de 1r D) han acceptat l’embolcall enrotllable que els hem ofert amb el compromís de fer-ne un bon ús, utilitzant-lo per embolicar l’entrepà, i d’aquesta manera millorar els resultats de la nostra Escola en l’ús d’embolcalls reutilitzables en la propera diagnosi.

Cal recordar que també tenim altres opcions com la carmanyola o la bossa de roba, sense oblidar que el pensament en tot moment ha de ser: “El millor residu és el que no es produeix.” Cal repensar la millor opció, reutilitzar sempre que sigui possible i reciclar correctament els residus produïts.

Marta Martí i Marta Mallafré Comissió Mediambiental i professores de Secundària

Participem en la Conferència internacional de Joves “Tinguem cura del planeta”Som Escola VerdaLa Conferència internacional de Joves “Tinguem cura del planeta” (CONFINT) és un procés de participació global impulsat pel Govern brasiler, que convida joves de tot el món a reflexionar i actuar per millorar el planeta. Cinquanta-dos països, durant els anys 2009 i 2010, van par ticipar en aquest procés celebrant conferències per debatre i consensuar les responsabilitats i accions que els joves volien assumir. Aquest procés va concloure el juny del 2010 a la Conferència internacional del Brasil, on més de quatre-cents joves es van trobar per redactar conjun tament la Carta Internacional de Responsabili tats “Tinguem cura del planeta”.

Els objectius de la CONFINT són:• Donar veu als joves i oferir-los la possi bilitat de participar

en la construcció d’un futur sostenible per a les seves comunitats, ciutats, regions, països i per al planeta en general.

• Crear i enfortir espais de debat al cen tre escolar sobre els problemes socials i ambi entals i prendre consciència que les solucions a aquests problemes han de ser locals amb una visió global.

• Conèixer altres joves de Catalunya i d’arreu del món que estan treballant pel com promís de caminar cap un món més sostenible.

La nostra Escola va participar el curs 2009-2010 a una conferència escolar i va assistir a la Conferència catalana.

Durant el curs 2010-2011, es va fer difusió tant de la Carta Internacional com de l’experiència dels delegats i delegades que van participar a la Conferèn cia al Brasil. Ara, al llarg del curs 2011-2012, s’ha continuat el procés, amb una con ferència escolar (s’ha fet a les classes de Biologia de 4t d’ESO i hi han participat noranta alumnes) donant a conèixer la Carta In ternacional de Responsabilitats, reflexionant sobre la nostra situació, i identificant prioritats i accions. També s’han designat els nostres representants per a la Conferència catalana: Xavier Coderch, Anna Arroyo, Júlia Casas i Albert Rodrigo.

El 17 de novembre del 2011 es va celebrar a Barcelona la II Conferència catalana per com partir les accions i intercanviar els nous reptes. En aquesta trobada es va escollir la delegació catalana que va participar en la Conferència estatal (a Vitòria, els dies 26 i 27 de gener del 2012). Allà, els joves de diverses comunitats autònomes (Xavier Coderch, com a alumne, i Marta Martí, com a professora de la nostra Escola) van escoltar les propostes d’accions i les experiències d’altres companys. Els joves van redactar una carta adreçada a representants institucio nals que portaran a la Conferència europea, on s’acabarà de redactar i, finalment, s’entregarà a representants polítics europeus que participen en diferents òrgans de decisió. A Vitòria els joves participants també varen escollir els delegats que participaran en la Conferència europea (a Brussel·les, els dies 14, 15 i

16 de maig del 2012) per debatre la relació entre les accions que realitzen els centres i les propostes per a la construcció de territoris sostenibles. A la trobada de Brussel·les es farà un intercanvi de totes les activitats realitzades a tot el continent i es consensuarà quina aportació faran els joves europeus a la Cimera de la Terra de Rio + 20, al juny del 2012. Xavier Coderch serà el representant de Barcelona a aquesta trobada europea i un dels tres representants catalans.

El dia 27 de març es va fer una jornada, amb algunes de les escoles de Barcelona que van participar en la Conferència nacional a Vitòria, per tal de revisar les accions que durant la Conferència s’havien proposat desenvolupar. A les 11 del matí, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Puigdollers, en va rebre els delegats, els quals varen poder presentar-li els acords de la CONFINT. El regidor va felicitar Xavier Coderch com a representant de la ciutat de Barcelona i li va encomanar de fer arribar a Brussel·les els problemes mediambientals que patim els països del sud d’Europa.El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, volia conèixer els joves que representaran Catalunya en aquesta Conferència a Brussel·les i el missatge que aquests joves volen transmetre a la resta de països assistents. Per aquest motiu, ens va convidar a una recepció, el 7 de maig, a la seu de la Conselleria.

Marta Martí

Comissió Mediambiental

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, amb els alumnes de l’Escola.

LluÍs Recoder amb els alumnes que representaran Catalunya i les professores que els acompanyaven.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

89

CENTRE FORMADOR D’ALUMNES EN PRÀCTIQUES

L’Escola, centre formador d’alumnes en pràctiquesTenir alumnes en pràctiques significa també aprenentatge mutu

L’Escola Pia Sarrià-Calassanç ha estat seleccionada com a centre formador d’estudiants en pràctiques dels graus de Mestre d’Educació Infantil, d’Educació Primària i de Màster d’Educació Secundària i Batxillerat, Formació Professional i d’Ensenyaments de Règim Especial, per al període 2009-2013 (Resolució EDU/2050/2009, de 25 de juny). Acollim també alumnes d’altres estudis: Psicologia, Pedagogia, Logopèdia, Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil, PQPI i d’altres màsters.

Referent als estudis de Magisteri, durant els tres cursos que ja fa que seguim les indicacions del pla de Bolonya, s’ha anat fent el procés de transició, i han coexistit alumnes en pràctiques de les diplomatures amb alumnes dels graus d’acord amb el calendari següent:

• El curs 2009-2010 comença el 1r curs dels graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària i desapareix el 1r curs de les diplomatures i especialitats. La majoria d’alumnes en pràctiques que tenim són de 2n i 3r de diplomatura i d’especialitats.

• El curs 2010-2011 desapareix el 2n de diplomatures i ens vénen alumnes en pràctiques de 1r i 2n dels graus i també alumnes de 3r de diplomatures.

• El curs 2011-2012, els estudis de diplomatures de Magisteri s’extingeixen i s’implementa el 3r curs del Grau d’Educació Infantil i d’Educació Primària; els alumnes en pràctiques són ja quasi tots de 1r, 2n i 3r de graus.

• El curs vinent, 2012-2013, serà l’últim d’aquest primer període de canvi i adaptació. A hores d’ara, ja estem oferint les places de pràctiques als alumnes de Grau d’Educació Infantil i d’Educació Primària, amb la possibilitat de tenir alumnes de 4t curs amb les mencions d’Educació Física, Atenció a la Diversitat, d’Educació Musical, d’Educació Visual i Plàstica i de Llengües Estrangeres, i també podem tenir algun alumne del pla anterior amb les pràctiques pendents. Aquesta oferta de places es complementarà amb la demanda d’alumnes en pràctiques d’ensenyaments professionals, Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, Logopèdia, Psicologia, Pedagogia, Màster en Direcció i Organització de Centres i Màster de Professorat de Secundària en les especialitats de Tecnologia, Educació Física, Anglès, Matemàtiques, Biologia-Geologia i Geografia-Història.

Al final d’aquests quatre anys haurem de tenir tota la documentació necessària perquè la formació d’aquests alumnes sigui el més completa i adequada possible. El pla de treball i el pla d’avaluació ha d’estar consensuat entre el centre i les diferents universitats; el pla d’acollida ha de facilitar el coneixement del centre, la integració d’aquests alumnes i la participació en les activitats de coordinació i avaluació dels equips educatius. Tota aquesta tasca es fa seguint les indicacions del Departament d’Ensenyament, que cada cop és més exigent en la formació i avaluació de tot el procés i que valorarà la tasca feta pels centres formadors, per mantenir-los o no com a centres referents de formació del professorat en els pròxims quatre anys.

Tenir alumnes en pràctiques, malgrat que implica per als tutors una càrrega afegida de treball, significa alhora un aprenentatge mutu, ja que obliga a ordenar, sistematitzar i expressar idees i informacions relacionades amb la nostra tasca educativa, i també a escoltar propostes innovadores i a facilitar que es duguin a terme. Aquest curs hem pogut tutoritzar quaranta-un alumnes en pràctiques de vuit universitats i dos centres de Formació Professional diferents, gràcies a la dedicació, el compromís i la professionalitat dels nostres professors. Sense ells, aquesta tasca formadora de futurs docents no seria possible.

Coordinació de Pràctiques

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

90

Aquest curs hem tutoritzat quaranta-un alumnes en pràctiques.

EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ

L’auca de la Cullera Pia Normes i hàbits bàsics durant l’hora de dinarL’auca de la Cullera Pia recull certes normes i certs hàbits bàsics que treballem durant l’hora de dinar, tot i que, no són els únics. Mitjançant una mascota, la Cullera Pia, s’intenta apropar aquestes normes i aquests hàbits d’una forma gràfica, senzilla i atractiva a tots els infants.

Els alumnes de P4 i P5 tenen el pòster de l’auca penjat a la classe i els de Primària el tenen al seu menjador. Segons la dinàmica de cada grup o de cada menjador, les educadores treballen cada quinze dies un dels hàbits de l’auca, a banda d’insistir o de repassar-ne d’altres. L’auca esdevé un suport a l’hora de recordar com s’han de fer les coses o com ens hem de comportar. Quan cal reforçar un hàbit, s’enganxa el dibuix que correspon a la cartellera, perquè tots els infants en tinguin coneixement.

Amb el lliurament dels informes de menjador, el mes de març es va lliurar una reproducció de l’auca de mida A3 perquè els alumnes la puguin tenir a casa, recordin com hem de fer les coses i expliquin als pares què treballem a l’Escola.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

91Pòster de l’auca de la Cullera Pia.

Al menjador de 6è: parlem en anglès! L’anglès és la llengua principal de comunicació durant el servei de menjador i patiAquest curs 2011-2012 hem incorporat l’anglès com a llengua principal de comunicació durant el servei de menjador i pati per als alumnes de 6è de Primària. Les educadores que atenem l’alumnat durant aquestes dues hores ens dirigim als alumnes íntegrament en anglès, llevat de casos en què cal cridar l’atenció a algú per comportament inadequat o fer aclariments per a un bon funcionament del servei. This year (2011-2012) we have come to incorporate English as a main language of use and communication in the space and time of meals and after-lunch courtyard for all pupils of 6th Grade. As educators taking care of pupils, we address them in English at all times under normal circunstances. Exception is made in some cases regarding inappropriate behaviour on the side of pupils. Moreover, such occasions where clarification is needed to ensure proper operation of the service are also treated as exceptions. Per facilitar el vocabulari que necessiten els alumnes, hem traduït a l’anglès totes les indicacions del menjador, i hem fet una llista de les frases i paraules més utilitzades. Així mateix, s’ha reforçat aquesta pràctica a les classes d’anglès. Attention has been paid to making needed vocabulary available to pupils. In this sense, special care has been taken in elaborating and publishing a list with those most common and due phrases and words. Special attention has been devoted to such lists of vocabulary in the context of EFL (English as a Foreign Language) classes, as well. Seguint els esquemes d’altres anys, la figura del “cap de taula” l’anomenem boss. Aquest duu a terme les mateixes funcions de compromís, com ara deixar netes la taula i les cadires, però, a més, li hem encomanat el seguiment setmanal de la valoració del menú escolar per part dels alumnes.

In accordance with previous year experiences and specifications, a boss (prefect of the table) is weekly elected by each of the table groups. They are in charge of such functions as ensuring cleanness of tables and chairs after leaving, for example. Furthermore, this year bosses also act as supervisors of the school menu assessment their fellows perform on a weekly basis. També hem creat una distinció especial per incentivar la participació dels nens i les nenes, amb el nomenament cada setmana d’un speaker of the week. Finally, a new special distinction has been created this year to encourage participation of pupils’. Indeed, one of them may be weekly entitled speaker of the week. Amb aquesta distinció, es valora setmanalment l’esforç per parlar en anglès per part de l’alumnat, així com el bon comportament al menjador, amb independència del nivell acadèmic. L’obteniment d’aquesta distinció és valorada posteriorment i queda reflectida amb l’obtenció d’un punt positiu a la nota d’actitud de la matèria d’Anglès. This nomination mainly implies recognition for an effort a pupil has made to speak English for a week, regardless of their academic level in the subject (EFL). Appropriate behaviour during meals is also taken into consideration when it comes to nominate a candidate for recognition. Thus, note shall be taken on the obtention of such a prize by a pupil. This shall imply a positive mark on the total of their attitude account in EFL. Al web de l’Escola trobareu el menú mensual traduït a l’anglès. On our webpage you may find the monthly menu fully translated into English.

Nadine Bofill-Gasset i Hélène Marcet Educadores del menjador de 6è de Primària

EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

92

Les educadores Nadine Bofill-Gasset i Hélène Marcet.

L’opinió dels alumnesAquest curs al menjador han vingut noves educadores: Hélène i Nadine. Ens hem de dirigir a elles en anglès, per així reforçar el nostre nivell d’anglès oral.

Ja fa dos trimestres que estem amb elles. Ens han ajudat molt, hem après nou vocabulari i noves estructures gramaticals. El nostre menjador és el Lila, i hi han posat cartells amb vocabulari perquè puguem expressar-nos millor.

Cada setmana, el divendres, si ens hem portat bé i hem parlat anglès, una persona és nomenada “speaker of the week”, que és un diploma. Això, la professora d’anglès ho té en compte a l’hora de posar les notes finals del trimestre, la qual cosa normalment ajuda a millorar la nota d’actitud.

Aquesta experiència ens ajuda a poder practicar i millorar el nostre anglès.

Susana Ventura i Marta RuizAlumnes de 6è de Primària

Millores en el menú de SecundàriaL’alumnat de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat ara té l’opció d’un menú dobleA partir de la meitat del mes d’octubre, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO que es queda a dinar dilluns, dimarts i dijous gaudeix del mateix menú que fins ara s’oferia només a l’alumnat de Batxillerat. L’alumnat d’ESO comptava amb un únic menú, però l’alumnat que, a més, es quedava a dinar els dimecres i els divendres tenia l’opció d’escollir dos plats de primer i dos de segon i les postres.

Així doncs, de dilluns a divendres, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat ara té l’opció d’un menú doble, ja que s’incorpora un cop a la setmana el dia de la pasta amb dues salses a escollir, planxa de segon i assortiment d’ingredients perquè cadascú s’elabori l’amanida al seu gust.

Aquestes millores han estat ben acceptades per l’alumnat i aquestes són algunes de les opinions dels delegats de classe:

• Està molt bé escollir allò que t’agrada més.

• La possibilitat de fer-nos l’amanida al nostre gust ha estat molt ben acceptada pels alumnes.

• Ens agrada escollir entre diversos plats. Mengem més quantitat i tenim opció a nous plats.

Hem d’agrair a l’empresa Aramark la bona disponibilitat per satisfer les demandes de l’Escola i de l’alumnat.

Pilar BuilCoordinadora del servei de Mitja Pensió

Albert Rodrigo (4t A), Guillem Pascual (4t C), Marc Rodrigo (4t B), Jordi Arnal (3r A), Ariadna Lara (4t A) i Marc Munnar (3r C).

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

93

Què llegir aquest estiu?La Mediateca us recomana, per a l’estiu, les lectures següents:

EDUCACIÓ INFANTIL• Artur. Taeger, Marc. Ed. Faktoria de libros, 2011• La granja dels set estables. Aliaga, Roberto. Ed.

McMillan, 2010• Hola doctor! Escoffier, Michaël. Ed. Océano, 2010• Tiddler: The Story-Telling Fish. Donaldson, Julia. Ed.

Alison Green Books, 2010

CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA• En llufa, mostre de l’aiguamoll. Davis, Eleanor. Ed. La

Galera, 2011• Art y Max. weisner, David. Ed. Océano Travesía, 2011• Olivia en Venecia. Falconer, Ian. Ed. Fondo de Cultura

Económica, 2011• Puff, the Magic Dragon. Yarrow, Peter. Ed. Sterling, 2009

CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA• Tots els colors del camaleó. Losantos, Jordi. Ed. Cruïlla, 2011• El cuento del carpintero. Barrenetxea, Iban. Ed. A Buen Paso, 2011• Ottolina al mar. Ridell, Chris. Ed. Cruïlla, 2009• 10 Best Shakespeare Stories Ever. Deary, Terry. Ed.

Scholastic, 2010

CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA• El pare Mimin i el mar. Jansson, Tove. Ed. La Galera, 2011• Deixeu en pau la Mississipi. Funke, Cornelia. Ed.

Bromera, 2011• Las sombras. west, Jacqueline. Ed. Siruela, 2011• Cabin Fever. Kinney, Jeff. Ed. Puffin Books, 2011

LA MEDIATECA

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

94

PRIMER CICLE D’ESO• La porta dels tres panys. Fernández-Vidal, Sonia. Ed.

La Galera, 2011• Dónde los árboles cantan. Gallego, Laura. Ed. Ediciones

SM, 2011• Camins damunt les dunes. Vallbona, Rafael. Ed. La

Galera, 2011Inheritance. Paolini, Christopher. Ed. Doubleday, 2011

SEGON CICLE D’ESO• Tremolor. Stiefvater, Maggie. Ed. Cruïlla, 2010• La lluna de gel. Baró, Santi. Ed. Barcanova, 2011 • Shackleton. Prats, Lluís. Ed. Bambú, 2011• Lexapros and Cons. Karo, Aaron. Ed. Farrar, Straus and

Giroux, 2012

BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS• Erebos. Poznanski, Ursula. Ed. Estrella Polar, 2011• Contes de la perifèria. Tan, Shaun. Ed. Barbara Fiore

Editora, 2009• Esclats a la jungla. Cisneros, Javier. Ed. Cruïlla, 2011• When god was a rabbit. winman, Sarah. Ed. Headline

Publishing Groups, 2011

MARES, PARES, ÀVIES, AVIS...• Jo confesso. Cabré, Jaume. Ed. Proa, 2011• Tiempo de arena. Chacón, Inma. Ed. Planeta, 2011• Miracle a Llucmajor. Alzamora, Sebastià. Ed. Proa, 2010• The Hundred-Year-Old Man Who Stepped Out of Window

and Disappeared. Jonasson, Jonas. Ed. Esperus Press Ltd., 2009

RECOMANACIONS DE WEBS I BLOCShttp:// orientarfamilies.wordpress.com http:// parlem.aspb.cathttp://www.informat.cat http://www.laboratoridelletres.com

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

95

Un nou equipament esportiu a l’Escola: les pistes de pàdelEl color blau les fa diferents i úniquesEl dimecres 21 de setembre del 2011 es van inaugurar les pistes de pàdel de l’Escola. L’Escola Pia de Sarrià, mitjançant l’empresa de gestió esportiva Teampartners, va donar el tret de sortida a unes noves instal·lacions de pàdel a Barcelona que es posen a disposició de tothom.

Es tracta de quatre pistes amb parets de vidre de darrera generació amb una superfície de joc Playrite, que minimitza els problemes de compactació del sílex. El color blau les fa diferents i úniques i guarden el color institucional de l’Escola Pia.

Aquestes pistes són utilitzades diàriament pels alumnes de Cicles Formatius de la casa, on poden desenvolupar el crèdit d’Esports amb implements. A més, els alumnes de Cicle Mitjà i Superior de Primària ja han debutat a les pistes durant aquest curs i s’està treballant amb la integració d’un nou programa dins el currículum d’Educació Física.Aquesta és l’opinió d’un alumne de 3r de Primària que ja ha jugat a les pistes de l’Escola:

El pàdel és com el tennis, però hi canvia la raqueta i el camp. A mi em va tocar un noi que es deia Bernat. Em va ensenyar i en vaig aprendre molt i molt ràpid. A pàdel ens ensenyaven a llençar la pilota amb la raqueta. Jo m’ho vaig passar molt bé. Us dono un consell: apunteu-vos-hi! Vam fer uns quants partits i el meu equip va perdre.

D’altra banda s’han posat en marxa aquest curs les tres escoles de pàdel: Pàdel Infantil, dirigit a nens i nenes de 3r a 6è de Primària; Pàdel Jove, per a joves de 1r d’ESO a Batxillerat i Cicles Formatius, i el Pàdel per a adults, obert a totes les mares i els pares així com a tot el personal de l’Escola. En aquests moments ja són més de cinquanta els jugadors i les jugadores a l’Escola de pàdel. També s’ofereixen classes a particulars i a grups reduïts. Per a més informació, no dubteu a enviar-nos un correu a sarria.ces@escolapia.cat.

La Federació Catalana de Pàdel també hi realitza els entrenaments de tecnificació amb els seus grups de competició infantil els dilluns i els dimecres a la tarda.

Existeix la possibilitat de llogar les pistes de dilluns a divendres en horari de migdia, de 13 h a 15 h, i de tarda, a partir de les 18.30 h, i durant el cap de setmana.

Us hi esperem!

Albert RoigDirector gerent

EL RACÓ DEL CES

Els alumnes de Cicle Mitjà i Superior de Primària ja han debutat a les pistes durant aquest curs.

L’Escola ja disposa de quatre pistes de pàdel de darrera generació.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

96

I Campus de PàdelS’ha treballat la tècnica individual dels diferents cops, la tàctica a pista i els diferents sistemes de competicióDurant la darrera setmana de desembre, es va dur a terme el I Campus de Pàdel. Les noves instal·lacions de l’Escola donaven peu a realitzar aquesta nova activitat.

En horari de matí, de nou a una, es va treballar la tècnica individual dels diferents cops, el treball tàctic a pista

i els diferents sistemes de competició. Cal agrair a Royal Padel la col·laboració en el Campus i el sorteig de material del darrer dia.

Els participants en el Campus van ser: Emma Payá, Carla Roig, Lluís Viladot, Joan Payá, Jaime Payá, Gerard Arrufí, Marc Borrell, Roc Borrell i Quim Borrell. D’altra banda, els entrenadors, David Fajardo i Albert Roig, van quedar molt contents amb l’actitud i el treball realitzat durant tota la setmana.

L’any vinent repetim!

Mar LlorensDirecció Esportiva

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

97

Diferents moments del I Campus de Pàdel.

EL RACÓ DEL CES

EL RACÓ DEL CES

El nostre entrenador Josep M. Arnal, amb Marta Domínguez, i les benjamines de l’Escola a la Jean Bouin.

L’entrenament de judo al Club Natació TerrassaÈxit de participació dels judokes de l’EscolaDes de la Secció de Judo del CES, durant aquesta temporada hem realitzat diversos entrenaments amb diferents escoles i entitats de Barcelona.

El passat dissabte 5 de novembre del 2011 vam celebrar el primer entrenament de judo de la temporada 2011-2012 al Club Natació Terrassa, amb un gran èxit de participació dels judokes dels CES. Van tenir la possibilitat de practicar el judo amb nens i nenes d’altres escoles, com a preparació de la primera competició que es va realizar el dissabte 19 de novembre. Tant Jessica Pardo com Ivan Montesinos, els entrenadors de la casa, volem agrair-vos la vostra participació, l’esforç i la il·lusió que heu transmès. Aprofitem també per animar-vos a seguir treballant dia a dia per millorar.

Jessica Pardo i Ivan MontesinosEntrenadors de la Secció de Judo

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

98

Els judokes del CES en la primera competició.

Curses de fons d’atletismeNo hem parat de córrer! Al novembre hem tingut molta activitat atlètica: s’ha celebrat el Cros de Sant Martí i la cursa més antiga que hi ha a la ciutat de Barcelona. Totes dues, amb molt èxit de participació i amb alguns resultats destacats. Cal remarcar la victòria de la Judit Marco a Sant Martí, a més d’una molt bona actuació de les benjamines de l’Escola a la Jean Bouin.

Moltes felicitats a tots els que hi heu participat i us esperem a la pròxima cursa! També cal felicitar d’una manera especial el nostre entrenador Josep M. Arnal, que va quedar cinquè classificat a la cursa d’elit de categoria promeses. Vegeu-lo a la foto, al costat de la famosa Marta Domínguez, olímpica i campiona del món. I és que el nostre entrenador és una jove promesa!

El 18 de desembre del 2011 va tenir lloc la cros al parc de l’Espanya Industrial (Sants). Com veieu, no hem parat de córrer!

La Secció de Bàsquet al Palau BlaugranaUn moment únicDesprés d’una llarga espera, a causa de la nevada a Barcelona i l’anul·lació de l’assistència al partit amb el Zalgiris, per fi va arribar el gran dia: FC Barcelona - Lucentum d’Alacant, el primer partit del play-off de la lliga Endesa.

A un quart de vuit del vespre, tothom puntual, els setanta-dos participants estàvem davant del Palau; acreditacions per a tots els nens i nenes, i cap a la pista. De cop estem al parquet del Palau amb uns jugadors de més de dos metres d’alçada i nosaltres saludant els jugadors i algun de nosaltres passant les pilotes a Fran Vázquez, Victor Sada o Marcelinho Huertas! Buf, impressionant. Però en faltava un, Juan Carlos Navarro, el capità de l’equip. Va sortir més tard, però hi era, encara que una mica lesionat.

Després de veure tot l’escalfament amb ronda d’esmai-xades inclosa, va arribar el moment de la foto de grup. Sota la cistella que dóna al Palau de Gel ens vam col·locar els més de cinquanta nens amb els jugadors i els responsables del CES. Un moment únic i una foto molt esperada.

Després cap a fora del Palau i cap a les graderies amb els pares i les mares dels nostres jugadors i de les nostres jugadores. Ara un bon partit del Barça i victòria fàcil.

Volem agrair al FC Barcelona aquestes iniciatives i especialment a Sergi Mas, responsable d’aquest projecte amb les escoles, totes les atencions i facilitats per dur a terme aquesta sortida. També cal destacar que el preparador físic de l’equip, Toni Caparrós, va preparar en el seu moment les proves físiques per accedir a INEFC aquí al CES i va ser company de diferents professors de l’Escola com Román Castaño, Luis Guilera o Ivan Montesinos.

Fins a la propera… amb nevada o sense!

Enric Duarte Coordinador de Bàsquet

Atents a l’escalfament amb ronda d’esmaixades inclosa.La foto, molt esperada.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

99

EL RACÓ DEL CES

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

100

EL RACÓ DEL CESLA FESTA D’INICIACIÓ ESPORTIVA

L’equip de tennis. L’equip de taekwondo.

L’equip de rítmica. L’equip de patinatge.

L’equip de natació. L’equip de multiesport de 2n de Primària.

L’equip de multiesport de 1r de Primària. L’equip de judo.

L’equip de multiesport de 1r de Primària. La festa d’iniciació esportiva aplegà més de 300 persones.

Esplai d’estiu CES 2012Les Olimpíades de Londres del 2012Cinc setmanes, cinc colors i cinc anelles olímpiques

Aquest any el CES ens permet sentir-nos com a autèntics esportistes olímpics. Després de vint anys, a Bacelona, retorna l’esperit olímpic. A la Vila Olímpica de Sarrià podrem gaudir de tots els esports, de tallers, d’actuacions musicals i de moltes sorpreses més.

Hem preparat dos esplais diferents:

Olimpic KidsPer a nens i nenes de P3 a 2n de Primària, amb classes de natació diària, circuits motrius i

d’iniciació esportiva de futbol i bàsquet per al Cicle Inicial de Primària, minitennis, manualitats,

contacontes, balla i canta, i espais i materials adaptats a la seva edat.

Olimpic TeensPer a nens i nenes de 3r a 6è de Primària, amb classe de pàdel diària, taller de golf setmanal,

curses d’orientació, duatló, un tast de periodisme creant el bloc de l’Esplai i, a la tarda, 100%

esport o music dance.

Us hi esperem a tots i a totes durant cinc setmanes!Inscripcions obertes a la Secretaria del CES, de 8 h a 13 h i de 16 h a 20.30 h.

Per a més informació, sarria.ces@escolapia.cat i www.cescolapissarria.cat.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

101

Noves activitats extraescolars esportives per al curs 2012-2013Noves activitats que complementen el gran ventall de possibilitats que ja teniu a l’Escola

Dins de l’àrea d’iniciació esportiva us estem preparant:

Baby music danceactivitat dirigida a nens i nenes de Cicle Inicial de Primària on treballarem el ball, la música i la interpretació al teatre de l’Escola. Aquesta activitat es durà a terme els divendres a la tarda, de 16.00 h a 17.30 h.

Tecnodivendresactivitat dirigida a nens i nenes de Cicle Inicial de Primària, on treballarem la iniciació esportiva al bàsquet i al futbol amb l’objectiu de millorar la tècnica individual i així, quan s’entri en l’etapa de competició escolar, poder arribar amb un punt més d’autonomia en cada esport. Aquesta activitat es durà a terme els divendres a la tarda, de 16.00 h a 17.30 h al pati Central i al camp de gespa de futbol cinc.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

102

EL RACÓ DEL CES

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

103

I, per als joves de la casa, dues activitats noves:

FitnessjoveActivitat dirigida a joves de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat, on treballarem les activitats dirigides en sala, GAP, glutis-abdominals-cames, exercicis amb pilotes de condicionament físic, propiocepció i altres activitats per a la millora de la tonificació muscular. Tot això amb Jordi Pla, responsable de l’àrea de Fitness, les tardes lliures de dimecres i divendres.

Music dance TeensActivitat dirigida a joves de 1r a 4t d’ESO com a continuació de l’activitat creada aquest any del Music Dance Festival que tant èxit ha assolit aquest curs. Música en anglès, castellà i català amb molt ball i molta interpretació. Tot això amb Georgina Aranda, responsable de les tres activitats de ball, les tardes lliures de dimecres i divendres.

Esc

ola

Pia

de

Sar

rià

104

L’ENTREVISTA

—Com ha anat el teu retorn al Club Escolapis Sarrià?—Després de vuit anys des de la meva darrera etapa com a gerent del CES, i després d’assumir la Direcció del CFTE de l’Escola Pia com a cap d’estudis els darrers sis anys, ara he tornat a l’inici de la meva relació amb el CES, que es remunta a l’any 1989, quan em preparava per a la superació de les proves físiques de l’INEFC i després d’haver estat, en diferents etapes, entrenador, coordinador i finalment director del Club.

En aquesta nova etapa compto amb dues persones molt importants per portar a terme aquest projecte, Mar Llorens i Enric Duarte, tots dos antics alumnes de l’Escola. Sense oblidar, evidentment, tot el personal del Club i tots els entrenadors i les entrenadores de la casa. Amb aquest gran equip i amb el suport de la Junta Directiva del Club i la Direcció de l’Escola hem iniciat aquest nou repte.

—En què consisteix el programa d’iniciació esportiva que oferiu als més petits?—Per a aquest curs, hem proposat un programa d’iniciació esportiva dirigit als nens i nenes de P3 a 2n de Primària que conjumina moltes activitats esportives diferents: ballet, diveresport, judo, multiesport, natació, patins en línia, rítmica, taekwondo i tennis. Amb quasi 300 participants, hem donat dos informes d’iniciació esportiva, amb l’objectiu de valorar els aprenentatges i les capacitats coordinatives i motrius dels alumnes. I, a final de curs, vam organitzar una gran cloenda amb una Jornada en què es van dur a terme totes les activitats simultàniament, amb el color lila de les samarretes de fons i amb el suport dels pares i familiars. Vàrem fer un divendres a la tarda especial. Els pares i els nens van poder ensenyar la bona feina feta pels seus tècnics.

—Què penses de les pistes de pàdel com a nou equipament esportiu?—La veritat és que aquest equipament és una idea que existia des de fa molt de temps. Moltes persones ja vam fer l’estudi per poder implantar el pàdel a l’Escola, entre elles, Ramon Cabañas i Oliver Roy, antics directors del CES, que ja tenien aquest projecte damunt de la taula. Amb tot, no ha estat fins ara que el somni s’ha fet realitat.

En efecte, quatre pistes de pàdel de darrera generació, amb parets de vidre i una superfície Playrite, fan possible que cada setmana puguem realitzar les classes del crèdit d’Esports amb implements dels alumnes del CFTE de l’Escola. I, a més, hem posat en marxa l’Escola de Pàdel, amb tres projectes:

• Pàdel Infantil: per a nens i nenes de 3r a 6è de Primària• Pàdel Jove: per als joves d’ESO i Batxillerat• Pàdel Adults: per als pares i mares i per al personal

de l’Escola

En aquest primer any de vida, ja hi hem tingut més de 50 alumnes. A més, oferim la possibilitat de llogar les pistes en horari de migdia, de 13.00 h a 15.00 h.

També durant el Dia de la Família vàrem organitzar un acte, el Pàdel Solidari, amb una participació màxima i amb una valoració molt alta per part dels jugadors i les jugadores.

—Què heu fet per millorar la comunicació?—També aquest curs hem intentat millorar i dinamitzar el nostre web. A més de la informació de les activitats de cada setmana, hi ha hagut una millora en la redacció dels articles, generant-los el més ràpid possible i fent-hi constar totes les activitats esportives.

A més, hem creat un racó de cròniques de mares i pares i dels mateixos alumnes, on ens expliquen les seves vivències en les competicions o activitats. També cal agrair tots aquells reportatges fotogràfics que ens envien les famílies i fins i tot els blocs que tenen alguns esportistes.

La creació d’una bústia de suggeriments perquè ens pugueu fer arribar totes les vostres inquietuds i els vostres suggeriments és una altra de les millores que hem implementat: http://www.cescolapissarria.cat.

—Teniu previstes noves propostes per al curs 2012-2013?—Amb l’objectiu d’ampliar i millorar la ja extensa oferta esportiva i cultural extraescolar, per al curs 2012-2013 us presentem diferents propostes.

Per als joves d’ESO i Batxillerat:• Music dance Teens. Per ballar, cantar i interpretar amb

la música actual i amb els millors musicals. De 1r a 4t d’ESO.

• Fitnessjove. Per posar-se en forma amb sessions diri-gides, TBC, GAP… i millorar la tonificació muscular. De 3r d’ESO a 2n de Batxillerat.

Cal destacar la preocupació que tenim per l’abandó de la pràctica d’activitat física en els joves que es dóna a aquestes edats, sobretot durant el primer curs d’ESO en les noies i en el tercer curs d’ESO en els nois. Cal lluitar per la continuïtat en la pràctica de l’esport com una eina per a una vida més saludable i com el foment de valors que ens ajudaran en la vida adulta.

Per als nens i nenes del Cicle Inicial de Primària:• Baby music dance. Per treballar el ritme i la música,

per cantar i ballar i per donar una nova oferta espor-tiva els divendres, que complementa les ja existents durant la resta de la setmana.

• Tecnodivendres. Per treballar la tecnificació esporti-va de bàsquet i futbol, per tal de millorar la tècni-ca d’aquests esports i, en començar la nova etapa de competició escolar, tenir una millor preparació en el punt de sortida.

I, en llengües estrangeres:• Anglès per a pares i mares. Des d’un nivell bàsic, pro-

posem un treball molt específic que permeti adquirir un coneixement de la llengua que sigui d’utilitat.

• Anglès one to one. Classes amb una ràtio molt petita, dos alumnes i un professor, amb l’objectiu d’adap-tar-nos a la necessitats de cada alumne.

Amb aquesta oferta ja superarem les 20 activitats diferents del programa d’activitats extraescolars i esperem superar també el total de 1.016 esportistes que ja hi han participat aquesta temporada.

Entrevista a Albert Roig, director gerent del CES

El paper d’aquesta publicació ha estat produït a partir d’un 60% de fibres reciclades i d’un 40% de fibres verges amb certificació FSC.

EstimarEducar

Ensenyar

Immaculada, 25-35 | 08017 BarcelonaTel. 932 120 908 | Fax 932 112 704

infosarria@escolapia.cathttp://sarria.escolapia.cat