Revista de final de

curs2015-16

CFA La LLagosta

Editorial

Benvolguts/des, 

Diu la dita popular: “Qui dia passa, any empeny”. Doncs sí,  ja estem finalitzant un altre curs escolar (2015-2016)ple de vivències,objectius  i reptes aconseguits.  Segurament molts de vosaltres quan vau començar el curs al setembre veníeu amb un objectiu molt clar, i en general no era  un altre que adquirir coneixements d’algun àmbit.  Estem convençuts que tothom, d’una manera o altra, ha arribat a aconseguir allò que  buscava i es proposava ,o si més no ha començat el camí i ha trobat  moltes vivències que mai hauria pensat .

Aquesta assignatura humana de la convivència, la relació entre els companys i tota la comunitat educativa en general  l’hem tingut present durant tot el curs implícitament i és vital per  al creixement personal de cadascú de nosaltres.  Per això volem que, tots els alumnes que finalitzen l’estada a l’escola per seguir caminant i encetar altres reptes, i que tots aquells que ens tornarem a veure al setembre, us emporteu una experiència molt positiva de  la vostra estada al centre.

La revista que teniu a les  vostres mans l’han confeccionat els alumnes del centre amb la coordinació del professorat i té com objectiu no només servir com a  una activitat d’aula sinó també fer un resum  de la vida al CFA La Llagosta al llarg del curs escolar. 

La revista està plena de vivències i experiències que han estat possibles gràcies a tota la comunitat educativa.

Gràcies Josep, Montse, Tere, Encarna, Claustre de professors i alumnes.

Endavant i bon estiu!

Isabel Soler

Directora del CFA La Llagosta

Presentación del curso 2015/2016

El tiempo pasa muy rápidamente y antes de que nos demos cuenta el curso ya habrá terminado.

No hace mucho os estábamos presentando el curso 15/16 y ya han pasado 9 meses de ello.

En la presentación del curso tuvimos la suerte de contar con dos de los profesores de la escuela de música de La Llagosta, que amenizaron el acto, también contamos con la presencia de antiguos alumnos, nos contaron como había influido en sus vidas el paso por el CFA, unos ahora son profesores, otros tienen vidas de mejor calidad y se desenvuelven con soltura tanto en catalán como en castellano.

Todos ellos estuvieron de acuerdo en que el esfuerzo y el tiempo dedicado ha sido ampliamente recompensado con la satisfacción de haber llegado allí donde se propusieron

Fue presentado el claustro de profesores, los nuevos y los ya conocidos y se nos explicó como sería el proceso de nuestros estudios.Al finalizar el acto profesores y alumnos compartimos un pica-pica, unas risas, y empezamos a crear nuevos vínculos de amistad y compañerismo.

Autora del texto:Ita Checa (Competic 3)

¡Nos Vemos en el próximo curso!

Claustro de izda. a der: Marta, María, Mercè, José Luís, Nuría, Isabel, Yolanda, Carles.

Castanyada 2016

Abans de posar les castanyes al foc s'han de tallar una mica.

La Castanyera és un personatge representat per una senyora gran que vesteix roba vella i que sempre porta un davantal i un mocador al cap. Durant la festa de la castanyada, la castanyera ven castanyes pels carrers de la ciutat. Porta un cistell ple de castanyes que ha recollit al bosc i les torra. Després les posa dins les paperines per vendre.

Una de les festes importants de la tardor és la Festa de Tots Sants, la

Castanyada i el Dia dels Morts, que se celebren entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen el món dels

vius i el dels morts.En aquestes festes és tradició fer La castanyada, una cuita i menjada de castanyes, que sovint s'acompanya

amb moniatos, i vi dolç.

ESCOLES D’ALTRES MONS

GES l del vespre CFA de La Llagosta va visitar amb el seu professor l’exposició del fotògraf Kim Manresa sobre Les escoles d’altres mons.

Vam veure diferents fotografies d'escoles de diferents cultures i països.Nosaltres només voliem estudiar vuit fotos i analitzar com era la situació dels nens segon el país, la riquesa i la guerra.També vam reflexionar sobre el que veiem en cada imatge. Aquesta exposició és un projecte educatiu sobre el dret a l’educació i sobre les desigualtats socials. I també vol conscienciar a la població sobre la solidaritat, la tolerància i la diversitat.

L’educació a les escoles és una prioritat que han de tenir tots els nens,

siguin del país que sigui.

El vint-i-vuit de novembre del 2015 va tenir lloc al CFA La Llagosta la xerrada de La Marató de TV3, que aquest any tracta les malalties de la diabetis i l’obesitat. Cristina Esquerré Hernández, estudiant de medicina va explicar als alumnes què són, quins símptomes tenen i com es poden tractar aquestes malalties. La diabetis és una malaltia del pàncrees. Quan aquest òrgan no regula la quantitat d’insulina que el cós humà necessita. La insulina és una hormona produïda pel pàncrees, la seva funció principal és el manteniment dels valors adequats de glucosa en sang. Quan hi ha un excés d'aquesta s’anomena Hiperglucèmia. Sovint no es diagnostica la diabetis perquè molts dels seus símptomes semblen inofensius.

Per una banda hi ha la diabetis del tipus 1, i els seus símptomes són els següents:* Necessitat d'orinar constantment.* Molta set.* Ganes de menjar sovint.* Pèrdua de pes.* Angúnia i irritabilitat extrema.

D’altra banda tenim la de tipus 2. Aquesta sorgeix generalment a edats més avançades, i per regla general és hereditària. Els seus símptomes són:* No acostuma a presentar cap tipus de molèstia ni símptomes específics.Per aquesta raó passa desapercebuda per la persona durant molt de temps, també anomenada: la malaltia silenciosa.Està comprovat que la de tipus 2, que és la més freqüent, està relacionada amb l’obesitat.En conclusió hem de dir que es pot evitar en gran mesura, adoptant hàbits de vida saludables des de petits, menjar dieta mediterrània i fent esport.

Autores del text:Mar Caravantes i Gema Sánchez

Cinema a l’aula.Al llarg d’aquest curs hem projectat, els quarts dijous de cada mes, una pel·lícula per treballar una sèrie de valors que reforcen el treball diari a classe.

Les opinions de les persones que han participat coincideixen que ha estat una experiència molt interessant i que cal repetir-la el proper curs. Les temàtiques que hem treballat han estat: la solidaritat, la tolerància, el valor de l’amistat, la pau, la convivència, la sensibilitat, la crítica constructiva, la compassió, la paciència, la humilitat, la generositat, el sacrifici i la prudència.

Escrit fet amb la col·laboració dels Alumnes d’Ensenyaments Bàsics.

Aquests són els alumnes de GES 1, GES 2 i els professors. Vam estar berenant i acomiadant els companys per les vacances de Nadal.

A la foto de dalt es pot veure el pessebre fet pel nostre estimat conserge Josep.

Autora del text: Susana Fernández Ges 2

CARNESTOLTES I FESTA DE LA TRUITA

Com ja sabem el nostre Centre d'Adults és multilingüe i quasi internacional, doncs any rere any hi ha gent de molts països. La festa de Carnestoltes i de la truita és un dia de celebració, al CFA La Llagosta, que aquest any es va celebrar el 4 de febrer. Va tenir lloc el concurs de truites i de disfresses i després de compartir un agradable berenar es va fer l'entrega dels premis. Els guanyadors d'aquesta edició van ser:

Truita amb millor sabor: Consuelo Villota (Català2) Truita amb millor presentaicó: Francisca Brufau (Competic 1)Millor disfressa individual: Lorena Molina (GES 2)Millor disfressa col·lectiva: Grup de taller creatiu

És un dia de celebració perquè cadascú porta la seva truita amb molta il·lusió i es presenten truites de tota mena. A continuació parlem amb una de les guanyadores, Francisca Brufau, perquè ens doni la seva opinió:

- Creus que cada any és més gran la participació i el nivell de les truites?Sí

- Et va sorprendre la teva victòria en l'apartat de truita amb millor presentació?Sí, no m'ho esperava en absolut

- Quanta estona vas dedicar a preparar la truita?Vaig passar tot el matí fent la truita.

- Havies fet abans aquest tipus de truita?No, va ser el primer cop.

- On vas aprendre a fer-la? Algú t'ha ensenyat o és una recepta personal?És una recepta personal

- El proper any estaries disposada a donar-nos la teva recepta quan portis la teva truita?Sí, em sembla interessant.

- T'agradaria que tots els participants portessin la seva recepta per poder compartir-la amb tothom?És una qüestió personal que depèn de cadascú però a mi no m'importaria donar la meva recepta

Autora del text: Marisol Cara (Competic 3)

Recital de Poemes d' Amor.Dins del programa “Itineraris de lectura en veu alta” el dijous 18 de Febrer , vam fer a l’escola una “Antologia Literària sobre l'amor” en l’àmbit de la poesia, vam fer un recorregut a la història de la literatura en diferents etapes: 1.- La Declaració d’Amor. 2.- L’Amor Correspost. 3.-El Desig i la Sexualitat. 4.- L’Endemà. 5.-La Maduresa i el Record. 6.- La Plenitud.

La persona que presentava, recitava i dramatitzava fou l’actriu Araceli Bruch que va interpretar a diferents escriptors i va fer un grup, amb diferents alumnes del centre, perquè l’ajudessin en determinats moments.

Ens va agradar molt, perquè mai havíem sentit la poesia d’aquesta manera.

Escrit fet amb la col·laboració dels alumnes d’accés a cicles formatius grau mig.

“Memòria i lluita”: Neus Català segons Elisenda Balenguer

El 23 de Febrer a les 18h vaig anar al Centre Cultural a escoltar a l'Elisenda Balenguer que ens va parlar sobre la vida de la Neus Català, una de les últimes supervivents dels camps de concentració nazi.La Neus neix a Guiamets (Tarragona) al 6 d'Octubre de 1915 i té 100 anys. El 3 de Febrer de 1944 la Neus va ser deportada al camp d’extermini Pont Dels Corbs. Va entrar amb 28 anys. La primera cosa que la va impactar va ser la xemeneia, de la qual no deixava mai de sortir fum. Aquest es diu el camp de la mort perquè hi van morir 82.000 dones.Per a la Neus el riure, la solidaritat, i la lluita van ser els ingredients per la supervivència. La Neus recorda que el seu pare li va dir: “no baixar mai els ulls, ni plorar”.Quan la Neus va ser alliberada pels aliats, al final de la Gran Guerra, es va agenollar i besà la terra .La Neus es declara comunista i republicana. I com ens va explicar l'Elisenda la cerca de la justícia és més prioritari que la revenja. El 1965 van formar un grup amb totes les dones que es van salvar del camp d'extermini.En commemoració dels 75 anys de la II República, li van fer una plaça a Ripollet.L'Elisenda ens va subratllar la personalitat de la Neus, que és una defensora de las seves idees i que té una gran frase:

“NO DEIXEM DE LLUITAR MAI QUAN ENVELLIM , ENVELLIM QUAN DEIXEM DE LLUITAR”

Autora del text: Gema.Ges 2 vespre

Dia de la Dona,concert de la Rusó SalaEl 8 de març, la CFA La Llagosta va celebrar el dia de la dona amb el concert de la Rusó Sala.. Tothom va gaudir de la seva música d’autor íntima, amb aires de la Mediterrània i melodies araboandaluses.

Amb paraules d'un espectador: “¡Una auténtica gozada! Su voz es

una mezcla entre Marina Rosell y Maria del Mar Bonet, más parecida quizás a ésta última”.

Un espectador ho descriu així:”Escuchamos canciones comprometidas con costumbres y tradiciones catalanas, y sobretodo, con la lucha social de todas las mujeres fuertes que han vivido las penumbras de las guerras, la esclavitud y las conquistas sociales que han conseguido todas ellas a través de su lucha”.

Autor del text: Juan de Dios López Serrano.

Va ser un dia molt bo, a més la temperatura era molt agradable. L'inconvenient que vam tenir aquell dia va ser que hi havia massa gent, jo estava molt atabalada .La part positiva va ser tota la informació gratificant que vaig rebre i que m'ha estat molt útil per saber què vull estudiar i com accedir al curs que jo vull fer.També va ser bonic perquè vam veure la plaça d'Espanya, el Palau, la font de lluny, vam fer una mica de turisme, fins i tot vam aprendre coses dins del Saló que ens van ser útils, tot i no necessitar-les ara mateix, però com deien els antics grecs: " El saber no ocupa lloc".

Autora del text: Montse Pérez Villanueva GES 2

Sortida a Caldes de Montbuí

El dijous 17 de març al matí vam fer una sortida a Caldes de Montbui.

Primer vam agafar la línia de la Sagalés a les 9,45 que ens va portar a l’estació d’autobús de Caldes, vam caminar fins

l’oficina de turisme i ens esperava una guia que ens va explicar una mica la història del poble.

Vam començar a fer l’itinerari previst. Primer vam visitar els banys termals romans i la font del Lleó, després vam fer un recorregut pel centre del poble i ens van explicar la vida en temps dels Romans. Vam acabar la visita al safareig que encara funciona. Vam veure el circuit d’aigua termal i també l’aprofitament de les aigües per a les tasques agrícoles. Vam aprendre molt i va ser molt divertit.

Escrit dels alumnes de Català 1 i 2 vespre.

Sortida a SITGES

Cogimos el autocar. Llegamos al lugar cerca de la playa, luego andamos un buen trozo. Cuando llegamos estuvimos haciendo fotos al edificio con los compañeros y entramos al museo. En las primeras secciones hay cuadros muy antiguos, son preciosos. Desde las ventanas se veía la playa, era una maravilla. En la segunda planta habían cosas hechas a mano, una cama antigua hecha a mano muy bonita. Salimos fuera del recinto y estuvimos paseando por las calles haciendo fotos. En la Escuela de Hostelería de Sitges nos dieron una comida espectacular. Cada mesa tenía sus camareros. Nos recibieron con un cóctel y estaba todo muy bien presentado y muy sabroso .Hemos pasado un día muy divertido y bonito, esta ciudad es muy limpia y agradable. Autoras del texto: Ariunzul y Josefa (Castellà 2)

Sortida a Girona, abril de 2016

Nous avons écouté la conférence de l’écrivain Amélie Nothomb.

Amélie Nothomb (Kobe, Japon, 1967) est un écrivain belge en français. Son travail a été lu dans le monde entier. Mais elle garde beaucoup d'autres textes, elle jure qu'elle ne pense pas les publier. Son père était un diplomate belge qui avait vécu au Japon, en Chine, aux États-Unis, le Laos, la Birmanie et le Bangladesh. Elle parle japonais et a travaillé comme interprète à Tokyo. Depuis 1992, elle a publié un roman chaque année.

Centre de formation des étudiants adultes La Llagosta à Girona et à la conférence avec Amélie NothombCarlos Marinas / Girona 2016

Sant Jordi 2016Enguany vam escenificar dues obres teatrals. Una va a ser de Shakespeare i l'altra de Cervantes, perquè aquest any es commemoren els seus corresponents aniversaris.

A la foto de dalt hi tenim, en primer pla, al mateix Cervantes!

En aquesta imatge Romeo declara el seu amor a Julieta

L'auditori també va disfrutar d'un petit concert de guitarra espanyola.

I al final, els protagonistes van ser els autors i les autores:

SORTIDA AL CIRCUIT DE MONTMELÓ

El dijous 28 d'abril de 2016 els alumnes del CFA La Llagosta van visitar les instal.lacions del Circuit de Catalunya a Montmeló.

A la sala de control, on els operaris visualitzen les pistes, totes les càmeres agafen diversos angles per on circulen els pilots.

Va ser un dia molt divertit i entretingut, la gent s´ho va passar molt bé, vam veure com entrenaven a les pistes i vam conèixer al germà d'en Marc Márquez.

.

GRUP GES 2 VESPRE

SALIDA AL PROGRAMA

El lunes 30 de mayo del 2016, punto de salida Avenida Once de Septiembre (parada del autobús).A las 9:15h de la mañana, todos emocionados y nerviosos al mismo tiempo, llegó el autobús con un poco de retraso, y la llegada a Sant Joan Despí a las 11:00h, a medida que llegamos nos fueron sentando en la sala del plató de grabación.A la espera de empezar la grabación del programa, recibimos instrucciones del animador del concurso, Mateo, una persona muy agradable y con muy buen humor.Comienza el programa, del cual no se podía esperar más que el humor característico del presentador: Juanra Bonet. Éste saluda animadamente al público y comienza a bromear con la primera grada, en la cual había alumnos de 2º de la ESO de la población de Lliça de Vall, adolescentes de 14 y 15 años, y nuestro centro del CFA La Llagosta, con gran variedad de edades.A media mañana terminamos la primera grabación y hicimos una pausa para el bocadillo, en la cual yo y mis compañeras coincidimos con el animador Mateo, intercambiamos unas palabras y proseguimos con la segunda grabación. Ya el cansancio se empezó a notar, las manos rojas y el hecho de estar en la misma posición.Terminado el programa fuimos saliendo del plató, nos dirigimos a la zona de fotos, donde compartimos selfis con el presentador.

GES 2 VESPRE

Excursió final de curs a la Colònia Vidal, a “ Puig-

reig”L'Excursió va pendre com a punt de partida la història narrada en les

pàgines de la novel·la de Sílvia Alcantara “Olor de colònia”

La visita va ser guiada per uns especialistes de l'entorn.

La vida a la colònia era possible gràcies als serveis disponibles, com per exemple, aquest “safareig dels vius I dels morts”, perquè per a la família Vidal la higiene era molt important.

A la bliblioteca de la colònia, els treballadors podien estudiar per millorar en el seu lloc de treball.

I els més petits de la colònia anaven a l'escola per aprendre a sumar i a restar.

La visita es va acabar amb una foto de tot el grup al davant de l'església de la colònia, construïda l'any 1942.

Vam fer el dinar a la mateixa colònia (teatre de la colònia). Després de dinar vam anar al Parc de l'Agulla de Manresa.

La solidaritat a l'escola

Crisis humanitaria en Venezuela

Soy Mariola Cáceres, venezolana, hija de padres canarios que emigraron a Venezuela en los años 50 y allí fueron acogidos. Se les brindó la oportunidad de integrarse, ver crecer a su familia y prosperar. Venzuela siempre ha sido un país abierto, amable y solidario, un país con riquezas naturales extraordinarios que han permitido el bienestar de su pueblo. Una población trabajadora y profesional que ha destacado en diferentes ámbitos. Sin embrago, la realidad de hoy es otra: ese país casi perfecto ya no existe. La corrupción de un bipartidismo político llevó a los venezolanos a apostar por una oferta diferente que solo nos ha traído más corrupción, degeneración, violencia, destrucción del sector productivo y como consecuencia el caos. Explicar todos lo que no sha llevado a nuestra actual situación, es muy largo y doloroso y creo más importante en estos momentos contarles lo que está sufriendo Venezuela. Hoy hay millones de venezolanos alrededor del mundo que durante los últimos años han escapado del país dejando sus afectos y portando solamente las maletas llenas de esperanzas y mucha nostalgia. Buscan solo un poco de seguridad y bienestar para sus familias pero hay muchos más allí soportando las consecuencias del caos en que se ha sumido el país. En mi amada Venezuela, la violencia política y la violencia de los delincuentes comunes se ha apoderado de las calles. El gobierno ha instaurado un control del cambio monetario que no permite a los venezolanos acceder a otras monedas internacionales, por lo que muchas empresas se han visto en la necesidad de cerrar sus puertas, los comercios tampoco pueden comprar sus mercancías que en su mayoría vienen del extranjero. Es importante destacar que Venezuela es un país exportador de petróleo y que la mayoría de los productos consumidos por los venezolanos son importados. Todo ésto ligado a otras acciones del gobierno, ha traído como consecuencia en desabastecimiento general; en los supermercados hay una ausencia casi total de alimentos de la cesta básica. La situación se refleja en las palabras de mi prima, profesora de un colegio: “…. muchas familias comen una vez al día…. lo vivo en el colegio todos los días…. estudiantes que se desmayan y siempre es por lo mismo: por no comer”.

Esto sucede igual con los productos de higiene personal más básicos (papel higiénico, jabón, crema de dientes o toallas sanitarias). No se pueden conseguir. Todo se complica más cuando hablamos de salud, los programas de prevención se han dejado de llevar a cabo y han proliferado enfermedades como el Dengue, Zika y Chiungunya entre otras. Los hospitales están colapsados, los equipos para efectuar los diagnósticos de enfermedades no tienen mantenimiento y los que se dañan no se pueden reparar porque no hay repuestos. Hay un gran desabastecimiento de medicinas en los hospitales, clínicas privadas y farmacias, por lo que la población no puede seguir con sus tratamientos médicos, lo que conlleva que cada día la salud colectiva se deteriore más y que mucha gente fallezca por no recibir el tratamiento médico adecuado. Hoy el venezolano vive haciendo colas interminables tratando de conseguir lo más necesario para su familia mientras sobrevive a la violencia y ante ésto no puedo mantenerme impasible y necesito buscar un poco de ayuda a mi pueblo que siempre ha sido solidario y que hoy necesita la ayuda de todos. Por eso estoy solicitando donaciones de medicamentos, que contribuyan a salvar vidas, cualquier medicamento puede ser de gran ayuda desde un Ibuprofeno, un hipertensivo o antibiótico… cualquiera, ya que no hay ni para niños, ni para adultos, ni mujeres embarazadas. Hacer una lista interminable, así que cualquier medicamento será bienvenido.

Me despido dando las gracias a la gente de esta tierra catalana que he aprendido a amar tanto como a mi amada Venezuela. Infinitas gracias y bendiciones

Mariola Cáceres ( Català 1 )

AJUDA ALS REFUGIATS SIRIANS

El dimecres 8 de juny al CFA La Llagosta va haver-hi una xerrada sobre el drama dels refugiats sirians.L' ONG «Proactiva Open Arms» es dedica a salvar vides al mar.A principis de setembre van decidir traslladar-se a l´Illa de Lesbos per ajudar els refugiats que arribaven i desembarcaven amb total seguretat.En total arriben a les nostres platges unes mil persones al dia.Un dels nostres professors, Carlos Barbero, ens va fer una xerrada dels refugiats de Síria i com funciona l'ONG « Proactiva Open Arms». Després vam fer un debat entre la gent que hi havia a la classe i va haver-hi diferents opinions.

Autora del text: Susana Fernández AgüeroGes 2 Vespre

Recta final de curs

SORTIDA A L´ERMITA DE MONTCADA I REIXAC

Sortida a l´ermita de Reixac des del CFA La Llagosta. L´hora de la sortida va ser a les 9.15 h del matí, el dia 13 de juny.El recorregut fins a l´ermita va ser calorosa, però va ser suportable gràcies a les explicacions de l'ex-professor de l'escola Joan Maragall, José Luís Mediavilla i la nostra entranyable professora Mercè Vendrell, sobre la naturalesa que ens envolta.Vam arribar a les 12 h, vam recórrer l´entorn i vam fer un petit esmorzar.La baixada va ser més còmoda i curta.

Autora del text:Carmen Martínez Garcia

Viaje a LondresEste curso, como primera experiencia viajera al extranjero, hemos ido a Londres un grupo de 8 personas. Todo lo que podemos contar es que ha sido genial. Fuimos en total 5 días y 4 noches del 7 al 11 de junio y se nos ha hecho muy corto.

Para llegar pronto y aprovechar el día cogimos un avión madrugador y quedamos en el aeropuerto del Prat a las 5 de la mañana.  Pero después del  madrugón salimos con una hora de retraso, aunque llegamos sin ningún contratiempo. En el aeropuerto de Luton nos estaba esperando una furgoneta y nos llevó al hotel Apollo, aunque con ese nombre no tenía nada de especial, pero sí muchas características del mundo británico: moqueta en todos los suelos. 

Todos los días teníamos preparadas excursiones por los lugares más significativos de la ciudad, pero lo que nunca nos hubiéremos imaginado es que el primer día nos iba a recibir la Reina. ¿Qué? Pues sí. Cuando íbamos a cruzar una calle – Look left then right – sirenas por todos los lados, las motos parando el tráfico y a dos metros de distancia La Reina con su cara y su peinado inamovible. ¡Fue increíble!, además que coincidía que esta semana se celebraba su 90 aniversario, ¡fiesta a lo grande y banderas por todos los lados!

Andamos mucho, visitamos muchos lugares: el Big-Ben, el Palacio de Buckingham y vimos el cambio de guardia, el Palacio de Westminster y la Abadía. Nos paseamos por Picadilly y nos sentamos en sus escaleras. Nos resguardamos de la lluvia en los soportales de las tiendas viendo la estatua de Nelson para luego pasearnos por el inmenso edificio de la National Gallery. También visitamos Egipto en el British Museum, compramos regalos en Oxford Street, en Camden Town, fuimos a Portobello Road, pero no encontramos la puerta azul de Nothing Hill.

Nuestro compañero Iván fue con su prima a los estudios de Harry Porter en Londres y vio el musical de Matilda, Juande y Alicia se pasearon por el Támesis, Alicia e Iván fueron al edificio de M&M’s World, Abel y Yolanda fueron al Tate Modern, mientras Gilma y Pilar daban una vuelta por el centro y se tomaban un helado. Marisol, Alicia, Gilma y Juande

visitaron el Museo Natural, y todos visitamos el barrio Chino y el Soho donde comimos en un buffet.

Y hablando  de comida, no tuvimos ningún problema con ella.

¡Qué suerte! Íbamos a pubs, pedíamos cosas ricas, y nos llenaban los platos hasta arriba, con una cerveza fresca, o simplemente con un vaso de agua, pero siempre contentos e intercambiando impresiones de lo que habíamos hecho, visitado o escuchado.

Creo que todos nos hemos llevado una muy buena impresión de Londres y hemos eliminado más de un prejuicio. Y si tuviera que destacar algo de este viaje, no han sido los edificios, ni el clima tan bueno que hemos tenido; sólo un par de tormentas, ni siquiera ver a la Reina, lo mejor ha sido la compañía. He podido disfrutar de este viaje porque mis compañeros han sido de lo mejor. Han demostrado un gran compañerismo, han sido pacientes y aunque los dos primeros días se sentían inseguros en una ciudad desconocida, al final han sabido desenvolverse sin problema en todos los lugares, en metro, bus o pidiendo en los bares.

Por esto y por las nuevas experiencias que podamos vivir en el futuro, os animo a todos a venir con nosotros en el viaje que hagamos el año que viene.

Autora del text: Yolanda Rodríguez Gotor

La meva experiència al CFAHola em dic Mar,Sóc una noia de 41 anys, què després d’un munt d’anys treballant m’he vist al carrer com tanta gent en aquest moment difícil en què vivim.La meva opció no va ser enfonsar-me, sinó reprendre els meus estudis. Amb la bogeria de l’adolescència els vaig abandonar, per l’ànsia d’experimentar noves vivències com treballar i disposar dels meus propis diners.Tot això és el que em va portar a trucar a les portes d’aquesta escola: el CFA La Llagosta. He de dir que des del primer moment m’han obert els braços, i m’han recolzat en totes les meves decisions, fent-me veure que sóc una persona capaç.Una escola que, a banda que siguin tots molt professionals en la seva feina, són tan propers que saben com guanyar-se els alumnes, així doncs fan que les classes siguin molt agradables i amenes.Per a mi ha estat una experiència increïble. Tan sols tinc bones paraules, m’ha enriquit molt i m’ha fet créixer com a persona. Ho tinc claríssim: això no acaba aquí.L’únic que em queda és donar les gràcies a aquest equip humà i animar a la gent que s’apropi a veure què es cou aquí dins.Fins una altra.

Autora del text: Mar Caravantes. Ges 2

A PARTIR DELS 45 REALMENT ESTÀ TOT PER FER

Després de treballar durant 25 anys al mateix lloc em vaig quedar a l’atur i vaig pensar: “I ara què puc fer?” Vaig anar al Centre de Formació d’Adults de La Llagosta a demanar informació per fer el curs d’Accés Universitari per a majors de 45 anys i vaig sortir-ne dient: “Aquest any sí”.

Ha estat una experiència  enriquidora en tots el sentits, he conegut gent de diverses edats i tots amb les mateixes inquietuds d'aprendre i créixer com a persones. Un professorat implicat en l'evolució dels alumnes per a arribar a superar les proves  d'accés. En definitiva, un grup  humà d’alumnes i professorat que fa que el curs hagi estat un camí d'aprenentatge inoblidable.

Qui diu que a partir dels 45 anys ja està tot fet?

Realment està tot per fer. 

Anima't! Aprèn i gaudeix al mateix temps. Jo ja ho he fet.           

 

                                                                                   Isabel Vílchez Ruiz

(Alumna d’Accés a la Universitat per a Majors de 45 anys)

TALLER DE JUNIO

Los días 14 y 15 de junio realizamos en nuestro centro un taller de manualidades de rosas de «goma eva», en el cual participaron unas 20 personas.

La

gente participó con mucho entusiasmo por aprender esa manualidad. Todos salieron con su rosa en la mano y muy contentos.

Hacer una rosa es fácil si sigues estos 6 pasos que te proponemos:

1. Marcar y recortar los pétalos y la hoja en una lámina de «goma eva».

2. La bola de «porexpan» se tiene que pegar en el palo con silicona caliente.

3. Dar forma al pétalo con calor usando una

plancha.

4. Pegar los pétalos a la bola de «porexpan» con silicona caliente.

5. Pegar la hoja al palo con pegamento.

6. Por último forramos el palo con una tira verde de pegamento

Autoras del texto:

Carmen Martínez GarcíaSusana Fernández Agüero

Entrevista

Assumpta Serna: “Les llengües són fonamentals a la vida de totes les persones”

L’actriu catalana parla sis idiomes i ens explica com ho ha fet per aprendre’ls

Fotografia: Luis Malibrán, per gentilesa d'Assumpta Serna

Per Abel Lacruz

Assumpta Serna és una de les actrius més internacionals d’aquest país. No només és la protagonista de Matador de Pedro Almodóvar o d’El maestro de esgrima, de Pedro Olea, sinó que ha treballat en més de 105 pel·lícules i 38 sèries, moltes d’elles fora de les nostres fronteres. Durant els anys 80 i 90 va viure a Hollywood i allà, gràcies al seu alt nivell d’anglès, va poder treballar en sèries que van triomfar internacionalment com Falcon Crest i també en superproduccions cinematogràfiques com Orquídia salvatge o Joves i bruixes. També va conrear un enorme èxit teatral a París, a on va protagonitzar –parlant en francès–l’obra l’Àngel de la informació, d’Alberto Moravia. Més de vint premis internacionals avalen la seva qualitat interpretativa i ens fan preguntar-nos com s’ho ha fet per aprendre sis llengües i, totes elles, a un nivell prou alt com per poder utilitzar-les com a eina de treball.

Abel: Al CFA La Llagosta intentem potenciar molt les llengües. Quina importància tenen les llengües per a tu?

Assumpta: Les llengües són fonamentals a la vida de totes les persones. El fet que poguem anar arreu del món i ens poguem entendre amb els altres és una meravella. Hi ha tants llocs, tantes cultures i tanta gent per conèixer… Només amb l’anglès i el castellà cobreixes un munt de països i, si a més saps francès, portuguès o italià, les possibilitats són enormes.

Abel: Una de les claus del teu èxit és el domini dels idiomes. Suposo que aprendre’n sis ha estat un esforç molt gran.

Assumpta: Mai m’ha agradat que em doblessin a les pel·lícules que protagonitzava perquè trobo que es perd una part de la feina que fem els actors. A més, jo volia tenir una carrera internacional, per tant havia d’aprendre idiomes.

Abel: Has estat autodidacta o has estudiat amb professors particulars, en acadèmies…?

Assumpta: Una mica de tot. Hi ha llengües que han estat més fàcils perquè tenen com a origen el llatí: l’italià, el portuguès o el francès són bastant similars i força senzilles. Si fas una immersió en un lloc a on es parla aquesta llengua i algunes classes, no és gaire difícil aprendre-les. El fet de ser catalana i tenir aquesta adequació de les vocals i aquesta oïda per als accents diferents, també ajuda molt.

Abel: I l’anglès, què?

Assumpta: L’anglès és una altra cosa [rialles]. Amb 18 o 19 anys vaig anar a Nova York amb una beca, vaig fer el que vaig poder, però va ser molt difícil perquè no en sabia gens, d’anglès. Em va costar perquè l’havia d’aprendre per obligació més que per voluntat pròpia. Després vaig estar immersa en una família amiga de l’actor Patric Bauchau, la meva exparella, a Londres, i això em va ajudar molt. També vaig anar a a una escola durant quatre mesos. Per tant, al 88 jo ja el parlava força bé quan vaig anar a Hollywood a promocionar les meves pel·lícules. Em va ajudar molt conèixer l’idioma, tot i que en Banderas o la Penélope Cruz no en sabien res quan hi van anar per primer cop. A vegades, no perquè sàpigues un idioma et donaran el paper en una pel·lícula, però sí que ajuda a comprendre què és el que passa al teu voltant. L’important és la idea de no tancar-se només en un lloc, sinó estar sempre obert al món i a les coses noves.

.

Gràciesa l'alumnat,

conserge i senyores de la neteja,

administrativa

i professors/es

per haver fet possible aquest curs 2015-16