-1-

Tema 6. Riscos i contraindicacions de l’activitat física

Riscos i contraindicacions de l’activitat física

   

Els professionals de la salut són clau per aconsellar la pràctica de l’activitat física i receptar-la entre les persones que acudeixen a la consulta. Per fer-ho, és molt important que el professional tingui en compte els possibles riscos que aquesta pràctica pot comportar i les limitacions de cada persona.

Riscos

El tipus d’exercici i la intensitat a l’hora de practicar-lo són més importants en la incidència de complicacions que la quantitat d’exercici practicat. Així, una activitat física moderada com ara caminar s’associa a un risc molt baix de lesions, mentre que les activitats més intenses com, per exemple, fer fúting i anar a córrer, s’associen a un risc de lesions més elevat.

La pràctica inusual d’exercici, per exemple durant les setmanes inicials d’un pla de condicionament físic poc planificat, causa amb freqüència dolor muscular, lesió musculoesquelètica o esgotament.

Incloure un escalfament previ a l’activitat, exercicis de tornada a la calma en finalitzar-la i també fer una progressió gradual del volum i la intensitat de l’exercici són mètodes que ens permetran reduir les probabilitats de patir aquest tipus de lesions, així com altres complicacions.

Si voleu conèixer altres precaucions generals per fer activitat física, podeu consultar el Manual d’activitat física en atenció primària. pàgines 10 i 11.

Alguns dels riscos de fer exercici intens sense control i sense tenir en compte l’estat de salut de la persona són:

Patir un infart agut de miocardi i mort sobtada. Tots dos es poden desencadenar per la realització d’un exercici físic vigorós inhabitual, particularment en persones sedentàries amb coronariopatia subclínica o desconeguda, o quan hi ha malalties cròniques, condicions mèdiques o estressors ambientals afegits. De totes maneres, aquest risc disminueix amb volums progressius d’exercici regular. Activitats com córrer, fer esports de raqueta i activitats esportives extenuants sembla que estan més associades a una major incidència d’esdeveniments cardiovasculars que la pràctica d’altres activitats.

Per tal de reduir el risc d’esdeveniments cardiovasculars, cal dur a terme una avaluació curosa de les persones que practiquen exercici en relació amb signes

-2-

Tema 6. Riscos i contraindicacions de l’activitat física

o símptomes d’alarma, fer una explicació dels signes i símptomes comuns de malaltia cardiovascular i la manera de respondre davant d’aquests. No es recomana practicar una prova d’esforç rutinària per reduir el risc d’esdeveniments cardiovasculars relacionats amb l’exercici. La consulta especialitzada i la realització de proves d’esforç hauria de fer-se a partir de signes i símptomes de malaltia i d’acord amb les guies de pràctica clínica.  Tot i que la pràctica d’activitat física moderada comporta beneficis evidents per a la salut, abans de dur a terme un exercici intens, s’ha de valorar el possible risc individual que pot representar. Per això cal fer una entrevista o un examen de salut i, en alguns casos, una valoració funcional mèdica. Estratificació del risc cardiovascular Habitualment, l’estratificació del risc per realitzar activitat física es basa en dos criteris: l’estat o les característiques individuals del pacient (risc coronari) i la intensitat de l’exercici que es du a terme.

Ø Risc coronari Quan es prescriu la pràctica d’activitat física és necessari calcular el risc cardiovascular del pacient. A la consulta d’atenció primària es realitza mitjançant les taules Regicor. Quan el risc cardiovascular és baix, lleuger o moderat s’aconsella o es recepta la pràctica d’activitat física sense necessitat de fer proves específiques al pacient. En casos de risc alt o molt alt s’ha de dur a terme una avaluació mèdica més exhaustiva per poder adaptar la prescripció a les limitacions individuals de cada persona.

Ø Intensitat de l’exercici Intensitat Met Exemples Lleugera <3 Jugar a bitlles o petanca, passejar (3,5 km/h) Moderada 3 a 6 Treballar a l’hort, nedar, caminar a bon pas (4-5

km/h), ballar... Intensa >6 Córrer, anar amb bicicleta, pujar escales, jugar

a tennis...

Quan és necessari realitzar una valoració funcional medicoesportiva (VFME) abans de prescriure exercici físic?

-3-

Tema 6. Riscos i contraindicacions de l’activitat física

La VFME o prova d’esforç és l’eina principal per objectivar i intentar evitar riscos potencials en la pràctica d’exercici físic o esport, a més de possibilitar l’adaptació del tipus i la intensitat de l’exercici físic de forma individual. És una eina imprescindible en persones que presenten un risc cardiovascular alt que vulguin fer una activitat molt intensa i en esportistes de competició.

En grups d’esportistes de competició que realitzen exercici físic o esport intens emmarcat en l’àmbit federatiu o de rendiment, per motius medicolegals, és imprescindible dur a terme una VFME de forma periòdica, i emetre’n el certificat mèdic esportiu (CME) d’acord amb la normativa vigent.

Contraindicacions per a la pràctica d’activitat física

Les contraindicacions es classifiquen segons siguin absolutes o relatives, i les trobaràs a la Guia PEFS annex XI.