MARÇ 2017 / Núm. 327

riusecMAIG 2017 / Núm. 328

L’Alcalde, Carles Escolà, supera la qüestió de confiançai el pressupost queda aprovat

Èxit rotund del Roser de Maigmés participatiu

riusec328

EditaAjuntament de CerdanyolaRedaccióGabinet de comunicacióFotografiaAjuntament de CerdanyolaImpressió i plegatGràfiques GrinverDistribucióBB Solucions SLDipòsit LegalB-8726 / 81Imprès en paper ecològic

Foto portada/ Nou pressupost i Roser de Maig

Editorial/ La participació no és sols una paraula

Reportatge/ Processos participatius

Fem Memòria/ 50 anys de l’Escola Montserrat

Institucional/ Nou pressupost, Gestió PEM Guiera, Gestió

Pública de l’Aigua, Estalvi en energia

Entrevista/ Bilos i Betinin

Ciutat/ Festa Major, Mostra de Cuina, Sant Jordi, Baixada de

l’atur, Jordi Savall

Equipament / Complex Esportiu Municipal de Can Xarau

Esports/ Club Voleibol Cerdanyola,

32

8 e

dito

rial

3

La participació és més que una paraula

És fàcil parlar de festes participatives. La dificultat rau en do-tar de contingut expressions que sovint sonen buides. La par-ticipació ha passat a ser una paraula més del discurs polític,que tothom diu però no tothom practica. A dia d'avui, des dequalsevol àmbit polític o governamental es reivindica la parti-cipació, però... què entenem per participació?Per segon any consecutiu la Festa Major ha estat treballada,mastegada i gaudida amb la ferma convicció que sense lagent de Cerdanyola no hi ha festa que valgui. No volem unaFesta Major en la que els veïns i veïnes de Cerdanyola es limi-tin a “consumir festa major”. Participar vol dir, també, pren-dre decisions (i acceptar les decisions que es prenen, tot ique no siguin les pròpies). Participar vol dir assumir respon-sabilitats (i assumir-les tant si les coses surten bé com si nosurten com s'esperava). Participar significa treballar colze acolze, reconèixer l’altre, ser-hi.Cerdanyola és escenari de moltes activitats al llarg de tot

l’any, la majoria d’elles impulsades per les entitats del muni-cipi. I la Festa Major és el punt de trobada anual que culminaaquesta dinàmica. L’Ajuntament ha de facilitar que la inicia-tiva la portin les entitats i grups, que han demostrat solvènciacontrastada. Fer de nexe, de punt de trobada. Apoderar la ciu-tadania no es fa parlant de participació, es fa aprofitant totsels escenaris que permeten implicar cada cop més gent enallò que ens afecta a tots. I la Festa Major és un escenari per-fecte.Estem ben convençuts que, tal com hem orientat l’organitza-ció de la Festa Major, és el camí a seguir. I el govern es com-promet que mentre hi sigui, així serà. Sabem que aquest con-venciment profund de democràcia oberta té molt camí perrecórrer i moltes coses per aprendre. Esperem de tot cor po-der seguir treballant amb tota la ciutadania esdevenimentstant gratificants com la festa del poble. Gràcies per haver-vosfet vostra aquesta festa, no deixeu que ningú us la prengui.

Editorial

32

8 R

epor

tatg

e 4

Reportatge

La ciutadania s’incorpora a la gestió de la ciutat

Gairebé 2.000 infants i adolescentsde Cerdanyola del Vallès, amb el su-port de les seves famílies, participenen el procés de decisió de com inver-tir 200.000 euros del pressupost mu-nicipal. El procés participatiu va començaren el si del Consell d'Infants iAdolescents (CIAC) celebrat el 26d’abril, format per una vuitantenad'alumnes de 5è i 6è de primària ide 1r i 2n d'ESO dels centres esco-lars de la ciutat. En el consell estanrepresentats tots els instituts i totesles escoles públiques i concertades,a excepció d'una. Una vegada presentat el projecte delprocés participatiu, els i les conselle-res i famílies van participar en vàriesdinàmiques destinades a què les per-

sones participants aprenguin a veurela ciutat amb altres ulls. A través deljoc de rol, els infants i els adoles-cents van reflexionar sobre les activi-tats que fan quan no estan a l’escola

o a l’institut, i sobre els usos que te-nen els espais de la ciutat, com araels parcs, els espais on realitzen lesactivitats extraescolars, els itinerarisque formen part dels seus recorre-guts quotidians... Amb aquesta visió

crítica, els infants i adolescents handisposat de dues setmanes per ob-servar la ciutat, abans de començara plantejar propostes de millora enun treball per comissions.

Llistat de propostesFins al 18 de maig, l’alumnat de lesescoles i instituts participants estantreballant en comissions per elabo-rar propostes que faran arribar perser completades i millorades als cen-tres educatius. Els membres del CIACi alumnes dels centres educatius tre-ballaran de forma activa, manipula-tiva i visual en conceptes com l’es-cala del barri i de la ciutat,centrant-se en valors com la respon-sabilitat col·lectiva i el bé comú.La voluntat de l'Ajuntament és que

El procés participatiu va començar amb la celebració del Consell d’Infants i Adolescents amb l’explicació del funcionament i calendari

La ciutat aprofundeix en la participació ciutadana mitjançant processos com elpressupost participatiu a través del Consell d’Infants i Adolescents, la definició del futurde ca n’Altimira o la Festa Major del Roser de Maig, entre d’altres

Un pressupost municipal més participatiuEl pressupost municipal del’Ajuntament que ha quedat aprovatrecentment després de la qüestió deconfiança presentada per l’Alcalde,Carles Escolà, ha incorporat tambéuna novetat important en matèria departicipació. A partir d’ara, la gran majoria dels ser-

veis de l’Ajuntament disposaran departides econòmiques destinades aprocessos participatius en el seu pres-supost. D’aquesta manera es fomen-tarà que aquests departaments incor-porin més fàcilment en el seu dia a diales polítiques participatives per tald’anar avançant en una gestió pública

cada vegada més propera a la ciuta-dania.En aquest sentit, cal destacar queaquestes partides no només es po-dran destinar a processos participa-tius oberts a la ciutadania, sinó tambéa comptar amb l’opinió del personaltreballador de l’Ajuntament i experts.

L’alumnat de les escoles iinstituts participants

treballen en comissionsper elaborar propostes que

faran arribar al CIAC

32

8 R

epor

tatg

e 5

Reportatge

En el procés participatiu per a definirels interessos i usos de Ca n’Altimira jas’han dut a terme reunions participati-ves amb els diferents agents de la ciu-tat (Ampes, associacions de veïns, co-merços, empresaris, entitats culturals,de gent gran, socials, d’esports, joves ipersones a títol individual). Aquestesreunions han servit per a recollir la vi-sió i interessos dels diferents col·lec-tius de la ciutat. Amb el llistat d’interessos, ara s’orga-nitzaran tallers de treball semiobertsper a fer una diagnosi i uns altres ta-llers de treball oberts per a debatre les

diferents opicions i elaborar propostescol·laboratives amb la supervisió de laComissió de Seguiment del procés. Alweb www.cerdanyola.cat/canaltimiraes pot trobar tota la informació relacio-nada amb el procés participatiu, es pu-blicaran les dates dels tallers i tambées pot trobar la butlleta de participa-ció.A partir del juny, s’elaboraran les con-clusions amb les prioritats i capacita-ció ciutadana abans d’arribar a la da-rrera fase del procés que consistirà enl’elaboració d’un pla funcional i la pre-sentació del resultat del procés.

Per segon any consecutiu, el programade la Festa Major ha estat confeccionatde forma participativa i popular.Enguany, han estat una setantena d’en-titats i també persones a títol individualles que han participat en alguna de les 5comissions de treball. Entre totes, hanaconseguit fer un programa amb més de80 activitats amb cabuda per a tots elspúblics.El procés participatiu va començar ambuna reunió oberta en què es va informardel model d’organització participativa ies van decidir les comissions i els seuscomponents. Les comissions creadesvan ser: de programació, de programacióinfantil, de barraques del Turonet, de ba-rraques del parc Xarau i de la baixada decarretons. Cada comissió ha treballat in-dividualment i s’han realitzat reunionsconjuntes per posar en comú les propos-tes.Durant els següents mesos, cada comis-sió va treballar de forma autònoma sentels i les tècniques del Servei de Culturaels i les encarregades de coordinar el tre-ball de totes les comissions. Finalment,el resultat va ser un programa amb mésde 80 activitats, molt variades, atracti-ves i amb cabuda per a totes les edats.La Festa Major del Roser de Maig va tor-nar a ser un èxit de participació, tant enla seva organització com en el seu gaudi-ment. Elvi Vila, regidora de Cultura, valora deforma molt satisfactòria el procés de cre-ació de la Festa Major i el defensa per apropores edicions. Vila creu que laComissió de la Festa Major ha de tenircada cop més pes i l'Ajuntament cadacop menys.

Les entitats tornena ser protagonistes de l’organitzaciódel Roser de Maig

Les entitats són protagonistes de la Festa Major

Propostes col·laboratives per a Ca n’Altimira

sigui un projecte impulsat pels in-fants, però que arribi a les famílies ique aquestes s'engresquin enriquintles propostes. Tot aquest procés aca-barà amb un plenari en què elConsell d'Infants i Adolescents prio-ritzarà la o les propostes que final-ment es duran a terme i recollirà i se-

guirà investigant la resta, que podentenir continuïtat en el següent cursescolar. La culminació de la feinaserà la tarda del 16 de juny en què,aprofitant l'acte de tancament decurs, es celebrarà una jornada fes-tiva per a les famílies on es donarà aconèixer la proposta o propostes fi-nalistes.El procés participatiu és una inicia-tiva que s'inicia enguany i es preveu

que continuï en els pròxims cursos.La regidora d'Educació, Elvi Vila, des-taca que “volem apropar les deci-sions a la ciutadania i aquest procésés una de les maneres de fer-ho”.L'alcalde, Carles Escolà, es refereix ala importància del consell d'Infants iAdolescents i el defineix com a “unaescola de democràcia per a què elsnens i les nenes coneguin els meca-nisme existents per arribar a acords”i afegeix que “amb aquest procés do-nem veu als infants i adolescents dela ciutat i confiem en la seva capaci-tat per influir en la realitat que elsenvolta”.

Centres que hi participenLes escoles que participen en elprocés són Carles Buïgas, Saltells,Collserola, Turó de Guiera, SantMartí, Xarau, Bellaterra ‘Escoleta’,Serraperera, Les Fontetes i La Sínia.Els insituts que s’han sumat alprocés són Pere Calders, Banús,Forat del Vent, Gorgs i Jaume Mimó.També prenen part de la iniciativaels centres concertats Montserrat,FEDAC i Ramon Fuster.

El divendres 16 de junyes celebrarà una

jornada a on es donarà aconèixer la proposta o

propostes finalistes

32

8 C

iuta

t 6

La Festa Major ha ofert durant quatre diesmés de 80 activitats dissenyades, de formaparticipativa, per una setantena d'entitats iper l'Ajuntament. Un Roser que s'obria ambun viatge en el temps, el de dos pobladorsde l'antic ca n'Oliver, en Bilos i na Betinin,dos veïns del poblat ibèric que s'emporta-rien un gran ensurt quan van veure com pu-javen arbres i castells al cel en forma de co-lors i foc en un dels actes d'èxit assegurat dela festa. La desfilada del Grup Moda, l'es-trena de l'espai de barraques al Turonet, elsprimers balls i concerts i un tast de culturatradicional van ser l'aperitiu festiu de diven-dres. Dissabte és dia de passeig pels eixos de laciutat tastant les activitats desgranadesamb ambient de festa als carrers des debon matí, ambient que enguany s'ha vist re-forçat per la instal·lació de banderoles festi-ves amb un destí solidari: a benefici deProactiva Open Arms. Mostra modernista -trenet d'estiuejants inclòs-, Fira d'artesania,la delicadesa dels bonsais, l'espectaculari-tat de les bèsties de foc...conduïen cap unparc Xarau on les entitats han mostrat la ri-quesa associativa de la ciutat durant elsdies del Roser. Ja a la tarda, baixar en andrò-mina o en vehicle de disseny eren opcionsen una iniciativa que diverteix al que parti-cipa i al que mira, el Baixcarnyola, a tempsde preparar-se per la dansa del foc delsDiables i enfilar cap el gran concert de Festa

Major, amb Ramon Mirabet, La Sra Tomasai els locals Cronopios. Durant tota la festa del Roser de Maig hi haactivitats esportives, però potser el gran diaés diumenge amb disciplines que mostrenl'oferta local i afavoreixen uns costums salu-dables, en dia gran també per a la culturapopular i tradicional. La polca de Cerdanyolaes torna a ballar cada Roser de Maig, com lasardana o les danses de l'esbart, al tempsque el Bernat i la Victòria convidaven unsamics a passejar pels seus carrers. Gegantsque es queden petits quan Els Martinets co-mencen a grimpar. I si hi ha aparador tradi-cional, també n'hi ha de la música més ac-tual, la que fan les bandes independents a

l'Amic Fest, 10 grups dels més diversos es-tils van tocar, mentre l'Agrupació Musicaloferia un vespre de pel·lícules. Dilluns era la canalla local la gran protago-nista de la cloenda amb espectacles i jocsamb la platgeta del Xarau com escenari cen-tral d'activitats esportives i lúdiques buscantsomriures. I aconseguint-los. El Roser: diesde viure entre la gent, de sentir que aquestagent és la nostra gent. Són dies per viureCerdanyola i per fer viure Cerdanyola entretots. Són dies que cal continuar.

Èxit popular d’un Roser de Maigmarcat per la participació

Ciutat

La regidora de Cultura, Elvi Vila, i l’Alcalde, Carles Escolà, observen la feina de les puntaires

La ciutadania tornava a demostrar ganes de viure la seva ciutat participantintensament al Roser 2017

Notícia amb vídeo igaleria fotogràfica

El Gremi d'Hosteleria del VallèsOccidental i el Barcelonès amb la col·la-boració de l'Ajuntament de Cerdanyola hadecidit donar un gir de 180 graus a la tra-dicional mostra, amb més de 20 anys detrajectòria, per actualitzar-se a les novestendències i a les necessitats dels hosta-lers locals.Així, per primera vegada, la mostra esfarà fora de la Festa Major del Roser deMaig i amb un format diferent que apostaper una varietat de tastets i que se cele-brarà del 29 de setembre a l'1 d'octubre,

coincidint amb l’inici d’una nova tempo-rada després de l’estiu.El nou format facilitarà la participaciód’establiments amb una infrastructuramés petita i amb un nou emplaçament -possiblement la plaça de l'Abat Oliba,però encara s'ha de confirmar- on es po-drien ubicar entre 12 i 15 propostes. El president de la Junta Poblacional delGremi d'Hostaleria, Antonio Castro, con-fia en què el nou Tastet de CuinaMediterrània sigui tot un èxit mentre la re-gidora de Promoció Econòmica de

l'Ajuntament de Cerdanyola, Contxi Haro,considera que la mostra té prou entitatcom per celebrar-se fora del Roser deMaig -en el qual molts hostalers localshan preparat menús especials de FestaMajor- i manifesta que el canvi ha estatuna decisió valenta del gremi que ha vol-gut donar un pas molt important per reno-var-se. En aquest sentit, la regidora as-senyala que cal tenir en compte que larealitat actual del món de l'hostaleria aCerdanyola no té res a veure amb la de fa20 anys quan va néixer la Mostra.

La Mostra evoluciona i dóna pas al Tastet de Cuina MediterràniaLa fira es renova amb canvi de format i es trasllada a finals de setembre en una aposta per guanyar entitat i protagonime en l’agenda de la ciutat

32

8 C

iuta

t 7

Ciutat

La ciutat viu una de les diades deSant Jordi més multitudinàriesLa pacificació del passeig Cordelles, impedint el trafic de vehicles a l’alçada de la plaça del’Abat Oliba va permetre ampliar l’espai reservat a les persones i va facilitar la mobilitat

La ciutadania va respondre amb en-tusiasme per gaudir de la Diada deSant Jordi. El centre neuràlgic de lajornada va ser la plaça de l’AbatOliba, que enguany va guanyar espaigràcies al tall a la circulació de vehi-cles del passeig Cordelles.Durant tota la Diada, els carrers vanesdevenir una acolorida explosió deflors i llibres. Roses vermelles, rosesde sucre, roses de tela... roses per atots els gustos i butxaques d'una ciu-tadania que s'emportava a casa àl-bums il·lustrats infantils, best-sellers

mediàtics, llibres usats, novel·les ipoemaris... totes les paraules de to-tes les històries. Com les creades perPrudenci i Aurora Bertrana, autorsals quals es dedicava enguany laMarató de Lectura, tradició marcaCerdanyola. L'escenari de les lectu-res ciutadanes es compartia ambdramatitzacions, actuacions infantilsi l'escola municipal de música convi-dant-nos a escoltar les grans respos-tes en el vent, mentre, al peu, la ca-nalla feia tallers infantils o, petits igrans, omplien de missatges arbres

que donen desitjos com a fruits. Les entitats s'agermanaven compar-tint plaça, mostrant activitats, dan-sant, construint castells, oferint soli-daritat amb col·lectius i causesdiverses en una jornada en què lamúsica era protagonista amb lasuma d'esforços de l'AgrupacióMusical i la Jove Orquestra amb unaestimulant producció conjunta.

Literatura escrita a casa nostra pren el sol per Sant Jordi

La plaça de l’Abat Oliba va omplir-se de gom a gom durant la celebració de la Diada de Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi ha servit per por-tar a les prestatgeries llibres d'autors dela nostra ciutat, embarcada des de faanys en el Pla Director de Lectura, en elque és una llarga història d'amor amb laliteratura i aquelles pàgines plenes devida que ens expliquen històries. Parlarde literatura en majúscules a Cerdanyolaes parlar de l'Isidre Grau, amb una novanovel·la a les llibreries, La ciutat dels soli-taris, per on passegen els seus personat-ges a la recerca de la seva identitat. Unaltre veterà de les lletres locals, MiquelSánchez, continua la seva prolífica ca-rrera combinant indagació històrica i po-esia amb Els molins paperers del Ripollinferior i El Priorat: licorella i poesia, es-crit amb l'Elisa Riera. La Maite Barcelópresentava La mujer serpiente i Toni Ál-varo recollia els seus escrits sobre com-

promís i dignitat a Catálogo de decisio-nes y fragilidades. Entre els més joves,destaca el Premi Barcanova de Novel·laJuvenil de l'Aina Sastre per Quan arribael moment i la enlluernadora revelaciópoètica de Guillem Gavaldà amb Fam

bruta. Per al proper Sant Jordi segur queno faltarà el flamant Premi Valldaura delGabriel Martínez pel drama rural El foras-ter del Congost i més d'un fruit que a ho-res d'ara a ben segur està madurant enalgun calaix d'escriptori.

Notícia amb vídeo igaleria fotogràfica

Miquel Sánchez firmant un dels exemplars de la seva darrera obra

32

8 C

iuta

t 8

La taxa d'atur registrat a Cerdanyola va arri-bar a ser del 17'83% el març de 2013. Quatreanys després s'ha baixat al 10'54%, per sotadels 11 punts per primera vegada des dedesembre de 2008, però encara lluny del7'5% que reflectien les estadístiques al marçd'aquell any. A més, la tendència a la baixa ésferma, però no totes les informacions relacio-nades amb aquesta baixada són igualmentpositives ja que la taxa d'atur baixa, però lescondicions contractuals són pitjors a les prè-vies a la crisi.

PrecarietatSegons indica un estudi realitzat per la seccióde Planificació Estratègica de l'Ajuntament, nis'ha tornat a valors d'abans de la crisi (quanles xifres de l'atur eren de 2.000/2.200 per-sones tot i haver un miler més de residents aCerdanyola), ni significa una major qualitat devida per a la ciutadania, ja que les reformes

laborals de 2010 i 2012 han tingut "un efectede precarització significativa" de l'estructuradel mercat de treball, en especial pel que faals més joves i als majors de 45 anys, sobre-tot si coincideix amb una baixa formació aca-dèmica (l'estudi apunta que l'accés a l'educa-ció continua sent, per tant, un "factor clau perno esdevenir en risc d'exclusió" i ho certificaamb dades: el 83'3% dels aturats tenen edu-cació general o nivells inferiors, mentre queels universitaris suposen només el 9'12% deltotal). I és que l'atur ve colpejant les mateixes fran-ges d'edat des de l'inici de la crisi, però entreels anys 2008 i 2010 el sector majoritari erael de 25 a 34 anys, entre el 2011 i el 2014 elsector de 35 a 44 anys i des de 2015 la franjad'edat amb més atur és la de 55 a 64 anys,que en aquest 2017 arriba a patir el 30'82%de l'atur cerdanyolenc. En relació a l'edat, unaaltra dada preocupant és que els aturats ma-

jors de 45 anys que porten dos o més anyssense treballar representen la quarta part deltotal d'aturats i possiblement "ja han consu-mit les prestacions contributives" i tenen difí-cil reinserció laboral.

Sector amb més aturDurant tota aquesta època de crisi el sectord'activitat amb més atur ha estat el de ser-veis passant del 60% al 2007 a superar el72% una dècada més tard, mentre que la in-dústria ha tingut una evolució inversa, pas-sant del 25% dels aturats al 2007 a suposarel 13 % de l'atur actual. L'infome municipal constata un altre elementnegatiu ja que "quasi la meitat dels aturatsestan desprotegits econòmicament", sensecobertura, i del 58% protegit, més de la mei-tat ho està amb subsidis "previsiblement infe-riors a les pensions contributives i per tant noajuden a la supervivència econòmica".

L’atur baixa a les xifres de setembre de 2008 però es manté la precarietatLes xifres oficials de l’atur es situaven a la ciutat el mes de març en 2.972 persones baixant per primer cop des de fa 9 anys de la barrera de les 3.000 persones registrades

Ciutat

Jordi Savall, veí de Bellaterra, no para derebre distincions i reconeixements al queés, sense cap mena de dubte, un dels mú-sics més destacats del país. El jurat delguardó Pau Casals, que Savall estrena,subratlla "l'intens treball i la tasca pedagò-gica en l'àmbit de la cultura de la pau i dela defensa de la música com a fonamentdel diàleg intercultural".La distinció Pau Casals té una doble finali-tat: distingir les personalitats rellevants del'àmbit cultural català que contribueixendecisivament a la projecció exterior de lacultura catalana i atorgar a les personesguardonades l'honor d'exercir durant dosanys naturals, de manera altruista i gra-tuïta, tasques específiques de representa-ció, promoció i projecció de la cultura cata-lana arreu del món.Amb l'acceptació del guardó, Jordi Savallassumeix l'encàrrec de representar i pro-jectar la cultura catalana durant els prò-xims dos anys. La distinció s'atorgaràamb periodicitat biennal i es concedeix atítol vitalici i honorífic, sense cap tipus deretribució.

L'elecció de Pau Casals per donar nom alguardó respon al seu reconeixement comun dels millors violoncel·listes del segle XXperò també constata que Casals va actuarcom a ambaixador de Catalunya i de la cul-tura catalana fins esdevenir un símbol em-blemàtic de la petja que la cultura catalanadeixa al món.El Guardó Pau Casals es suma a la multi-tud de distincions rebudes per Savall, con-

siderat un dels millors especialistes en mú-sica antiga del món, entre els que hi ha laCreu de Sant Jordi, el premi Cèsar del ci-nema francès, el Premi Nacional deMúsica català i espanyol, el nomenamentcom Artista per la Pau de la UNESCO, LaMedalla d'Or de la Generalitat i del'Ajuntament de Barcelona, el Cavaller dela Legió de França o el premi LéonieSonning, considerat el Nobel de la música.

Jordi Savall rep el guardó Pau Casals i representa la cultura catalanaLa Generalitat concedeix el premi Pau Casals a Jordi Savall per la seva excel·lència en lamúsica antiga i contribució a la projecció internacional de la cultura catalana

Jordi Savall representarà la cultura catalana arreu del món durant els propers dos anys

32

8 In

stitu

cion

al 9

Cerdanyola té nou pressupostL’Alcalde supera la qüestió de confiança vinculada al pressupost, aquest ha quedat aprovati Compromís per Cerdanyola seguirà governant

Els regidors de Compromís per Cerdanyola seguiran al capdavant del govern municipal

L’Alcalde, Carles Escolà, ha superat laqüestió de confiança vinculada alpressupost municipal a la què es vasotmetre en el ple extraordinari cele-brat el 7 d’abril. Llavors, PSC, PP, Cs,ERC, CiU no li donaven la confiança al’Alcalde, qui només va rebre els votsdel seu partit (Compromís perCerdanyola), ICV-EUiA i l’abstenció delregidor no adscrit. Aquesta votacióobria el termini d’un mes per a què al-gun dels grups de l’oposició presentésuna moció de censura amb un candi-dat alternatiu.El termini de presentació d’una mocióde censura va acabar el 9 de maigsense que cap grup municipal amb re-presentació al ple hagi fet el registred’una moció de censura.Automàticament, la llei considera ator-gada la confiança en l’Alcalde i conse-qüentment la proposta de pressupostdel govern, que en el seu dia va ser re-butjada pel ple municipal, queda apro-vada inicialment.

Pressupost 2017El pressupost municipal ha incremen-tat un 23% els diners destinats aServeis Socials. El servei d’atenció do-miciliària ha estat el més beneficiat

amb un augment del 35%, el servei deteleassistència incrementa la sevapartida en un 20% i també hi ha unapujada del 10% en beques. El pressu-post aprovat, mitjançant la qüestió deconfiança, també inclou millores enels barris de Les Fontetes, Banús,Serraperera, Canaletes i Montflorit. Elpressupost contempla la reforma delMercat de Les Fontetes i obres de mi-llora en el Mercat de Serraperera.Durant el proper any, el govern té pre-vist invertir en la millora dels equipa-ments esportius i els centres cívics.A més, una partida de 200.000 eurosdel pressupost s’està sotmetent a unprocés participatiu amb infants i ado-lescents per a què siguin aquests elsque decideixin la proposta o propostesa la què es destinaran aquests diners.

Les propostes de l’oposicióL’Alcalde, Carles Escolà, va destacardurant el ple extraordinari del 7 d’a-bril, que el pressupost presentat pelgovern incorpora un alt percentatgede les propostes de tots els partits.Escolà va concretar que “de les 133propostes rebudes dels grups de l’o-posició s’han inclòs 99, un 73% d’e-lles”.

ReglamentQüestióConfiançaL’Article 197 bis de la Llei Orgànica5/1985, de 19 de juny, del RègimElectoral General diu que l’Alcaldepot plantejar una qüestió de con-fiança, vinculada a l’aprovació omodificació de diferents assump-tes, entre ells els pressupostosanuals.Per a la presentació d’una qüestióde confiança el punt s’haurà d’ha-ver debatut en el Ple i no haver ob-tingut la majoria necessària per a laseva aprovació. L’Alcalde se sotmeta una qüestió de confiança i els re-gidors del ple voten de forma nomi-nal donant o no la confiança al’Alcalde. Si aquest no aconsegueixels vots suficients s’obre el períoded’un mes per a què l’oposició puguipresentar una moció de censuraamb un candidat alternatiu. Siaquesta no prospera s’entendràatorgada la confiança a l’Alcalde iaprovats els pressupostos.En el cas que l’oposició presentiuna moció de censura, el ple quedaconvocat automàticament el desèdia hàbil següent al seu registre. Elple està presidit per una Mesad’Edat i el candidat inclòs en la mo-ció de censura queda proclamatAlcalde si aquesta prospera amb elvot favorable de la majoria absolutadel nombre de regidors de laCorporació. Cal destacar que quanalgun dels regidors proposants dela moció ha deixat de pertànyer algrup municipal al què estava ads-crit a l’inici de mandat, la majoriaexigida es veu incrementada en elmateix nombre de regidors que estrobin en aquesta circumstància.

32

8 In

stitu

cion

al 1

0

Institucional

El Govern municipal vol recuperar el mà-xim control del PEM Guiera, desprésd’haver resolt l’anterior concessió ambla Federació Catalana d’Handbol. ElGovern aposta per mantenir la gestiómunicipal de l’equipament i descartaqualsevol via que impliqui una nova con-cessió administrativa. Així, la proposta del Govern passaria perincorporar a la plantilla municipal el per-sonal administratiu, el de manteniment(que compaginaria la tasca amb el man-teniment de Can Xarau) i la direcció tèc-nica, que treballaria colze a colze amb elServei d’Esports. Pel que fa al personaldedicat al monitoratge d’activitats, i te-nint en compte la tipologia de contrac-tes, el Govern treballa en un nou con-tracte de serveis que substitueixil’actual però que pugui garantir un perí-ode de temps més ampli que doni tran-quil·litat i estabilitat laboral a la plantilla,

si bé no descarta incorporar-lo a la plan-tilla municipal si hi ha el suport polític ila viabilitat tècnica necessària. Pel quefa al personal de neteja s’incorporaria alnou contracte de neteja de dependèn-cies municipals que el Govern preveu li-citar tan aviat com es resolgui aquestaqüestió.

L’equip de govern proposa incorporar a la plantilla municipalel personal administratiu, el de mantiment i el de direcció

La instal·lació dels nous contenidorspermetrà que Cerdanyola del Vallèspassi de 6 a 15 receptacles per recollirl'oli domèstic, ubicats a la via pública.D’aquesta manera es vol oferir a la ciu-tadania més facilitats a l’hora de reci-clar aquesta fracció, que resulta moltcontaminant si es llença a la pica de lacuina.S'ubicaran als punts següents: carrer deClos cruïlla amb la Gran Via Prat de laRiba. Carrer del Torrent nº 5. Passeig dela Riera cruïlla amb la Plaça de la Pau.Avinguda de la Primavera cruïlla amb laPlaça de Marconi. Carrer de les Escolescruïlla amb la Plaça de FredericaMontseny. Carrer del Camp cruïlla ambel carrer de Sebastià Garriga. Carrer deGalícia cruïlla amb el carrer JosepTarradellas. Carrer de Felip II cruïlla ambl'Avinguda del Turó. Carretera deBarcelona nº 163Aquests contenidors, ben visibles pelseu color taronja, s'afegeixen als que hiha situats a la ciutat, ubicats a: Avinguda

de Canaletes amb carrer de la Pedrera.Pla de les Alsines con Avinguda de laPrimavera. Plaça de sant Medir amb ca-rrer Ample. Carrer de Sant Casimir, da-

vant del Mercat de Serraperera. Carrerde París amb l'Avinguda de l'Argentina.Carrer de Santa Rosa amb l'Avinguda deFlor de maig

S’instal·len 9 nous contenidors d’oliCerdanyola disposa de 15 contenidors de recollida d’oli. El Consorci de Residus coordina la sevainstal·lació dins d’un programa que ha permès instal·lar 43 nous contenidors a la comarca

La ciutat té 28desfibril·ladorsautomàticsLa instal·lació de quatre nous desfri-bil·ladors automàtics (DEA) externs aequipaments de Cerdanyola delVallès amplia el desplegament delsequips previstos per l'Ajuntament.Actualment i amb les noves incorpo-racions s'eleven fins a 28desfibril ·ladors els DEA operatius enl’actualitat. D'aquests, 24 són fixesexterns i quatre són portàtils i esduen als vehicles de la PoliciaLocal.Els Desfribil·ladors ExternsAutomàtics municipals estan ubicatsal Mercat Municipal de Les Fontetesi de Serraperera, Biblioteca Central,AAV de Can Xarau, Residència d’avisde Canaletes, Mancomunitat deCerdanyola – Ripollet, EscolaMunicipal La Sínia, Ajuntament,Àrea Social, Policia Local, zones es-portives Can Xarau, Montflorit, LaBòbila i Les Fontetes, Ateneu i alscentres cívics. Els nous DEA s'ubi-quen al PEM Guiera, Centre CivicTuró de Sant Pau, EMD Bellaterra iClub Bellaterra.

El Govern aposta per lagestió directa municipaldel PEM Guiera

Prospecte informatiu sobre la recollida d’oli utilitzat per cuinar mitjançant contenidors específics

L’Ajuntament aposta per mantenir la gestió municipal

32

8 O

pini

ó 1

2

Opinió

Carles Escolà y Compromís (CUP) han fracasado a la hora de go-bernar en Cerdanyola. Después de casi dos años de gobierno, hanperdido la confianza de la mayoría de concejales que estamos re-presentados en el Pleno. Sólo hay una salida, por responsabilidadante los ciudadanos que nos votaron en mayo del 2015: presentaruna moción de censura. Nuestra Ciudad no merece un gobierno que ante los problemasque padecemos mire para otro lado, no merecemos a un alcaldeque en vez de conseguir pactos con el resto de fuerzas políticas haido poco a poco perdiendo la confianza de casi todos los concejales.Cada día que pasa, los problemas que padece nuestra Ciudaddesde hace años, en vez de solucionarse se van enquistando cadadía más, por un Alcalde que no se atreve a solucionarlos: estado delas aceras, suciedad, equipamientos deportivos, crematorio, zonaazul, vertederos, Riu Sec…Por eso, todos los partidos que formamos la oposición, hemos lle-gado a la conclusión que por el bien de Cerdanyola, debemos sen-tarnos a explorar una moción de censura más que necesaria por elbien de nuestra Ciudad. Una moción de censura que no será fácil conseguirla, pero quecomo mínimo a día de hoy, todos los partidos que forman la oposi-ción, excepto la Sra. Reina, queremos explorarla y dejar de lado te-mas que no tiene competencia el Ayuntamiento para poder solu-cionarlas.

Moción de censura necesaria

Dos años perdidosy dos años por delante

En mayo del 2015 la ciudadanía votó un consistorio diverso, com-puesto por 7 grupos que se reparten los 25 asientos del pleno. Se de-cidió en por parte de los partidos nacionalistas, hacer del eje indepen-dentista el primordial para pactar a nivel local. El resultado fue un añode gobierno de 5 personas, y unos meses posteriores en los que es-tuvo acompañado por CiU y ERC, que abandonaron el gobierno deforma escalonada.No hemos tenido presupuestos, no tenemos plan de inversiones, notenemos ordenanzas fiscales. La legislatura alcanza su ecuador y elgobierno vuelve a encontrarse con 5 personas incapaces de sacaradelante una ciudad de 60.000 habitantes. Incapaz también (a vecespor falta de voluntad), de llevar a cabo las propuestas de la oposiciónaprobadas por el pleno. Un gobierno que vota en contra de cuestionestan elementales como el respeto y la libertad de expresión en la UAB.Se habla de cuestión de confianza y de moción de censura.Ciudadanos, como partido constructivo, estudia todas las opciones re-alistas y sensatas que se planteen. Pero no ponemos demasiado opti-mismo en el resto de partidos, unos que dieron el apoyo al alcalde acambio de nada excepto la estelada y que han salido escaldados, yotros que piensan ya más en las siguientes elecciones que en la ciu-dad y sus problemas. Sí somos optimistas respecto a nuestro trabajo:Seguiremos apoyando aquello que sea bueno para la ciudad, y pre-sentando iniciativas que mejoren la vida de nuestros vecinos. Para ellonos han votado.

Espai dels

grups municipals

No saber marxar...

El passat 7 d’abril l’Alcalde de Cerdanyola, CarlesEscolà va formalitzar una qüestió de confiança en versla resta de forces polítiques de la ciutat, però una ve-gada escoltades aquestes no va atendre ni entendre laseva petició.L’Ajuntament de Cerdanyola compta amb 25 regidors,regidors als què Escolà va preguntar si tenien en ell laconfiança per continuar. Saben quin va ser el resultat?De 25 regidors només 6 van expressar el seu suport ala continuiïtat de l’actual Govern. 6 de 25. Quina va ser la reacció que va tenir l’Alcalde davant d’a-questa resposta quasi unànime? Plegar? Deixar pas aqui pugui trobar consensos? No, llegir un discurs prefa-bricat, buit i sense contingut que justificava –per dir al-guna cosa- per què no marxava.Reiterem prefabricat. És a dir, a ell el resultat li donavaigual, la decisió ja la tenia pressa. Es quedava. I què im-porta la ciutat? Poquet, per desgràcia, poquet.Sabem des de fa temps que darrere de cada soflama ala que ja ens té acostumants Escolà només hi ha això,la voluntat d’amagar el fracàs de qui ho volia canviartot i no ha estat capaç de millorar res.

Cada grup municipal amb representació al ple dis-posa d’un espai en aquesta secció d’opinió. Eltema és lliure.Als grups se’ls hi faciliten els caràcters dels quedisposen per escriure. Si es supera el nombre decaràcters es redueix el cos de lletra fins encabir eltext a l’espai establert.

Seguir amb el canvio tornar al passat

"Sabíem que no seria fàcil governar. Que no ens ho po-sarien fàcil. Perquè allò vell sempre es resisteix a des-aparèixer. Però nosaltres hem estat disposats a dialo-gar i negociar. Hem assumit que no podrem fer tot allòque voldríem. Hem entès que calia arribar a acords isumar majories per fer-los possibles, i això també hohem fet. I hem estat lleials amb els acords. Perquèsom responsables i molt conscients de l’oportunitathistòrica que tenim a les nostres mans.Però la virtut d’aquest procés de qüestió de confiança,que durarà un mes, és que permetrà que tothom quedisituat exactament allà on és. Clarificarà la posició decada partit. Qui està a favor de la justícia social i dis-posat a sacrificar-sse pel bé comú, i qui per contra estàperquè tot continuï com sempre i prioritzar els seuspropis interessos. Qui està per sumar i treballar en po-sitiu, i qui està per desestabilitzar. En definitiva, quivol que Cerdanyola continuï en el camí del canvi, i quivol tornar al passat."

Extracte de la carta oberta de l'alcalde Carles Escolà.Carta sencera a www.compromispercerdanyola.cat

Participació real

Tots els partits diuen que volen una major participació ciuta-dana. Tots prometen major transparència i informació, d’unabanda, i escoltar i atendre les inquietuds presentades de l’altra.Però Cerdanyola ha descobert amb una enorme decepció que la«nova política» manté les velles formes i no aplica solucions efec-tives. Sense anar més lluny, al darrer Consell de Comunicació noes va poder celebrar per falta de quòrum i el regidor Jaumandreuadmetia textualment «els consells no funcionen».Esquerra ho lamentem, si, però fem propostes:Cal reformar els reglaments dels consells? Doncs fem-ho! Ja esva fer amb el de cultura.Cal regular el «plenillo»? Què esperem? A que l’alcalde avorreixiels ciutadans amb la seva falta de capacitat comunicativa?Cal obrir nous formats de participació? Audiències públiques?Assemblees de barri?En tot cas, cal canviar la mentalitat. L’Ajuntament no ha d’espe-rar que algun ciutadà o entitat demani informació. Cal avisar-losdirectament quan es tracta algun tema que els pugui afectar. Caldonar-los accés a la informació disponible i demanar-los si és su-ficient. Cal donar responsabilitat als consells afectats per tal queels membres gaudeixin de la utilitat de la seva dedicació. Cal...Cal fer moltes coses que tots podem acordar però que el governno posa fil a l’agulla. Seria una llàstima confirmar que l’únic canvique proposa el govern és de cadires.

On és el canvi?

Aquest mes de maig farà 2 anys de les darreres Eleccions Municipals.Ens apropem, doncs, a l’equador del mandat. Un mandat que es preveiacomplicat; però en el què la realitat ha fet superar de llarg les expectati-ves. Al Partit Demòcrata (abans CDC) vam optar per donar un vot de con-fiança al candidat a Alcalde que parlava del canvi a Cerdanyola. Els pri-mers mesos facilitant l’aprovació de temes des de l’oposició. I mésendavant, veient que amb sols 5 regidors no es podia conduir eficaçmentuna acció de govern, vam pactar entrar al govern amb moltes ganes detreballar. Malauradament sols ens hi van deixar estar 5 mesos. I des de fi-nals de setembre fins ara molts dels temes que començaven a estar benencarrilats han acabat torçant-se. L’Alcalde Escolà no ha estat capaç deliderar i cohesionar un govern que durés fins al final del mandat; i final-ment, amb el govern trencat, ha acabat sotmetent-se a una qüestió deconfiança que ha perdut per 17 vots en contra, 6 a favor i 1 abstenció. Araens diu que buscar una alternativa al seu govern és anar en contra delcanvi. Però si no és aquest el canvi que la gent demanava! La gent vol unaciutat més neta, amb més oportunitats i més suport als emprenedorsque creen feina, a la gent que en busca, a les entitats culturals, esporti-ves, socials, … La gent vol que posem en pràctica el lema del “Facta nonverba” d’una vegada.La solució passa per tornar a articular un govern amb una majoria esta-ble que sigui capaç de desencallar els temes pendents i que es posi a tre-ballar per la ciutat. Recuperar els 2 anys perduts serà difícil; però sempreserà millor rectificar que perdre també els altres 2 que queden.

No donarem suporta cap moció de censura

La coalició ICV-EUiA continuem apostant per l'ajunta-ment del canvi tal i com vam signar en el pacte de go-vernabilitat (que no de govern) que tenim vigent a lanostra ciutat i per tant no donarem suport a cap mocióde censura en contra de l'actual govern. Un pacte degovernabilitat que demostra una idea clara de fer avan-çar Cerdanyola en base al consens i l’acord polític.Davant d’una nova situació de soroll i inestabilitat polí-tica, demanem al govern que no renunciï a demanar su-ports i que no s'acomodi en la seva precarietat, i cerquiacords polítics. Demanem al govern un lideratge claramb una voluntat de consens i capacitat per segellaracords de ciutat. Demanem als grups municipals deCerdanyola compromisos i confiances mútues per asso-lir un Acord de ciutat perquè no es degradi aquesta ins-titució, per evitar el bloqueig i la inestabilitat conti-nuada i perquè avanci el municipi. Volem que Cerdanyola pugui forjar un model de solidari-tat col·lectiva avançat i per això cal un gir cap a priori-tats arrelades en valors de justícia social i sostenibilitatambiental i alhora el consens, el diàleg i el pacte com amètode per assolir la governabilitat i la millora de laciutat.

32

8 O

pini

ó 1

3

Opinió

32

8 In

stitu

cion

al 1

4

L’Ajuntament de Barcelona va ser l’es-cenari en el què es va presentarl’Associació Catalana de Municipis pera la Gestió Pública de l’Aigua. A l’actevan participar l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, l’alcaldessa deBadalona, Dolors Sabater, l’alcalde deCerdanyola del Vallès, Carles Escolà,l’alcalde d’El Prat de Llobregat, LluísTejedor, l’alcalde de Sabadell, JuliFernàndez, l’alcaldessa de SantaColoma de Gramenet, Núria Parlon il’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. Elsalcaldes i alcaldesses van signar unprotocol d’intencions per al compromísde la creació de la xarxa.Carles Escolà va defensar en la sevaintervenció la importància de la recu-peració de la sobirania municipal.Escolà va manifestar que "la gestió pú-blica de l'aigua és el model més just" iva afegir que "volem assegurar que unbé bàsic per a la vida estigui garantituniversalment".

CompromisosAquesta associació es compromet a di-fondre, vetllar, promoure i impulsar lagestió pública de l’aigua, articulanttots els actors interessats en aquestmodel de gestió. I, per tant, es compro-met també a oferir recolzament a totsaquells municipis que vulguin apostarper aquest model de gestió, aportant-los assistència, coneixement i acom-panyament.L’Associació defensa que l’abastament

d’aigua i el sanejament són serveis bà-sics i essencials, i cal garantir en totmoment el seu accés universal i asse-quible, sense manca de subministra-ment per motius econòmics o socials.Són serveis que s’han de prestar deforma eficaç, i alhora, els beneficis del'activitat han de retornar a la societat,per millorar el servei, així com millorarla qualitat de l’aigua retornada al mediambient. Per aquest motiu, alcaldes-ses i alcaldes de molts municipis deCatalunya aposten per la gestió pú-blica de l’aigua.El nou model de gestió pública va lligata la promoció de noves formes de con-

trol social que garanteixin la transpa-rència, la informació, la rendició decomptes i la participació ciutadanaefectiva. L’ens públic gestor d’aquestsserveis haurà de rendir comptes de lesseves activitats i actuacions, tant alspoders públics com a la ciutadania.A nivell mundial la gestió pública és lamés habitual, ja que prop del 90% dela població rep l’aigua a partir d’opera-dors públics. Són moltes les ciutatsque estan optant per recuperar la ges-tió pública de l’aigua exercint la sevacompetència municipal. Es tractad’una tendència creixent, a Catalunya,a Europa i a tot el món.

Es constitueix l’Associació Catalanaper a la Gestió Pública de l’AiguaBarcelona, Badalona, Cerdanyola, El Prat, Sabadell, Santa Coloma i Terrassa fan front comú iaposten per una gestió pública de l’aigua que garanteixi el seu accés universal i assequible

Carles Escolà, en primer pla, amb la resta d’alcaldes i alcaldesses en el moment de signar el protocol d’intencions

Institucional

L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallèsse suma als més de 600 municipis queja compren l'electricitat a través del'ACM (Associació Catalana deMunicipis). Aquest pas suposarà ungran estalvi per a les arques munici-pals i a més garantirà que l'energiaconsumida per l'Ajuntament provingui

de fonts sostenibles i serà energiaverda.L'ACM, entitat referent del municipa-lisme català, ofereix als municipis as-sociats la compra agregada de serveis,entre ells l'electricitat, oferint una mi-llora de les condicions econòmiques.Actualment hi ha 676 ens locals que

tenen contractat el subministramentelèctric a través de la Central deCompres de l'ACM.L’anterior contracte de l'Ajuntamentamb l'empresa subministradora d'elec-tricitat Endesa Energia SAU va finalit-zar el 31 de març i a partir del 1 d'abrilvan entrar en vigor les noves tarifes.

L’Ajuntament es passa a l’energiaverda i estalvirà 260 mil euros anualsL’adhesió de l’Ajuntament a l’acord marc de subministrament elèctric de la Central deCompres de l’ACM suposarà un estalvi aproximadament de 260.000 euros anuals

Roser de Maig 2017

Cerdanyola en imatgesÀlbum fotogràfic

Facebook

Sant Jordi 2017

Duatló de Carretera

Notícia amb vídeo i galeria fotogràfica

Notícia amb vídeo i galeria fotogràfica

32

8 E

ntre

vist

a 1

8

- Esteu contents perquè Ca n’Oliver haestat declarat Bé Cultural d'InterèsNacional (BCIN) per part de laGeneralitat? Això per als seus pobladorsquè significa?Per a nosaltres aquest nomenamentsignifica tornar a recuperar, 2.300 anysdesprés, la mateixa importància que te-níem al segle III aC.- Com és el vostre poblat?El nostre poblat està situat al cim de lamuntanya que vosaltres coneixeu comel “Turó de Ca n’Oliver”. Una muralla en-cercla i protegeix les nostres cases. Alvessant sud, que és on ens toca més elsol, tenim dos barris de cases construïtsen terrasses i a l’altre cantó, al nord, entenim 1 més. Les nostres cases estanenganxades les unes amb les altres i gi-ren al voltant del carrer principal quedóna la volta al poblat. Per protegir mi-llor el vessant sud, que és la part mésvulnerable del poblat, tenim una estruc-tura defensiva formada per torres de vi-gilància i trams de fossat que arriba finsa la porta d’entrada principal.- Què es veu des del poblat de can'Oliver, ja que està en un turó alt... Des del poblat, veiem tota la planaplena de camps de conreu i de boscos,la riera i les muntanyes que marquen ellímit de la nostra tribu, els laietans.

- Per què fer un poblat tan alt i no a laplana, que sembla més còmode? Perquè des d’aquí dalt tenim una visómagnífica del territori i, en cas de perill,ens podem comunicar ràpidament ambels nostres poblats veïns. Estem situatsen un turó estratègic, ja que, en cas deperill, podem avisar ràpidament als nos-tres poblats veïns, els quals també es-tan col·locats a les darreres estribacionsde la serralada que segueix el litoral. - Aquest poblat de ca n'Oliver en què hiviviu és important?No som la capital de la Laietània però síque és un poblat important. Nosaltresens dediquem a controlar i explotar

bona part d’aquest territori que vosal-tres anomeneu la plana del Vallès. Si nofóssim importants a Ca n'Oliver, no tin-dríem el magnífic camp de Sitges a l’ex-terior del poblat.- Com és un dia normal a Ca n'Oliver?Com es viu una jornada qüotidiana alpoblat? Depèn de l’època de l’any. Totala gent del poblat ens llevem quan surtel sol i ens allitem poc després d’haver-se post. De fet, els treballs agrícoles ensmarquen els ritmes de feina. Com ja sa-beu la majoria de la gent del poblat esdedica a l’agricultura. I encara que ho-mes i dones tenim tasques diferents,quan anem a treballar al camp ho femconjuntament. Els homes també anema caçar i som guerrers. I una minoriasom artesans com el ferrer i els terris-sers. Les dones ens encarreguem d’a-nar a buscar aigua a la riera, de cuidarles criatures, d’alimentar els animalsdomèstics, recol·lectar fruits i llenya dela muntanya, fer els vestits i el menjar.- Bilos és un guerrer. Què feu moltesguerres? Com són? Veig que t’hi has fixat bé! Sóc un delsmillors guerrers del poblat. Per sort, en-cara no he hagut de participar a capguerra. Però estic preparat per a lluitarja que crec que els romans ens volen fermal.- També us dediqueu al comerç. Ambqui comercieu i amb quins productes? Nosaltres continuem comerciant, comho feien els nostres avantpassats, amb

els amics grecs i cartaginesos. Com queno encunyem moneda, hem de fer un in-tercanvi de productes. Nosaltres bàsica-ment els donem cereals, per això tenimun camp de sitges tan gran. I ells ensdonen coses que ja tenim però que ellsles fan molt millor o amb materials quenosaltres no tenim, com la vaixella decuina i de taula, joies de pasta vítrea,vestits i vi. Recordeu que grecs i cartagi-nesos estan molt més avançats que no-saltres.

- Heu fet un viatge en el temps al segleXXI per fer de pregoners a la festa deCerdanyola, una mica l'extensió del queha estat ca n'Oliver al llarg dels segles.Què us ha cridat més l'atenció? Que gairebé tots els nostres boscos icamps de conreu han desaparegut per-què heu construït les vostres cases.- Aquests cerdanyolencs del segle XXI, alcostat del poblat, us han fet un museu,què us sembla? Estem molt contents perquè quan hihem entrat hem trobat bona part de lesnostres coses que crèiem que haviendesaparegut.

El jaciment de Ca n’Oliver ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i dos delsseus habitants, el Bilos i la Betinin, van tornar per ser els pregoners del Roser de Maig

Bilos i Betinin, molt contents amb el noureconeixement al jaciment de Ca n’Oliver

Bilos i Betinin durant una de les visites guiades que fan al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Entrevista

“No som la capital de laLaietània però controlem i explotem bona part delterritori que anomeneu

la plana del Vallès”

“Estem molt contents ambel Museu perquè a l’entrar

hem trobat moltes de les nostres coses que

crèiem desaparegudes”

32

8 E

quip

amen

t 1

9

Equipament

Des de començaments dels anys 80,Cerdanyola compta amb el ComplexEsportiu Municipal Can Xarau, on es trobala Piscina i Gimnàs Municipal de CanXarau. Aquesta instal·lació municipal degestió directa, té dues piscines climatitza-des i tres sales d’activitats dirigides, de ci-clo-indoor i una sala de fitness totalmentrenovada des del mes de setembre de2013. A més, els usuaris poden gaudirdels frontons i de les pistes poliesporti-ves.

L’oferta esportivaEn els seus inicis, la instal·lació oferia bà-sicament piscina però, al llarg del temps,ha anat ampliant els seus serveis amb lesanomenades activitats dirigides. Pel quefa a la piscina, es fan cursets a nivell es-colar i extraescolar, cursos per a nadons,a partir dels 6 mesos, i cursos per aadults i gent gran. També hi haAquafitness, cursos de gimnàstica a l’ai-gua per a adults i gent gran amb diferentsnivells d’intensitat, emprant la música. I

natació Terapèutica, destinada a paliartotes aquelles malalties derivades de l’es-quena, control postural, etc. Les emba-rassades també tenen la Matronatació.Pel que fa a l’apartat d’activitats dirigideshi ha un gran ventall d’oferta com ara:Gim Suau, Hipo Streching, TonoStreching, Mater Fit, Basic Training, BodyWorking, Tono Step, Total Step, MaximumTraning, Sumba 1 i Sumba 2, Ciclo Indoor,Ciclo Tone i Ciclo Tone Streching.Per a infants de 6 a 12 anys, hi ha l’activi-tat Coreos Infantil i els cursos programatsper a adults i gent gran són: el FitnessGent Gran i el Fitness Salut.Un cop arriba l’estiu, es porta a terme elCasal, de 9 del matí a 2 de la tarda, on elsnens de 4 a 12 anys fan una hora de pis-cina, una altra de jocs, esport, tallers i undia a la setmana fan una excursió.

Informació útilLes instal·lacions s’obren de dilluns a diu-menge. De dilluns a divendres, de 7 delmatí a 10 del vespre, dissabtes de 9:15h

a 13:45h i de 16:15h a 19:45h, mentreque els diumenges s’obre els matins ambel mateix horari. Al mes d’agost lainstal·lació tanca per parada tècnica.Aquelles persones que tenen l’abona-ment anual, poden utilitzar la piscina des-coberta del Turonet, a Les Fontetes.Pel que fa als preus, aquests varien se-gons la modalitat que s’esculli, ja que hiha abonaments individuals i anuals ambun ampli ventall de modalitats, en funcióde la franja horària que s’utilitzi. Les per-sones amb discapacitat reconegudaigual o superior al 33% segons ICASS,gaudeixen d’una reducció del 30%, enels abonaments anuals individuals, en-trades combinades, sempre que la disca-pacitat li permeti realitzar l’activitat. Lespersones amb Tarifació Social també te-nen un descompte que pot anar del 30%al 80%.

Amb més de 30 anys d’història, el Complex Esportiu de Can Xarau ofereix tot un muntd’activitats esportives adreçades a tot tipus de públic

Can Xarau: passat, present i futur de l’esport cerdanyolenc

El gimnàs disposa de tres sales d’activitats dirigidesLa piscina acull nombrosos cursets de natació i activitats aquàtiques

Accedeix a la informació del CEM Can Xarau

32

8 F

em M

emòr

ia 2

0

Fem Memòria

L'any 1967 s'iniciava la història del'Escola Sant Martí a Cerdanyola. 12 pro-fessors, 2 unitats de nens i 2 unitats denenes, classes de més de 40 alumnes iamb el nom de Colegio Nacional SanMartín... així començava la seva trajectò-ria a la ciutat aquest centre escolar. Erenaltres temps, hi havia una realitat polí-tica, social i econòmica molt diferent al'actual, l'enciclopèdia era matèria d'es-tudi i també ho era la religió. Luz Divina Martí té 94 anys, es va jubilarl'any 1988 després d'haver dedicat mésde 20 anys a impartir classes als infantsd'aquesta escola. Ella recorda aquellsprimers anys en els que hi havia un im-portant moviment migratori, la de-manda de matriculació era molt ele-vada, les aules estaven massificades iels nens de diferents edats es barreja-ven a les mateixes classes. Les famíliesvenien de diferents punts d'Espanyaperquè, segons Luz Divina, a Catalunyahi havia molta feina i una de les lluitesque tenien a l'escola era aconseguir queels pares i mares no s'enduguessin alsseus fills a treballar per no perdre clas-ses.

Escola acollidoraL'Escola Sant Martí va acollir la immigra-ció dels 60 i 70 procedent d'Andalusia,Galícia o Extremadura...; i ara, 50 anysdesprés, continua acollint la immigracióperò en aquest cas d'altres països i con-tinents. L'actual directora, Charo Díez,creu que l'esperit acollidor, integrador idivers s'ha mantingut com a nexe comúen aquests 50 anys. De fet, el Sant Martí

es presenta com a una escola inclusiva,que respecta la diversitat i que fa servirtots els mitjans que té a l'abast per asso-lir la cohesió de la comunitat escolar.Díez, però, afirma que aquesta cohesióva molt més enllà i s'estén fora del propicentre establint lligams amb altres esco-les, instituts, llars d'infants i entitats delmunicipi. En aquests anys de vida, l'escola ha can-viat força; ha canviat per fora i per dins;ha canviat el seu edifici, millorant les se-

ves instal·lacions, però també ha canviatles metodologies. Luz Divina Martín re-corda com en els seus 20 anys a l'escolaes va passar d'estudiar primer l'enciclo-pèdia, després sobre quaderns i poste-riorment com es va introduir l'EducacióGeneral Bàsica que va obligar al reci-clatge del professorat. L'EGB va passar aformar part del passat per obrir camí al'Educació Primària i Secundària i, denou, més canvis. Charo Díez afirma queestem en un món en constant evolucióperò l'esperit que els anima a continuartreballant sempre ha estat el mateix: l'a-mor als infants.

Ensenyant a ser personesL'Escola Sant Martí té actualment unalínia amb alumnes que van des del se-gon cicle d'Educació Infantil fins aEducació Primària. Hi ha 16 mestres ialtre personal de suport. Tots ells, ambels alumnes, configuren una gran famí-lia. Aquest tarannà familiar s'ha mantin-gut durant els 50 anys de l'escola juntamb la voluntat acollidora i l'amor pelsinfants. Luz Divina Martín reviu el passat d'unaescola en la que els mestres eren moltmés que companys i rememora l'estimaenvers els seus alumnes. Charo Díezlloa al seu equip de professors, sempredisposats, sempre fent esforços i sem-pre lluitant per oferir una formació mi-llor. Dues generacions de docents moltdiferents però amb objectius molt simi-lars: educar als seus alumnes per serpersones amb ganes d'aprendre, esti-mar, comprendre i respectar.

L’escola Sant Martí celebra 50 anysde dedicació als infantsDurant aquest curs, el centre commemora l'aniversari amb un programa d'actes en el queparticipa tota la comunitat educativa

Fotografia dels inicis de l’escola Sant Martí Enguany l’Escola celebra el seu 50 aniversari i ho fa amb diferents actes

L'Escola Sant Martí celebra durant totaquest 2017 el seu 50è aniversariamb un programa d'actes que va co-mençar a la Festa de Sant AntoniAbat amb la seva participació a lapassada dels Tres Tombs com a ban-derers infantils. L'acte central va serel passat 1 d'abril, amb una granfesta a l'escola oberta a antics i ac-tuals alumnes i professors, famílies,autoritats i ciutadania en general.També la seva Setmana Cultural l'handedicat a l'aniversari del centre il'Ampa de l'escola prepara ja altresactivitats per als propers mesos. Eldia oficial de la inauguració de l'es-cola és l'11 de novembre i per aaquesta data el professorat també haprevist organitzar una festa però, enaquest cas, ja de caràcter intern.

Actes al llarg del present curs

32

8 E

spor

ts 2

1

Esports

El voleibol és un esport que es practicaa Cerdanyola al voltant de les competi-cions dels Jocs Esportius Escolars. Apartir de setembre, el Club VoleibolCerdanyola ens portarà a la nostra ciu-tat les competicions de la FederacióCatalana de Voleibol. El Club Voleibol Cerdanyola neix de lainiciativa d'un grup de mares i pares del'institut Gorgs amb la finalitat que lesseves filles continuïn practicant l'esporta Cerdanyola una vegada finalitzada l'e-tapa escolar. El nou club vol inscriure en competicióquatre equips femenins en les catego-ries infantil, cadet i juvenil, que compe-tiran en les lligues de la FederacióCatalana. Els partits oficials els jugaran al pavellódel Parc Esportiu Municipal de Guieraels diumenges a les 16,00 i 18,00 ho-res.

El club està presidit per l'Anna Brunet,ue encapçalarà aquesta nova iniciativaperò hi ha moltes mares, pares, alum-nes i exalumnes, jugadores i exjugado-res engrescats en aquest projecte.La junta directiva està formada per sis

dones: Anna Brunet, presidenta;Cristina Serra, vicepresidenta; SílviaGatell, secretària; Carme Pascual, tre-sorera i les vocals Mercedes Alcoceba iYolanda Prades.

Donant-se a conèixerDurant el Roser de Maig, el club ha par-ticipat en la celebració de la festa ambdos objectius: donar a conèixer el nouprojecte i recaptar diners per inscriureen competició els equips la properatemporada 2017-18. El mes de maig el nou club durà aterme jornades de portes obertes i en-trenaments per a noies i el juliol vol po-sar en marxa un campus de tecnifica-ció. El setembre, amb la col·laboracióamb la Federació Catalana de Voleibol iel Servei d'Esports de l'Ajuntament, esvol organitzar un curs de formació d'en-trenadors i d'àrbitres.

Neix el Club Voleibol CerdanyolaEl voleibol és un esport molt arrelat als centres de secundària. La temporada vinent es farà unpas endavant i la ciutat disposarà d’equips en competició federada

Escut del nou club de volei de la ciutat

Les noies del cadet A del Club Bàsquet Femení Cerdanyolaja havien fet història classificant-se per disputar la FaseFinal del Campionat de Catalunya de Preferent en categoriacadet. I van continuar fent-la quan, el cap de setmana del 6i 7 de maig, a El Morell, van aconseguir la tercera posicióque els dóna el dret del participar, del 21 al 27 de maig, enel Campionat d'Espanya cadet que es diputarà a Huelva.Les de Cerdanyola van finalitzar en tercer lloc per darreradel Sant Adrià, campió, i el Geieg Uni Girona, sotscampió deCatalunya. En el partit pel tercer i quart lloc, les verdes es van desferde la pressió i els nervis que van mostrar davant el SantAdrià, en el partit de la primera semifinal (53-37), i van do-minar l’encontre decisiu davant el Bàsquet Almeda ambuna forta defensa, domini del rebot i encert en el tir exte-rior.Marta Mira, amb l’ajuda de Pili Bilbao, entrenadora del sè-nior A de l’entitat, lideren un equip que està format per:Natalie Fuertes, Eva González, Laura Méndez, NereaBenítez, Marina Partal, Ivet Subirats, Ania Arús, MònicaGarcía, Lidia Querol, Rebeca Pérez, Chison Okafor i BertaExpósito.Aquest èxit dóna continuïtat a l’assolit la passada tempo-rada, quan l’infantil A va disputar la Final a 4 delCampionat de Catalunya. L’equip estava dirigit per laBlanca García i hi formaven part Ivet Subirats, Eva

González i Mònica García.

Bon nivell de l’esport femeníAquest èxit confirma que l'esport femení de casa nostracompeteix a un bon nivell i que les entitats de Cerdanyolacontinuen apostant per la pràctica de l'esport femení.

El cadet A del Femení Cerdanyola disputarà el Campionat d’EspanyaPer primera vegada en la història del bàsquet local, un equip de la ciutat disputarà elCampionat d’Espanya després de classificar-se terceres en el Campionat de Catalunya

Cadet A del Club Bàsquet Femení Cerdanyola 2016-22017

indispensable

32

8 A

gend

a 2

2

Agenda

EExxppoossiicciióóPaaa-TTaaa_Taaaa!Selecció dels millors llibres i trucs de fo-tografiesDel 19 de juny a l’1 de juliolPlanta 0 i 2 de la Biblioteca Central

SSaallaa EEssttuuddii NNooccttuurrnnDe dilluns a dissabte de 20:30h a 01hFins al 22 de junyPlanta -1 de la Biblioteca Central

CCaaffèè aammbb lllleettrreessDavid Cirici presenta El setè àngel(guanyador del Premi Sant Jordi 2016)18 de maig. 19:30hSala d’Enric Granados de la BibliotecaOrganitza: Taula de LletresEExxppoossiicciióó

El cel dels ibers i paisatges nocturns deCollserolaDel 16 de juny al 20 d’agost Museu de Ca n’Oliver

XXeerrrraaddaa-tteerrttúúlliiaaSobre artistes plàstics moderns: JulieMehretu17 de maig. 19hMuseu d’Art de CerdanyolaOrganitza: Associació Artistes Plàstics

TTeeaattrreeInfàmiaUn joc de miralls, d’esferes, de punts devista amb Emma Vilarasau, Jordi Bosch,Anna Moliner i Francesc Ferrer.19 de maig. 21hTeatre Ateneuwww.cerdanyola.cat/teatreateneu

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall MMuusseeuussJornada de portes obertes al Museu iPoblat Ibèric de Ca n’Oliverdel 18 al 21 de maigMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall MMuusseeuussLaietània, terra d’IbersVisita guiada al Museu i al Poblat18 de maig. 18:30hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

NNiitt ddeellss MMuusseeuussLa vida és curtaV Mostra de Curtmetratges de Cerdanyola19 de maig. 22hMuseu d’Art de Cerdanyola

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall MMuusseeuussJornada de portes obertes al Museud’Art de Cerdanyola18 de maigMuseu d’Art de Cerdanyola

CCiinneeffòòrruummIncerta Glòria d'Agustí Villaronga, 2016Projecció de film en versió original18 de maig. 21:30h (sessions tots els dijous a les 21:30h)Teatre AteneuOrganitza: Xiscnèfils

EExxppoossiicciióóNude and Naked, despullant a IsmaelSmith. Revisió de l’obra de l’artista apartir del nu.Del 19 de maig al 31 d’agostMuseu d’Art de Cerdanyola

CCaaffèè ffiilloossòòffiiccDiàleg organitzat per debatre sobre untema des de la perspectiva filosòfica18 de maig. 16:30hAula de suport 3 - Biblioteca Central

FFeessttaa IIll··lluussttrraacciióó2a edició de la Festa de la Il·lustracióComiat del Suc amb Lletres amb la par-ticipació d’il·lustradors/es, tallers infan-tils, contacontes...20 de maig. De 10h a 14hPlaça dEnric GranadosOrganitza: Llibreria L’Aranya

EEll MMeerrccaattFira d’Antiguitats, col·leccionisme i arte-sania20 de maig. A partir de les 9hPlaça del Pla de les Alzines

32

8 A

gend

a 2

3

maig-junyAgenda

MMééss aaccttiivviittaattss ddee ll’’aaggeennddaa

sseegguuiinnttwww.cerdanyola.cat/agenda

VViissiittaa gguuiiaaddaaSant Iscle, una parròquia medievalPortes obertes a l’església de 10h a14h. Visita guiada a les 12h21 de maig i 18 de junyEsglésia de Sant Iscle (camí Can Catà)

JJuuggaatteeccaammbbiieennttaallTallers i activitats per gaudir en famíliaEls diumenges. 11:30hParc del TuronetConsulta la programació al QR

MMaarrxxeerroollaaCaminada popular per CollserolaLa marxa no és competitiva i es pot es-collir entre dos recorreguts21 de maig. 7:30hSortida i arribada al Parc del TuronetOrganitza: CEM Cerdanyola www.marxerola.cat

CCoonncceerrtt ddee pprriimmaavveerraaDe l’Orquestra de Cambra deCerdanyola (OCC)21 de maig. 18hTeatre AteneuEntrades a la venda a l’Ateneu

XXeerrrraaddaa ppeerr aa ffaammíílliieessLes xarxes, les utilitzem o ens utilitzen?Adreçada a famílies amb fills/es quecursen l’ESO25 de maig. 19:30hCasal de Joves Altimira

TTaalllleerr ffaammiilliiaarrSamarretes estampadesA partir de motius inspirats en el moder-nisme i els artistes del museu11 de juny. 11:30h i 12:30hMuseu d’Art de Cerdanyola

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall MMuusseeuussEl vi dels ibers. La vinya i el vi aCollserola. Visita temàtica, taller de se-gells i de vins.21 de maig. 11:30hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

TTaauullaa rrooddoonnaaCom preservar el patrimoni documentala Cerdanyola?22 de maig. 19hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’OliverCol·labora: Omnium Cultural

SSóómm BBCCIINN!!Celebració de la declaració del jacimentde Ca n’Oliver com a Bé Culturald’Interès NacionalDel 26 al 28 de maigMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

TTeeaattrree ffaammiilliiaarrUna carretera de contesAmb la Cia La Guilla teatre28 de maig. 12hJardí del Museu de Ca n’OrtadóOrganitza: Bambalina

VViissiittaa gguuiiaaddaaArqueòleg per un diaVisita guiada a les excavacions.18 de juny. 11:30hMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

TTeerrttúúlliiaa LLiitteerrààrriiaaEs comentarà el darrer llibre presentatal Cafè amb lletres. El setè àngel deDavid Cirici24 de maig. 18:30hBiblioteca Central de Cerdanyola

HHoorraa ddeell ccoonntteeAdreçada a infants a partir 4 anys10 de juny. 12hSala Enric Grandos- Biblioteca Central

SSeessssiióó ssoobbrree ffoottooggrraaffiiaaL’AFOCER explicarà part del temari d’undes seus cursos d’iniciació21 de juny. 18hSala Enric Grandos- Biblioteca Central

AAccttiivviittaattss CCaann CCaattààActivitats de descoberta del bosc. Es po-den fer dos itineraris21 de maig. De 10h a 14hCan Catà NaturaPreu: Adults 3 euros i nens 2 euros

AAccttiivviittaatt ffaammiilliiaarrLa Tina parlarà de l’aire i com aquestpot inspirar a la lectura.Adreçada a infants de 0 a 6 anys22 de maig. 17:30hBiblioteca Central

TTaalllleerr dd’’iill··lluussttrraacciioonnssA partir del llibre Geografia humana yotros poemas. Taller a càrrec de NoemíVillamuza.24 de maigInscripcions: llibrerialaranya05@gmail.com

MMààggiiaaEspectacle per AFASAF II amb el magIgor. Actuarà grup de ball Back to Black28 de maig. 18hCasa de AndalucíaEntrades 5 eurosOrganitza: AFASAF

IIII FFiirraa ddee CCeerrddaannyyoollaa CCoommeerrççFira dels comerços associats aCerdanyola Comerç i amb activitatscomplementàries10 i 11 de junyCentre de CerdanyolaOrganitza: Cerdanyola Comerç i Serveis

FFeessttaa ppaarrttiicciippaattiivvaaActe tancament curs escolar. Es donaràa conèixer proposta o propostes finalis-tes per invertir 200 mil euros del pres-supost 16 de junyLloc: per confirmar

Farmàcies de guàrdia Telèfons d’interés

MAIG15 BOQUET16 ORDIS17 LLUÍS18 J. SELVA19 SÁNCHEZ2200 Rov-Costa2211 Rov-Valls22 FERRER23 GALCERÁN24 RAMBLA25 ÁLVAREZ26 PINETONS

2277 ROVIRA2288 Rov-Merinero29 ORIGEN30 ST ANDREU31 TORRENTS

JUNY1 HIDALGO2 RINCÓN33 Rov-Novell44 Rov-Rivera5 PEREIRO

6 RIZAL7 HID. VALLS8 C. SELVA9 BOQUET1100 Rov-Ordis1111 Rov-Lluís12 J. SELVA13 SÁNCHEZ14 COSTA15 VALLS16 FERRER1177 Rov-Galcerán1188 Rov-Rambla

19 ÁLVAREZ20 PINETONS21 ROVIRA22 MERINERO23 ORIGEN2244 Rov-St Andreu2255 TORRENTS26 HIDALGO27 RINCÓN28 NOVELL29 RIVERA30 PEREIRO

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 3164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 3870

93 591 41 33Biblioteca Central Cerdanyola 93 580 76 02Casal de Joves 93 580 58 69Centre d’Informació, Atenció i Recursos per a Dones (CIARD) 93 592 16 47Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 53 58

670 484 369Deixalleria Municipal 93 691 74 42Escola Municipal de Música 93 580 88 88 Ext. 3962EMD Bellaterra 93 518 18 30Immigració i Cooperació 93 580 88 88 ext 3765Mercat Municipal Les Fontetes 93 692 64 96Mercat Municipal Serraperera 93692 60 43Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Oficina Municipal d’Habitatge 93 588 66 94Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 93 580 88 88 Ext 3110ORGT Diputació 93 472 91 70Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Servei Local de Català 93 580 27 51Servei de Medicació 93 580 88 88 Ext 3855Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Salut Pública 93 580 88 88 Ext 3730Serveis Social 93 580 88 88 Ext. 3770Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi Vallès Occ. 93 580 27 27

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98El Safareig 93 580 61 51

CERDANYOLAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 87 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hid-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84C. Selva: C/Torrent, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. Barna, 216 93 594 71 95Origen: C/Pablo Picasso, 1 local 4 93 768 72 99RIPOLLETPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86J. Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23St Andreu: C/ Sant Andreu, 4 93 692 23 26Boquet: C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26Rambla: Rambla Sant Jordi, 89 93 691 24 73Ferrer Rambla Sant Jordi, 129 TDA 3 93 692 23 36Rizal C/ Rizal, 1D 93 586 54 26

Telèfon d’atenció ciutadana

010