Embed Size (px)
Citation preview
RUTA LITERÀRIA: FESTA NACIONAL DE LA LLANA I CASAMENT A
PAGÈS
Judit Casacuberta, Gemma Carrió, Andrea Colet, Sonia Gómez, Laura Puertas, Susanna López.
Llengua Catalana per a l’Ensenyament. Curs 2016-2017
28/03/17 Facultat d’Educació
Universitat de Barcelona.
Índex
El nostre projecte pàg. 2
Context pàg. 4
Objectius, competències i continguts pàg. 5
Activitats que desenvoluparíeu abans de la sortida pàg. 6
Descripció ruta: parades, textos activitats, durada pàg. 6
Activitats després de la sortida pàg. 14
Avaluació i conclusions pàg. 15
Webgrafia pàg. 17
Annex pàg. 18
1
EL NOSTRE PROJECTE
Una ruta literària és un passeig per aquells indrets on l’autor del poema s’ha inspirat
per dur-lo a terme o bé que transmetin al lector una sensació lligada al poema. El fet
de situar a l’oient en l’espai que fa referència al poema permet gaudir d’una
experiència més plena i ofereix la possibilitat d’endinsar-se al món literari.
Arran d’aquest concepte, hem elaborat un projecte de ruta literària el qual endinsa a
l’oient a una història i el permet recrear-la a cada pas.
El nostre projecte de ruta literària l’hem focalitzat al municipi de Ripoll situat en el
Prepirineu, que pertany a la província de Girona, Catalunya. És la capital de la
comarca del Ripollès i està situat en la confluència dels rius Ter i Freser.
Per una banda el projecte demanava que ens centréssim en una festa popular, i en
aquest cas hem escollit La festa de la llana i el casament a pagès, que se celebra la
setmana posterior de l’11 de maig (Sant Eudald, patró de Ripoll).
La festa de la llana i el casament a pagès és una de les festes més tradicionals
d'aquest petit municipi. Les dues festes se celebren al mateix dia, tot i que la primera
que es va idear va ser la festa de la llana. Aquesta és una demostració de com
s'esquilaven les ovelles antigament, amb tisores. Seguidament es fa un concurs,
amb la maquinària actual d'esquilar ovelles, on el guanyador es proclama el campió
de Catalunya.
Al mateix temps, es duu a terme el casament a pagès. Es tracta d'un casament que
recrea l'enllaç religiós que es duia a terme antigament entre l'hereu i la pubilla de
dues cases benestants. Anys enrere es produïa el casament real d'una parella del
municipi, tot i que actualment, poques parelles volen això i es duu a terme un
casament fals. La festa comença cap a les vuit del matí, on es recorren els carrers
de Ripoll i tenen dos punts de trobada importants, la casa pairal, on l'hereu fa la
petició de mà a la núvia, i el Monestir de Santa Maria de Ripoll, on se celebra el
2
sagrament del matrimoni. Finalment, un cop celebrat el casament, es produeix la
dansa dels clavells a la plaça del Monestir.
En el transcurs del dia, es viu un ambient de tradició i s'omple el poble de parades
amb productes artesanals i típics del país. A més, aquest dia és escollit per fer una
trobada d'hereus i pubilles de tot Catalunya.
CONTEXT
Ens situem en una de les escoles d'infantil i primària del municipi, l'escola Joan
Maragall, ja que considerem que és una tradició arrelada al municipi, però que molts
infants no coneixen. Fomentem d'aquesta manera el coneixement d'una festa
popular i alhora, el coneixement d'altres festes que es duen a terme arran d'aquesta
celebració.
Per dur a terme la ruta, hem cregut convenient que la millor edat eren nens de P5, ja
que la ruta és d'un temps considerable. A més a més, els continguts que es duen a
terme durant aquesta, requereixen unes capacitats les quals els infants més petits
encara no les han desenvolupat.
Escola Joan Maragall. (Ctra. Barcelona,8)
3
OBJECTIUS
- Difondre la literatura pròpia d'un territori.
- Relacionar la producció d'un poema amb un indret.
- Generar actituds positives cap al coneixement de la nostra literatura.
- Cohesionar el grup d’infants.
- Donar a conèixer els components d’una festa popular.
- Enllaçar els elements d’una festa popular amb un indret elegit i amb uns
textos literaris determinats.
- Explicar a un col·lectiu el treball realitzat grupalment.
COMPETÈNCIES
- Competència lingüística.
- Competència expressiva - oral.
- Competència lectora.
- Competència escrita.
CONTINGUTS I CAPACITATS
➔ Continguts referents al llenguatge:
Els continguts estan senyalats amb un punt negre, i les capacitats amb un guió a
principi de cada frase.
● Dimensió comunicativa i llenguatge verbal (Escoltar, parlar i conversar):
- Participació activa en interaccions amb el grup, amb actitud d’escolta i
respecte.
- Interès per expressar-se oralment.
● Aproximació a la llengua escrita (Comunicació, expressió i llenguatge):
- Comprensió de la idea global de textos senzills.
- Iniciació de coneixement de codi escrit a través de la identificació de
paraules.
4
- Iniciació en l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals, funcionals, i
pràctiques, mostrant gust i interès per la producció de missatges.
➔ Continguts referents a l’aproximació a l’entorn:
● Tradició d’un casament lligat a una història.
- Observar i vivenciar els indrets, la natura i la tradició d’aquest esdeveniment,
● Relació entre la tradició, l’indret i els poemes elegits.
- Vivenciar, gaudir i participar en les activitats dutes a terme al llarg de la ruta
literària.
ACTIVITATS ABANS DE LA SORTIDA
- Explicació prèvia d’en què consisteix la festa.
- Iniciació en lectures de fragments o breus poemes dins l'hora d'estimulació
primerenca, de forma diària.
- Jocs de llenguatge en els quals els infants comencin a enllaçar paraules,
iniciant-se en les rimes. ''Trencaclosques orals''.
- Treball de manera transversal del projecte ''coneixem els nostres poetes'', en
els quals haurem conegut diferents autors i poemes, i els haurem treballat,
com per exemple: escoltar el poema i dibuixar allò que els fa sentir als nens,
etc.
LA RUTA
La ruta, com ja hem mencionat, consisteix a seguir el camí que fan els nuvis per tal
de casar-se. Així doncs, primerament sortirem amb els nens de l'escola i ens
dirigirem a l'estació per tal de seguir la ruta real que es duu a terme en la festa.
Com que la ruta no té tantes parades com poemes volíem recitar, hem trobat
interessant escollir alguns llocs més els quals trobem durant la ruta i que són
característics de Ripoll.
El recorregut, doncs, té 6 parades, cadascuna en llocs significatius que podem
trobar tot seguint el camí que duen a terme els nuvis. En cada parada, s'explicarà el
5
perquè d'aquell lloc característic, es llegirà un poema el qual tingui a veure amb
l'espai emblemàtic i tot seguit es farà una activitat relacionada amb els continguts
exposats anteriorment.
La durada de la ruta oscil·larà les dues hores, tot tenint en compte el ritme dels
infants i el temps que duri cada activitat.
S'ha de puntualitzar que la ruta que hem decidit seguir és la del casament, ja que la
festa de la llana en segueix una altra i per tal de seguir un recorregut més coherent,
hem decidit incloure la festa de la llana al final de la ruta.
Mapa de la ruta:
6
Activitats durant la ruta:
Primera parada. Pont del riu Ter.
Poema: Riu Ter (veure annex 1) Autor: José Luis García Herrera
Hem escollit aquest poema per la mateixa parada, ja que fa menció al riu Ter, que
travessa Ripoll i és exactament on ens trobarem quan el recitem.
Nom de l’activitat: Revisquem el riu Durada: 10-15 mins. Espai: A prop
del pont
Objectius:
● Comprendre la necessitat de cuidar la natura
● Fomentar uns hàbits de reciclatge i no
contaminació.
● Cooperar per donar solució a un problema.
Continguts:
-El riu
-Els animals del riu
-El respecte cap a la natura
Breu descripció activitat:
La ruta comença traspassant un pont el que permet que es travessi el riu Ter sense dificultats.
Una vegada a l'altre costat, se'ls recitarà un poema el que fa referència a aquest riu. Tot seguit
se'ls explicarà una història en la qual a causa de la deixadesa de la gent a no reciclar i crear
molta brossa, els rius s'han contaminat i s'han quedat sense peixos.
A continuació, els ensenyarem una caixa de plàstic transparent plena d'aigua i els demanarem la
seva ajuda per salvar els rius: Com que tots els rius estan contaminats, hem decidit criar la fauna
aquàtica en un espai a part perquè quan els rius tornin a estar nets puguin tornar a tenir peixos.
Una vegada plantejat el problema als nens, els requerirem que ens ajudin a crear peixos a partir
de taps de suro, fent volar la seva imaginació per tal de crear animals per posar a la peixera i
tornar la vida aquàtica al riu.
Quan hagi acabat l'activitat, els explicarem petits trucs de reciclatge que poden dur a terme a
casa per fomentar que el medi ambient estigui net.
Materials:
Capsa de plàstic
7
Taps de suro
Aigua
Retoladors
Avaluació:
En ser un concepte tan ampli, és difícil avaluar quantitativament si els objectius s'han assolit. Així
doncs, una vegada s'hagi acabat l'activitat, farem una rotllana per tal de comentar que els ha
semblat l'activitat i què han après amb ella.
Ítem SÍ No Observacions
Sap/entén que reciclar ajuda la natura
Mostra actituds d’ajuda davant els seus companys.
Segona parada. Plaça de la Lira.
Poema: La màgia del teatre (veure annex 2) Autor:Sàlvia del Berri
Atés que antigament, la plaça de la Lira, era un teatre i s’hi continuen exposant
obres, hem decidit que el poema anirà enllaçat a l’ús d’aquesta Plaça.
Nom de l’activitat: Fem d’actors Durada:20 minuts Espai: Plaça
Objectius:
- Treballar l’expressió oral
- Treballar l’observació de la realitat i els seus
rols
- Vivenciar el sentit del poema
- Relacionar imatges amb accions, donant nom
així a la realitat.
Continguts:
-Teatre
-Representació
-Imitació
-Escolta activa
Breu descripció activitat:
Aquesta activitat consistirà a convidar als infants a dur a terme un petit teatre, en el qual hauran
8
de representar situacions reals quotidianes viscudes a la plaça, com poden ser: un dissabte de
mercat a la plaça entre d'altres.
Primerament recordarà les normes de l'activitat. El mestre dividirà i organitzarà els infants en
grups.
Es donarà a cada grup una premissa diferent, en la qual es representi una situació.
Es deixarà 10 minuts perquè els infants s'organitzin els rols i assagin què volen representar.
Representaran de forma lliure allò que vulguin exposar, seguint les consignes.
D'aquesta manera els infants relacionaran la plaça amb el poema.
A més podran reproduir situacions que els mateixos han viscut en aquell indret en moments en
que eren amb la família, aprofitant que és un poble i segur que n'han observat bastants.
A través d'aquests recursos, ells aniran afavorint la seva comunicació, expressió i comunicació
tan verbal com també la formació d'identificació de paraules noves amb imatges mentals ja
interioritzades.
Materials: Cartes amb diferents imatges, on es visualitzen diferents situacions.
Avaluació:
Ítems Sí No Observacions
Han mostrat interès per l’activitat?
Han respectat els companys?
Tercera parada. Plaça Sant Eudald.
Poema: La sequera (veure annex 3) Autor: Pau Pep Otero Regojo
Sant Eudald va ser anomenat patró de Ripoll, i en aquesta plaça, antigament abans
de la guerra hi va haver una capella i més tard una església on es guardaven les
seves cendres. Hem decidit aquest poema, ja que Sant Eudald es va convertir en el
patró del municipi arran de les pluges que van acabar amb una greu sequera que hi
havia a l'indret quan van treure en processó les seves cendres.
9
Nom de l’activitat: Ajudem al núvol de Sant Eudald Durada: 15 minuts Espai: A la
plaça.
Objectius:
- Entendre la necessitat de la pluja.
- Saber el perquè de Sant Eudald, i el lloc on
està situada la seva estàtua.
- Entendre el perquè del poema.
- Aprendre història del municipi, en aquest cas
de la plaça.
Continguts:
- La sequera.
- L’aigua cau dels núvols.
- Història de Ripoll.
Breu descripció activitat:
L'activitat tractarà sobre ajudar el núvol de Sant Eudald per a que plogui. En grups hauran de
buscar per l'espai que els mestres els hi delimitaran (per la plaça de Sant Eudald), diferents
cartolines en forma de gota que estaran amagades pels voltants. Se'ls explicarà als alumnes que
han de trobar aquestes gotes per tal d'ajudar al núvol de Sant Eudald a ploure i d'aquesta manera
poder acabar amb la sequera.
Se'ls explicarà als infants, que per tal de fer que plogui el núvol necessita les gotes d'aigua dins
seu, però que de camí aquí les ha perdut i ell sol no les pot trobar, i per tant ells l'han d'ajudar a
buscar-les.
Explicarem que el núvol és de Sant Eudald (els ensenyarem l'estàtua del Sant Eudald que es
troba en la mateixa plaça perquè el puguin reconèixer), ja que una vegada, fa molt de temps, es
va trobar amb un núvol que no trobava les gotes, i això provocava que no plogués durant molt de
temps i no hi hagués menjar. Va ser ell qui el va ajudar al núvol a trobar les gotes per dins
l'església que hi havia allà mateix en aquells moments. I per aquesta raó, van anomenar-lo núvol
de Sant Eudald, ja que gràcies a ell va tornar a ploure i es va acabar la sequera.
Materials:
- Cartolines blaves amb forma de gota (2 per grup).
- Cartolina grisa en forma de núvol, plastificada i amb veta adherent.
Avaluació
10
Items SÍ No Observacions
Han mostrat interès en l’activitat?
Han entès la importància de la pluja?
Quarta parada. Monestir
Poema: L’escut de Catalunya(veure annex 4) Autor: Antoni Bori
Ates que Guifré el Pilós va fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll, i que està
enterrat allà, hem escollit fer aquest poema sobre l’escut de Catalunya. Sempre s’ha
dit que quan el van matar, amb la seva sang, van fer les ratlles en un escut de color
groc, i així va sorgir l’escut de Catalunya.
Nom de l’activitat: Creem un escut Durada: 20-25 min. Espai: Monestir
Objectius:
- Donar a conèixer la història de Guifré el Pilós.
- Crear un escut a partir de la imaginació.
Continguts:
- Història de Guifré el Pilós.
- Creació d’un escut.
Breu descripció activitat:
Després de recitar el poema als infants, els explicarem la història de Guifré el Pelós perquè la
coneguin. Seguidament, els donarem una plantilla d’un escut a cadascú, i hauran de pintar-la i
dibuixar-la a partir de com creguin que ha de ser l’escut que representi Catalunya.
Materials:
- Plantilla d’un escut
- Colors
Avaluació:
Ítems SÍ No Observacions
11
Han mostrat interès durant l’explicació de la història?
Han sigut originals a l’hora de crear l’escut?
Cinquena parada. Plaça del Monestir.
Poema: Tinc un clavell per tu (veure annex 5) Autor:Lluís Llach
A la Plaça del Monestir, és on es fa la dansa dels nuvis, on el marit li entrega un
Clavell a la dona i la treu a ballar.
Nom de l’activitat: Un clavell per tu. Durada: 10 Min Espai: Plaça
del Monestir
Objectius:
● Promoure l’activitat física a través de la dansa.
● Enfortir vincles entre els infants.
● Donar a conèixer la dansa dels clavells.
Continguts:
● Psicomotricitat
● Habilitats socials.
● Tradició popular.
Breu descripció activitat:
Un cop recitat el poema, sel’s explicarà el sentit d’aquest, és a dir, la relació que té el poema amb
la tradició popular de la dansa del clavell.
A continuació els explicarem l’activitat, que consisteix en realitzar la dansa dels clavells:
En primer lloc dividirem el infants en dos grups, els que portaran el clavell i els que no.
Seguidament els infants que no tinguin clavell faran una rotllana on dins hi hauran aquells que
tinguin el clavell, sonarà la música i els infants que tinguin el clavell hauran de ballar. Quan se’ls
faci una senyal hauran de buscar un altre infant per a què sigui la seva parella de ball al qual li
entregaran el clavell. Es farà una nova senyal que indicarà que els infants que no tenen clavell
han de fer una rotllana al voltant dels que sí. I es repetirà l’indicat fins ara, fins a finalitzar la
música.
Materials:
12
Cançó de la dansa del clavell
Clavells
Avaluació:
Ítems SÍ No Observacions
Participació activa per part de tots els infants.
Interaccions positives basades en el respecte.
Sisena parada. Plaça de l’ajuntament.
Poema: Cançó de fer mitja. (veure annex 6) Autor: Miquel Desclot
La festa de la llana consisteix en esquilar les ovelles a la plaça de l’ajuntament i se’n
fa un concurs per a premiar al millor esquilador/a. Tot i que aquest acte es realitza
abans de fer la cerimonia dels nuvis, per no alterar el recorregut, ja que totes les
parades van seguides, hem decidit deixar-lo per a l’últim, per motius d’ubicació.
Nom de l’activitat: abriga al pastor Durada: 15-20 minuts Espai:
Ajuntament
Objectius:
● Conèixer l'animal que ela llana.
● Veure la importància de la llana a l'hora de
vestir.
● Saber què és un pastor i quin és el seu ofici.
● Distingir els diferents elements de roba.
● Conscienciar de la importància de la llana i
saber per a què s'utilitza.
Continguts:
● L’ovella
● La llana.
● El pastor.
Breu descripció activitat:
13
Abans de començar l'activitat, farem seure els infants a terra en forma de "U". A continuació, els
mostrarem en un mural una ovella dibuixada bastant gran. La llana de l'ovella estarà
representada en forma de cotó. Seguidament els donarem a cadascú un dibuix d'un pastor que
ha perdut la seva armilla i té fred. Per tant, els infants hauran d'anar a agafar-li una mica de llana
a l'ovella i posar-li a algun lloc del cos del senyor Pastor, amb la finalitat que el pastor no tingui
fred.
Materials:
● Paper de mural.
● Cotó.
● Llàpissos de colors (per dibuixar l’ovella).
● Cola
● Fotocòpies del pastor
Avaluació:
Ítems Si No Observacions
Participació activa per part de tots els infants.
Interaccions positives basades en el respecte.
ACTIVITATS DESPRÉS DE LA SORTIDA
- De forma conjunta, recitar cadascun dels poemes, gravar als infants per tal
de que es puguin veure en el projector.
- Pintar una imatge en blanc i negre de cadascun dels indrets que van visitar.
- Resseguir el traç del títol de cadascun dels poemes.
- Produir un poema propi, de forma breu, amb la guia de la mestra.
- Producció d’un conte de forma individual, on la mestra repartirà a cada infant
les mateixes fotocòpies, on surti a cada full una imatge de cadascun dels
14
indrets de la ruta on ells hagin de dibuixar un tret característic de cada poema
i el sàpiguen relacionar amb l’indret.
- Producció d’un dibuix on plasmin la seva experiència viscuda a la ruta.
AVALUACIÓ
Per tal de saber si l’activitat ha sigut motivadora i funcional per als infants, i així
saber quins possibles aspectes podrien ser millorats. I també poder valorar si els
infants han assolit o donen indicis d’haver assolit els objectius plantejats per a
aquesta activitat.
Per als infants:
Com avaluarem, amb què i quan:
Aquesta avaluació la durà a terme el mestre un cop finalitzada la sortida, i duta a
terme les activitats posteriors. Ho farà a través de l’observació, els indicadors
avaluadors omplerts a les avaluacions individuals referents a cada activitat i per
últim, ajudant-se dels indicadors avaluadors de les activitats realitzades un cop
finalitzada la sortida.
- Han mostrat interès per l’activitat?
- Són capaços de relacionar un poema amb l’indret en què s’ha recitat?
- S’han respectat els torns de paraula entre els infants?
- Són capaços d’identificar els punts rellevants de la festa tradicional?
Per als membres del grup:
(Avaluació duta a terme a través de les conclusions de tots els membres del grup
referent als aspectes més rellevants del treball dut a terme).
- Han sabut resoldre els problemes de forma correcta?
- Han participat tots els membres del grup aportant idees?
- Han treballat de forma equitativa l’hora de realitzar les activitats?
CONCLUSIONS
15
Gràcies a aquest treball hem pogut descobrir una nova manera d'endinsar als
infants dins el món de la poesia i la literatura, tot fent entretingut i divertit el
recorregut. A més a més, aprenen noves històries i festes tradicionals del seu entorn
les quals enriqueixen el seu coneixement.
Amb aquest treball, també hem pogut conèixer nosaltres una festa tradicional del
bressol de Catalunya, i hem après històries sobre aquest municipi, que no ens
semblava tan important abans de conèixer-les. Al mateix temps hem pogut
relacionar la literatura amb fets històrics d'aquest municipi, per tal de fer més
entretingut el seu coneixement.
En relació a la realització del treball, considerem que tots els integrants del grup han
col·laborat en la seva realització, essent tots coneixedors del contingut, aportant
cadascú informació per tal de fer-lo equitatiu i enriquint el nostre propi coneixement.
Hem treballat com a un grup unit, aportant significat al treball per tal de consolidar
els nostres coneixements respecte la festa i la llengua.
16
WEBGRAFIA
[1] Fundació Lluís Llach, 2012. Tinc un clavell per tu
http://www.lluisllach.cat/espanol/tincunclavell.htm Accès 14/3/2017.
[2] Wikipedia, 27/2/2017 (Última modificació) (https://es.wikipedia.org/wiki/Ripoll)
Accès 23/3/2017
[3] Blogspot, 2012, En el mar de la nit
http://enelmardelanit.blogspot.com.es/2012_07_01_archive.html Accés 23/3/2017
[4] WordPress, 2012, El trobador català
https://eltrobadorcatala.wordpress.com/tag/escut/ Accès 23/3/2017
[5] Xtec, 2017, Escola Joan Maragall http://agora.xtec.cat/esc-maragallripoll/ Accès
23/2/2017
[6] Festa de la llana, http://www.festadelallana.cat/ Accés 23/03/2017
[7] Youtube, 2013, Garrotxins https://www.youtube.com/watch?v=0rnyAnd9qpg
Accès 27/03/2017
17
Annex
18
Annex 1
RIU TER
Te'n vas camí avall, cap al riu. El matí és fred i l'aigua transparent
salta entre les pedres. Semblen peixos d'argent les teves mans, quan agafen un tros de cel gris
reflectit sobre la remor de l'aigua. El vent mou les fulles d'una tardor que s'arrapa a la pell com si fos
l'inici d'un temps vulnerable. Plou i t'amagues, mentre resisteixin, sota els pins que et resguarden
d'un aigua calmosa, sense recança. Uns ocells aixequen el vol així que la pluja escampa.
No és l'alçada del vol, penses, el que enveges. És la pau, la serenor,
de tot el que t'envolta. Camí amunt, tornes a casa.
JOSÉ LUIS GARCÍA HERRERA
19
Annex 2
La màgia del teatre
¡Amunt el teló
i que comenci la funció!
El públic està preparat per a veure teatre versificat.
Les xiquetes i els xiquets a la butaca no paren quiets.
S'alça el teló
i un món de meravelles ens espera a la funció.
Hi ha gats llepaplats
disfressats de rentaplats i formigues amb pigues carregant unes figues.
Apareix per damunt el sol penjant d'un fil al trespol, seguit d'un cor d'estrelles
que hi fan meravelles.
Arraulit en un cantó plora un robot de llautó
perquè ha perdut el paper i ara no sap que fer.
El director mira estupefacte
esglaiat per l'impacte. ¿Què fer? ¿Què dir?
Silenci. Ni una mosca,
ni un sospir Tothom quiet!
Però el públic arranca ràpid
amb un aplaudiment intrèpid.
El director surt a escena i saluda amb els actors
tots sumant una centena. Ara el robot ja riu
amb somriue electriu.
La funció s'ha acabat malgrat el text inacabat
20
i tot mal recitat.
Però al cors dels xiquets, guardada en sarronets,
resta la màgia que contagia...
¡La màgia del teatre!
Sàlvia del Berri
21
Annex 3
LA SEQUERA
Quina tristor la sequera, que el paissatge ens ha canviat,
pero ara arriba la primavera, i la pluja ens ha tornat.
Ja comencen a sortir les flors,
amb tots els seus colors, quantes plantes naturals
ens alegren el cor.
Rierols baixen pels camps, i fonts per les muntanyes,
la rossada cobreix les fulles dels arbres de la natura.
La sequera ja ha marxat, i l’alegria ens ha tornat, l’aigua fa molts rierols
i al carrer surten els minyons.
Pau Pep Otero Regojo
22
Annex 4
L’ESCUT DE CATALUNYA
En la que Sant Jordi empunya
bandera de color blanc
hi ha l’escut de Catalunya
amb quatre barres de sang.
D’aquestes barres la història
està escrita en lletres d’or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.
Essent Carles rei de França
i senyor dels catalans,
entraren, folls de venjança,
en ses terres els normands.
Per sostenir sa corona,
demanava el Rei socors
al comte de Barcelona,
el valent Jofre el Pelós.
Així que a França arribava
amb la flor dels catalans,
el rei Carles reculava
atropellat pels normands.
Mes quan vençut reculava
23
l’enemic, rostos avall,
un llançó al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
Dintre una tenda els de França
ferit al comte han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l’escut al seu costat.
I en entrar a dur-li la nova
que els normands han perdut,
veu el Rei el Comte Jofre
mirant trist el seu escut.
“El que em reca i cor-me-lliga,
és veure llis mon escut,
sense cap blasó que diga,
els honors que he merescut.”
Llavors, el Rei de seguida
s’acosta al llit del valent;
xopa els dits en sa ferida,
i així li diu dolçament:
―Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat el blasó;
quan torneu a vostra terra
brodeu-lo en vostre pendó.
24
I passant quatre ditades
del brau Jofre en l’escut blanc,
hi deixava senyalades
les quatre barres de sang.
*Fragment adaptat
Antoni Bori
25
Annex 5
Tinc un clavell per tu
Tinc un clavell per tu, que m’han dit que tens pena al cor,
i tristesa als ulls. Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...
Tinc un clavell per tu,
si és que tens el cor malalt d’amor, o el cap malalt de món,
o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix…
Tinc un clavell per tu. Apa! Pren-lo, doncs.
Per què esperar més, mira que el temps passa. I tanmateix...
*Fragment adaptat.
Lluís Llach
26
Annex 6
Cançó de fer mitja La Rosa em feia
una bufanda amb llana blanca i el punt revés.
L'ovella em feia la llana verge
amb l'herba tendra del comellar.
La prada em feia
les herbes verdes amb l'aigua fresca
del rierol.
La terra em feia les aigües vives amb les fatigues dels llauradors.
Jo em faig un home amb sang ben gerda
per a la terra que em dóna alè.
Miquel Desclot
27
