SEMINARI DE GREC PROGRAMACIÓ CURS 2005/2006

2

ÍNDEX INTRODUCCIÓ.......................................................................................... 3 GREC: 1r DE BATXILLERAT (3 crèdits).................................................... 4

Objectius generals.................................................................................. 4 Objectius específics................................................................................ 5

Organització dels continguts ...................................................................... 6 Distribució i desenvolupament................................................................ 6 Principis metodològics............................................................................ 9 Materials didàctics ................................................................................ 11

GREC II: 2n DE BATXILLERAT (3 crèdits) .............................................. 12 Objectius generals................................................................................ 12 Objectius específics.............................................................................. 12 Organització dels continguts................................................................. 13 Distribució i desenvolupament.............................................................. 13 Principis metodològics.......................................................................... 15 Materials didàctics ................................................................................ 15

L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT............................................................ 16 Criteris d’avaluació ............................................................................... 16

EL TREBALL DE RECERCA AL BATXILLERAT ..................................... 17 CIVILITZACIÓ I CULTURA CLÀSSIQUES .............................................. 19 CRÈDIT VARIABLE TIPIFICAT ............................................................... 19

Objectius generals................................................................................ 19 Organització dels continguts................................................................. 19 Distribució i desenvolupament.............................................................. 19 Principis metodològics.......................................................................... 20 Materials didàctics ................................................................................ 21

MITOLOGIA GRECOROMANA ............................................................... 22 CRÈDIT VARIABLE TIPIFICAT ............................................................... 22

Objectius generals................................................................................ 22 Organització dels continguts .................................................................... 22

Distribució i desenvolupament.............................................................. 22 Principis metodològics.......................................................................... 23 Materials didàctics ................................................................................ 24

CIVILITZACIÓ I CULTURA CLÀSSIQUES .............................................. 25 MITOLOGIA GRECOROMANA ............................................................... 25

Avaluació .............................................................................................. 25 Criteris d’avaluació ............................................................................... 25

TRACTAMENT A LA DIVERSITAT.......................................................... 27

3

INTRODUCCIÓ La nostra programació coincideix, en general, amb la normativa vigent: el decret

82/96, de 5 de març de 1996 (DOGC, 13- 3- 96) regula el currículum de

Batxillerat. Els principals apartats (objectius, continguts y criteris d’avaluació) del

currículum de Grec apareixen desenvolupats en els annexes següents: annex al

Decret 82/96.

Segons ens indica el Decret, el Departaments o Seminaris elaboraran la

programació per a les distintes matèries. Aquestes programacions hauran de

contenir una adequació dels objectius de la respectiva matèria al context socio-

econòmic i cultural del centre i de les característiques de l’alumnat, la distribució i

desenvolupament dels continguts, els principis metodològics de caràcter general

i els criteris sobre el procés d’avaluació, així com els materials didàctics a utilitzar

pels alumnes.

Seguint les orientacions donades, hem elaborat la programació del curs

2003/2004. Aquesta programació conté els objectius, els continguts, la

distribució, els criteris d’avaluació, el material didàctic i el tractament a la

diversitat de les matèries de Grec I (tres crèdits), i Grec II (tres crèdits) de

Batxillerat.

La nostra programació inclou també els objectius, els continguts, la distribució,

els criteris d’avaluació, el material didàctic i el tractament a la diversitat de les

matèries tipificades de cultura clàssica impartides a 2n cicle de l’ESO: Mitologia

grecoromana i Civilització i cultura grecoromana.

4

GREC: 1r DE BATXILLERAT (3 crèdits)

Objectius generals

El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes i les

alumnes adquireixin les següents capacitats:

1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics y lèxics bàsics de la

llengua grega, iniciant-se en la interpretació y traducció de textos senzills.

2. Reflexionar sobre els elements fonamentals que constitueixen les llengües

i les seves influències mútues en l’espai i en el temps, familiaritzant-se amb

els elements de la llengua grega que ajuden a la comprensió de les

modernes, entre elles la seva pròpia.

3. Interpretar textos diversos, literaris, històrics, filosòfics, traduïts i originals,

comprenent la seva estructura i el pensament i ideologia en ells reflectits

amb una actitud crítica davant el món grec i el món en que viuen.

4. Ordenar els conceptes lingüístics propis de l’alumnat, establint categories,

jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos.

5. Reconèixer alguns elements de l’herència grega que romanen en el món

actual i valorar-los com una de les claus per a entendre l’home universal.

6. Buscar i indagar en documents i fonts d’informació variada per a obtenir

d’aquests, dades per al coneixement de la llengua, història i cultura

estudiades.

7. Estimar els valors principals i més característics, establerts per la societat

grega, on tingueren àmplia vigència, i identificar en ella les fonts d’on

procedeixen les formes de pensament del món actual.

8. Desenvolupar el sentiment de pertinença a la unitat política, social i

cultural que és Europa, en la base de la qual hi ha el món grec, amb

actituds de tolerància i respecte envers el diferents pobles i les altres

zones del món actual.

L’objectiu primordial és aconseguir que els alumnes adquireixin un

coneixement elemental de la llengua grega en els seus aspectes fonètico-

5

fonològics, morfosintàctics i lèxics, amb els qual puguin accedir als textos

literaris originals i millorar l’aprenentatge i us de la seva llengua. L’accés a

aquests textos els permetrà conèixer correctament el pensament dels autors

grecs i descobrir la seva àmplia vigència en el món actual.

Objectius específics

L’estudi del grec, com a model únic que és a Occident, des del punt de vista

lingüístic i cultural, fomenta, desenvolupa i perfecciona en els alumnes les

capacitats següents:

� Conèixer i utilitzar continguts morfosintàctics bàsics de la llengua grega per

a la comprensió i traducció de textos adequats a aquest nivell

d’ensenyament amb l’ajut d’un vocabulari mínim en aquest primer curs i

amb un diccionari, en el segon.

� Reflexionar sobre els elements fonamentals de les llengües, familiaritzant-

se amb els trets morfosintàctics i lèxics de la llengua grega, que ajudin al

coneixement i a la comprensió de les llengües modernes i, en especial, de

la seva pròpia.

� Interpretar textos literaris, històrics y filosòfics, comprenent la seva

estructura i contingut conceptual, per tal d’adquirir la capacitat de valorar

críticament la cultura grega i per tant, la seva pròpia..

� Comprendre, mitjançant la interpretació de textos, que les llengües

reflecteixen els esquemes mentals de les societats o pobles que les

empren.

� Treballar críticament documents, bibliografia, material audiovisual,

inscripcions, element arqueològics, etc., per tal d’adquirir les tècniques del

treball intel·lectual que permetin usar correctament aquest material, i

aprofundir en el coneixement de la llengua i la cultura estudiades.

� Captar i assimilar els valors ètics, estètics, literaris, polítics, etc., que

conformen la cultura grega, identificant en ella les fonts d’àmplies

parcel·les del pensament contemporani..

6

� Crear-se una consciència individual que els ajudi a formar-se opinions

personal, perquè, mitjançant el propi coneixement, adquireixin valors

humanístics propis d’una societat civilitzada.

� Desenvolupar el sentiment de pertinença a la comunitat política,

socioeconómica i cultural europea, de la qual els ideals de llibertat,

democràcia, igualtat, mesura i respecte a l’home, la uneixen al món grec

antic, en el qual varen rebre la seva primera formulació.

� Relacionar, finalment, els continguts afins de les diverses àrees de

coneixement per arribar a la integració de coneixements i mètodes

d’aprenentatge.

Organització dels continguts Distribució i desenvolupament

El contingut, la distribució i el seu desenvolupament segueixen, amb

bastant precisió, les unitats didàctiques del llibre de text que utilitzen els alumnes

(M.R. Tomàs- R.M. Colomer, Grec, edicions Castellnou), especialment en els

apartats de l’estudi de la morfologia i sintaxi grega. Ens hem permès alguns

canvis en l’apartat de cultura (en alguns casos, reduir, en altres alterar l’ordre en

què es treballen els aspectes) donada la gran quantitat de material, d’aspectes a

treballar enfront a les necessitats reals, didàctiques i temporals en què ens

trobem.

Primer trimestre (1r crèdit) 1. Història de la llengua grega.

2. L’alfabet.

3. Nocions generals de morfologia y sintaxi.

4. Morfologia

4.1. Els temes en – ο i els temes en - α. Els substantius i els adjectius

4.2. L’article

4.3. Present i Imperfet dels verbs temàtics

4.4. El verb ειµι

4.5. Present i imperfet dels verbs atemàtics: τιθηµι, διδωµι. φηµι.

4.6. L’infinitiu

4.7. Preposicions d’un sol cas.

4.8. La flexió atemàtica (temes en oclusiva)

7

5. Sintaxi

5.1. L’oració simple (copulativa i transitiva).

5.2. Introducció a les funcions més bàsiques dels casos

5.3. Funcions de l’infinitiu (especialment com a substantiu verbal)

6. Cultura

6.1. Etapes de la història de Grècia. Esquema general.

6.2. L’etapa minoica i el període micènic.

6.3. L’època fosca i l’època arcaica.

Segon trimestre (2n crèdit) 1. Morfologia

1.1. La flexió atemàtica (nasals, líquides, en sigma, tema vocàlic i diftong).

1.2. Adjectius de dues terminacions.

1.3. Adjectius irregulars: πολυς, µεγας, πας.

1.4. Imperatiu present

1.5. Futur d’indicatiu

1.6. Les preposicions (de dos i tres casos)

1.7. El participi

2. Sintaxi

2.1. Funcions dels modes imperatiu i futur.

2.2. Ampliació de les funcions sintàctiques dels casos.

2.3. Oracions subordinades substantives (d’infinitiu i amb conjunció).

2.4. Sintaxi del participi (participi concertat i genitiu absolut).

2.5. Us de les conjuncions coordinatives i subordinatives (selecció)

3. Cultura

3.1. Època clàssica. Principals esdeveniments, figures polítiques, institucions...

3.2. Introducció a la literatura grega (de caràcter general).

3.3. Homer, La Ilíada i L’Odissea (resum del contingut i lectura d’algun cant).

3.4. La tragèdia grega: Sòfocles i Eurípides. (lectura en traducció d’una

tragèdia d’un d’aquests dos autors).

Tercer trimestre (3r crèdit) 1. Morfologia

1.1. El tema d’Aorist.

1.2. Els pronoms personals i possessius

1.3. El pronom relatiu.

1.4. Els numerals.

1.5. Els pronoms interrogatius

8

1.6. Adjectius comparatius i superlatius

1.7. Present i Imperfet de la veu Mitjana.

2. Sintaxi

2.1. Oracions de relatiu.

2.2. Sintaxi dels comparatius i superlatius.

2.3. Oracions subordinades adverbials

2.4. Oracions interrogatives.

3. Cultura

3.1. Religió i mitologia a Grècia (estudi i treball a càrrec dels alumnes, d’un

tema de mitologia)

3.2. L’hel·lenisme. L’ expansió de la cultura grega.

Nota: La distribució, com pot comprovar-se, s’ajusta el màxim possible al llibre

de text, perquè considerem que seguir amb un cert rigor el llibre ens permet (a

professor i alumnes) ajustar millor els continguts al material didàctic que el

mateix llibre proporciona (conta amb una part important d’exercicis i d’activitats,

com desprès detallarem) i afavorir un millor seguiment de les explicacions

teòriques per part de l’alumne.

En la distribució dels continguts no hem indicat un apartat important en

l’estudi i la pràctica del grec, l’estudi etimològic i de vocabulari. Aquest és, de fet,

un estudi continuat i adequat al lèxic nou de cada unitat didàctica. Un dels

principals objectius del seminari és que l’alumne adquireixi un nombre important

de termes grecs, en conegui el seu significat i el sàpiga utilitzar en els exercicis

de traducció directa o de retroversió (del grec al català). Els exercicis de lèxic

que proposa el llibre de text contribueixen a aquest aprenentatge, n’hi ha un

nombre destacat i fins i tot, sovint intentem ampliar.

9

Metodologia

Principis metodològics

Els continguts de la programació de Grec I es divideixen en tres blocs

clarament diferenciats:

– Continguts gramaticals i sintàctics

– Activitats i exercicis (també de reforç i ampliació, així com proves

d’autoavaluació)

– Temes culturals.

Continguts gramaticals i exercicis

Correspon a aquests continguts la part més dura, però també la que pot aportar

els més grans beneficis sintàctics perquè consideren que la millor manera de

conèixer el pensament d’un poble és a través de la seva llengua.

Cada una d’aquestes unitats està estructurada d’una manera molt similar, en

quatre apartats:

1er Morfologia. Es proposa l’estudi simultani de la morfologia nominal i verbal,

per tal que des del primer moment els alumnes puguin accedir als textos

mitjançant la traducció de frases senzilles. Malgrat l’estudi és simultani, primer

sistematitzem la flexió nominal i desprès, la verbal.

2n Sintaxi. Es comença amb les funcions dels casos, oracions d’infinitiu i

participi, i s’intenta oferir gradualment a l’alumne una visió elemental de la sintaxi

grega.

Cada una de les explicacions teòriques va acompanyada d’exercicis pràctics,

amb els quals l’alumne pot anar assimilant l’explicació, i el professor comprovar-

ne l’aprofitament i l’assoliment.

3r Textos grecs. El treball de textos grecs adequats serà l’instrument fonamental

per a l’estudi de dels diversos tipus de contingut (lingüístic, històric, cultural,

literari, etc.).

A cada unitat trobarem dos tipus de textos:

a) Frases soltes, escollides sempre d’acord amb els continguts

gramaticals de cada unitat.

10

b) Textos d’autors representatius de la cultura grega (textos originals,

adaptats alguns d’ells).

L’activitat diària serà fer un estudi acurat de les frases o dels textos, dels seus

components gramaticals i, si és el cas, del contingut cultural i de les

característiques del gènere literari al qual pertanyen. Algunes d’aquestes

activitats es duran a terme a l’aula, amb l’ajut, si cal, del professor. Altres faran

part de la tasca que l’alumne haurà de realitzar individualment a casa seva. En

tots els casos es procurarà sempre comprovar-ne els resultats.

4rt Lèxic. Cada unitat conté activitats relacionades amb el lèxic grec. Permeten

que l’alumne ampliï el coneixement de la llengua grega i adquireixi agilitat a

l’hora de traduir.

A més del vocabulari, aquest apartat es subdivideix en dues seccions:

a) Etimologia, que ens evidencia la presencia de termes grecs en la nostra

pròpia llengua.

b) Formació de paraules, que ens posa en contacte amb els sufixes,

prefixes, composició, derivació i tants altres elements que tenim en la

nostra llengua heretats de la grega.

Temes culturals

Apareixen distribuïts al llarg de tot el llibre i en cada una de les unitats

didàctiques del llibre de text.

Tal com ja hem exposat en la distribució de continguts, els hem repartit en tres

trimestres, però els temes culturals en les classes de grec estan vius i presents a

traves de les frases i els textos en grec, i en realitat, els podem estudiar

constantment, bé i que l’estudi sistemàtic es faci en els apartats esmentats.

Aquests temes també són preparats pels alumnes: l’alumne triarà, per exemple,

una tragèdia grega per llegir, en traducció i treballar-la. També es procurarà que

l’alumne treballi un tema de mitologia grega vinculat a la tradició clàssica.

11

Materials didàctics

Per als continguts gramaticals i lingüístics, considerem que el llibre de Grec (en

català) d’Edicions Castellnou és material suficient per aquest curs.

Pel que fa als continguts culturals, el llibre de text ofereix també un panorama

general dels temes a tractar, així com material de textos d’autors grecs suficients

pels temes a tractar. Malgrat això, els diferents aspectes es completaran amb

mapes, diapositives, pel·lícules, etc.

Trobem també en el llibre de text lectures recomanades de textos traduïts, amb

els quals es pot comprovar la vigència dels textos antics.

Com a recursos addicionals, ja hem indicat la lectura d’obres teatrals i, si .es

possible, l’assistència a representacions de obres clàssiques i visites a museus

(Museu Arqueològic de Barcelona), espectacles culturals relacionats amb el món

grecoromà o al jaciment d’Empúries.

12

GREC II: 2n DE BATXILLERAT (3 crèdits)

Objectius generals

1. Utilitzar els continguts morfosintàctics bàsics de la llengua grega, a fi de

poder comprendre i traduir textos senzills de prosa àtica i vers.

2. aplicar el coneixement lèxic del grec per a la precisió semàntica dels textos

redactats en llengua pròpia.

3. Llegir i comentar textos literaris i, a partir d’aquests, valorar críticament la

cultura grega.

4. descobrir la vigència del pensament grec en el món actual, a partir de textos

adients.

5. Captar els valors ètics, estètics, literaris i polítics de la cultura grega,

antecedents de les formes culturals actuals.

Objectius específics

1. Revisar els morfemes nominals, pronominals i verbals i el seu valor sintàctic

bàsic.

2. Interpretar adequadament les característiques temporals i modals.

3. Reconèixer oracions subordinades en funció de la seva rendibilitat.

4. Reconèixer, en lectura i traducció, el significat lèxic d’uns set-cents mots.

5. Aplicar adequadament, quan calgui, els sufixos i prefixos més usuals.

6. Traduir textos ajustats als coneixements morfosintàctics que serveixen de

base per a l’estudi dels continguts de llengua, lèxic i literatura grega.

7. Reconèixer arrels gregues en mots de la llengua pròpia.

8. Distingir i caracteritzar els principals personatges que protagonitzen La Ilíada

i L’Odissea.

9. Assenyalar la incidència posterior de l’epopeia homèrica en la literatura i en

l’art.

10. Explicitar els arguments i els personatges de les tragèdies més

representatives d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

11. Explicitar els arguments i els personatges principals d’una comèdia

d’Aristòfanes.

12. Identificar els trets característics de la tragèdia i la comèdia.

13. Constatar la influència del teatre grec en el teatre i en la literatura posterior.

13

14. Tenir una visió general de la historiografia grega i dels seus principals

representants.

Organització dels continguts Distribució i desenvolupament

Primer trimestre (1r crèdit de Grec II)

1. Morfologia i sintaxi

1.1. Revisió de la morfologia nominal, pronominal i verbal.

1.2. Aprofundiment de la morfologia verbal:

1.2.1. El pretèrit perfet

1.2.2. La Veu Mitjana

2. El lèxic grec i la seva vigència

2.1. Aprofundiment en l’estudi de les arrels gregues i intensificació de la

pràctica.

3. Cultura: formes literàries de la cultura grega

3.1. L’epopeia homèrica. Característiques del gènere i de l’argument

3.1.1. Temes principals i personatges.

3.2. Aproximació al teatre grec. Orígens i evolució

3.2.1. Autors: Èsquil, Sòfocles i Eurípides

3.2.2. Estudi de l’argument de les seves obres principals i dels

personatges que en formen part.

3.3. Estudi de les nissagues mitològiques i literàries.

Segon trimestre (2n crèdit de Grec II) 1. Morfologia i sintaxi

1.1. Revisió de la sintaxi nominal i verbal

1.2. Ampliació del sistema oracional.

1.3. Verbs contractes.

2. El lèxic grec i la seva vigència

14

2.1. Aprofundiment en l’estudi de les arrels gregues i intensificació de la

pràctica.

3. Formes literàries de la cultura grega

3.1. La comèdia: Aristòfanes. Temàtica i característiques generals.

3.2. La poesia lírica. Principals representants.

3.3. Revisió dels cicles mítics presents en els temes literaris.

Tercer trimestre (3r crèdit de Grec II)

1. Morfologia i sintaxi

1.1. La veu Passiva.

1.2. Sintaxi de la veu passiva.

1.3. Sintaxi de les oracions: classificació.

2. El lèxic grec i la seva vigència

2.1. Explicació etimològica més profunda de termes del llenguatge científic,

tècnic i literari de les llengües modernes.

3. Cultura

3.1. Esquema general de la historia de Grècia amb l’estudi aprofundit dels

esdeveniments més significatius (democràcia atenesa, institucions

polítiques, la colonització, etc.).

3.2. La historiografia: autors i obres.

3.3. Ampliació dels cicles mítics presents en els temes literaris.

15

Metodologia

Principis metodològics

Tot i la distribució dels continguts en tres blocs (morfosintaxi, lèxic i cultura), en

aquest sentit, la interrelació i connexió entre ells es farà més que evident,

necessària. Una part de les sessions es dedicarà a completar teòricament els

continguts morfosintàctics necessaris, però l’eix que vertebra tot l’estudi és el text

grec: aquest es treballarà des del punt de vista morfològic, sintàctic i la traducció.

Es treballarà el lèxic del text i, si cal, es completarà amb la pràctica de més ètims

relacionats. Sempre es cercarà textos amb interès històric, literari, mitològic...

que permetin l’estudi d’algun d’aquests aspectes.

El professor anirà introduint a l’alumne, de una manera pausada, en l’ús del

diccionari.

Materials didàctics

Per a aquests crèdits de Grec pensats per a 2n de Batxillerat, el Seminari de

Grec ha confeccionat tres dossiers dels que disposarà l’alumne: un primer conté

textos per tal que siguin treballats per l’alumne, un segon amb exercicis pràctics

de morfologia i lèxic, exercicis variats, inclosos qüestionaris de cultura, i un tercer

dossier de cultura en què de forma resumida es detallen autors, obres,

arguments,... de la literatura grega.

Continua sent molt útil el llibre que l’alumne ha utilitzat en l’assignatura de Grec

de 1r de Batxillerat (especialment a l’hora de completar la teoria dels verbs

contractes, la veu mitjana i passiva...) i per a la lectura de textos amb traducció

d’autors grecs.

El seminari de Grec disposa de material útil i a disposició de l’alumne: llibres de

lectura (varis exemplar de La Ilíada, L’Odissea, diverses tragèdies, etc.),

diccionari de grec (VOX), mapes per a completar les explicacions sobre

geografia i historia, col·lecció de diapositives sobre la guerra de Troia, les

pel·lícules La Odissea, Ulisses de Mario Camerini (1954), Èdip Rei (teatre de

Mèrida), Medea, Antígona i també diverses enciclopèdies en CD sobre el món

grec, etc.

16

L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT ___________________________________________________________

Criteris d’avaluació

Per a l’avaluació de l’assignatura tenim en compte dos aspectes:

l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa.

– L’avaluació formativa implica avaluar l’accés progressiu dels alumnes als

nous continguts, adequant l’estratègia docent en funció de l’assimilació que en

facin. L’objectiu serà observar i valorar els progressos i els canvis de l’alumne/a i

analitzar si la progressió i l’aprenentatge és l’adequada.

La majoria d’activitats d’aprenentatge permeten de ser emprades con a activitats

d’avaluació. Es tracta, doncs, de fer una avaluació continuada dels alumnes a

través d’una observació sistemàtica. Quan el professor consideri adient de fer

una prova específica d’avaluació, aquesta serà homogènia respecte de les

activitats d’aprenentatge.

Es programaran dos exercicis trimestrals: un a meitat de trimestre i l’altre al final.

L’esmentat exercici constarà d’una part teòrica (qüestions de morfologia) sobre la

matèria treballada, i d’una part pràctica amb la traducció i l’anàlisi sintàcrica.

Sempre s’inclourà al menys un exercici de lèxic.

Es programarà també un exercici trimestral dels temes de cultura. Es qualificaran

sempre els treballs complementaris presentats pels alumnes (sobre les lectures

o alguns aspectes estudiats).

Els exàmens seran sempre corregits, comentats i lliurats a l’alumne. L’examen

constitueix en sí mateix, una ocasió més per treballar la matèria

– L’avaluació sumativa permetrà de comprovar l’assoliment dels objectius de la

matèria. Volem insistir en què no es tracta forçosament de fer un examen final,

sinó que es poden emprar les mateixes activitats del crèdit o d’altres similars per

a constatar el grau d’aprofundiment de l’alumne/a en el tema.

– Les proves de recuperació de la matèria es programaran d’acord amb les

necessitats de l’alumnat. Si cal, desprès de cada trimestre, s’oferirà la possibilitat

amb un examen, de recuperar la matèria. El contingut sempre serà el mateix que

l’estudiat i treballat fins aquell moment.

17

EL TREBALL DE RECERCA AL BATXILLERAT

El Seminari de Grec suggereix cada curs un seguit de temes per tal que

l’alumne/a pugui orientar-se, triar i decidir. El seguiment del treball de recerca és

setmanal (1 hora) en què el professor orienta, proposa, dóna informació i valora

la tasca fins llavors realitzada. Aquest seguiment setmanal és molt productiu per

les dues parts: no deixa que l’alumne s’enredereixi en la tasca a portar a terme (i

amb una data límit), el motiva a continuar en la recerca i dóna ocasió al professor

de fer una valoració continuada d’aquest treball.

El Centre proporciona a l’alumne material de caràcter general per a l’elaboració

del treball de recerca. El seminari de Grec segueix, en aquest sentit, les pautes

marcades per a tots els alumnes.

L’avaluació del treball de recerca té en conte el treball de l’alumne en el procés

d’elaboració, l’actitud (esforç, responsabilitat, regularitat, capacitat d’iniciativa i

d’organització), el contingut conceptual i procediments (correcció en els

continguts conceptuals, capacitat de síntesi i esperit crític, procediments de

recerca de la informació utilitzats, expressió correcta i clara, presentació neta i

ordenada...) i l’exposició oral (capacitat de síntesi en la presentació del tema i

adequació de les respostes a les preguntes que es plantegin). La valoració la fa

la professora-tutora de Grec juntament amb la professora de Llatí.

El Seminari de Grec proposa els següents temes: es tracta només de

suggeriments. L'alumne/a pot presentar sempre la seva pròpia proposta.

1. Tema mitològic:a) La mitologia i les estrelles.

b) La pintura mitològica:.

– Estudi de la mitologia a través de la representació pictòrica d’alguns

autors Goya, Rubens, Ticià, J. L. David...

– Estudi d’un mite o d’una divinitat en les diferents versions pictòriques,

escultòriques...

c) Els viatges d'Ulisses: la geografia imaginària d'Homer a les representacions

plàstiques.

d) Seguiment de la representació d'alguns mites en la literatura grega, en la

literatura posterior i en les arts plàstiques (Orfeu i Eurídice, Eros, els déus

Olímpics...)

e) L'heroi als mites grecs i als contes i rondalles populars.

f) Històries d’amor a la mitologia clàssica (Eros i Psique, Filemó i Baucis, Apol·lo i

Dafne... ).

18

2. Civilització i cultura:f) La dona en el món grec

g) La vida quotidiana a Grècia a través de l'epigrama hel·lenístic.

h) Els viatges i els mitjans de transport a l'antiguitat clàssica

i) Festes i activitats lúdiques a Grècia

j) Estudi de la ceràmica grega: formes, tipologia, funció y temes.

k) Historia de la medicina antiga.

l) Tòpics mitològics en el llenguatge actual (complex, d’Èdip, el taló d’Aquil·les, la

poma de la Discòrdia... ).

I altres:

m) Historia de la medicina antiga.

n) Els viatges a l’antiguitat.

o) Navegar per internet a la cerca de les pàgines de tema clàssic.

p) La pervivència d’elements clàssics en els edificis d’una ciutat.

q) Estudi dels testimonis en llengua grega antiga a Catalunya.

r) Els noms de carrers i de botigues amb ressonància clàssica

19

CIVILITZACIÓ I CULTURA CLÀSSIQUES CRÈDIT VARIABLE TIPIFICAT Aquest crèdit està pensat per a alumnes de segon cicle de l’ESO. Durant aquest

curs el Seminari de Grec l’ofereix als alumnes de 3r d’ESO al primer i al segon

semestre.

Objectius generals

1. Situar geogràficament i històrica les regions de la Mediterrània o es

desenvolupa la cultura clàssica, tant la grega com la romana.

2. Deduir el significat de mots emprats en diferents camps del saber a través de

les seves arrels gregues i llatines.

3. Situar adequadament hel·lenismes, llatinismes o locucions d’us habitual

referides al món clàssic en un context determinat.

4. Buscar informació sobre els mites a partir dels diccionaris mitològics, de

representacions iconogràfiques i de projeccions cinematogràfiques.

5. Confeccionar esquemes que reflecteixin les relacions i el parentesc de

diferents personatges mítics estudiats.

6. Relacionar les manifestacions artístiques actuals amb alguns fets clàssics.

7. Reconèixer la influència de les principals institucions clàssiques en el món

actual.

8. Elaborar índexs cronològics i quadres comparatius dels principals

esdeveniments científics, socials, polítics i culturals d’una determinada època

històrica.

9. Realitzar treballa de síntesi sobre fets del passat a partir d’informació diversa,

i mostrar interès per presentar-los amb rigor i pulcritud.

10. Confeccionar un mural que mostri i expliciti la informació en un treball de

camp.

Organització dels continguts Distribució i desenvolupament

1. Unitat introductiva

1.1. Introducció a la geografia i a la historia de Grècia

1.2. Panorama general de la historia de Roma

1.3. La vida quotidiana: el vestit i el menjar a l’antiga Roma

2. Unitat 1: els treballs d’Hèrcules

20

2.1. Els déus Olímpics

2.2. Divinitats menors

2.3. Els herois

3. Unitat 2: el mite de les races segons Hesíode

3.1. Estudi, anàlisi i tradició clàssica de la figura de Prometeu

3.2. La vida quotidiana: la casa romana

4. Unitat 3: Teseu i el Minotaure

4.1. La ciutat romana. Plànol general i construccions públiques

4.2. Edificis destinats als espectacles. Forma i funció

5. Unitat 4: l’heroi Perseu

5.1. Les vies de comunicació

5.2. Les conduccions d’aigua

6. Unitat 5: els viatges d’Eneas

6.1. La mort a Grècia i Roma

6.2. Inscripcions fúnebres

Metodologia

Principis metodològics

Aquest crèdit que es desenvolupa al llarg d’un semestre en dues hores

setmanals combina sempre l’estudi dels diferents temes amb activitats de

caràcter pràctic. El Seminari de Grec ha elaborat un dossier per a ser utilitzat per

l’alumne, en el qual disposa de gran part de la informació i dels exercicis i

activitat a portar a terme. El treball s’articula normalment al voltant d’un text, d’un

autor grec o romà, del qual, desprès d’una lectura atenta, l’alumne n’ha

d’extreure els elements fonamentals, ja sigui a manera de síntesi, d’esquema, de

taula de continguts... Un seguit d’activitats se centren en l’argument proposat,

seguides d’activitat d’ampliació o de reforç, si és el cas. Cada un d’aquestos

textos ens permet introduir un seguit de temes col·laterals relacionats amb la

historia, la geografia, la literatura, la vida quotidiana, etc., de Grècia o Roma.

Sempre que això és possible, el tema treballat es completat amb la visió d’algun

documental, pel·lícula, CD d’ordinador, etc., que ens apropi la cultura clàssica al

món actual.

21

Materials didàctics

El seminari de Grec disposa de material útil per als diferents apartats que es

treballen: llibres de lectura (la ciutat romana, l’exèrcit romà, els viatges d’Ulisses,

etc.) mapes per a completar les explicacions sobre geografia i historia, col·lecció

de diapositives sobre llocs arqueològics (Atenes, Creta, Pompeia,...), sobre la

guerra de Troia, de representacions pictòriques i escultòriques dels déus grecs i

romans, les pel·lícules Gladiator, La Odisea, Ulises, Ben-Hur de William Wyler

(1960), Espartaco de Stanley Kubrick (1960)... i també diverses enciclopèdies en

CD sobre el món grec, sobre la ciutat de Tàrraco, etc. i vídeos de la Roma

antiga.

Es propicia també, la utilització d’Internet com a font per a l’obtenció de material

complementari als temes tractats.

22

MITOLOGIA GRECOROMANA CRÈDIT VARIABLE TIPIFICAT Aquest crèdit està pensat per a alumnes de segon cicle de l’ESO. Durant aquest

curs el Seminari de Grec l’ofereix als alumnes de 4rt d’ESO al primer i al segon

trimestre.

Objectius generals

1. Identificar els déus olímpics a partir dels seus atributs.

2. Buscar informació sobre els mites a partir de diccionaris mitològics, de

representacions iconogràfiques i de projeccions cinematogràfiques.

3. Identificar elements de la mitologia en obres d’art de tots els temps.

4. Identificar temes i motius mitològics en produccions televisives i

cinematogràfiques.

5. Confeccionar esquemes que reflecteixin les relacions i el parentesc dels

diversos personatges mitològics grecs i romans estudiats.

6. Reflexionar sobre els elements fonamentals d’un mite grec/romà.

7. Analitzar textos relacionats amb la mitologia clàssica.

8. Confeccionar un treball per plasmar els resultats d’una recerca (individual o

de grup).

9. Elaborar un treball monogràfic personal d’algun aspecte de la mitologia

clàssica.

Organització dels continguts Distribució i desenvolupament

1. Pensament mític 1.1. Origen del mite

1.2. Característiques dels mites

1.3. Fonts per a l’estudi de la mitologia

2. Els déus de l’Olimp 2.1. Déus de Grècia i Roma

2.2. Origen dels déus

2.3. Característiques dels déus

3. La guerra de Troia 3.1. Les causes de la guerra de Troia. Historia i mite

23

3.2. Protagonistes de la guerra

3.3. El desenvolupament dels combats

3.4. Aquil·les, un model d’heroi

4. La caiguda de Troia i el retorn dels herois 4.1. Destrucció de Troia.

4.2. El retorn dels herois

4.3. Les aventures d’Ulisses

4.4. La fugida d’Enees

5. Grans herois 5.1. Hèracles

5.2. Teseu

5.3. Perseu

Metodologia

Principis metodològics

Aquest crèdit que es desenvolupa al llarg d’un trimestre en tres hores setmanals

combina sempre l’estudi dels diferents temes amb activitats de caràcter pràctic.

El Seminari de Grec ha decidit utilitzar un llibre de text, com a eina de suport a

les explicacions i les activitats (veure, en materials didàctics) que disposa de

gran part de la informació i dels exercicis a portar a terme. El treball s’articula

normalment al voltant d’un mite (p.ex.: la poma de la Discòrdia, el judici de Paris,

el rapte d’Hèlena,...) del qual, desprès d’una lectura atenta, l’alumne n’ha

d’extreure els elements fonamentals, ja sigui a manera de síntesi, d’esquema, de

taula de continguts... Un seguit d’activitats se centren en l’argument proposat,

seguides d’activitat d’ampliació o de reforç, si és el cas. Cada un d’aquests

textos ens permet introduir un seguit de temes col·laterals relacionats amb altres

mites (les metamorfosis, els monstres), o amb la literatura (Homer, Hesíode, a

tall d’exemple). Sempre que això és possible, el tema treballat es completat amb

la visió d’algun documental, pel·lícula, CD d’ordinador, etc., que ens apropi la

mitologia al món actual.

24

Materials didàctics

El llibre de text: Mitologia grega i romana, Barcelona 1998, ed. Castellnou (el

Seminari el deixa als alumnes, en servei de préstec)

El seminari de Grec disposa també de material útil per als diferents apartats que

es treballen: llibres de lectura i consulta (diccionaris de mitologia, reculls de

narracions mitològiques, etc.) mapes per a completar les explicacions sobre

geografia i historia, col·lecció de diapositives sobre llocs arqueològics, sobre la

guerra de Troia, representacions pictòriques i escultòriques dels déus grecs i

romans, les pel·lícules Gladiator, La Odisea, Ulises, Troia... i també diverses

enciclopèdies en CD sobre el món grec, etc.

Es propicia també, la utilització d’Internet com a font per a l’obtenció de material

complementari als temes tractats.

25

CIVILITZACIÓ I CULTURA CLÀSSIQUES MITOLOGIA GRECOROMANA ___________________________________________________________

Avaluació

Criteris d’avaluació

Per a l’avaluació dels dos crèdits tenim en compte dos aspectes:

l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa.

– L’avaluació formativa implica avaluar l’accés progressiu dels alumnes als

nous continguts, adequant l’estratègia docent en funció de l’assimilació que en

facin.

La majoria d’activitats d’aprenentatge permeten de ser emprades con a activitats

d’avaluació. Es tracta, doncs, de fer una avaluació continuada dels alumnes a

través d’una observació sistemàtica. Quan el professor consideri adient de fer

una prova específica d’avaluació, aquesta serà homogènia respecte de les

activitats d’aprenentatge.

Es programarà un exercici escrit un cop al mes, i s’intentarà mantenir aquesta

periodicitat al llarg del curs.

Es qualificaran sempre els treballs complementaris presentats pels alumnes

(sobre les lectures o alguns aspectes estudiats).

Els exàmens seran sempre corregits, comentats i lliurats a l’alumne. L’examen

constitueix en sí mateix, una ocasió més per treballar la matèria

– L’avaluació sumativa permetrà de comprovar l’assoliment dels objectius de la

matèria. Volem insistir en què no es tracta forçosament de fer un examen final,

sinó que es poden emprar les mateixes activitats del crèdit o d’altres similars per

a constatar el grau d’aprofundiment de l’alumne/a en el tema.

Els criteris en què es basa l’avaluació tenen la funció de comprovar l’estat de

coneixements i el progrés de l’aprenentatge de l’alumne, respectant-ne la

diversitat, i sempre en relació amb els objectius.

En totes les fases, els criteris en què es basa l’avaluació i els mètodes

amb què es porta a terme tenen la funció fonamental de comprovar l’estat de

coneixements i el progrés d’aprenentatge de l’alumnat, respectant-ne la

diversitat, i sempre en relació amb els objectius. Al seu torn aquests objectius

són concretats en uns continguts determinats que l’alumne ha d’assolir:

• Domini global dels continguts

• Capacitat d’expressar oralment i per escrit els continguts amb concreció

• Capacitat d’interrelacionar els continguts

26

• Capacitat d’observar, d’analitzar i d’interpretar fets culturals

• Capacitat de reconèixer i d’interpretar les principals arrels gregues i llatines

• Capacitat de reconèixer l’empremta clàssica en la vida quotidiana.

• Capacitat d’aplicar els continguts adquirits (tant els referits a conceptes com

a procediments o actituds) en contextos diferents dels treballats a l’aula.

– Les proves de recuperació de la matèria es programaran d’acord amb les

necessitats de l’alumnat. Si cal, s’oferirà la possibilitat amb un examen, de

recuperar la matèria. El contingut sempre serà el mateix que l’estudiat i treballat

en aquell moment.

27

TRACTAMENT A LA DIVERSITAT SEMINARI DE GREC

L’atenció a la diversitat de l’alumnat té una importància especial en qualsevol

branca d’estudi, atesa la complexitat d’alguns continguts. El Seminari de Grec

contempla aquesta atenció a la diversitat en quatre plans: la programació, els

continguts, les activitats i els materials.

1. La programació: un aspecte important que s’ha de tenir en compte és que

en alguns continguts la diversitat de l’alumnat pot ser més notòria que en altres.

Per aquesta raó hem considerat imprescindible elaborar una programació

observant els continguts mínims que s’han de considerar essencials.

2. Els continguts: un estudi acurat permet classificar-los en essencials i en

complementaris. Els continguts essencials, que constitueixen la informació

bàsica d’un determinat tema, són els que considerem mínims en el sentit que

tots els/les alumnes haurien de saber.

D’altra banda, els continguts complementaris ofereixen la possibilitat d’ampliar

determinats temes de cada unitat. El tractament monogràfic d’aquests temes

comporta un major aprofundiment i, per tant, un major nivell de complexitat.

3. Les activitats: la categorització que se’n fa, possibilita atendre la diversitat

de l’alumnat. Les activitats centrades en els fets i els conceptes de cada unitat

són la base de l’aprenentatge.

Les petites investigacions, que es proposen en alguns apartats, són activitats de

complexitat superior i suposen l’aplicació de coneixements sobre fets i conceptes

de la unitat i, per tant, exigeixen un esforç més gran per part de l’alumne/a.

Els/Les alumnes amb més dificultats reben una ajuda valuosa en les activitats

que tendeixen a organitzar els coneixements i que representen una contribució

fonamental en el procés d’aprenentatge.

4. Els materials: la selecció que en fem per utilitzar-los a l’aula també té una

gran importància per atendre les diferències individuals en el conjunt de

l’alumnat. El llibre de text (o el dossier) és una eina essencial, però no deixem de

banda els materials de reforç – i d’ampliació – tant audiovisuals com de textos

literaris, reculls monogràfics o diccionaris i enciclopèdies, que permetran el

tractament diferencial de la diversitat basant-se en els objectius que hem fixat

prèviament.