Solucionari de l'Alumne

7/16/2019 Solucionari de l'Alumne

http://slidepdf.com/reader/full/solucionari-de-lalumne 1/87

B A

T X I L

L E R

A T

Llengua catalana

i literatura

2nSOLUCIONARI DEL

LLIBRE DE L’ALUMNE



3

Comentaripàgina 13

1.Emissor: Salvador Cardús, sociòlegReceptor: lector de l’Avui Missatge: la gent acostuma a ser molt poc sociableCanal: el diari Avui Intenció: fer adonar el lector de les relacions interpersonals de baixa intensitatRegistre: culte

2.Tema: les relacions interpersonals de baixa intensitatRelació amb el títol: cal ser més educats i dir, com a mínim, bon dia

3.Tipus de text: argumentació, perquè aporta documents que consoliden la seva postura

4.Organització: inductivaEstructura: anècdota 1 + anècdota 2 + anècdota 3 = tesi

5.Resum:

Anècdota 1Entro a l’oficina amb caixer automàtic i m’hi trobo una altra persona. Dic bon dia, no hi ha resposta.

Anècdota 2

Sona el mòbil i responc. Demanen per una Núria. I, sense que l’interlocutor anònim demani excuses per l’error,ni s’acomiadi, penja i em deixa amb la paraula a la boca.

Anècdota 3

Vaig en cotxe, deixo passar un vehicle. Jo havia previst una salutació que no s’ha produït i he respost a un agraï-ment inexistent a un desagraït que ni m’ha mirat.

Punts en comú:

· Tracten de situacions de baixa intensitat comunicativa que comencen però que no tenen resposta explícita. Hipoden haver dos motius:

· Perquè un dels interlocutors hi veu una lleu relació interpersonal, mentre que l’altre no la reconeix (patró antic ,propi de quan la coincidència territorial pressuposava un coneixement personal).

· Perquè sent incomoditat d’haver-la de reconèixer, de manera que prefereix fer veure que no ha vist ni sentitl’interlocutor que té davant (patró més urbà , busca l’anonimat).

Valor: Insistència de la gent a ser poc sociable

6. Ell no deixarà de reaccionar com fins ara, per més que els altres no ho facin.

7. Entro a l’oficina, Sona el mòbil i Vaig en cotxe, en aquests tres casos en situa en el lloc o en el context en quès’esdevé cada anècdota.

8. Després de tres situacions en què el narrador topa amb gent desconeguda que, per més que comparteixin ambell cert espai o context, no li tornen la paraula o la salutació que ell els ofereix, reflexiona sobre la manera de serde les persones, sobre la seva baixa intensitat comunicativa i en com pot afectar sobre la nostra vida quotidiana.

La seva conclusió és que la seva postura és la més correcta i que continuarà actuant igual.9. Resposta oberta.

Activitatspàgina 18

1. a) El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic sense significat.

b) El so és la realització material d’un fonema.

c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d’articulació, la sonoritat i el punt d’articulació.

d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat.

e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema.

f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d/, i // són [β], [ð ] i [γ].

g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d] neutralitza en [t].

h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses.

1. LA FONÈTICA



4

2. a) [eaə] c) [iea] e) [ea] g) [aeə]

b) [əeua] d) [əeɔa] f) [ea] h) [əeuɔ]

3. a) [oəoə] f) [aəəjuə] k) [ɔəawə]

b) [ɔəuεə] g) [aəa] l) [eəɔə]

c) [aəa] h) [εəɔə] m) [əuəuaə]

d) [aəiə] i) [ɔəi] n) [əuəe]

e) [oəia] j) [iɔə] o) [əua]

4. a) precisament [əiəe] l) pobrament [ɔəe]

b) magníficament [əiiəe] m) temperadament [əəaəe]

c) pacíficament [əiiəe] n) fantàsticament [əaiəe]

d) silenciosament [iəioəe] o) miraculosament [iəuoəe]

e) actualment [əuae] p) opulentament [uueəe]

f) obtusament [uuəe] q) percentualment [əəuae]

g) fredament [εe] r) legalment [əae]

h) necessàriament [əəaiəe] s) feliçment [əie]

i) ordenadament [uəaəe] t) càlidament [aiəe]j) pacientment [əiee] u) sanament [aəe]

k) ignominiosament [iuiioəe]

5. boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj]

raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw]

feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw]

fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig

auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj]

guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə]

maduixa teula [ew] heura [ew] fuig

freixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw]

faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə]

aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet

guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix

mosaic [aj] reixa reu [εw] impermeable

pàgina 13

6. Aquest viatge finirà amb la feina ¨ [ia] hiat; [a] elisió; [εj] diftong decreixent

i brancs i fulls han d’ésser d’or i plata;

un nou vers pel camí demana feina ¨ [ɔw] diftong decreixent; [εj] diftong decreixent

i porta una muntanya en una plata. ¨ [əw] diftongació; [ə] elisió

Badallo en els indrets on no tinc feina. ¨ [wə] sinalefa; [εj] diftong decreixent

Llampeguen els orígens de la plata.

Amb cames llargues va fugint la feina, ¨ [εj] diftong decreixent

que és gepica –si us haig de parlar en plata. ¨ [e] elisió; [ju] sinalefa; [ə] elisió

Esclava de cap mot no vull la terra.

El pas de l’hora em va tapant la cara. ¨ [ə] elisió

El paisatge es destria i cau per terra, ¨ [əj] diftong decreixent; [ə] elisió; [iə] hiat; [əj] diftongació; [aw] diftongdecreixent

i en el mirall em miro cara a cara.¨ [jə] sinalefa; [ə] elisió

Passa un home tibat, em tira a terra ¨ [əw] diftongació; [ə] elisió

i d’un revés li vull girar la cara.



5

7. a) que-hiha-res ¨ 3, diftongació

b) mi-ra-liels-ulls ¨ 4, sinalefa o elisió de la [ə]

c) thiha-vi-es-fi-xat ¨ 5, sinalefa i hiat

d) a-miem-sem-bla ¨ 4, sinalefa

e) hohe-o-bert ¨ 3, diftongació

f) bai-xiao-brir ¨ 3, triftongació [jəw]

g) queem-dius ¨ 2, elisió de la [ə] i diftong [iw]

h) que-to-quiel-dos¨ 4, sinalefa o elisió de la [ə]

i) u-naam-po-llaam-pla¨ 5, dues elisions (en una elocució més emfàtica podria tenir 6 síl·labes tot fent un hiat:am-po-lla-am-pla)

j) vao-lo-rar ¨ 3, diftongació

k) thies-ta-ràs ¨ 3, sinalefa

l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui¨ 7, diftongació i redistribució sil·làbica

m) quea-ga-fiel-tren ¨ 4, elisió de la [a] i sinalefa o elisió de la [ə]

n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment ¨ 6, diftongació

o) liheen-vi-at ¨ 3, sinalefa + elisió, i hiatp) de-bo-cao-re-lla ¨ 5, diftongació

q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va ¨ 7, diftongació

r) noel-tro-bo ¨ 3, elisió

s) siel-tan-ques ¨ 3, elisió (o sinalefa, segons el nivell d’elocució)

t) di-gui-hoa-ra ¨ 4, diftongació

u) po-si-hoal-pres-tat-ge ¨ 6, diftongació

v) hoha-in-tu-ït ¨ 4, diftongació i hiat

w) hihaal-gú ¨ 2, diftongació + elisió

x) no-hoo-bris¨

3, diftongació

8. a) [mwə] d) [rəw][now] g) [fajfem] j) [jes]

b) [wəs] e) [tjəs] h) [jəs] k) [now]

c) [əwə] f) [njəlz] i) [jəs] l) [oj]

9. Quan [diftong] a primera hora [elisió] del matí entrà [hiat] la dona de fer feines [diftong] (amb la força quetenia [hiat] i amb [diftongació] les presses amb què anava [elisió] sempre, tot i que li havien [sinalefa i hiat]demanat moltes vegades que no ho [diftong] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fúria [hiat], demanera que, quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i diftongació] de dormir amb [sinalefa] pau [dif-tong] i tranquil·litat en aquella casa), de primer no notà res d’estrany en la curta visita que féu a en [diftongi elisió] Gregor. Va pensar que no es [elisió] movia a [hiat i elisió] gratcient [hiat], i que es [elisió] feia [hiat i

diftong] l’ofès; el creia [hiat i diftong] capaç de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] te-nia a [hiat i elisió] mà l’escombra llarga, provà de fer pessigolles a en [elisió] Gregor de la porta estant. Envista del fracàs, es va enfadar [elisió] i es [diftongació] va posar a [elisió] burxar en [elisió] Gregor, i nomésquan [diftong] l’hagués desplaçat sense notar cap resistència [hiat], l’observà amb [elisió] més atenció[hiat]. Quan [diftong] finalment comprengué la situació [hiat] real [hiat], va fer uns [diftongació] ulls comunes taronges i deixà anar un [elisió i diftongació] xiulet [diftong], però no s’hi entretingué [sinalefa] gaire[diftong], sinó que obrí [elisió o diftongació] la porta del dormitori dels pares d’una bursada i [diftongació]cridà en [elisió] la foscor i a [diftongació] plena veu [diftong]:

–Vinguin-lo a [sinalefa] veure! [diftong] Ha petat! És allà terra estirat [elisió], ha fet l’ànec definitivament.

pàgina 22

Sons oclusius

10. Totes les consonants oclusives en posició final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Així, to-tes es transcriuran [p], [t] o [k].



6

11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perquè sonoritza per contac-te amb consonant sonora.

cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es manté per contacteamb consonant sorda o vocal.

b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit llunyà, dit dòcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d] perquè sonoritza percontacte amb consonant sonora.

dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feliç, dit fort: es transcriu [t], ja que es manté per contacte amb conso-

nant sorda o vocal.c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc més, poc joc: es transcriu [] perquè sonoritza per contacte amb

consonant sonora.

poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc ànec, poc àngel,: es transcriu [k], ja que es man-té per contacte amb consonant sorda o vocal.

12. a) [t] f) [k] k) [b] p) []

b) [k] g) [d] l) [] q) [k]

c) [k] h) [d] m) [] r) [t]

d) [] i) [p] n) [d] s) []

e) [d] j) [d] o) [d] t) [d]

Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t).Ensordeixen: a).Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i).Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).

13. a) [t] f) [t] k) [] p) [k] u) [d]

b) [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k]

c) [k] h) [] m) [k] r) [] w) []

d) [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d]

e) [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p]Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y).Sonoritzen: k), s), u), x).

Sons fricatius

14. [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.

[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.

15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vascom sempre.

[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas ambell, vas ben mudat, vas lleuger.

16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai

b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir

c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme

d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada

pàgina 23

17. Aquí de [s]can[s]a Nevare [z] i altre [z] narra [s]ion[z] mexicane [s] con[s]titueix, juntament amb la novel·la

L’ombra de l’at[z]avara, el llegat literari d’exili de vint-i-tre[z] any[z] a Mèxic. Amb aque[ø]t conjunt de nar-ra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió tendra i irònica alhora, a la peculiar vi[z]ió del món, dela vida i de la mort que emana de l’indi mexicà, en convivèn[s]ia ine [s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] ile[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s].



7

18. a) [fezβejnomrizək]

b) [kin oz βaŋəʎuliɔl ǀ nozβaŋəkwambɔl]

c) [bɔns ko mtəs fam bɔnz əmiks]

d) [mɔŋəs ǀ siβlzjɔwsfərats ǀ semprəβanəpəɾəʎats]

Les sonoritzacions estan subratllades.

19. [kɔmmezmənsəβonəs ǀ mezməmbrutəs ǀ sjəmbɔlznətəa ǀ mazdəðəʃasta ]

20. a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir

b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres

c) fo[z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[z] encesos, fo[z] apagats, fo[z] de Sant Joan

21. [ʃ] / []

a) pe[] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[] ample, pe[] al cove, pe[ʃ] comprat

b) el mate[] dia, el mate[] any, el mate[ʃ] cas, al mate[] lloc, el mate[] infant

c) flu[] de cap, flu[] i tendre, flu[] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu

d) cre[] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[] ara

[ts] / [dz]

a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo

b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me

[tʃ] / [d]

a) fa[tʃ] pena, fa[d] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d] dedicatòries, fa[tʃ] postals

b) ra[d] de llum, ra[d] incandescent, ra[d] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d] de sol

c) va[d] d’hora, va[d] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d] lent, va[d] de bon humor, hi va[d] ara

d) ma[d] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d] esperat, ma[tʃ] sense pluja

e) mi[tʃ] partir, mi[d]diada, mi[d]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d]metratge

f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d]dàlber, Pu[d]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver

22. a) El pe[] gros e[z] men[]a el petit.

b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].

c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].

d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.

e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.

f) Divide[] i vencerà[s].

pàgina 24

23. a) fer el [m]a[n]ta e) fer córrer l’u[ŋ]gla i) fer co[]xorxab) fer el des[m]e[]jat f) fer ci[ŋ]c cè[n]ti[m]s j) fer u[m]paperàs

c) fer ce[n]dres g) fer ate[n]ció k) fer avi[n]e[n]t

d) fer el dese[n]tès h) fer co[m]pa[]ia l) fer bo[m] paper

24. a) ésser l’amo de[] ball c) sa[l]tar la llebre e) pujar-se’n a[]cel

b) posar-se de panxa a[]sol d) tirar pe[] camí de[] mig f) quedar esca[l]dat

25. E[ʎ] llarg període de depe[n]dè[n]cia i[]fa[n]ti[] propi de [l]a [n]ostra espècie, el reduït [n]ombre de pau-tes de co[n]ducta co[]gènites o heretades, [l]a i[n]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[], un gra[n] cervellespecia[l]me[n]t flexib[l]e i [l]a capacitat de comu[n]icar-se a través d’un pote[n]t i[n]strume[n]t com e[ʎ]

lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[] fet que [l]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui tota[l]me[n]t de [l]acu[l]tura per subsistir, és a dir, que depe[ŋ]gui de [l]a possibi[l]itat d’apre[n]dre de [l]’experiè[n]cia co-mu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[n]de[n]sada en hàbits i tradicio[n]s que e[] grup socia[] ha acumu[l]at ambtota cura.



8

pàgina 25

26. a) [k] al sa[β]er ne[ð]ar i [γ]uardar la ro[β]a.

b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [ð]el Se[γ]re.

c) Fe[β]rer, mes men[t]i[ð]er, un [d]ia [ð]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.

d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].

e) [t]an[ø]s ca[p]s, [t]an[ø]s [β]arre[t]s.f) Hos[t]es vin[]eren [k]e [ð]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.

g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].

h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.

27. Quan en Jor[d]i li [ð]onà la carta de Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]intun recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una manio[β]ra en lesúltimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la [γ]ran calaixera que li ser[b]ia [ð]’escriptori eraun [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [ð]e [β]ellesa,somreia la imatge i[ð]eal de l’estima[ð]a, entre els [ð]aurats [ð]e la magnífica motllura.

pàgina 26

28. a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.

b) Bons com(p)tes fan bons amics.

c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.

d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).

e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).

f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.

29. a) [immεns], [tillə], [pal lit], [ənneγr], [ənnubbl], [kunnəksio], [kəlliγrəfia], [illətim]

b) [relə] , [pɔbblə], [aŋlə] , [sulubblə], [febblə], [selə], [təmbblə], [dobblə], [mɔbblə]

c) [fubbɔl], [əbbukat], [əmmεʎʎə], [səmmanə], [əllεtik], [raʎʎə], [biʎʎεt], [buʎʎεtə]

pàgina 28

30. No es pronuncien les r de:

a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser

b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, cançoner, maror

31. a) alt, cent, Sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre

b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte

c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant

32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltresb) San(t) Jaume, Sant Antoni, Sant Iscle, San(t) Joan, Sant Eliseu, San(t) Perec) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseisd) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-se’n, ana(r) fluixe) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) béf) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbècil, aque(s)t jovent

33. a) car de veure h) porta(r) endins o) inflo(r) de mansb) po(r) de caure i) bufa(r) i fe(r) ampolles p) teni(r) maldecapsc) porta(r) l’aigua al seu molí j) fe(r) sorti(r) de polleguera q) intentar-ho tot

d) fer-ho veure k) passa(r) de llarg r) teni(r) mala sorte) tenir-li votada l) passar-ho bé s) ballar-la magraf) tira(r) pel dret m) pedra angular t) allarga(r) els braçosg) alçar-se en armes n) abreuja(r) el camí u) abaixa(r) el front



9

34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal)

b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars)

35. a) [] labiodentalització f) [β] aproximant k) [β] aproximant

b) [p] neutralització g) [z] sonorització l) [ø] emmudiment

c) [t] ensordiment h) [ø] emmudiment m) [bb] geminació

d) [t] sensibilització i) [p] ensordiment n) [mm] geminació

e) [z] sonorització j) [bb] geminació o) [γ] aproximant

36. a) tant per tant h) punt mort

b) punt culminant i) punt flac

c) malaurat pa que menja j) lluna de mel

d) la setmana entrant k) ja en parlarem

e) infant de pit l) fem tard

f) el cant del cigne m) punt de vista

g) per començar n) la quinta punyeta

pàgina 29

37. a) [bb] c) [k] e) [ð], [ð], [β] g) [ð], [β], [β] i) [t]

b) [β], [ð], [γ] d) [t] f) [ø] h) [ø] j) [b], [d], []

38. Canvis i transcripció:

• el progrés de: velarització [], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z]

• les nostres habilitats ha: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β], sonorització [z]

• tingut: velarització [ŋ]

• conseqüències de: sonorització [z]

• quals no: sonorització [z]

• podem: al·lòfon aproximant [ð]

• sentir: dentalització [n], emmudiment [ø]

• història de: al·lòfon aproximant [ð]

• plena d’actes: al·lòfon aproximant [ð]

• actes violents: sonorització [z], dentalització [n], emmudiment [ø]

• depredacions: al·lòfon aproximant [ð]

• crueltat: dentalització [l]

• abús despietat de: al·lòfon aproximant [β] i [ð], sonorització [z] i [d]

• les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l] sonorització [z], sonorització [z]

• del medi: al·lòfon aproximant [ð], velarització [], al·lòfon aproximant [ð]

• tant: dentalització [n], emmudiment [ø]

• és important: sonorització [z] emmudiment [ø]

• pensant: dentalització [n], emmudiment [ø]

• el primer: velarització [], emmudiment [ø]

• sentit: dentalització [n]

• del terme: dentalització [l]

• cultura: dentalització [l]

• a les millors: sonorització [z], emmudiment [ø]

• obres: al·lòfon aproximant [β]

• capaços de: sonorització [z]• produir: al·lòfon aproximant [ð], emmudiment [ø]

• a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], emmu-diment [ø]



10

• potser: emmudiment [ø]

• serveixen com: velarització [ŋ]

• model: al·lòfon aproximant [ð], velarització []

• esmenar: emmudiment [ø]

• motiu de: al·lòfon aproximant [ð]

• presumpció: emmudiment [ø]

• precisament: dentalització [n], emmudiment [ø]

• aprenentatge: dentalització [n]

• un dels: dentalització [n]

• trets més: sonorització [z]

• característics de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð]

• la vida: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð]

• social: velarització []

• en definitiva: dentalització [n], al·lòfon aproximant [β]

• abast: al·lòfon aproximant [β]

• tots els béns: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β]

• col·lectiu: geminació [ll]

• capaç de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð]

• produir: emmudiment [ø]

• amb: emmudiment [ø]

• fonamental: dentalització [n], velarització []

• el gran: velarització [] al·lòfon aproximant [γ]

• avantatge: al·lòfon aproximant [β], dentalització [n]

• cultura: dentalització [l]

• cada: al·lòfon aproximant [ð]

• superar: emmudiment [ø]• les dificultats del: sonorització [z], al·lòfon aproximant [ð], dentalització [l], sonorització [z], al·lòfon aproxi-

mant [ð], velarització []

• medi: al·lòfon aproximant [ð]

• en forma de: labiodentalització [], al·lòfon aproximant [ð]

• tradició: al·lòfon aproximant [ð]

• i deixa: al·lòfon aproximant [ð]

• sols el: sonorització [z]

• problema: geminació [bb]

• resolt: dentalització [l], emmudiment [ø]

•

les generacions: sonorització [z]• la via de: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [ð]

• fer: emmudiment [ø]

• front: dentalització [n], emmudiment [ø]

39. a) [painə], [awkə], [rəfləksio], [indien], [əŋkura], [pəjzadə], [rəwka]

b) [fəntəziə], [əzemplə], [sənsəsio], [onzə], [ubsəsio ], [əvənistan]

c) [dəzmaj], [əmabblə], [dəntisio], [sawnə], [kwazi], [əspaj], [ubektə]

d) [əskitʃa ], [mitʃ], [ ənusði], [rəβizio], [ajγwa], [əəγa], [ditaðə]

40. a) [əlzifans], [dozmdus], [sampaw], [badiβŋ], [kremɔlpok], [ditzβruts]

b) [əmkzðəmpaw], [todzðinεwðɔɾə], [kapziβərεts], [fluðəkɔr], [madnəβat]

c) [kɔbzðəkap], [fʎzəmpipəðos], [rejzðəluɾien], [temzðəɔk], [tupəstrεt]

d) [rɔkspuʃəγuts], [fadmɔltəfεjnə], [tŋsaŋ], [pɔdzənaɾi], [təmtεdðəɔβə]



11

41. [ aɾiəs]

[ləmaŋkəðəkufiansəpɔtfəɾiunəβɔnəmistatkəputsezmasəsureəlistə noðəskufizðəlzutɔpiks]

[tawɾə]

[faɾazəlsmðəlstewzðəzduzmezntims siəktuəzəmdiplumasiəjsε sγəzmestεndɾəjðonətəndrεzə]

[eminis]

[pulεəl zðərezðətaʎzifezməntəlmenləsadənəralðunnəγɔsikəstapun surtiraβe]

[kanser]

[ezimpurtankəparlizəmləteβəpəɾεʎə ðəlspɾubblεməspəndens siβɔlskəsefurtεʃiləβɔstɾərələsio]

De la paraula al text

pàgina 30

1. [ε]: hem, crec[e]: gent, fer, ben, pell[ɔ]: com, sol, tros, lloc, prou, hort

[o]: no, dos, tots2. vegada: [ə, a, ə] escala, vacances, encara, terrassa

enveja:[ə, ε, ə] permetretreball:[ə, a] davant, cavalls, abans, relax, anar, passarcalçotets:[ə, u, ε] descobertsembla:[ε, ə] tela

3. Sonorització [], sonorització [z], sonorització [d], sonorització [z], sonorització [z]

4. [m], [ŋ], [], [m], [n], [], [ŋ], [n], [ŋ], [m], [n]

5. llei [ej], gaudir [aw], prou [ow], feina [εj], creure [εw], atractiu [iw]

6. ss (essa sorda entre vocals), ix (després de a , per fer el so xeix), g (sempre davant e per fer el so de la j ), s (es-sa sonora entre vocals), tx (so africat sord no final), c (derivat de capaç ), gu (perquè soni velar)

pàgina 31

7.

8. vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin

9. A (preposició), la (article), gent (nom), cada (adjectiu), vegada (nom), li (pronom feble), agrada (verb estatiu), més(quantitatiu), fer (verb), ostentació (nom)

A la gent cada vegada li agrada més fer ostentació.CI CCQ CI SV CCQ SUBJECTE

10. independent, perífrasi, perífrasi, perífrasi, perífrasi, independent, independent, perífrasi

11. Baixar

Anar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar.Recórrer baixant.Portar de dalt a baix, d’un punt a un altre situat en un nivell inferior.Transferir (fitxers) d’un servidor a un client.Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat.

magne magna magnes magnes

bo bona bons bones

car cara cars cares

evident evident evidents evidents

blanc blanca blancs blanques

recòndit recòndita recòndits recòndites

primordial primordial primordials primordials



12

Abaixar Fer descendir a un nivell més baix.Dirigir cap avall.Fer descendir a una condició inferior, a un grau inferior d’intensitat, a un tant inferior, a un grau inferiord’entonació o afinació.

Pujar El mateix que baixar, però a l’inrevés.

Apujar Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort.Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.

Senyalar Fer o posar un senyal (en alguna cosa).

Assenyalar Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.Dir, manifestar.Ésser senyal o indici (d’alguna cosa).

Fixar, determinar (una data, una quantitat).12. Emblanquinada (substantiu), emblanquir (verb), blancor (substantiu), blanquíssima (adjectiu superlatiu)

13. El sufix -arro / -arra . És valoratiu, no vol dir gran, sinó car , ostentós .

14. ostentació- pompa, recòndits- amagats, ocults, magna- colossal, enorme, gegantí, primordial- fonamental,essencial

15. La frase feta és trencar el color i vol dir: deixar d’estar blanc, pàl·lid, bronzejar una mica.

16. Emissor: La periodista Tura Soler. Receptor: el lector d’El Punt . Intenció: criticar un cert tipus de gent. Tema:l’ostentació. Missatge: ara tothom vol mostrar al món que és important. Canal: escrit, l’article d’opinió. Re-gistre: culte, literari. Funció del llenguatge: expressiva.

Gènere textual: columna. Tipologia: argumentativa. Organització: tesi - argumentació - conclusió. Marcadorstextuals: contraargumentatius.



13

2. EL CONSONANTISME

Comentaripàgina 35

1. Títol: Temàtic

2. Tema: L’espai públic europeu. Analitza quina ha estat la importància de l’espai públic a Europa al llarg de lahistòria per arribar a la revalorització actual.

3. Intenció: Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic, per tal que l’enfocament que se li doni a partir d’ara siguil’adequat.

4. Estructura: Inductiva (del particular al general)

5. Tipus d’organització: Seqüència històrica

6. Resum: Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.

a) Sí

b) Sí

c) Sí

7. El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema. De manera que,en primer lloc ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ensofereix, per després desenvolupar-la.

8. - La Barcelona medieval i moderna

Utilitzava l’espai públic per a les justes nobiliàries i els actes de fe, així com fires i mercats, entre d’altres.

- Les metròpolis noucentistes

Modernitat

Desplegaren tots els factors de modernitat creant uns paisatges de qualitat i relativament uniformes, que aca-baren distingint les ciutats metropolitanes de les preindustrials.

Voluntat culturalTransformaren un espai urbà envaït pel públic en un espai habitat, de sociabilitat, quasi moblat a la manerad’un interior. Un lloc on havia de ser possible una àmplia convivència d’usos, que donés suport a la mobilitatgeneral de la ciutat, però que permetés, al mateix temps, ocupar-lo i fruir-ne com a àmbit comú de relació.

- Abans de la Primera Guerra MundialRegles dirigides a garantir la seguretat i, sobretot, la fluïdesa del trànsit automobilístic.Es canvien les relacions de superfície entre vorera i calçada. La velocitat és considerada com un valor bo.Pèrdua del caràcter plurifuncional.El carrer esdevé una carretera i renuncia a la seva vocació d’espai públic.La prioritat dels vehicles per davant dels vianants.

- Des de la Segona Guerra MundialL’espai públic ha estat abandonat, no s’intervenia ni s’invertia.Protagonisme del transport privat pel gran volum de població immigrada.Facilitats a l’especulació immobiliària.Separació de funcions en el teixit urbà.S’han anat perdent les capacitats de l’espai públic.

- Des dels anys vuitantaS’ha començat a tenir consciència d’aquesta carència.S’ha diagnosticat la malaltia.S’han iniciat accions per corregir:

la invasió de l’automòbilpotenciar el transport públicafavorir els vianants i els ciclistesrecuperar espais industrials, portuaris o ferroviaris obsolets

crear nous parcsmillorar els espais públics oberts dels polígons d’habitatges...

9. L’espai públic tenia infinitud d’usos; tot i que es comencés a ordenar urbanísticament, per facilitar la mobilitatde la gent, també se’l tenia en compte per la seva aplicabilitat social.



14

10. Les dificultats:- Els graus d’irreversibilitat en les actuacions efectuades a la ciutat són molt elevats.- El compromís entre l’actuació ideal i l’actuació possible és, per tant, el que forçosament ha d’acabar impo-

sant-se.- Quant a sostenibilitat. Per un costat, hi ha el model que orienta la filosofia d’actuació, al qual cal tendir i, per

un altre, la realitat i els problemes urgents a solucionar.

Les millors iniciatives:- Les més flexibles, susceptibles de ser perfeccionades amb un cost raonable.

- Les que optin per intervencions que condicionin tan poc com es pugui el futur.

11. Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.

12. Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.

Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.

Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i/o funcions.

Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservcióde la biodiversitat.

13. Sobretot a partir de l’aparició del cotxe i de la seva expansió, l’enfocament de l’espai públic canvia: els cotxesprenen importància i la seguretat s’ha de garantir. Però des dels anys vuitanta del segle XX s’està recuperant

l’antiga valoració de l’espai públic.14. Està a favor de recuperar l’aspecte més sociabilitzador de l’espai públic. Es concreta a través de mots que uti-

litza (substantius, verbs, adverbis...): afortunadament, malaltia, corregir...

15. El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició delcotxe que és qui és fa amo d’aquests espais. Tot i que, des dels anys vuitanta del segle XX es tendeixi a recu-perar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que esfaci de manera sostenible.

16. Resposta oberta.


1. a) adversativa, b) disjuntiva, c) copulativa, d) distributiva.

pàgina 41

2. Resposta semioberta. Model:

a) Que els exàmens s’acumulin a fi de trimestre és un problema difícil de resoldre.

b) Recordar la infantesa provoca melangia.

c) Que les convocatòries de setembre hagin estat anul·lades significa per a molts estudiants la repetició delcurs.

d) No és aconsellable manipular aliments .e) Rebre els nous alumnes és una feina dels tutors.

3. a) La lliure expressió va ser una conquesta de la democràcia.

b) La lluita contra la pobresa és el repte del nou mil·lenni.

c) La ignorància de la història suposa repetir-ne els errors.

d) Va ser molt difícil l’alliberament dels ostatges .

e) El trasplantament d’òrgans a humans ha estat un gran avenç de la cirurgia.

4. a) S’arrisquen que els expulsin de l’associació. (CR)

b) No sempre és fàcil combatre la peresa. (subjecte)

c) Va preguntar si podien fer la feina plegats. (CD)

d) Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)

e) M’agradaria que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)

f) No s’adona que la pell també registra el pas del temps. (CR)



15

5. a) En Joan és qui t’ha traït. (Atr)b) Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. (CN)c) La solució és preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)d) Els pares van estar molt contents que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)e) Estic segur de guanyar les oposicions. (CAdj)f) La sensació que tots érem una família va durar poc. (CN)

6. Subjecte / CDa) Li va prometre que aniria a la sessió inaugural. (CD)b) En aquests temps és difícil de fer-se entendre. (subjecte)c) No és convenient que presentis el teu amic als pares. (subjecte)e) Li interessa molt que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)f) Davant de tots els assistents vam exposar que no teníem dret a vot. (CD)

CD / CRa) Li va suggerir de tornar a sortir amb ell. (CD)b) No s’acostuma que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)c) S’arrisca que tot li vagi de mal en borràs. (CR)d) Ens va prometre de dur-nos al cinema dimarts. (CD)e) S’abstindrà de votar a les properes eleccions. (CR)

pàgina 42

CN / CRa) Té la confiança que l’ascendiran el mes vinent. (CN) / Confia que l’ascendiran el mes vinent. (CR)b) S’interessa que organitzem un bon fi de curs. (CR) / Té interès que organitzem un bon fi de curs. (CN)c) S’acostuma que el tractin bé. (CR) / Té el costum de tractar-nos bé. (CN)d) Té la disposició d’entrar en combat. (CN) / Es disposa a entrar en combat. (CR)

e) Es penedeix del que ha dit. (CR) / L’atreviment que té és fora de lloc. (CN)CN / CAdja) Té la certesa que els seus amics l’ajudaran. (CN)b) Estava content que li apugessin el sou. (CAdj)c) El meu fill és capaç de fer la prova de resistència. (CAdj)d) La confiança de ser els vencedors provocà que juguessin malament. (CN)e) El treball i l’estudi són difícils de compaginar. (CAdj)

CAdj / Subjectea) És fàcil que perdem les eleccions. (subjecte)b) Estic encantat de presentar-me com a delegat. (CAdj)

c) És important que t’assegurin a la feina. (subjecte)d) Estem segurs que aconseguirem els nostres propòsits. (CAdj)e) Convé que avaluem les conseqüències dels desastres naturals. (subjecte)

7. Resposta semioberta. Model:a) Va demanar que el substituïssin. (CD)b) Escoltar és signe d’intel·ligència. (subjecte)c) Em molesta que sempre guanyis tu . (subjecte)d) Es penedia de tot el que havia fet . (CR)e) Va recomanar-los d’acabar tota la feina . (CD)f) Vol que fem les paus . (CD)

g) És feliç de trobar-se amb els amics . (CAdj)h) Tancar-se en una església de manera indefinida recorda vells temps. (subjecte)i) Assegura’t que tot estigui en condicions . (CR)j) No has de pensar mai a trencar les negociacions . (CR)



16

8. a) Els va assegurar que arribaria d’hora. (CD)

b) Em molesta que no confieu en mi. (subjecte)

c) Resulta difícil d’entendre el problema. (subjecte)

d) Es va oblidar de portar la calculadora. (CR)

e) És incapaç de recordar res. (CAdj)

f) No sabien si presentar-se d’etiqueta. (CD)

g) Volia que li donessin una nova oportunitat. (CD)h) Tinc por que m’enxampin. (CN)

i) No sap encarregar-se de la germana petita. (CD)

j) Va renunciar que li exposessin els quadres. (CR)

k) No m’agrada que em parlin amb aquest to. (subjecte)

l) Us recomano que li feu una visita. (CD)

m) Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu. (CAdj)

n) Està content que el portin a passejar. (CAdj)

o) M’agrada que portis arracades al melic. (subjecte)

p) Estalviar per a la vellesa és signe de prudència. (subjecte)

9. a) identitat de subjectesb) subjecte genèricc) subjecte genèricd) identitat de subjectese) subjecte genèric

pàgina 43


Nat la contemplava esbalaït i li preguntà qui era. Ella li va respondre que era la Mort. Nat, sorprès, li tornà a re-

petir la pregunta, i ella, en respondre per segona vegada, va demanar-li de seure perquè gairebé s’havia tren-cat l’espinada i estava tremolant com una fulla. Nat encara va preguntar-li un tercer cop qui era; ella va a tornara respondre el mateix i li demanà un got d’aigua. Nat no entenia res i demanava explicacions. La Mort li féu no-tar el vestit negre i la cara emblanquinada per demostrar-li que deia la veritat, així com el fet que no era carna-val, i tot seguit tornà a demanar-li un got d’aigua amb certa impaciència. Nat va insinuar que es tractava d’unabroma, però la Mort li va deixar anar un seguit de preguntes, com si tenia cinquanta anys, si es deia Nat Ac-kerman, si vivia al carrer Pacífic 118, tot afirmant que aquestes dades figuraven en una targeta de visita que liva mostrar després de remenar-se les butxaques. Finalment, Nat li preguntà què volia d’ell, i com que la Mortse sorprengué que li fes una pregunta tan òbvia, Nat va concloure que es devia tractar d’una broma, ja que gau-dia d’una salut perfecta.

11. a) Parla, parla i no sap què diu. (pronom)b) Pregunta-li si vindrà al funeral del veí. (conjunció)

c) M’has de dir quants nois convidaràs a la festa. (determinant)d) Li va demanar qui assistiria a l’acte. (pronom)e) Pregunta-li què vol per sopar. (pronom)

12. Què (pronom) rumia el príncep? Rumia què (pronom) farà en el futur, quan hereti el regne, com (pronom) go- vernarà , quines (determinant) innovacions introduirà i quina (determinant) dona triarà perquè s’assegui al seu costat, al tron.

13. a) Va dir-li-ho.

b) Els ho recomanava.

c) Fes-ho.

d) S’hi va acostumar.

e) Se’n penedí.f) Hi renuncià.

g) Els ho explica.

h) S’hi exposà.



17

pàgina 47

14. a) Les tisores amb què m’he tallat són de punta fina.

b) La premsa que havia lluitat per la llibertat d’expressió està controlada per grups de pressió.

c) Els infants del tercer món de qui tothom parla segueixen sense futur.

d) El pintor les obres del qual són molt cotitzades és parent meu.

e) La corrupció contra la qual van lluitar segueix vigent.

15. a) Aquelles senyores viuen en un indret aïllat. La parla de les senyores és tan genuïna.

b) La pel·lícula no és gens comercial. Jo t’he recomanat la pel·lícula.

c) La depressió té causes hereditàries. Ell ha lluitat tant contra la depressió.

d) El ritme de vida és massa elevat. Ell s’ha acostumat a un ritme de vida.

e) Ha escrit un article. Ningú no ha volgut publicar aquest article.

16. Clàusules adjectives especificatives: a), e), f).

Clàusules adjectives explicatives: b), c), d), g).

17. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom que qualifiquen, l’antecedent, que tenen imme-diatament al davant. Posem entre parèntesis la funció del pronom relatiu:

a) L’escrit que hem redactat tots plegats està molt ben documentat. (CD)b) Els dies que hem passat a la vora del mar són inoblidables. (CD)

c) La taula on escric és massa baixa. (CCLloc)

d) Hem negociat un contracte algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)

e) El minyó a qui vas donar aquell present viu amb els seus oncles. (CI)

f) El deute que vam contraure ens té lligats de peus i mans. (CD)

g) El càrrec al qual vas renunciar presentava grans avantatges econòmics. (CR)

h) No tenen cap referència de la persona a qui han contractat. (CD)

i) El poble on he viscut la meva infantesa és ple de ginesta florida. (CCLloc)

j) El jersei que t’has comprat no et durarà pas gaire. (CD)

k) El canvi del qual tothom parla tant no es produirà fins l’estiu. (CR)

l) El conte de pirates que hem escrit sembla original de debò. (CD)

m) El recipient on llencem la brossa està ben atrotinat. (CCLloc)

n) Les malalties que necessiten més dotacions econòmiques són la sida i el càncer. (subjecte)

o) Els concursants a qui van lliurar les medalles s’han preparat físicament durant tot l’estiu. (CI)

p) L’any que vas néixer va esclatar la Segona Guerra Mundial. (CCTemps)

q) El teatre el nom del qual és d’un escriptor famós obrirà les portes al mes de maig. (CN)

r) El noi en qui pensa la teva germana és un tronera. (CR)

s) El moment històric que reflecteix la novel·la és apassionant. (CD)

pàgina 48


19. Les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta. Els pronoms fan tots la funció desubjecte.

Hi ha també la casada del disset

que sempre porta shorts, i el maricó

del dotze, que viu sol i rep visites.

Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxe

i tenen gos a totes les botigues

i la rossa del vint, que pren el sol

sense sostenidors i té minyona.

Hi ha la nena del vuit, que aquest estiu



18

ha menstruat per primera vegada

i la vídua eixorca del divuit

que maldiu de tothom. Hi ha tres donzelles

que es banyen nues d’amagat i es palpen

mútuament en eixugar-se i riuen.

Hi ha botiguers gasius i un vell que surt

cada tarda amb un caçapapallonesi quan és lluny espia les parelles.

Hi ha un funcionari retirat, que beu

més del compte els dissabtes. Hi ha adulteris

d’una tendresa fonda, insospitada,

i subrepticis cobriments de cor

que en el record esdevindran falenes.

Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gent

de tot arreu, que un dia qualsevol

es veu en un mirall, i ja no té

coratge ni vergonya per trencar-lo.

20. Totes les oracions subratllades fan de complement del nom destacat en negreta i entre parèntesis assenyalemla funció del pronom.

La nit del seu aniversari, en Max no va aclucar els ulls. Mentre els altres dormien, va esperar la fatal arribadad’aquella matinada que (subjecte) havia de marcar el comiat final al petit univers que (CD) s’havia forjat al llargdels anys. Va passar les hores en silenci, estès al llit amb la mirada perduda en les ombres blaves que (sub-jecte) ballaven al sostre de la cambra, com si esperés veure-hi un oracle capaç de dibuixar el seu destí a partird’aquell dia. Agafava amb la mà el rellotge que (CD) el seu pare havia forjat per a ell. Les llunes somrients del’esfera brillaven en la penombra nocturna. Tal vegada elles tindrien la resposta a totes les preguntes que (CD)en Max havia començat a col·leccionar des d’aquella mateixa tarda.

21. Conjunció: a), b), d), g). Pronom: c), e), f), h), i).

pàgina 49

22. a) Tenia el neguit que no superéssim les proves. (substantiva)

b) El neguit que té és infundat. (adjectiva)

c) La preocupació que compartim és una bona quimera. (adjectiva)

d) No comparteixo la preocupació que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)

e) La situació que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora és insostenible. (substantiva)

f)L’esperança que guia la nostra feina és la desqualificació de la intolerància. (adjectiva)

g) Tenim l’esperança que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)

h) El cas que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació és alarmant. (substantiva)i) El cas que porta el tribunal suprem afecta persones aforades. (adjectiva)

23. a) El que diu és incert i poc documentat.

b) No recorda qui el va visitar a l’hospital.

c) Els qui beuen massa els dissabtes dormen tot el diumenge.

d) No facis cas del que et diuen aquells dropos.

e) Estudia el que entra a l’examen.

24. a) No ets conscient de les coses que fas.

b) Pensa en les persones que no han tingut les mateixes oportunitats que tu.

c) Destria les persones que són amics de veritat.

d) Recorda’t de la feina que encara has de fer.

e) S’estima la gent que el lloa sense fonament.



19


26. a) El que diu és prou assenyat. (subjecte)

b) No expliquis el que hem fet avui. (CD)

c) Ho tornarà a qui li ho va deixar. (CI)

d) No et refiïs de qui no coneixes. (CR)

e) Tothom qui tingui gana ha de seure ràpidament. (subjecte)

f) Va recordar el que havíem de fer. (CD)

g) Reclama la pòlissa a qui et va fer l’assegurança. (CI)

h) Aquell noi és qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)

i) La sort dels que van baixar a la cova és a mans de l’atzar. (CN)

pàgina 50

27. a) CDb) CD (Avui hem fet això)c) CI (Ho va deixar a algú)

d) CD (No coneixes algú)e) subjecte (Algú té gana)f) CD (Havíem de fer això)

g) subjecte (Algú et va fer l’assegurança)h) subjecte (Algú ha organitzat els castells al poble)i) subjecte (Algú va baixar a la cova)

28. adjectives / substantives de relatiua) El cas que et van encomanar sembla perillós. (adjectiva, CN)b) El que diu en Pep és mentida. (substantiva de relatiu, subjecte)c) Els qui escriuen amb ploma fan més bona lletra. (substantiva de relatiu, subjecte)

d) El món que descrius no existeix. (adjectiva, CN)e) No pararen de molestar el noi que havia entrat darrer. (adjectiva, CN)f) Va recomanar prudència als qui viatjaven amb autocar. (substantiva de relatiu, CI)

g) No facis allò que t’han prohibit. (substantiva de relatiu, CD)h) El perfil que vas dibuixar era exacte. (adjectiva, CN)i) Explica’m tot el que et va passar. (substantiva de relatiu, CD)

substantives completives / substantives de relatiua) El director de teatre creu que l’obra estarà enllestida a l’octubre. (substantiva completiva, CD)b) Els qui comprin l’entrada aquesta setmana tindran un 50% de descompte. (substantiva de relatiu, subjecte)c) No va saber el que li havien demanat. (substantiva de relatiu, CD)d) Torna-ho a qui t’ho va deixar. (substantiva de relatiu, CI)

e) No sabien trobar la solució del problema. (substantiva completiva, CD)f) Acostuma’t a fer-te el llit. (substantiva completiva, CR)

g) Va confiar que li retornarien l’original. (substantiva completiva, CR)h) Explica’m el que t’ha succeït avui. (substantiva de relatiu, CD)i) Que arribis tard no preocupa ningú. (substantiva completiva, subjecte)j) Tots els qui embarquin l’equipatge s’exposen a perdre’l. (substantiva de relatiu, subjecte / substantiva com-

pletiva, CR)

adjectives / substantives completivesa) Digues-li que faci aviat les maletes. (substantiva, CD)b) Les maletes que vam preparar no es podien tancar. (adjectiva, CN)

c) Recorda bé la primera feina que va tenir. (adjectiva, CN)d) Fomentar l’educació i la cultura és una consigna governamental. (substantiva, subjecte)e) No em sembla bé que sempre et surtis amb la teva. (substantiva, subjecte)f) El dinar que farem avui serà suculent. (adjectiva, CN)



20


pàgina 51

30. a) L’article que has consultat (adjectiva, CN, CD) està molt ben documentat.

b) L’assistència hospitalària, que genera tants dèficits (adjectiva, CN, subjecte), dóna cobertura a tot aquell quil’ha de menester.

c) Era impossible de resoldre els embolics (substantiva, subjecte) que va crear (adjectiva, CN, CD).

d) Les conclusions a què es referí el parlamentari (adjectiva, CN, CR) tingueren un gran ressò periodístic.

e) Vendre samarretes a bon preu (substantiva, subjecte) és un recurs que practiquen els estudiants (adjectiva,CN, CD) que volen viatjar (adjectiva, CN, subjecte).

f) No sap fer la ressenya de la bibliografia del treball (substantiva, CD) que ha de lliurar (adjectiva, CN, CD).

g) El treball que has de consultar (adjectiva, CN, CD) és una tesi doctoral l’únic exemplar de la qual és a la bi-blioteca de Sant Cugat (adjectiva, CN, CN).

h) Els qui han preparat el sopar (substantiva de relatiu, subjecte, subjecte) diuen que guardis bé (substantiva,CD) el que t’ha sobrat a la carmanyola (substantiva de relatiu, CD, subjecte).

i) Es va adonar massa tard del que el públic demanava en aquell moment (substantiva de relatiu, CR, CD).

j) L’objectiu que ens hem proposat (adjectiva, CN, CD) és eliminar la intolerància.

31. Quan va néixer Dani, ja vaig començar a preguntar-me per què el teu germà s’havia volgut casar amb mi (subs-tantiva interrogativa, CD). Després ho vaig anar entenent. Són coses que trobes tota sola (adjectiva, CN). Hi hahomes que es casen per tenir qui els cusi la roba, i els faci el menjar, i els doni els remeis quan estan malalts(adjectiva, CN). Les il·lusions duren poc. I el que fa més mal (substantiva de relatiu, CAtr) és adonar-te que non’havies d’haver tingudes (substantiva, CR). Un dia et casaràs i potser seràs feliç i pensaràs que jo anava equi-vocada (substantiva, CD). La vida és alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viu-re (substantiva, CD). O t’imagines que n’hi ha que són feliços (substantiva, CD) i aleshores tot els sembla mésbonic: potser un dia o altre et tocarà.

32. Activitats a) i b).

La c) és resposta oberta:

33. a) el que

b) qui

c) els qui

d) el qual

e) (d)el que

f) els qui

g) la qual

h) les qui

i) la qual

Oracions substantives

• que va morir el 16 d’agost de 1977 (subjecte)• que Elvis Presley encara és viu (CAdj)• que Elvis viu a l’Àfrica (CD)• que està en companyia de Jim Morrison (CD)• que a la tomba de Graceland hi ha enterrada una altra persona (CD)• que Elvis encara sigui viu (subjecte)

Oracions adjectives

• que (subjecte) el veu en algun racó dels Estats Units d’Amèrica, especialment en su-permercats i benzineres (CN)

• que (subjecte) no es resignen a viure sense el seu estimat Rei del Rock (CN)• que (subjecte) l’acompanyaven sempre (CN)• que (subjecte) estava sonant (CN)



21

34. a) La bicicleta les rodes de la qual estan punxades és de segona mà.

b) Vam fer un examen les preguntes del qual eren d’un curs superior.

c) Van cometre un atemptat el mòbil del qual era provocar un cop d’eEstat.

d) Hem visitat un poble la gent del qual és molt acollidora.

e) Aquella noia el promès de la qual és fill del doctor Planes està passant per un mal moment.

f) La pel·lícula el protagonista de la qual és en R. R. està feta a Xile.

g) Aquella escola les aules de la qual són molt espaioses ha tancat per manca de matrícula.h) El curs la matrícula del qual era caríssima no ha respectat les demandes dels estudiants.

i) Hem conegut una noia la germana de la qual treballa a Brussel·les.

j) Encara no he llegit el llibre l’autora del qual és veïna meva.


pàgina 54


37. a) de què / del qual (t’he parlat del negoci)b) amb qui / amb els quals (vaig anar d’excursió amb els companys)c) a qui / al qual (us haureu d’adreçar al recepcionista)d) amb què / amb el qual (rento la roba amb el detergent)e) en qui / en la qual (confio en la gent)f) a qui / a la qual (he lliurat els beneficis a la institució)g) contra què / contra els quals (lluita contra els ideals)

38. a) El distribuïdor amb qui / amb el qual treballo té molts contactes.b) La casa les finestres de la qual són de fusta és molt antiga.c) L’estudiant de qui / del qual tant parla tothom és inofensiu.d) M’agrada anar al poble on / en què / en el qual va viure la meva mare.e) Havia d’espavilar-me tot sol, la qual cosa / cosa que em va alegrar molt.

f) La situació en què / en la qual em trobo és fruit de decisions equivocades.g) És impressionant capbussar-se en la cova les aigües de la qual són tan clares.

39. a) de la qual e) de què / de la qualb) que f) amb qui / amb el qualc) a qui / al qual g) cosa que / la qual cosad) on / en què / en la qual

40. a) a qui / al qual e) que / el qualb) del qual f) en qui / en la qualc) on / en què / en el qual g) on / en què / en la quald) des d’on / des del qual

pàgina 56



43. a) És tan despistat com la seva germana. (comparativa)b) Tot i que no hi ha cap núvol, el temps canviarà a migdia. (concessiva)c) Era tan loquaç que fins i tot els adults quedaren muts. (consecutiva)d) Recollirem diners per contribuir a una causa humanitària. (final)e) Escriu el poema tal com indiquen les normes de versificació. (mode)

f) Quan acabi la temporada turística, els treballadors tornaran a casa seva. (temps)g) Malgrat que les previsions eren incertes, s’arriscaren a jugar. (concessiva)h) Si tens capacitat de decisió, escolliràs el que més et convingui. (condicional)i) Va actuar d’aquella manera perquè no li deixaren altra opció. (causal)



22

44. a) Escoltaren el concert asseguts a la gespa. (mode)

b) En tornar de vacances, comprarem el material escolar. (temps)

c) Feien els deures tot mirant la televisió. (mode)

d) Esperant l’autobús, xerraren una bona estona. (temps)

e) Participaren en el torneig convençuts de la superioritat del seu equip. (causa)

f) En acabar la cursa, tornaren a casa. (temps)

g) Commoguts per la desgràcia, assistiren els accidentats. (mode)h) Responent totes les preguntes, guanyaren el concurs. (causa)

i) En sortir el sol, iniciarem l’ascens a la Pica d’Estats. (temps)


pàgina 57

46. Les construccions incorrectes són a les oracions b), c), d), e), h), i). S’han de corregir unint les dues proposi-cions amb la conjunció i .

Per exemple: Ensopegà per l’escala i caigué de formanera estrepitosaaparatosa.

47. a) Baldament ho empenyorin tot, no cobriran el dèficit. (concessiva)b) Atès que hi ha majoria absoluta, reformarem els estatuts de la companyia. (causal)c) Estudiant com un escarràs no aconseguiràs superar la prova. (concessiva)d) Era tan tossut que ningú no el podia fer canviar d’opinió. (consecutiva)e) Reunirem els socis per tal que coneguin les noves disposicions legals. (final)f) Recollint roba usada aconseguiràs un bon jornal. (condicional)


49. a) desigualtat –: l’Estatut d’Autonomia del 1931 / l’Estatut del 1932 – més que

b) igualtat :– en Pere / el seu germà – tan com

c) desigualtat: – la situació als Balcans ara / fa cinc anys – més que

d) desigualtat: – la producció vinícola d’enguany / la de l’any passat – pitjor que

e) desigualtat: – la meva generació / la dels meus fills – més que

f) desigualtat: – la decoració d’aquesta sala / la decoració de l’estudi – menys que

g) igualtat –: Ell(a) / el seu amic Pere – tan com

h) desigualtat: – les interferències lingüístiques en les zones urbanes / en les zones rurals – més que

i) desigualtat: – el color verd / el taronja – millor que


pàgina 58

51. Causals: a), d), f).

Finals: b), c), e).


Condició Finalitat Concessióa) si a) per a) malgrat queb) posat que b) a fi de b) tot ic) tret que c) per tal que c) tot i qued) a menys que d) per tal de d) si bée) a condició que e) per e) baldament

Causa Conseqüènciaa) perquè a) de manera que

b) vist que b) així quec) com que c) tant qued) per tal com d) massa... pere) ja que e) tanta... que



23

pàgina 59

53. Text 1

a) Clàusules adverbials:

«quan Rob Halford encara...»: simultaneïtat

«després d’escoltar la cançó...»: posterioritat

«quan havia gravat el disc»: simultaneïtat«després de conèixer...»: posterioritat

b) «d’incloure en les seves cançons...»: substantiva de CN

«a desmentir-ho tot»: substantiva de CR

«que quan havia gravat el disc...»: substantiva de CD

«que si volgués posar missatges...»: substantiva de CD

«en què havien crescut els dos joves»: adjectiva, CN. Pronom: CCLloc

«que si posaven qualsevol disc a l’inrevés...»: substantiva de CD

«que demanaven com a indemnització»: adjectiva, CN. Pronom: CD

«els que es dediquen a escoltar els discos a l’inrevés»: substantiva de relatiu, Atr. Pronom: subjecte

c) Tots els pronoms personals febles marcats en negreta fan de CD.

Text 2

a) «quan es desplaçava amb el seu cotxe...»: temps

«per veure si les investigacions policials...»: final

«com que el tema no es resolia...»: causal

«ja que sovint hi ha gent que assegura...»: causal

«per extreure’n informació...»: final

b) «ha fet córrer molta tinta» ¨ n’ha fet córrer molta (CD)

«quan es desplaçava amb el seu cotxe» ¨ quan s’hi desplaçava (CC Iinstrument)

«van trobar el seu cotxe abandonat» ¨ l’hi van trobar / van trobar-hi el cotxe (C Pred)

«superar el tràngol» ¨ superar-lo (CD)

«assegura haver vist Richey James» ¨ assegura haver-lo vist (CD)

«que estigui senzillament mort» ¨ que senzillament ho estigui (Atr)

«que es fa al planeta Terra» ¨ que s’hi fa (CCLloc)

c) «que ja és famós per l’elevat...»: CN de pont . Pronom: subjecte

«que s’hi produeixen»: CN de suïcidis . Pronom: subjecte

«que tenia clares referències al seu company»: CN de disc . Pronom: subjecte

«que assegura haver vist Richey James...»: CN de gent . Pronom: subjecte

«que deia haver-lo vist...»: CN de persona . Pronom: subjecte«que li deu fer que...»: CN de gràcia . Pronom: CD

«que es fa al planeta Terra»: CN de música . Pronom: subjecte


pàgina 60

1. [ɔ], [ε], [e], [o], [ɔ], [o], [ɔ], [e], [ɔ], [e], [ɔ], [ε], [ε], [o], [e], [ə], [e], [ε]

2. Resposta oberta.

3. [z], [], [ɾ], [ʎ], [z], [z], [ʃ], [s], [], [s], [r], [z], [s], [r], [s]

4. [d] sonorització, [n] dentalització, [ð] mode d’articulació, [z] sonorització, [γ] mode d’articulació, [ŋ] velaritza-ció, [ð] mode d’articulació, [m] labialització, [β] mode d’articulació, [z] sonorització, [d] sonorització.



24

5. sinalefa [əj], elisió, elisió, sinalefa [jə], sinalefa [aw], elisió, elisió, elisió, elisió

6. Accent diacrític: Accent gràfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homògrafs.Exemples del text: sóc, té, es, són, pel, dona...

pàgina 61

7. Determinants: el, la, el, els, la sevaSubstantius: carrer, buidor, pas, peus, copsVerbs: era, s’avorria, m’arrabassava, donavaAdjectius: buitQuantitatius: massaAdverbis de lloc: sota, pertot, aquí, allàPreposicions: de, ambConjuncions: i, i, iPronoms: ell

8. Ja ho he dit - és un verb transitiu perquè porta un CD (ho).

Aprenc a veure - és un verb intransitiu, no porta CD.Sóc a les beceroles - és un verb intransitiu, no porta CD.

Encara no me’n surto - és un verb intransitiu pronominal, no porta CD.

Però ja m’espavilaré - és un verb intransitiu pronominal, no porta CD.

9. a) en - cara - CD, b) la - cara - CD, c) els - ells - CI, d) ‘ls - la gent - CD, e) la-hi - la cara a ell - CD, CI f) les - lescares - CD, CD

10. ser a les beceroles: ser a l’inici d’alguna cosa.

sortir-se’n: algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’unaempresa dificultosa, deseixir-se’n.

trobar el desllorigador: trobar allò que ens dóna la solució d’una qüestió, d’un afer, etc., difícil, complicat.

11. No són ben bé sinònims.Trencar: Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la.

Estripar: Esquinçar. Rompre, fer trossos amb una estirada.

Esbocinar: Fer bocins (una cosa).

Desballestar: Destruir el degut enllaç, l’ajust, de les peces de què es compon (un mecanisme, un objecte ar-mat, etc.).

12. Malmetre / espatllar, desar / guardar, entotsolament / aïllament, mudar / canviar, destorbar / molestar, escruixir / pressionar

13. Veure: percebre la imatge (d’un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d’aquest formen al fons de l’ullsobre la retina.

Veure-s’hi: tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig.

14. a) Fer els ulls grossos. Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho.

b) No fer cap bon efecte a qui ho veu fer.

c) Fingir.

d) Fer coses per cridar l’atenció de la gent.

e) Escapar d’un greu perill.

f) Haver caigut aquesta cosa en poder de qui no ens la tornarà.

g) Tenir-li una forta aversió.

h) Estar vivament satisfet.

i) Ésser curt de gambals o excessivament ingenu.

15. Àmbit: no especialitzat, Emissor/receptor: sense coneixements, Formalitat: baixa, Funció del llenguatge: poèti-ca, Finalitat: eina de treball.




25

Comentaripàgina 65

1. Tema: la famaTipus de títol: temàtic

Visió del món: pessimista i irònica

2. Mite de Jonàs i la balena: El llibre de Jonàs forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit durant elsegle VIII aC. Narra una coneguda història, que comença quan Jonàs va ser enviat per Déu a profetitzar a Níni-ve. Durant la travessa marítima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jonàsi el van llançar al mar, on se'l va empassar una balena. Després d'uns dies de meditació, la balena el va vomi-tar en una platja perquè pogués seguir les ordres de Déu. El Nou Testament veu una prefiguració de la mort iresurrecció de Jesús, ja que Jonàs va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La història ésun signe de la misericòrdia divina.

3. Resposta oberta.

4. Gènere i tipologia textual: narrativa, conte literari

5. Tipus de progressió temàtica: progressió de tema constant

6. Estructura: circular

Temps: Una milmilionèsima de segon, tot i que també hi ha flashbacks que ens remeten al passat més im-mediat o més remot de la vida d’Enric Sanoi.

Espai: el mar Mediterrani

Personatges: Enric Sanoi, el protagonista

Mòbil: Mentre neda és engolit per una balena, segons creu ell, tot i que, realment, resulta tractar-se d’un hi-droavió.

Conflicte: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i això el fa reflexionar sobre la pròpia existència. Quanho ha resolt positivament tot, s’adona que no ha estat engolit per una balena, com pensava, sinó per un hi-droavió, que l’està llançant a un bosc en flames.

7. Tipus de narrador: narrador omniscient total

8. Relat: Enric Sanoi és engolit mentre fa submarinisme i veu en això la manera d’escapar de la seva vida insípi-da, perquè creu que no només que podrà sortir d’aquesta sinó que ho podrà utilitzar en aquest sentit. La rea-litat, però, el precipita a la mort.

9. Fets externs: Enric Sanoi és engolit per un hidroavió que el precipita a un bosc en flames.

Sentiments del protagonista: S’adona que la seva vida és banal, veu en la situació que es troba la possibilitatde capgirar-ho, quan és conscient de la realitat de la situació es veu precipitat de manera inevitable a la mort.Passa, per tant, d’un estat d’angoixa a un estat d’eufòria per tornar a un estat d’angoixa encara major.

10. Descripció protagonista: El protagonista és un home que ha passat per la vida sense pena ni glòria; tot i quehavia estat una jove promesa, la rutina laboral l’ha convertit en aquest home gris que és. Se n’adona ara quees veu en una situació límit i pretén capgirar-ho. Trets essencials: ensopit i rutinari.

11. Sentit del títol: El títol refelecteix un complex joc de paraules entre allò que és abstracte o simbòlic i allò queés real. En primer lloc, el protagonista està alhora entre el cel (glòria - caient des de l’avió) i l’infern (vanaglòria- bosc en flames). Val a dir que la vanaglòria era el vuitè pecat capital, eliminat per Sant Tomàs d’Aquino, peraixò podem suposar que el protagonista peca de vanaglòria , per tant, va a l’infern. Fixe’m-nos que l’oficina ésdescrita per l’autor com una mena de purgatori: «L’oficina no és un lloc celestial, tampoc és un lloc infernal.»En segon lloc, podem afegir-hi un joc de paraules entre la caiguda física i la moral, així com la distància curta,física, entre el cel i la terra en una caiguda lliure i la distància curta, simbòlica, entre la glòria i la vanaglòria.

12. Joc de paraules final: La distància entre la glòria i la vanaglòria és ínfima i feta de fum. Tot i que podria tractar-se d’una expressió metafòrica, el valor que té és el de la realitat: ínfima, una milmilionèsima de segon, i defum, perquè hi ha un incendi. Aquesta és la distància entre el futur que ell havia albirat per a ell mateix i larealitat amb què es troba de sobte.

13. Resum: Enric Sanoi s’adona que la seva vida és grisa, massa grisa, quan mentre estava fent submarinisme esveu engolit per algú o per alguna cosa. Això el fa reflexionar i pensa que cal donar un gir a la seva vida i que la si-tuació en què es troba el pot ajudar, perquè pensa que ha estat engolit per una balena i que podrà sortir-se’n. En-mig d’aquest estat d’eufòria i excitació, però, s’adona que no hi ha salvació possible, que realment ha estat en-golit pel dipòsit d’un hidroavió que el precipita sobre un foc en flames. I no només no en podrà sortir en vida, sinóque, a més, fins i tot la seva mort serà ridícula, ja que acabarà enmig d’un bosc cremat vestit d’home granota.

3. EL LÈXIC





1. cag-an-er, pols-egu-era, amag-at-all, terr-ass-à, flam-ar-ada, cost-an-er, en-jog-ass-ar, pedr-eg-am, en-fein-ass-at,peix-at-er, crid-an-er

2. avant-projecte (tònic), inter-posar (tònic), bes-avi (àton), des-arrelar (àton), post-guerra (tònic), dis-sort (àton), es-fullar (àton), sub-apartat (àton), pre-història (tònic), trans-córrer (àton), con-viure (àton), extra-ordinari (tònic)

3. Resposta semioberta.

Transatlàntic, semivocal, menysprear, malpensar, exdiputat, col·lateral, infrahumà, perdurar, antinacionalista,desfer, postpart, inadequat, extraordinari, avantbraç

4. a-pamar (verb) - pam (substantiu), in-servible (adjectiu), contra-atacar (verb), mal-viure (verb), em-benar (verb) -bena (substantiu), super-home (substantiu), in-flamar (verb) - flama (substantiu), ex-diputat (substantiu), a-con-sellar (verb) - consell (substantiu), des-ossar (verb) - os (substantiu), sobre-càrrega (substantiu), es-fullar (verb) -fulla (substantiu), des-natar (verb), nata (substantiu), il-legible (adjectiu), in-toxicar (verb) - tòxic (adjectiu).

5. pseudo = fals, espuri. Pseudocristià = fals cristià

post = darrere, després. Postguerra = després de la guerra.con = ensems amb, en comú. Conviure = viure amb algú.pre = abans, davant. Prejudici = jutjar abans de conèixer.ex = fora. Exportar = portar a fora.sobre = abundància. Sobrealimentació = alimentació en abundància, en excés.anti = oposició, contra. Antihigiènic = que no és higiènic.des = oposició. Desfullar = llevar les fulles.arxi = superlatiu. Arximilionari = més que milionari.re = tornar. Redreçar = tornar a la seva posició.pre = abans, davant. Pressentir = sentir abans que passi.sobre = damunt. Sobrenatura = per damunt del que és natural o normal.

6. deslleial, inhumà, discontinuïtat, il·lògic, analfabet, dissort, inexacte, irregular, amoral, irremeiable, ingrat, infidel,exculpar, asimètric, disconformitat, inacceptable

7. Resposta oberta.

8. a) l’anomenis, b) van nomenar; a) senyalen, b) assenyalen; a) aguaita, b) guaita; a) abasta, b) basta; a) encreua,b) creuen

pàgina 73

9. codony-er (nominal), lent-itud (adjectival), defici-ència (nominal), gall-iner (nominal), a-terr-atge (nominal), lletj-or(adjectival), clau-er (nominal), fix-ació (adjectival), discre-ció (adjectival), xerr-adissa (verbal), malalt-ia (adjectival),

ros-er (nominal), brut-ícia (adjectival), mati-n-ada (nominal)10. Sufixos valoratius : a) cotx-arro (augmentatiu), b) noi-et (diminutiu), veu-arra (augmentatiu), c) animaló (diminu-

tiu), d) homenet (diminutiu), metjastre o medicastre (pejoratiu-augmentatiu)


a) peu-arro/augmentatiu valoratiu (substantiu), b) bud-ista/doctrina (substantiu), c) besti-esa/qualitat (substantiu),d) fals-a-ment/acció i efecte (adjectiu), e) frega-dissa/acció i efecte (verb), f) ximple-ria/qualitat (adjectiu), g) sucr-era/lloc (substantiu), h) dign-itat/qualitat (adjectiu), i) amag-atall/lloc (verb), j) en-negr-ir/acció (adjectiu), k) humid-ificador/agent (adjectiu), l) financ-er/activitat (verb), m) fust-er/ofici (substantiu), n) menj-ador/lloc (verb), o) bis-be-tó/diminutiu valoratiu (substantiu)

12. codony, condonyer, codonyerar; mongeta, mongetera, mongetar; nou, noguer, noguerar; meló, meloner, melo-nar; cirera, cirerer, cirerar; carbassa, carbassera, carbasserar; oliva, olivera, oliverar; patata, patatera, patatar; fi-ga, figuera, figuerar; rellotger, rellotger, rellotgeria; porta, porter, porteria; teula, euler, teuleria; pastís, pastisser,

pastisseria; carn, carnisser, carnisseria; jardí, jardiner, jardineria; sabata, sabater, sabateria; cafè, cafeter, cafe-teria; gelat, gelater, gelateria

13. decorador, massatgista, paracaigudista, boletaire, enginyer, aprenent, estudiant, cirurgià, pintor, teixidor, lloga-ter, sardanista, ocellaire, perruquer, firaire, ferreter, boxador, comerciant, ermità

26



27

14. Colzada . CopSetmanada . MesuraRucada . Acció pròpia deFeinada . Col·lectiuVentada . Acció pròpia deMigdiada . Període de temps

Fornada . Col·lectiuGarrotada . CopPallassada . Acció pròpia deLlevantada . Acció pròpia deFavada . Col·lectiuClatellada . CopCostellada . CopPerdigonada . CopCastanyada . Col·lectiuCatalanada . Acció pròpia deGaltada . Cop

Quixotada . Acció pròpia de15. a) exactitud, b) dignitat, c) discreció, d) pobresa, e) pulcritud, f) rectitud, g) tranquil·litat, h) ignorància, i) petite-

sa, j) avidesa, k) avarícia, l) fredor. Totes comparteixen el valor: qualitat de i l’abstracció.

16. Derivats nominals : sol - solitud - solista, alt - altura - altitud, fosc - foscúria - foscor, ample - amplitud -amplària,tendre - tendresa - tendror, ximple - ximplet - ximpleria, magre - magresa - magrícia, àvid - avidesa - aviditat,rígid - rigidesa - rigiditat, nu - nuesa - nuditat, trist - tristesa - tristor, clar - clarícia - clariana, gros - grossesa -grossària, abundant - abundància - abundor, llarg - llargària - llarguesa, brut - brutícia - brutor, amarg - amargor- amarguesa, brau - bravesa - bravura, lleuger - lleugeresa - lleugeria, rústic - rusticitat - rustiquesa, coix -coixesa - coixera, gran - grandesa - grandària

pàgina 74


a) jovenalla, sardinada, carreró, magnolier

b) enyorança, riallades, infantesa

c) bastonada, fadrina, consentiment

d) dringadissa, cristalleria

e) raonable, comunisme

f) piuladissa

g) xicalla, escampadissa, menjador, casalot

18. brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarie-

tat, homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat,humiltiat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat

19. a) tenuïtat, b) austeritat, c) arbitrarietat, d) vacuïtat, e) vanitat

20. a) visió, corrupció, b) interrupcions, recepció, detenció, c) possessió, absorció, fusió, d) supressió, correccions,divisió, e) obsessió, abolició

21. ajudar - ajut (regressiu), acabar - acabament, renunciar - renúncia (regressiu), manllevar - manlleu (regressiu),guanyar - guany (regressiu), aclarir - aclariment, abolir - abolició, punir - punició, conèixer - coneixement, man-tenir - manteniment, ensenyar - ensenyament, recomanar - recomanació, avançar - avanç (regressiu), recordar- record (regressiu), cridar - crit (regressiu), abonar - abonament, retallar - retall (regressiu), esdevenir - esde-veniment, créixer - creixement, exhibir - exhibició, aparèixer - aparició, discordar - discordança, recar - recança

22. Segons la conjugació porten a (primera), e (segona) i i (tercera)

-acabament, aclariment, coneixement, manteniment, ensenyament, abonament, esdeveniment, creixement

-abolició, punició, recomanació, exhibició, aparició

-discordança, recança



pàgina 76

23. muntany-enc (nom), amarg-ant (adjectiu), encoman-adís (verb), malalt-ís (adjectiu), esgarrif-ós (verb), dificult-ós(nom), ciutad-à (nom), divisi-ble (nom), negr-enc (adjectiu), pix-an-er (verb), abund-ant (verb), soroll-ós (nom),trist-oi (adjectiu), cap-arrut (nom), baix-íssim (adjectiu)

24. andorrà, francès, montcadenc, sabadellenc, menorquí, afganès, asturià, hongarès, alacantí, rossellonès, argen-tí, londinenc, uruguaià, japonès, montserratí

25. a) esquerrà, que se serveix de la mà o el peu esquerre en allò en què la generalitat de les persones empren lamà dreta o el peu dret.

b) comprensible, que pot ser entès.

c) banyut, que té banyes.

d) defectuós, que té defectes.

e) caparrut, que s’ha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi.

f) marí, que viu al mar.

g) menjables, que no es poden menjar.

h) malaltís, que mostra una disposició habitual a estar malalt, que té poca salut.

i) enraonador, que es plau a enraonar.

j) perceptible, que pot ésser percebut.

k) rondinaire, que sempre està disposat a rondinar.

26. a) cregut (verb), b) governable (verb), c) ploranera (verb), d) negrenc (adjectiu), e) illenc (substantiu), f) ermità(substantiu), g) gegantí (substantiu), h) enginyosa (substantiu), i) luxós (substantiu), j) groga (adjectiu), k) eixor-dadora (verb), l) resplendent (verb), m) xerraire (verb), n) anual (substantiu), o) casual (substantiu)

27. gris - grisor (qualitat de), grisejar (tirant a), grisalla (col·lectiu), grisenc (tirant a)

blau - blavós (tirant a), blavenc (tirant a), blauet (diminutiu)

vermell - vermellós (tirant a), vermellenc (tirant a), vermellor (qualitat de)

negre - negrejar (tirant a), ennegrir (convertir en), negrelló (tirant a), negrenc (tirant a), negrós (tirant a)

28. a) rogenc, b) amargant, c) malaltís, d) tovenca, e) negrosos29. Resposta semioberta.

a) és un infant bellugadís, b) aquest home és un renegaire, c) aquest discurs és entenedor, d) el nebot ésenyoradís, e) aquest foc és extingible, f) és una família cridanera, g) aquest text és traduïble, h) és una robaembrutadissa, i) és un rondinaire i un gemegaire

pàgina 78

30. iris-ar (nom), agull-on-ar (nom), en-trist-ir (adjectiu parasintètic), en-dorm-isc-ar-se (verb parasintètic), telefo-n-ar(nom), tall-usqu-ejat (verb), es-boci-n-ar (nom), en-gol-ir (nom), en-gran-d-ir (adjectiu), esper-on-ar (verb), felic-itar(adjectiu), a-llarg-ass-ar (adjectiu), esglao-n-ar (nom)

31. emmalaltir, empresonar, suavitzar, entendrir, debilitar, endormiscar, esterilitzar, emperesir, avergonyir, dignificar,engrossir, criaturejar, encoratjar, refredar, embarcar, ablanir, alentir, estovar, embogir, esporuguir, fullejar, apres-sar, abaratir, amortallar, endarrerir, empal·lidir, enrabiar, purificar, pilotar, acalorar, flaquejar, acarar

32. Són correctes :a) pol·luir, b) col·lidir, c) decebre, d) garantir, e) matisar, f) aterrir, g) reflectir, h) trair, i) aclarir, j) improvisar

33. a) desossa, b) moblar, c) atemorits, d) turmentis, e) assaborir, f) emmurallaven , g) s’acomiada, h) travessa,i) aterra

34.

28

Adjectiu Nom Verb

negre negrenc negrada ennegrir

verd verdós verdura reverdir

blanc blanquinós blanquet emblanquinar

gros grosset grossor engrossir

humit humitós humitat humidificar



29

35. lleu, alleugerar, lleugeria; lliure, deslliurar, llibertat; breu, abreujar, brevetat; feble, afeblir, feblesa; lleuger,alleugerir, lleugeresa; profund, aprofundir, profunditat; munt, muntar, muntanya; esbarjo, esbargir, esbargi-ment; raó, raonar, raonament; barca, embarcar, embarcament; favor, afavorir, afavoriment; valor, valorar,valoració

pàgina 84

36. Mots habilitats

a) un picasso i un miró (nom propi a nom comú)

b) Els pretendents (adjectiu a nom)c) un parell de martinis (nom propi a nom comú)

d) L’anada i la tornada (participi a nom)

e) Els savis i els intel·ligents (adjectiu a nom)

f) La 322 (adjectiu a nom)

g) un ase i una bleda (nom a adjectiu)

h) El caient (gerundi a nom)

i) un rostit amb un sofregit (adjectiu a nom)

37. tastaolletes (verb + nom) - Persona que comença moltes coses i no en segueix cap.

panxacontent (nom + adjectiu) - Que no s’amoïna per res.buscabregues (verb + nom) - Que li agrada barallar-se.

ventafocs (verb + nom) - Persona, institució, etc., que és injustament postergada obligant-la a fer les feinesmés humils, el paper més galdós, etc.

escurabutxaques (verb + nom) - Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.

llepafils (verb + nom) - Triat excessivament, escrupolós, en el menjar.

pelacanyes (verb + nom) - Persona pobra.

somiatruites (verb + nom) - Persona visionària o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.

escanyapobres (verb + nom) - Usurer, usurera.

rebentapisos (verb + nom) - Espanyaportes, lladre de pisos.

38. figaflor, comptagotes, agredolç, menystenir, malnom, obrellaunes, colltòrcer, sordmut, aiguaneu, caragirat

39. Locucions gramaticals:

a) una mica de (quantificadora), b) una pila de (quantificadora), c) abans de (prepositiva), un miler de (quantifi-cadora), d) a força de (conjuntiva), e) tret de (conjuntiva)

40. Locucions lèxiques:

a) peus de rata, cames de perdiu i potes de gat (nominals) - són noms de bolet

b) braç de gitano (nominal) - és un tipus de postres.

c) a dreta llei (adverbial) - sense tòrcer la llei, amb justícia estricta.

d) a contracor (adverbial) - vencent un sentiment de repugnància, de mal grat.

e) a cor què vols (adverbial) - amb la satisfacció total dels desitjos.

f) ull de poll (nominal), mal de mil dimonis (adjectival) - durícia dels peus / molt abundant.

g) sense mirar prim (adverbial), sobre la marxa (adverbial) - sense ser escrupolós / improvisadament

gelós gelosa gelosia engelosir

brut bruta brutícia embrutar

tènue tènue tenuïtat atenuar

foll folla follia enfollir

covard acovardit covardia acovardir

gèlid gelificat gelor gelartèrbol terbolenc terbolesa enterbolir



41. si l’encerto l’endevino / a la bona de Déu

més llarg que un dia sense pa / inacabable

mal pas / situació difícil

la mar de / molt

joc brut / acció poc correcta

vistiplau / conformitat

vulgues no vulgues / forçosamentper ventura / potser

de mala mort / amb molt poca activitat

cop de cap / resolució sobtada

de paper d’estrassa / fals

com qui sent ploure / impassible

pàgina 85

42. a) d’avui en vuit, b) sobre un llit de roses, c) ni de bon tros, d) muts i a la gàbia, e) l’any de la Mariacastanya,f) partit pres, g) a la quinta punyeta, h) sobre manera

43. ser coix del front / no tenir seny

ser de bona dent / ser menjador

ser de la màniga ampla / ser tolerant

ser el capità aranya / fer actuar però sense participar

ser fluix de llengua / ser indiscret

ser una boca d’or / ser eloqüent

ser una sangonera / ser causa de pèrdua

ser de bona pasta / tenir bon caràcter

ser de poca vida / ser poc menjador

ser del morro fort / tenir mal geni

ser de la primera volada / ser inexpert

ser el cul d’en Jaumet / ser molt bellugadís

ser un calçasses / deixar-se dominar per la dona

ser un cap calent / ser un exaltat

44. a) sord com una tàpia, b) sec com un gaig, c) alt com un sant Pau, d) prim com un fideu, e) dolent com latinya, f) bo com el pa

45. a) té bons costats o bons padrins, b) tinc ben apamat, c) tinc a la butxaca, d) té cara d’ovella i urpes de llop,

e) tinc coll avall, f) tinc el cap com un timbal, g) té estómac o fetge, h) tinc fogots

pàgina 86

46. a) donar carbassa: suspendre, b) fer una carícia : acariciar o acaronar, c) donar a llum: parir, d) donar curs a : dei-xar anar, cursar, e) fer un petó : besar, f) fer la guitza : molestar, g) fer llàstima : provocar pietat o compassió, h)fer una volta : passejar, i) donar peixet : afluixar perquè l'adversari guanyi punts, j) fer una abraçada : abraçar, k)donar ales : donar coratge, ànim, l) fer esses : imitar la trajectòria de la essa en caminar, m) donar carpetada : in-terrompre la tramitació d'un expedient, denegar una demanda, etc., n) donar importància : fer que sigui impor-tant.

47. Fer via - avançar / fer uns ulls com unes taronges - obrir els ulls desmesuradament / fer xup-xup - bullir a poc apoc / fer upa - alçar una criatura / fer una queixalada - picar alguna cosa per menjar / fer una cara nova - pegar / fer volar coloms - il·lusionar-se en coses inútils / fer un paperàs - quedar molt bé / fer un gall - desafinar / fer-se veure - presumir / fer sortir barba - impacientar / fer una escena - escandalitzar / fer un pensament - pren-dre una resolució / fer una gorra - fer pagar a un altre

30



31

48. a) Els bons amics són els que et fan tocar de peus a terra.b) És preferible ser independent i pobre que ser l'últim a la casa del ric.c) Costa d’acceptar la veritat.d) La gent gran és qui dóna equilibri a la família.e) Els problemes familiars s’han de resoldre a casa, no s’han d’anar escampant.f) Qui vol fer massa coses no n’acaba cap.

g) Els joves són poc entenimentats, en general. El seny arriba amb els anys.h) Si treballem malament el resultat serà també dolent.i) S’ha d’estar preparat per qualsevol acció arriscada i ser previsor.j) Qui necessita alguna cosa l’ha de treballar, l’ha de suar, tot necessita un esforç.

k) No ens hem de descoratjar de seguida.Els refranys que no tenen un sentit figurat són: a, c, f, g, h i k.

49. a) Cristina, b) Daniel, c) Elisabet, d) Anton, e) Teresa, f) Meritxell, g) Elisenda, h) Caterina, i) Montserrat, j) Sal-vador, k) Maribel, l) Alexandre, m) Miquel, n) Emili, o) Eduard, p) Concepció

50. a) AFI, b) ATS, c) ONU, d) RACC, e) FAMPAC, f) UGT

pàgina 87

51. a) derivació, b) sintagmació, derivació, c) derivació regressiva, habilitació, habilitació, d) derivació, derivació,e) sintagmació, derivació, f) habilitació, habilitació, g) fraseologia, h) sigles, sigles, derivació

52. L’autor mostra una visió crítica davant el sufix de procedència anglesa –ing , que tant èxit ha adquirit en la nos-tra llengua, de manera que, fins i tot, pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans que, sovint, són in-necessàries ja que hi ha d’altres maneres d’expressar aquella realitat que designen en català.

actualment (derivació), formació (derivació), un conjunt de (sintagmació), original (derivació), convenientment(derivació), pàrquing i càmping (manlleus), trekking, etc. (anglicismes, els que estan en cursiva; manlleus elsque no ho estan), populars (derivació), arrelat (derivació), ha donat lloc (sintagmació), completament (derivació),predilecció (derivació), anglès (derivació), fer el mandra, el dropo, el peresós (fraseologia), anomenar (deriva-ció), popularitzat (derivació), neologismes (composició), camp site (anglicisme), DIEC (sigles), Termcat (acrò-nim), desaconsellat (derivació), expedició excursionista (derivació / derivació), surf (manlleu), sobrereserva

(composició), pluja d’idees, societat de cartera (sintagmació), patinatge (derivació)


pàgina 88

1. [ə, ə, a], [ə, a], [a, ə], [ə, a, ə], [a, ə], [a, ə], [ə, a], [ə, ə, ə], [ə, a], [a, ə], [ə]

[ε], [e], [ə], [ə, ə], [ε, ə], [ə, ə], [e, ə], [e], [ε], [ε], [ə, e], [ε], [e, ə]

[ɔ], [ɔ], [ɔ], [u], [o], [o], [u], [o], [u, o], [ɔ], [ɔ], [u], [o], [ɔ], [o], [ɔ], [ɔ]

2. [s], [ʎ], [], [ʃ], [r], [k], [], [ɾ], [z], [ʃ], [s], [ʃ], [], [γ], [d ], [s]

3. llinatge i lleuger (davant de e cal posar g ), diguin (cal la u per poder pronunciar la g velar i no pas palatal), co-

mençar (cal trencar la c per poder-la pronunciar alveolar i no pas velar), an cestre (davant de e cal posar c i noç , acaba en –e perquè es tracta d’una paraula masculina), netejar (davant de a sempre posem j ), muntanya (a és la terminació per al femení singular), vaixell (darrere de a cal afegir i per fer sonar la x com a xeix)

pàgina 89

4. faci, facis, faci, fem, feu, facin / fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessincriï, criïs, criï, criem, crieu, criïn / criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin

5. a) determinant, b) adverbi, c) determinant, d) pronom

6. a) conjunció - subordinada substantiva - CDb) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN

c) conjunció - subordinada adverbial - CC de Causad) pronom relatiu - adjectiva - CNe) conjunció - subordinada substantiva - CDf) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN



7. avantpassats nostres.

8. gràcia (substantiu), graciositat, graciós, agraciar, graciosament

aigua (substantiu), aiguat, aigualit, aigualir, aigualiment

lleuger (adjectiu), lleugeresa, alleugerit, alleujar, lleugerament

9. pic - vegada / tassó - got / ca - gos / moix - gat / poal - galleda / padrins - avis

10. gènere: article d’opinió; tipologia textual: text argumentatiu; organització textual: particular - general; marcadorstextuals: exemples.

11. La personal gramatical és la primera del singular (jo), atès que es tracta d’un article d’opinió. A més, els exem-ples els extreu de la seva vivència personal.

32



33

Comentaripàgina 92

1. Tema: el tempsIntenció: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera d’entendre el temps ara, a través d’unareflexió de com se l’ha entès al llarg del temps.

2. Dant (1265-1321):

Escriptor, estudià teologia i filosofia; llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics.

Cal distingir tres tipus d'obres en la seva producció: les poètiques, les doctrinals i la Divina Comèdia . Les obres poètiques , en italià, pertanyen al corrent stilnovista i són representades per una obra unitària, la Vita Nova , imoltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el títol genèric de Rime . La Vita Nova ha estat definida comla història ideal de l'amor de Dant per Beatriu. Les Rime , també stilnovistes , tot i que predominen les de temaamorós, són més variades i n'hi ha d'abans i de després de l'exili que va haver d’emprendre. S'hi destaquenles dedicades a Beatriu, i també les rime pietrose , a donna Pietra, amb marcada influència d'Arnaut Daniel; laresta són cançons al·legòriques, sonets a amics, poesies patriòtiques i sonets d'una tençó amb Forese Dona-

ti, de caire realista. Quant a les obres doctrinals , les més importants són: Convivio, De vulgari eloquentia i De monarchia , la primera escrita en italià, i les altres dues, en llatí. El Convivio , compost entre el 1304 i el 1307,havia estat projectat com una obra àmplia formada per una introducció i 14 tractats, cadascun dels quals haviad'ésser un extens comentari d'una cançó original seva, amb una doble finalitat: fer arribar la cultura a aquellsque no havien pogut seguir uns estudis regulars i donar-se a conèixer com a home de doctrina, a més depoeta. D'aquest projecte només escriví la introducció i tres tractats, els quals comenten tres cançons, tot i que,de fet, incloguin temes molt diversos: elogi de la llengua vulgar, exposició de les característiques de la noble-sa individual –do inherent i no pas hereditari–, defensa de la necessitat de l'imperi universal, etc. Les idees nosón originals, sinó que procedeixen d'Aristòtil i dels seus comentaristes, i són reforçades amb nombroses ci-tacions de tota mena d'obres. De vulgari eloquentia , obra incompleta, escrita en llatí entre el 1304 i el 1307,és una defensa i un elogi de les llengües vulgars. Hi és explicat l'origen d'aquestes, especialment de les romà-niques, compara el francès, el provençal i l'italià, classifica i caracteritza (com podia ésser fet al seu temps),amb exemples, les diverses parles italianes i intenta definir el concepte de vulgar il·lustre, és a dir, d'una llen-gua que pogués convertir-se en idioma literari comú a tots els estats d'Itàlia; però aquest vulgar il·lustre, no-més seria digne d'ésser utilitzat en tractar dels temes més elevats (la valentia, l'ardor de l'amor, la virtut) inomés en la forma mètrica de la cançó, l'estructura de la qual i els mots que hi han d'ésser emprats o evitatshi són estudiats amb tota la minuciositat. De Monarchia , escrit en llatí, probablement després de la mort d'EnricVII (1313), és la millor de les obres doctrinals de Dant. Hi demostra que la monarquia temporal, denominadaImperi , és un principat únic, necessari per al benestar del món i per poder complir el fi terrenal dels homes,que l'exercici d'aquesta monarquia pertoca de dret al poble romà i que l'autoritat de l'emperador deriva direc-tament de Déu; és a dir, proclama la independència de l'Imperi i de l'Església, tot i que l'autoritat temporal had'ésser subordinada a l'espiritual. La Divina Comèdia és un poema al·legòric que consta de tres parts (Infern,Purgatori i Paradís ), amb la qual Dant pretén demostrar que per aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg ca-mí que, tot passant per dos estadis (l'odi al pecat –simbolitzat per l'infern– i la purificació en el penediment–simbolitzada pel purgatori–), permet d'arribar a la felicitat terrenal (l'edèn) i a la beatitud celestial (el paradís).En el camí l'home ha d'ésser acompanyat per la raó humana (personificada per Virgili, que representa la filo-sofia i l'autoritat temporal de l'Imperi) i la revelació (personificada per Beatriu, que representa la teologia i

l'autoritat espiritual de l'Església).

Newton (1643-1727):

Físic anglès.Llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d'ésser la sevaobra futura: mètode matemàtic de les fluxions (origen del càlcul infinitesimal), teories sobre la natura de la llumi dels colors, gravitació universal. De les obres de Newton, escrites en llatí o bé en anglès, destaca indiscuti-blement Philosophiae naturalis principia mathematica (1687). En aquesta obra Newton volgué demostrar quetot l'Univers funciona segons una llei natural –la de la gravitació– que no requereix cap aplicació contínua deforça i que només necessita la intervenció divina per a la creació i la posada en marxa. L'obra, en conjunt, re-presenta la culminació del procés revolucionari iniciat per Copèrnic contra l'astronomia clàssica i medieval. As-sumeix les aportacions positives de Galileu i Kepler i acaba donant, a través de raonaments i càlculs inataca-bles, una explicació coherent i versemblant de tota la mecànica celeste, que permet d'explicar fets coneguts(precessió dels equinoccis, irregularitats dels moviments lunars, marees, etc), a més de preveure'n d'altres,com el retorn en un any precís de determinats cometes. Com a matemàtic, se li deu, a part de l'invent del càl-cul infinitesimal (fet al mateix temps que Leibniz), aportacions dins del camp de la geometria –Enumeratio li- nearum tertii ordinis , sobre les corbes cúbiques– i dins del camp de l'àlgebra – Arithmetica universalis , on per-

4. LA SEMÀNTICA



feccionà la teoria general de les equacions–. En el seu llibre De analysis apareix el teorema general del bino-mi, conegut avui amb el seu nom. Com a inventor, hom li reconeix la paternitat del telescopi de reflexió.

Einstein (1879-1955):

Físic alemany.

Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper , Sobrel'electrodinàmica dels cossos en moviment), quatre dels quals –els dedicats a l'anàlisi matemàtica del movi-

ment brownià, a l'efecte fotoelèctric, a l'establiment de l'equivalència massa-energia i a exposar els fonamentsde la teoria especial (o restringida) de la relativitat– s'ocupen en especial dels temes que havien d'impulsarl'espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d'una concepció newtoniana del món físic a la fornida perla geometrització espaciotemporal de la física moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treballà per genera-litzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforços per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixirenel 1916, que publicà la famosa teoria de la relativitat –Die Grundlagen der allgemeinen Relativitätstheorie (Elsfonaments de la teoria de la relativitat general). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball so-bre l'efecte fotoelèctric.

Simone Weil (1909-1943:

Escriptora francesa.

Professora de filosofia, l'interès per conèixer personalment el món del treball i els seus efectes psicològics la

portà a treballar a la fàbrica Renault durant un quant temps. Malgrat el seu pacifisme, però fidel als seus idealsanarquistes, participà en la guerra civil espanyola en el bàndol republicà. Després d'una temporada als EUA,s'establí a Anglaterra, des d'on col·laborà en la Resistència francesa. Nascuda en un ambient judaic, la seva in-quietud mística l'apropà a un cristianisme en la línia existencialista de Kierkegaard. De les seves obres, publi-cades pòstumament, que reflecteixen preocupacions socials i religioses, cal destacar La pesanteur et la grâce (1947), La connaissance surnaturelle (1949), La condition ouvrière (1951), Attente de Dieu (1951; traduïda al ca-talà el 1965) i Oppression et liberté (1955).

Bergson (1859-1941):

Filòsof i escriptor francès.

El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura. La seva filosofia vitalista s'inscriu dins les tendències antipo-sitivistes del començament del segle. Hereu alhora de l'espiritualisme de Jules Lachelier i de l'evolucionisme

de Herbert Spencer, s'oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon. Concep un evo-lucionisme no mecanicista, segons el qual l'univers és animat per un «impuls vital», font originària de vida id'imprevisible novetat, que es desplega en un vessament continu amb un ritme de tensió creadora i de dis-tensió materialitzant. Així, l'esperit i la matèria no són dues substàncies, sinó dos moments d'un mateix mo-viment de creació i de recaiguda. El mètode corresponent a aquesta doctrina és una certa forma d'intuïciómetafísica, que Bergson descriu com una espècie de simpatia intel·lectual, que ens transporta a l'interior deles coses, per oposició a la intel·ligència, que ens les fa conèixer per fora. El jo profund és el lloc on l'impulsvital es fa accessible a la intuïció. La ciència, per contra, fruit de la intel·ligència, fixa i retalla la realitat viva icontínua segons les necessitats de l'acció i tradueix, per la mediació de l'espai, la «duració» en «temps», laqualitat en quantitat, la llibertat en determinisme, dissimulant així el moviment real de les coses. Aquestaconcepció és exposada, amb un art consumat, en les seves quatre obres fonamentals: Essai sur les don- nées immédiates de la conscience (1889), Matière et mémoire (1896), L'évolution créatrice (1907) i Les deux sources de la morale et de la religion (1932). Les altres publicacions, que poden ésser considerades aclari-

ments o aplicacions de la doctrina a casos particulars, es redueixen a dos opuscles, Le rire (1900) i Durée et simultanéité (1922), i dos reculls d'articles i conferències: L'énergie spirituelle (1919) i La pensée et le mou- vant (1934). El bergsonisme exercí una influència difusa, però molt extensa, i és una de les principals fontsde l'existencialisme.

Hegel (1770-1831):

Filòsof alemany.

La tasca de la filosofia, segons Hegel, consisteix a comprendre el propi temps, la qual cosa inclou l'assimilacióconceptual del pretèrit i també del fi de la història. Inicialment Hegel es preocupà de la crítica de la religió em-presa per la Il·lustració: acceptà la raó com a instrument de crítica, però no veié en la religió un pur engany osuperstició, ans quelcom amb un contingut racional (l'anunci de la unitat del finit i l'infinit en una comunitat fu-tura d'homes lliures) que la filosofia ha de fer seu. Hegel s'oposa, per tant, a una concepció transcendent del'absolut: Déu és aquí i es manifesta progressivament en la història, en la mesura que l'home conquereix la lli-bertat. Així, el sistema hegelià reelabora tota la tradició metafísica i religiosa d'Occident per projectar-la sobrela història i la política. Vol que el seu sistema reprodueixi el moviment de la realitat, i per això refà la dialècticacom a llei de tot procés. Els tres moments d'aquesta dialèctica són: simplicitat (identitat indiferenciada), escis-sió (oposició interna) i reconciliació o síntesi (identitat diferenciada).

34



35

Goethe (1749-1832):

Pensador i literat alemany.Es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare,Homer i Ossian. Fou nomenat conseller del principat i, al cap de sis anys, ministre. Procurà de reformar la po-lítica interna i donar un sentit a les relacions intergermàniques; s'ocupà de ciències naturals i filosofia. La Re-volució Francesa el commogué fortament; rebutjà, però, els mimetismes revolucionaris, el punt de vista evo-lucionista i l'impuls al compromís amb la «foscúria» alemanya. L'isolament conformista restava compensatamb una reflexió profunda de la dialèctica històrica i amb un pressentiment futurista de la llibertat plena. La se-va obra literària és extensa. El seu llegat més important és la tragèdia en dues parts Faust , a la qual dedicàpràcticament tota la vida. Goethe, el clàssic alemany més important, és un valor universal: el seu pensamentreflecteix magistralment la inquietud del seu temps davant la irrupció indefectible d'una nova època.

3. Tipologia textual: assaig, perquè es tracta d’una reflexió.

Estructura: deductiva, perquè ens presenta una tesi que reforça amb els arguments que aporta.

4. Tipus d’arguments: Normalment es tracta de fal·làcies ad verecundiam.

5. Tres dimensions del temps:

- La durée : el temps valorat de manera diferent per cadascú segons els diferents factors que intervinguin encada cas.

- La relativitat: el temps valorat en relació a l’observador en cada cas.

- L’acceleració: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir consciència de tot el que passa al nostrevoltant.

6. Informació central: les diferents nocions del temps (al llarg de la història per desembocar a la noció actual).

Informació col·lateral: l’aportació de diferents persones al llarg de la història en aquestes nocions del temps.

7. Definició duració: el pols i el flux del temps tal com és registrat i experimentat per la consciència individual.

Exemplificació duració: No és el mateix el temps per aquells que gaudeixen de benestar o no, per a l’infant oper al vell, mentre somiem o mentre estem desperts, per a l’esclau o per a l’amo, per al treballador industrialen la cadena de muntatge o per al del patró o intel·lectual.

8. Resposta oberta.

9. «Molts pocs tenen accés directe a la teoria de la relativitat.»10. Segon aspecte sobre el temps: El temps es relativitza.

11. Tercer aspecte sobre el temps: L’acceleració de la temporalitat, o sigui, el fet que tot es mogui, passi, canviï...molt ràpid, de manera que fins i tot perds el control del que passa al teu voltant, fet que fa viure la vida ambmolta pressió i angoixa.

12. «Detura’t bell instant» i «El temps són diners». Són contradictòries perquè com que el temps són diners, nopots fer que s’aturi, perquè són diners que perdries, vist des d’un punt de vista totalment capitalista, que ésel propi de la nostra societat actual.

13. A través de la referència a les aportacions de persones destacades.

14. Resposta oberta, per exemple: a) El temps és subjectiu. b) La vida està al servei de la medicina.

15. Resum: La noció del temps ha anat canviant al llarg de la història, ja sigui per adonar-se que hi ha un tempssubjectiu, un temps relatiu a cada circumstància o una acceleració dels esdeveniments. Aquest darrer cas ésel que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, però,tenir temps per a nosaltres.



1. a) cruixit: [-intens], [-continuat], [+aspre], [-confús]

estrèpit: [+intens], [+estrident], [-confús]

brogit: [-intens], [+continuat], [+confús], [+col·lectiu]

terrabastall: [+intens], [+estrident], [-continuat]

rebombori: [+intens], [+confús], [+col·lectiu]



b) esclafit: soroll sec, agut, sobtatfressa: soroll, brogit, continuatescarritx: soroll aspre que es produeix en refregar dues superfícies dures.bonior: remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones.xiulet: so agut i continu.

c) clapoteig: [+ soroll], [- intens], [+ en un líquid]

borbolleig: [+ soroll], [- intens], [+ en un líquid], [+ borbolls]xipolleig: [+ soroll], [- intens], [+ en un líquid], [+ esquitxar]

enrenou: [+ agitació], [+soroll], [+ moviment de coses]xerinola: [+ agitació], [+ soroll], [+ continuïtat], [+ diversió], [+ confusió]bullícia: [+ agitació], [+ soroll], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ confusió]clamor: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ estrident]cridòria: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ estrident], [+ confusió]gatzara: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ diversió]rebombori: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ confusió]xivarri: [+ agitació], [+ soroll], [+ cridar], [+ continuïtat], [+ quantitat de gent], [+ confusió]

esclafit: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec]estrèpit: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec], [+ ressò]pet: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec], [+ esclat]terrabastall: [+ soroll], [+ continuïtat], [+ moviment]tro: [+ soroll], [- continuïtat], [+ sec], [+ explosió]

cruixit: [+soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ parts del cos]escarritx: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ superfícies dures]carrisqueig: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ desagradable]grinyol: [+ soroll], [+ cridar], [+ ser humà/animal], [+ dolor]xerric: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ superfícies metàl·liques]garranyic: [+ soroll], [+ sec], [+ fregadís], [+ mecanisme]

fressa: [+ soroll], [- estrident], [+ continuïtat]brogit: [+ soroll], [+ continuïtat], [+ confusió]remor: [+ soroll], [+ confusió], [+ continuïtat], [- estrident]murmuri: [+ soroll], [+ suau], [+ confusió], [+ continuïtat]rondineig: [+ soroll], [+ continuïtat], [+ queixa]

d) grinyol: crit de dolor del gos i altres animals.lladruc: crit curt, fort i explosiu del gos.clapit: crit sec, agut i penetrant del gos.

2. a) La diferència rau en el mètode terminològic emprat. Mentre els científics occidentals utilitzen una termino-

logia basada en la forma, en les característiques físiques de l’objecte de classificació; en canvi, els nadius aquè fa referència el text utilitzen un altre mètode, que es basa més aviat en la funció, és a dir, en el seu com-portament, la seva utilitat o la relació que s’estableix entre el peix, en aquest cas, i l’home.

b) Nosaltres tenim noms de peixos que provenen dels dos mètodes, així, per exemple, tenim el peix espasa,el peix martell, el peix serra (terminologia basada en la forma), però també tenim el peix de tall, el peix debassa, el peix del diable (relacions funcionals). En cada cas, per tant, ens basem en diferents categories delspeixos, o sigui que apliquem el concepte de categorització d’una o altra manera.

pàgina 99

3. El criteri de classificació dels noms en dyirbal es basa en quatre categories:

• Mascles humans i animals

• Femelles humanes, ocells, aigua i foc

• Menjar no carni

• Tota la resta

El nostre criteri de classificació es basa en grups d’entitats amb propietats similars.

36



37

4. Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic.

El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellàno té vespre i una part del que en català és la nit , és denominada matinada .

pàgina 100

5. El camp semàntic és el dels sorolls dels animals.

Miol (gat), renill (cavall), gruny (porc), mugit (vaca), parrup (colom), esgüell (porc, conill, rata), lladruc (gos), es-garip (ocells nocturns), piulet (pollet), refilet (ocell), cloqueig (gallina), udol (llop), bram (ase, lleó), bonior (abe-lles), bel (be), nyec (ànec), escataineig (gallina), rauc (granota), esbramec (ós), aliret (pollí).

6. El tret semàntic que comparteixen és la poca quantitat.a) una engruna, b) grans, c) un enfilall, d) un gotim, e) un bocí, f) un ramell, g) una mica, h) un grapat

7. El camp semàntic és el del grup, o sigui, quantitat de...

[+humà] escamot, quadrilla, aplec, esbart, batalló, brigada

[ -humà] ramat, rècula, bandada

8. escamot (policies), quadrilla (toreros), aplec (sardanistes), esbart (dansaires), batalló (soldats), brigada (munici-

pals), ramat (bens), rècula (ases), bandada (ocells)9. Camp lèxic dels sorolls.

Sorolls de la natura: repic de la pluja sobre la teulada, el vent que sonoritzava les teules o els arbres.

Sorolls de la ciutat: la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu, agulles de sorolls.

pàgina 103

10. a) Cuinarguisar (coure amb suc i condiments), coure (cuinar amb foc), escalivar (coure al caliu), bullir (coure amb ai-gua), fregir (cuinar amb oli bullent), estofar (coure a foc lent i amb tapa per evitar l’evaporació)

b) Gust

dolç (sucre), picant (cou), amargós (desagradable), àcid (vinagre), salat (sal), insípid (sense gust), agre (àciddesagradable)

c) Senyalempremta (cos), petjada (peu), cicatriu (cos), ditada (dit), rastre (peu), traça (general), marca (objecte)

d) Trencaresbocinar (bocins), desballestar (peces mecanisme), esquinçar (paper, teixit), fracturar (os), esberlar (en elsentit de les fibres), xapar (esberlar)

e) Dirinsinuar (lleugerament), proclamar (anunciar públicament-política), divulgar (molta gent), recalcar (remarcantuna part), reiterar (repetir), formular (reduir), confessar (la veritat), anunciar (una notícia públicament), espe-cificar (en detall), afirmar (dir), negar (desacord), observar (remarcar un fet)

11. a) acció, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) òrgan, h) narració

12. a) dates, dades, b) número, nombre, c) difús, difós, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cur-sa, g) plànol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotmès, submís, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, al·ludeix,m) mitjà, medi

13. Prevenir: Advertir per endavant (algú) d’alguna cosa. Ja l’havien previngut contra les pretensions del president .Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc. Prevenir una objecció, una dificultat.Aquest és un bon remei per prevenir una recruada . Disposar per endavant l’ànim (d’algú) en un sen-tit favorable o desfavorable. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.

Preveure: Veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer). Preveure l’èxit d’una empresa. Fàcil, difícil, depreveure. Era una cosa prevista.

Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç. Les mànigues de la camisa són massa llar-

gues.

Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció de-terminada, líquids. Els bombers van haver d’utilitzar la mànega per apagar el foc que s’havia declarat a l’entrada de la facultat.



Addició: Acció d’afegir, d’agregar. Feu les operacions d’addició de la pàgina 203.

Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del controlvoluntari. Aquest medicament produeix addicció.

Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de me-surar. No n’oblidis la mesura de longitud!

Mida: Mesura, especialment lineal. Cal prendre les mides de la post.

Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit decomponents, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous.

Complert: Executat completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compliré els teus desitjos.

pàgina 104

14. a) diferenciar b) segregaven, c) destriar, d) escindit, e) descartar, f) destituir, g) repudiar

15. a) s’estarà, b) sobreviure, c) alimentar-se, d) resideix, e) senten, f) subsistir, g) mantindran, h) habiten

16. a) existeix, b) tindrà lloc, c) esdevenir, d) s’estava, e) és propi, f) formava part, g) van adreçades

17. culte / estàndard / col·loquial

a) colpejar - pegar - estomacar, b) escarni - befa - burla, c) foll - boig - tocat de l’ala, d) cavil·lar - pensar - barri-nar, e) embriagar-se - emborratxar-se - agafar una turca, f) escapolir-se - fugir - guillar, g) gosar - atrevir-se -posar el cascavell al gat

18. a) observar, b) llambregar, c) badar, d) guaitar, e) fitar, f) contemplar, g) atalaiar

La durada, l’atenció i l’abast de la mirada són trets que poden diferenciar les maneres de mirar.

pàgina 105

19. Per paràgrafs:debatut, distintives, recalcar, parlar, individus, competentsenraonar, enginy, expressar, idees, demostra, habilitats, s’ensinistren, motivar

manca, incisius, insatisfetes, assolir, fer servir, enunciaciófomentar, vassalls

20. a) va suplicar / va exigir, b) irat / tranquil, c) han empresonat / han alliberat, d) han sepultat / han desenterrat,e) la transparència / l’opacitat, f) sec / agradós, g) servil / arrogant, h) ha acceptat / ha refusat, i) superada / fra-cassada

21. gradual, complementari, invers, gradual, complementari, gradual, invers, complementari, complementari, gra-dual, complementari

22. De més a menys fort: esgargamellar-se, bramar, cridar, parlar, murmurar, xiuxiuejar

pàgina 110

23. Tos són homòfons.a) accés, b) excés; a) excepció, b) accepció; a) lliurament, b) lliurement; a) avanç, b) abans; a) efecte, b) afecte

24. Caçar – no ser una cosa fàcil.Disseminar – difondreErigir – impulsar una cosa que destaca per la seva grandesa.Esmolar – promoure l’agudesa.

25. a) ull = forat, b) cap = final o part alta, c) peu = part inferior, d) coll = part superior (amb forma similar a la delcoll, part del cos), e) mà = estri que s’utilitza amb la mà, f) cara = costat on hi ha una figura, g) ala = ocell,h) dent = forma i/o disposició similar a la de les dents dins de la boca, i) copa = forma de vas, j) columna = ele-ment de suport, k) falda = part baixa, l) cama = forma d’extremitat

pàgina 111

26. nodrir: SF (sentit figurat) / SP (sentit propi); assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP;amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP

38



39

27. a) fruit de (sentit figurat) - producte (sentit propi) - agriculturab)navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàticac) atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerrad)pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologiae)impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitatf) clatellada (SF) - derrota (SP) - violència

g)combat (SF) - tracta (SP) - guerrah)carrega (SF) - critica (SP) - guerrai)baixa (SF) - inferior (SP) - mesura

28. a) l’estat espanyol ja es veu venir la pedregada

b) l’explosió de la bombolla

c) «bye, bye» Bush

d) rescatar l’Església

e) una arma de dissuasió massiva

f) goig dels carques

g) bilions d’euros públics per aturar l’hemorràgia

pàgina 112


30. a) metonímia, b) metàfora, c) metonímia, d) eufemisme, e) metàfora, f) metàfora, g) eufemisme, h) metonímia,i) metàfora, j) metonímia, k) metàfora, l) metonímia, m) eufemisme

31. a) SP - SF (sentia una gran complaença)

i) SF (va buscant) - SP

j) SP - SF (incita)

k) SF (va tenir un disgust) - SP

32. vailet: el criat abans sempre era un jove per això n’ha esdevingut un sinònim.brut: la negativitat del mot brutal l’ha portat a associar-se amb manca de netedat.

glatir: la cadència dels lladrucs ha menat el mot a evolucionar cap a batec del cor i d’aquí, per l’associació en-tre cor i amor, l’ha portat al sentit de desitjar.

pàgina 113

33. a) causes per les quals la paraula ADN ha penetrat en la societat:

• Per les seves virtuts: té moltíssims significats socials i científics.

• Gràcies a un conjunt d’estratègies divulgadores, com la metàfora.

• És un símbol d’un temps, d’una època. La de la lluita dels humans per abordar un repte captivador: enten-dre la vida i els seus secrets.

b) Resposta semioberta.

ADN = llibre (perquè hi ha escrita la informació de la vida)

ADN = escala de mà (perquè té forma d’espiral)

34. Tarda de pluja

La pluja = història, perquè és moment de recolliment, de mirar per la finestra

Els paraigües = dòcils rellotges del capvespre. Vistos des d’un balcó, per exemple, poden semblar rellotges

La ciutat = mirades, perquè t’hi perds a dins

La meva tardor = la maduresa del poeta

Es fa fosc = provoca tristesa

Foc mort (Vinyoli)

L’incendi pur de l’aurora = primers instants de la sortida del sol, quan és ben vermell, pur perquè és un «in-cendi» no provocat, natural.



Excés de roca estèril = paisatge rocallós, monòton a causa de la foscor

L’obscur = la nit, és a dir la situació difícil en què es troba

Ni cap estrella = bons moments

Terra del foc mort = terra estèril, després d’un incendi o terra sense llum i sense aigua


pàgina 114

1. [e, ə], peça, resa / [ɔ, ə], poses, roses / [ə, ε], entès, tramès / [o, ə], tona, broma / [ə, ɔ], però, ressò / [ə, e], fa-ré, paper

2. a) sent[i]r, que[ø]xa, fam[i]l[i]a, ga[j]rebé, ma[j], d[i]a, reconè[ø]xer, a[ø]xò, soc[i]etat, espec[i]alment, tr[i]ar,ga[j]re, constru[i]r, cone[ø]xement, c[i]ènc[i]a, anunc[i]at, jo[j]a, flu[ø]xesa

b) freq[w]ent, q[w]antes, q[ø]e, cas[u]alitat, practiq[ø]en, q[w]alitat, aq[ø]ella, me[w], j[u]stament, ve[w]re,q[w]an, aq[ø]est

3. [n], [m], [n], [ŋ], [n], [], [ŋ], [n], [n], [n], [ŋ]

4. Desfer un diftong: espontaneïtat . Fer sonar la u : freqüent

pàgina 115

5.

6. Connectors oracionals temporals: freqüent, sovint, gairebé mai, algun dia

Connectors oracionals causals: perquè, bé... bé

Connectors textuals: amb la mà al cor, per exemple

7. Tots aquests mots són abstractes.

valor: qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui.

societat plural: societat basada en el respecte mutu i a la diferència cultural, religiosa, ideològica, etc.

llibertat: estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària,de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc.

aprenentatge: procés pel qual un individu o una col·lectivitat adquireixen coneixements, habilitats, trets o pau-tes culturals, com el llenguatge, els prejudicis, les normes, les creences, les regles de conducta.responsabilitat: capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’undeure, de donar-ne raó.

8. a) casualitat : que s’esdevé sense ésser previst o esperat, sense causa coneguda.

causalitat : relació de causa i efecte.

b) perjudici : dany causat al bon estat, a la marxa, a l’èxit, d’algú o d’alguna cosa.

prejudici : indici o opinió preconcebuts.

9.

40

Participi Gerundi Participi Gerundi

apendre après aprenent estar estat estant

atendre atès atenent veure vist veient

fer fet fent poder pogut podent

ser estat essent dir dit dient

voler volgut volent reconèixer reconegut reconeixent

Nom Adjectiu Verb Adverbi

coratge coratgia coratjós encoratjar coratjosament

natural naturalitat naturalitzat naturalitzar naturalmentbo bonança bondadós bonificar bonament

mal malesa malvat maleir malament



41

10. La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquestsjudicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, laseva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada per-sona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni ca-da societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal. És per tot això que la moral sovint ésun conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vidano amb imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat.

L’ètica, d’altra banda, és una reflexió sobre la moral. L’ètica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell di-ferent: es pregunta per què considerem vàlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals quetenen diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i la seva legitimació, investiga què és espe-cífic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teo-ries que estableixen i justifiquen allò pel qual val la pena viure.

11.

12. Gènere: assaig. Tipologia: text argumentatiu

13. Modalitat oracional: enunciativa i imperativa. Persona gramatical: 1a persona del plural. Noms: abstractes.Temps: present. Connectors: lògics

Avaluació

pàgina 116

1. [u, e], [i], [ə, ɔ], [ə], [a], [e], [a, i, ə], [u, ə], [a, ə], [i, ə, ə, ə, i, o], [ə], [ə, ɔ], [ə], [e], [ə], [e], [ə], [ə], [ə, ə, i, a],[ə], [a], [e], [ə], [ɔ, ə], [ə], [ə, w, i], [ɔ]

2. Gràc[i]a, [i]n[i]c[i]al, fa[ø]g, d[i]c, d[i]es, ma[j], cond[i]c[i]ona, comparè[ø]xer, med[i]eval

di[w]en, lli[w]re, objecti[w], escri[w]re, aq[ø]ell, q[w]ants, q[w]an, trobe[w], progresse[w]

pàgina 117

3. Resposta semioberta.No hi ha neutralització: bo, com, m’he, fer, cap, ple, més, Jordi, temps, no

4. [d] sonorització, [] palatalització, [dz] sonorització, [β] al·lòfon, [m] labialització, [m] labialització, [z] sonoritza-ció, [d] sonorització, [m] labialització, [ð] al·lòfon, [ð] al·lòfon, [ð] al·lòfon, [ŋ] velarització, [m] labialització, [b]sonorització, [dz] sonorització, [ŋ] velarització, [z] sonorització

5. És una excepció a la regla: els mots que inclouen la cadena -ject- porten j en comptes de g .

6. a) transitiu, b) intransitiu, c) transitiu, transitiu, d) transitiu

7. a) conjunció, b) conjunció, c) conjunció, d) pronom, e) conjunció

8. Subjectes: a) algú, b) una altra interpretació, c) això, d) que algú hagi volgut combinar els noms

9. Funció: CAdj, Atr, CD, CR, CD, CR, CI10. a) subordinada adverbial final (CC finalitat), b) subordinada adverbial causal (CC causa), c) subordinada subs-

tantiva (Atr), d) subordinada substantiva (CD), e) subordinada substantiva interrogativa indirecta (CD), subordi-nada substantiva (CD), subordinada adverbial condicional (CC condició)

Emissor Receptor Intenció Tema

filòsoflectors de la revistaEl Temps

aclarir la qüestió delsvalors de la societatactual

encoratjar

Missatge Canal Registre Funció del llenguatge

tesi : Som massa poc críticsamb els nostres valors

revista (assaig) culte referencial i conativa



42

11.

12. a) senzill; b) versió

Substantiu Substantiu Adjectiu Verb Adverbi

perill perillositat perillós perillar perillosament

símbol simbolisme simbòlic simbolitzar simbòlicament

veritat verisme vertader verificar veritablement



43

Comentaripàgina 123

1. Tema: l’eufemisme, les paraules que utilitzem per comunicar-nos paranys i metàfores del que realment volemdir.Títol: temàtic

2. Intenció: conscienciar la gent del perill del llenguatge eufemístic

3. Funció del llenguatge que domina: conativa, referencial i metalingüística

4. Sí, perquè es fa referència a la manera d’utilitzar el llenguatge, als eufemismes als quals recorrem per tal dedissimular les qüestions negatives.

5. Gènere: assaig

Tipologia textual: argumentatiu

6. En el segon paràgraf, fa referència al llenguatge políticament correcte, als eufemismes que s’utilitzen per de-signar realitats adverses.

En el tercer paràgraf, fa referència a la utilització excessiva de la paraula tema per evitar una altra paraula mésconcreta, però també carregada de més connotació negativa.

En el quart paràgraf, se centra en les bombes i els seus efectes i el llenguatge que s’utilitza per tal de neutra-litzar-ne l’expressió.

En el cinquè paràgraf, són les expressions al voltant de les guerres i de tot allò que se’n deriva que centren laatenció de l’autor.

En el sisè paràgraf, exposa que els eufemismes s’utilitzen per evitar fer servir paraules que denoten negativi-tat i que, per tant, són impopulars.

En l’últim paràgraf, recupera una cita de Lewis Carroll per fer-nos adonar de l’ús que poden fer de les paraulesels que tenen el poder.

7. Tipus d’argument: exemplificació

8. El preocupa que la gent no sigui conscient d’aquesta voluntat de donar el tomb a les paraules.

9. L’àmbit de les malalties, la mort, el sexe i determinades funcions corporals; el de la política i dels afers públics,i el vinculat a les bombes i a la guerra. En el primer , fa referència a un ús innocent; en el segon, el critica i, enel tercer, el denuncia.

10. Sobretot la seva posició es manifesta a través de la ironia, però també amb sintagmes i frases com: és el jocde les mentides i de l’ocultació de les realitats perverses, del que e tracta és de pervertir el llenguatge, fins alímits immorals, allò que no és res més que una guerra injusta, etc.

11. traspassar / morir – peremptoris judicials / presons – intervenció / invasió

12. Pervers: Perquè s’utilitza una paraula per donar-li, fins i tot, el sentit contrari al que realment significa.

Pobres paraules!: Perquè les paraules no poden fer res davant del mal ús que en fan les persones.

13. a) Que en tots dos casos s’utilitzen paraules que indiquen una cosa per tal de referir-se a una altra.b)Sí, perquè tot i que, en el cas de l’eufemisme, la paraula en qüestió no sempre mantindrà una relació de sem-

blança amb la realitat a la qual vol que es nombri; sí que s’està utilitzant una altra paraula per referir-se a unaaltra cosa.

14. El narrador es queixa de l’ús de les paraules. Fa referència a l’ús innocent dels eufemismes que fem servir perevitar parlar de realitats desagradables que envolten la nostra vida, però que en formen part de manera inevi-table, com la mort. Critica cert llenguatge que afecta la vida política i els afers públics perquè defuig la realitat,com per evitar-la, tot són temes i no problemes. I denuncia l’ús de vegades totalment tergiversat de paraulesper referir-se a la realitat més cruenta que envolta les guerres, ja no hi ha invasions sinó intervencions. Ens volfer adonar de les paradoxes que s’amaguen darrere aquesta utilització del llenguatge.


1. a) situació 2, b) situació 1, c) situació 3

5. L’ADEQUACIÓ TEXTUAL



44


Situació 1: Un periodista fa un reportatge sobre el TGV.

Situació 2: Els malentesos d’una persona que truca a una amiga des del tren, però s’ha equivocat de número.

Situació 3: Un poeta escriu un llibre sobre els trens.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.


a) Vol comunicar que ha oblidat de fer els deures.

b) Vol comunicar que té fred o que li molesta l’aire.

c) Vol comunicar que té mal a l’esquena causa del pes.

pàgina 131


Contextos per a:

- Quin ensurt!:

• Pensava que havia oblidat les claus (quasi he sentit por).• No sabia que hi havia algú a casa (he tingut por).

• No m’has fet gens de por... (és mentida que tinc por).

- Que trist!:

• Veure algú tan intel·ligent ficar-se en drogues (tristesa moral).

• La pel·lícula m’ha fet plorar (tristesa física).

- Quin disgust!:

• No és el regal que m’esperava (sorpresa).

• M’ha deixat la meva xicota (dolor).


a) Jo tampoc he tingut temps d’anar a comprar les cerveses perquè també treballo, com tu.

b) La feina no li ha anat bé perquè no ha guanyat res.

c) Segurament s’ha posat a plorar a causa de l’emoció.


En Marc potser té migranyes o mals de cap perquè té un greu problema amb la Joana.

Potser ella li és infidel o no l’estima. En tot cas, ell no el vol solucionar, no es vol enfrontar al problema o bé tépor de fer-ho.

9. Resposta oberta.

Díctics

Persona: tu, nostre, vosaltres, els meus, els teus, tu i joTemps: abans, ara

Espai: això, hi, aquí, ho, allà

pàgina 132


aquí

a) un autobús

b) un aula

c) una empresa

d) en un lloc de vacances

e) a casa

f) un col·legi



45

allà

a) un altre país

b) un altre lloc

c) la mort

d) una altra escola

e) el poble

això

a) una resposta

b) un sac de runa

c) el que tinc a la mà

d) deixar-lo al carrer

e) estar embarassada

f) riure

g) un vestit

nosaltres a) el professor i els alumnes

b) el cap d’un govern i el poble

c) uns amics

d) una parella

e) uns alumnes al professor

f) els habitants d’un pis

vosaltres

a) els fills

b) un equipc) un partit polític

d) els fills

e) els treballadors

f) gent amb sort

g) grup de punks

pàgina 136

11. Altres veus, a part del narrador :

• Algú que li diu on ha d’anar (indirecte). «Li han dit que era aquí»

• La mateixa veu (sense marques). «Quan siguis al carrer...»

• La mateixa veu (indirecte). «Li han parlat...»

• La mateixa veu (sense marques). «Sobretot, cap espelma...»

• La mateixa veu (indirecte). «Li ha quedat clar...»

• La mateixa veu (indirecte). «L’han ben informat...»

• La mateixa veu (sense marques). «...no tens pèrdua...»

• Un cavaller (discurs citat). «Hi endevina un cavaller...»

• El cavaller (directe). «Heu estat puntual...»

• El cavaller (directe). «Aquí teniu...»

• El cavaller (sense marques). «Demà cap al tard...»

12. Text 1

Absència. Impersonalitat. És un text objectiu.



46

Text 2

Presència. Text subjectiu.

DIXI

Els radiooients catalans(nosaltres) voldríem(nosaltres) podíem...

(nosaltres) fem un pas...(nosaltres) perdem...(nosaltres) et buscarem...

POLIFONIA

Antoni Bassas

Algú

Bassas

El seu adéu...

ell

Antoni

et buscarem

MODALITZACIÓ

Valors positius:Mentre ell convertia l’emissora en líder indiscutibleSempre respectuós i a anys llum del sectarisme...Té dignitatAmb ell perdem un valor valuós instrument de vertebració del país...

Valors negatius (la notícia del cessament i alguns polítics)Notícia desoladoraEls polítics que forcen el seu adéu

No han parat d’oferir espectacles lamentablesNo vol ser un titella dels assedegats del poderSense ell fem un pas més cap a la berlusconitzacióLa festa que estan fent uns quants miserables

pàgina 137

Text 3


DIXI

em

POLIFONIA

(nosaltres) hem demanatensnosnostra, nostres

MODALITZACIÓ

l'exhibicionisme verbal campaque no hem demanat ni ens calens violenta enormement, ens provoca una mena de fàstic o rebuig visceral o un morbo sobtati mai amb un

es fiquen la llengua fins a profunditats insondablesesberlament públic de la intimitatpassotismefalta de consideració



47

PREGUNTES RETÒRIQUES

Gairebé tot l’últim paràgraf

Text 4

Absència. Impersonalitat. És un text objectiu.

Text 5


DIXI

A miemm’animaven(Jo) vull...

POLIFONIA

ens convida...la nostra història...el senyor Josep Benet...-ell...i la senyora Florència...

les persones que...totes i tots els dorriencstotes ellesla persona de Josep Surroca Bovéun dorrienc

pàgina 134 I 145

13.

14. Text 1

És inadequat perquè, encara que respecta el seu interlocutor, marxa del tema principal, de la queixa, per pas-sar a altres qüestions que no vénen al cas i, a més, no respecta les regles sintàctiques, escriu tal com pensa;és un estil més propi del llenguatge oral.

Text 2

La intenció del pare és bona, però el registre que utilitza, el científic, és inadequat.

Text 3

És inadequat la barreja del tractament: passa del «vostè» al «tu» que, de fet, és massa informal i no escaugens al tipus de text.

Text Tema Intenció Interlocutors Canal Àmbit d’usFunció delllenguatge

Registre

1 especialitat objectiva especialista-lector escrit formal referencial tècnic2 general subjectiva coneguts oral informal expressiva vulgar

3 especialitat subjectiva escriptor-lector escrit informal poètica col·loquial

4 especialitat subjectiva especialista-lector escrit formal conativa tècnic

5 general objectiva oral informal fàtica estàndard

6 especialitat objectiva escriptor-lector oral informal expressiva col·loquial

7 general objectiva escrit informal conativa tècnic

8 especialitat objectiva especialista-lector escrit informal referencial científic

9 especialitat objectiva especialista-lector escrit formal metalingüística científic

10 general subjectiva especialista-lector escrit informal poètica literari11 especialitat subjectiva escriptor-lector escrit formal poètica literari

12 especialitat objectivaespecialista-especialista

escrit informal referencial tècnic



48


pàgina 147

1. a) L’autor és mallorquí (Acrollam = Mallorca) i es parla de Palma, la capital. L’illa ha patit, des de fa anys, la fe-bre de la construcció. D’aquí ve la queixa de l’autor en aquest text. D’altra banda, utilitza la variant balear delcatalà.

b) L’autor s’adreça a un receptor més aviat culte, ja que cita uns personatges mitològics i juga amb els refe-rents literaris.

c) L’obra és de total actualitat, encara no s’ha aturat aquest deliri de construcció massificada. I la nostra televi-sió, malauradament, tampoc no ha cessat d’emetre teleporqueria.

2. Variació històrica: edat contemporània

Variació geogràfica: bloc oriental (mallorquí)

3. Hi ha una relació estreta entre canal oral i escrit, atès que l’autor dialoga amb un company sobre el tema delseu relat alhora que n’escriu fragments (hi ha polifonia).

4. La dixi del títol és temporal: mentre . Fa referència al moment de l’autor, mentre escriu aquest relat, la co-rrupció continua. Aquest motiu el recupera a la narració, quan els vellets senten realment gemegar el ci-

ment.5. a) Intervencions en el diàleg.

–No ho entenc...

–Atura el carro...

–...en què quedam?...

–Vull organitzar...

–No va bé...

–Tens raó...

–No volia dir això...

–M’agradaria...

–Les emulsions...–En un món...

–No parlaràs...

–No, semblaria...

b) Les dues veus són el mateix autor que es desdobla. Inventa una veu per poder raonar dos punts de vista di-ferents. Aquest joc enriqueix el text alhora que n’argumenta les possibles crítiques.

c) Característiques de l’enunciador.

• La veu critica l’inici de la història perquè no és un tema literari d’actualitat, mentre que l’autor en de-fensa la tria dient que vol contar la bondat del quotidià i no pas la maldat, com fan amb la teleporque-ria.

•

Més endavant, la veu li critica la inversemblança dels personatges mitològics en el món actual. L’autores defensa dient que vol retre homenatge a l’amor llarg i quotidià enfront d’un món deshumanitzat.

d) Les veus dels protagonistes són d’en Tomeu i na Martina i apareixen en estil directe però sense marques(ni guió ni cometes).

e) La funció dels mitjans de comunicació en aquest text és fer-nos veure que ells mostren una visió del móndeshumanitzada, morbosa, en comptes de fer com l’autor, que lluita per mostrar la bellesa i palesa els he-rois quotidians.

6. Filemó i Baucis, que són dos personatge mitològics, són, de fet el tema del llibre que vol escriure i es basa enuna transposició del mite a l’època actual, en què aquests dos vellets viuen aïllats i veuen amb preocupaciól’abús urbanístic de l’illa. Així, l’autor vol (re)crear la seva història, que és una mise en abîme , és a dir una histò-ria dins la història que aprofita per criticar durament allò que mirem a la televisió: la teleporqueria a més de lacorrupció i el deliri constructius de Mallorca.

7. Es tracta d’un text narratiu construït de manera molt complexa i heterogènia, ja que té aparença de diàleg,que és el que fa avançar, realment, el relat. El tema de fons, però, és l’embrió de la trama d’una altra histò-ria.



49

8. Trets dialectals:

moix (gat), emperò (forma arcaica de però), en què quedam (en què quedem), xorraquen (xerraquen, serren,tallen per la meitat), peguen foc (cremen), a les totes (molt, en abundància), començ (començo), foganya (fo-gaina, foguera), pots pensar (ja ho pots ben dir), pegues (ensopegues), decantar (apartar), un poc (una mica),brodaria (brodat), ànnera (àneda, ànec femella), a betzef (en abundància)

9. Exemples d’oralitat:

En què quedam..., atura el carro, no vas bé, no volia dir això, mira com..., mentida10. Un fotimer de dies : molts dies

Atura el carro!: prou!

El bessó de la història : part essencial de la història

El fem de la televisió : la teleporqueria

Sentir a les totes : sentir-ho tot

Tenir amor en epifania : un amor divinitzat, sacralitzat

Confusions a betzef : moltes confusions



50


1. Joan Fuster (1922-1992)

Escriptor. D'ascendència pagesa, el seu pare abandonà el camp, creà un taller d'imatgeria, exercí de professorde dibuix i fou un destacat carlí de la comarca. Fuster començà els estudis de dret a la Universitat de València,on es llicencià el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. El 1944 publicà el primer article en català –Vint- i-cinc anys de poesia valenciana – i col·laborà a l'almanac de Las Provincias . Del 1946 al 1956 codirigí amb Jo-sep Albi la revista Verbo , on publicà els primers articles literaris d'una certa ambició. Els seus primers llibres,però, foren versos, a més d'una Antología del surrealismo español (1952), composta juntament amb Albi. El1952 començà a Levante , de València, les seves col·laboracions periòdiques a la premsa, que prosseguí fins auna edat molt avançada, en diaris i revistes de València, Barcelona i Madrid i en moltes altres publicacions pe-riòdiques, entre les quals algunes de l'exili. El 1955 inicià, amb El descrèdit de la realitat , una brillant carrerad'assagista, de vasta amplitud temàtica, servida per un estil incisiu, d'adjectivació hàbil i precisa. Un altre as-pecte de la seva obra, començat també aleshores, fou el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que al-ternà amb antologies de prosa i de poesia. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la pu-blicació de Nosaltres els valencians , Qüestió de noms i El País Valenciano , llibres bàsics per al coneixement dela història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. Sempre dins d'aquesta temàtica, pu-blicà Raimon (1964), Combustible per a falles (1967), L'albufera de València (1970), La decadència al País Va- lencià (1976), El blau de la senyera (1977), Destinat sobretot a valencians (1979), Ara o mai (1981) i País Va- lencià, per què (1982), a més de nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges.Finalment, cal esmentar-ne el suggeridor Diari 1952-1960 . Dins el camp de l'assaig, publicà Les originalitats (1956), Figures de temps, premi Yxart (1957), Indagacions possibles (1958), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos (1964), Cansar-se d'esperar (1965), L'home, mesura de totes les coses (1967), Consells, proverbis i insolències (1968), Examen de consciència (1968), Babels i babilònies (1972), Exploració de l'ombra (1974), Unpaís sense política (1976), Notes d'un desficiós (1980), Pamflets (1985) i Sagitari (1985); en aquestes obres Fus-ter ret tribut a la tradició de l'humanisme clàssic d'arrel moral, tot tractant de temes que van de la història a lapolítica, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana; hom hi troba, també, l'alè dels mo-ralistes i reformadors francesos, de Montaigne als enciclopedistes. Dins els treballs d'història, de crítica i de di-vulgació literària va publicar La poesia catalana (1956), Joan Serrallonga (1961), en col·laboració amb Joan

Reglà, Poetes, moriscos i capellans (1962), El bandolerisme català: la llegenda (1963), Heretgies, revoltes i ser- mons (1968), Literatura catalana contemporània (1972) i el recull d'estudis Llibres i problemes del Renaixement (1989); a més de tres extensos pròlegs a les obres respectives de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Es-priu (1963) i Josep Pla (1966), d'una gran penetració analítica i capacitat de síntesi, aplegats a Contra el nou- centisme (1978). També dirigeix la revista L'Espill (1979) i diferents col·leccions de llibres.

Joan Fuster fou, sens dubte, l'assagista català més considerable de les generacions sorgides després de laguerra civil. La força de la seva personalitat intel·lectual i l'amplitud de la seva obra han depassat l'àmbit litera-ri i s'han projectat sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals contribuí poderosament a crear. La irreductible catalanitat de la seva obra el feren objecte d'alguns atemptats.

Fou membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans (1978) i promotor i president d'Acció Cultural del País Va-lencià (1978). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975), l'any 1983 rebé la Medalla d'Or de la Generalitatde Catalunya. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa de la universitat de Barcelona.

2. Intenció: Fer-nos adonar de la caducitat del model amorós i proposar-ne la reinvenció.3. Tipus de títol: temàtic

4. Estructura argumentativa: inductiva (cronològicament)

Tipus d’arguments: exemplificació

5. Tesi: El concepte d’amor és canviantArgumentació: Exemples extrets de la història, sobretot, literàriaConclusió: Cal reinventar un nou concepte d’amor, perquè l’actual està en crisi.Estructura: Lineal (seguint l’evolució històrica)

6. Trets assagístics: la subjectivitat i la voluntat de fer reflexionar el lector

7. Tesi: El concepte d’amor no és estàtic, ha anat canviant al llarg del temps.

8. Fa referència a un sentiment honest, sincer i absolut, un amor romàntic. a) Al segle XII. b) Es va crear amb elstrobadors provençals, va ser completat i polit pels poetes italians del dolce stil novo , el trobem en la Vita nova o La Dame aux Camélias , en Petrarca o en Shakespeare, o en personatges literaris com Werther, Romeu, Karè-nina, Manon, en el romanticisme.

6. LA COHERÈNCIA TEXTUAL



51

9. Abans del segle XII l’amor era molt més lliure. A partir del segle XII amb els trobadors l’amor esdevé més casti es va consagrant i establint fins al seu màxim auge amb el Romanticisme. A partir d’aleshores entra en crisii només esdevé referent literari i cinematogràfic però, estranyament, de carn i ossos.

10. En aquests moments l’amor s’entén només des del punt de vista carnal, per això pensa que cal recuperar elterme i donar-li un altre sentit.

11. Explica que el concepte d’amor al qual es refereix rarament ha existit més enllà del món literari, tot i que pot-

ser sí en un nivell no tan exagerat, però sobretot ara ni això.12. Seua, dubte, exagere, diga, acabe.

13. Resum: El concepte d’amor no ha estat pas el mateix al llarg del temps, tot i que sempre hagi existit una cer-ta manera d’enamorar-se. La literatura en tot això juga un paper important perquè amb l’aparició dels trobadorsl’amor esdevé rellevant. Tot i que sense arribar als extrems dels textos literaris que, a partir dels trobadors pro-vençals aniran apareixent, les persones manifestaran el seu amor. El boom literari arriba al seu màxim auge,quant a l’amor, amb el romanticisme. Després, el terme entre en crisi i la gent s’aboca a un sentit més carnald’entendre les relacions humanes. Per això, conclou l’autor, cal donar pas a una nova època en què l’amor tor-ni a tenir importància, tot i que, es tracti d’una nova manera d’enfocar-lo.



1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.


Títol remàtic: Fa deu anys va morir un àngel

Títol temàtic: Carles Sabater

pàgina 158

4.

5. Macroestructura.Text 1: Les protectores d'animals defensen l'emplaçament previst per a la gossera.

Text 2 : L’espècie Lasius neglectus , una formiga invasora, avança per Catalunya creant colònies «amigues» ambel consegüent perill de convertir-se en una plaga.

Nom de paràgraf Tipus de paràgraf Oració temàtica

1Introducció ambinterrogant inicial

2 Introducció-anècdotaLa única calle de la tierra que yo desearía que no acabara nunca [...] esla Rambla de Barcelona.

3 Causa-efecteUna ciutat amb un sòl mol segmentat i especialitzat tindrà més mobili-tat...

4 Introducció-resum

5 Conclusió

6 Comparació Les ciutats centreeuropees són força diferents de les nord-americanes.

7 Exemplificació El patró de mobilitat és una característica pròpia de cada ciutat.

8 Introducció-anècdota

9 Exemplificació D’entre totes les ciutats del món, les nord-americanes...

10 ConclusióEls joves no són tan adults com es pensen ni els adults són tan jovescom voldrien.

11 Resum La seguretat viària depèn d’un conjunt de factors...



52

pàgina 162

6. Text 1: tema derivat

Text 2: tema constant

Text 3: tema lineal

7. Text 1: descripció. Tema lineal.

Text 2: monòleg interior. Tema lineal.8. Resposta oberta.


Hipertema de l’amor:

T1 - Definicions

T2 - Amor etern

T3 - Amor de lluny

T4 - Amor platònic

T5 - Amor no correspost

Etc.10. Resposta oberta.

pàgina 163

11. Text 1: Tema: L’altre jo. Tema constant.

Text 2: Les grans idees. Tema lineal.

Text 3: El laberint. Tema lineal.

Text 4: La supervivència. Tema constant.

Els esquemes són oberts.

12. a) Títol temàtic: Marius Serra i Oriol Izquierdo: la literatura proporciona plaer i dolor alhora.

Títol remàtic: Llibres sense ficció

b) 1r paràgraf . Introducció amb interrogant inicial múltiple.

Des de :

Per a què serveix escriure?...

Fins a :

...malaltia o del final irremissible, anunciat.

2n paràgraf . Desenvolupament. Paràgraf enumeració. Hi ha dos casos similars a tall d’exemple.

Des de :...Aquest no és un article de col·leguisme [...]

Fins a :

...¿Per a què serveix? No ho sé.

3r paràgraf . Conclusió. Interrogant final. No resol el problema.

Des de :

...Sé per a què serveix...

Fins a :

...la literatura proporciona plaer i dolor al mateix temps.

c) Tema lineal.

d) La lectura té un doble vessant, ja que el contingut pot fer-te sentir molt feliç, però també molt trist. Quant al’escriptura, és difícil saber per a què serveix.




53

pàgina 168 i 169

14. gènere textual / tipologia

a) conte infantil, narratiu

b) gènere periodístic, predictiu

c) discurs, expositiud) carta al lector, argumentatiu

e) gènere periodístic, predictiu

f) recepta, instructiu

g) reclamació, argumentatiu

h) llei, instructiu

i) publicitat, instructiu, retòric...

j) crònica, argumentatiu i descriptiu

k) sol·licitud, expositiu

15. finalitat / tipologia

Expressar l’opinió / argumentatiu

Informar i donar un punt de vista / expositiu i argumentatiu


Distreure / expositiu, retòric...


Fer conèixer algú / descriptiu i expositiu

Informar / expositiu

Informar / predictiu

Informar / expositiuExpressar l’opinió / argumentatiu

Criticar / argumentatiu i descriptiu

16. gènere textual / tipologia

Text 1: llei / instructiu

Text 2: conte / narratiu

Text 3: horòscop / predictiu

Text 4: publicitat / instructiu

Text 5: recepta / instructiuText 6: notícia / narratiu

Text 7: lliçó / instructiu

17. Martí i Pol: predictiu

Salvat-Papasseit: instructiu

Espriu: instructiu

Pere Quart: narratiu

Sagarra: descriptiu

Verdaguer: narratiu

Carner: expositiu

Manent: retòric

Sebastià: instructiu



54

pàgina 170

18. Tipus d’organització de les idees en aquest text expositiu:

Text 1: causa-efecte - Parla de la neu i dels diferents efectes que genera a la nit.

Text 2 : descripció - Ens descriu el Parc nacional dels Écrins.

Text 3 : comparació - Compara les paraules mythos i logos .

Text 4 : problema-solució - Exposa la preocupació per la finitud dels recursos naturals i proposa solucions.Text 5 : seqüència - Exposa una informació.

pàgina 171

19. a) Qui: alguns joves

On: Alemanya

Què: transformen les seves dents en dents de vampir

Com: mitjançant implants o llimant-les

Per què: és una moda

Quan: en l’actualitat

Problema: aquestes pràctiques poden ser font de problemes de salut i d’altres tipus

b) La informació més destacada és la del primer paràgraf. Sempre se situa al principi.

c) 1r paràgraf: les sis ve dobles

2n paràgraf: tècniques per tenir les dents punxegudes

3r paràgraf: conseqüències d’aquestes pràctiques dentals exposades per les assegurances

4t paràgraf: obertura del tema: altres conseqüències




pàgina 172

1. La funció del llenguatge predominant en aquest text és la conativa, perquè es busca una reacció per part dellector: que s’adoni que les idees i els sentiments no es poden desvincular les unes dels altres i a l’inrevés.

pàgina 173

2. a) Tracta el tema de les idees i els sentiments des del punt de vista de la intel·ligència emocional.

b) Vol aclarir que, entre altres, hi ha polítics i publicistes interessats a separar els sentiments de les idees perpoder, així, manipular la gent.

c) Utilitza el canal escrit, és un text del seu bloc personal (té una pàgina web pròpia).

d) És un filòsof, per tant, un especialista. A més, té la carrera de ciències de l’educació i té una pàgina web perajudar els professors i els alumnes de filosofia de secundària.

e) S’adreça a la societat en general, però el lector és culte, hi ha referències culturals (intel·ligència emocional,tragèdia grega, paràbola...).

f) L’àmbit d’ús és formal i pertany a l’àmbit periodístic, es tracta d’un text de la seva pàgina web.

3. Varietat geogràfica oriental (ell és de Calella), la varietat històrica és l’actual i el registre és culte. La varietatgeogràfica la copsem en les formes verbals que utilitza, per exemple; la varietat històrica en la utilització d’unllenguatge, una expressió i una ortografia totalment corrent, al costat de l’aparició de termes com «mànagers»o «màrqueting»; i el registre en l’ús de termes com «esmussar», «visceralment» o «lúcids».



55

4. a) Díctics de persona.

L’autor apareix en el text de vegades com a jo (jo, a mi, em, a casa) i de vegades com a nosaltres (nosaltres,ens, tots).

b) Referències a la seva persona: (la imatge que rebem és que se’ns presenta força modest) sovint bado, jo nohi entenc gens, en això del màrqueting, però em sembla que conservo una mica de sentit comú, sé una mi-ca d’història de la cultura, no sóc dels que creuen que la gent és incapaç de pensar.

c) És un text personal, hi ha referències personals, de caràcter i de la seva manera de veure les coses.

d) Hi ha una alta implicació en les idees.

5. a) Veus dels polítics, mànagers:

ells pensen..., alguns no n’han tret la conseqüència..., la mala intenció que tenen alguns..., i els que venen...,si volen que el producte..., alguns, però, es volen dedicar... No, no només es refereix a ells (polítics i màna-gers), també fa referència, potser, als periodistes o a tot aquell que vengui «productes», el poder econòmic.

b) Polítics i mànagers en el text de color taronja i l’autor, Josep Maria Terricabras, en el text de color verd.

6. Amb l’«és clar» l’autor ens vol dir que tots els nous corrents i totes les noves modes solen venir dels EUA.

7. El títol és temàtic.

8. Idees i sentiments:

Introducció: L’storytelling : els sentiments per sobre de les ideesNus: Antecedents – Consideració de la situació actual

Desenllaç/Conclusió: Vincle necessari entre idees i sentiments

El tema és lineal.

9. Gènere : article d’opinió, perquè l’autor ens dóna el seu punt de vista sobre el tema. Tipologia : argumentatiu,perquè justifica el seu punt de vista a través d’arguments.

10. Com s’ha dit, es tracta d’un text argumentatiu; per tant, organitza la informació atenent l’ordre i la disposiciódels elements que el constitueixen, que són els donats esquemàticament a l’exercici 8, per tal de donar con-sistència al seu punt de vista que, en aquest cas, apareix com a colofó de l’article.

11. 2n paràgraf

• Explicar històries no és nou, sempre ha servit per fer arribar determinats missatges a la població.

3r paràgraf

• S’ha de desemmascarar la mala intenció que tenen alguns dels que donen tanta importància als sentimentsperquè els sentiments i les històries no són mai neutres: porten missatges i idees.

12. Elements que mostren clarament l’opinió de l’autor : em sembla molt bé, a mi em sembla imprescindible

13. L’ús de sinònims dóna força a la paraula, la reiteració dóna la impressió de més veritable.

14. Utilitza com a figura retòrica el quiasme, que consisteix a construir una simetria sintàctica o semàntica mit-jançant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.



56


1. Edgar Allan Poe (1809-1849)Poeta, narrador i crític literari nord-americà. Començà per la poesia, Tamerlane and Other Poems (1827), volummolt influït pels romàntics, en especial Byron. A Al Aaraaf, Tamerlane and Minor Poems (1829) sembla que les in-fluències sorgeixin de la lectura atenta de Milton i Moore. Al tercer recull, Poems (1831), hi ressonen Keats, She-lley i Coleridge. Com a narrador, activitat que sembla que emprengué per obtenir diners als premis literaris con-vocats per publicacions periòdiques, començà amb Manuscript Found in a Bottle , i seguí amb altres obres, quepodrien ésser classificades en: contes de mort (The Fall of the House of Usher ); de perversió i delictes (The Mur- ders in the Rue Morgue , traduïts al català el primer decenni del segle xx per Carles Riba i aplegats en un volumdel mateix títol); narracions de supervivència o ciència-ficció (Ligeia ); i de fatalitat (Man of the Crowd ). Casat el1835 amb la seva cosina de catorze anys, Virginia Clemm, que morí ben aviat minada per la tuberculosi, Poe man-tingué diverses històries amoroses amb escriptores contemporànies seves. Exercí de crític literari en diverses pu-blicacions que dirigí, com el Southern Literary Messenger i el Burton's Gentleman's Magazine . També és autord'una novel·la, The Narrative of Arthur Gordon Pym (1838), i d'una obra cosmològica, Eureka (1848), considerada

per alguns com una genialitat i per altres com una pura bestiesa. Bé que gaudí d'un cert èxit en vida, foren elssimbolistes francesos qui el feren apreciar al seu propi país i arreu del món. Mallarmé traduí les seves narracionsi Baudelaire en confessà més d'un manlleu. Agustí Esclasans traduí al català (en prosa) una selecció dels seus po-emes (1934). El poema més conegut de Poe, The Raven, no sols influí dins el simbolisme poètic francès, sinóque també inspirà una de les teles més famoses de Gauguin, Never More . Poe morí en ple delírium trèmens.

2. Es tracta d’una història extraordinària, difícil de creure, per tant, sí que és adequat.

3. Tema del text: la noia del retrat

4. Gènere: conte fantàsticTipologia textual: narratiu

5. Estructura: història dins d’una altra història. Dins de cada història segueix un plantejament lineal, però dins dela primera història hi ha un flashback per tal de recuperar la història de la creació del quadre.

6. Tipus de conte: Gènere fantàstic, perquè és difícil de creure, perquè no sembla massa versemblant.

7. Punts de vista i funció de cada un: 1a persona (narrador protagonista per a la història principal) i 3a persona(narrador omniscient, per a la història del retrat). Són rellevants perquè ens distingeixen cada història.

8. Les dificultats del text es basen en la inserció d’una història dins d’una altra i una manera de resoldre-ho és, talcom es fa, amb la utilització de punts de vista diferents.

9. Un senyor va pintar un quadre de la seva senyora, sense adonar-se que li estava demanant tanta dedicació queli estava prenent la vida, perquè ell no li dedicava cap atenció. En acabar-lo és quan es va adonar que ella eramorta, s’havia mort de tristesa. La història la recupera un altre senyor que va a parar al castell on s’exposaaquest quadre i en llegeix l’explicació de la creació.

10. La segona història s’introdueix entre cometes en estil directe, per tant, reproduint el que, suposadament, con-

té un altre llibre. El nus comença en el: «Llargament, llargament [...]» que ens fa adonar de la importància queper al senyor de la història recent tenia la lectura i la contemplació de tot el que tenia al seu voltant en aquellindret per a ell nou.

11. Un encant estrany que no s’especifica, només s’insinua, ja que no s’entén fins que no es coneix la història delquadre, perquè és com si el narrador ja sabés que darrere aquella imatge hi havia una història terrible.

12. El pintor només tenia en ment la seva obra, la seva faceta com a pintor, perquè es creia realment bo. La sevaesposa també s’ho creia i per això, i perquè l’estimava, no es queixava de res.

13. Sí, perquè és poc versemblant, és un fet extraordinari, que sembla producte merament de la fantasia.

14. Registre: literari. Exemples: Llargament, llargament; devotament, devotament; abans no reparada; vaig cloureels ulls; tota llum i somriure i enjogassada com el cervatell...

15. a) mig malenconiós, b) era en una torre, c) al mateix temps que, d) primeres manifestacions de cansament,e) despertar, f) vaig tancar els ulls, g) mirar fixament la pintura, h) la gola, i) amb tant força, j) estat mig endor-miscat, k) confós la imatge, l) desagradables utensilis, m) molt poc corrent i pensatiu, n) perdia la força,o) s’entusiasmava, p) s’havia tornat boig

7. LA COHESIÓ DEL TEXT



57

16. a) Metàfora, hipèrbole i comparació, perquè identifica la noia amb uns aspectes que exagera i que la permetencomparar amb un cervatell.

b)Sinestèsia, ja que associa paraules referides a dos camps sensorials diferents: la llum i degotava, amb la qualcosa vol fer notar que aquella llum era pàl·lida, feble, com les gotes que cauen quan una aixeta goteja, peròque no parava mai de fer llum.


1. Antecedents de les anàfores .

em (jo), la (la rosa), li (la mestressa), que m’ (la rosa, jo), Ø (jo), -la (la mestressa), Ø (la mestressa), una nena(la mestressa), Ø (la mestressa), Ø (jo), Ø (jo), -li (la mestressa), -la (la begònia), Ø (jo), -li (jo), Ø (vostè = jo),-la (la begònia), Ø (jo), l’ (la mestressa), li (la begònia), em (jo), la (la begònia), Ø (la mestressa), Matilde (la mes-tressa), Ø (jo), ’n (d’ella = la mestressa), Ø (jo)

jo (jo), la (la mestressa), meva (la mestressa), ella (la mestressa), allà (floristeria), -les (les flors)

2. a) que (cuina), anàfora gramatical, b) ho farà (anirà a Correus i farà els encàrrecs), anàfora de sentit, c) la(gerra), catàfora, d) hi (que deixem la casa arreglada), anàfora de sentit, e) què (faig la bugada), catàfora, f) ho

+ això (que tornaria), anàfora de sentit, g) seva (d’en Quim), anàfora gramatical, h) hi (a Cadaqués) + ho (queanirà a Cadaqués), catàfora, i) la (camisa), anàfora gramatical, j) el (en Pere), catàfora; això + ho (que va fer-lofora), anàfora de sentit

3. a) la lluna (un satèl·lit), b) l’església (un edifici), c) animals (uns lleons), d) dinar (l’àpat), e) ocupa (la meva ami-ga), f) desastres (la desgràcia)

4. a) em (referència), hi (sentit), Ø (el·lipsi)

b) meu (referència), Ø (el·lipsi), em (referència), Ø (el·lipsi), hi (sentit), Ø (el·lipsi), em (referència), Ø (el·lipsi),t’ (referència)

c) Ø (el·lipsi), hi (sentit), m’ (referència)

d) meva (referència), una senyora (referència), li (referència), ella (referència), Ø (el·lipsi), Ø (el·lipsi), seves (re-ferència), això (sentit), Ø (el·lipsi)

pàgina 183

5. Són coreferents. b), c), g)

6. Text 1:

L’amic, el, aquest empordanès, un xicot petit, ros, nerviós, un argent viu, el meu amic, li, l’

Text 2 :

Míster Oliver Wilson, anglès flemàtic, Ø, el súbdit de Sa Majestat Jordi V, míster Wilson, l’

Agatoclia Molina, l’esplèndida vídua, propietària de la fonda, la bellesa riberenca, la fondista

Text 3 :Antígona, ella, la, la, li, Ø, s’

Hades, l’únic déu

pàgina 184

Text 4 :

Ell, l’, Ø, el seu, li, l’, ell, Ø, Ø, el, ell

Aran, el seu amic, li, el seu amic, Ø, li, li, el seu amic

Text 5 :

El senyor Lockwood, Ø, meu, em, Ø, misantrop, jo, m’, Ø, ‘m, Ø, meu, el seu nou llogater, Ø, Ø, meva, meva, senyor, Ø

El senyor Heathcliff , el meu propietari, el solitari veí, un individu formidable, seus, Ø, Ø, senyor, -lo, -li, -lo,vostè, meva, -se, Ø, m’, Ø



58

7. Pronoms de 3a persona

a) passar-s’ho malament, b) ser culpat, c) morir, d) tenir por, e) arriscar, f) patir, g) barallar-se, h) fer alguna cosa in-convenient, i) guanyar-se la vida, j) cometre un error, k) equivocar-se de mig a mig, l) fer una mala passada, m) con-versar, n) marxar, o) tenir coratge, p) tenir molta astúcia, q), parlar sense miraments, r) tenir molta imaginació.

pàgina 185

Pronom adverbial en

a) marxar, b) marxar del lloc de partença, c) reeixir, d) ser suficient, e) conèixer poc o malament, f) estar ena-morat, tenir en compte, g) anomenar

Pronom adverbial hi

a) encertar, b) tenir visió, c) ser coneixedor, d) apostar, e) reflexionar molt, f) tenir bons raonaments, g) respon-dre, h) sentir-se còmode, i) intervenir, j) opinar, k) morir, l) posseir el sentit de l’oïda, m) tenir tacte, n) avenir-se,o) estar permès

8. a) verb pronominal, b) anàfora, c) anàfora, d) verb, e) anàfora, f) verb, g) anàfora, h) verb, i) verb, j) anàfora,k) verb, l) anàfora, m) verb, n) anàfora, o) anàfora, p) verb, q) verb, r) anàfora, s) verb

pàgina 190

9. Resposta oberta.10. Resposta oberta.

pàgina 191


Ortodòncia: L’ortodòncia és la [...]. Podem parlar, en primer lloc, de l’ortodòncia correctora que és la que té[...]. En segon lloc, també hi ha l’ortodòncia interceptiva, o sigui, la que té [...]. I, en tercer lloc, trobeml’ortodòncia quirúrgica, que és la que s’ocupa de la correcció dels [...].

Psicosi: Psicosi és un terme genèric que [...]. Podem parlar de quatre tipus de psicosi. En primer lloc, hi ha lapsicosi afectiva, o sigui, aquella caracteritzada [...]. En segon lloc, trobem la psicosi alcohòlica, que es refereixa qualsevol dels [...]. En tercer lloc, cal fer referència, també, a la psicosi depressiva, aquella que [...]. En quart

i últim lloc, destaca la psicosi tòxica, la que es manifesta amb un trastorn o estat [...].12. Resposta oberta.


Treball com a premi

1. Forma de realització de l’ésser humà

2. Significa llibertat

3. Significa capacitat de decidir i actuar

4. Ensenya a aprendre el valor de l’esforç

5. És una forma de socialització

Treball com a càstig

1. Una tortura

2. Esforç per guanyar-nos la vida

3. Impossibilitat de desenvolupament personal

4. Ocupa les nostres energies

5. Ocupa el nostre temps

6. És una maledicció

pàgina 193

14. a) conseqüència, per tant, b) contraargumentació, però, c) reformulació, és a dir, d) addició, i encara més, e) ad-

dició, i a més, f) contraargumentació, no obstant això15. a) i encara més (addició), tanmateix (contraargumentació), és a dir (reformulació), consegüentment (conseqüència)

b) tot i això (contraargumentació), a més (addició), posem per cas (reformulació), en conseqüència (conse-qüència)



59


a) contraargumentació: En Joan és un infant superdotat, per contra, no és gens ordenat.

addició: En Joan és un infant superdotat i, a més, sempre està content.

conseqüència: En Joan és un infant superdotat, per això sempre treu unes notes excel·lents.

reformulació: En Joan és un infant superdotat, és a dir, que no li cal gaire per entendre les coses.

b) contraargumentació: El vessament..., malgrat tot no hi ha hagut víctimes.

addició: El vessament... i, encara més, amenaça amb pol·luir part de la costa asturiana.conseqüència: El vessament..., per tant, s’ha prohibit la sortida d’embarcacions.

reformulació: El vessament..., en resum, una veritable catàstrofe natural.

17. causa-conseqüència: i (no podem considerar-ho...), per tant

reformulació: és a dir

contraargumentació: ara bé

addició: i (, en aquest darrer, el...)

18. en relació amb, no obstant això, per això, igualment

pàgina 198

19. Resposta oberta. Tots els connectors són d’addició.

a) ampliació, b) equiparació, c) especificació, d) generalització, e) equiparació

20. a) més ben dit (rectificació), b) és a dir (explicació), c) per exemple (exemplificació), d) en resum (resum)

21. Resposta semioberta.a) En Joan és poliglota, és a dir, parla moltes llengües.b) Posem per cas, Etiòpia.c) Ras i curt, que som uns inconscients.d) Millor dit, l’ús de mètodes anticonceptius disminueix.

22. Resposta semioberta.• Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. A més, provoquen greus danys en els éssers

humans, de vegades, fins i tot, víctimes mortals.

• Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. Per descomptat, cal realitzar-ne un estudi afons i fer els impossibles per prevenir-los.

• Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. En efecte, molts animals perden el seu hàbi-tat, en el millor dels casos, perquè en el pitjor hi deixen la vida.

• Els incendis forestals provoquen greus danys en l’ecosistema. De manera semblant, els pesticides podenprovocar que diverses espècies marxin del seu hàbitat natural.


pàgina 199

24. Connectors de reformulació: és a dir, millor dit, per exemple, en resum (sempre entre comes, a excepció del’últim cas que comença en majúscula i només porta una coma al darrere).


a) El sòl agrícola es limita dràsticament, de manera que moltes ciutats dels països industrialitzats han multipli-cat per quatre la seva extensió territorial. / Com que el sòl agrícola es limita dràsticament, moltes ciutats delspaïsos industrialitzats han multiplicat per quatre la seva extensió territorial.

b) El planeta s’escalfa cada cop més; per tant, hi ha un elevat nivell de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera. / Hi ha un elevat nivell de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, ja que el planeta s’escalfa cada cop més.

c) Els caçadors furtius actuen de manera indiscriminada a l’Àfrica. Per consegüent, en menys de deu anysl’Àfrica ha perdut la meitat de la població d’elefants. / Per tal com els caçadors furtius actuen de manera in-

discriminada a l’Àfrica, en menys de deu anys l’Àfrica ha perdut la meitat de la població d’elefants.d) El dret d’asil a Europa cada cop està més restringit, com a conseqüència les allaus migratòries pressionen

les fronteres dels països desenvolupats. / Les allaus migratòries pressionen les fronteres dels països de-senvolupats, ja que el dret d’asil a Europa cada cop està més restringit.



60

e) Hi ha un alt nombre d’accidents mortals a la carretera; consegüentment, es penalitza greument l’excés develocitat. / Atès que hi ha un alt nombre d’accidents mortals a la carretera, es penalitza greument l’excésde velocitat.



a) A causa de la redacció del text constitucional, es van aprovar els Estatuts d’Autonomia. (Causa-conseqüència)

Com que hi va haver una forta pressió del moviment popular, es van restablir les llibertats. (Causa-conse-qüència)

Hi va haver una forta agitació social, a causa de la mort del dictador. (Conseqüència-causa)

Es van convocar unes eleccions, vist que l’oposició creixia i estava organitzada. (Conseqüència-causa)

Com que es van envellir les estructures de poder, es va promulgar l’amnistia. (Causa-conseqüència)

b) Com a conseqüència de la pèrdua de l’energia, es va viure una experiència traumàtica. (Conseqüència-causa)

Es poden patir desordres en la gana i el son, a causa d’un trastorn afectiu. (Conseqüència-causa)

En perdre un familiar, com a conseqüència, es pateix una gran tensió i estrès. (Causa-conseqüència)

A causa dels elements congènits, es pot patir tristesa. (Causa-conseqüència)

Els sentiments de desesperança apareixen, per tal com es pateix una alteració del contacte social. (Conse-qüència-causa)

pàgina 200

28. atès que (oracional), en efecte (parentètic), en primer lloc (parentètic), i a més (parentètic), en segon lloc (pa-rentètic), per fi (parentètic), en tercer lloc (parentètic), per això (oracional), per exemple (parentètic), a causa de(oracional), en resum (parentètic), o sigui (parentètic)

29. Resposta semioberta (oracional - parentètic)

a) Se sentien responsables dels fets, malgrat que no ho demostraven.

Se sentien responsables dels fets, per contra, no volien admetre la seva culpa.

b) Es van girar per mirar-la, però no ho van fer descaradament.

Es van girar per mirar-la, així i tot, no ho van fet descaradament.

c) Semblava un geni, ara bé, no ho era pas.

Semblava un geni, tanmateix no ho era.

d) Venien tabac als menors d’edat, tot i que estava prohibit.

Venien tabac als menors d’edat, per contra, estava prohibit.

e) Anunciaven cervesa a l’aparador, tot i això, ja no els en quedava.

Anunciaven cervesa a l’aparador, encara que no els en quedava.

f) Estava força neguitós, si bé no ho demostrava.

Estava força neguitós, en qualsevol cas, no ho demostrava.

30. Resposta semioberta.a) No obstant això, encara queda molt per fer.

b) Tanmateix, és insuficient.

c) Ben al contrari, la competència reprodueix la programació de més èxit.

d) En realitat, només ha ajudat a desequilibrar-lo.

e) Si més no, en el nostre país.


32. Ordenat: a, e, d, c, g, b, f

pàgina 201

33. Estem incomunicats per causa d’una allau, però estem tots bé. Tenim provisions i els equips de rescat ja es-tan avisats.

M’he lesionat, per tant, no podré participar en la final. Malgrat tot estic bé de moral i espero que tindrem bonsresultats. No patiu.



61

34. La bioètica és una branca de la ciència que estudia els problemes que genera el progrés biològic en relacióamb els valors ètics i socials. En efecte, treballa tots aquells dilemes que es plantegen entre medicina i moralcom, per exemple, la pràctica de l’eutanàsia, l’ús del genoma humà, la selecció genètica d’embrions... Peraixò, és un camp d’estudi de gran complexitat i que crea una gran controvèrsia.


36. Ara, Per això, Així, Malgrat tot, En efecte, A més, En l’actualitat, Però, Per tant (després de cada connector,

cal posar coma).


pàgina 202

1.

2.

3. La participació de l’autor en el text és total. Es tracta d’un dietari. És la descripció de la seva vida real, del seupoble natal. Hi ha l’ús de la primera persona i una gran quantitat d’adjectius.

4. El quadern gris

Dietari de Josep Pla, escrit entre el 8 de març de 1918 i el 15 de novembre del 1919, i publicat, amb reelabo-racions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces auto-

biogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari iplàstic el món de Palafrugell, de l'Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte ambels grups literaris.

El gènere textual al qual pertany, per tant, és el del dietari, un llibre en què algú escriu observacions i refle-xions dia rere dia; però la tipologia textual del fragment és, sobretot, descriptiva, però també narrativa i argu-mentativa.

5. Progressió temàtica : lineal

6. «L’ermita és l’essència del nostre [...] m’enterraran.» - argumentativa

«L’ermita és la nostra vida [...] fabulós.» - argumentativa

«Col·laborant [...] granit.» - narrativa

«Què ha passat a Calella [...] molt vell...» - narrativa

Prevalen les seqüències descriptives.

7. Els moments descriptius són vistos majoritàriament, però també n’hi ha, de pensats, com el de la sopa de rapo quan diu que el foc distreu.

Emissor Receptor Intenció Tema Missatge Canal RegistreFunció delllenguatge

Josep Pla, es-criptor

Lectoruniversal

Lírica,subjectiva

La pertinençaal lloc on hemnascut

Hi ha un vincle

molt fort entrel’home i la te-rra

Escrit, die-tari

Culteliterari

Expressiva,retòrica

Díctics de persona Díctics d’espai

• Ø (jo)• m’, em (jo)• meu, meva (jo)• nostra, ens, -nos, nostres (nosaltres)

• tot (llum del sol, el vent, la mar...)• fora (de la casa)• davant (de la casa)• més a prop, més lluny (l’ermita)• essència del nostre esperit (ermita)•

perenne baluard (ermita)• aquestes quatre parets (casa)• aquí (la terra)• hi (cementiri, la terra)• la darrera cosa que veurem (proa)• la que veuen (proa)



62

8. 1r paràgraf

Visió del carrer de la finestra. / Torna al llit. / Pensa en ser a l’exterior i altres coses. / Torna davant la finestra.

2n paràgraf

Surt a fora. / Veu l’ermita. / Digressió sobre el significat de l’arrelament a la terra, de la significació de l’ermita. / Pes de la tradició.

3r paràgraf

Torna a casa. / Fa un resum de l’any a Calella.9. És una descripció subjectiva. Ens dóna el seu punt de vista i hi implica aspectes sentimentals.

10. Elements que indiquen moviment en la descripció: m’acosto a la finestra, torno al llit, la finestra m’atrau, ca-mino per fora, torno a casa.

11. Elements de referència relacionats amb l’ermita:

• La nostra vida més alta

• La nostra mirada

• El paisatge de la nostra joventut i dels nostres amors

• La torre de guaita

• La nostra vida mortal• La darrera cosa que veurem en morir-nos

• La que veuen els nostres morts

12. Gairebé no hi ha connectors, la connexió és implícita i d’addició. Els més usuals són els espacials.

13. Hi ha la 1a persona del singular en el 1r paràgraf, en el segon i el tercer s’incorpora la 1a del plural. I, en l’últimparàgraf, torna a la 1a persona del singular. Són seqüències textuals.

14. La descripció s’estructura de dintre (des de la finestra) de la casa a fora (l’ermita), per acabar altra cop a dintre.Exemples: No puc separar els ulls d ela finestra; M’acosto abrigat, a la finestra; Camino per fora; L’ermita...;Torno a casa.

15. Fa servir el present d’indicatiu, ja que ens dóna més proximitat. Utilitza el passat per apropar-nos a les gene-

racions anteriors, a allò que ha transcendit fins al present. Ens parla dels records, que, evidentment, pertanyenal passat.

16. Verbs descriptius: ser, semblar (copulatius), tenir, veure, mirar, fer sentir (transitius).

17. Les enumeracions són pròpies de la descripció, sobretot ajuden a precisar-la.

Exemples d’enumeracions:

Misèrrim, inconsistent, desmanegat...

Amb una torrada, una cullerada d’oli i vi de Llançà...

Inútil, delirant...

el coral..., el gat..., l’allioli i la sopa de rap, etc.

18. Els guions ajuden a fer aclariments.–aigua i vent i polsim de diamant– (puntualitzar)

–si tot va bé– (expressar el desig)

–tres vells de més de seixanta anys i una noia de vint– (puntualitzar)



63


1. És la voluntat de captivar l’atenció dels altres, sobretot des d’un sentit de ser triat, des d’un sentit de desig,

de desig sexual.2. La selecció sexual és el procés que realment dirigeix l’evolució de les espècies perquè amb la voluntat de ser

triats o desitjats és que hem fet que les nostres característiques fossin cada vegada millors.

3. Títol: Temàtic

4. Funció del llenguatge: referencial, perquè ens aporta informació nova.

5. Anècdota inicial: En sortir a la nit estem buscant una parella.

Altres fets anecdòtics: Anar al bar, a la biblioteca o a una sala de ball, ho fem moguts per l’instint de la se-ducció. Les dones no es fixen només en l’aspecte físic.

6. Tesi: Ens mou l’instint de seducció. Argumentació: Els exemples els trobem en tots els éssers sexuals. Lesdones van més enllà de la seducció física. Conclusió: Aquesta voluntat de seduir és la realment responsablede la nostra evolució.

7. Estructura: inductiva: tesi + diferents arguments + conclusió

8. Tesi: En les nostres relacions socials busquem una parella.

9. Frases significatives:

1r paràgraf

Des que hi ha sexe [...], els éssers que en posseeixen [...] han fet mans i mànigues per fer-se trobadissos.

2n paràgraf

El procés de selecció sexual és [...] la mare de tots les processos de selecció.

3r paràgraf

Aquests productes [l’arquitectura egípcia, la filosofia grega...] [...] no els hem de veure només com el resultatde l’acció de grans cervells [...] sinó també de posseir ments plenes d’adaptacions a l’activitat de seduir.

4t paràgraf

Se’ns pot fer difícil de decantar el pes de l’argumentació a favor de relacionar el desplegament de l’instint dela seducció amb el desenvolupament de capacitats úniques com l’art.

5è paràgraf

Dades procedents de cultures ben diverses ens informen que les dones actuals, a l’hora d’escollir parella, usencriteris força sistemàtics i de natura complexa.

6è paràgraf

Alguns biòlegs han començat a plantejar-se si no seria aquesta preferència de les dones cap als homes amb

una bona competència social la que hauria estat un dels motors que durant milers i milers de generacions hau-ria contribuït a l’emergència de les propietats més subtils del cervell humà.

7è paràgraf

Ja no tenim gaires dubtes del fet que el Big Bang de l’univers de la intel·ligència, la memòria i la voluntat, nofou més que el resultat d’una pressió molt forta al seu favor en el gran negoci de les interaccions que perme-tien de gestionar la continuïtat de la vida homínida.

8è paràgraf

La miopia en el món d’aquests estudis de comunicació ha estat no valorar com cal aquesta pressió que res-pon a l’instint de seducció.

10. Hipòtesi: La voluntat de seduir és més important que no ens pensem.

11. Les proves sorgeixen de la contemplació de la naturalesa: tant dels éssers sexuals, en general, com dels és-sers humans en particular i, més en concret, de les dones. Arguments: causals

12. Conclusió: L’instint de seducció és el que ha causat l’evolució de la nostra espècie, ja que amb la voluntat deseduir és que hem anat fent créixer les nostres qualitats.

8. LA COHESIÓ. ASPECTES LINGÜÍSTICS



64

13. La selecció sexual és el principal procés de selecció. La selecció sexual deriva de la naturalesa.

14. Resum: L’instint de seducció és molt més important que no ens pensem. Els éssers sexuals es mouen segonsaquest instint. I aquest instint és el que ens ha fet evolucionar més ràpidament, perquè amb la voluntat de se-duir hem anat millorant les nostres qualitats.



1. D’esquerra a dreta: atura’t, molt bé, cap allà, victòria, malament, perfecte

2. D’esquerra a dreta: ràbia, tristesa, orgull, por, alegria, sorpresa

3. Quatre homes discuteixen sobre la seva situació: sortir a lluitar o quedar-se on són.

Valents:

ASTALS - enèrgic

PUIG - amb ràbia continguda, sarcàstic, irònic

Covards:

NEL - anguniós, suant d’angoixa, removent-se

RIERA - descoratjat

4. D’esquerra a dreta: química, informàtica, matemàtiques, matemàtiques, matemàtiques, música, llei i fonètica.

pàgina 212

5. a) demanda, b) informatiu, c) informatiu, d) demanda, e) informatiu, f) expressiu, g) expressiu, h) amenaça,i) ordre, j) expressiu

6. Interrogativa total: d) / Interrogativa parcial: a), b), c), e), f)

7. a) Vull saber qui farà la representació de Nadal.

b) Vull saber si m’has trucat tu, avui.

c) M’agradaria saber on és la sal. No la trobo enlloc.d) M’agradaria saber si ja has pensat què farem aquest estiu.

e) Vull saber què soparem avui.

f) Voldria saber quan lliures a l’empresa.

8. a) ordre, b) demanda, c) prec, d) suggeriment, e) demanda, f) ordre, g) suggeriment, h) demanda

9. D’ordre a prohibició:

a) No facis la bugada.

b) No estenguis la roba.

c) No busquis la sortida.

d) No enviïs els avisos per correu.e) No resolguis el problema.

f) No et refiïs del germans.

El temps verbal utilitzat és el present de subjuntiu.

10. a) imperativa exclamativa, b) declarativa i exclamativa, c) exclamativa i interrogativa, d) imperativa i exclamati-va, e) declarativa i exclamativa, f) exclamativa i interrogativa

pàgina 213


a) Ha vingut l’Anna!, b) Agafa això!, c) No facis el sopar!12. 1) Interrogativa, perquè espera una resposta de l’altre personatge. 2) Exclamativa, perquè vol encomanar un

determinat estat d’ànim. 3) Declarativa, perquè aporta informació de manera objectiva. 4) Imperativa, perquèespera que el receptor actuï d’una determinada manera.



65

13.

pàgina 214

14. Aspectes fonètics.

Text 1. El personatge parla amb la zeta, canvia les esses per zetes. Donen un tret distintiu al personatge, elfan més graciós i el posicionen en una classe social baixa.

Text 2. El personatge parla xava, un parlar dels barris obrers de Barcelona cap als anys 20.La funció és la de fer versemblant la posició social de personatge.

pàgina 217

15.

pàgina 218

16. Text 1: 1a persona, perquè expressa la seva opinió, és un text subjectiu.Text 2: 3a persona, perquè és un text objectiu.Text 3: 2a persona del plural, perquè és un text instructiu.

17. Aquesta nació no és bàrbara ni salvatge. El problema és que la gent anomena barbàrie a tot allò que no co-neix, ja que pren com a referència els seus hàbits. A casa nostra tot és perfecte i els altres són salvatges comla natura que, paradoxalment, anomenem salvatge, quan allò que veritablement és salvatge és el que hem al-terat amb el nostre artifici.

18. La sintaxi d’aquest text és més senzilla, simple, menys recarregada, mentre que la del text de Montaigne éscomplexa.


pàgina 219


21. Tipus d’oració:a) passiva, b) activa, c) passiva, d) passiva reflexa, e) passiva, f) activa, g) activa, h) passiva reflexa, i) passiva,j) passiva reflexa


a) tràfic de drogues

activa: Els mestres denuncien el tràfic de drogues a l’escola.passiva: El tràfic de drogues ha estat denunciat pels mestres.passiva reflexa: Es denuncia el tràfic de drogues a l’escola.impersonal: Es denuncia molt el tràfic de drogues a les escoles.

b) embarcament de passatgers

activa: Els passatgers han embarcat.passiva: Els passatgers han estat embarcats.passiva reflexa: S’embarquen els passatgers.impersonal: Sempre s’embarca els passatgers.

Text 1 Text 2 Text 3 Text 4

Gènere textual dramàtic publicitat diccionari llibre de text

Tipologia textual expressiu argumentatiu expositiu instructiu

Modalitat oracional interrogativa exclamativa declarativa imperativa

Estructuradominant Tipus de verb Temps verbal Mode verbal

Text 1 SV Transitiu i intransitiu Passat, accions perfectives Indicatiu

Text 2 SN Copulatiu Imperfet Indicatiu i subjuntiu



66

c) revisió de proves

activa: Hem fet la revisió de proves.

passiva: La revisió de proves ha estat feta.

passiva reflexa: Es fa la revisió de proves.

impersonal: Es fan revisions de proves.

23. Text 1: descriptiu

connectors - a la dreta, tocant al nord, a tort i a dret, a l’esquerra, al centre (espacials)

Text 2 : narratiu

connectors - De sobte, en un tres i no res, al cap de poc, després... (temporals)

Text 3 : argumentatiu

connectors - perquè, per tal de, prou que ho sabem, però, de manera que, curiosament (oracionals i parentè-tics)

pàgina 222

24. Text 1

a) àrea temàtica: botànica, registre : científic

b) perennifoli - Que té les fulles perennes.

acicular - Que té forma d’agulla.

braquiblast - Branca petita de creixença limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acosta-des.

monoic - Que té flors masculines i flors femenines en un mateix individu.

apòfisi - Prominència que presenten alguns òrgans vegetals.

Són monosèmics, ja que el registre és científic i han de quedar molt clars els conceptes.

c) Neologismes: perennifolis, aciculars, braquiblast, monoics, estrombiliformes, pseudocàrpics, esquames,

apòfisi, aeríferes.Composició sintagmàtica: flors femenines, pi blanc, pi negre, pi roig

pàgina 223

Text 2

a) Camp semàntic de la violència:

b) La relació entre els mots és la d’hipònim - hiperònim.c) Negar - dir que no, embriac - borratxo, esglaiat - espantat, damnable - condemnable, equívoca - dubtosa, en-rogir - envermellir, restar - quedar-se

d) Figura retòrica: metàfora.

EinesConceptede maldat

Sentiments EfectesPersonatgeamb maldat

• dents• ganivet

• violència• furor

• malignitat

• diabòlica

• damnable atroci-tat

• disbauxa

• culpable

• excessos

• esglaiat• em posseí

• no em vaig conèixer

• saturada de gin

• penetrà

• enrogeixo

• cremo

• m’esgarrifo

• horror

• esgarrinxada• li buido un dels

ulls

• crim

• dimoni• bèstia



67

Text 3

a) Àrea lèxica de la gastronomia.

b)

Text 4

a) Estrofa 1

No sap si sent amor, però si ho és, es demana per què estar enamorat és tan contradictori.

Estrofa 2

No entén perquè el sentiment és més poderós que la seva voluntat.

Estrofa 3

No entén perquè si es deixa endur pel sentiment tot va malament.

Estrofa 4

En conclusió, no sap què vol perquè es tracta d’un sentiment massa contradictori.

b) La figura retòrica més freqüent és l’oxímoron, però també el paral·lelisme sintàctic (Si...). Lògicament, el textparla de sentiments contradictoris, per tant la figura més adequada és aquesta.

c) Una metàfora: ja emprada per Ausiàs March, on el vaixell, o la barca, és l’amor, mogut per vents diversos,sense saber si arribarà a bon port.

25.

pàgina 225

26. La formulació més objectiva és:

a) L’atur baixa un 13%.

b) Declaren l’estat d’excepció.

c) Fortes pluges cauen al sud de la Península.

d) Els homes omplen el 20% dels cistells d’anar a comprar.

27. Elements modalitzadors:

a) càlid, b) malson, inacabable, c) es tem, d) esperançadores, e) de risc, f) joiosa, g) esgotats, però eufòrics,h) castiguen, i) caos, j) saben?, k) massa tard.


Per fi, la maleïda vaga de transports ha acabat.

Malauradament, la vaga de transports ha finalitzat.

Les dades sobre l’índex d’accidents de trànsit són força bones.

Les dades sobre l’índex d’accidents de trànsit, com sempre, continuen espantant-nos.29. a) presumpte (no hi ha hagut judici, per tant, hi ha presumpció d’innocència), b) fer cau i net (assumida per

l’autor), c) l’agència EFE (cita una font), d) Segons les dades de l’Avui (cita una font), e) no és de justícia (assu-mida per l’autor), f) en opinió dels experts (cita una font)

Accions generals Accions específiques Ingredients

• netegeu• talleu• poseu

• afegiu.hi• tireu

• fregiu• salpebreu• salteu

• serviu

• rovellons• oli• ceba

• bolets• pa ratllat• all picat• julivert• suc de llimona

Tema Ús llenguatge Àrea lèxica Registre

Text 1 el pi denotiu botànica científic

Text 2 el gat connotatiu violència literari

Text 3 rovellons denotatiu gastronomia tècnic

Text 4 l’amor connotatiu sentiments literari



68

30. Elements modalitzadors:es palpa amb la mà, insuportable, el seu coeficient de tristesa s’aigualeix lleugerament, atmosfera carregadade cafè, fascinador, un vent que fa caminar, parlar amb vaguetat, les orelles caiguessin, esperit desfibrat i in-coherent, articulacions fluixes, ossos afeblits


pàgina 227

1. Àmbit d’ús: formal, funció del llenguatge: conativa, registre: literari

2. a) no, b) sí, c) sí, la de la dona, d) no tenen noms, fa que el personatge esdevingui simbòlic d’un tipus de per-sona determinat.

3. La intenció és fer-nos adonar del nostres defectes, és una crítica a la condició humana.

4. Interpretació d’actituds i comportaments:

• L’home té una actitud estoica o conformista, no reacciona, ja que guarda tots aquests regals inútils, no elsllença, per exemple. Així com tampoc no abandona la dona.

• La dona és perseverant, espera que ell s’adoni un dia que ella té raó. D’altra banda, no s’adona de la realitat,

viu amb l’esperança de veure’l canviar, cosa que sembla que no passarà.5. Referents del díctic això:

això sí (gris perla), per això (està convençuda que un dia ell s’adonarà...), i això (prestatge), però això (podria re-galar-li el que a ell li agrada), això serà (escoltarà... o es posarà...)

6. Títol: remàtic

7. Gènere textual: conte

8. Tesi: Si regalem allò que ens agrada a nosaltres no farem feliç l’altre.Argumentació: Si li regalem coses que no li agraden no se les posarà o no les utilitzarà.Conclusió: Si només regalem allò que ens agrada a nosaltres només busquem que l’altre tingui els

nostres gustos i, per tant, que s’assembli a nosaltres i que esdevingui com nosaltres vo-lem.

9. Anàfores:

Gramaticals Lèxiques De sentit El·lipsis

oftalmòleg• el meu• li

jerseis

• hi• tots• la majoria• hi• n’hi ha uns

• n’hi ha altres• se’n... un• el• se’l

colors• li• els més

prestatge• hi

música• la que a ella

llibre• -ne un llibre

• undisc• treure’l

oftalmòleg

• el meu amicoftalmòleg

• el seu marit

• ell

• el meu amic

• la persona a qui es volfer contenta

la dona

• la persona que viu ambell

• la seva dona

• ella

• la dona del meu amic

• això • els de

• convençuda

• el millor

• etc.



69

10. El lèxic és molt valoratiu sobre els actes i no pas sobre les persones perquè té una intenció crítica, encara quede manera irònica.

11.

12. Lèxic amb referència al colors: tons, groc, ocre, clar, groguenc, foscos, negre, gris marengo, gris, gris perla,negres

Modalitatoracional

Personagramatical

Estructuradominant

Tipusde verb

Tipus temps Sintaxi

enunciativa 3a persona SNpercepciósensorial

present simple



70


1. Figura literària del títol: Paradoxa. No és lògic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situació similar

a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.2. Tema: la immigració a Europa

Intenció : Intentar donar una visió del problema i el oferir una via de solució possible

3. Tipus d’organització: text problema-solució. Després de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradi-car ens presenta les reflexions que cal que fem per tal d’aconseguir-ho.

4. Estructura: Plantejament del tema. Desenvolupament de la seva tesi a partir de dues tasques cadascuna d’ellesamb la seva resolució/conclusió.

5. Resposta semioberta.Text descripció: Europa: a) passat, b) present, c) futurText seqüència: Europa: a) creació de la CE, b) països membres per ordre d’introducció

Text comparació: Europa: a) En relació a Amèrica, b) En relació a Àfrica, c) En relació a Àsia, d) En relació aOceaniaText causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra MundialText problema-solució: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.

6. Records. La història i el record de la història l’hem d’utilitzar, també, per tal de no repetir els errors que hemcomès amb anterioritat.

7. Els diferents tipus de records.

8. Combatre el racisme, ja que només pot portar-nos problemes.

9. La tolerància hauria de ser una qüestió viable. Tot i que hi hagi certa part de la població a qui costi molt de po-sar-la en pràctica, cal utilitzar eines pedagògiques per tal d’aconseguir-ho.

10. Combatre les diferències socials.

11. Tothom vol ser ric i això no sempre es pot assolir i, per tant, és un problema. Ell proposa generar nous idealsper als nous joves.

12. No del tot. Pretén que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.

13. Obert perquè l’autor només pretén analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.

14. Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avançar, fins i tot en relació als fets negatius que s’hi puguinincloure.

15. Registre lingüístic: estàndard, no es tracta d’un text especialitzat.

16. Figures retòriques:

• preguntes retòriquesAra bé, i els obrers analfabets sortits d’Anatòlia?

i la població provinent dels suburbis del Camerun i el Congo?

I la seva pròpia història nativa?

En quin sentit es pot dir que existeixi, que es pugui transmetre?

De fet, en quin sentit es pot considerar història?

Etc.

• metàfores

Europa = cementiri, Europa = museu, temps a Europa = arxiu, Ell o ella porten a la motxilla records histò-rics, del nigerià o de l’indonesi de la porta del costat.

Etc.

• personificacions

Cada metre de terra europea, cada carrer de les seves ciutats, està ple de records.

9. TIPOLOGIES TEXTUALS EL TEXT ARGUMENTATIU



71

• paral·lelismesCada metre de terra europea, cada carrerPer al treballador polonès, per al romanèsQuè significa el Partenó...? Què signifiquen...?Etc.



pàgina 234

1.

pàgina 235

2.

Text 1 Text 2 Text 3

Emissor Alba Advocat Enric Garcia

Receptor mare/pare jutjat lector de l’Avui

Funció delllenguatge

conativa i referencial conativa conativa i referencial

Àmbit d’ús privat/informal privat/informal públic/informal

Tema la vida en parella la separació conjugal el cafèIntenció comunicativa persuasiva persuasiva

Canal oral escrit escrit

Registre col·loquial tècnic estàndard

PressuposicionsLes generacions més joves te-nen més facilitat per decidir-sea viure amb algú.

Hi ha una llei que permet laseparació

La gent no hi entén, de cafè.

Arguments

Nois :• Decisió meditada• Ens coneixem bé• Som madurs

• Ens estimem• Tenim recursos• En tenim ganes

Mare :• Seria més encertat esperar

una mica més

• La relació s’ha refredat• Hi ha desacords• Hi ha discussions• Hi ha tensió a la família que

afecta els fills

• Poca gent entén de cafè• No sabem prendre cafè• Hi ha poca gent que defensi

les virtuts del cafè

• No ens queixem del malcafè

Receptor Tema Finalitat Arguments Valors Emotitvitat oracionalitat

Grau demanipulació

Text 1 joves cotxe convèncer

Gràcies aaquest cotxepodràs obrir-tepas a la vida

ambició,competència

emotivitat

(úsd’exclamació)

molt alt(dels campions)

Text 2 adults arrugues convèncer

Gràcies aaquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues.

joventut

emotivitat(úsd’exclamació iinterrogació)

alt(encara?–dos cops–,nous joves)

Text 3Interessatsen la ciència

ciència comunicar

Gràcies aaquesta comuni-tat podrem en-tendre la cièn-cia.

cultura racionalitat molt baix

Text 4 adultsnensargentins

convèncerGràcies aaquesta aporta-ció un nen dei-xarà de patir.

solidaritat,generositat

emotivitatbaix (presènciad’un personant-ge important iconegut)



72

pàgina 239

3.

pàgina 240

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

Text 1

Tesi La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.

Arguments La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel·ligent.

Conclusió No n’hi ha.

Text 2

Tesi Sóc escriptor.

Arguments

Ho tinc inscrit en el DNI.Em guanyo la vida escrivint.Sóc escriptor i escriure és opinar.Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.

Conclusió És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.

Text 4

Tesi Les comèdies romàntiques de Hollywood poden espatllar una relació amorosa.

Arguments

Col·loquen el llistó molt alt en matèria d’expectatives.Transmeten una falsa sensació de relacions perfectes i expectatives gens realistes.Donen la impressió que el procés d’enamorament s’aconsegueix sense cap esforç per part de la pare-lla.


Text 5

Tesi El desig no desitja satisfacció, ben al contrari, el desig desitja desig.

ArgumentsEl consumidor té horror a la perspectiva que el desig s’esvaeixi, que no hi hagi res a desitjar.Cal mantenir el consumidor en un estat d’excitació que no decaigui mai: sempre sospitós i descon-tent.

Conclusió Si es vol atraure el consumidor, cal prometre-li una sortida al descontentament.

Text 3

Tesi Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.

ArgumentsTant li fa que tothom en parli bé.Tant li fa que a casa hi hagi goteres.Tant li és que hi hagi privacions.




73

pàgina 241

6.

7. Text 1: estructura circular

Text 2: estructura deductiva

Text 3: estructura contraposada

Text 4: estructura inductiva

8. Text 1: estructura inductiva

a) L’autor critica la manca de referents culturals provinents de la religió. Defineix la cultura com a acumulaciód’usos i creences, de pràctiques i costums. «Sense referents no hi ha cultura» vol dir que no podem en-tendre el present sense fer referència al passat. Per entendre el perquè celebrem una festa, una manifes-tació cultural, etc. Cal saber d’on prové, si no és així, no veurem la necessitat de celebrar-la i , a més, obli-dem les nostres arrels.

b) El tipus d’argument és l’exemplificació.Text 2: estructura circular

a) L’autor mostra la seva rebel·lia amb un nou costum: no posar-se calçotets. És una mena de símbolde lliber-tat, de nuesa.

b) No porta calçotets per afermar-se, per lluitar contra la normalitat (posar-se’ls) amb una manera de fer, ell endiu la velocitat, l’efervescència urbana, i més tard ho qualifica de fer el bèstia.

c) Ara ja no ho fa perquè ja té enemics reals contra qui lluitar, no li cal inventar-se’ls.

9. Resposta oberta.


pàgina 245

11. Text 1: naturalment (confirmació), per tant (reforçament)

Text 2: ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en can-vi (objecció).

Text 3: però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si(objecció)

pàgina 246

12. Text 1: no obstant això (rectificació-antiorientat), des que... no (prova-coorientat)

Text 2: encara que (objecció-antiorientat), no... per (rectificació-antiorientat), resumint (confirmació-coorientat)Text 3: doncs (crítica-antiorientat), potser sí (confirmació-coorientat), però (objecció), no és... (reforçament-co-orientat), no l’entenc... (crítica-antiorientat), m’adono que no... (confirmació-coorientat), però segur (concessió-antiorientat), que no pas... (objecció-antiorientació), això no... (rectificació-antiorientació)

Text 1

Argument peranalogia

Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.

Text 2

Argument de fet Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.

Text 4

Fal·làcia Ad verecundiam Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.

Text 3

Fal·lacia Ad populumParla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. Laforça de la fal·làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.



74

pàgina 249

13. Tipus de recursos.

Text 1: paral·lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)

Text 2: lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel·ligència, impecable), repetició(un testimoni)

Text 3: repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),

hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?,L’assiduïtat...?, Quants nens...?)

Text 4: paral·lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèr-flues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)

Text 5: metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)

Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics)

pàgina 250 i 251

14. a) La tesi diu que som nosaltres qui decidim què volem fer de la nostra vida, que no estem determinats.

Els arguments giren entorn tres punts:

Com es fa?En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front. Això vol dir transitar peldolor, abans que res. Després ja em puc transformar, com la perla dins d'una ostra.

En segon lloc, trobar-hi un sentit. Fa falta tenir un perquè per poder suportar-ho.

En tercer lloc, és suficient que algú ens digui que ens podem aixecar (efecte pigmalió).Les paraules tenenmolta força, també d'esperança.

No serveix de res preguntar-se per què m'ha passat a mi.L'adversitat no sé si té algun sentit o no en té, però està aquí i no la podem ignorar.Hem de tenir un projecte de futur amb la realitat que m'ha tocat a mi.Primer s'ha de tocar fons per començar a pujar.El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre.

Hem de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la.Com?

Desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius.

b) L’estructura és deductiva (primer la tesi i després la demostració) i el tipus d’argument és l’exemplificació.

c) Resposta oberta.


pàgina 253

1. La intenció és denunciar el gamberrisme mediàtic, creu que l’aposta en matèria d’informació ha de ser una al-tra, segurament més intel·lectual, més profunda, no tan banal i absurda com la el gamberrisme com a estil.

2. L’àmbit d’ús del text és formal.

3. La participació de l’autor en el text és alta. Es manifesta amb l’ús de la primera persona i amb molt de lèxic va-loratiu: escasses formalitats, lamentables estats, provocadors de pa sucat amb oli...

4. El díctic de temps del 1r paràgraf és ara i té un valor d’evolució, de contrast amb el passat.

5. El títol és temàtic.

6. El text pertany al gènere l’assaig i la tipologia textual és l’article d’opinió, el text argumentatiu.

7. 1r paràgraf: Els mitjans de comunicació volen simular l’originalitat, ara amb gamberrisme, per tal de fer pujar

audiències.2n paràgraf: Per evitar malentesos, sóc partidari radical de la llibertat d’expressió.

3r paràgraf: Primer argument: no està d’acord amb el gamberrisme mediàtic, perquè transgredeix les normesde convivència.



75

4t paràgraf: Tampoc li sembla bé que els continguts siguin banals i poc intel·ligents.

5è paràgraf: Els fonaments ideològics són reaccionaris: masclistes i xenòfobs.

6è paràgrafs (conclusió): millor llegir que mirar la televisió.

8. Frases temàtiques:

• Els mitjans de comunicació, com..., estan sotmesos a l’imperi de la novetat.

• Sóc partidari radical de la llibertat d’expressió.

• No em semblen correctes les bases comunicatives...• El gamberrisme que... és banal i mancat de tota intel·ligència.

• Els continguts ideològics d’aquests programes són obertament reaccionaris...

9. El tipus de progressió és lineal.

10. Connectors espai: capConnectors temps: ara, fins fa poc, l’estiuConnectors lògics: vegeu pregunta següent connectors: organitzadors textuals, addició, causa-conseqüència,reformulació i contraargumentació.

11. Organitzadors textuals: generalment, en tot cas, dit això, en primer (segon) lloc, actualment, en general, en totcas, finalment, al contrari del que podria semblar, des del meu punt de vista, generalment

Addició: com, però també, és a dirCausa-conseqüència: perquè, per tant, doncsReformulació: efectivament, certament, ras i curtContraaargumentació: però, en canvi, però, ara bé, amb un precisió, absolutament incompatible, però

12.

13. En el text preval la denotació (per tal de no ser malentès... / tinc el dret i potser el deure de manifestar / desdel meu punt de vista...) perquè vol expressar la seva opinió clarament.

14. Verbs argumentatius: sostenir, ser partidari, decantar-se, defensar, manifestar, compartir, considerar

Són verbs freqüents perquè el text és argumentatiu, pretén convèncer-nos d’una determinada posició presadavant del gamberrisme com a estil dels mitjans de comunicació, la posició presa per l’autor: Salvador Cardús.

15.

Pronoms personals febles

Formes Antecedents

hoés banal i mancatd’intel·ligència

Pronoms relatius

Formes Antecedents

dels queels mitjans de comunica-ció

sobre la qual la grolleria

que ciutadans

la que ignorància

que els provocadors

per a la qual ràdio o televisió

Paràgrafs Referents Lèxic

1r paràgraf novetat falses novetats...

2n paràgraf defensor de la llibertat partidari radical

3r paràgraf gamberrisme mediàticsistema democràtic

no em semblen correctesatac covard

4t paràgraf

gamberrisme mediàticagents mediàticsaudiènciaciutadans

banal i mancat d’intel·ligèncialamentables estats de maduresa psíquicadòcilingenuïtat i ignorància

5è paràgraf onaments ideològicsgamberrisme mediàtic reaccionarismasclista i xenòfob

6è paràgraf gamberrisme estupidesa i reaccionarisme



76


1. Argument: Narra la història d’Emma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una heroïna romàntica, sen-se saber acceptar la seva realitat. Fatigada per la vida tediosa i l'ambient provincià que l’envolta, esdevé espo-sa infidel i amant d'un notable provincià i d’un passant de notari estudiant de dret. Però, a la fi, resta decebu-da dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se suïcida.Tipus de novel·la: novel·la realista

2. Tema: l’amor

3. Funció del llenguatge: expressiva i retòrica

pàgina 257

4. Descripció: «Madame Bovary [...] penetrar.»Predicció: «Ja la veia [...] sempre.»Descripció: «Anaven al pas, [...] sortidors.»

Predicció: «Allà es quedarien [...] contemplarien.»Descripció: «els dies [...] sol.»

5. Estructura: Presentació de Madame Bovary. Descripció dels sentiments del seu marit. Descripció dels senti-ments d’ella.

6. Les descripcions són subjectives perquè hi intervé el punt de vista de cadascú.

7. Narrador: extern, 3a persona omniscient; tot i que, sovint, en descriure ens dóna el punt de vista d’algun per-sonatge de manera directa.

8. Van més enllà perquè el que realment busca és sortir de la rutina, per això en cap cas la seva descripció se cen-tra en l’aspecte físic.

9. a) Perquè el seu home n’està enamorat i la veu així, i perquè l’alegria que sent també fa que es noti en el seu

aspecte, una alegria, però, que resulta de pensar en el fet de ser infidel al seu home, de trencar la rutina enla qual es troba immersa, en aquest sentit la informació és implícita.b) És el seu home i és metge. La informació és implícita («quan sortís a visitar els malalts»).c) Perquè pensa com serà el futur amb ell. La informació és implícita.d) Berthe. És petita, un nadó: «ara començaria a créixer», «començava a tossir al bressol»; potser encara no té

ni un any. Informació explícita, la del nom; implícita, la de l’edat.

10. L’un vol passar tota la vida tal com ara: amb la seva dona i la seva filla. L’altra vol fugir-ne.

11. Són totalment oposades perquè l’un vol estar al costat de l’altra i l’altra no.


13. Registre literari per les comparacions i el tipus de llenguatge o de descripcions que utilitza.

14. a) Madame Bovary no havia estat mai tan bonica com en aquella època; Les ànsies, les penes, l’experiènciadel plaer i les il·lusions sempre joves; Les seves parpelles semblaven fetes expressament per a aquelles llar-gues mirades amoroses...

b) tenia aquella bellesa indefinible [...], La seva veu ara adquiria unes inflexions més flonges, i la cintura també, etc.c) de l’alegria, de l’entusiasme, de l’èxit; dels plecs del vestit i de la corba del peu...

15. Madame Bovary és considerada per al seu home, que ara arriba a casa i la veu mig adormida, absolutament be-lla; qualsevol petit treu seu l’enamora, per això vol passar-se tota la vida al seu costat, criant i educant la sevafilla. Els pensaments de Madame Bovary, però, van per una altra banda, ella vol fugir, fugir amb un amant llunyde tota la realitat d’ara.


1. a) El text 1 és humanístic, ja que tracta sobre aspectes vinculats amb els éssers humans, en concret, sobre laseva civilitat, i el text 2 és cientificotècnic, ja que analitza les malalties infeccioses

10. ELS GÈNERES TEXTUALS



77

b) Resposta oberta.

c) Resposta oberta.

pàgina 266 i 267

2. Resposta oberta.

3. a) El Josep Manel R. D. ha interposat un recurs de cassació contra la sentència dictada en grau d’apel·lació perla Secció 16 de l’Audiència Provisional de Barcelona el 30 de novembre de 1998, interposada per Catalina

T. P. a través de la qual es declarava filla extramatrimonial dels dos a Clara T. P., per la qual cosa Josep Ma-nel R. D. havia de fer-se càrrec de certes despeses seves. Es reconeixia que Catalina T. P. i Manel R. D. ha-vien mantingut relacions extramatrimonials a partir dels quals va néixer Clara; fet avalat perquè el nom deJosep Manel R. D. figura al Registre Civil com a pare de la nena i per les inferències endoprocessals. Nos’entén que Josep Manel R. D. al·legui enmig de tot això ser policia. Per tot això es decideix desestimar elrecurs de cassació.

b) Resposta oberta.

pàgina 270

4. L’hipotext és el text 1.

El text 2 recorre a la part final del relat, quan la dona de Lot es girà per mirar la ciutat i queda convertida en

estàtua de sal. És el pretext per escriure un poema que, en certa manera, ret homenatge a una dona que vadonar la vida per un esguard, per tant, és un motiu de gran lirisme (hipertext).

El text 3 inicia el poema amb una cita dels dos primers versos del poema anterior (text 2), és a dir, que hi haintertextualitat. Més tard n’hi afegeix uns altres (segona estrofa). Aquest text refà tot el text 1 amb to cruel,èpic (hipertextualitat). Al final, es demana qui és aquesta dona, ja que el text bíblic sempre l’anomena «la do-na de Lot» i mai ho fa pel seu nom. Per tant, encara que també ret homenatge a la dona de Lot, Marçal vamés enllà i reclama un nom (amb majúscula, Nom) per a aquesta «heroïna».

pàgina 274

5. Text 1

a) Un físic britànic, John Silver, ha inventat unes ulleres ajustables que ajudaran les persones dels països po-bres a poder-hi veure. Ja se n’han distribuït 30.000 parells per 15 països, però pretén arribar molt més lluny.Creu que és important difondre-les per tal d’aconseguir que als països subdesenvolupats hi hagi menys anal-fabetisme i les condicions de treball siguin millors. Per estendre’s a l’Índia, que és el següent horitzó ques’ha plantejat, ha unit les seves forces amb Mehmood Khan, que vol convèncer les Nacions Unides de laimportància d’aquest projecte, per tal que el financin. De moment, Silver està treballant en una propostamés lleugera de les seves ulleres ajustables i en un altre projecte per al qual la Universitat d’Oxford li ha do-nat suport, conjuntament amb el Banc Mundial.

b) Emissor: agència EFE. Receptor: universal amb una especial sensibilitat pel problemes del Tercer Món (lec-tor d’El Periódico ). Intenció: objectiva. Canal: escrit, es tracta d’una notícia. Codi: lingüístic, funció referen-cial. Registre: estàndard. Tema: les ulleres ajustables.

c) Veus: Josh Silver i Mehmood Khan (citat textualment, entre cometes).

d) Gènere: notícia. Tipologia: text expositiu. Organització de la informació: estructura deductiva (del general alparticular)

e) Resposta semioberta.

Dades objectives: 30.000 parells d’ulleres distribuïdes a 15 països.

Claredat (explicació del seu funcionament): Les ulleres porten dos tubs circulars plens de fluid, cada un delsquals està connectat...

pàgina 275

Text 2

a) Vol dir que el Maig del 68 ha mort, és a dir, les idees revolucionàries que defensaven.

El Maig francès o Maig del 68, nom amb què es coneixen els esdeveniments succeïts a França en la pri-mavera de 1968.

Tot es va iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i institutsde París, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. L'intent de l'administració de Charles deGaulle d'ofegar les vagues mitjançant una major càrrega policial només va contribuir a encendre els ànimsdels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llatí i, posteriorment, una



78

vaga general d'estudiants i vagues diverses secundades per deu milions de treballadors en tot el territorifrancès (dos terços dels treballadors francesos). Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle va dis-soldre l'Assemblea Nacional Francesa i es van celebrar eleccions parlamentàries anticipades el 23 de junydel 1968.

El govern es trobava, en aquest punt, a la vora del col·lapse, però la situació revolucionària es va evaporartan ràpid com havia sorgit. Els treballadors, després d'haver aconseguit importants millores salarials, van tor-nar al treball, a petició de la Confédération Générale du Travail, sindicat esquerrà, i del Partit ComunistaFrancès. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir més fort que abans.

Molts dels manifestants van assumir causes d'esquerres, com el comunisme, el rebuig a la Guerra del Viet-nam, l'anarquisme o el situacionisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la «vella so-cietat» en molts aspectes socials, com els mètodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifes-tants, com el grup Occident, donava suport a causes d’extrema dreta.

b) El text reflecteix pessimisme. El fet és que l’autora va néixer al 68, els seus pares eren joves i van lluitar perun món millor, el mateix que ara s’està enfonsant i critica que els joves s’alienin en lloc de resistir-s’hi, talcom es va fer durant el Maig del 68. L’esperit del Maig del 68 ha mort, proclama el títol.

c) Resposta oberta.

pàgina 277

6. Text 1Temàtica diversa:

• Literària (els llibres)

• Filosòfica (la vida)

Subjectivitat:

• Utilització del jo i del ens (acostament al lector)

• Ús de la connotació

Voluntat literària:

• Figures retòriques (gradacions, asíndeton, preguntes retòriques, anàfora, paral·lelisme sintàctic)

• Registre literari

Caràcter conversacional:• Utilització del nosaltres (ens )

• Ús de la pregunta retòrica per interpel·lar el lector.

Mètode de raonament:

• Ús de l’argumentació (estructura dialèctica, és a dir, contraargumentació)

Text 2

Temàtica diversa:

• Els canvis culturals

• La cuina

• El nu

• El diàleg

Subjectivitat:

• Utilització del jo i del nosaltres (acostament al lector)

• Ús de la connotació adjectival

• Ús de varietat valenciana

Voluntat literària:

• Figures retòriques (gradacions, asíndeton, preguntes retòriques, anàfora, paral·lelisme sintàctic)

• Registre literari

Caràcter conversacional:

• Utilització del nosaltres (ens )

• Ús del vosaltres per interpel·lar el lector

Mètode de raonament:

• Ús de l’argumentació (estructura dialèctica, és a dir, contraargumentació)



79


pàgina 279

1. Emissor i receptor presents / Espai i temps compartits, presència de díctics / Procés individual i planificat / Re-cursos del discurs oral

2.

3. El díctic aquí significa, en aquest context, el barri Diagonal Mar, on hi ha el Fòrum; però per extensió, parla deBarcelona (del seu model urbanitzatiu).

4. El grau de formalitat és alt, l’autor s’adreça als assistents amb vostès .

5. Nosaltres vol dir els catalans i -los , els arquitectes i responsables d’aquest model urbanitzatiu de Barcelona.

6. Les veus del discurs són: el jo, el nosaltres i, a banda d’aquests, Màrius Torres (poeta com ell) amb la cita dela làpida (intertext) i Salman Rushdie (hipotext).

7. El jo de l’autor:

Sóc aquí per defensar, per a mi és imprescindible, és l’única eina de què disposo, , jo diria, fins i Tot, ama-guem, aquí sota, la nostra hipocresia històrica, voldria dir-los que nosaltres som un país que està acabantel seu aire

8. El títol és remàtic.9. Gènere textual: conferència, perquè es tracta d’una conferència i està desenvolupada com a tal: es tracta d’un

gènere oral però tractat formalment. / Tipologia textual: argumentativa, perquè ens ofereix un punt de vista iens aporta arguments que el reforcen.

10. Obertura: «Jo sóc un escriptor [...] poble.» Expressa la seva intenció, vol deixar clara la seva postura / Desen-volupament: «És cert [...] oblit.”» Exposició dels fets: el lloc on són representa un model urbanitzatiu basat enl’oblit del passat històric amb l’excusa del progrés / Tancament: «En la inauguració [...] denunciar-ho.» Fa un ad-vertiment a aquest tipus de desenvolupament urbanístic, ja que si no ho té en compte aviat no quedarà res delnostre passat.

11. Els acabo de dir: els receptors; els ho permetin: els promotors immobiliaris; els dic: els receptors.

12. hi amb antecedent: ...hi havia uns camps apartats que havien servit... La República hi va afusellar...

hi verb pronominal: haver-hi13.

Díctics

Persones Espai Temps

L’escriptor : jo, -me, a mi,meva

L’escriptor i els assistents :nostres, ens, nostre, -nos

Els assistents : el·lipsi (sàpi-guen), vostès, els, -los

aquí (amb diferents valors, però principalment:el Fòrum)aquí al davantaquí sotaa sotauna altra banda (un altre barri de Barcelona)un país (Catalunya)als costatsla ciutat (Barcelona)hi (aquí sota)

avuiquan toqui

Emfasitzar Ironitzar Aclarir Citar

«hemguanyat»

«hemperdut»

«deliberat»–dic–

(Barcelona Parc Temàtic)

(si mai toca)

(elements que podem dissi-mular o dels que podem enor-gullir-nos-en, segons calgui)

(sempre i quan els preus del’especulació, i les lleis i laconnivència municipal, els ho

permetin)–dos mesos abans de la cele-bració del Congrés Eucarísticde Barcelona–

(a sota, o als costats –«integra-des», com se sol dir avui–, hi haalgunes grans depuradores de lesaigües residuals de la ciutat, inci-neradores d’escombraries, i alcostat plantes de generaciód’electricitat)–que seiem amb horror, però so-bretot amb una pena infinita––o, més ben dit, els promotorsimmobiliaris–

–en present, ja que el valor de laparaula és que no pot ser fàcil-ment esborrada–

«A tots els afusellats en aquestindret i a totes les víctimes de laguerra civil.»«Que en els meus anys de joia re-comenci / sense esborrar cap ci-catriu de l'esperit. / O Pare de lanit, del mar i del silenci / jo vull lapau, però no vull l'oblit.»



80

14. «la propaganda [...] Temàtic)», «a sota [...] d’electricitat)», «(elements [...] segons calgui)»

15. Lèxic valoratiu:

cementiri dels nostres avantpassats: és part de la nostra història, la propaganda ens diu que «hem guanyat»...i és un espai que «hem perdut»: ens estan amagant la veritat, no de la BCN sinó de la BPT (Barcelona ParcTemàtic): Barcelona s’està convertint en un parc temàtic, en un intent «deliberat»: està fet a propòsit,n’amaguem d’altres que són més doloroses per a l’ecosistema de la memòria: formen part de nosaltres i caltenir-ho present i no eliminar-ne els reductes, que comença a ofegar-se (i fins al final): no podem permetre que

ens prenguin/eliminin la nostra història, el nostre passat.

Avaluació

pàgina 281

1. Àmbit d’ús: formal, Emissor: Màrius Serra, escriptor, Receptor: lector universal de l’Avui, Relació emissor-re-ceptor: l’emissor busca la complicitat del receptor, que entengui la situació en què es troba el seu fill Canal: dia-ri Avui, Codi: escrit, Intenció: mostrar al lector com n’és, de dura, la vida d’un nen amb pluridiscapacitats i comcosta l’adaptació que els pares han de fer a aquesta nova situació, Funció del llenguatge: conativa, Varietat lin-güística: central.

2. Tema: la pluridiscapacitat. L’autor té un fill pluridiscapacitat. El títol és remàtic. La doble crisi invisible vol dir que

la gent que pateix aquestes discapacitats pateixen sovint crisis epilèptiques, però també ens vol fer veure quesón gent que passa desapercebuda per la societat i ells, també pateixen la crisi financera, perquè una malaltiaaixí comporta moltes despeses.

3. L’estructura és inductiva, va del general al particular per arribar a la conclusió final.

1r paràgrafTots tenim límits, som discapacitats.

2n paràgrafEl naixement d’un fill ens canvia la vida, sobretot si és un plurisdiscapacitat. No hi estem preparats.

3r paràgrafMalgrat tot ens hi adaptem com podem. Té un costat negatiu. L’accessibilitat, evidentment, però també en téun de positiu: la joia que genera al seu voltant.

4t paràgrafLa societat del segle XXI ja no amaga aquestes malalties i hi ha centres especials per a ells. Encara hi ha, però,moles coses a fer per a millorar la vida d’aquestes persones.

4. Argumentació de la tesi «tots som discapacitats»

• Les nostres capacitats poden créixer i minvar a llarg de la vida.

• Mai són il·limitades

• Tenim un límit comú: la mort

Resposta oberta.

5. L’efecte mirall vol dir que el naixement de fill et provoca un canvi de perspectiva en el teu propi futur, ja que apartir d’ara també l’has de tenir en compte a l’hora de planificar-lo.

No estem preparats per a un fill amb discapacitats , ens pensem que el nostre fill serà sa i que això no ens pas-

sarà a nosaltres.6. L’autor té un fill discapacitat i ens vol fer adonar de què suposa això (aspectes positius i negatius).

7. Les mirades cap a un infant discapacitat són diverses: inconscients, beatífiques, atemorides, esgarrifades, im-plicades, reprovatòries, amoroses...

La gent s’imagina que és ell, serveix per posar-se en la pell de l’altre.

8. La conclusió ens porta a una millora de les condicions de vida d’aquestes persones. Si bé l’autor reconeix queja hi ha hagut certes millores, en cap cas són suficients. Cal que la gent sigui més respectuosa i que la llei dedependència es posi en marxa. Tot és, com sempre, una qüestió de diners.

9. Gènere: article d’opinió. Tipologia textual: argumentativa.

10. L’autor, generalment, que sovint es converteix en la veu de tots i, en concret, al final del segon paràgraf la gentde l’inici del segle XXI; però també apareix la veu del seu fill: «Bobath».

11. El text és subjectiu. L’autor té un fill discapacitat i sap perfectament quins problemes comporta una vida així.

12. Participació de l’autor:

Tots som / A mi, tenir un fill així... / mon fill ja anava...



81


1. Es reflecteix amb la utilització d’un títol binari, d’un títol format per dos elements que estan units per una con-junció copulativa. Es tracta d’una relació caòtica.

2. Títol: Temàtic, perquè conté els elements als quals fa referència l’article.

3. a)

4. Tipologia textual: assaig

5. Estructura: Vegeu cos de l’exercici número 7.

6. Que ell ens ofereix una nova teoria del caos.

7. El pensament científic ens permet progressar · Aquest pensament científic pretén conèixer millor tot allò queens afecta · i el trobem expressat en la mecànica newtoniana, el model atòmic de Bohr, la teoria de camps uni-ficada que Einstein cercava... · Es tracta de buscar paràmetres amb els quals explicar la nostra existència ·Aquest pensament als anys setanta i vuitanta del segle passat va desencadenar una teoria del caos · que pos-tula que el desordre aparent que ho regeix tot està regulat per uns models matemàtics simples · Abasta campsmolt diversos com el caos determinista però també dinàmiques socials com la guerra · Els actuals esquemesanalítics de les ciències socials s’hauran de canviar · Hauran de difondre les seves troballes per tal d’evitar lesguerres · Cal apostar per aquesta teoria del caos i per tenir en compte la veu de tots els individus, perquè totstindran la possibilitat de ser membres actius en aquesta teoria.

8. teoria de camps: sintagmació

epistemològic: derivació

mecànica: derivació

teoria: mot primitiu

condicions inicials: sintagmació

lleis de la complexitat:

caos: mot primitiu

axiològic: derivació

axioma: mot primitiu

teoria dels sistemes dinàmics no lineals: sintagmació

9. El pensament científic, que és el que ens permet progressar, ha arribat a l’establiment d’una teoria del caosque permet donar sentit a tot el que ens envolta i que caldrà que s’apliqui fins i tot en l’àmbit de les ciènciessocials, si volem evitar les guerres. En tot aquest entramat l’individu és un ésser important perquè ell tindrà ales mans la seva aplicació o no.


Activitats

pàgina 293

1. a) La diferència rau en el fet que la varietat és l’adaptació que cada parlant fa del sistema codificat de signeslingüístics, és a dir, de la llengua .

b) La varietat estàndard és una varietat supradialectal, codificada i normativitzada que és coneguda per la ma-joria dels parlants. Facilita la intercomunicació entre els parlants d’una llengua en superar les diferències dia-lectals.

c) Les varietats generacionals afecten els individus de generacions que conviuen en una època determinada.

d) Variant diacrònica: S’origina entre els parlants per efecte dels canvis socials deguts al pas del temps.

Varietat diastràtica: És la variant social que afecta cada col·lectiu.

Varietat diatòpica: És la varietat de la llengua de cada individu segons el territori geogràfic d’on procedeix.

11. LLENGUA I VARIACIÓ (1)



82

e) Els factors que originen els dialectes poden ser:

• geogràfics: la distància de la perifèria; el veïnatge de llengües que provoquen interferències lingüístiques.

• històrics: les llengües de substrat i les migracions.

• socials: les pressions socials dels estats sobre les llengües minoritàries i les polítiques lingüístiques.

f) Català oriental i català occidental.

g) En èpoques pretèrites: l’àrab, el germànic, l’occità. Actualment: castellà, anglès, francès. A l’Alguer: el sard

i l’italià.h) El dialecte constitutiu és la varietat del català que deriva del llatí vulgar d’una determinada àrea geogràfica.

En canvi, el dialecte consecutiu és la varietat parlada en un territori on es va establir una població, que ja par-lava el català, en el moment de la reconquesta o posteriorment.


L’afirmació és falsa perquè:

• llengua i dialecte estan en una relació d’inclusió.

• la llengua és la suma de tots els dialectes.

• tota llengua és dialecte; només depèn del punt de comparació.

• llengua i dialecte gaudeixen de la mateixa dignitat social i lingüística.

pàgina 294

3. a) V c) V e) F g) V i) V k) V m) F

b) V d) V f) F h) V j) F l) V n) F

e) Vegeu exercici 2.

f) Vegeu exercici 2.

j) El ribagorçà, el pallarès i el tortosí són varietats dialectals del nord-occidental.

m) La poden utilitzar, també, els parlants per entendre’s si els seus dialectes són massa diferents, per exem-

ple. A més, també s’utilitza en d’altres situacions formals, a part de les descrites.n) Les variacions socials són pròpies de cada grup social.

4. Mallorquí. Resposta semioberta. Model:

Al cap d’un parell de dies, la seva dona/muller li va dir:

–Hauràs d’anar amb l’ase al molí a veure si tenen la farina mòlta, perquè el pa s’acaba i s’ha de pastar.

Hi va anar i la farina ja feia dos dies que estava ensacada.

Provà de carregar-se el sac i gairebé no el pogué aixecar de terra.

–No passa res –va dir–, el millor serà treure’n un parell de grapats de farina.

Els va treure, i el vent, que bufava ben fort cap a Na Moixa, els hi prengué i els envià ben lluny.

Aquestes tenim? –va dir–. Molt bé vent! Estàs molt treballador!... No, i cap a So Na Moixa, que te l’has endu-ta... Doncs bé, espera una mica, i te l’enduràs tota. Ja la deixaràs a la meva dona... Pensa-hi, per l’amor de Déu!I l’amo, xino-xano cap a So Na Moixa.

I la farina? –li digué la seva dona quan el veié arribar amb el sac buit al coll.

Que no l’ha portada el vent? –respongué ell.

5. Resposta oberta que hauria de recollir aquests arguments:

L’estàndard és una varietat supradialectal que s’aprèn a les escoles i s’usa en situacions formals.

El dialecte s’aprèn per immersió en l’ambient d’on procedeix el parlant i no entra en competència ambl’estàndard.

pàgina 301

6. a) Històrica del segle XV. b) Geogràfica (nord-occidental). c) Estàndard.



83

7. a) Alcanar: nord-occidental; tortosí

b) Cervera: nord-occidental; lleidatà

c) Guardamar: valencià; meridional

d) Tortosa: nord-occidental; tortosí

e) Morella: valencià; septentrional

f) València: valencià; apitxat

g) Vall-de-roures: nord-occidental; tortosí h) Mequinensa: nord-occidental; lleidatà

i) Sort: nord-occidental; pallarès

j) Ordino: nord-occidental; pallarès

k) Oriola: valencià; septentrional

l) Castelló de la Plana: valencià; septentrional

8. a) Nord-occidental; ribagorçà

b) Valencià

c) Nord-occidental; ribagorçà

d) Nord-occidental; tortosí e) Valencià

f) Nord-occidental; pallarès

g) Valencià apitxat

9. a) valencià: patata

b) nord-occidental: rat penat

c) sud-occidental; rentar-se

d) nord-occidental; ribagorçà: camí ramader

e) nord-occidental; pallarès: per a

f) nord-occidental; ribagorçà; cap a

g) valencià: sortir

h) valencià septentrional: golfes

i) nord-occidental; ribagorçà: aquí

j) nord-occidental: lleidatà: poma

k) valencià: atuell

l) nord-occidental; ribagorçà: de matinada

10. Pertany al dialecte sud-occidental o valencià. S’hi troben aquests trets:

• L’imperfet de subjuntiu: vullgueres.

• El nom: xiqueta .

• El possessiu en u : meua .



84


1. Montaigne

Nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne, moralista francès. Fill del gentilhome.Estudià dret a la universitat de Tolosa. Conseller al tribunal de Perigús (1554), passà al parlament de Bor-deus. A poc a poc, però, abandonà les seves funcions parlamentàries i començà a freqüentar la vida de lacort.

Anà a París per preparar l'edició de les obres del seu amic La Boétie, i començà a escriure els Essais , al-hora que llegia les obres de Plutarc i de Sèneca, que el reconfortaven enmig de les torbacions i les guerresde religió que assolaven França i que l'obligaren a interrompre el seu retir.

Aviat, tornà a retirar-se i enllestí la seva obra, que aparegué en primera edició el 1580.

Aquest mateix any, per guarir la seva afecció renal, inicià un gran viatge per França, Alemanya, Suïssa, Àus-tria i Itàlia, que durà fins el 1581 i que fou recollit en el llibre Journal de voyage en Italie (publicat el 1774).

Va ser elegit batlle de Bordeus, càrrec que detingué durant quatre anys (1581-85), molt tensos per la difí-

cil situació política.Declarada la pesta a Bordeus i acabant-se el seu mandat, de nou es retirà i redactà la segona edició delsEssais , que aparegueren amb nombroses addicions i amb un tercer llibre el 1588.

A partir d'aleshores (llevat d'un viatge a París, en el decurs del qual fou atacat i empresonat romangué alseu castell, on preparà una tercera edició dels Essais , que tornà a augmentar fins a arribar a constituir unaautèntica confessió, en tant que les innovacions responien a la seva vida i els seus gusts, costums i idees.

Fill de l'humanisme i creient sempre que el saber humà ha de permetre a cadascú de trobar un art de viu-re raonable que ajudi a esperar la mort, Montaigne manifesta en tot moment (al llarg de les tres edicionsdels Essais , representatives del desenvolupament del seu pensament i del seu art) una penetració llumi-nosa i segura que revela, a més d'una curiositat per totes les expressions de l'ànim humà, una constant fa-cultat de domini o de comprensió, de calma espiritual i d'independència. Amb una cultura literària vastíssi-ma, se servia de les seves lectures i dels seus coneixements per a avivar les seves reflexions profundes,

expressades amb un estil desordenat i amb un llenguatge espontani que, bé que ha estat molt recriminat,dóna al llibre un to d'agradable conversa i assenyala el camí als grans moralistes (Pascal) i als grans pro-sistes francesos.

2. Tema: la tristesa

Tipus de títol: temàtic

3. Gènere i tipologia: assaig, argumentatiu

4. Assaig, perquè reflexiona sobre un tema, que en aquest cas, és la tristesa.

5. Estructura argumentativa: inductiva, perquè va del particular al general en cada argumentació; primer hi hal’exemple i després l’explicació del cas.

6. Tesi o introducció del tema: 1r paràgraf

Argumentació 1: 2n-4t paràgraf - Conclusió: 5è paràgraf

Argumentació 2: 6è paràgraf - Conclusió: 7è paràgraf

Argumentació 3: 7è paràgraf: «I és per això [...] gaudi.» - Conclusió: 7è paràgraf«Totes les passions [...]» finsal 8è paràgraf.

Argumentació 4: 9è paràgraf

Conclusió (per a l’argumentació 4 i genèrica): 10è paràgraf

7. Estructura: introducció del tema: argumentació + conclusió, argumentació + conclusió, argumentació + con-clusió, argumentació + conclusió

8. Tipus d’arguments: exemplificació

9. a) Cal evitar-la.

b) És una qualitat negativa.

c) Perjudicial, boja, covarda i baixa.

12. LLENGUA I VARIACIÓ (2)



85

10. Aquests 4 fets els trobem explicats entre els paràgrafs 2-4:

Fet 1: Psammètic no s’immuta en adonar-se que la seva filla és feta presonera, ni en veure el seu fill mort, peròsí en veure un dels seus criats captiu.

Fet 2: Un príncep va saber la mort del seu germà major i després la d’un germà petit, però no es va immutardavant d’això sinó davant la mort d’un dels seus homes.

Reflexió d’aquests dos exemples: «Però la veritat [...] expressar-los.”» Explicació: Hi ha dolors que són tan

forts que no es poden expressar de cap manera i, a vegades, el que es fa és anar-los covant fins que ja no espot més i exploten.

Fet 3: Un vell pintor que no va poder pintar el dol del pare de la jova Ifigènia innocent.

Reflexió: «com si cap [...] dol.» Explicació: És impossible poder expressar certs dolors.

Fet 4: La mare de Níobe es va convertir en roca després d’haver perdut primerament set fills i després set fi-lles.

Reflexió: «tot expressant [...] facultats.» Explicació: Va acumular tant dolor que al final ja no en podia suportarmés.

En la resta de fragments que no són reflexions d’aquests tres paràgrafs, és on s’inclou l’explicació de cada fet.

El que tenen en comú és que es va aguantant la pena, el dolor, fins un moment que ja no es pot més.

11. Digressió: Paràgraf 2n «Això és podria [...] paciència.» Ho lliga amb el que estava explicant abans, així: «El ma-teix, dic jo, podríem pensar de la nostra història [...]»

També es podria entendre com a digressió els paràgrafs 2n i 3r, llavors lliga amb: «Certament, [...]»

12. Les passions autènticament importants són aquelles que superen les nostres capacitats, les que commouentota l’ànima i li impedeixen la llibertat d’acció.

13. Serien fal·làcies ad verecundiam, pretenen reforçar el que ens està dient l’autor i, a la vegada, són exemplesdel que ens està dient.

14. Conclusió: Hem d’intentar que la tristesa pugui poc amb nosaltres, hem de ser més forts nosaltres que ella.

15. Intertextualitat: A partir de les cites o de recuperar històries que d’altres han escrit.

16. Registre: literari

17. neci: absurdabillament: ornamentserventa: criadapouar: buscar / treure del pouromandre: quedar-seplànyer-se: lamentar-secaptiu: presonercolpejar: pegarpesar: lament

colp: copamarat: abatutexhaurir: acabaraclaparat: afeblitllòbrega: duraembalbir: incapacitaresguard: rostrelleu: febledefallença: aflicciófortuït: inesperatcorprès: captivat

18. Varietat dialectal: valencià (veg. pàg. 299 i 300 del llibre). Exemples: aprecie, estime, seua, pouar, major, pen-saren, colp...

19. Endurir . Sentit figurat.



86

20. Resum: La tristesa s’acostuma a rebutjar, però si l’analitzem veurem casos que ens poden semblar una micaestranys i és que a vegades la tristesa només s’expressa quan es pot expressar i, per tant, no s’expressa enels casos més extrems, en què el dolor ultrapassa les nostres facultats.

Resposta oberta.


1. Són afirmacions incorrectes:

b) El rossellonès rep influències del francès.

c) Tots els dialectes tenen una base comuna que, en aquest cas, és el català i hi ha interferències entre ells.

f) El català central té set vocals en posició tònica [a, e, ε, o, ɔ, i, u].

g) El xipella és un subdialecte del dialecte central.

2. a) La neutralització de les a / e i o / u en posició àtona.

b) No és possible, perquè hi ha diferents terminacions segons els subdialectes.

c) L’occidental.3. Resposta oberta.

4. a) Reducció de o a u : mill u ns (millors); nu (no); ent u rn (entorn); t u ta (tota)

Pèrdua de la vocal neutra final en les paraules esdrúixoles: pacienci , cienci .

b) Resposta oberta. Per exemple, l’aparició de la paraula «mossèn» amb accent obert.

5. a) Català central, es pot copsar per les formes verbals que utilitza.

b) Rossellonès, es pot copsar per les formes verbals que utilitza.

c) Català central: salat, es pot copsar per la utilització de l’article salat.

pàgina 317

6. Són incorrectes:

a) El balear i l’alguerès són dialectes consecutius , ja que provenen de l’època de les repoblacions.

c) L’alguerès és un subdialecte del català central.

7. a) rossellonès o septentrional d) septentrional de transició

b) balear e) tarragoní

c) central salat i balear f) balear

8. a) balear c) tarragoní e) alguerès g) salat

b) rossellonès d) balear f) central h) balear

9. a) És balear, per l’article salat i la pronúncia i del dígraf ll (veieta , senaió , jonois ).

b) És alguerès, per la forma só (sóc ), per l’ús del verb ser com a auxiliar (só caigut ), per l’ús de les formes ple-nes dels pronoms febles davant del verb (se queixava , me punxa ), per l’article lo , pel possessiu sua (seva ) ipel lèxic (molendo , cutxo , assai ...).

10. Tots pertanyen al dialecte oriental:

a) septentrional de transició f) rossellonès o septentrional

b) barceloní g) barceloní

c) rossellonès o septentrional h) central

d) tarragoní i) barceloní

e) barceloní

11. idò: doncs; roí: dolent; picapedrer: paleta; moledo: ase; bajoca: mongeta; moixó: ocell; miont: muntanya; padrí:avi; renou: soroll; lego: tot seguit; doblers: diners; tritxi: mullat



87


Algunes de les característiques principals de l’aranès són:

• f > h aspirada (festa > hesta).

• Pèrdua de la -n- intervocàlica (lluna ¨ lua).

• Reforç vocàlic a la r d’inici de paraula (arroda).

• Articles determinats: eth, era, es.

• Plurals amb -i (encomanats ¨ encomanadi).• Preposició entà per indicar direcció.


La Vall d’Aran: situació i història

La Vall d'Aran és un territori històric d’alta muntanya, a l’extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterer ambFrança, que té la particularitat de ser una vall atlàntica, en el vessant nord de la serralada. La conseqüènciad'això és el clima, més fred i amb neu, i la llengua dels seus habitants, l’aranès, una variant de la llengua gas-cona, de la família de l'occità. Una vall envoltada de pics molt alts, on neixen els rius Garona (que forma l’eixde la vall on es concentra aquesta població), el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana, aquests dosdarrers, afluents del Segre. Havia format part del comtat medieval de Comenges, però d’ençà del segle XII

s'integrà a la corona catalanoaragonesa.

Avaluaciópàgina 319

1. io : text 3 (despalatalització de la jota jo ), hu : text 3 (o neutralitzada en u ), fé : text 3 (no pronunciació de la r fi-nal), auliveres : text 3 (diftongació en au de la o ), s’aconseià : text 2 (despalatalització), veis : text 2 (despalatalit-zació de la ll ) trian: text 3 (sensibilització de la t ), fii : text 2 (despalatalització de la ll ), dal : text 3 (no pronuncia-ció de la t ), cartxofera : text 3 (africació en tx de la x ), pe : text 5 (no pronunciació de la r final), mereixim: text 1(tancament de la e en i en la desinència verbal), mates : text 4 (present de subjuntiu en e ), seua : text 2 i 4 (pos-sessiu en u i no en v ), vere : text 5 (reducció del diftong eu en e )

2. a) el text 2 (balear): sa, s’, es, ses, sos; b) el text 3, dialecte nord-occidental; c) el text 2 (balear): seua, meu,aqueixa; el text 3 (nord-occidental): natros; el text 4 (valencià): meua, meues.

3. a) rossellonès : jo pensi, balear : jo pensØ, nord-occidental : jo penso (pronunciat o ), valencià : jo pense,alguerès : jo pensØ

b) rossellonès : nosaltres pensem, vosaltres penseu; balear : nosaltres pensam, vosaltres pensau; nord-occidental : nosaltres pensem, vosaltres penseu; valencià : nosaltres pensem, penseu; alguerès : nosaltres pen-sem, vosaltres pensau.

c) rossellonès : llegeixi, balear : llig, nord-occidental : llegixo, valencià : llegisc, alguerès : llegix

d) rossellonès : canti, balear : canti, nord-occidental : cante, valencià : cante

e) Dins del català nord-occidental, els imperfets de segona i tercera conjugació es fan amb la terminació –eva i –iva , respectivament, en el cas del ribagorçà.

4. Rossellonès (text 1): vos = us, nos = ens; balear (text 2): formes plenes davant del verb; nord-occidental (text

3): plantá’ls = plantar-los; valencià (text 4): combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funció deCI + CD: li’l; alguerès (text 5): formes plenes davant del verb. El text 4 és el que presenta les formes que seseparen de l’estàndard.

5. El dialecte rossellonès utilitza el pas de manera freqüent (text 1).

6. Resposta semioberta. a) mes = però, b) de baticor = palpitacions; baubeig = barboteig; pareix = sembla, c) brò- cul = bròquil; panís = blat de moro, d) regno = regne; gionosa = preuada, e) xiquet = noi

7. i 8. Text 1

Català oriental; subdialecte rossellonès o septentrional.

Trets morfosintàctics:• Tancament de la vocal e en i en les terminacions verbals: coneixim, planyiu .

• Ús de la preposició mes en lloc de però : «mes sempre torneu a elegir els mateixos».• Substitució de la partícula negativa no per pas : «els podem pas vendre».• Ús del verb ésser en lloc d’estar : «seu pas contents».El lèxic d’aquest fragment és estàndard.



Text 2

Català oriental; subdialecte baleàric.

Trets morfosintàctics:• Ús de la forma com en lloc de l’adverbi quan: «Com la Reina veia obrí sa carta».• Ús de l’article salat: «Com la Reina veia obrí sa carta»; «ses coses»; «sos senyors».

• Canvi de v per u en el possessiu seua per seva : «sa seua nora».

• Iodització: veia per vella ; fii per fill ; aconseià per aconsellà .• Obertura de la i de les terminacions verbals de la 3a persona del singular del present de subjuntiu: faça per

faci ; crega per cregui ; haja per hagi .• Terminacions de la 1a persona del plural del present d’indicatiu de la 1a conjugació en -am: trobam.

Trets lèxics:• pareix (sembla); ver (veritat); rompé (començà); baticor (desmai); dissort (mala sort); cobrà (recuperà els

sentits)

Text 3

Català occidental: nord-occidental.

Trets morfosintàctics:• Formes pronominals: natros per nosaltres ; mos per ens ; ne per en.• Plural en -ns: jóvens .• Formes verbals: feem per fèiem; caïa per queia .• Formes adverbials: allavons per llavors ; tamé per també .• Formes preposicionals: en per amb .• Article determinat lo : «lo granet».

Trets lèxics:antes (castellanisme per abans ); panís (blat de moro); bròcul (bròquil); faena (feina); fato (conjunt de cosesque es carreguen); fumàvem (ens envoltàvem de pols com si es quedessin afumats)

Trets fonètics:• Diftongació de la [aw]: auliveres .• Africació de la [tʃ]: cartxoferes , trintxà .

Text 4

Català occidental: valencià.

Trets morfosintàctics:• Ús del demostratiu aqueix / es .• Combinació pronominal de la 3a persona del singular li + el ¨ li’l .• Possessiu en u : seu , seua .

Trets lèxics:xic (noi); ús habitual de diminutius (xiquet, grosset, roget).

Text 5

Català oriental: alguerès.

Trets morfosintàctics:

Documents

Solucionari de l'Alumne