El llibre Llengua+ per al sisè curs de primària és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz.

Hi ha participat l’equip següent:

TEXTJordi Bosch Gemma Comas Meritxell Martí

ASSESSORAMENT Lluís Payrató

IL·LUSTRACIÓ David Permanyer

EDICIÓMarta Ballester Carme Kellner Montse Santos

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIALDE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA6

Tasques i destreses comunicatives

Presentació

és el nou projecte d’Illes Balears / Santillana adreçat a mestres que cerquen una nova manera d’ensenyar llengua.

presenta un ENFOCAMENT FUNCIONAL de l’aprenentatge, de caràcter més comunicatiu, que se centra en les destreses bàsiques (parlar, escoltar, llegir i escriure), i deixa en segon pla els continguts de caràcter conceptual. S’hi proposa un treball per tasques que facilita aquest enfocament, ja que l’alumnat sap què fa i per què ho fa.

té una ORGANITZACIÓ FLEXIBLE que permet al professorat decidir no només què ensenya, sinó també en quin moment i de quina manera ho ensenya. El material s’estructura en blocs de tasques i tallers, que es poden combinar lliurement.

Els blocs de tasques constitueixen l’element central del material, ja que es corresponen amb aspectes essencials de l’àrea. Es distribueixen d’aquesta manera:

COMUNICACIÓ ORAL

COMPETÈNCIA LECTORA

ESCRIPTURA

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

Els tallers es desenvolupen en fitxes de treball breus i pràctiques, i serveixen de complement a les tasques. A sisè curs s’ofereixen el Taller d’ortografia, el Taller de gramàtica i el Taller de vocabulari.

afavoreix un APRENENTATGE ACTIU, en el qual la motivació i l’emoció són premisses fonamentals. Per això, Illes Balears / Santillana proposa un material que combina l’oralitat i l’escriptura, la individualitat i la col·lectivitat, el joc i la creativitat...; un material que va més enllà de la lectura i la resolució d’activitats: l’alumnat manipula materials, parla en públic, fa servir suports diferents per produir textos i pot crear un dossier personal amb els seus treballs.

A les pàgines d’aquest llibre trobareu unes icones que fan referència a elements fonamentals per desenvolupar les activitats:

Àudio. Gravacions creades especialment per al bloc de Comunicació oral.

Sobre de materials, que conté imatges i suports necessaris per desenvolupar tasques concretes.

Retallables que s’han de fer servir per completar algunes activitats.

Quadern. Activitats que s’han de fer en un full a part o al quadern.

Taula de continguts

COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA COMPETÈNCIA LITERÀRIA TALLERS

TASCA 1. Demana ajuda

TASCA 2. Enregistra un missatge de veu

TASCA 3. Descriu un grup de persones

TASCA 4. Exposa una situació injusta

TASCA 5. Demana l’opinió

TASCA 6. Exposa una necessitat

TASCA 7. Organitza el cap de setmana

TASCA 8. Indica un itinerari

TASCA 9. Intenta convèncer

TASCA 10. Endevina el futur

TASCA 11. Reclama el que et sembla just

TASCA 12. Presenta un homenatge

TASCA 1. Narració popular: La bubota. La víbria

TASCA 2. Història d’un indret: Tibidabo: del tren de la bruixa a la realitat virtual

TASCA 3. Poemes breus: Haikus

TASCA 4. Narració en primera persona: Cleòpatra, culta i poderosa

TASCA 5. Reportatge social: Un hospital ple de somriures

TASCA 6. Cançó: El món és teu

TASCA 7. Text argumentatiu: Dur o no dur mòbil, aquesta és la qüestió

TASCA 8. El blog: Un blog de llibres per a gent jove. Un blog per entusiasmar-se llegint

TASCA 9. Enigmes: A fer bullir l’olla!

TASCA 10. Narració d’investigació: Intriga a l’aeroport

TASCA 11. Locucions i onomatopeies: Xerric-xerrac

TASCA 12. Representació de dades: Perfil del viatger d’autobús i de metro

TASCA 13. Interpretació d’imatges: Lectura d’art

TASCA 14. Narració de fantasia: A la recerca de n’Atreiu

TASCA 15. Diàleg: Un gegant molt especial

TASCA 16. Llegenda asiàtica: Els quatre dracs

Retallables

TASCA 1. El conte mitològic

TASCA 2. El diàleg en una narració

TASCA 3. L’evolució d’una institució

TASCA 4. La descripció d’un animal

TASCA 5. Un reportatge social

TASCA 6. Comentari com a usuari d’una pàgina web

TASCA 7. El mapa conceptual

TASCA 8. Els haikus

TASCA 9. L’entrada d’un blog

TASCA 10. La descripció subjectiva d’un lloc

TASCA 11. La lletra d’una cançó

TASCA 12. Una previsió meteorològica

TASCA 13. La invitació a un acte

TASCA 14. Les instruccions d’ús d’un aparell

TASCA 15. La descripció de la nostra manera de ser

TASCA 16. El reportatge turístic d’una població

TASCA 17. La narració d’aventures

TASCA 18. Un formulari

TASCA 19. Les normes d’una casa de colònies

TASCA 20. La descripció d’una peça de roba

Retallables

TASCA 1. L’afició a la lectura: 400 camells carregats de llibres

TASCA 2. Els relats breus: Amb poques paraules

TASCA 3. Fantasia, terror i ciència-ficció: Segur que no existeixen els unicorns?

TASCA 4. Els poemes musicats: Paraules musicals

TASCA 5. Literatura i espectacle: La literatura puja a l’escenari

TASCA 6. Literatura i cinema: Del paper a la pantalla

TASCA 7. El còmic: Novel·les en vinyetes

TASCA 8. El premi Nobel de literatura: El premi dels premis

TASCA 9. Els clubs de lectura: Més que un club!

TASCA 10. Escriptura col·lectiva: Et toca! Davant el full en blanc...

Ort

ogra

fia

FITXA 1. La h intercaladaFITXA 2. La ela geminada (l·l)FITXA 3. La be i la veFITXA 4. L’ús de c o g a final de motFITXA 5. Les lletres p, b, t, d a final de motFITXA 6. L’ús de les lletres g i j FITXA 7. L’ús de les lletres m i nFITXA 8. Les grafies x, ix, tx i ig FITXA 9. Les vocals a, e, o, u àtones en els verbs FITXA 10. L’apòstrofFITXA 11. El guionet FITXA 12. Aleshores / a les hores; alhora / a l’horaFITXA 13. Perquè / per què; sinó / si noFITXA 14. Repàs d’accentuacióFITXA 15. Repàs de puntuació

Gra

màt

ica

FITXA 1. Oració i textFITXA 2. Les propietats textualsFITXA 3. El subjecte: tipus FITXA 4. El complement de nomFITXA 5. El predicat: partsFITXA 6. El predicat: tipusFITXA 7. Verbs regulars, irregulars i perífrasis verbalsFITXA 8. El complement directe. La veu passivaFITXA 9. El complement indirecteFITXA 10. El complement circumstancialFITXA 11. L’atributFITXA 12. Els pronoms febles

Voca

bula

ri

FITXA 1. L’origen de les paraulesFITXA 2. Els neologismesFITXA 3. Els manlleusFITXA 4. La formació de nomsFITXA 5. La formació d’adjectiusFITXA 6. La formació de verbsFITXA 7. Alguns prefixosFITXA 8. La precisió lèxicaFITXA 9. Mots incorrectes d’ús freqüentFITXA 10. Tabús i eufemismesFITXA 11. Hipònims i hiperònimsFITXA 12. Els registres lingüístics

COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA COMPETÈNCIA LITERÀRIA TALLERS

TASCA 1. Demana ajuda

TASCA 2. Enregistra un missatge de veu

TASCA 3. Descriu un grup de persones

TASCA 4. Exposa una situació injusta

TASCA 5. Demana l’opinió

TASCA 6. Exposa una necessitat

TASCA 7. Organitza el cap de setmana

TASCA 8. Indica un itinerari

TASCA 9. Intenta convèncer

TASCA 10. Endevina el futur

TASCA 11. Reclama el que et sembla just

TASCA 12. Presenta un homenatge

TASCA 1. Narració popular: La bubota. La víbria

TASCA 2. Història d’un indret: Tibidabo: del tren de la bruixa a la realitat virtual

TASCA 3. Poemes breus: Haikus

TASCA 4. Narració en primera persona: Cleòpatra, culta i poderosa

TASCA 5. Reportatge social: Un hospital ple de somriures

TASCA 6. Cançó: El món és teu

TASCA 7. Text argumentatiu: Dur o no dur mòbil, aquesta és la qüestió

TASCA 8. El blog: Un blog de llibres per a gent jove. Un blog per entusiasmar-se llegint

TASCA 9. Enigmes: A fer bullir l’olla!

TASCA 10. Narració d’investigació: Intriga a l’aeroport

TASCA 11. Locucions i onomatopeies: Xerric-xerrac

TASCA 12. Representació de dades: Perfil del viatger d’autobús i de metro

TASCA 13. Interpretació d’imatges: Lectura d’art

TASCA 14. Narració de fantasia: A la recerca de n’Atreiu

TASCA 15. Diàleg: Un gegant molt especial

TASCA 16. Llegenda asiàtica: Els quatre dracs

Retallables

TASCA 1. El conte mitològic

TASCA 2. El diàleg en una narració

TASCA 3. L’evolució d’una institució

TASCA 4. La descripció d’un animal

TASCA 5. Un reportatge social

TASCA 6. Comentari com a usuari d’una pàgina web

TASCA 7. El mapa conceptual

TASCA 8. Els haikus

TASCA 9. L’entrada d’un blog

TASCA 10. La descripció subjectiva d’un lloc

TASCA 11. La lletra d’una cançó

TASCA 12. Una previsió meteorològica

TASCA 13. La invitació a un acte

TASCA 14. Les instruccions d’ús d’un aparell

TASCA 15. La descripció de la nostra manera de ser

TASCA 16. El reportatge turístic d’una població

TASCA 17. La narració d’aventures

TASCA 18. Un formulari

TASCA 19. Les normes d’una casa de colònies

TASCA 20. La descripció d’una peça de roba

Retallables

TASCA 1. L’afició a la lectura: 400 camells carregats de llibres

TASCA 2. Els relats breus: Amb poques paraules

TASCA 3. Fantasia, terror i ciència-ficció: Segur que no existeixen els unicorns?

TASCA 4. Els poemes musicats: Paraules musicals

TASCA 5. Literatura i espectacle: La literatura puja a l’escenari

TASCA 6. Literatura i cinema: Del paper a la pantalla

TASCA 7. El còmic: Novel·les en vinyetes

TASCA 8. El premi Nobel de literatura: El premi dels premis

TASCA 9. Els clubs de lectura: Més que un club!

TASCA 10. Escriptura col·lectiva: Et toca! Davant el full en blanc...

Ort

ogra

fia

FITXA 1. La h intercaladaFITXA 2. La ela geminada (l·l)FITXA 3. La be i la veFITXA 4. L’ús de c o g a final de motFITXA 5. Les lletres p, b, t, d a final de motFITXA 6. L’ús de les lletres g i j FITXA 7. L’ús de les lletres m i nFITXA 8. Les grafies x, ix, tx i ig FITXA 9. Les vocals a, e, o, u àtones en els verbs FITXA 10. L’apòstrofFITXA 11. El guionet FITXA 12. Aleshores / a les hores; alhora / a l’horaFITXA 13. Perquè / per què; sinó / si noFITXA 14. Repàs d’accentuacióFITXA 15. Repàs de puntuació

Gra

màt

ica

FITXA 1. Oració i textFITXA 2. Les propietats textualsFITXA 3. El subjecte: tipus FITXA 4. El complement de nomFITXA 5. El predicat: partsFITXA 6. El predicat: tipusFITXA 7. Verbs regulars, irregulars i perífrasis verbalsFITXA 8. El complement directe. La veu passivaFITXA 9. El complement indirecteFITXA 10. El complement circumstancialFITXA 11. L’atributFITXA 12. Els pronoms febles

Voca

bula

ri

FITXA 1. L’origen de les paraulesFITXA 2. Els neologismesFITXA 3. Els manlleusFITXA 4. La formació de nomsFITXA 5. La formació d’adjectiusFITXA 6. La formació de verbsFITXA 7. Alguns prefixosFITXA 8. La precisió lèxicaFITXA 9. Mots incorrectes d’ús freqüentFITXA 10. Tabús i eufemismesFITXA 11. Hipònims i hiperònimsFITXA 12. Els registres lingüístics

COMUNICACIÓ ORAL

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORAL

TASCA 1. Demana ajuda

Nom Data

1 Escolta amb atenció l’enregistrament i respon les preguntes:

• Qui és la protagonista de la història? Què li passa?

• Recorda les vegades que demana ajuda i completa:

Què necessita? A qui demana ajuda?

• A l’inici de cada conversa, la protagonista es presenta i s’explica. Per què ho fa?

• En cada ocasió, s’adreça d’una manera diferent a la persona que es troba.

En què consisteix aquesta diferència?

• I tu, utilitzes el tracte que fa servir a la primera trobada? Explica quan i amb qui:

• Finalment, sembla que l’ajuda no podrà ser completa. Per què? Què passa?

• Si et trobassis en aquesta situació, què faries? A qui podries demanar ajuda?

2 Creus que l’al·lota mostra una bona educació? Per què?

Torna a escoltar l’audició i escriu aquí les expressions que ho demostren:

1

3 Organitzau la classe en equips de quatre i feis aquestes activitats:

Preparació. Representa una situació en què és necessari demanar ajuda:

1. Repartiu-vos les situacions anteriors entre els quatre membres de l’equip.

Per parelles, dins el mateix equip, assajau l’escena. Cadascú ha de ser

protagonista de la història que li ha tocat.

2. Pensau a qui us dirigiu i de quina manera, educada i adient, li parlareu.

3. Representau l’escena davant l’altra parella de l’equip, que valorarà com ho heu fet.

Valoració i millora. Observau la representació de l’altra parella i valorau-la:

• Cadascú s’ha adreçat a l’altra persona d’una manera educada, agraïda i respectuosa?

• Li ha explicat la situació abans de demanar-li ajuda?

• S’ha expressat amb seguretat, d’una manera entenedora i sense vacil·lacions?

Exposau els aspectes que podria millorar a l’hora de demanar ajuda a algú.

PREN LA PARAULA

Recordau cadascú una situació en què vàreu haver de demanar ajuda. Explicau-la

a l’equip: què va passar, quines alternatives teníeu, a qui vàreu demanar ajuda,

com ho vàreu fer i com va acabar la situació.

Durant cinc minuts, feis una pluja d’idees de situacions imaginades en què hauríeu

de demanar ajuda. Anotau-les totes en un full. Després, seleccionau-ne quatre

i completau el quadre següent:

Situació A qui es podria demanar ajuda?

2

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORAL

TASCA 2. Enregistra un missatge de veu

Nom Data

Amb la tecnologia, la possibilitat d’estar connectats augmenta constantment. Analitza com ha evolucionat la manera de deixar-nos missatges orals.

• Com ho feien els padrins, a la vostra edat, per deixar-se un missatge quan no podien

parlar en persona o per telèfon?

• I els pares, quan eren joves? Podien fer-se arribar missatges de veu?

• I nosaltres? Quins sistemes podem utilitzar per fer-ho?

Reconeixeu aquests aparells? Esbrinau de quines maneres es poden fer servir per deixar un missatge.

PENSA-HI I PARLA’N

1 Escolta l’audició i respon:

• Com es fan arribar els missatges els protagonistes de l’enregistrament? Quina tecnologia

utilitzen? Com és que no es presenten a cada missatge?

• Quantes persones intervenen en l’audició? Explica qui són:

• D’entrada, pareix una conversa. No els sortiria més a compte telefonar-se? Quina és

la diferència fonamental?

Explica les expressions següents per a algú que en desconeix el significat.

«xat del grup»

«em fa peresa teclejar»

«enviau-me un ok»

1 2 3

d i

4

3

2 Marca les informacions que consideris correctes. Comenta-ho després en parella i comparau la vostra tria:

Els missatges de veu solen contenir explicacions llargues i diverses

de molts de temes.

Si l’aparell no ens identifica, hem de dir sempre qui som.

Quan gravam un missatge de veu, ens hem de centrar en el tema que volem transmetre.

En cap cas ens hem d’identificar; qui ens escolta reconeixerà la nostra veu.

Un missatge de veu no permet una resposta directa, només es pot fer a través

d’un altre missatge.

Els missatges de veu serveixen per conversar amb una persona que és enfora.

3 En grups de quatre, fixau-vos en les imatges. Els protagonistes necessiten enregistrar un missatge de veu. Repartiu-vos els casos i escriviu cadascú en un full el missatge que us correspon.

Després, posau-vos en fila. El primer ha de llegir el missatge a l’orella del segon, que ha de repetir-lo de memòria al següent, fins que el darrer l’ha de dir en veu alta. En grup, comprovau si s’ha perdut informació, comparant el que diu amb el text escrit.

Preparació. Enregistra un missatge de veu:

1. Imagina una situació en què s’ha de fer arribar un missatge de veu: pensa qui

n’és el destinatari i planifica què li vols transmetre.

2. Enregistra’l amb una tauleta o un ordinador.

Valoració i millora. Escoltau per parelles els vostres missatges i valorau-los:

• Ha estat un missatge concret, amb la informació clara i precisa?

• S’ha presentat adequadament?

Explica a l’altra persona els aspectes positius del seu missatge i els detalls que pot millorar.

PREN LA PARAULA

Sortiré tard! Avui que havia quedat

amb n’Antoni!

Mira, ens ha arribat el nou model.

Avisaré els clients que l’esperaven.

Avui no podràs anar a escola.

Els avisaré… No hi ha iogurts! I el papà acaba de sortir a comprar…

4

COMPETÈNCIA LECTORA

TASCA 1

Nom Data

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • N

ARRAC

IÓ PO

PULA

R

La víbriaDiuen que pel cel, de tant en tant, vola un drac femella d’aspecte ferotge. Amb el coll llarg i arquejat i una terrible expressió a la cara, la víbria recorr planes i muntanyes sembrant la por. Diuen que només ataca les persones que van vestides, però si es troba un home o una dona despullats, fuig ben espantada.

A poblacions com Torredembarra o Reus, a Catalunya, han construït reproduccions de la víbria per treure-la a recórrer els carrers en jornades de festa. Aquesta víbria és inofensiva i els més petits frissen de veure-la passar, movent-se com un drac de terra cobert d’escates verdes, al so de la música i dels petards. A Barcelona, la víbria surt al carrer per la diada de Sant Jordi.

La bubotaConta un mite que, de nit, per Mallorca es passegen fantasmes de tot tipus. Per cruïlles, camins i carrers, i també als cementeris, ronden les bubotes.

Les bubotes són quasi invisibles; duen vestits blancs i transparents, i s’amaguen per fer por quan algú hi passa a prop. Als cementeris, romanen quietes a llocs amagats. Quan se’ls acosta algú, es mouen com si fossin fantasmes i fan ensurts per espantar els vius que hi van a dur flors als difunts. El seu rastre fantasmagòric provoca calfreds.

Per fer por als més joves, quan s’expliquen aquestes històries es fa servir una pepa amb un vestit blanc o negre, com si fos un titella, que representa la bubota, i l’anomenen Bubota Negra o Bubú.

1

1 A partir del que has llegit, explica què és una bubota:

• On s’amaguen?

• Què solen fer a la gent que passeja?

2 Marca l’opció correcta en cada cas, sense tornar a llegir el text:

Les bubotes són negres i duen vestits de flors.

Les bubotes són gairebé invisibles.

Les bubotes mai no estan aturades.

La bubota és un mite popular que s’explica a Mallorca.

La bubota és una llegenda pròpia de les illes Canàries.

La bubota és un conte modern publicat a les illes Balears.

La Bubota Negra és un titella que fa por només de nit.

La Bubota Negra és una pepa que protegeix els infants dels fantasmes.

La Bubota Negra acompanya les històries de por que es conten als infants.

3 Explica com és físicament una víbria:

Quin és l’hàbit de la víbria que trobes més sorprenent?

4 Què tenen en comú les històries de la bubota i la víbria? Escriu dues semblances que els trobis:

•

•

el text:

a.

s.

ears.

t

2

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • H

ISTÒRIA

D’U

N IN

DRET

TASCA 2

Nom Data

Tibidabo: del tren de la bruixa a la realitat virtual

Màgic, entranyable, familiar, elegant… El Tibidabo és un parc

d’atraccions especial que mereix més d’una visita.

A dalt de tot de Barcelona, coronant la serralada de Collserola, hi ha el segon parc d’atraccions més antic d’Europa. Es va construir fa més d’un segle i, malgrat la crisi que va viure als anys noranta i l’amenaça de tancament, el Tibidabo continua obert i renovat, amb més visitants que mai. Coneguem un poc la història d’aquest parc, tan diferent dels parcs temàtics de les darreres dècades, i deixem-nos enamorar de la seva màgia.

Un parc que neix amb el segle

A mitjan juny de 1900 es varen construir

el Tramvia Blau i el funicular que duien

a la muntanya del Tibidabo per accedir

al nou parc d’atraccions que s’hi havia

inaugurat feia poc. Els primers visitants

varen poder gaudir de les vistes

magnífiques de Barcelona, les bàscules

automàtiques i les màquines de venda

de postals, els telescopis i els prismàtics,

i alguns engronsadors. Després hi varen

arribar els miralls, una atracció que

encara perdura en l’actualitat i que té

molt d’èxit per les imatges deformades

que retorna; els autòmats, unes figures

humanes que es mouen com petits

robots, o l’estació de coloms missatgers.

Al Tibidabo, en aquells primers anys,

s’hi feien també ascensions en globus

i hi actuaven bandes, orquestres i cors.

També s’hi varen presentar novetats

mundials, com el carrusel elèctric

o el ferrocarril aeri.o el ferrocarril aeri.

3

El paradís dels infants

A poc a poc, varen anar arribant noves

atraccions, com ara la talaia i l’avió, que

encara hi són i han canviat ben poc. La talaia

és una estructura de ferro amb dues cistelles,

una a cada extrem, que s’enlairen fins

a cinquanta metres d’alçària. No fa falta dir

que és l’atracció que genera més vertigen

als visitants. L’avió fa voltes des del 1928

i és una rèplica del que va fer el primer vol

entre Barcelona i Madrid. A mitjan segle XX

s’hi varen instal·lar el telefèric, els cotxes

elèctrics, el castell encantat, les olles

voladores i, finalment, la famosíssima

muntanya russa. El Tibidabo es va convertir

en un paradís familiar on tothom gaudia,

des dels nins fins als no tan nins. Algunes

atraccions antigues es varen desmuntar

(el gira-sol o els platets de combat), per

desús o perquè en varen arribar de noves

que tenien més èxit entre els visitants,

com ara els autos de xoc.

Diferent dels parcs temàtics

Cap al final del segle passat, el Tibidabo

es va modernitzar i se’l va anomenar

«La Muntanya Màgica», amb atraccions

estrella com ara el Diavolo, l’Aladino,

el Pirata… Aleshores, va arribar la crisi.

L’empresa propietària va fer fallida el 1999,

just quan es complia el centenari de la

fundació. Les causes d’aquesta crisi varen

ser, d’una banda, la mala gestió econòmica,

i de l’altra, la competència generada per

la inauguració de Port Aventura. El Tibidabo

era vist com un parc antiquat i poc atractiu,

donada la nova oferta d’emocions que

prometien els parcs temàtics.

Amb tot, l’any 2004, el Tibidabo reneix,

renovat però mantenint la seva essència,

com a espai d’oci i diversió, i conservant

l’encant històric. Per atreure novament

els visitants, s’hi instal·len ascensors

panoràmics que afegeixen unes vistes

extraordinàries al parc, i noves atraccions,

com el cinema en 4D o la nova i espectacular

muntanya russa, única a Europa. La visita

es pot completar amb una projecció de

la història del Tibidabo al Teatre Cel.

Més enllà de la realitat

En els darrers temps, el Tibidabo ha estrenat

la primera atracció de realitat virtual. Es tracta

del trajecte de l’antic ferrocarril aeri, que

ara es pot fer amb ulleres de realitat virtual.

«Un món fantàstic apareixerà davant els

nostres ulls», diu l’anunci que presenta

la nova atracció. Segons les normes de

seguretat, podran fer servir les ulleres

les persones més altes d’1,20 m.

La màgia del Tibidabo antic es mescla amb les noves tecnologies per oferir sensacions i vivències als visitants,

i seguir-nos atraient als seus escenaris fora del temps.

ersones méés altes d’1,20 m.

ess, s.

4

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • H

ISTÒRIA

D’U

N IN

DRET

TASCA 2. Tibidabo: del tren de la bruixa a la realitat virtual

Nom Data

1 Sense tornar a llegir el text, detecta les incorreccions que hi ha en aquestes oracions i torna-les a escriure correctament:

• El Tibidabo és el parc d’atraccions més antic d’Europa.

• Entre 1980 i 1990 va patir una forta crisi que gairebé el va fer tancar.

• La creació de Port Aventura va suposar un impuls per al parc.

• El moment de màxim èxit del parc es va viure a mitjan segle XIX.

2 Numera els fets següents per ordre cronològic:

S’hi instal·len els miralls que deformen.

El Tibidabo es renova amb atraccions

com ara el cinema 4D.

S’hi instal·la la muntanya russa.

L’empresa propietària fa fallida.

Passa a anomenar-se «La Muntanya

Màgica».

S’hi estrena la primera atracció

de realitat virtual.

S’hi construeixen el Tramvia Blau

i el funicular.

3 Aquestes imatges representen elements que s’esmenten al text. Identifica’ls i escriu-ne el nom:

5

4 Quines varen ser les dues causes principals de la crisi que va viure el Tibidabo al final del segle passat?

•

•

5 Explica en què consisteixen aquestes atraccions:

6 Quin és el text de l’anunci de l’atracció de realitat virtual?

Tothom hi pot pujar? Per què creus que és així?

7 Fixa’t en aquestes imatges. Quina relació tenen amb el parc, segons el text?

A.

B.

C.

8 Per què, segons el text, el Tibidabo és un parc d’atraccions diferent dels altres? Hi estàs d’acord? Argumenta-ho:

AUTÒMATS

TALAIA

A B C

6

ESCRIPTURA

ESCRIPTU

RA

Quins dels fragments anteriors creus que pertanyen a cada part del conte?

Plantejament:

Nus:

Desenllaç:

Els mites i les llegendes són contes que narren

fets meravellosos. Antigament, servien per explicar

el funcionament del món a través de personatges

amb capacitats sobrehumanes. Hi trobam valors

com l’esforç, la perseverança, l’amistat… Tot seguit

elaboraràs un conte a partir d’un ésser mitològic.

TASCA 1. El conte mitològic

Nom Data

1 Retalla els fragments de la llegenda que trobaràs al final d’aquesta secció i aferra’ls de manera ordenada:

car

s

guit

.

1

2 A partir del conte mitològic que has format, escriu una frase que contengui cadascun d’aquests conceptes:

•

•

•

•

3 Tria un d’aquests éssers mitològics i escriu, en un full, un conte breu que desenvolupi la informació que et donam. Fes que ells en siguin els protagonistes:

4 Crea ara un ésser mitològic. Inventa’n el nom i pensa quina història fantàstica podria tenir i quins poders, talents o capacitats el caracteritzarien. Escriu el teu mite com un conte breu en què succeeixi algun fet extraordinari, amb un plantejament, un nus i un desenllaç.

PERSEVERANÇA ENGINYTREBALL EN EQUIP TRAMPA

Monstre amb cos d’home i cap de bou. El varen tancar en un laberint fet a posta per retenir-lo. Durant molts d’anys, es va alimentar d’homes i dones que duien al laberint com a sacrifici, fins que Teseu el va matar.

EL MINOTAURE

u,

Deessa de l’aurora. Sortia de la seva

llar devora l’oceà que envoltava el món

per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Obria les portes del cel perquè Hèlios hi

pogués conduir el seu carro cada dia.

EOS

La deessa Tetis, la seva mare, el va submergir a les aigües del riu Estígia, que tenien la propietat de concedir la immortalitat a qui s’hi banyàs. Però Tetis va agafar-lo pel taló, en submergir-l’hi, i aquesta va ser l’única part del cos que no es va banyar i va quedar vulnerable.

AQUIL·LES

2

ESCRIPTU

RA

Sovint a les narracions hi ha fragments en

què els protagonistes mantenen una conversa

i podem llegir exactament allò que es diuen.

Aquests diàlegs aporten ritme a la història i ajuden

el lector a viure-la intensament. Comprova-ho!

TASCA 2. El diàleg en una narració

Nom Data

1 Ordena i copia les intervencions dels personatges de manera que el diàleg tengui sentit:

Amagada darrere els contenidors, na Nona podia sentir-ho tot.

—No em tractis de vós, ara, que em fas sentir vell!

—Controlat? Au, va! —va cridar el cap—. Hem tornat a fallar!

—Perdonau… perdona! Farem que hi entri un robot! Bona idea, eh?

—Ho tenc tot controlat —deia el de la veu fina.

—No, de veres. Ara sé com eliminar qualsevol rastre, feis-me cas!

Na Nona va amagar el cap per instint quan va sentir la cleca del capitost.

Ja de nit, quan el parc va quedar desert, els ximpanzés varen entrar en acció.

—Sí, i tu el més lleuger, Bimba. Tu seràs el primer a botar la tanca!

—Acostau-vos a la reixa… —va començar a xiuxiuejar na Blanqueta.

—Sí, sí! Jo em pos davall i vosaltres us enfilau a la meva esquena.

—Tot tal com ho hem preparat, d’acord? —va dir en Pigat.

—No, Bimba, que no! —el va renyar na Blanqueta—. Que en Pigat és el més gros!

—

—

—

—

—

—

—

—

—

—

en acció.

s el més gros!

a

uden

3

2 Inventa el que diuen els protagonistes d’aquests diàlegs a partir de la informació que et proporciona la resta del text i els incisos que hi trobaràs:

El cap de l’empresa sabia que l’oferta que posaria damunt la taula no es podria refusar, i que

n’Eloi acceptaria el tracte en dos segons.

— —va dir el cap.

— —va demanar n’Eloi—

En Fèlix era considerat un cap pacient, però va acabar perdent els papers.

—

— —va respondre n’Eloi.

I ja no hi va haver més oportunitats de conversa.

Quan va sonar el timbre, n’Elisa, la dependenta de la joieria més coneguda del barri, va córrer

a obrir la porta. Mai no s’havia de fer esperar un client.

— —va demanar n’Elisa, educadament.

— —va respondre aquell senyor, brandant

un objecte de la mida d’un encenedor amb aspecte de pistola.

— —va exclamar, sorpresa—

—

I aquell misteriós personatge se’n va anar amb les mans a les butxaques, tal com havia entrat.

3 Observa la situació i escriu amb imaginació un diàleg breu entre els protagonistes, fent servir incisos que aclareixin qui parla en cada ocasió:

El partit començava a embrutar-se i l’àrbitre va cridar

els capitans per recuperar l’ordre.

4 Tria una de les imatges de la làmina que hi ha al sobre de materials i, a partir del que hi vegis i t’imaginis, escriu en un full una narració breu que contengui un diàleg. Comparteix-la després amb tota la classe.

4

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• XXX

TASCA 1. Títol

Nom Data

1 Numera ordenadament aquests fotogrames observant els elements que els formen.

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• L’AFIC

IÓ A

LA LECTU

RA

TASCA 1. 400 camells carregats de llibres

Nom Data

Hi ha qui pensa que llegir és avorrit. Hi estàs

d’acord? Et convidam a llegir aquestes

anècdotes sobre la literatura i els llibres…

que llegir és avorrit Hi estàs

«Sempre he cregut que el Paradís seria algun tipus de biblioteca!»

JORGE LUIS BORGES

Un dels lectors més apassionats de la història sembla que va ser el persa Al-Sahib ibn Abbad abd al-Qasim Ismal. Aquest personatge no sortia mai de viatge sense el seu tresor més preuat: els seus llibres. Eren 117.000 llibres que duia damunt 400 camells, avançant pel desert fent una caravana… en l’ordre alfabètic dels llibres que duien!

Hi ha relats molt llargs, de milers

de pàgines. Els llibres molt extensos

es publiquen en diversos volums. Si

no, seria impossible enquadernar-los

i manipular-los! Aquestes tres obres

es consideren rècord en nombre

de pàgines i paraules:

• Marienbad My Love, de Mark Leach

(10.000 pàgines).

És una novel·la de ciència-ficció

que va d’extraterrestres i que l’autor

va tardar uns trenta anys a escriure.

• The Story of the Vivian Girls, de Henry

Darger (9 milions de paraules).

El manuscrit d’aquesta història

fantàstica es va descobrir després

que l’autor hagués mort.

• A la recerca del temps perdut, de Marcel

Proust (3.031 pàgines).

Aquesta novel·la és una de les que

ha tengut i té més lectors. Proust

va tardar catorze anys a escriure-la.

En canvi, hi pot haver relats de molt poques paraules, com aquest

de Meritxell Martí:

Històries de tota mida

Tornaré. Signat: Fugitiva

1

Què llegeixen els escriptors?

Potser creus que els escriptors són lectors disciplinats, que llegeixen molt i que acaben

tots els llibres que comencen. Bé, idò no és així. L’escriptor britànic Kingsley Amis va dir

que ell només llegiria llibres que començassin amb aquesta frase: «Aleshores es va sentir

el tret d’un revòlver.»

Aquesta anècdota serveix per explicar que tothom té el seu gust lector. El que a un

li pot parèixer «l’obra de la seva vida», per a un altre pot ser un autèntic avorriment.

És a dir, tots tenim llibres «cara» i llibres «creu»: els que ens apassionen des de

la primera pàgina i aquells que som incapaços de llegir per més que ho intentem.

1 Quins són els teus llibres «cara» i «creu»? Comenta què t’ha agradat més i què t’ha desagradat més de cadascun:

2 Recordes el teu primer llibre? O un llibre que t’agradàs molt quan encara no sabies llegir? I alguna lectura que t’hagi impactat? Explica’n el que recordis:

Enganxa’t a la literatura!

Des de petits, ens diuen que llegir és bo. Ens regalen el primer llibre quan

no tenim ni un any: de plàstic, per mirar a la banyera, o de tela, potser

amb textures o sons diversos… Quan encara no sabem llegir, ens expliquen

històries mentre ens mostren un conte il·lustrat. I a mesura que n’aprenem,

descobrim els clàssics, com Na Caputxeta Vermella, El moix amb botes

o qualsevol d’Andersen o dels germans Grimm, però també

d’autors ben actuals. I un dia ens adonam que podem llegir

novel·les de cent o dues-centes pàgines. Ja som lectors!

És possible que aquesta activitat ens acompanyi tota la vida.

Però no tothom troba «temps per llegir», ja que la lectura té un gran «competidor»

en el temps de lleure. Endevines quin és? La pantalla, sigui del mòbil, de la tauleta,

de l’ordinador o del televisor.

Llegir és un plaer que vol temps i agafar-ne el costum. Amb la pràctica, i si tries

les lectures adequades, arriba un moment que en comences a gaudir. I en vols més.

r llibre quan

a, potser

ens expliquen

e n’aprenem,

mb botes

2

TASCA 1. 400 camells carregats de llibres

Nom Data

3 Llegeix i classifica els comentaris. Uns són de fans de la lectura (FL) i altres, de gent a qui li costa llegir (CL). Posa a la casella les inicials que corresponen a cada cas:

Extreu informació de les opinions i afegeix-ne, si convé:

Escull un dels comentaris negatius i escriu què diries per rebatre’n l’argument.

1. No trob mai el moment. Al vespre, estic massa cansada per llegir. (Aina)

3. No tenc on fer-ho amb calma. Ca meva és petita i sempre hi ha renou. (Ignasi)

5. Em fa peresa llegir els llibres que diuen els mestres. En general, no m’agraden. (Pau)

6. Si t’organitzes, hi ha temps per a tot: jugar, navegar, estudiar, llegir… (Enric)

7. M’agrada llegir, però al vespre m’enganx al mòbil i quan me n’adón ja és hora de dormir. (Marina)

8. La clau és triar un llibre que t’enganxi. No el pots deixar! (Abel)

4. Quan obr un llibre desconnect del món i entr en altres mons. Ho necessit. (Xavi)

2. Em pas el dia mirant pantalles. Llegir en paper em relaxa. (Neus)

Moments per llegir

Llocs on llegir

Activitats alternatives a la lectura

Sensacions que provoca la lectura

• • • • Al vespre

• • • • A casa

• • • • Xatejar

• • • • Relaxació

t enganxi. No el pots ar! (Abel)

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• L’AFIC

IÓ A

LA LECTU

RA

3

—Però és que l’àvia és taaan avorrida —va dir en Ben. Era un fred vespre de divendres del mes de novembre, i com sempre estava escarxofat al seient de darrere del cotxe dels seus pares. Una vegada més, es disposava a passar la nit a ca l’àvia—. Tota la gent gran ho és.

—No parlis així de l’àvia —va dir el pare amb poc convenciment, amb la panxa botida enclastada al volant del petit cotxe familiar de color marró.

—No m’agrada gens estar amb ella —va protestar en Ben—. La tele no li funciona, només vol jugar a l’Scrabble i fa pudor de col!

L’àvia va sortir de la cuina i en Ben va llençar la resta de l’ou per la finestra i després va mirar si trobava res més per menjar. Sabia que l’àvia tenia un amagatall secret per a unes galetes de xocolata que guardava en un prestatge de dalt de tot de la cuina. L’àvia en donava una a en Ben pel seu aniversari i ell n’agafava una de tant en tant, quan les exquisideses de col de l’àvia el deixaven afamat com un llop. De manera que va arrambar la cadira al davant dels armaris, s’hi va enfilar per agafar les galetes i va abastar la capsa. Pesava molt. Molt més del que havia de pesar.

Que estrany. En Ben la va sacsejar un poc. No pareixia que hi hagués galetes, a dins. Era més aviat com si hi hagués pedres o bales. Encara més estrany.

En Ben va obrir la tapa de la capsa. Va mirar. I després va mirar un poc més. No es podia creure el que hi havia a dins.

Diamants! Anells, braçalets, collarets, arracades, tots plens de diamants centellejants.

TAST DE TEXT

4 Marca l’opció que et sembla que conté les dades que corresponen realment al text i subratlla el títol que trobis més suggeridor. Coincideixen?

Enric Pardals. Un vespre a ca l’àvia.

David Walliams. Gangsta Granny (La increïble història de… L’àvia gàngster).

Margarita Avellana. Cómo relacionarte con tu abuela. Actitudes y recursos.

Quan sàpigues si l’has encertada, cerca informació sobre la novel·la. Escriu un títol per al fragment que has llegit, com si fos el d’un capítol.

5 Què t’ha semblat el fragment? Voldries continuar llegint aquesta narració? Per què?

4

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• ELS RELATS BREU

S

TASCA 2. Amb poques paraules

Nom Data

Com ha de ser de llarg un conte?

Quan començam a escriure un conte, pot ser que ens demanem: «Quantes pàgines

ha de tenir?» Per lògica, un conte ha de ser curt. Si és massa llarg, es converteix

en una novel·la. Però hi ha contes que són especialment curts. En deim relats breus.

Els relats breus tenen un argument senzill. Hi apareixen pocs personatges i hi

succeeixen poques coses, però tot el que hi passa és prou important i interessant

perquè valgui la pena de ser explicat. Una de les condicions del relat breu és captar l’atenció del lector ràpidament.

Per aconseguir-ho, l’autor té molt en compte dos aspectes que defineixen el relat breu:

• L’economia, perquè la història s’explica amb la quantitat de paraules més petita

possible, les imprescindibles i pus.

• La precisió, perquè s’ha de fer servir un llenguatge molt concret per centrar-se

en allò que és bàsic i prescindir dels detalls superflus.

llarg un conte?

«En un conte curt, les tres primeres línies tenen

gairebé la mateixa importància que les tres darreres.»

HORACIO QUIROGA

Si llegim aquestes dues oracions veurem que totes dues diuen el mateix,

però de maneres molt diferents:

N’Arcadi va posar-se les botes de pell desgastada de vaca que li havien regalat pel seu aniversari —i que ja aleshores eren velles, segurament les havien comprades en una botiga de segona mà— i va sortir de ca seva amb presses i certa angoixa, sense adonar-se que, despistat com era, s’havia deixat el telèfon mòbil damunt la tauleta de l’entrada.

La segona oració descriu l’essencial d’una situació. S’hi han

triat les paraules que ajuden a visualitzar el personatge i la

seva actitud. A la primera, en canvi, qui narra es permet

donar detalls i ampliar la descripció tant com vol. Per escriure

un relat breu, hem de triar molt bé les paraules i explicar una escena concreta de manera

resumida, però sense oblidar que hem de despertar l’interès del lector des de la primera

línia. La persona que llegeix es vol submergir ràpidament en una situació apassionant!

N’Arcadi va calçar-se les velles botes de cuir i va sortir esperitat sense adonar-se que es deixava el mòbil a casa.

5

1 Reescriu aquest text com si fos l’inici d’un relat breu:

En entrar a casa, aquell vespre, vaig trobar els pares perduts entre una muntanya de mapes i plànols; a la cuina, el més calent era a l’aigüera i jo, que acabava de sortir d’un d’aquells entrenaments que et deixen el cos cruixit i l’estómac als peus, pensava, i amb raó, que en aquella casa s’estaven perdent l’ordre i els bons costums.

Com que ni el pare ni la mare es varen molestar a respondre la meva renouera salutació, vaig decidir anar a treure el nas per l’habitació de na Mònica, la meva germana petita.

NÚRIA PRADAS. L’últim refugi (adaptació)

2 Llegeix aquest microrelat i identifica’n les parts. Explica quin sentit hi trobes.

DiscrecióVan convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

PERE CALDERS

MicrorelatsCom el nom indica, un microrelat és un relat supercurt. El prefix

grec micro- vol dir ‘petit’. Un microrelat és un text de poques línies

que ha de generar un impacte immediat, des de la primera paraula.

Un exemple de microrelat de Franz Kafka:

Una gàbia va sortir a la recerca d’un ocell.

Ara, un d’Augusto Monterroso:

Quan es va despertar, el dinosaure encara era allà.

I un altre, de Pere Calders, gran contador d’històries breus i colpidores, com aquesta:

El mirall de l’ànimaNo ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

El microrelat està escrit amb voluntat artística, ja que pertany al món literari, i en això

es diferencia de l’acudit (que només pretén fer riure) i del resum (que té una funció

pràctica). Segons l’escriptora Flavia Company, el títol és molt important perquè

«en un text tan breu, la primera línia no es pot desaprofitar».

ix

nies

aula.

6

Els residus—Bah! Un altre projecte que se’n va en orris! —cridà amb frustració—. Tots comencen igual, pareix que són el definitiu, però sempre cauen pel seu propi pes!

La figura feia voltes encorbada, amb les mans juntes a l’esquena, mirant amb ràbia la seva pròpia creació: una esfera blava i verda, que agonitzava envoltada d’una malaltissa aura grisa, lleument il·luminada per la brillantor taronja de les petites explosions de les bombes que es detonaven a la superfície.

—Idò res, una altra vegada a començar de zero.

Llavors, es va girar i va caminar capbaix fins a una prestatgeria. Va allargar la mà, agafà una petita capsa i retornà cap a la bolla. Aleshores, va obrir la capseta. En tragué un llumí, el prengué i l’acostà a l’esfera. Aquesta començà a prendre lentament, deixant-se dominar per les flames fins a tornar-se una bolla de foc rogent, que reduí l’esfera a una massa vermella deforme, record de la seva glòria passada. Déu agafà les runes del planeta Terra i les deposità en un caramull d’esferes socarrades. Civilitzacions perdudes, paisatges que quedaren en records d’éssers que ja no hi són, històries enduites pel vent… Tot reduït a un caramull de residus.

NÚRIA PÉREZ MIRÓ. 2n ESO, IES Damià Huguet, Mallorca (adaptació)

Guanyadora del 3r concurs «Escriu un microrelat al teu rotllo», Editorial Cruïlla 2016

TAST DE TEXT

TASCA 2. Amb poques paraules

Nom Data

3 Comenta breument alguns aspectes d’aquest microrelat:

• Quin és el plantejament? Queda tot clar des del primer moment?

• Què sabem al principi del protagonista?

• Quina informació clau es revela cap al final del relat? T’ha fet canviar el que pensaves

abans de descobrir-ho?

• Creus que vol transmetre algun missatge? Quin?

encen

à, agafà

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• ELS RELATS BREU

S

7

4 Escriu un adjectiu que expressi els sentiments de na Lola en cada part del conte:

5 L’expressió «aixafar la guitarra» té un sentit literal i un de figurat. Quin ús se’n fa, en aquest relat breu?

Plantejament

Nus

Desenllaç

Personalment (Aixafar la guitarra)Havien fet una maqueta que corria de mà en mà per l’institut. Tothom els coneixia i els admirava. Havien acabat el batxillerat feia un parell d’anys i ja havien aconseguit tocar amb èxit en un parell de locals a Barcelona. Eren molt bons. O això és el que pensava na Lola, fan del grup i, sobretot, del seu guapíssim guitarrista, en Pol. Dia rere dia li deixava comentaris al Facebook, que ell mai no contestava. Per fi, però, va passar el que na Lola sempre havia somniat. En Pol la va convidar, personalment, al concert que feia a la sala TTX. Li deia, a més, que l’esperava després de l’actuació al camerino per signar-li una fotografia, personalment.

Na Lola es va passar hores decidint quina roba es posaria. Va anar de poc que no fes tard. Quan va arribar a les portes de la TTX es va fixar amb preocupació que uns quants al·lots i al·lotes duien imprès el mateix tipus d’entrada que ella, la que en Pol li havia fet arribar, personalment, via Facebook. Tan bon punt va començar l’actuació, però, se’n va oblidar.

Na Lola va gaudir del concert, és clar, i va quedar escanyada de cantar totes les cançons, però el cert és que es va passar l’estona amb ganes que s’acabàs per poder visitar en Pol a soles. Quan va arribar el moment, li tremolaven fins i tot les celles.

La coa que hi havia a la porta del camerino era quilomètrica. I tothom havia estat convidat personalment, com ella. Na Lola, furiosa, va avançar trepitjant peus i cames, empenyent cossos i caps i gairebé mossegant colls i cares. Quan estava a punt d’entrar, es va obrir la porta. Va caure a damunt en Pol, que, com que havia perdut l’equilibri, també va caure, però a damunt la seva emblemàtica guitarra. Na Lola es va aixecar i va dir: «Bé, ara jo també t’he aixafat la guitarra. Personalment.»

FLAVIA COMPANY. No em ratllis (adaptació)

TAST DE TEXT

8

TALLER D’ORTOGRAFIA

TALLER D’O

RTOG

RAFIA

FITXA 1. La h intercalada

Nom Data

1 Cerca a la sopa de lletres cinc paraules amb h inicial i vuit amb h intercalada. Classifica-les:

La h és una grafia que no es pronuncia i que es manté per raons històriques,

per respectar l’origen dels mots. Normalment va a principi de paraula, com a hola!, però també pot estar enmig, com a subhasta.

I S M A L L O F L I H A

A I E X H A L A R R O D

R T N U O L E B I A R H

U V H E S C P N U R A E

H E I K S O L O A R R L

E L R V E H I C L E U I

U Z O I M O V I E S S C

R A N N A L O R S A G O

A X A E S N R R H V A P

A L H O R A I J O S I T

R H I E N A A N R U N E

U O R I X A D H E R I R

R H O N E S T A S R U R

H inicial

H intercalada

A

D

H

R

A

A

R

U

R

1

TALL

ER D

’ORT

OG

RAFI

A

2 Escriu una oració breu amb cadascuna d’aquestes paraules:

• tothom

• alhora

• prohibir

3 Cerca al diccionari el significat de les paraules següents i copia’l:

4 Ordena les lletres i escriu la paraula que formen:

5 DICTAT. Escriu el text posant atenció a les paraules amb h intercalada:

exhaurir

inherent

vehemència

B A A S U H T S

H A A L X E R

S H O I Ó E C

2

TALLER D’O

RTOG

RAFIA

FITXA 2. La ela geminada (l·l)

Nom Data

1 Esbrina els mots corresponents a les definicions. Tots s’escriuen amb l·l:

• Porció petita de terreny.

• Mag, persona que fa trucs i jocs de mans.

• Visió d’una cosa que no existeix realment.

• Conjunt de cromos, de fòssils, de quadres…

• Relatiu o pertanyent al cristall.

• Nineta de l’ull.

2 Completa el text amb els exemples de l’activitat 1:

4 Copia cada oració escrivint l’antònim de la paraula destacada:

• Creu que és lògic actuar d’aquesta manera.

• La despesa en aquell moment era limitada.

La ela geminada es representa amb dues eles separades per un punt volat: l·l.

No hi ha cap regla que indiqui quan s’ha d’escriure la ela geminada, per això s’han

de memoritzar les paraules que en duen. Tanmateix, s’escriuen amb ela geminada:

• Mots que comencen amb al·l- ( ), il·l- ( ) i col·l- ( ).

• Mots que acaben amb -el·la ( ), -il·la ( ).

• Mots de la mateixa família que d’altres que tenen una ll ( ).

GRAFIA

Copia cada oració esc

é lògic ac

meta •

um •

crista •

cabe •

i uminar

crista itzar

capi ar

metà ic

• crista ització

• meta itzar

• capi aritat

• i uminació

•

•

•

•

•

•

•

•

3 Completa amb l·l o ll i relaciona les paraules de la mateixa família:

3

TALL

ER D

’ORT

OG

RAFI

A

5 Completa les paraules amb l o l·l. Si ho necessites, consulta el diccionari:

• a egria

• co oqui

• mi er

• e aborar

• nove a

• tranqui a

• co ònia

• a èrgia

• co ador

• e egància

• co egi

• axi a

• mi ímetre

• desti ar

• ce a

6 Escriu els noms que hi corresponen. Tots s’escriuen amb ela geminada:

7 Cerca al diccionari i escriu el significat de les parelles de paraules següents:

8 DICTAT. Escriu el text del dictat. Para atenció als mots amb ela geminada:

anul·lar

anular

vil·la

vila

4

TALLER DE GRAMÀTICA

TALLER DE G

RAMÀTIC

A

Afirma o nega alguna cosa.

Expressa una emoció.

Demana alguna cosa.

Dona una ordre.

Expressa un dubte.

Expressa un desig.

Explica per quina raó no són oracions les que no has marcat:

2 Fixa’t en les oracions següents i classifica-les:

1 Llegeix les seqüències de paraules següents i marca les que són oracions:

El ca de na Coloma lladra sovint.

En Pere un panet de formatge.

Aquell a prop em deixa bus de l’escola.

Na Carla m’ajuda amb els deures.

FITXA 1. Oració i text

Nom Data

Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet. A més a més:

• Hi ha d’haver un verb en forma personal.

• Les paraules que la constitueixen han d’estar ordenades.

Per exemple: La dona compra un llibre.

Potser t’he agafat una cosa sense

demanar-te-la… Voldria que alguna vegada demanassis

el que agafes.

Jo no he fet res.

Estic farta de les vostres

enganxades!

Deixau de discutir d’una vegada!

Que no has fet res?

1

TALL

ER D

E G

RAM

ÀTIC

A Segons la intenció de qui les diu, les oracions poden ser de diversos tipus:

• Declaratives: afirmen o neguen alguna cosa. Per escrit, acaben amb un punt:

Menj un cocarroi.

• Interrogatives: demanen alguna cosa. Acaben amb un signe d’interrogació:

Vols cafè?

• Exclamatives: expressen emocions. Acaben amb un signe d’exclamació:

Quina sorpresa!

• Imperatives: donen ordres. Poden acabar amb un punt o amb un signe

d’exclamació: Demana-ho bé. Agafa la bossa!

• Dubitatives: expressen un dubte. Acaben amb un punt o amb punts suspensius:

Potser em podries ajudar un poc…

• Desideratives: expressen un desig. Acaben amb un punt: Voldria que hi participassis.

Un text és un conjunt d’oracions de diversos tipus (declaratives, interrogatives,

desideratives…) que tracten un tema. Les oracions que formen un text han d’exposar

idees de manera ordenada i han de tenir relació les unes amb les altres.

3 Identifica el tipus d’oració segons la intenció:

• Du’m els llibres de damunt la taula.

• Qui vol col·laborar amb el voluntariat?

• Na Paula ve amb en Miquel i na Margalida.

• Voldríem que hi participàs tothom.

• Potser ha trobat el que cercava a la botiga.

• Quina festassa que heu organitzat!

4 Analitza de quin tipus són les oracions que formen el text següent:

1a

2a

3a

4a

5a

6a

N’Aina arriba demà a les sis de l’horabaixa. Qui ve a l’aeroport a cercar-la?

Em fa tanta il·lusió veure-la! Voldria que li preparàssim una rebuda especial.

Podríem fer una pancarta divertida… Va, al·lots, digau coses!

2

TALLER DE G

RAMÀTIC

A

1 Relaciona cada oració amb qui la pot haver dit:

FITXA 2. Les propietats textuals

Nom Data

L’adequació és la propietat textual per la qual adaptam el llenguatge a cada situació comunicativa: les situacions formals demanen una manera de parlar o d’escriure

més rigorosa, seriosa i precisa, mentre que en les situacions informals es fa servir

un llenguatge més col·loquial.

Quin personatge parla d’una manera més col·loquial? Raona la resposta:

Qui creus que parla d’una manera més formal? Per què deu ser així?

2 Numera de més formal a més informal les situacions comunicatives següents:

a) Converses amb els amics a l’hora del pati.

b) Vas a parlar amb la directora de l’escola.

c) Parles amb els teus pares d’un projecte que fas a classe.

d) Presentes un tema important a l’hora de tutoria.

Escriu una oració que podria correspondre a cada situació:

a)

b)

c)

d)

Què li pos, senyora Fina? Una de mig llarga

i un panet de Viena?

Que aquesta pel·li és una canya? No et

motivis, nin!

L’astronomia és la ciència que estudia l’Univers i els cossos

celestes o astres.

BA C

3

TALL

ER D

E G

RAM

ÀTIC

A

3 Relaciona les paraules que tenen el mateix significat:

sotjar •

odontòleg •

progenitora •

ingerir •

sostreure •

• dentista •

• mare •

• robar •

• mirar •

• menjar •

• halar

• afinar

• pispar

• mamà

• arrabassaqueixals

Umpl la capçalera segons la situació comunicativa: informal, formal o neutra.

4 Llegeix les oracions i digues si et semblen estranyes:

• Com que avui plou molt, anirem a la platja.

• Farem arròs per dinar, però el ca lladra tot el temps.

• Li fa mal la panxa i, per això, s’ha menjat tres paquets de galetes.

Quin problema presenten aquestes oracions?

5 Subratlla les paraules que es repeteixen i reescriu les oracions perquè això no passi:

• N’Antònia m’acompanya a ca nostra. N’Antònia m’ajudarà amb l’anglès.

• Vàrem anar a la festa de na Maria. A la festa de na Maria ens ho vàrem passar molt bé.

• Compr redó de vedella. El redó de vedella ens agrada molt a tota la família.

La coherència és la propietat textual que fa que les idees estiguin ordenades i tenguin

relació les unes amb les altres, de manera que el text tengui lògica i sigui interpretable.

La cohesió és la propietat dels textos que tenen les oracions ben lligades, que

presenten els enllaços adequats (conjuncions i preposicions) i que eviten les repeticions

amb l’ús de sinònims i pronoms.

o neutra.

.

4

TALLER DE VOCABULARI

TALLER DE VO

CABU

LARILARI

4 Escriu els manlleus en català que s’han format a partir d’aquestes paraules:

• shampoo (anglès)

• maillot (francès)

• spaghetti (italià)

• confetti (italià)

• chat (anglès)

• croissant (francès)

FITXA 1. L’origen de les paraules

Nom Data

1 Completa els mots encreuats amb les paraules catalanes equivalents a les llatines:

4 5

1

6

2

3

La majoria de mots de la nostra llengua provenen del llatí (lectus llit). D’altres

es formen afegint prefixos i sufixos a paraules catalanes (derivació: llitera), unint dues

paraules (composició: cobrellit) o bé adaptant mots d’altres llengües (manlleus: zàping).

2 Escriu les paraules derivades de cada terme:

3 Resol els jeroglífics següents per trobar paraules compostes:

1. FORTIA

2. CREDERE

3. MULTUS

4. FILIUS

5. AMICUS

6. NEPOS

Dona que ven llibres:

Botiga de llibres:

Anar a peu d’un lloc a un altre:

Recorregut llarg que es fa a peu:

Llibre Camí

1

TALL

ER D

E V

OC

ABU

LARI

FITXA 2. Els neologismes

Nom Data

1 Escriu les paraules corresponents a les definicions:

• Aeronau no tripulada que és dirigida per telecomandament

o bé que obeeix les ordres d’un programa informàtic.

• Comunicació simultània entre diverses persones per Internet.

• Icona que s’usa en correus electrònics i xarxes socials

per expressar emocions i sensacions.

2 Relaciona cada neologisme amb el seu significat:

3 Escriu les definicions dels neologismes següents:

• píxel:

• dopatge:

4 Completa les oracions amb els neologismes adequats:

El món canvia i es necessiten paraules noves per designar tot allò que abans no existia.

Són els neologismes. Com la resta de paraules, es formen per derivació (digitalització),

composició (videojoc) o manlleu (xip).

• Finestra que apareix a la pantalla,

sobreposada a la finestra activa.

• Moure’s pels diversos serveis, recursos

o conjunts d’informació d’una xarxa.

• Centre que acull empreses en fase inicial

i que els facilita infraestructura per

afavorir-ne el desenvolupament.

• Estat de tensió de l’organisme.

• Model molt cotitzat.

• Es presenta a un per a un paper en una pel·lícula històrica.

• Aquell serà l’encarregat de posar música a la festa de l’escola.

• Escriu un d’esport i nutrició que cada vegada té més seguidors.

• Un pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions.

discjòquei càsting programari lliure blog

nt

top model •

finestra emergent •

estrès •

navegar •

viver d’empreses •

2