PRIMÀRIA5

Tasques i destreses comunicatives

El llibre Llengua+, per al cinquè curs de primària, és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears / Santillana Educació, S.L., dirigit per Teresa Grence Ruiz.

Hi ha participat l’equip següent:

TEXTJordi Bosch Gemma Comas Meritxell Martí

ASSESSORAMENT Lluís Payrató

IL·LUSTRACIÓ Jordi Sunyer

EDICIÓCarme Kellner Joana M. Mut Montse Santos

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIALDE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Presentació

és el nou projecte d’Illes Balears / Santillana per a mestres que cerquen una nova manera d’ensenyar llengua.

presenta un ENFOCAMENT FUNCIONAL de l’aprenentatge, de caràcter més comunicatiu, que se centra en les destreses bàsiques (parlar, escoltar, llegir i escriure), i deixa en segon pla els continguts de caràcter conceptual. S’hi proposa un treball per tasques que facilita aquest enfocament, ja que l’alumnat sap què fa i per què ho fa.

té una ORGANITZACIÓ FLEXIBLE que permet al docent decidir no només què ensenya, sinó també en quin moment i de quina manera ho ensenya. El material s’estructura en blocs de tasques i tallers, que es poden combinar lliurement.

Els blocs de tasques constitueixen l’element central del material, ja que apunten als aspectes essencials de l’àrea. Es distribueixen d’aquesta manera:

COMUNICACIÓ ORAL

COMPETÈNCIA LECTORA

ESCRIPTURA

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

Els tallers es desenvolupen en fitxes de treball breus i pràctiques, i serveixen de complement a les tasques. A cinquè curs s’ofereixen el Taller d’ortografia, el Taller de gramàtica i el Taller de vocabulari.

afavoreix un APRENENTATGE ACTIU, en el qual la motivació i l’emoció són premisses fonamentals. Per això, Illes Balears / Santillana proposa un material que combina l’oral i l’escrit, l’individual i el col·lectiu, el joc i la creativitat...; un material que va més enllà de la lectura i la resolució d’activitats: l’alumnat manipularà materials, parlarà en públic, farà servir suports diferents per produir textos i podrà crear un dossier personal amb els seus treballs.

A les pàgines d’aquest llibre trobareu unes icones que fan referència a elements fonamentals per desenvolupar les activitats:

Àudio. Gravacions creades especialment per al bloc de Comunicació oral.

Sobre de materials, que conté imatges i suports necessaris per desenvolupar tasques concretes.

Retallables que cal fer servir per completar algunes activitats.

Quadern. Activitats que cal fer en un full a part o a la llibreta.

Taula de continguts

COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA

TASCA 1. Descriu una nova amistat

TASCA 2. Explica com es fa un treball manual

TASCA 3. Recomana un bon llibre

TASCA 4. Descriu un cartell publicitari

TASCA 5. Explica un malson

TASCA 6. Exposa una idea per a una festa

TASCA 7. Proposa’t un repte

TASCA 8. Formula hipòtesis

TASCA 9. Expressa com veus el futur

TASCA 10. Participa en un debat

TASCA 11. Compara productes

TASCA 12. Explica un conte

TASCA 1. Text expositiu: El programa dels nins

TASCA 2. Narració: Desconcert al circ Magical

TASCA 3. Poesia: Embolic. Adeu. El cargol. El pingüí

TASCA 4. Teatre: Un reialme en problemes

TASCA 5. Reportatge: El zoo del segle xxi

TASCA 6. Microrelat: L’exprés. Humans

TASCA 7. Entrevista: N’Alfredo, investigador de la malària

TASCA 8. Narració d’aventures: Cau aigua blanca del cel

TASCA 9. Gràfic de barres: Representam la realitat: «Què menjam per berenar?»

TASCA 10. Reportatge històric: Un projecte d’alçada

TASCA 11. Pàgina web: Associació Irai

TASCA 12. Jocs de paraules: jeroglífics, enigmes i embarbussaments

TASCA 13. Normes: El bosc vertical

TASCA 14. Còmic: Tires i historietes còmiques: En Batu. Alfons Delmar. Jep i Fidel

TASCA 15. Text descriptiu: Un petit mestre. La cara nord del Cadí

TASCA 16. Narració de terror: Nit devora el castell

TASCA 1. Una narració fantàstica

TASCA 2. Descripció de fotogrames

TASCA 3. El currículum

TASCA 4. Una notícia d’última hora

TASCA 5. Biografia d’un personatge inventat

TASCA 6. Instruccions per fer una feina domèstica

TASCA 7. La crítica teatral

TASCA 8. La queixa

TASCA 9. Els missatges de mòbil

TASCA 10. Descripció d’una persona d’una fotografia

TASCA 11. Els anuncis en línia

TASCA 12. Un sondeig d’opinió

TASCA 13. La narració curta: el microrelat

TASCA 14. Instruccions d’un joc tradicional

TASCA 15. El fulletó turístic

TASCA 16. Comentari d’una notícia a la xarxa

TASCA 17. Descripció d’un espai de feina

TASCA 18. Un acudit en vinyetes

TASCA 19. Narració amb diàlegs

TASCA 20. El text poètic

Retallables

COMPETÈNCIA LITERÀRIA TALLERS

TASCA 1. El gust per la lectura: Bastian, Matilda i tu

TASCA 2. La narració històrica i fantàstica: Més enllà de tot món conegut...

TASCA 3. El narrador en primera persona: Ara us explicaré la meva història

TASCA 4. La poesia: Poemes de tot tipus

TASCA 5. L’argument de la narració: La història es complica

TASCA 6. Els personatges: Aquell al·lotet tímid...

TASCA 7. Els escenaris de la narració: Dins un castell en runes

TASCA 8. El teatre: Sembla una comèdia, però...

TASCA 9. La biblioteca personal: El meu racó de lectura

TASCA 10. Escriptura creativa: Jo també puc crear

Ort

ogra

fia

FITXA 1. La contracció i l’apòstrof

FITXA 2. La formació del plural

FITXA 3. Repàs d’accentuació

FITXA 4. Els diftongs i els hiats

FITXA 5. Les vocals o, u àtones

FITXA 6. Les vocals a, e àtones

FITXA 7. La dièresi

FITXA 8. L’ús de g, gu, gü i c, qu, qü

FITXA 9. La lletra h

FITXA 10. La r final muda

FITXA 11. Paraules semblants: quan/quant, tan/tant

FITXA 12. Puntuació: el punt i la coma

FITXA 13. Puntuació: el punt i coma, els dos punts

FITXA 14. Els signes d’admiració i d’interrogació

FITXA 15. Punts suspensius, parèntesis i cometes

Gra

màt

ica

FITXA 1. Tipus de noms

FITXA 2. Tipus i graus de l’adjectiu

FITXA 3. Els determinants

FITXA 4. Els pronoms personals forts i febles

FITXA 5. El temps i el mode del verb

FITXA 6. Les conjugacions verbals

FITXA 7. Tipus de verbs: predicatius i atributius

FITXA 8. L’oració: el subjecte

FITXA 9. L’oració: el predicat

FITXA 10. Els connectors

Voca

bula

ri

FITXA 1. Paraules sinònimes

FITXA 2. Paraules antònimes

FITXA 3. Paraules polisèmiques

FITXA 4. Els gentilicis

FITXA 5. Les abreviatures

FITXA 6. Les sigles

FITXA 7. Prefixos i sufixos

FITXA 8. Els sufixos valoratius

FITXA 9. Paraules simples i compostes

FITXA 10. Interjeccions i onomatopeies

FITXA 11. Sentit propi i sentit figurat

FITXA 12. Famílies de paraules

COMUNICACIÓ ORAL

TASCA 1. Descriu una nova amistat

Nom Data

1 Escolta la conversa i respon a les preguntes següents:

• Qui són els protagonistes?

• El dia a l’escola ha estat ple de novetats. Quines?

• Qui és en Nico?

• Quin problema tenia na Carla que potser la presència d’en Nico ajudarà a resoldre? Explica com.

2 A partir del que na Carla explica, descriu com és el seu nou company seguint aquesta estructura:

Aparença general Detalls físics

Manera de vestir Manera de ser

3 Per parelles, tot parlant, acabau de completar la descripció d’en Nico que heu escoltat, en cadascun dels apartats anteriors. Imaginau trets que siguin compatibles amb les informacions que na Carla dona. Podeu tenir en compte alguns d’aquests aspectes:

NAS BOCA MANS

GUSTOS I PREFERÈNCIES HÀBITS PERSONALS

CAPAFICIONS

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORA

L

1

4 Formau grups reduïts i triau, cadascú en secret, un dels nins que apareixen en aquestes imatges. Explicau com és a la resta del grup, per torns, per tal que els companys endevinin de qui es tracta a partir de la descripció.

5 Feis una pluja d’idees per aportar trets, adjectius o expressions que ajudin a enriquir una descripció d’una amistat per a cadascun dels apartats següents:

• Aparença general: el cos, l’aspecte, la manera de moure’s, d’expressar-se...

• Detalls físics: el cap, els cabells, els ulls, el nas, la boca, els braços, les mans...

• Manera de vestir: tipus de roba, colors, combinacions...

• Manera de ser: comportament, reaccions, aficions, preferències, hàbits personals...

Triau un secretari que en prengui nota i compartiu després el resultat de l’activitat.

Preparació. Fes una descripció d’un amic o d’una amiga:

1. Tria un amic o amiga que no vengui a l’escola amb tu, que sigui del barri o que hagis conegut durant les vacances, per exemple, i de qui tenguis una fotografia.

2. Du la fotografia a la classe i penja-la amb les dels companys, amb un número que la identifiqui.

3. Prepara’t i fes una descripció de la persona triada seguint l’estructura treballada.

Valoració i millora. Escolta la descripció del company que intervé després de tu i fixa’t en aquests aspectes:

• Ha ordenat els diferents trets, en la descripció?

• Ha estat senzill fer-se una idea de com era la persona triada a mesura que s’explicava?

• La classe ha aconseguit identificar la fotografia del nin o la nina de la descripció?

• El to de veu ha estat expressiu? Ha aconseguit captar l’atenció de l’audiència?

Comenta amb el company que t’ha tocat com ho ha fet i indica-li quins aspectes pot millorar.

PREN LA PARAULA

2

COMPETÈNCIA LECTORA

TASCA 1

Nom Data

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • TEXT EXPO

SITIU

En la nostra societat, els grans fan les lleis i ho trien tot. Però no sempre fan les coses bé i no tenen en compte moltes coses que els nins necessitam. Per això, els nins i les nines volem fer arribar als governants les nostres propostes per millorar la vida dels infants i, de retruc, de tota la societat. Si sortim elegits, farem tot això:

Escola:• A les escoles s’escoltarà la veu dels nins

i es tendran en compte les nostres opi-nions.

• Hi haurà debats setmanals sobre les coses que ens preocupen, com la convivència, la tecnologia, els deures, els exàmens, etc.

• Farem més sortides a l’aire lliure, a con-certs, al teatre, etc.

Tecnologia:• Pel que fa a les noves tecnologies, farem

tallers per conèixer bé les xarxes socials i poder-nos comunicar millor sense abusar-ne.

• Promourem que hi hagi classes de disseny de videojocs i de programació de robots.

Convivència:• Eliminarem l’assetjament i la violència,

tant a l’escola com en tots els àmbits de la societat. Farem xerrades perquè tot-hom sàpiga com actuar quan vegi un nin maltractant-ne un altre.

• Crearem espais per als nostres com-panys amb discapacitat, perquè no tro-bin obstacles o barreres ni al carrer ni a l’escola.

• Crearem ciutats i pobles lliures de brutí-cia, llosques, vidres en terra o caques de ca sense recollir.

Lleure:• Hi haurà espais de lleure gratuïts a co-

bert, per als dies de pluja i fred.

Ecologia i medi ambient:• Ampliarem el carril bici a les ciutats.• Convertirem terrenys que no es fan servir

en horts urbans.

Altres punts del programa:• Es podrà votar a partir dels deu anys.

L’últim punt del nostre programa és el més important. Si ens votau, ampliarem el dret a vot, així els nins i les nines podrem fer-nos sentir directament. D’aquesta manera ens tendran realment en compte.

UNICEF. El programa electoral de la infància: Vota per jo (adaptació)

El programa dels ninsVOTA PER JO

1

1 Aquest text forma part d’una proposta d’UNICEF promoguda pel programa Ciutats Amigues de la Infància. Quins objectius creus que perseguia aquest programa? Pots marcar tots els que et semblin correctes:

Aconseguir que els infants puguin fer tot el que poden fer els adults.

Fer arribar a qui governa les idees que els infants tenen i no sempre s’escolten.

Millorar la vida de les persones amb propostes que afecten els nins i les nines.

Proposar que es pensi sempre en els infants abans que en ningú altre.

2 Quins són els cinc àmbits principals en què es poden classificar les propostes?

• • • •

3 Quina proposta et pareix més interessant? Per què?

• En modificaries cap? Explica quina i per què:

• Per parelles, acordau una proposta per afegir a algun dels àmbits del text i escriviu-la:

• Quina és la proposta que els autors consideren més important? Hi estàs d’acord?

4 Explica amb les teves paraules el significat d’aquests termes:

• Assetjament:

• Discapacitat:

5 Consideres que a l’escola s’escolta la teva opinió? Com la dones a conèixer?

2

ESCRIPTURA

ESCRIPTU

RA

1 Imagina’t com poden continuar les situacions següents. Fixa’t en el model i escriu dues opcions per a cadascuna: una que podria succeir i una altra d’impossible:

Situació inicial Podria succeir No podria succeir

Un al·lot es troba una bicicleta abandonada a la sortida del poble.

Veu que té les rodes punxades i se l’endú fins a casa per mirar de reparar-la.

Quan hi puja per veure com va, la bicicleta s’enlaira i el passeja entre els niguls.

Na Lídia engega l’ordinador i revisa el treball abans d’enviar-lo al seu mestre.

Des del menjador, sentia uns renous estranys que venien del replà i vaig acostar-m’hi.

Estava tan cansada de caminar que es va aturar a l’ombra d’un pi i es va adormir.

Narració REALISTA Narració FANTÀSTICA

2 Tots aquests elements podrien aparèixer en una narració fantàstica. Escriu-ne cinc més:

un robot • una bruixa • un animal que sap llegir

un castell als niguls • un follet • un vaixell que vola • un home amb tres ulls

- -

-

Situacions impossibles, éssers estranys, escenaris increïbles... Redactaràs una narració fantàstica, plena d’imaginació, i els teus companys, després de llegir-la, podran fer-te preguntes.

TASCA 1. Una narració fantàstica

Nom Data

1

3 Observa aquestes imatges, que són ben reals, i imagina’t quins trets podrien tenir en una història fantàstica:

4 Pensa en els elements d’una narració fantàstica i fes una llista de diferents possibilitats:

Qui podria ser PROTAGONISTA? ON podria succeir? QUAN podria passar?

5 Tria un element de cada columna de la llista anterior que puguis relacionar. Seran els ingredients de la teva narració fantàstica. Escriu-la en un full de paper. Abans de redactar-la, revisa aquestes qüestions:

Comparteix-la amb els companys, distribuïts en equips de tres o quatre persones, i respon a les seves preguntes sobre la teva creació.

DESENLLAÇ

Com s’acaba la història?

PLANTEJAMENT

On succeeix?

Quan?Qui és el protagonista?Què li passa?

NUSQuina situació han de viure?

Quins altres

personatges

hi ha?

Has de tenir en compte...

En qualsevol narració és important exposar els fets de manera ordenada i entenedora.

2

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• EL GU

ST PER LA LECTU

RA

TASCA 1. Bastian, Matilda i tu

Nom Data

T’agrada llegir? O ets més de tele?

A molts de nins i nines els agrada llegir una mica abans d’anar a dormir. És una manera de «desconnectar», d’entrar en un món desconegut.

Afició o obligació?

Això de la lectura pot ser com la cuina: una passió o simplement un hàbit saludable.

No fa falta que tots siguem gurmets, però sí que hem d’entendre que alimentar la ment amb bones lectures és com alimentar el cos amb bons aliments. A alguns al·lots i al·lotes els costa agafar el costum d’obrir un llibre. Per què deu passar, això? Fixa’t en les respostes a aquesta pregunta:

T’agrada llegir?

A mi em fa peresa començar un llibre nou,

però una vegada començ, ja no puc aturar!

Aran

Carlos

Elna

Lluc

A mi, la veritat, m’agrada tant que no

sabria passar ni un dia sense llegir.

Idò a mi m’han de dir que m’aturi, perquè llegiria

fins ben tard!

Em costa, sí. Però no sé per què. Em fa

peresa... Supòs que encara no he trobat

cap llibre que m’enganxi.

«Trob que la tele fomenta la lectura. Cada cop que algú l’encén, me’n vaig a llegir un llibre!»

Groucho Marx

1

1 Respon tu també a la pregunta. Comparteix la resposta amb la classe i comentau totes les que han donat els companys i companyes:

T’agrada llegir?

Entrenament 10x20 (10 dies x 20 pàgines)

• Decideix el teu moment de lectura, per exemple: després de dinar,

abans de sopar, abans d’anar a dormir...

• Tria el llibre o la revista que vols llegir.

• Llegeix unes 2 pàgines cada dia.

• Fes-ho durant 10 dies.

• Opcional: anota a l’agenda o en un quadern què t’ha semblat la lectura

d’avui. Pots resumir-ho en una sola paraula?

Comenta amb algú (mare, pare, padrina, padrí, germà, mestre, amic...) com

et va l’experiència.

El primer dia, t’ha costat molt?

Has entès el que has llegit?

T’ha agradat? T’has avorrit? Has tengut ganes de seguir?

Prova-ho amb un altre llibre, però intenta sempre arribar a la pàgina 20

de tots els que comencis.

Prova-ho amb un altre gènere.

Prova-ho amb un conte clàssic, un còmic, una revista, una guia de viatges...

2

Quina nit tan fantàstica per sortir a navegar!

–Has vist quantes estrelles, Bruna? –exclama el padrí, mentre prepara el llaüt. És un home alt, cepat, amb cabells i barba blancs, ulleres redones i gorra de mariner.

Na Bruna i el padrí s’intercanvien somriures de complicitat mentre el petit llaüt avança lentament fins a sortir de la cala, guiat amb destresa pel padrí. Ja a mar oberta, la barca vira a rumb nord i cavalca amb suavitat el camí platejat que el fanal de proa dibuixa a l’aigua.

–On anam, padrí?

–Al Pont d’en Gil.

Tot d’una vaig sentir com una veu greu omplia l’estança mentre cridava el meu nom:

–Naooooo...

Allargava la o amb l’evident intenció de fer por; i et promet que ho va aconseguir! Vaig cercar desesperat d’on sortia la veu, sense veure res ni ningú. Allà només hi havia na Francesca, que m’observava expectant en silenci...

–NAOOOOO...

Cada vegada se sentia més forta. Estava, literalment, mort de por. Per un moment vaig témer que tot plegat no fos una trampa.

–Qui ho ha dit, això? –vaig demanar, encara tremolant– Qui ho ha dit?

De cop i volta, quan més espantat estava, varen aparèixer tretze pops, un damunt cada trona, i tots de diferents mides, formes i colors. Reien a cor què vols! Quin espant! El cor em bategava com si em volgués fugir del pit i les escates em tremolaven sense poder fer res per aturar-ho. M’havien pres el pèl!

Raül Romeva. Les aventures d’en Nao, el nen llenguado (adaptació)

TAST DE TEXT

TASCA 1. Bastian, Matilda i tu

Nom Data CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• EL GU

ST PER LA LECTU

RA

3

2 Explica breument aquesta lectura:

• Què passa en el primer fragment?

• I en el segon?

• Quin et sembla més interessant? Per què?

• T’agradaria continuar llegint la novel·la? Per què?

De vegades, el començament d’una novel·la potser no ens «enganxa», però si continuam llegint, és probable que cada vegada ens interessi més. Dona una oportunitat a qualsevol llibre que comencis.

Fes la prova dels 10x20!

4

TALLER D’ORTOGRAFIA

TALLER D

’ORTO

GRA

FIA

FITXA 1. La contracció i l’apòstrof

Nom Data

1 Fixa’t en les paraules destacades i encercla les contraccions:

• Passejam pels camins.

• Passejam per les avingudes.

• És el germà dels meus amics.

• És el germà de les meves amigues.

• Ens trobam al gimnàs.

• Ens trobam a la piscina.

• Dinarem a can Joan.

• Dinarem a ca na Marina.

Copia les contraccions i escriu quines paraules les formen:

2 Fixa’t en l’activitat 1 i completa la norma:

Les contraccions es formen quan les preposicions , i es troben

amb els articles masculins o :

a + = al + el = del per + =

+ els = als de + = + els = pels

També es contreu el mot ca (‘casa de’) amb els articles , i en:

ca + = cal

+ els = cals ca + =

3 Completa aquestes oracions amb les contraccions o les combinacions de preposició i article que facin falta:

• Agafa el llibre Marta.

• Anirem teatre el dissabte.

• Ha caigut i ha redolat camí.

• Prepara el berenar seu cosí.

• Passaran tots porta principal.

• Arriba meta esgotada.

4 Escriu cada contracció a l’oració adequada:

• Celebram l’aniversari a Gina.

• Ens vàrem trobar a Costa per mirar el futbol.

• Els de l’equip us esperen a Eduard.

can

ca na

ca n’

1

TALL

ER D

’ORT

OG

RAFI

A

5 Classifica segons el gènere les paraules destacades del text:

N’Elena i n’Hug formen part de la Unió de pagesos. La història d’aquest sindicat es remunta al 1974. A l’inici, es va fundar de manera clandestina. Ells són fills d’alguns dels fundadors del sindicat: na Irene i n’Ignasi.

Masculí

Femení

6 Completa la norma tenint el compte l’activitat anterior:

Els articles , , i s’apostrofen davant les paraules que comencen per vocal o : l’escola, l’himne, n’Enric, n’Aina. Però els articles la i na no s’apostrofen davant les paraules que comencen per , , i hu àtones: la utilitat, na Isona, la hipòtesi, la humanitat.

7 Escriu l’article adequat davant cada nom:

• Agnès té problemes amb humitat a estudi.

• Oriol i Immaculada fan feina a institut del poble.

• il·lusió no s’ha de perdre mai, ni esperança.

• Era illa més propera a Índia.

• amiga de Úrsula t’espera a universitat.

8 Escriu el femení dels noms destacats, amb l’article:

• L’infermer va atendre l’avi ràpidament. ,

• L’universitari ajuda l’inventor al laboratori. ,

• L’assessor parla amb l’historiador per telèfon. ,

• L’intel·lectual va discutir amb l’economista. ,

9 DICTAT. Escriu el text que et dictaran:

2

TALLER DE GRAMÀTICA

TALLER D

E GRA

MÀTIC

A

1 Relaciona cada nom comú amb el nom propi que li correspongui:

riu • • Patufet

planeta • • Mediterrània

mar • • Ebre

muntanya • • Venus

personatge • • Massanella

Escriu al principi de cada columna noms propis o noms comuns.

2 Completa la taula de manera que hi hagi un nom comú per a cada nom propi:

Noms comuns Noms propis

llinatge

Romania

illa

Ciutadella

continent

Miquel

Els noms individuals designen un sol element, com ara poma, cotxe, etc. En canvi, els noms col·lectius designen un conjunt d’elements, per exemple pinar, equip, etc.

FITXA 1. Tipus de noms

Nom Data

Els noms serveixen per anomenar persones, animals o coses. N’hi ha de diversos tipus:

• Els noms comuns, que es refereixen a qualsevol persona, animal o cosa sense especificar, per exemple germà, girafa, bolígraf...

• Els noms propis, que es refereixen a un element concret per diferenciar-lo dels altres, com ara Marta, Snoopy, Europa...

1

TALL

ER D

E G

RAM

ÀTIC

A

3 Escriu un nom individual per a cada imatge i el col·lectiu corresponent:

4 Completa aquestes parelles de noms individuals i col·lectius i escriu-ne una altra:

• dentadura

• arbre

• vaixella

• teula

•

Els noms concrets designen persones animals o coses que podem percebre amb els sentits (vista, oïda, gust, tacte, olfacte), per exemple pedra, casa, taronja…

Els noms abstractes designen sentiments, emocions, conceptes… que no es poden percebre amb els sentits, per exemple amor, vergonya…

5 Subretxa els noms concrets i encercla els abstractes:

• La generositat dels col·laboradors els va sorprendre.

• Té molta por d’equivocar-se de camí i perdre’s.

• Ja ho deia la padrina: «La paciència és la mare de la ciència».

• La intel·ligència no es demostra només als exàmens.

• Em vaig rompre l’ungla i em va fer molta angúnia.

6 Escriu una oració que contengui noms dels tipus que es demanen:

• Un nom col·lectiu i un nom abstracte:

• Un nom propi i un nom individual:

• Un nom concret i un nom comú:

2

TALLER DE VOCABULARI

TALLER D

E VOC

AB

ULA

RI

FITXA 1. Paraules sinònimes

Nom Data

1 Fixa’t en les paraules destacades i respon:

Les paraules que tenen el mateix significat s’anomenen sinònimes, com ara pagès i agricultor.

2 Tria la paraula que pot substituir el mot destacat de cada oració:

• L’organització traduïa al Braille els textos per a l’alumne cec.

• Varen guanyar el partit amb comoditat.

• Ha de desar les seves coses en una caixa.

• És un al·lot molt alt i esvelt.

3 Relaciona les paraules sinònimes:

al·lota • • temor

por • • content

alegre • • serè

tranquil • • boixa

4 Escriu un sinònim adequat a cada context. Fixa’t en l’exemple:

Na Bruna fa el dinar. cuina / N’Ernest fa els problemes de matemàtiques. resol

• L’entrada del concert és lliure.

• Està lliure, aquest seient?

• És massa gran, no hi cap allà on ha d’anar.

• En Manel és un senyor gran.

prim

invident

guardar

vèncer

llest • • ase

nin • • veloç

ruc • • infant

ràpid • • intel·ligent

No vull xerrar més d’aquest

tema.

• Quina relació creus que hi ha entre aquestes paraules?

Idò jo crec que encara hem de

parlar de moltes coses.

1