1

8.1. Una nova cultura catalanista: La Renaixença8.2. Els inicis del catalanisme polític8.3. El catalanisme conservador8.4. La maduració del catalanisme polític: la Lliga Regionalista8.5. Altres nacionalismes a l’Estat espanyol

2

3

LA CRONOLOGIA

4

LA CRONOLOGIA

5

8.1. Una nova cultura catalanista•El Decret de Nova Planta no havia impedit que la societat catalana mantingués la manera de viure pròpia (llengua col·loquial, costums, tradicions, organització de la família i del treball, etc.). Hi havia consciència del “particularisme”, de ser diferents.

•La societat catalana del segle XIX no escrivia ni utilitzava el català en actes de prestigi (disglòssia). No s’ensenyava a les escoles, i la no oficialitat el bandejava legalment.

•La Renaixença va ser un moviment cultural que pretenia la recuperació del català com a llengua de prestigi. S’emmarca en l’auge del Romanticisme tardà europeu i en la progressiva implantació del liberalisme a Espanya.

6

8.1. Una nova cultura catalanista•El tret de sortida de la Renaixença el va donar la publicació de l’oda La pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, i dels articles (poemes) del poeta Joaquim Rubió i Ors al Diario de Barcelona (1841). Cal destacar el paper jugat per la reobertura de la Universitat de Barcelona (1842) i la restauració dels Jocs Florals (1859).

• La revalorització dels senyals d’identitat es va estendre a la literatura, la història, el dret i el folklore. Aquest fenomen ajudaria a que reeixís més tard la reivindicació política catalanista.

• Paral·lelament, hi hagué un vessant catalanista que refusava l’elitisme i arcaisme del catalanisme culte. Els personatges clau foren Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (“Serafí Pitarra”), gent d’idees progressistes–molt actius en política- i defensors del català “que esparla”.

Frederic Soler, “Serafí Pitarra”

7

8.1. Una nova cultura catalanista• Ambdós corrents no es van apropar fins a la dècada del 1870.

• La incorporació del català a les publicacions periodístiques fou un instrument important de difusió pública de la llengua.

8

8.2. Els inicis del catalanisme polític• Les primeres mostres de defensa popular del particularisme català foren les bullangues de 1835 a 1843 (van reivindicar democratització i descentralització) i el carlisme (reivindicador dels vells furs i lleis tradicionals).

• L’antecedent més clar del catalanisme polític va ser el federalisme difós pels primers republicans, com Abdó Terradas. A partir de 1868, el Partit Republicà Democràtic Federal, liderat per Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i Ribot, va demostrar la significativa implantació a Catalunya d’aquest ideari.

• Valentí Almirall, forjat a les files federals (va ser el portaveu del Pacte de Tortosa, una iniciativa del 1869 que reivindicava l’antiga Corona d’Aragó com a model confederal), va ser cabdal en la maduració d’un catalanisme polític.

9

8.2. Els inicis del catalanisme polític• L’any 1880 va organitzar el Primer Congrés Catalanista, en un intent per aplegar els corrents progressista i conservador que s’anaven definint al si del catalanisme. Aquest va ser l’embrió del Centre Català de 1882, partit polític netament catalanista.Almirall va redactar el Memorial de Greuges, el primer manifest polític unitari del catalanisme, que es va lliurar al rei el març de 1885. La mort del monarca en va limitar l’eficàcia, però el manifest va aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al marge dels partits dinàstics.El pensament polític d’Almirall es va recollir a Lo Catalanisme (1886), però el seu projecte interclassista no va reeixir.

Valentí Almirall

Abdó TerradesAnselm Clavé

10

8.2. Els inicis del catalanisme polític

PRESENTACIÓ AL MONARCA DEL MEMORIAL DE GREUGES

11

8.2. Els inicis del catalanisme polític

*EXTRACTE DEL MEMORIAL DE GREUGES:

“[...] No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar, la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por la del centro [...]. Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa [...]. No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares, desterrada de las escuelas [...]. A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte [...]. La tendencia llamada librecambista [...] es una espada de Damocles suspendida sobre la producción [...]”

12

8.3. El catalanisme conservador• Malgrat els esforços d’Almirall es va consolidar un catalanisme conservador, més tradicionalista.

• Aquest corrent tenia un component eclesial molt gran (“vigatanisme”), impregnat d’un carlisme residual. El defensaven personatges com el bisbe Josep Morgades, el canonge Jaume Colell, i mossèn Cinto Verdaguer, a La Veu del Montserrat (1878-1902). El bisbe Josep Torras i Bages sentencià l’any 1892, a La tradició catalana, que l’esperit deCatalunya reposa en la família, la propietat i la religió.

• La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre Català i creà la Lliga de Catalunya el 1887, a l’entorn del diari La Renaixença i de personatges com Àngel Guimerà o Josep Puig i Cadafalch. Una iniciativa triomfant fou la Campanya de defensa del Dret català (1889). Sense oblidar el Missatge a la Reina Regent (1888).

13

8.3. El catalanisme conservadorLliga de Catalunya, "Missatge a la Reina Regent" (Barcelona, maig 1888) Desitjem, donchs, que torni á possehir la nació catalana sas Corts generals lliures é independents [ … ] en las que hi tingan representació directa totas las classes socials, desde las més humils á las més elevadas: Corts en las que’s votin los pressupostos de Catalunya y la cantitat ab que te de contribuhir nostre país als gastos generals d’Espanya. Que sia Catalunya senyora del gobern interior de sa casa, senyalant ella mateixa’l contingent del exércit pera’l Principat, no quintantse á sos fills ni fentse á Catalunya llevas forsosas, sino provehintse de soldats voluntaris y a sou, los que no degan sortir may en temps de pau de nostre territori: Que la llengua catalana sía la llengua oficial á Catalunya pera totas las manifestacions de la vida d’aquest poble: Que la ensenyansa sia donada en llengua catalana: Que sian catalans los Tribunals de Justícia y totas las causas se fallin definitivament dintre del territori; Que’ls cárrechs de la nació catalana los nombrin los catalans mateixos [ … ] Que vingan los Caps d’Estat d’Espanya á jurar á Catalunya ses Constitucions fonamentals […]

14

8.3. El catalanisme conservador• El 1891, Narcís Verdaguer va voler coordinar la Lliga de Catalunya amb els nuclis catalanistes dispersos pel territori, sorgint la Unió Catalanista, plataforma conservadora amb forta base rural.

• El 1892, una assemblea de la Unió va donar llum verda a les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), document que plantejava l’autogovern amb el restabliment de les institucions catalanes d’arrels medievals. Aquestes Bases, però, són el punt de partida més efectiu del catalanisme polític modern. Des d’aleshores, el catalanisme fou el denominador comú per a la majoria de partits catalans.

Narcís Verdaguer Torres i Bages Puig i Cadafalch Àngel Guimerà

15

8.3. El catalanisme conservador

16

8.3. El catalanisme conservadorSESSIÓ DE LES BASES DE MANRESA

17

8.4. La formació de la Lliga Regionalista• La desfeta del 98 i el fracàs del govern regeneracionista de Silvela-Polavieja (1899), van convèncer la burgesia barcelonina de la necessitat d’una l’autonomia política i administrativa com a alternativa a la ineficàcia d’un govern central a mans dels partits dinàstics.

• Així es va crear la Unió Regionalista, que va presentar una candidatura conjunta (la “dels quatre presidents”: Sebastià Torres, Albert Rusiñol, Bartomeu Robert i Lluís Domènech i Montaner) amb una escissió de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional, guanyant les eleccions de 1901.

• L’èxit va fer que es fusionessin a la Lliga Regionalista, partit que dominà la vida política catalana els següents trenta anys, en dura pugna amb els republicans. El diari La Veu de Catalunya fou el seu principal òrgan de difusió.

18

8.4. La formació de la Lliga Regionalista• Programa de la Lliga: monàrquic i conservador. El seu objectiu polític era l’AUTONOMIA catalana, la lluita contra la corrupció i el reformisme. Partit en el sentit modern.(afiliats, centres polítics, secretaria electoral, publicacions: La Veu de Catalunya, etc.)

MÍTING DE LA LLIGA REGIONALISTA

19

8.4. La formació de la Lliga Regionalista

20

8.5. Nacionalismes i regionalismes• El nacionalisme basc va germinar com a reacció a la pèrdua dels furs amb la derrota carlina del 1876 i com a expressió d’un incipient moviment cultural basc. El seu gran impulsor va ser Sabino Arana, antiliberal, ultracatòlic, tradicionalista i racista. Amb el anys es moderarà i apostarà per la via autonomista expressada en el projecte polític del Partit Nacionalista Basc (PNB), integrador de les aspiracions de la burgesia basca.

• El galleguisme va topar amb l’escassa simpatia d’una burgesia feble que identificava tradició amb arcaisme. La feina d’alguns intel·lectuals (o Rexurdimiento) va afavorir un incipient galleguisme polític a finals del segle XIX.

• Els particularismes també es van expressar a València,Aragó i Andalusia (Blas Infante).

21

Repassa l’essencial

22