TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA

L’ESRUCTURA ECONÒMICA

• En la darrera unitat hem parlat de l’estructura financera i les millors fonts de finançament per l’empresa.

• En aquesta unitat parlarem de les inversions de l’empresa, és a dir, com l’empresa configura la seva estructura econòmica.

• Estudiarem com una empresa selecciona els seus projectes d’inversió.

LES INVERSIONS I EL FINANÇAMENT• Les inversions són el conjunt de factors de producció que

necessita una empresa per dur a terme les seves activitats.

• A més de les inversions s’espera alguna rendibilitat. Per realitzar aquestes inversions – en compra, renovació o millora d’elements de l’actiu- calen unes fonts de finançament.

• Per portar a terme i finançar aquestes inversions les empreses recorren als mercats de capitals (estalvi de persones, capitals empresarials o govern) i trien el finançament adient.

CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ

• Qualsevol projecte d’inversió compta amb els següents elements:

– Desemborsament inicial

– Durada temporal de la inversió

– Fluxos nets de caixa

– Valor residual

CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ Desemborsament inicial (D0 ): quantitat que es paga en el moment

d’adquirir els actius. Si és una inversió que es paga al comptat serà l’únic pagament.

Durada temporal (n): nombre d’anys que dura el projecte i en el que s’aniran produint entrades i sortides de diners.

Fluxos nets de caixa (Fi)*: diferència entre els cobraments i els pagaments previstos que suporta l’empresa durant el període d’inversió.

Valor residual (R): valor de l’actiu al final de la inversió. Pot ser zero o una quantitat determinada que es suma al darrer flux de caixa.

ELS FLUXOS DE CAIXA

• Els fluxos de caixa són la diferència entre cobraments i pagaments (per manteniment, reparacions,...); NO entre ingressos i despeses.

• La diferència entre ingressos i despeses és el resultat de l’exercici.

ELS FLUXOS DE CAIXA• Exemple: Una bugaderia industrial compra una nova rentadora

per donar un millor servei. La rentadora li costa 30.000 € i espera obtenir un guany esperat anual de 10.000 €/any. Així mateix espera tenir unes despeses (manteniment, electricitat de la màquina, revisions) de 2.000 €/any.

• Per tant tindrà un benefici (ingressos - despeses) de 8.000 euros. Però donat que els clients no li paguen immediatament, els seus cobraments no coincidiran amb els seus ingressos. Tampoc ella paga els seus proveïdors.

• Pot coincidir, però generalment són diferents.

REPRESENTACIÓ DE LA INVERSIÓ

On D0 és el primer pagament, cada F amb subíndex cadascun dels fluxos de caixa i on Fn és le darrer flux produït i que és la suma del valor del darrer flux + el valor residual

TIPUS D’INVERSIONS Segons hortitzó temporal

Curt i Llarg termini

Segons suport de la inversió Físiques Immaterials/Intangible Financeres

Segons la finalitat de la inversió Estratègiques Expansives

Segons la relació amb altres inversions Substitutiva Complementària Indepdendent

INVERSIONS SEGONS SUPORT• Físiques Adquisició d’un actiu material: elements de

transport, maquinària, edificis, matèries primeres. Exemple: compra d’ordinadors per l’empresa.

• Immaterials Adquisició d’un actiu material: patent, marca, programes informàtics. Exemple: un laboratori compra una patent per desenvolupar un medicament.

• Inversió financera: Adquisició d’un actiu financer: obligacions, accions, dipòsits bancaris. Finalitza quan els actius són venuts. Exemple: compra d’accions d’una altra companyia, compra de bons de l’Estat.

SEGONS HORITZÓ TEMPORAL

A curt termini: quan el termini de la inversió és inferior a l’exercici econòmic (normalment un any): Exemple: ùn fuster compra de fusta (matèria primera) per fer una taula. O un dipòsit bancari (que et dona un interés) a 6 mesos.

A llarg termini: amb un perídode de superior a un exercici econòmic (normalment un any) Una empresa que compra unes accions que vendrà d’aquí a un temps o la compra d’una màquina de cosir per part d’una fàbrica de roba.

SEGONS FINALITAT• Reposició o renovació: serveixen per canviar un actiu per

un de nou. Exemple: l’empresa Alsa renova la seva flota d’autobusos.

• Inversions exapansives: tenene com a finalitat augmentar la capacitat productiva de l’empresa i incrementar les vendes. Exemple: el Bar Massana compra el local del costat per tal que hi càpiguen més clients.

• Inversions estratègiques: inversions de modernització que tenen per objectiu l’adaptació de l’empresa a canvis tecnològics i l’increment de la seva competitivitat.

SEGONS RELACIÓ AMB ALTRES INVERSIONS

• Inversió substitutiva: Inversió que limita la realització d’altres. NO confondre amb la de reposició o renovació que es aquella que substitueix un actiu vell per un altre de nou. Exemple: Un estudi de disseny compra un Mac en comptes d’un Toshiba.

• Inversió complementària: quan dur a terme una inversió facilita l’acompliment d’una altra. Exemple: la compra d’un ordinador més potent permet comprar el nou programa d’edició de vídeo.

• Inversió independent: no te relació amb altres inversions. No afecta de cap manera a les altres inversions.

MÈTODES DE SELECCIÓ I VALORACIÓ D’INVERSIONS

• A l’hora de seleccionar inversions es poden utilitzar diferents criteris, dependent de si la variable temps es te o no en compte. Podem diferenciar dos mètodes:

1. Mètodes estàtics de selecció d’inversions: ignoren el temps i es basen en el fet que el valor dels diners és constant en el temps. És a dir, els diners que es cobren en diferents moments tenen el mateix valor. Estudiarem el Termini de Recuperación o Pay-back.

2. Mètodes dinàmics de selcció d’inversions: tenen en compte el temps i per tant treballen amb el fet de que el valor dels diners varia en el temps. Els més importants són:

a) Criteri del Valor Actual Net (VAN).b) Criteri de la Taxa de Rendibilitat (TIR)

MÈTODES DE SELECCIÓ ESTÀTICS• No tenen en compte el temps: fluxos de caixa del mateix valor malgrat que es produeixin en diferents moments.

• Problema Sabem que el diner te valor diferentsdurant el temps a causa de:– La inflació: pujada generalitzada de preus– El tipus d’interés: preu dels diners o remuneració del capital

EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAYBACK

• El mètode del termini de recuperació o payback consisteix a establir el termini de recuperació del desemborsament inicial.

• Com que no te en compte el temps, diem que el payback no té en consideració el principi d’equivalència financera de capitals.

• És un criteri molt adequat per a aquelles inversions en les que interessa recuperar la inversió el més aviat possible.

EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAYBACK

• Consisteix llavors a calcular el temps en el qual l’empresa pot recuperar la inversió.

• Es triarà aquell projecte en el qual es trigui MENYS en recuperar la inversió inicial.

• Vegem-ho amb un exemple

EL PAYBACK

• Una empresa valora dos projectes d’inversió A i B.• El projecte A te un desemborsament inicial de 1200, uns

fluxos nets de caixa de 400 i una vida útil de 4 anys.

• El projecte B te un Desemborsament inicial de 3500, uns pagaments de 1000 i uns cobraments de 2000 i un valor residual de 500 durant els 4 anys que dura la inversió.

• Quin projecte triarà?

PAYBACK: DESAVANTATGES

• Asigna el mateix poder adquisitiu a fluxos de caixa obtinguts en anys diferents, sense respectar l’equivalència financera.

• No te en compte la inflació ni el tipus d’interés del capital.

MÈTODES DINÀMICS: EL VAN• El Valor Actual Net (VAN) d’una inversió és la diferència que hi

ha entre el valor actualitzat de les entrades netes que genera i el desemborsament inicial.

• Consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa al momentactual i obtenir el valor capital en aquest moment. És com si valoréssim el “diner del futur” en “diner del present”.

• Les quantitats s’hauran de sumar o restar segons que representen entrades o sortides monetàries provocades per la inversió.

MÈTODES DINÀMICS: EL VAN

• El VAN te en compte en quin moment en el temps es produeixen les entrades o sortides monetàries.

• És un plantejament més realista, donat que te en compte l’equivalència financera.

• Per exemple, te en compte que probablement, amb 10 € d’aquí a 5 anys podrem comprar menys coses.

MÈTODES DINÀMICS: EL VAN

• Per tant d’actualitzar els fluxos de caixa futurs utilitza la taxa de descompte o el tipus d’interès real al que estan els diners.

• Com ja sabem el tipus d’interès és el cost del capital.

• Com podem trobar, però, el que equivalen 10.000 euros que esperem tenir d’aquí a 3 anys al moment actual? dependrà del tipus d’interès.

• Observem l’exemple de la pàgina 154

MÈTODES DINÀMICS: EL VAN

• VAN = - Do + + + … +

• Entre aquells projectes d’inversió, triarem aquell que tingui un VAN positiu més elevat

• Un VAN negatiu vol dir que la suma del total de sortides de diners és igual o major al de les entrades en valor actual i no es farà

• Si el VAN és zero la inversió és indiferent.

EL VAN• Per tant,

– Si el VAN > 0 el projecte d’inversió és aconsellable.– Si el VAN < 0 el projecte d’inversió es refusarà.– Si el VAN = 0 el projecte d’inversió és indiferent.

• El criteri per seleccionar una inversió segons el VAN és el d’escollir, d’entre les que tenen un valor positiu, aquella inversió que tingui el VAN més alt.

• El VAN si que te en compte l’equivalència financera

• Observem l’exemple de la 155

MÈTODES DINÀMICS: La TIR• La Taxa Interna de Rendibilitat és la taxa d’actualització o

descompte que fa que el VAN sigui igual a zero.

• El seu valor (expressat en percentatge) proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversió.

• Per seleccionar una inversió cal comparar aquesta taxa de rendibilitat (TIR) amb el tipus d’actualització o descompte del mercat (per exemple el tipus d’interès del banc).

La TIR

• Si la TIR és superior al tipus d’actualització del mercat (la rendibilitat del projecte > a la del mercat), el VAN seria positiu i l’empresa obtindria uns guanys de la seva inversió. Per tant, la inversió seria aconsellable.

• Si la TIR és inferior al tipus d’actualització del mercat, la rendibilitat del projecte és inferior a la del mercat, el VAN seria negatiu i la inversió no seria aconsellable.

La TIR

• Finalment, si la TIR és igual al tipus d’actualització del mercat, el VAN seria igual a zero i el fet de realitzar o no la inversió seria indiferent.

• Per tant, la TIR ens indica que cal escollir aquell projecte que proporciona una TIR més elevada i superior a la taxa de cost del capital.

• 0 = - Do + + + … +

PROBLEMES DE LA TIR

Quan es tracta de projectes de més de dos períodes, les fòrmules de la TIR no les podem calcular i hem d’utilitzar el mètode del tanteig.

Hauríem de provar diferents valors de r per tal de que el VAN siguui igual a zero i ens caldria un programa informàtic.