Tema_1_univers_i_sistema_solar

8/6/2019 Tema_1_univers_i_sistema_solar

1/31

Tema 1: Lunivers i el

sistema solar

1r ESOProfessora: Roser Matar


2/31

LUnivers. Idees antigues i actualsNo hem de confondre els termes:

Astronomia: Cincia que estudia els astres i els estelsAstrologia: estudi especulatiu de les influncies dels astres sobreel mn sublunar, especialment sobre el dest dels homes isobre els fenmens meteorolgics segons els conceptespredominants abans del naixement de la cincia moderna; s

un dels molts sistemes o tradicions en els que el coneixementde les posicions aparents dels astres s usat per comprendre,interpretar i organitzar el coneixement sobre la realitat il'existncia humana sobre la Terra. Sense fonament cientfic.


3/31

Les constel.lacions i deus delantiguitat

Fa ms de 3000 anys, ja els antics grecs van observaragrupacions d'estrelles que formaven dibuixos diversos en elfirmament, les van anomenar constel.lacionsCada cultura les va interpretar de maneres diferents, amb unamica d'imaginaci veien dibuixats, sobre els punts brillants queeren les estrelles, figures de la seva mitologia, animals,

objectes, etc.


4/31

LUnivers. Idees antigues i actuals

Teoria geocntrica: La van proposar els antics grecs. Afirmava que la Terra es mant quieta al centre

de lUnivers i que la resta dastres giraven al seuvoltant.


5/31

Teoria heliocntrica: La va enunciar fa cinc-cents anys Nicolau

Coprnic. Proposava que el Sol es mant quiet i que els

planetes giraven al seu voltant.

Anys ms tard, Galileo Galilei va donar la ra aCoprnic grcies a les seves observacions ambel telescopi.


6/31

Qu s lunivers?

L'Univers s tot, sense excepcions.Matria, energia, espai i temps, tot el queexisteix forma part de l'Univers.

s molt gran, per no infinit. L'universs, sobre tot, espai buit. La matria no esdistribueix de manera uniforme, sin quees concentra en llocs concrets.


7/31

La composici de lUnivers LUnivers est format per tota una srie de cossos,

alguns els podem veure a simple vista o amb lajut delstelescopis.

Els astres visibles sn: estels (els quals sagrupenformant galxies), gas, pols csmica i cossos planetaris(planetes, satllits, cometes, asteroides).

Per a ms a ms actualment se sap que una gran partde la matria de lUnivers s invisible, fins i tot alsnostres instruments, no se sap qu s, li diuen . LAMATRIA FOSCA Est format per astres, cossoscelestes.

Es creu que a l'univers hi ha 100 000 milions degalxies. La Terra forma part de la galxia de la Via Lctia.


8/31

La matria fosca A la imatge es veu un grup de

galxies gegants, situades a uns4.500 milions danys llum.

La massa total del grup s la sumade la matria ordinria lluminosa,ms la matria fosca invisible delpropi grup, de natura desconeguda.

Calculant com es distribueix lamatria lluminosa i quina s lafora gravitacional que mantunides a aquestes galxies, elsinvestigadors han trobat que no espot produir aquesta fora nomsamb la massa de la matrialluminosa. Hi ha dhaver una granquantitat de massa que no es veu.Aix han resolt el problema delocalitzar la distribuci de lamatria fosca.

El mapa resultant mostra lamatria fosca invisible de colorblau i les posicions dels grups degalxies de color groc.

Sha utilitzat el Telescopi EspacialHubble per fer les observacions.


9/31

GalxiesEl desembre de 1995 el Hubble

Space Telescope va dirigir la

seva cmera cap a una zonabuida del firmament, a laconstellaci d'Ursa Major,durant deu dies. D'aquestamanera gener una de lesimatges astronmiques msfamoses dels darrers temps - el

Hubble Deep Field Image. Laimatge de l'esquerra n's unapetita part. Quasi be cada unsdels objectes de la fotografia esa galxia a una distncia d'entre5 i 10.000 milions d'anys-llum.

Les galxies revelades tenentota mena de formes i colors:algunes sn joves i blaves,mentre que d'altres snantigues, vermelles i amb granquantitat de pols csmica.
http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/http://hubblesite.org/newscenter/newsdesk/archive/releases/1996/01/


10/31

Classificaci de les galxies


11/31


12/31

Els asteroides sn cossos slids e irregulars,ms petits que els planetes, i que giren al voltantd'una estrella.

Els cometes sn cossos celestes formats per un nuclislid de gel i una o varies coles gaseoses

Els satl.lits sn astres sense llum prpia i giren al voltant d'unplaneta.

Els planetes sn astres sense llumprpia que giren al voltant d'unaestrella.


13/31

El centre de la via lctia

Aquest s el centre de la

nostra galxia, es troba auns 30000 anys llum denosaltres.

Es creu que el centre

cont un podersFORAT NEGRE!!!

Dibuix dun forat negre. Aquest cos nos visible perqu s tan dens i t tantagravetat que fins i tot impedeix que lallum sescapi de linterior.


14/31

Lorgen de lunivers

La teoria del Big BangDiu que fa uns 15.000 milions d'anys tota

lenergia existent a lUnivers estavaconcentrada en un punt ms petit queun tom.

La temperatura era molt alta i per aix noexistia la matria com la coneixemavui.

Hi va haver una explosi violenta i, desd'aleshores, la matria es va expandiren totes les direccions en forma de gasi de pols csmica

A mesura que es va anar refredant, la

matria va comenar a agregar-se icondensar-se per formar els primerscossos, els estels, que es vanencendre per iluminar lespai estelar.

Actualment se sap que les galxies escontinuen movent, allunyant-se cadavegada ms les unes de les altres .


15/31

Col.lisi de galxies

Dos galxies poden collisionar.La galxia ms gran absorbeix la ms petita grcies a la sevafora gravitatria.Un impacte directe pot enviar a les estrelles de la galxiadisparades cap a lespai, desfent la galxia


16/31

Les mides i les distncies en lunivers

La unitat astronmica: s la distncia que hi

ha entre la Terra i el Sol, uns 150 milions dekilmetres

Un kiloparsec (abreujat kpc) s una unitat delongitud usada en astronomia. Equival a 1000parsecs. 1 parsec (pc) = 3,26 anys-llum.

Un any-llum equival a la distncia que la llumrecorre en un any que s d'aproximadament9,46 bilions de quilmetres (velocitat de la llum= 300.000 km/s.


17/31

Imatges de galxies

Galxia en espiral Andrmeda, M31.

Es veu a simple vista des de la Terra.Es troba a uns 2,3 milions danys llum.

T 7 braos en espiral i sassembla a la Via

Lctia.

s una de les galxies ms prxima a

nosaltres

Galxia Remol, M51

M51 vol dir objecte nm. 51 del catleg de

Charles Messier.Descoberta al 1845

Va ser la primera galxia de la qual es vapoder observar la seva estructura.

Es troba a 13 milions danys llum.


18/31

Imatges de nebulosesNebulosa: Acumulaci de gasos incandescents i pols

csmica.

Algunes nebuloses sn el bressol de noves estrelles.

Els gasos es van agrupant a causa de latraccigravitatria, concentrant la seva massa iescalfant-se fins que comencen les reaccions

nuclears i lestel comena a brillar.

Es troba a 5.500 anys llum de la Terra.

Est formada per hidrogen molt calent a ms depetites quantitats daltres elements, com loxigen i

el sofre.

Al seu interior sestan formant noves estrelles.La radiaci ultraviolada emesa per les noves estrelles

dna forma i illumina dissenys ondulats en el gas.Aquestes joves estrelles estan situades fora delcamp de la imatge, dalt a lesquerra.

Els colors representen els diversos gasos, vermell pelsofre, verd l hidrogen i blau pel oxigen.

La nebulosa NGC 604

La nebulosa del cigne


19/31

Imatges destels

Betelgeuse, tipus M, 600vegades ms gran que

el Sol !!

Artur, un estel tipus K iel nostre Sol


20/31

Sirius, lestel ms brillant del cel,

de tipus AEls estels blaus: Els ms calents

La fotografia mostra una regi del Sud de la ViaLctia.

Es poden veure estels blaus, nvols foscos de polsi gas hidrogen brillant de color vermell.

Es troba a uns 4000 anys llum de la Terra.


21/31

El sistema solars una part de la galxia Via Lctia dins de lUnivers; est format pel Sol, elconjunt de cossos que orbiten al seu voltant i lespai interplanetari comprs entre

ells.Cossos que formen el Sistema Solar

Sol. s una estrella que cont ms del 99% de la massa del sistema.Planetes. Dividits en planetes interiors, tamb anomenats terrestres o tellrics, i

planetes exteriors o gegants.

Planetes nans. Cossos la massa dels quals els permet tenir forma esfrica, perno la suficient per haver atret o expulsat a tots els cossos del seu voltant.Cossos com lantic planeta Plut, Ceres o (136199) Eris (Xena) estan dinsdaquesta categoria.

Satllits. Cossos majors orbitant els planetes, alguns de gran mida, com LaLluna, en la Terra, Ganmedes, en Jpiter o Tit, en Saturn.

Asteroides. Cossos menors concentrats majoritariament en el cintur dasteroidesentre les rbites de Mart i Jpiter. La seva escassa massa no els permet tenirforma regular.

Objectes del cintur de Kuiper. Objectes gelats exteriors en rbites estables,els ms grans dels quals serien Sedna i Qusar.

Cometes. Objectes gelats petits provinents del Nvol dOort.


22/31


23/31

Els moviments de rotaci i translaciRotaci:La terra gira sobre si mateixa de manera constant, en sentitoest-est, i tarda quasi 24 hores a fer una volta completa.La rotaci es fa sobre l'eix terrestre, que est inclinat respectea l'orbita que descriu la terra al voltant del sol.La conseqncia d'aquest moviment s la successi dels dies iles nits, ja que a mesura que la terra gira, el Sol il.luminanoms una part (dia) i el costat oposat no rep els rajos solars(nit)

Moviment

d'oest a est

angle d'inclinaci terrestre

(23,5)


24/31

TranslaciLa Terra gira al voltant del Sol, completant la volta en 365 dies i 6 hores.Com que el nostre calendari t 365 dies, les 6 hores restants s'acumulen icada quatre anys sumen un dia (24 hores), que s'afegeix al mes de febrer de

l'any corresponent, i s'anomena bixest.El moviment de translaci origina les estacions de la primavera, estiu, tardor ihivern, ja que els rajos solars incideixen amb ms o menys intensitat, aconseqncia de la inclinaci de la terra.A l'equador, els rajos incideixen de manera perpendicular i amb la mateixa

intensitat tot l'any, per la qual cosa enaquesta zona a penes es diferncies les estacions.Les estacions es donen demanera inversa en els hemisferis.


25/31

ELS ECLIPSIS

Sn l'ocultaci temporal, total o parcial, d'un astre per l'interposici d'un altre.Els eclipsis es produeixen a causa del moviments de la Terra al voltant del

Sol, i de la lluna entorn de la Terra.Quan la Lluna es situa entre el Sol i la Terra, t lloc un eclipsi de Sol, ja queaquest s'oculta darrere de la Lluna i des de la Terra no es pot vore.Quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, es produeix un eclipsi deLluna, ja que la Terra impedeix que s'hi reflecteixen els rajos solars, i la Lluna

queda en ombra.

INICI

INICI

Pl t I t i


26/31

MERCURI s el planeta ms proper al sol i el ms petit delsistema solar.El seu nom prov del du Mercuri, missatger del

dus romans.Dna la volta al sol en 88 dies, sent el planetaque ms rapid ho fa.s molt similar a la lluna, ja que t crters.No t cap satl.litLa seua temperatura varia entre -183 i 427C.

VENUSs el segon planeta ms proper al sol.S'anomena aix en honor a Venus, deessaromana de l'amor.Tarda 224,7 dies en donar la volta al sol.s el ms semblant a la terra pel seu tamany,

massa, densitat i volum.

Planetes Interiors


27/31

TERRA

MART

Tercer planeta del sistema solar.Tamb s'anomena planeta blau.

s el cinqu en grandaria.s l'nic planeta conegut on existeix vida.Tarda 365 dies i 4 hores en donar la volta al sol.T un satel.lit, la Lluna.

Quart planeta en proximitat al sol.Conegut com el planeta roig, pel seu color.Els romans l'anomenaren Mart, com el du de laguerra.T dos satl.lits, Fobos i Deimos.

Pl t E t i


28/31

JPITER

SATURN

s el cinqu planeta del sistema solar i el ms

gran.S'anomena aix en honor a Jpiter, pare deldus romans.s el planeta amb ms satl.lits, t 63.

Sis planeta en proximitat al sol i el segon msgran del sistema solar.El seu nom prov del du rom de l'agricultura.T un sistema d'anells compostos per particulesde gel, roques i pols.

Orbiten al voltant seu 61 satl.lits.

Planetes Exteriors

UR


29/31

UR

NEPT

PLUT

Set planeta del sistema solar i tercer engrandaria.El seu nom prov de la divinitat grega del cel,Ur.

Tarda 84 anys terrestres en donar la volta al sol.

s el planeta ms menut i ms lluny.Tarda 249 anys en donar la volta al sol.Plut en la mitologia grega s el du del mn subterrani.

s el vuit planetaRep el seu nom en honor al du del mar.

EL PLANETA TERRA


30/31

EL PLANETA TERRA

s el tercer planeta del sistema solar en proximitatal Sol i el cinqu en grandaria.Dista uns 150 milions de quilmetres del Sol.T una superfcie de 510 milions de Km

2.

Est ocupada per un 30% de terra i un 70% d'aigua

Es calcula que t una antiguitat de 4 600milions d'anys.T forma esfrica, per esta aplanada pelspols.s l'nic planeta conegut on hi ha vida.Les condicions necessries que fan possible la vidsn: la temperatura, l'atmosfera que protegeix de leradiacions solars i la presncia d'aigua.Com tots el planetes del sistema solar descriu dostipus de moviment de manera simultnia: el derotaci, sobre el seu propi eix, i el de translaci, alvoltant del sol


31/31

Coneixement histric de lunivers

Documents

Tema_1_univers_i_sistema_solar