Transmissió mitjançant engranatges

  • View
    37

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Transmissió mitjançant engranatges. Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades. Les rodes actuen una sobre l’altra a través de les dents que s’intercalen, de manera que cada dent d’una roda n’empeny una de l’altra, obligant-la a girar. - PowerPoint PPT Presentation

Text of Transmissió mitjançant engranatges

  • Transmissi mitjanant engranatgesEls engranatges sn mecanismes de transmissi de moviment circular mitjanant rodes dentades.Les rodes actuen una sobre laltra a travs de les dents que sintercalen, de manera que cada dent duna roda nempeny una de laltra, obligant-la a girar.

  • La roda que est connectada a laparell motorsanomena roda motriu, i la que s empesa es diu roda conduda. Moltes vegades, la roda petita rep el nom de piny, com s el cas de les cadenes, i la granrep el nom de corona. En una transmissi de dos engranatges un sempre gira en sentit contrari al de laltre, excepte quan es tracta dun tipus dengranatgesanomenat engranatges interiors.Aquest sistema es fa servir per transmetre el moviment entre dos eixos relativament propers. Poden transmetre grans esforos i grans velocitats.

  • Tipus dengranatgesEngranatges rectes.

    Sn els que transmeten moviment rotatori entre eixos parallels situats a poca distncia.

    Les dents sn paralleles als eixos. Sutilitzen quan es treballa a velocitat de gir baixa i els esforos que es transmeten sn relativament petits.

  • Engranatges helicodals.

    Normalment sempren per transmetre moviment giratori entre eixos parallels encara que tamb poden transmetre el moviment entre eixos perpendiculars que es creuen o que es tallen.

    Les dents formen un angle amb leix. A diferncia dels engranatges rectes, tenen en contacte ms duna dent al mateix temps, de manera que poden transmetre esforos ms grans.

    les velocitats de gir poden ser ms grans i tenir un nivell sonor inferior.

  • Engranatges cnics.Sn els que transmeten el moviment entre dos eixos que estallen. Els ms usuals sn els que tenen les dents rectes. Canvien la direcci del moviment.

  • Engranatges interiors.

    Tenen les dents a linterior, en contacte amb laltre engranatge.Els dos eixos es troben situats al mateix costat i giren normalmenten el mateix sentit.

    Necessiten menys espai.

  • El piny-cremallera.

    Es tracta duna barra prismtica amb dents, la cremallera, queengrana amb una roda dentada o piny. Quan el piny gira, la cremallera es mou lateralment en un sentit o en un altre segons el sentit de rotaci. Tamb es pot transmetre el moviment a linrevs: moure la cremallera perqu giri el piny. Sutilitza quan cal transformar un moviment circular en un de rectilini o a linrevs, com ara per provocar el moviment dobertura o tancament duna porta corredissa a travs dun motor.

  • El caragol sense fi.

    Es tracta de lacoblament entre una rosca i un engranatge, perla qual cosa sempre treballen amb eixos que es creuen normalment als 90. La rosca o caragol sanomena vis sens fi i sol tenir un o dos filets amb un perfil que sadapta a les dents de lengranatge. Amb aquest tipus de transmissi es poden obtenir relacionsde transmissi molt grans. Permet transmetre el moviment noms en un sentit, s a dir, del motor que fa girar el vis sens fi a lengranatge. Es sempre reductor de velocitat.

  • Caracterstiques geomtriques dels engranatges rectesDimetre primitiu (DP).s el dimetre duna circumferncia terica que coincidiria amb el dimetre de la roda de transmissi si no hi hagus dents als engranatges.Nombre de dents (z). Com s lgic, el nombre de dents sempre s equivalent a unnombre enter.

  • Mdul (m). s la relaci entre la circumferncia primitiva i el nombre de dents:Pas (p). s la llargada de larc que hi ha entre dos punts homlegs de dues dents consecutives, mesurat sobre la circumferncia primitiva.

  • Caixes de canvi de marxes i reductors

    Els mecanismes de canvi de marxes sutilitzen per obtenir diferents relacions de moment- velocitat entre lentrada i la sortida duna transmissi.

    S'aplica a un gran nombre de mquines, sobretot en el camp de la locomoci. Mquines, autombils, motos, camions, entre daltres, solen incorporar aquest mecanisme, sense el qual difcilment serien efectius.

  • El canvi de marxes en les bicicletesEl moviment s transms per una cadena metllica des del plat al piny fixat a la roda del darrere.En les bicicletes amb canvi de marxes, hi ha dos o tres plats i sis o set pinyons, segons el tipus de canvi. Les diferents combinacions de plats i pinyons a travs de la cadena possibiliten les diferents marxes.Quan la cadena enllaa el plat ms gran amb el piny ms petit ens costa pedalar, ja que el moment o parell a lentrada ha de ser molt ms gran que a la sortida. Per, en canvi, ens movem rpidament per poc que pedalem. Altrament, si a travs del canvi de marxesenllacem el plat petit amb el piny ms gran, ens costa poc pedalar, ja que ara el moment o parell dentrada s proporcionalment inferior al de sortida en relaci amb les velocitats. La bicicleta avanar lentament encara que pedalem de pressa. Per tant, sempre es complir la relaci entre moments i velocitats angulars que hem estudiat abans:

  • Canvis de marxes als autombils i en altres mquines

    En els cotxes i en moltes mquines sutilitzen canvis de marxes amb combinacions de politges o dengranatges. En el primer cas es colloquen en larbre motriu i esglaonadament politges de diferents dimetres, i a larbre condut les mateixes politges per invertides, laqual cosa sanomena un con de politges. Si canviem la posici de la corretja que enllaa tots dos conjunts sobtenen diferents relacions de velocitat i de moment o parell motor.