FÓRMULES MAGISTRALS

SÍLVIA ASTORT PADILLA ALBERT RABASA INS Pere Borell

2

Aquest treball de recerca està dedicat a una persona molt important per a mi, que em va acompanyar durant la meva infància, en Salvador Astort Bagué.

3

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ Pàg. 5

2. HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA Pàg. 7

2.1. Etimologia Pàg. 7

2.2. Origen i Evolució Pàg. 7

2.2.1.LES GRANS CIVILITZACIONS Pàg. 8

2.2.1.1. Mesopotàmia Pàg. 8

2.2.1.2. Egipte Pàg. 9

2.2.1.3. Índia Pàg. 10

2.2.1.4. Xina Pàg. 10

2.2.2. GRÈCIA I ROMA Pàg. 11

2.2.2.1. Grècia Pàg. 11

2.2.2.2. Roma Pàg. 12

2.2.3. LA EDAT MITJANA Pàg. 15

2.2.3.1. L’Imperi Bizantí Pàg. 15

2.2.3.2. La Farmàcia Aràbica Pàg. 17

2.2.3.3. La Farmàcia Llatina Pàg. 21

2.2.4. L’ALQUÍMIA DURANT L’EDAT MITJANA Pàg. 23

2.2.5. EL RENAIXEMENT Pàg. 24

2.2.5.1. La Revolució Paracelsista Pàg. 25

2.2.5.2. Els Medicaments Renaixentistes Pàg. 25

2.2.6. FARMÀCIA EN EL s.XVI Pàg. 25

2.2.6.1. Monardes i les Drogues Americanes Pàg. 26

2.2.6.2. La Botànica del s.XVI Pàg. 27

2.2.7. FARMÀCIA DEL s. XVII Pàg. 27

2.2.7.1. Iatroquímica i el Galenisme Pàg. 27

2.2.8. ELS AVANÇOS DE LA FARMÀCIA DEL s. XVIII Pàg. 28

2.2.8.1. La Vacuna antivariólica Pàg. 28

2.2.8.2. La Homeopatia de Hahnemann Pàg. 28

2.2.9. EL SEGLE XIX Pàg. 29

2.2.9.1. Microbis i les “bales màgiques” Pàg. 29

2.2.9.2. Síntesi dels principis actius Pàg. 31

2.2.9.3. Universitat i Industrialització Pàg. 31

4

2.2.10. EL SEGLE XIX I XX Pàg. 32

2.2.10.1. Quimioteràpics Pàg. 32

2.2.10.2. Antibiòtics Pàg. 32

2.2.10.3. Farmàcia dels anys 50 a l’actualitat Pàg. 33

2.2.11. EL FUTUR FARMACÈUTIC Pàg. 36

3. FÓRMULES MAGISTRALS Pàg. 37

3.1. Metodologia de les fórmules magistrals Pàg. 38

3.1.1. Formes farmacèutiques Pàg. 38

3.1.1.1. Sòlids/es Pàg. 38

3.1.1.2. Semisòlides Pàg. 39

3.1.1.3. Líquids/es Pàg. 40

3.1.2. Caducitat Pàg. 40

3.1.3. Conservació de les fórmules magistrals Pàg. 41

3.1.4. Controls de processos i controls finals Pàg. 44

3.1.4.1. Controls de qualitat de formes farm. líquides Pàg. 44

3.1.4.2. Control de qualitat de formes farm. sòlides Pàg. 45

3.1.4.3. Controls de qualitat de les emulsions Pàg. 46

3.1.4.4. Controls de qualitat d’injectables Pàg. 46

3.1.5. Criteris generals Pàg. 46

3.1.5.1. Local i Material Pàg. 46

3.1.5.2. Personal Pàg. 53

3.1.5.3. Procés d’elaboració Pàg. 54

3.2. Raons per les que les fórmules magistrals són importants actual. Pàg. 58

3.3. Fórmules magistrals habituals Pàg. 59

4. PRÀCTIQUES DE FÓRM. MAGISTRALS A LES FARMÀCIES Pàg. 62

4.1. Pràctica nº1 Pàg. 62

4.2. Pràctica nº2 Pàg. 64

4.3. Pràctica nº 3 Pàg. 67

4.4. Pràctica nº 4 Pàg. 70

4.5. Pràctica nº 5 Pàg. 72

4.6. Visita a la Farmàcia Coliseum Pàg. 75

5. CONCLUSIÓ Pàg. 81

6. FONTS D’INFORMACIÓ Pàg. 82

7. ANNEX Pàg. 84

5

1. INTRODUCCIÓ:

En l’actualitat la farmàcia és coneguda per la majoria de la població com a una part més

de la indústria. Tot i això hi ha una part important que es segueix elaborant a mà i els

farmacèutics preparen per a un pacient en concret, són les fórmules magistrals. Les

fórmules magistrals es continuen elaborant actualment tot i que són específiques per a

cada pacient, la seva elaboració requereix més temps i el seu cost es més elevat que els

medicaments de les indústries farmacèutiques.

Amb aquest treball de recerca vull conèixer quines són les fórmules magistrals més

habituals, el seu procés d’elaboració i les raons per les què no han desaparegut.

Per assolir els meus objectius he fet aquest treball en dues parts, una de bibliogràfica i

més teòrica i una altra de més pràctica. La primera part es centra en la història de la

farmàcia a fi de conèixer en l’espai temporal el món de les fórmules magistrals i fer un

estudi sobre elles.

La part pràctica ha estat fonamentada en diferents visites a farmàcies i observar de

forma directa l’elaboració de fórmules magistrals i conèixer a través dels professionals

de la farmàcia els efectes medicinals d’alguns components. La part pràctica, en especial

les visites a farmàcies amb un índex important de producció diària de fórmules

magistrals, m’ha servit molt per conèixer el procés de forma directa i també per saber a

través de farmacèutics en actiu el perquè de la no desaparició de les fórmules

magistrals.

El límit més important d’aquest treball ha estat el nivell de coneixements previs que he

necessitat per entendre la informació que he anat trobant al llarg de la recerca. Cal dir

que l’especialitat de fórmules magistrals es troba a cursos de postgrau de farmàcia i, per

tant, he necessitat temps i lectures que em donessin una petita base més avançada que la

que puc tenir.

El tema del treball de recerca va enfocat als meus futurs estudis. Vull estudiar Farmàcia,

i va ser buscant informació sobre aquesta carrera universitària que vaig trobar el

concepte de “fórmula magistral” i vaig sentir-hi molta curiositat. Per això un dels meus

objectius també és saber el futur de les oficines de farmàcia, fent enquestes a

farmacèutics.

6

El mètode de treball que he seguit per a l’elaboració del treball de recerca ha estat el

d’investigació de fonts bibliogràfiques per a la part històrica i combinar-la amb diferents

visites a farmàcies de petita i de gran producció de fórmules magistrals. En aquest

darrer cas, el pràctic, la metodologia ha estat l’observació directa dels processos

d’elaboració i les entrevistes amb els responsables de les farmàcies i amb els tècnics que

elaboren les fórmules. Un cop he tingut clares les fites més importants de la història de

la Farmàcia, he escrit la part teòrica d’aquest treball i per a la part pràctica he

acompanyat de fotografies i de recursos gràfics les meves conclusions a mesura que

anava avançant la recerca.

7

2. HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA:

2.1 Etimologia:

La paraula “Farmàcia” prové del grec φάρµακον / fármakon/, que

significa medicament, verí i tòxic. És com a símbol de la seva

accepció de “verí” que l’Organització Mundial de la Salut

(OMS) representa la Farmàcia amb una serp.

2.2. Origen i Evolució:

Per poder conèixer la farmàcia tal i com la coneixem actualment, cal conèixer les

fites més importants de la seva història.

La història de la farmàcia és relativament jove. Els orígens és remunten al primer

terç del s. XIX quan van aparèixer les primeres histografies en les que hi havia tots

els aspectes de la història de la farmàcia, i aquesta troballa va ser el punt de partida

de la farmàcia com a ciència.

Abans del naixement de la farmàcia com a ciència independent, existeix una

evolució històrica d’ella, que és la que ens reafirma que sempre ha estat

relacionada amb la medicina.

Des de l’època prehistòrica fins al segle V a.C. explicaven les malalties atribuint-les

a ésser diví. La farmàcia era molt pobre, no hi havia fàrmacs, sinó remeis

vegetals, i recorrien a rituals, oracions i càstigs.

Cap al tercer mil·lenni a.C. és va iniciar un desenvolupament simultani a

Mesopotàmia, Egipte, Xina, Índia, Israel i a les civilitzacions d’Amèrica. Però de

totes aquestes les que hi ha més informació o les que més importants van ser:

Mesopotàmia, Egipte, Índia i Xina.

Símbol de la OMS

8

Tabletes d’argila de l’antiga Mesopotàmia.

2.2.1. LES GRANS CIVILITZACIÓNS

2.2.1.1 Mesopotàmia:

La civilització de l’antiga Mesopotàmica va ser la que va tenir les primeres idees

dels conceptes de malaltia/medicament. Seguia tenint una relació amb éssers

divins, però a part de les oracions van afegir una substància purificativa que

corresponia a un fàrmac de l’època.

Totes aquestes substàncies eren recopilades en unes tabletes d’argila, on

s’utilitzava un sistema d’escriptura basat en imatges i dibuixos. Podem trobar

aproximadament uns 250 vegetals, 120 minerals i altres substàncies d’origen

animal. Incloïen bastants principis actius, com vitamines i hormones, i també

altres que eren utilitzades com excipients. També s’ha de tenir en compte que hi

havia dades que s’havien perdut ja que es transmetien via oral.

Van utilitzar mirra, regalis,

carbonat de calci, sofre i també

begudes alcohòliques. Com a

excipients utilitzaven aigua, llet

i sang.

Gràcies a aquests elements van

duu a terme tècniques

galèniques com la

polvorització, la filtració, la

decantació, etc i van realitzar

formes farmacèutiques com

pomades, infusions i ungüents.

El primer tractat tècnic de Farmàcia és la tableta de Nippur, que és el text més

antic de Medicina y Farmàcia. Nippur va viure en el tercer mil·lenni a.C.

9

Pictograma que representava la farmàcia de l’època.

2.2.1.2. Egipte:

La farmàcia egípcia va ser molt

assemblada a la mesopotàmica.

D’aquesta antiga civilització s’han trobat

varis còdex de papir i esteles amb una

escriptura jeroglífica. Expliquen la

sintomatologia de les malalties de l’època,

els corresponen principi actiu de tipus

animal, mineral i vegetal, i els diferents

aliments on podien trobar-los. Establien

unes pautes per l’administració del

medicaments, uns d’ús intern com les

tisanes i les píndoles o d’ús extern com els

cataplasmes o col·liris. Van afegir excipients

com la cervesa, el vi i la mel. Com eines de

treball utilitzaven molins de mà, morters i balances. I per conservar els fàrmacs

recipients de vidre, fang i fusta.

En un dels papirs més importats anomenat papir Ebers hi ha més de 800

drogues i fórmules farmacèutiques, i per primera vegada trobem fórmules

quantitatives. Aquest papir apareixen molts col·liris que s’utilitza coma a

excipient la llet de la dona, que aquests s’utilitzaven per hemorràgies

subconjuntivals.

En l’antic Egipte ja hi havia més coneixements sobre les malalties i ja no és

estava tan vinculada amb els éssers divins, però la societat egípcia tenia els

curanderos divinitzats, ja que realitzaven una bona tasca. Aquests tenien bons

coneixements sobre les patologies del cor, aparell digestiu, aparell respiratori,

aparell reproductor, aparell urinari i aparell nerviós.

Utilitzaven la sang per les dolences sanguínies i per beneficiar la claredat de la

vista.

10

Il· lustracions del Pen-ts’ao

2.2.1.3. Índia:

Els curanderos de la civilització de la Índia, anomenats Ayurbeda, postulaven

una teoria en que el organisme està constituït per cinc principis (vent, foc, aigua,

èter i terra). La salut era l’equilibri d’aquests cinc elements i la malaltia era el

desequilibri. Els cinc elements els podem traduir com que el vent està en la

bufera, el èter està en els ossos, el foc el trobem a la calor interna, l’aigua en els

líquids i la terra a la carn.

Índia va proporcionar a la Medicina oriental un número molt elevat de remeis

terapèutics. La medicina, la farmàcia i la dietètica de l’època està associada amb

aquests principis. Els medicaments dels infants eren dolços, els àcids per als

adults i els picants per la gen gran.

Els alquimistes indis, especialistes en la manipulació dels metalls, associaven el

mercuri com l’esperma dels metalls i recomanaven la seva sublimació i retenció.

Aquests alquimistes es van associar amb els Ayurbeda i van formar una farmàcia

metàl·lica paral·lela a la vegetal.

2.2.1.4. Xina:

La farmàcia xina era majoritàriament vegetal. La

Botànica de l’època era molt objectiva ja que

descrivien les plantes medicinals tal i com eren,

sense idealitzar-les tal com feien les altres

civilitzacions. Els alquimistes xinesos també van

congeniar bé amb la farmàcia tradicional, ja que

tots dos buscaven la immortalitat i la saviesa.

La farmàcia tradicional era recopilada en les

anomenades Pen-ts’ao. Classificaven els medicaments segons la seva toxicitat,

dosificació o precaució. Les primeres escriptures recopilaven unes 400 drogues

vegetals, animal y minerals.

11

Utilitzaven el gingebre pel que fa el sistema nerviós; per les preparacions

dermatològiques el sofre, el fetge de porc per anèmies; la pell d’ase com

antiespasmòdic; les algues marines en iodoteràpies, entre d’altres.

2.2.2. GRÈCIA I ROMA:

2.2.2.1. Grècia:

Els grecs tenien un gran coneixement del interior del cos humà. Pensaven que el

centre de la vida, anomenat Phren, estava situat en el centre del pit i era el

responsable també dels sentiments. La seva medicina estava molt relacionada

amb ferides de guerra i per tant utilitzaven molta cirurgia. Per ells una prevenció

de malaltia era el menjar, ja que sabien que si no tenien una bona dieta tindrien

certes anomalies. Però a l’hora dels medicaments utilitzaven falgueres, pebre,

safrà i dos altres components anomenats Nepentes per treure el dolor i les penes

i el Moll que te propietats màgiques.

Un dels primers savis de la farmàcia grega: “Empèdocles”, va postular la idea

xinesa i índia sobre les quatre arrels de la vida, però canviant una mica la

localització de cada element en el cos, concretament l’element del foc era

l’energia i l’element del vent la sang.

“Hipòcrates” va formar unes escoles mèdiques d’una gran importància, la del

“Cos i Cnido”, en el que els quatre elements que deia “Empèdocles” era el seu

eix principal i vinculaven aquests amb el seu humor corresponen. Els elements

del cos humà són la sang, la bilis, la pituïta i el flegma. Per a que el cos humà

estigui sa ha de complir aquestes proporcions equilibrades:

� La sang � humida i calenta.

� La bilis � seca i calenta.

� La pituïta � freda i humida

� El flegma � fred i sec

Si aquestes proporcions estan desequilibrades, apareixen les malalties. En funció

del desequilibri que pateixi el cos necessitarà un tipus de medicament o un altre,

12

Dioscòrides (40- 90 d.C.)

per a que faci la funció de equilibrar-lo. En els texts hipocràtics,

aproximadament uns 53, ja apareix la paraula phármakon i descriuen unes 200

plantes medicinals, de les que falten la corresponent descripció botànica. La

majoria d’aquests fàrmacs són purgants, laxants i diürètics.

Heròfil i Erasístrat van ser els fundadors de l’escola alexandrina. El primer

d’ells va estudiar el ull, el cervell, el sistema nerviós, el sistema vascular i el

òrgans genitals. El segon va fer grans estudis sobre l’aparell circulatori i

respiratori.

L’escola alexandrina va interessar molt per la botànica dels egipcis, però

sobretot van desenvolupar la toxicologia, l’estudi dels verins i els antídots. En

aquella època els reis es van especialitzar-se en els verins, per poder evitar que

els enverinessin els seus enemics. S’han trobat dos textos amb versos

toxicològics de Nicandre de Colofó anomenats Theriaka i Alexipharmaka on en

un descriuen els símptomes i el tractament de mossegades o picadures d’animals

verinosos; i en l’altre trobem les intoxicacions causades per verí de vegetals,

animals i minerals.

2.2.2.2. Roma:

Els autors romans agafen la ciència grega i

es decantaven per recopilar-la. Però va

haver un científic de l’època que va realitzar

un satisfactori treball, anomenat

Dioscòrides Pedaci. Va realitzar la obra més

completa de la medicina dels seus temps,

es va convertir en un clàssic. La seva guia

farmacèutica més antiga, anomenada

“De matèria mèdica” de cinc llibres,

anomena 600 plantes, 35 productes animals

i 90 minerals. Va poder viatjar molt ja que va

ser metge de l’exèrcit romà i va tenir la gran oportunitat per estudiar les plantes

medicinals. Va identificar cada planta amb el seu hàbitat, va fer una descripció

botànica, va explicar les seves propietats farmacològiques, les possibles

13

sinonímies, falsificacions i alteracions a l’hora de reconèixer-les; els efectes

secundaris i la dosis de cada una. També inclou normes de recol·lecció,

preparació i emmagatzematge per a que no s’alterin les seves propietats

medicinals. Com els productes sòlids es devien guardar en bols de plata, vidre

o banya; els líquids en recipients de coure; les grasses i la medul·la òssia en bols

d’estany. Gràcies a aquestes explicacions els medicaments en las farmàcies es

van conservar durant uns 1.500 anys.

Va fer una descripció de la elaboració d’extractes, per mitjà de la maceració de

drogues amb la seguida vaporització per la seva exposició al sol. Dioscòrides

Pedaci va ser un gran psicòleg ja que en els seus escrits va donar molta

importància a ser agradable amb el malalt. La seva obra va ser molt àmplia i

traduïda a molt idiomes. I a partir d’aquell moment va ser un text obligatori a

totes les farmàcies, ja que hi ha instruccions per preparar les fórmules magistrals

fins al s. XVIII.

Després Cels va agafar la medicina grega i la va adaptar als pensaments romans

i va escriure-la en una enciclopèdia en llatí. En aquesta enciclopèdia de vuit

llibres recopilarà tot el saber de medicina de l’època.

- El primer llibre tracta de la metodologia i la dietètica acompanyat de

una introducció de la història de les diferents escoles mèdiques de

l’època.

- Els següents tres llibres tracten de patologia i teràpia.

- El cinquè i sisè llibre tracten de farmacologia.

- El setè de cirurgia.

- El vuitè de les malalties dels ossos.

Aquests textos van ser descoberts en el renaixement i van influenciar a la

farmàcia de l’època.

L’obra de Escriboni Llarg titulada “De compositione medicamentorum liber”

va ser la primera obra dedicada exclusivament a la composició dels medicaments

i en ella realça molt el valor i la capacitat d’aquests per a curar una malaltia.

14

Representació bizantina de Hipòcrates i Galè.

Però un dels màxims representants de la medicina romana va ser l’últim metge

de la època Galè.

Galè va ser metge, cirurgià, dietista, farmacòleg i farmacèutic. Mai va estudiar

l’interior del cos humà, sinó que feia autòpsies a cadàvers d’animal com porcs,

gossos i sobretot de micos.

Va recopilar tots els coneixements

farmacèutics de molts autors; com

Hipòcrates, Dioscòrides que era el

seu autor preferit sobre els

medicaments i Aristòtil el va fer

inspirar en que els medicaments

són capaços de produir alteracions

terapèutiques en el cos a l’acte.

Segons ell el cos humà esta dividit

en tres parts simples (ossos, nervis

i carn) i idea que el esser perfecte

és aquell que té tots els seus elements en una bona proporció. Creu que la causa

de la malaltia és el desequilibri dels humors i classifica les malalties i també els

medicaments. Va classificar els medicaments en fred, càlids, secs i humits i

segons la seva activitat eren de primer, segon, tercer o quart grau. Va afirmar

que la virtut de cada composició estava modulada per la dosificació, la manera

de preparació, l’administració i la duració del tractament. Les seves

preparacions eren polifarmacéutiques, és a dir que contenien varis ingredients.

En les seves obres va descriure uns 473 fàrmacs d’origen vegetal, alguns

minerals, com la sal, la pirita, la malaquita i el guix, i productes animals com el

formatge, la llet, sèrum, mantega, bilis, greix, ous i carn. Per fer els medicaments

va utilitzar les formes farmacèutiques del seu temps: coccions, infusions,

pastilles, píndoles, pols, rentades, “estornutatoris”, injeccions, “ mastegadors”,

inhalacions, pincel·lacions, supositoris, ènemes anals i vaginals, cataplasmes,

pols dentals, col·liris i cosmètics.

Per Galè poder curar una malaltia hi havia dos opcions: contrarestar-la amb un

fàrmac al·lopàtic, és a dir, fàrmacs que produeixen símptomes diferents als que

tenen la pròpia malaltia, o expulsar-la amb purgatius.

15

Diferenciava entre la part activa de la planta, l’excipient i els correctius que

ajudaven a millorar aspectes desagradables del medicament com poden ser

l’aspecte, el gust o la mala olor.

Els coneixements importants que va cedir Galè dels medicaments va fer que

durant segles s’anomenessin “galènics” les preparacions vegetals, que s’obtenien

de les instruccions descrites en els seus llibres. Va ser un treballador infatigable,

ja que va aportar molta informació fins al punt que els seus successors dels

quinze següents segles van pensar que no era necessari investigar més, que ja ho

sabien tot.

2.2.3. LA EDAT MITJANA:

2.2.3.1. L’Imperi Bizantí:

Oribasi va ser un metge grec, considerat un dels millors de la seva època. Va

recopilar els escrits de Galè , i d’altres autors, en una enciclopèdia titulada

Iatrica synagogai. Aquesta està composta de 60 llibres i més tard va fer una

versió més reduïda anomenada Synopsis. Les dues obres van ser el punt de

partida del galeïsme medieval i van ser molt utilitzades en l’Imperi bizantí, el

món àrab i a Europa occidental, més utilitzades que els escrits del propi Galè.

Aeci va escriure Tetrabiblon una obra de ús pràctic de 4 llibres i 16 cursos, els

quatre primers estan relacionats amb farmàcia i per ordre, contenen els següents

temes:

- Medicaments vegetals, ordenats alfabèticament.

- Medicaments minerals i animals.

- Terapèutica general, higiene, purgants, banys i climatologia.

- Dietètica.

Alexandre de Tral·les, es va dedicar a la polifarmàcia. Els seus principis es

basaven en el poder curatiu de la naturalesa i en la teràpia dels fàrmacs

al·lopàtics i donava molta importància a la dieta i als banys. Dividia els

medicaments en elementals i específics.

16

Pau d’Egina va recopilar novament la farmacologia de Galè utilitzant com a.

fonts Oribasi i Aeci. A Alexandría, on va ser metge, va escriure bastants tractats

sobre la seva ciència i allà el van trobar els àrabs quan van conquistar la ciutat i

va ser una gran font d’informació per a ells.

Al llarg dels 8 segles restants, podem destacar Miquel Psel·le, que va escriure

varis tractats sobre virtuts de las pedres precioses, com per exemple: l’àgata,

l’ametista, el jaspi, l’ambre, la pedra imant i el diamant; las virtuts dels

aliments i varis receptaris. Simeó Seth, el contemporani de Psel·le és el gran

orientalista de la Medicina bizantina i en alguna de les seves obres ha idealitzat

Galè com a infalible, per les aportacions d’aquest als perses, àrabs i els hindús.

En el segle XIII a Nicolau Mirepsos va escriure una col·lecció de receptes

anomenada Dynameron, que conté un gran número de medicaments. Conté

2.656 receptes que inclou 511 antídots, 21 sals, 98 ungüents, 51 ènemes, 87

col·liris, 12 somnífers i altres grups de medicaments. El nom d’aquesta obra

significa “ungüent” i va ser un receptari amb molta influència en els posteriors

segles. Va ser traduït del grec al llatí i posteriorment ,cap al 1549, es va editar

amb el nom de De compositione medicamentorum, amb comentaris de Leonhart

Fuchs. Aquest llibre va ser utilitzat durant molt de temps a la Facultat de

Medicina de París. Leonhart Fuchs va tenir molta influencia oriental, al igual

que Seth, i per això en aquest receptari abunden els medicaments àrabs i perses.

Joan Actuari, va ser hipocràtic i galènic .En el segle XIV va escriure

Therapeutikè methodos, dividit en sis llibres. Els dos últims formen un

receptari molt semblant al que va escriure Mirepsos i es va imprimir a Europa,

traduït al llatí, en el 1539 amb el títol De medicamentorum compositione.

La farmàcia bizantina, durant els seus últims anys va haver de orientalitzar-se

per la seva influència àrab, persa i índia i també per la seva ubicació geogràfica.

17

Farmàcia àrab

2.2.3.2. La Farmàcia Aràbica:

Els Àrabs quan van acabar de conquistar van quedar-se a les seves ciutats,

protegint la seva cultura, van engrandir-la. Van formar institucions culturals com

Acadèmies, Mesquites i Escoles de Medicina. Les acadèmies creades entre els

segles IX i X estaven situades a Bagdad, Samarcanda, Damasc i Basora, mentre

que les espanyoles de Còrdova, Toledo, Sevilla i Múrcia es van crear entre els

segles X i XI. En aquestes es van traduir obres de “Hipòcrates”, Dioscòrides,

Plató, Aristòtil, Euclides, Ptolomeu,

Galè, Alexandre de Tral·les. També

es van traduir obres assíries i

perses; i dos tractats indis. Gràcies

a totes questes traduccions van

avançar espectacularment en

alquímia, astrologia, farmàcia i

matemàtiques.

A part de totes les obres que van

traduir, van introduir medicaments com la nou vòmica, les

cubebes, el senet, la quàssia, el ruibarbre, la nou moscada,

el càmfora, el sàndal, els anacards i el safrà. Altres vegetals que eren utilitzats

freqüentment en farmàcia era l’olivera, els alls, les cebes, els dàtils, el cedre, el

mannà i els claus.

En comptes de utilitzar mel com a excipient van introduir el sucre i van fer una

nova fórmula farmacèutica, els xarops que els feien per introduir el medicament

juntament amb una solució ensucrada. Altres fórmules farmacèutiques noves per

els àrabs van ser els “juleps”, medicaments amb aigües destil· lades; els “robs”,

eren preparacions amb sucs de fruites i els elixirs, preparacions amb tints

alcohòlics.

En les seves obres, a part d’aquestes fórmules farmacèutiques descriuen altres

com maceracions, infusions, decoccions, troquiscs, píndoles, supositoris,

col·liris, pomades, ungüents, cerats, sabons i xarops.

18

Albarels

L’alquímia i la importància dels metalls, en especial l’or i la plata, feien que

recobrissin els medicaments amb aquests, justificant que els metalls nobles i

les pedres precioses eren medicinals. Aquest motiu feia que els medicaments

s’encarissin bastant.

La farmàcia aràbica van utilitzar bastants minerals com l’or, la plata, el mercuri,

i de pedres precioses utilitzaven el jacint, el topazi, la maragda, els safirs i

també l’àcid sulfúric i acètic, el carbonat de potassi i el nitrat de plata fos.

Per a conservar els medicaments

i decorar les seves farmàcies

utilitzaven albarels, eren

recipients de ceràmica i

freqüentment eren vidriats ja que

era una tècnica que es dominava en aquells temps. Tenien una

forma cilíndrica amb una boca ampla i més estretes cap a la part

central. Duien una tapa per evitar contacte amb l’exterior i per a que no es

fessin malbé i amb una inscripció indicaven els seu contingut.

Utilitzaven morters, espàtules, alambics i aparells per a sublimar. Feien els

medicaments mitjançant destil· lacions, filtracions, sublimaven, obtenien

coccions de infusions, sabien preparar píndoles, pomades i pastilles. Utilitzaven

motllos per a gravar el nom de les pastilles i conservaven el medicaments en

caixes de fusta, vasos d’or i plata i en pots de ceràmica.

Els àrabs van ser els que van crear la farmàcia hospitalària. Les receptes eren

prescrites per els metges i les indicacions anaven a la farmàcia de l’hospital, on

es confeccionava el medicament i s’administrava als pacients. El hospital tenia

una direcció i una administració independent.

La qualitat dels medicaments era inspeccionada per el muhtasib, el inspector de

mercats que comprovava la qualitat de 3.000 drogues diferents. En les farmàcies

eren molt freqüents la substitució i adulteració dels medicaments. També

vigilava que els pesos i les mesures utilitzades fossin legals.

19

Canon Medicinae de Avicenna

Rasis va ser professor de medicina a la escola mèdica de Bagdad, en el s. XI.

Va escriure un tractat de medicina anomenat Liber medicinallis ad Almansorem,

era una obra molt influenciada per Galè, tractava sobre la preparació dels

medicaments. Hi havia descripcions de drogues i compostos químics utilitzats en

farmàcia com sals de nitrat, sulfats de ferro i coure, clorur de mercuri. Va ser un

gran clínic i tenia un interès particular per les formes farmacèutiques i

recomanava las píndoles, per que segons ell, era una manera agradable i eficaç

de administrar el medicament.

Mentrestant ,a Còrdova, la seva acadèmia estava en el seu màxim esplendor, hi

havia Abulcasis. Va ser el primer metge important, va millorar els instruments

quirúrgics fins al punt de utilitzar estenalles, trepans, bisturins, sondes. Va

escriure Liber Servitoris que explica química medicinal i va ser un llibre molt

utilitzat per els farmacèutics cristians dels segles posteriors. Un altre dels seus

llibres, el més important, va ser Al Tasrif era una enciclopèdia mèdica amb

coneixements de farmàcia de l’època. Incloïa instruccions sobre la recopilació,

conservació i preparació dels medicaments. També hi havia il· lustracions dels

diferents aparells farmacèutics i de les principals drogues. Aquest llibre té la

semblança de la importància de la químics farmacèutica com el de Rasis.

Entre els altres medicaments en trobem procedents del regne mineral com el

mercuri, el arsènic, el plom i també descriu composicions de molts alcohols i

aigües.

Avicenna també del segle XI, va ser un home

amb una memòria prodigiosa però també molt

problemàtic, va anar varis cops a la presó i allà

va aprofitar el temps per a escriure algunes de

les seves obres més importants. De totes les

obres, la que va ressaltar més va ser Canon

Medicinae. En aquesta obre es pot apreciar la

influència de Dioscòrides, però sobretot de

Galè. Aquesta obra esta composta per 5 llibres,

dividits en disciplines, tractats, seccions i

20

capítols. Dos volums es dediquen al treball farmacèutic: el segon als treballs

medicinals i el quart als compostos; en aquests podem trobar les relacions dels

medicaments, les normes de preparació i tractats sobre verins. Anomena

medicaments d’origen persa, indi i grec. Introdueix el daurat i platejat per les

píndoles. El Canon de Avicena va ser traduït al llatí en el s.XIII, i va ser un text

importantíssim per als farmacèutics fins el s.XVIII. Durant aquests 5 segles va

ser un personatge molt important de la farmàcia, desprès de Galè. Durant els

segles XI i XII a Còrdova va haver dos metges importants: Averrois i

Maimònides.

Averrois va ser filòsof i metge. Com a metge ens ha deixat una obra fonamental,

influenciada per Galè, anomenada el Liber Universalis de Medicina o Colleget.

Aquesta obra està plena de personalitat i va ser molt discutida, va ser el primer

en observar que una persona que va passar la verola, i va sobreviure, no va

tornar a passar-la mai més.

Maimònides, no va ser àrab, sinó hebreu. Va fer escrits sobre toxicologia,

higiene i dietètica. En les seves obres queda reflectit que tenia una forta

implicació amb els seus pacients. També va publicar un glossari de termes

mèdics i un tractat de verins.

En el s. XIII va néixer a Màlaga Ibn al Baytar, era botànic i va escriure una gran

recopilació sobre les virtuts dels remeis i els aliments coneguts. En ell descriu

unes 1500 drogues de origen vegetal i 150 d’origen animal juntament amb la

seva aplicació terapèutica. És el escrit precís i breu més gran de materials

farmacèutics del món àrab. Durant aquells temps ja s’havien fet els primers

jardins botànics dedicats a l’estudi de les plantes medicinals. Com a alquimistes

que eren buscaven una pedra filosofal que els proporciones l’eterna joventut.

Abu Al Muna Kohen Al Attar, del mateix segle que l’anterior botànic, va ser un

farmacèutic que va escriure un Manual per a les farmàcies de l’època, dedicat al

seu fill. Ensenyant-li els secrets d’aquesta professió i les directrius de la ètica de

la seva professió. També li advertia la pulcritud que s’havia de tenir en aquesta

professió: les balances, els pesos i les mesures sempre havien de estar nets i li

21

recomanava una neteja diària d’aquestes eines. Anomenava que els establiment

hauria de ser atractiu al públic i tenir un gran magatzem de medicaments, tirar

els medicaments malmesos i recol·locar els medicaments que s’havien acabat.

Hauria de controlar rigorosament l’inventari. Com a farmacèutic observar la

moral del malalt, calmar el seu dolor i recuperar la seva salut.

Aquest codi ètic va tenir molta importància durant molt segles, l’última vegada

que va ser imprès va ser en 1932.

La separació professional de la medicina i la farmàcia va ser una resposta lògica

de l’època, ja que els dos camps cada cop es van anar fent més grans i es

necessitava més especialització.

En aquells temps no hi havia una diferència entre drogueria i farmàcia i tampoc

n’hi havia entre herboristeria i farmàcia. Els interessos de cada grup eren

diferents i això va afavorir a la distinció, encara que va ser lenta.

2.2.3.3. La Farmàcia Llatina:

En el s. V d.C va caure l’Imperi Romà i els pobles del nord d’Europa van ser

conquerits pels bàrbars. Es van dissoldre les estructures de poder, les

economies i la societat. La cultura va desaparèixer, pocs sabien llegir i els que

sabien llegir era en llatí.

Durant la primera part de l’Edat Mitjana a Europa es va implantar la religió

cristiana i va quedar algun metge romànic, però la medicina teòrica més que

pràctica es va exercir en els monestirs cristians.

Els monestirs benedictins van conservar manuscrits antics i van realitzar noves

copies, van crear jardins botànics amb plantes medicinals i van instal·lar

hospitals per a assistir als mes necessitats. Es van convertir en els principals

centres de producció del feudalisme i van adquirir una economia pròspera.

Disposen de magnífiques biblioteques i van participar activament en el comerç

dels medicaments, de vins i licors, algunes vegades per a consum propi i altres

per als medicaments.

En una abadia benedictina, Hildegarda de Bingen va escriure el Liber

simplicis medicinae i el Liber compositae medicinae en el que hi ha recopilat els

22

Escola de Salern.

coneixements botànics, zoològics i minerals en un extens receptari on també s’hi

inclou tradició popular. Aquesta obra podem observar la influència que tenia la

religió amb la medicina medieval.

El metge de l’època atenia els germans del monestir i també als malalts que

sol·licitaven ajuda des de fora del convent. S’encarregava també de cuidar l’hort

medicinal del monestir i del armarium pigmentorum, la farmàcia en que es

preparaven i es distribuïen els medicaments. Actuava alhora de cirurgia i

farmacèutic.

A partir del s. XII els metges i els farmacèutics dels monestirs es van convertir

en professionals laics, en aquest cas apotecaris. Van organitzar escoles

d’ensenyament de la professió i van sol·licitar el tancament de les farmàcies

dels monestirs.

En la Edat Mitjana va subsistir el model hipocràtic, sobretot el la Escola de

Salern. En la Escola de Medicina més important de l’Edat Mitjana Llatina van

participar 4 metges importants: Salern, ensenyava llatí; “Pontos”, utilitzava

grec; Adela, donava les seves classes en àrab; i “Helino”, que utilitzava hebreu.

Aquesta escola tenia molta relació amb el monestir de Montecassino.

Funcionava com la Escola hipocràtica del Cos, on els metges compartien els

mateixos criteris sobre les malalties i els medicaments. Els textos van resultar

molt famosos, com Antidotarios salernitanos, va ser un text molt consultat per

els farmacèutics, com també els text dels Canones de Mesué. El text més famós

s’atribuïa a Nicolau Salern, però es creu que aquest autor no va existir, sinó

que va ser una obra conjunta de tots els farmacèutics de l’escola.

Un gran membre de

l’Escola de Salern

que va ser de gran

ajuda va ser

Constantí d’Àfrica.

Va ser un mercader

de Càrtago,

comerciant de drogues.

23

Coneixia la medicina àrab gràcies al viatges que realitzava a l’Orient. En quan

va arribar a Salern es va donar compte del nivell que duien de medicina, i

comparat amb el que ell coneixia, va veure que era molt més baix. En un altre

dels seus viatges cap a Orient va recopilar textos mèdics àrabs i els va transmetre

a l’Escola. És va convertir al cristianisme i va entrar al monestir de

Montecassino i allà va traduir uns 30 texts de Medicina que va fer renovar a

l’escola salernitana. L’Escola de Salern va arribar al seu màxim esplendor.

El Régimen salernitanoera un conjunt de normes higièniques i dietètiques que es

va reeditar i modificar durant segles i hi ha centenar de versions. Utilitzaven les

Tabulae salerni eren unes taules per fer càlculs farmacològics. Un dels metges

més famosos va ser “Plateario”, autor del Circa instans, una classificació

alfabètica dels aliments i medicaments.

Les diferències socials que existien a l’Edat Mitjana van fer que la majoria de la

població utilitzes plantes de baix cost per a alleujar el seu dolor. L’assistència

farmacèutica era escassa a les ciutats i es completava amb les farmàcies

monàstiques, que al disposar de hort medicinal competien amb els apotecaris. El

medicaments molts cops incloïen productes preciosos, segons el pensament de

l’època això els feia més eficaços, i el pobres no podien anar ni al metge ni al

farmacèutic.

2.2.4. L’ALQUÍMIA DURANT L’EDAT MITJANA:

L’alquímia va ser una farmàcia paral·lela al galeïsme, una farmàcia que va

aportar a la farmàcia tradicional l’art de destil·lar i la manipulació dels metalls.

Era un farmàcia sagrada, vinculada al valor sagrat dels metalls. Per al galenístes,

els metalls eren perillosos per la seva elevada toxicitat i s’havien d’utilitzar amb

molt cura. Aquestes dues farmàcies van estar separades durant l’Edat mitjana,

però serà durant el Renaixement quan s’ajuntaran.

Els alquimistes van dedicar la seva vida a la recerca de la pedra filosofal. Era

una química que combinava la visió religiosa del món, els coneixements sobre

els metalls, la seva manipulació i el treball pràctic de laboratori per

transformar els metalls en or.

24

Els millors intel·lectuals de l’època medieval respectaven l’alquímia. Ningú

dubtava que l’alquímia fos possible, ja que aquesta actua amb les qualitats que

contenen els metalls per a curar les malalties.

Ramón Llull va rebutjar la forma contundent la

possibilitat de la transmutació. Però se l’hi ha atribuït

més de 70 tractats d’alquímia, entre els que destaquen els

següents: Codicillus, Liber de Quinta Essentia, Magna

Clavis, Ultimum testamentum i Mercuriorum Liber.

També se l’hi va atribuir el descobriment de l’àcid nítric,

l'aiguardent i de les sals. Els seu Ars principiorum

medicinae és una aplicació dels art lul·lià a la medicina.

Diversos alquimistes, afirmen que les seves obres havien

estat escrites per Llull. Però d’aquesta manera va néixer la llegenda del Llull

alquimista: ell no va escriure aquestes obres, però són lul·lianes en el sentit de

que els seus autors verdaders eren alquimistes lul·lians.

Els tractats d’alquímia pseudolul·lians busquen la transmutació i la obtenció

dels medicaments. Aquests ja són llibres que només es troba alquímia pura, de

laboratori,que ja no podia avançar més. És a dir, o aconsegueix la transmutació o

és inevitable la seva decadència. I com que la transmutació era impossible,

l’alquímia va decaure.

2.2.5. EL RENAIXEMENT:

El nou escenari que hi ha en el renaixement, produeix, que en Medicina, hi hagi

importants novetats.

“Fracastoro” formula una nova epidemiologia, on escriu els factors de l’època

que amenacen la salut humana, Seret descobreix la circulació pulmonar de la

sang, Paracels defensa l’ús de remeis químics i Vesal és el fundador de la

nova anatomia, basada en la descripció objectiva del cos humà. Vesal era el

màxim representant de la nova actitud enfront el cos humà, que li permetrà

dibuixar i fer descripció objectiva d’aquest.

25

2.2.5.1. La Revolució Paracelsista:

Paracels va desenvolupar els seus coneixements amb

la lectura del cos humà i va substituir el

humoralisme per el iatroquimisme o explicació

química del organisme. Els remeis minerals i

metàl·lics, que fins ara només s’utilitzaven per via

tòpica, també s’utilitzaran per via interna per a

combatre tumors o altres malalties. Paracels

recomanarà l’ús del mercuri i l’antimoni i rebutja

la tradicional polifarmacia vegetal dels galenistes.

Amb la seva intel·ligència va intuir que la causa de les malalties eren alguna

cosa “externa” del cos.

Els elements que utilitzava per a fer els medicaments eren elements simples.

Administrava als malalts els medicaments que, l’experiència,li havia ensenyat

que eren útils per la malaltia.

2.2.5.2. Els Medicaments Renaixentistes:

La matèria mèdica renaixentista està formada per elements simples, predominant

els vegetals. Els remeis de la farmàcia popular, estaven fets per plantes

proporcionades per l’entorn, que algunes d’elles coincidien amb les descrites

per els clàssics. Així ho explicant les diverses versions del Thesaurus pauperum

que escrivien receptaris senzills, però sobretot els més barats, accessibles i

formats per fórmules senzilles, amb excipients casolans.

2.2.6. FARMÀCIA EN EL s. XVI:

Els farmacèutics del segle XVI ja eren considerats com un homes de ciència, que

la seva feina està basada en els coneixements que han anat adquirint durant molt

anys d’estudi i molt anys de pràctica. Durant aquest segle es van escriure moltes

obres farmacèutiques destinades als mateixos farmacèutics, explicant com han

de participat activament en la vida de la comunitat i que ja estan ven considerats

en aquesta.

26

Les autoritats ja no veuen els farmacèutics com uns comerciants, ja li donen més

importància a la seva professió i per poder exercir-la s’exigia com a mínim un

aprovat en un dur examen de coneixements farmacèutics.

Les oficines de farmàcia són molt semblants a les dels segles anteriors. I

apareixen nombrosos textos en les que hi havia una sèrie de normes sobre la

instal·lació de les farmàcies. Tenien que estar protegides del vent, tenien que

tenir alguna cova, per a guardar els fàrmacs frescs. Hi havia alguna descripció de

algunes cases de farmacèutics de l’època amb varis pisos: havien de estar

distribuïdes amb un terrat, la vivenda del farmacèutic, la farmàcia, el laboratori i

la cova.

En aquest segle van augmentar el nombre de medicaments utilitzats, ja que

n’apareixien de nous a les farmacopees de l’època. Això era degut a la

incorporació de noves espècies exportades d’Amèrica i els productes químics

introduïts per a Paracels. Les farmacopees van ser editades arreu d’Europa:

Espanya, Alemanya, Suïssa i Dinamarca. Totes aquestes farmacopees estaven

escrites per a definir les fórmules que eren definitives, per a que les autoritats les

tinguessin presents, i sempre estaven supervisades per metges. També van ser

útils per a facilitar la feina dels apotecaris que les preparaven i estaven obligats a

seguir-les. Algunes de aquestes farmacopees també contenien vocabulari per als

farmacèutics, els símbols convencionals que utilitzaven per a cada fórmula.

2.2.6.1. Monardes i les Drogues Americanes:

Nicolau Monardes va escriure sobre els antisifílics, com el guaiac, la Xina

(Smilax pseudochina) i les sarses. Descriu la preparació de pocions sudorífiques

i antisifíliques amb caqui, sarses i arrel de Xina, era una fórmula d’un preu molt

elevat, per la llunyana procedència dels ingredients. Nicolau Monardes

conjuntament amb Laguna va ser el metge espanyol més famós de l’època.

27

2.2.6.2. La Botànica del s.XVI:

La botànica va augmentar,

gràcies a les nombroses

noves plantes de Amèrica.

Gràcies a aquestes noves

plantes els botànics

europeus van tenir la

possibilitat de poder

col·leccionar i estudiar noves plantes. Algunes d’aquestes es van trobar una

certa equivalència amb les 600 plantes comentades per Dioscòrides Pedaci en la

seva obra tan important de “De materia mèdica”.

Durant aquest 100 anys van aparèixer els primers herbaris i jardins botànics de

Europa, els quals es dedicaven a cultivar les plantes del continent americà.

Aquests jardins eren de particulars i es considerava un signe de poder adquisitiu

elevat.

2.2.7. FARMÀCIA DEL s..XVII:

Aquest segle es caracteritza per el triomf de molts científics de l’època, com Galileu

Galilei, Francesc Bacon, Renè Descartes, Isaac Newton. Els científics van extreure

teories sobre el que van estar observant durant molt de temps. Aquests fets van influir

molt en tots els temes relacionats amb la naturalesa.

2.2.7.1. Iatroquímica i el Galenisme:

Explica l’organisme en termes químics i eren partidaris d’utilitzar medicaments

químics per a curar les malalties. Estaven molt enfrontats amb els galenistes,

fins i tot és rebutjaven mútuament.

A França va haver un fort conflicte entre els dos pensaments. A la Universitat de

Montpeller eren partidaris de Paracels i els de la Universitat de París partidaris

de Galè, van arribar a expulsar alumnes de “l’altre bàndol” de la universitat.

28

Francesc Piguillem, puigcerdanés

Els apotecaris de l’època no estaven de cap bàndol, ells compraven medicaments

que fessin millor afecte i en aquell moment eren els medicaments químics i

podríem dir que va guanyar la batalla la iatroquímica.

2.2.8. ELS AVANÇOS DE LA FARMÀCIA DEL s.XVIII:

2.2.8.1. La Vacuna antivariólica:

La societat de aquella època patia molt per la verola. El

preceptor de John Hunter, Edward Jenner, va observar que

els vaques que patien la verola tenien símptomes

semblants a les de la verola humana. El 1796 Jenner va

injectar a un nen sa una verola-vacuna. Tot i que el nen va

estar exposat al contagi de aquesta malaltia, no la va patir

i d’això podem dir que l’infant va ser vacunat.

A Espanya va tenir un paper molt important el Doctor

Piguillem. Aquest doctor puigcerdanès, Francesc

Piguillem, va ser dels primers defensor de aquesta vacuna a Espanya. Va tenir

ajuda governamental per a poder introduir aquesta vacuna a la població

espanyola.

2.2.8.2. La Homeopatia de Hahnemann:

Samuel Hahnemann (1755-1843) va fundar la homeopatia, en la que es basava

fonamentalment en farmacologia. Va refer les teories arcaiques per a adaptar-les

a la Il· lustració. Amb els seus fracassos com a metge va rebutjar la teoria de la

cura per contraris.

Va crear un altre mètode per a combatre les malalties, realitzant una versió de la

teoria de Paracels, en la que deia que la dosis del medicament era l’únic aspecte

important per arribar a curar la malaltia.

Va arribar a la conclusió que si una substància amb elevades dosis provocava

una malaltia, aquesta mateixa substància amb poques dosis serviria per a curar-

la.

29

El que va fer un cop trobada la teoria va ser agafar diverses substàncies pures i

dur-les al laboratori i esbrinar els símptomes que produïen. Un cop hi hagi un

malalt que presenti aquests mateixos símptomes, s’haurà d’aplicar aquella

substància pura, però amb dosis infinitament dissoltes.

Els principals medicaments d’aquesta època van ser l’homeopatia de

Hahnemann i la vacuna contra la verola. Van haver diverses expedicions en que

els que viatjaven recopilaven un munt de dibuixos de plantes medicinals. Entre

totes aquestes expedicions van destacar algunes espanyoles.

2.2.9. EL SEGLE XIX:

2.2.9.1. Microbis i “bales màgiques”:

En aquesta època es va recuperar la teoria microbiana que havia estat intuïda en

el renaixement per “Fracastoro” i en el segle XVI per Van Helmont. Aquests dos

farmacèutics explicaven les malalties com la introducció d’una llavor a dintre

d’un organisme. La diferencia entre aquests és que Van Helmont deia que la

llavor no era un ésser viu sinó un patogen, però Fracastoro considera que la

llavor es reprodueix dintre del organisme i llavors provoca la malaltia. A partir

d’aquesta època s’explicava la malaltia com un procés en que uns petits éssers

vius s’introdueixen en el nostre organisme.

La teoria microbiana va ser consolidada per Pasteur a

França i Koch a Alemanya. Volien trobar un medicament

que no només alleugés els símptomes sinó que es

diagnostiqués la malaltia, identificar el germen i utilitzar

la medicació específica per a combatre’l. Alguns

medicaments que combatien contra algunes malalties no es van trobar fins el

s.XX.

Un antecedent de Pasteur i Koch va ser el doctor Semmelweis. Era metge

hongarès i treballava a l’hospital de Viena. Aquest metge va estar investigant

una malaltia que patien els dones, anomenada “febres puerperals”. Aquesta

malaltia la patien les dones que estaven embarassades, un cop ja havien tingut

30

Paul Ehrlich. Premi Nobel de Medicina

l’infant. Semmelweis es va donar compte que aquesta malaltia podia ser causada

per la manca de desinfestació de la roba del carrer i les mans dels metges. Va

prendre la decisió de evitar el contagi d’aquesta malaltia desinfectant amb clorur

de calci (CaCl2) les mans dels metges, la roba i els instruments quirúrgics.

El resultat va ser un èxit per a Semmelweis va reduir el percentatge de un 50% a

un 15% de dones contagiades. Aquest doctor va tenir varis problemes amb la

política hongaresa i el van apartar de la medicina.

Pasteur va tenir una vida amb més èxits i més homenatges. Va tenir varis èxits

com a microbiòleg, però sense dubte la troballa que li va donar més fama va ser

l’introducció de la vacuna antiràbica.

Koch va redactar una memòria en que indicava algunes tècniques per a l’estudi

de les bactèries (com la tinció de les bactèries). També va establir criteris per a

la identificació de gèrmens. Les seves investigacions van donar a lloc a la

troballa del bacteri causant de la tuberculosis.

En farmacologia del s XIX troben una figura molt important Paul Ehrlich. Va

obtenir el Premi Nobel de Medicina el 1909, per el seu concepte de medicament.

Per a ell el medicament tenia ser una espècie de “bala màgica” que fos capaç de

introduir-se al organisme, que anés directament a la causa del mal, eradicar-la i

a continuació sigués eliminada sense produir un efecte advers.

Paul Ehrlich en els seus treballs d’investigació va

augmentar la qualitat, la seguretat i la eficàcia de

varis medicaments. Va trobar un primer antibiòtic

arsenical utilitzat com a antisifílic. Aquest

medicament també és coneix amb el nom de

Salvarsán “arsènic que salva” o 606. Cal remarcar

que va tenir un important èxit comercial.

Joseph Lister (1827-1912) va introduir el àcid fèrric com

a un altre dissolució per a prevenir el contagi en les

operacions quirúrgiques.

31

Al principi de segle no hi havia anestèsics gaire eficaços ni segurs com l’opi, la

mandràgora,...Però cap a mitjans de segle es van introduir el èter, el cloroform i

el gas anestèsic. Alguns metges que utilitzaven anestèsics eren criticats pel

sector polític més conservador.

2.2.9.2. Síntesi dels principis actius:

Es va produir una renovació farmacèutica en el s.XIX a conseqüència de la

industrialització i el progrés de la Química. Es van trobar els principis actius

responsables de l’acció de les plantes medicinals. Aquest gran avanç

farmacèutic va fer que la farmàcia no seguís depenen del seu entorn sinó que el

home pogués intervenir i pensar en el disseny d’un medicament.

Les primeres dècades del segle es van incorporar els principis actius dels

vegetals: morfina, cinconina, cafeïna, quinina,etc. La farmàcia d’aquella època

va trencar la tradició d’utilitzar els productes vegetals i va ser partidària de

aïllar els principis actius purs. És va demostrar que els principis actius, es

fixaven en un determinat teixit del cos i el seu efecte era el mateix per a cada

individu, encara que per variar segons els mètode d’administració i la seva

dosificació.

2.2.9.3. Universitat i Industrialització:

Durant tot aquest segle va haver un important procés de industrialització dels

medicaments. Es van substituir les fórmules magistrals químiques proposades

per Paracels, per el medicament industrial.

Els farmacèutics van deixar de ser uns artesans qualificats i uns comerciants

il· lustrats, per a convertir-se en uns llicenciats universitaris. Van començar a

rebre una formació com els metges. Van ampliar els seus coneixements en

diferents àmbits com la química, botànica, anàlisis i nutrició.

32

2.2.10. EL SEGLE XIX i XX:

Durant aquests segle els medicaments va tenir un gran desenvolupament industrial i

tecnològic. La indústria farmacèutica es va desenvolupar en tres grans àrees: Estats

Units, Japó i la Unió Europea. Els avenços més significatius es van produir en el àmbit

de la lluita contra les malalties infeccioses amb el descobriment dels quimioteràpics i el

antibiòtics.

2.2.10.1. Quimioteràpics:

Paul Ehrlich va fer moltes investigacions amb el colorants i va tenir molt de èxit

en aquest camp, això va fer que la indústria alemanya comences a assajar amb

els colorants i a obtenir-ne alguns. Tots aquests colorants van demostrar que

tenien una forta activitat antibacteriana. Alguns d’ells inhibien el creixement

però tenien una toxicitat elevada i això va impedir el seu ús terapèutic.

Durant aquesta època es van descobrir molts colorants eficaços i alguns d’ells

van ser de gran utilitat a la Segona Guerra Mundial.

2.2.10.2. Antibiòtics:

En el 1940 D.Wods va observar que si en un cultiu bacterià li afegíem àcid

aminobenzoic, el metabolisme de els bactèries s’aturava. A partir d’aquell

moment intensificava la seva recerca a productes químics o metabòlics

semblants al de aquest àcid, que actuessin com a inhibidors del creixement

bacterià. Aquest va ser el moment en que és buscaven substàncies antibiòtiques.

A Sir Alexander Fleming (1881 – 1955) li va cridar l'atenció el fet que en una

placa sembrada amb un microorganisme, i que havia oblidat al àmbit de la

finestra del seu laboratori, presentés un abundant creixement en tota ella, menys

en el tros que estava infectada de floridura; va fer un extracte d'aquest floridura i

va comprovar que també era capaç d'inhibir el creixement microbià: havia

obtingut el primer antibiòtic. Així va ser com, veient el que fins llavors ningú

havia sabut valorar, Fleming, l'any 1929, va obtenir la penicil· lina. La troballa

33

Fleming treballant en el seu laboratori.

va ser

providencial:

l'índex de

curacions de

soldats aliats ferits

durant la II

Guerra Mundial, i

tractats a

Anglaterra amb el

nou medicament

va estar prop del

90.

El segon antibiòtic obtingut va ser l'estreptomicina. Selman Waksman de la

Universitat britànica de Rutgers el va obtenir el 1944. Aquest antibiòtic va fer

front al bacil de la tuberculosi.

2.2.10.3. Farmàcia dels anys 50 a l’actualitat:

Poc desprès de descobrir-se la penicil· lina es va descobrir que les tècniques

radiològiques que realitzaven per fer els medicaments eren canceroses. Llavors

les indústries van invertir més diners en recerca i seguretat. La perillositat dels

nous medicaments i la mala utilització de la població va fer que es fessin

reglamentacions que limitaven la utilització d’alguns d’ells sota prescripció

mèdica.

La indústria farmacèutica investiga en busca de nous medicaments. Apareixen

en aquest moment els antibiòtics, antiepilèptics, esteroides, diürètics, anestèsics,

antihistamínics i vacunes.

Els farmacèutics a la primera meitat del segle XX, solien tenir dues

llicenciatures: Farmàcia - Ciències Naturals, Farmàcia - Ciències Químiques i

d’altres farmacèutics que s’especialitzaven en galènica (elaboració de nous

medicaments). Durant els 5 cursos que durava es preparaven sobre Aplicació

Física, Mineralogia i Botànica, Química general orgànica i Zoologia.

34

En aquell moment la majoria de farmacèutics, al acabar la llicenciatura, anaven a

la industria farmacèutica.

A Espanya durant aquells anys va ser molt important el camp de la Bioquímica,

que aleshores era una especialització de Farmàcia amb nous plans d’estudis.

Durant la dècada dels seixanta va haver importants estudis toxicològics i clínics.

Va haver un gran nombre de persones involucrades en els estudis clínics. La

indústria farmacèutica va obtenir èxits de comercialització dels nous productes

aconseguint millorar la qualitat de vida i salut de moltes persones.

En el any 1973 es va introduir la Farmacologia, la Toxicologia, la Fisiologia i la

Biofarmàcia i Farmacocinètica en el pla d’estudis de Farmàcia.

A les oficines de farmàcia es va uniformitzar els medicaments, per a que totes

elles tinguessin els mateixos fàrmacs. Per a poder regular la seva presencia tant

en les oficines de farmàcia com en els hospitals es va formar el Col·legi Oficial

de Farmacèutics. A la dècada dels 80-90 es va regularitzar més el caràcter

assistencial que havien de dur a terme les farmàcies.

La indústria farmacèutica va estar molt afectada per el declivi de la economia

espanyola i no va ser una de les capdavanteres, però mica en mica s’ha anat

recuperant. Les indústries farmacèutiques són les que han tingut més canvi

tecnològic ja que les màquines han anat millorant el sistema.

La indústria farmacèutica inverteix en la recerca biomèdica bàsica, per a que

aquestes facin estudis biomèdics de malalties i que ells puguin investigar i

elaborar el fàrmac pertinent. Les companyies farmacèutiques d’EE.UU han

invertit en I+D al any 2002 més de 32.000 milions de dòlars. Aquesta innovació

farmacèutica fa que companyies com Microsoft, Boeing i IBM inverteixin.

Tots els objectius d’aquests estudis es establir eficàcia i seguretat amb una nova

alternativa terapèutica.

35

Durant els últims anys hi ha hagut un gran desenvolupament sobre la farmàcia

galènica, sobretot en malalties cròniques com les cardiovasculars,

psiquiàtriques,etc.

L’aparició dels medicaments biotecnològics va plantejar la necessitat de noves

fórmules farmacèutiques que permeten superar alguns límits que presentaven els

medicaments fets fins aquest moment. Aquests nous medicaments s’han de

desenvolupar a partir de tècniques de la micro i nanotecnologia.

S’han realitzat molts avanços en la millora dels principis actius, per el que fa la

seva solubilitat en diferents pH. S’agrupen els fàrmacs per al seva permeabilitat,

solubilitat i la seva velocitat de dissolució, per així saber la seva activitat i poder

millorar les característiques físico-químiques de cada fàrmac.

Totes les millores que s’han experimentat en els últims anys per la tecnologia

farmacèutica ha facilitat el disseny i producció de noves fórmules

farmacèutiques que donen a lloc a medicaments amb més eficàcia i seguretat.

Tot això ha estat possible amb la introducció de nous materials. Amb això s’ha

modificat la dosis, concentració i efectivitat terapèutica dels nous medicaments.

En la biotecnologia, en el 1953 es va conèixer la estructura del ADN, però la

seva utilització terapèutica no es va produir fins els anys 80 amb la utilització de

la insulina. Des de aquell moment s’han incorporat uns 80 medicaments. També

unes 400 biomolècules per el diagnòstic i tractament per a 200 malalties en les

diferents fases de la investigació clínica. Els medicaments biotecnològics

inclouen proteïnes obtingudes per enginyeria genètica, anticossos.

Durant els passats 20 anys han estat estudiades nombroses proteïnes amb

estratègies futures per a que compleixin característiques físico-químiques

òptimes.

El desenvolupament dels anticossos representa una de les tècniques més

poderoses per a digerir un medicament, tòxics i enzims. Els anticossos

actualment s’estudien molt per a la teràpia oncològica.

36

2.2.11. EL FUTUR FARMACÈUTIC:

Millorar el rendiment terapèutic dels principis actius i medicaments actualment

amb patent.

Tindrà molta importància la fase I+D de les investigacions farmacèutiques, ja

que en els últims anys els països més desenvolupats destinen un 50% més cada

any respecte l’any anterior.

La aplicació de la micro i nanotecnologia a la biomedicina ofereix un gran

potencial per el desenvolupament de nous mitjans de diagnòstic i terapèutics.

La tecnologia de la microfabricació ha estat aplicada per a controlar el procés de

liberalització en dispositius programables que poden ser implantats en el

organisme com microxips. Hi ha hagut estudis publicats amb algun prototip de

microxip i es seguirà estudiant aquesta via.

La microencapsulació de cèl·lules és una estratègia amb la encapsulació

d’aquestes amb membrana semipermeables per a protegir aquestes de la resposta

immune del pacient. Aquesta seria una alternativa per a les nombroses malalties

associades a les funcions metabòliques que exerceixen les cèl·lules.

Les possibilitats de la formació farmacèutica en el futur semblen il· limitades i

estan associades al desenvolupament tecnològic. Actualment la indústria

farmacèutica innovadora està en una situació alarmant ja que les entitats

químiques no fan aportacions interessants en els diferents caps de la terapèutica.

37

* Llibre que han de tenir totes les farmàcies obligatòriament on podem trobar fórmules magistrals bàsiques i un recull d’informació bàsica de les fórmules magistrals.

3. FÓRMULES MAGISTRALS:

Una fórmula magistral és un medicament destinat a un pacient en concret, preparat pel

farmacèutic, o sota la seva supervisió. Inclou substàncies medicinals que tenen

característiques químiques que actuen com un medicament.

Hi ha tres tipus de fórmules magistrals:

� Fórmula Magistral (FM): Medicament individualitzat, preparat per un

farmacèutic, o sota la seva direcció. Dirigit per a una prescripció mèdica

detallada amb les substàncies medicinals juntament amb la quantitat de cada

una. Les fórmules magistrals han de complir els següents requisits:

- Estar preparades amb substàncies reconegudes

legalment a Espanya segons les directrius del

Formulari Nacional*(FN).

- Si alguna farmàcia no disposa dels mitjans per a realitzar-les, pot

demanar a altres entitats autoritzades la realització d’aquesta.

- Les fórmules magistrals han d’anar acompanyades amb el nom del

farmacèutic que les prepara. Han de contenir la informació necessària per

a la seva identificació, conservació i utilització.

- Les fórmules magistrals per animals han de estar prescrites per el

veterinari i han de estar preparades pel farmacèutic o sota la seva

direcció, en la oficina de farmàcia.

� Fórmula magistral tipificada (FMT): Fórmules magistrals recopilades en el

Formulari Nacional per el seu ús freqüent i utilitat.

� Preparat oficinal (PO): És un medicament preparat pel farmacèutic o sota la

seva direcció, dispensat a la seva oficina de farmàcia o servei farmacèutic,

38

enumerat i descrit en el Formulari nacional, destinat a una entrega directa al

pacient sense prescripció mèdica. Els productes més habituals que trobem són

les cremes, xampús i gels. Aquest tipus de fórmula magistral necessita un seguit

de requisits:

- Complir les normes de la Reial Farmacopea Espanyola.

- S’han de presentar i dispensar sota un principi actiu o semblants.

- Els preparats oficinals han d’anar acompanyats del nom del farmacèutic

que la preparat, de la informació necessària per a la correcta

identificació, conservació i utilització.

3.1. Metodologia de les fórmules magistrals:

3.1.1. Formes farmacèutiques:

Diferents formes en que es pot presentar una fórmula magistral.

3.1.1.1. Sòlids/es:

- Càpsules: Són formes

farmacèutiques on contenen el

principi actiu cobert i en forma de

granulat. És necessiten excipients

per a envoltar el principi actiu i solen ser substàncies molt

estables. Dintre de les càpsules trobem dos tipus:

- Pastilles: Són formes farmacèutiques sòlides que contenen en

principi actiu amb sabor. S’administren via oral, però s’han de

mantenir a la boca i deixar que es dissolguin amb lentitud.

- Píndoles: Són formes farmacèutiques sòlides que contenen dos o

més principis actius i s’administren via oral.

- Granulats: També han de tenir un granulat uniforme, per això

segueixen sense poder tenir una gran quantitat de principis actius.

- Pólvores simples o compostos:

No poden contenir grans

quantitats de principis actius , ja

39

que la mida de les partícules han de ser uniformes.

- Supositoris: Formes farmacèutiques sòlides amb diverses formes i

pesos, que s’administren per inserció en el recte, la vagina o

uretra. Una vegada col·locats s’estoven i es fonen i dissolen el

líquid que contenen on allà es troben els principis actius.

- Tabletes o comprimits: Són càpsules que contenen el principi

actiu i els excipients comprimits, és una forma farmacèutica molt

utilitzada

3.1.1.2. Semisòlides:

- Productes de bany: Han de tenir un pH de 5,5 – 6,5. La seva

viscositat a de ser adequada per a la seva aplicació. S’ha de tenir

en compte que s’ha d’evitar la sedimentació dels principis actius

insolubles. És molt aconsellable utilitzar conservants

antimicrobians.

- Xampús: El seu pH en general està als voltants de 4,5. També és

recomanable afegir conservants antimicrobians.

- Emulsions tòpiques o via oral: Les emulsions on predominen les

bases olioses necessiten conservants antimicrobians. Evitar les

altes conservacions salines i alcohòliques ja que trenquen les

emulsions. La urea en altes concentracions també inestabilitza les

emulsions i també cal tenir en compte que amb la calor es

descompon i dóna amoníac que és cancerigen.

- Emulgents no iòniques: Estables a pH extrems.

- Gels, hidrogels: Són fàcilment contaminables, per això necessiten

conservants antimicrobiológics. Poden alterar-se amb l’acció de

la llum.

- Cremes: Són preparacions homogènies i semisòlides consistents.

Les cremes són diferents quan tenen diferents aplicacions (per la

pell, protectores, terapèutiques).

- Ungüents: Són preparacions homogènies

i semisòlides. S’utilitzen molt com a

bases per a introduir ingredients

40

protector o terapèutics. Solen ser una mica més denses que les

cremes.

3.1.1.3. Líquids/es:

- Injectables: Són solucions que poden contenir un o més principis

actius. Han de contenir bons dissolvents ja que quan s’hagi de

retirar la dosis quedi una solució

homogènia. S’administren via tòpica.

- Xarops: Són solucions concentrades de

sucre amb aigua, tenen com a principal

conservants alcohols. S’administren

via oral.

- Elixirs: Són solucions hidroalcohòliques que contenen el principi

actiu diluït i són d’administració oral.

- Lociones: Són preparacions líquides o semilíquides. Que

contenen una o més substàncies solubles en aigua. S’apliquen

sobre la pell però no necessiten fricció per a que dugui a terme la

seva activitat.

- Aerosols: Són productes que tenen forma de gas i així

s’expandeixen els components actius. S’administren per via oral o

tòpica.

- Aigües aromàtiques: Estan formades per aigua destil· lada

saturada amb olis essencials. Aquests olis s’obtenen de la

destil· lació de les plantes.

- Col·liris: Constituïts per una solució aquosa i compostos diluïts.

Serveixen per a netejar els ulls o combatre amb algun microbi que

puguem tenir a l’interior de l’ull.

3.1.2. Caducitat:

Cada forma farmacèutica té una caducitat. Totes les fórmules magistrals estan

fetes per el seu ús immediat.

- 6 Mesos: Ampolles, supositoris, pomades, pastes, pólvores,

càpsules, solucions amb conservants, emulsions amb conservants

41

en tub, gels amb conservants amb tub, gels hidroalcohòlics en

tub.

- 3 Mesos: Infusions amb conservants, ebullicions amb

conservants, suspensions amb conservants, emulsions en pot amb

conservants, gels en pot amb conservants, xampú.

- 2 Setmanes: Solucions sense conservants, suspensions sense

conservants, infusions sense conservants, ebullicions sense

conservants.

3.1.3. Conservació de les fórmules magistrals:

Les causes d’inestabilitat de un preparat poden ser varies:

- Inestabilitats físiques

- Inestabilitats químiques

- Inestabilitats físico-químiques

- Contaminació microbiològica

Per a poder preservar les propietats de les fórmules i per a allargar el seu temps

útil el major possible, se li afegeixen productes conservadors.

Aquestes alteracions bioquímiques poden afectar a les característiques

organolèptiques del producte, a la seva eficàcia o resultats i a la seguretat.

Alguns exemples de diverses alteracions poden ser:

- Respecte a característiques organolèptiques: canvi de textura,

color, olor, transparència en líquids.

- Alteracions físiques: ruptura d’emulsions

- Respecte la seva eficàcia: la pèrdua d’aquesta per la alteració o

modificació de les matèries actives.

- Respecte la seguretat: pot haver variacions de pH. Aparició de

productes irritants produïts per una oxidació o metabolisme de

microbis. Contaminació microbiana.

Les reaccions més freqüents que podem trobar que produeixin una inestabilitat

en les fórmules són les reaccions d’oxidació. Hi ha diversos tipus de oxidacions:

42

- Enranciment: Aquesta oxidació és produïda per enzimes

bacterians introduïts a la fórmula per contaminació prèvia. Les

substàncies més susceptibles en aquest tipus de reacció són els

àcids grassos.

- Fotooxidació: Està produïda per la presència de llum.

O2 + Dobles enllaços + Llum Hidroperòxids

Aquesta reacció és produeix molt ràpidament. En aquesta

oxidació principis actius més afectats són els carotens, vitamines,

àcids grassos insaturats, àcid gras retinoic,...

- Auto-oxidació: és duen a terme amb l’oxigen atmosfèric. Aquest

oxigen reacciona amb substàncies que posseeixen grups

electronegatius. Com per exemple els carboxils, les amines

primàries, els difenols, entre d’altres.

Per a que no es produeixin aquestes alteracions cal afegir als preparats

conservants.

Els conservants són un tipus de catalitzadors negatius, inhibidors. El que fan és

alentir la reacció augmentant l’energia d’activació que necessiten els reactius per

a assolir el complex activat.

Hi ha conservants microbiològics (antimicrobians i/o antifúngics), conservants

antioxidants i agents complementaris (quelants, estabilitzants de color , de filtres

UV).

Les inestabilitats físiques, químiques o físico-químiques s’eviten mitjançant els

assaigs o estudis previs a la elaboració del preparat. L’estabilitat dels excipients

s’obtenen utilitzant assaigs.

Trobem tres tipus d’antioxidants: Els naturals on hi ha els tocoferols (Vitamina

E), àcid ascòrbic (Vitamina C). Sintètics on trobem fenols (els més utilitzats el

43

BHT i BHA) i els derivats del sofre (metasulfits, sulfits, composts amb el grup –

SH).

Aquests antioxidants posseeixen unes propietats que bloquegen els ions

metàl·lics, que aquests són els principals catalitzadors de l’oxidació.

Pel que fa els conservants antimicrobians, la capacitat de contaminació depèn de

la composició i de la forma farmacèutica.

- La composició d’un medicament: El desenvolupament microbià

depèn d’una sèrie de elements vitals que necessiten per el seu

creixement.

Necessiten presència d’aigua, presència de fonts d’energia,

presència d’oxigen per a iniciar un procés oxidatiu i un pH mitjà

per als diferents microorganismes que poden ser presents.

pH mínim pH màxim

Bactèries 4,3 - 4,7 8,6 - 8,8

Llevats 2,3 8,5

Floridures 2,0 9,2

També hi ha el factor a considerar del tipus de forma farmacèutica que tenen

com a més risc de contaminació.

- Productes de alt risc: Emulsions de fase externa aquosa.

Solucions o suspensions aquoses, hidrogels o gels aquosos.

- Productes de risc mitjà: Gels no aquosos, solucions

hidroalcohòliques, emulsions amb fase externa oliosa.

- Productes de baix risc: Productes alcohòlics, lípids, solucions o

suspensions olioses.

Quan apareix una contaminació microbiològica en un preparat, el seu origen pot

ser degut a:

- La matèria prima.

- Al local o zona de fabricació.

Taula 1: de pH dels microorganismes contaminants més habituals.

44

- La tècnica de fabricació.

- La tècnica d’envàs.

- A l’envàs.

- Al emmagatzematge.

- Al personal.

La matèria prima que sol ser la més contaminant és l’aigua, ja que a vegades

conté extractes vegetals i aquests són productes fàcilment contaminables.

3.1.4. Controls de processos i controls finals:

El control de la qualitat de les fórmules magistrals és realitzen segons els

procediments que es troben en el Formulari Nacional. On hi ha uns controls

mínims sobre els productes acabats.

En el preparats oficinals la farmàcia té la obligació de guardar i conservar, en un

lloc adequat, fins un any passada la data de caducitat, una mostra de cada lot

preparat. Aquestes mostres han de tenir una mida suficient per a que es pugui fer

un examen complet sobre aquest preparat.

Les fórmules magistrals tipificades i els preparats oficinals s’establirà una data

de caducitat segons les normes que hi ha al Formulari Nacional. En les altres

fórmules magistrals la data s’establirà en funció de la duració del tractament

prescrit pel metge.

Hi ha controls de qualitat específiques que cal fer per a diferents formes

farmacèutiques:

3.1.4.1. Control de qualitat per a formes farmacèutiques líquides:

GENERALS: - Uniformitat de la massa.

- Viscositat i estudi reològic de les matèries.

- Determinació del pH.

- Estabilitat.

- Homogeneïtat i grau de dispersió.

45

Taula 2: Variació de pes segons el Formulario Profesional de Cápsulas.

- Control microbiològic.

ESPECÍFICS: - Gotes orals: Determinació de cada dosis i la

uniformitat de les dosis.

- Xarops: Complir les seves característiques

organolèptiques, físiques, químiques i

adulteracions (sabor agradable, densitat, viscositat)

- Elixirs: contingut alcohòlic.

- Suspensions: Uniformitat del contingut.

3.1.4.2. Control de qualitat de formes farmacèutiques sòlides:

- Variació o uniformitat de pes (tots els comprimits,

càpsules, granulats i pólvores han de estar en el pes mitjà

formulat per el Consell General de Col·legis Oficials de

Farmacèutics).

Forma farmacèutica Pes mitjà Percentatge de desviació

80 mg o menys 10

Més de 80 mg i menys de

250 mg

7,5

Comprimits sense

cobertura i comprimits

recoberts

250 mg o més 5

Menys de 300 mg 10 Càpsules, granulats no

recoberts i pólvores 300 mg o més 7,5

- Uniformitat del contingut.

- Duresa (per els comprimits).

- Disgregació.

- Dissolució.

46

3.1.4.3. Control de qualitat de les emulsions:

- Observació de la mida i la homogeneïtat de les partícules.

- Comprovar la seva estabilitat sotmetent una petita

quantitat a altes temperatures i comprovar la seva ruptura

mitjançant una centrifugació.

- Determinar la fase externa de la emulsió: Quan la emulsió

té un fase més aquosa s’anomena (O/W) i quan la emulsió

té una base més oliosa (W/O).

3.1.4.4. Control de qualitat d’injectables:

- Comprovar l’esterilitat.

- Absència de pirògens i partícules visibles.

- Comprovació d’un bon segellament dels envasos.

- Control del volum final.

- Valoració del principi actiu.

3.1.5. Criteris generals:

Les oficines de farmàcia que realitzin fórmules magistrals i preparats oficinals

tenen que implantar un sistema de garantia de qualitat que asseguri un control

estricte, personal especificat i disposició de lloc d’emmagatzematge, distribució i

manipulació posterior dels productes elaborats. Hi ha una Normativa de Correcte

Elaboració i Control de Qualitat que poden dividir-la en els següents apartats:

- Local i material

- Personal

- Procés d’elaboració

3.1.5.1.Local i Material:

LOCAL: Les característiques generals que ha de tenir un laboratori

d’una oficina de farmàcia capacitat per a fer fórmules magistrals:

47

Material del laboratori galènic

- La confecció de la forma farmacèutica d’envasament,

d’etiquetatge i també les operacions de control s’hauran de

realitzar en el mateix laboratori per a que així el farmacèutic

pugui tenir un millor vigilància sobre els preparats.

- En el laboratori es poden dur a terme les activitats esmentades en

el punt anterior però exclourem d’altres.

- Els aparells tecnològics s’han de tenir en compte ja que gràcies a

ells podem fixar un nivell d’exigència elevat.

- La superfície del laboratori ha de facilitar-nos la no confusió i

contaminació de les diferents operacions. Ha de ser un local

tancat i ha de tenir una naturalesa específica.

- Les superfícies (terra, espai de treball, parets, sostres) han de tenir

una superfície llisa per que d’aquesta manera es poden netejar

més fàcilment.

- El laboratori ha d’estar airejat, il· luminat i que mantingui una

temperatura adequada.

- Hi ha d’haver un manteniment i una neteja molt estricta.

MATERIAL: recull de característiques del laboratori i material necessari

per a aquest.

- Un espai de treball prou gran, amb material llis i impermeable, fàcil

de desinfectar, resistent als colorants i a les substàncies agressives.

Pot ser d’acer inoxidable, revestiment de plàstic, etc.

- Un frigorífic, una

pica i objectes de

laboratori. Aquests

últims hauran de

tenir un control de

calibratge han de

ser pràctics i fàcils

de netejar, ser inerts

i funcionals. (Mirar annex: Fitxa de calibració del material de

laboratori)

48

- Armaris amb espai amb capacitat suficient per a dipositar els

recipients de les substàncies químiques.

Hi ha un material mínim en tots els laboratoris galènics, però segons la quantitat

de material i la tecnologia emparada en el laboratori, aquests poden estar dividits

en diferents grups:

- Nivell I : En aquest tipus de laboratori es preparen formes

farmacèutiques d’ús tòpic i formes líquides orals i rectals. A

continuació anomenaré els materials que s’han de tenir com a

mínim.

Nom/Descripció Imatge Nom/Descripció Imatge

Balances de

precisió: Han de

pesar des de 1 mg

a 2 kg. El pes ha

d’aparèixer en una

pantalla digital.

Morter

Bany termostàtic:

tenen forma

rectangular o

quadrada. Realitza

la tècnica del bany

maria.

Auxiliar de

Pipetejar i varilles:

Les primeres

serveixen per a

aspirar algun líquid.

El segon serveix

per a ajudar a

barrejar.

49

Agitador magnètic

i hèlice: serveix

per accelerar el

procés d’agitació i

que els

components és

dissolguin més

ràpidament.

Espàtules:

serveixen per a

fraccionar sòlids o

ajudar a recollir els

diferents elements.

Plaques

calefactores: dóna

una calor constant

en tota la seva

placa. En el de la

imatge té

incorporat

l’agitador.

pH-metre: Serveix

per mesurar la

concentració de

ions H+.

Lents d’augment:

Serveixen per

augmentar la

imatge de la

mostra que volem

estudiar.

Sistema per

determinar el punt

de fusió (PF):

S’utilitza per a

determinar grau de

puresa d’una

matèria.

Termòmetres: Per

a saber la

temperatura d’una

dissolució.

Alcoholímetre:

Determina el grau

d’alcohol d’una

dissolució.

Pipetes graduades:

Tubs buits que

indiquen una mida

de volum exacta.

Provetes:

S’utilitzen a

mesurar volums

més grans exactes.

50

Matrassos aforats:

Recipients per a

mesurar volums

amb un coll estret i

cos ample.

Buretes de 25, 50 i

100 ml: Recipients

allargats graduats,

normalment tenen

una clau de pas a la

part inferior.

Vasos de

precipitats:

Recipients

graduats amb cos

ample i boca

ampla.

Matrassos

Erlenmeyer:

Serveixen per a

diluir reactius, i

amb la seva forma

es poden evitar

esquitxades.

Embuts: Tenen

diferents mides i

ajuden a no vessar

reactiu.

Vidres de rellotge:

S’utilitzen per a

pesar sòlids.

Tamisos per:

pólvores fines,

gruixuts, molt

gruixuts.

- Nivell II: Material que han de tenir els laboratoris per a poder

preparar fórmules magistrals en forma oral, rectal i vaginals

sòlids. Necessiten els següents elements:

Nom/Descripció Imatge Nom/Descripció Imatge

Capsuladora amb

joc complet de

plaques: Serveis

per a fer càpsules

de diferents

volums.

Motlle de

supositoris i

òvuls: Poden ser

de diferents

materials i formes

i mides.

51

Aparell per fer

píndoles:

S’utilitza per a fer

tot tipus de

pastilles i píndoles

en forma

cilíndrica.

Màquina de

comprimir:

Consta

bàsicament en un

sistema de

compressió de

pólvores i

granulats.

Màquina per

mesclar les

pólvores: aparell

que gira sobre sí

mateix i barreja les

pólvores

homogènicament

“Bombo

grageado”:

Recipient el·líptic

on els comprimits

s’impregnen

d’una solució

ensucrada.

Càmara

d’atmosfera inerta:

S’utilitza molt per

a dur a terme

fórmules

magistrals en que

hi hagi una

oxidació

instantània amb

l’oxigen de

l’atmosfera.

Sistema

d’impregnació i

de dinamització:

Serveixen per

elaborar preparats

homeopàtics.

- Nivell III: Per elaborar preparats amb formes farmacèutiques

estèrils (preparats oftalmològics, injectables, etc) és necessita el

material següent:

52

Nom/

Descripció

Imatge Nom/ Descripció Imatge

Campana/cabin

a de flux

laminar: cabina

amb molta

seguretat

biològica ja

que l’aire que

hi ha es va

renovant

contínuament.

Autoclau:

Recipient hermètic

que genera vapor a

alta pressió,

destruint les

bactèries, fongs i

espores.

Forn

esterilitzador

de calor sec:

Produeix molta

calor,

esterilitzant

així els

materials de

vidre.

Homogeneïtzador:

homogeneïtza

mescles de

principis actius i

d’excipients.

Dosificadors

de líquids:

dispositius que

s’acoblen i

desprenen una

quantitat

exacte d’aquest

líquid.

Equip per a tancar

ampolles i

càpsules: Tanca el

més

hermèticament

possible les

ampolles i les

càpsules.

Estufes de

cultiu o

bacteriològi-

ques:

Plaques Petri:

Serveixen per a

incubar cultius

microbiològics.

53

Serveixen per a

saber si hi pot

haver cultiu

bacterià les

mostres que

s’introdueixen.

3.1.5.2.Personal:

El farmacèutic ha de tenir cura del personal.

Les fórmules magistrals les pot realitzar un auxiliat de farmàcia, però el

farmacèutic ha de estar sota el seu control en tot moment. Les operacions de control

(identificació, valoració, etc) requereixen una formació tècnica i especialitzada i en

aquest cas serà el propi farmacèutic la que les realitzarà.

Hi ha d’haver una bona organització de treball per a poder realitzar la

fórmula magistral correctament. El farmacèutic és l’encarregat d’atribuir al

personal les feines que hauran de realitzar. En cas de preparacions diferents i per

a diferents individus és millor separar clarament les dos operacions.

Per el que fa els aspectes de formació i motivació del personal, li correspon al

farmacèutic encarregar-se’n. Ha de tenir cura que la formació i actualització

periòdica de coneixement de les persones que intervenen en totes les fases sigui

bona.

Respecte el higiene del personal queda prohibit menjar i fumar en el laboratori.

S’ha d’utilitzar vestidors per dipositar els objectes personals i entrar al laboratori

amb indumentària adaptada i canviar-se-la cada cop que sigui necessària. Prohibició

temporal de la entrada de persones amb infeccions i lesions de pell ja que així

evitaríem la contaminació dels preparats.

Farmacèutica o auxiliar fent un preparat amb la indumentària apte per a treballar en el laboratori galènic.

54

3.1.5.3.Procés d’elaboració:

MATÈRIES PRIMERES:

El farmacèutic és el responsable del origen i qualitat de les matèries primeres i

material d’acondicionament. Ha de comprovar les etiquetes, identificar les matèries

per a no tenir cap confusió. Tenir un emmagatzematge correcte i fer una

manipulació correcte.

Quan es reben les matèries primeres, s’han de registrar i s’han de deixar en

quarantena per a fer un control de conformitat fins a que s’acceptin o es rebutgin.

Un cop la matèria prima sigui acceptada es necessita registrar (Mirar annex: Fitxa de

registre de matèries primeres) i etiquetar la seva data de recepció. Les matèries

primeres rebutjades s’han d’enviar als proveïdors.

MATERIAL D’ACONDICIONAMENT:

Són tots els tipus de materials que s’utilitzen en les operacions, inclòs l’envasament

i l’etiquetatge, en las que s’han de sotmetre el productes per a arribar a ser el

preparat final.

La majoria de vegades s’utilitzen materials de vidre i/o metall. S’ha de realitzar uns

controls previs assegurant-se la perfecte estabilitat del material. Que el material

sigui inert, que tingui un bon aspecte extern i ha se ser pràctic i funcional.

GUIA D’ ELABORACIÓ:

Per a cada fórmula magistral hi ha una guia de preparació. A continuació explicaré

els processos generals de l’elaboració d’una fórmula magistral.

Primer de tot quan rebem el nom de la fórmula magistral, si no tenim la

Fórmula Patró, la buscarem al Formulari Nacional.

Exemple de Fórmula Patró:

Triamcinolona acetònic 0,1%

Glicerina 10%

Oli rosa mosqueta 5%

Alantoina 0,5%

55

Gentamicina 0,1%

Vitamina B12 0,06%

Crema Lanette 200g

La fórmula patró ens dóna els percentatges dels components i els grams de la

base que necessita el preparat. A partir d’aquesta fórmula patró hem de realitzar els

càlculs per a fer la quantitat exacta que necessita el pacient.

Aquests càlculs els pot realitzar el farmacèutic manualment o també hi ha un

programa informàtic que realitza els càlculs immediatament. Aquest programa

s’anomena IOFWIN explicaré el seu funcionament a continuació.

En la majoria de les farmàcies utilitzen el programa IOFWIN on el farmacèutic

introdueix la fórmula patró i la quantitat que necessita el pacient i, el programa,

li dóna les mesures exactes que ha de pesar.

Aquest programa també li proporciona al farmacèutic els passos que ha de

realitzar per a dur a terme les fórmules magistrals i el material adient. També

informa de les indicacions, contraindicacions, observacions, precaucions i

posologia que el farmacèutic haurà d’introduir a l’etiqueta del preparat.

Adjunto a l’Annex un exemple de la guia d’elaboració, de l’etiqueta i el prospecte

que ens dóna el programa.

Passos que s’han de seguir per a utilitzar el programa IOFWIN:

56

En quan obrim el programa ens apareix aquesta imatge com a pantalla.

Cliquem al apartat de fórmules i introduïm la fórmula patró.

Si no tenim la fórmula patró guardada, la afegim al programa.

57

A continuació afegim les quantitats que necessita el pacient i podem modificar algun componen si el pacient té alguna al·lèrgia

Acceptem les operacions i el programa ens dóna la composició de la fórmula. També t’indica el preu.

El programa també ens proporcio-na l’etiqueta que hem de afegir a l’envàs.

58

3.2. Raons per les que les fórmules magistrals són importants actualment:

� Limitació de les dosi:

La indústria farmacèutica fabrica els medicaments amb una limitada dosi.

Això fa que no siguin suficients o es necessitin més dosis i llavors és

necessari utilitzar una fórmula magistral per a que la dosis s’adapti al

pacient.

� Limitació de formes farmacèutiques:

Normalment la indústria farmacèutica, en els medicaments no tan habituals,

fabrica el fàrmac en una sola forma farmacèutica (càpsula i/o injectable).

D’aquesta manera els infants, bebès i pacients d’edat avançada necessiten

altres formes farmacèutiques. En aquest grup de pacients és necessari l’ús de

fórmules magistrals.

� Pacients terminals:

En les teràpies utilitzades per a pacients terminals és realitzen nombrosos

medicaments personalitzats. Ja que aquest tipus de pacients presenten

dificultats per empassar els medicaments. Les fórmules magistrals ofereixen

altres formes farmacèutiques adaptats per a que s’administrin inhalació oral,

via nasal, tòpica o rectal.

Aquí també ens apareix el resguard que ha de guardar el farmacèutic.

59

� Medicaments deixats de comercialitzar:

La indústria farmacèutica no fabrica tots els medicaments que hi ha. Molts

d’ells han estat deixats de fabricar per motius econòmics. Encara que aquests

medicaments són importants i molt eficaços, l’industria farmacèutica durant

els últims 24 anys ha deixat de fabricar milers de fàrmacs. La única manera

de produir-los actualment és a través de la formulació magistral.

� Barreges intravenoses:

En els hospitals i clíniques s’utilitzen molt els medicaments intravenosos i

moltes d’elles són fórmules magistrals

� Diverses teràpies:

En els pacients amb teràpia hormonal, pacients amb lesions esportives,

pacients dentals, dermatològics, al·lèrgies mediambientals, cosmètics

s’utilitzen moltes fórmules magistrals com a medicaments prescrits per a

metges. En els tractaments contra el càncer apareixen amb freqüència

fórmules magistrals amb una barreja de medicaments anticancerosos que no

estarien disponibles si no fos per la existència de la fórmula magistral.

� Noves visions terapèutiques:

Alguns metges poden utilitzar algun medicament que s’utilitzi en algun altre

país amb èxit. Encara que no estigui comercialitzat en el seu país pot

demanar-lo en forma de fórmula magistral.

� Formulació veterinària:

Els animal poden agrupar-se en diferents grups/categories. Per això molts

veterinaris recorren a les fórmules magistrals ja que per els diferents grups/

categories no poden posar la mateixa quantitat de principi actiu i excipients.

3.3. Fórmules magistrals habituals:

Les fórmules Patró de les fórmules més habituals en les farmàcies són:

Crema base beeler 30 gr.

Clindamicina clor. 2%

Àcid 13-cis-ret. 0,05%

Aquesta fórmula magistral serveix per disminuir l’acné.

Conservant +

Antioxidant

60

Emulsió O/W 50gr.

Hidroquinona 4 %

Àc. Retinoic 0,03 %

Hidrocortisona 1%

Gel 50 gr.

Metronisazol 1%

Clindamicina 2%

Emulsió O/W 50 gr.

Àcid. Glicòlic 15%

Alantoina 0,5 %

Gel 50 gr.

Metronidazol 1%

Eritromicina 2%

Crema base lannette 50 gr.

Eritromicina 4%

Àc. Retinoic 0,025 %

Crema aquosa (30% oliosa)

Peròxid benzoïl 5%

Àc. Retinoic 0,03%

Emulsió O/W 200 gr.

Hidrocortisona 1%

Aloe vera 10%

Mentol 0,1%

Alcanfor 0,1%

S’utilitza com a despigmentant per la pell.

Conservant

Tractament contra l’acne rogenc.

Crema hidratant i regenerant cel·lular.

Tractament d’acné

Tractament d’acné.

Tractament d’acné.

Tractament contra l’atòpia.

61

Crema base lannette 200 gr.

Fluocinolona acet. 0,05%

Àc. Salicílic 3%

Urea 6%

Gentamicina s. 0,1%

Emulsió O/W 150 gr.

Clobetasol 0,05%

Urea 10%

Àc. Salicílic 3%

Gentamicina 0,1%

Emulsió O/W 100 gr.

Àc. Borrajas 5%

Àc. Rosa mosqueta 5%

Gentamicina 0,05%

Hidrocortisona 1%

Tractament contra la psoriasis.

Tractament contra la psoriasis.

Tractament contra l’atòpia.

62

4. PRÀCTIQUES DE FÓRMULES MAGISTRALS A LES FARMÀCIE S:

4.1. Pràctica nº1:

El passat 25 de juliol de 2012 em vaig dirigir a la Farmàcia de Muntaner de Puigcerdà,

allà m’esperava la farmacèutica que havia de realitzar una fórmula magistral.

Desprès de haver- me preparat per entrar al laboratori de la farmàcia, vaig començar a

observar el procediment de la fórmula:

1.- Objectiu:

Realitzar la fórmula amb nom: MINOXIDIL AGUA 11 ALFA HIDRP.

2.- Fonament teòric:

Aquesta fórmula magistral serveix per a estimular el creixement del cabell. Com

a forma farmacèutica és una solució alcohòlica.

3.- Material:

ESTRIS:

- Morter

- Proveta

- 2 vasos de precipitats

- Cassó

PRODUCTES QUÍMICS:

- Minoxidil 3%

- Aigua destil· lada 18 ml

- Propilenglicol 9 ml

- Hidroxiprogesterona 11 alfa 0,5 %

- Etanol QSP 100 ml

4.-Procediment:

1.- Pesar el minoxidil i triturar- lo en el morter.

2.- Escalfar l’alcohol i el propilenglicol

3.- Afegir l’alcohol i el propilenglicol al minoxidil i dissoldre’ls

Estris

Productes

63

4.- Escalfar l’aigua i afegir-ho a la solució anterior.

5.- Pesar la alfa-hidroprogesterona i triturar.

6.- Afegir la solució un cop freda i dissoldre-la.

Envasat i conservació: Envasar en un flascó de vidre topazi amb comptagotes.

Mantenir protegit de la llum i temperatures inferiors a

25ºC.

Característiques del producte acabat: Solució transparent sense substàncies en

suspensió.

PROCÈS GRÀFIC

Escalfar l’alcohol

Escalfant el propilenglicol

Barreja del minoxidil, propilenglicol, l’alcohol i l’aigua destil· lada recent escalfada. Afegir l’alfa-hidroprogesterona.

Fórmula magistral acabada i envasada.

64

5.- Observacions:

POSOLOGIA: Aplicar segons les indicacions del metge. No utilitzar assecador.

Rentar bé les mans després de cada aplicació.

PRECAUCIONS: En cas de malaltia cardíaca, informar al metge abans

d’utilitzar aquest preparat.

CONSERVACIÓ: Mantenir protegit de la llum i de la calor.

6.- Conclusió:

Aquesta fórmula magistral ha estat la meva primera fórmula, era una fórmula

magistral individualitzada, amb prescripció mèdica. La hormona que em afegit

a la fórmula magistral és una hormona que s’utilitza per a fórmules magistrals en

forma de tòpic o crema per al cabell, serveix per a els problemes de alopècia i

ajuda a estimular el creixement de cabell.

4.2. Pràctica nº 2:

El passat 20 d’octubre de 2012 vaig col·laborar amb la Farmàcia Muntaner, per a

realitzar 105 pots de crema hidratant. Aquesta crema hidratant està elaborada a partir

d’una fórmula magistrals.

1.-Objectiu:

Realitzar una crema hidratant.

2.-Fonament teòric:

Aquesta crema hidratant és per a tot tipus de pell. I és presenta com a forma

farmacèutica semisòlida ,anomenada pasta.

3.- Material:

ESTRIS:

- Balança.

- 2 vasos de precipitats.

- Vareta de vidre.

- Espàtula.

- 2 recipients grans.

65

- 105 Pots.

- 105 Taps.

- Cullera.

- Proveta.

- Calefactor.

PRODUCTES:

- Base crema O/W 1011 1000g.

- Abil cutani 200g.

- Oli de Jojoba 80 g.

- Aigua destil· lada 2650 g.

- Lactil 200 g.

- Dowicil-200 8 g.

- Perfum Dermina 3015 9g.

4.- Procediment:

1.- Primer de tot agafem la proveta i l’omplim amb aigua destil· lada fins

a tenir 2650g aquesta la aboquem en un dels recipients grans.

2.- Agafem un vas de precipitats, el posem sobre la balança i afegim

lactil fins a que assolim uns 200g . A continuació aboquem el lactil en el

mateix recipient de l’aigua destil· lada. Posem a escalfar el recipient fins

que assoleixi una temperatura de 75ºC i un cop es situï en aquesta,

mantenim la temperatura constant. En aquest recipient tindrem la base

líquida de la crema.

3.- Prenem la base O/W 1011 i agafem 1000g i els dipositem en el altre

recipient gran. Agafem els 200g de abil cutani i els 80g d’oli de Jojoba i

els afegim amb la base. Aquest recipient també l’escalfem, realitzem el

mateix procés que l’altre recipient gran. En aquest recipient obtindrem la

base oliosa/greixosa de la crema.

4.- Mesclem la base oliosa i la líquida en un sol recipient. I a partir de la

unió de les dos bases haurem de remenar contínuament i uniformement la

mescla fins a que baixi a una temperatura de 40ºC. Hem de remenar

contínuament ja que en aquest pas fem l’emulsió de la crema, és a dir,

mesclem la part greixosa amb l’oliosa per a que quedi uniforme.

66

5.- Mentrestant preparem el dowicil-200 dissolt amb aigua destil· lada en

un vas de precipitats.

6.- Un cop la mescla es troba a la temperatura desitjada afegim el

dowicil-200 aquós i els 9g del perfum dermina3015. Remenem durant

uns 3 minuts més per a que quedi tota la mescla uniforme.

7.- Un cop haguem netejat els pots i taps amb alcohol per a que quedi ven

net. Anem omplint amb l’ajuda d’una cullera els pots i enseguida els

tapem. Netegem els pots pel exterior i ja podem donar com a finalitzades

les cremes hidratants.

PROCÈS GRÀFIC

Ja hem mesclat la base oliosa i la base líquida, a partir d’aquí remenar sense parar.

Els pots ja estan nets i preparats per a omplir-los.

Ja tenim els pots envasats, ara cal posar el precinte i tapar-los.

Llest per a la seva venda

67

5.- Conclusió:

Aquesta fórmula magistral era un preparat oficinal, sense prescripció mèdica.

Aquestes cremes es vendran a la farmàcia. Tot el seu procediment ha estat

laboriós, però desprès el tacte i la olor de la crema hidratant s’agraeix molt.

4.3. Pràctica nº3:

El passat 10 de novembre de 2012 vaig col·laborar amb la Farmàcia Muntaner, per a

realitzar 20 pots de “vapo rub” per a infants.

1.- Objectiu:

Realitzar 20 unitats de ungüent “vapo rub” per a infants.

2.- Fonament teòric:

L’ungüent “vapo rub” per a infants s’utilitza per a alleujar la mucositat de les

vies respiratòries (descongestiu), tot untant-lo a prop de aquestes. Aquesta

fórmula magistral és un producte oficinal.

3.- Material:

ESTRIS:

- 2 vasos de precipitats

- Pinça

- Morter

- Olla

- Balança

- Fogó

- Espàtula

- Culleres

- Pots

- Taps

- Precintes

- Paper de cuina

68

PRODUCTES:

- Lanolina etoxilada 15,00g

- Alcanfor Cristal 12,50g

- Timol 1,30g

- Essència Niauli 7,50g

- Eucaliptol 7,50g

-Vaselina filant 500,00g

- Aigua destil· lada

4.- Procediment:

1.- Agafem un vas de precipitats i afegim una quantitat de 15g de lanolina

etoxilada, amb l’ajuda d’una cullera.

2.- Mesurem 12,50g d’Alcanfor cristal i els aboquem amb una cullera en el

morter, també li afegim el 1,30g de timol i intentem triturar al màxim aquests

productes amb l’ajuda de la mà de morter, ja que són productes sòlids.

3.- Un cop quedin els productes ben triturats li afegim els 7,50g d’essència de

Niauli i els 7,50g d’Eucaliptol. Com que aquests són dos productes líquids,

intentem dissoldre la barreja sòlida per a que quedi homogeni.

4.- Prenem l’altre vas de precipitats i aboquem amb ajuda d’una espàtula els

500g de vaselina filant.

5.- Un cop tenim tots els productes distribuïts en els dos vasos de precipitats i en

el morter. Escalfem al “bany maria” els dos vasos de precipitats. Subjectar el vas

de precipitats amb la lanolina etoxilada amb una pinça a l’olla, per a que no es

vesi res. Un cop la vaselina estigui desfeta, traiem els vasos fora del foc i al vas

de precipitats de la lanolina i la barreja del morter.

6.- Un cop haguem afegit tot hem de remenar la solució, amb l’espàtula,

contínuament.

7.- Prepara tots els pots, taps i precintes. Netejar cadascun amb un paper de

cuina humit d’alcohol, per a que no hi quedi cap resta aliena al producte final.

8.- Amb rapidesa haurem d’afegir el producte als pots amb una cullera. Quan

acabem, tapem els pots amb els precintes i afegim el tap corresponent.

Productes

69

PROCÈS GRÀFIC:

Pas 1. Afegim lo del vas al morter ho dissolem amb l’ajuda del morter i li afegim el timol.

Afegir l’eucaliptol i l’essència de Niauli.

Prenem la vaselina filant.

Posem les dos vasos de precipitats al bany maria.

70

5.- Conclusió:

Com es pot veure en la última imatge, hi ha un pot que té un color diferent als

altres. Això es degut a que no vaig barrejar el producte final mentre envasava.

Per això, al proper producte oficinal que elabori, ja aplicaré aquests nous

coneixements.

4.4. Pràctica nº 4:

El passat 4 de desembre de 2012 vaig col·laborar amb la Farmàcia Muntaner de

Puigcerdà, per a realitzar una fórmula magistral.

1.- Objectiu:

Realitzar el preparat de herbes medicinals.

2.- Fonament teòric:

Aquest preparat d’herbes servirà per a fer infusions antiinflamatòries.

Quan la vaselina s’ha fos, mesclem els components dels dos vasos de precipitats i agitem.

Ràpidament amb l’ajuda d’una cullera aboquem el contingut als seus recipients i a partir d’ara només cal fer alguns retocs.

71

3.- Material:

ESTRIS:

- Balança

- Espàtula

- Vas de precipitats gran

PRODUCTES:

- Menta Piperita 20%

- Salze 20%

- Bedoll 20%

- Harpagofito 20%

- Filipendula ulmaria 20%

4.- Procediment:

1.- Amb l’ajuda de l’espàtula agafem les quantitats necessàries de cada

component.

2.- Aboquem els components al vas de precipitats

3.- Mesclem les herbes, i si hi ha alguna gran la tranquem per a que quedi una

mescla més homogènia.

PROCÈS GRÀFIC

Productes

Mescla final, només falta envasar-la

72

5.- Conclusió:

Amb la elaboració d’aquest preparat he après algunes propietats de plantes

medicinals, de els que he utilitzat i d’algunes altres que tenen les mateixes

propietats.

4.5. Pràctica nº 5:

El passat 29 de desembre vaig anar a la Farmàcia Muntaner de Puigcerdà per a observar

una fórmula magistral: una crema pel nas.

1.- Fonament teòric:

En aquesta fórmula magistral utilitzarem matèries primes que tenen propietats

balsàmiques i anticatarrals, que les trobem en l’essència de Niauli. El mentol té

acció antisèptica, analgèsica local i descongestionant. L’àcid bòric, per últim, té

una acció desinfectant.

2.- Objectiu:

Realitzar la fórmula magistral que servirà per un tractament nasal.

3.- Material:

ESTRIS:

- Morter.

- Espàtula.

- Balança.

- Tub d’envàs.

PRODUCTES:

- Vaselina filant 15gr.

- Vaselina líquida 15gr.

- Àcid bòric 6 gr.

- Gomenol (essència de Niauli) 0,25 gr.

- Mentol cristall 0,1 gr.

4.- Procediment:

1.- Pesar el mentol i triturar-lo. Abocar-lo en el morter.

Productes

73

2.- Pesar el gomenol i dissoldre’l amb el mentol.

3.- Pesar l’àcid bòric i afegir-lo a la barreja anterior.

4.- Afegir la quantitat de vaselina líquida i barrejar-lo amb la mescla.

5.- Afegir la vaselina filant i barrejar bé la mescla per a que es faci l’emulsió.

6.- Envasar el producte final a un tub d’alumini. I afegir l’etiqueta del producte.

PROCÈS GRÀFIC:

Hem mesclat el mentol amb l’essència de niauli.

Li hem afegit l’àcid bòric.

Afegim la vaselina líquida.

Per últim fiquem la vaselina filant i barregem bé per a que es faci l’emulsió.

Ja tenim la crema finalitzada,

Utilitzarem aquest tub d’alumini per envasar la crema.

74

5.- Conclusió:

S’haurà de conservar a temperatures inferiors a 25ºC. El producte té una validesa

de 3 mesos, si es conserva bé. L’aplicació d’aquesta al nas és segons les

indicacions del metge.

Introduïm la crema dins el tub.

Ja tenim la fórmula magistral envasada i etiquetada.

75

4.6. Visita a la Farmàcia Coliseum (Barcelona):

El passat 28 de desembre vaig anar a la Farmàcia Coliseum de Barcelona. Tenia una cita

concertada amb el amo de la farmàcia per a poder visitar el seu laboratori. Aquesta

farmàcia realitza fórmules magistrals per a altres farmàcies que no tenen laboratori

propi.

Cap a les 9:30h del matí vaig entrar a la farmàcia on vaig conèixer en Joan. Em va

portar a l’edifici del costat on el primer pis és el laboratori de la farmàcia.

El laboratori estava dividit en diverses seccions:

- Secció de recepció de Primeres Matèries:

Aquesta secció és un magatzem de les matèries que reben de

la fàbrica. Allà les deixen passar un temps per a comprovar la

seva seguretat i eficàcia, aquest estat de respòs s’anomena

quarantena. Un cop passat aquest temps els productes

rebutjats els tornen a la fàbrica. Els productes que estan

caducats també es dipositen en aquesta secció per a

siguin recollides per una altre empresa.

- Secció de Control i Anàlisi: Aquesta secció està en el

mateix lloc que la secció anterior.

És realitzen les proves d’eficàcia i qualitat de les

primeres matèries rebudes.

76

- Secció d’arxius: Les farmàcies que fan fórmules magistrals han de guardar una còpia

del prospecte, guia d’elaboració i etiquetatge de cada una. També un registre de tots els

productes que tenen, registre de material de laboratori, llibres oficials i de consulta.

- Secció de material d’acondicionament i excipients / Logística:

Aquesta secció de material d’acondicionament i

excipients la trobem repartida per tot els laboratori. És a

dir, tots els productes i excipients els trobem en el

passadís que comunica totes les seccions i dins del

laboratori.

Pel que fa la part de logística trobem tots els envasos per

envasar les fórmules magistrals.

Material d’envasament

77

Productes

- Secció de Plantes

Medicinals: Aquesta secció

és un laboratori però exclusiu

per a fer fórmules magistrals

amb plantes medicinals.

També hi ha una mica de

magatzem en els seus

prestatges.

A dins l’armari

78

- Secció de laboratori: el laboratori està dividit en dos parts. En una part hi havia dues

farmacèutiques realitzant un xarop i l’altre una crema hidratant per a pells seques. En

l’altre part hi ha una altre farmacèutica realitzant càpsules per a la caiguda del cabell.

79

Material de laboratori - Secció de Neteja:

Al acabar la visita al laboratori de la Farmàcia Coliseum, vaig estar parlant amb en Joan

sobre aspectes de les fórmules magistrals i dels seu laboratori.

En la seva farmàcia es realitzen unes 130 fórmules magistrals aproximadament cada dia.

El preparat oficinal més habitual és el tònic del cabell (fórmula del minoxidil) també es

realitzen moltes altres formes farmacèutiques contra la caiguda dels cabell que son les

que tenen més demanda. Realitzen fórmules magistrals per a altres farmàcies, aquestes

els envien el prospecte i altres papers, amb aquesta informació realitzen la fórmula i les

envien amb empreses missatgeres.

Les raons per les quals no desapareixen són perquè les fórmules sempre es fan quan el

metge necessita un fàrmac i no està comercialitzat o quan el pacient necessita un tipus

80

de fàrmac i té al·lèrgia a algun component del medicament comercialitzat. També es

duen a terme ja que és un medicament específic per a un pacient en concret.

Un cop finalitzada la cita a la Farmàcia Coliseum de Barcelona m’acomiado del equip

donant les gràcies per la seva atenció.

81

5. CONCLUSIÓ:

Un cop acabat el treball estan assolits aquests objectius inicials. Pel que fa a la part

teòrica, he conegut les fórmules magistrals en el seu espai temporal i l’estudi sobre

elles, basant-me en fonts d’informació de llibres i pàgines web.

La part pràctica sobre l’elaboració de les fórmules magistrals i la importància d’elles ha

estat assolida ja que he tingut l’oportunitat d’estar present tant en la Farmàcia Muntané

de Puigcerdà com en la Farmàcia Coliseum de Barcelona. També gràcies a ells he trobat

les raons per les que no han desaparegut.

L’últim objectiu, saber el futur de les oficines de farmàcia, no ha estat assolit ja que he

vist que és un tema molt ampli i que es desvia molt de l’estructura del meu treball de

recerca.

Les fórmules magistrals, és un món molt interessant encara que no he pogut descobrir

totes les seves vessants, però la part pràctica és molt agraïda i amb la part teòrica he

pogut conèixer característiques d’elles. Sobre el mètode de treball d’investigació dir que

és una forma molt interessant d’aprendre ja que parteix del teu interès i així tens una

doble motivació alhora d’aprendre conceptes nous.

Per a la seva ajuda vull donar agraïments a la Núria Muntané Manaut, farmacèutica de

la Farmàcia Muntané (Puigcerdà). Per a la seva guia durant el treball de recerca a

l’Albert Rabassa, tutor del meu treball de recerca. Per el seu recolzament moral a la

meva família i Ignasi Plaza. Per concedir-me la cita a la visita al seu laboratori, a la

Farmàcia Coliseum de Barcelona. Per facilitar-me informació a la Cristina Salinas

Becerra. Per la seva ajuda bibliotecària, a l’equip de la Biblioteca Comtat de Cerdanya

(Puigcerdà) i per últim però no menys important, els meus amics per tot el seu suport.

Com a perspectives d’aquest treball de recerca amb els propers coneixements que

obtindré en un futur ,m’agradaria ampliar-lo.

Amb el que he après elaborant aquest treball, m’ha fet acabar de decidir sobre la carrera

universitària que cursaré, Farmàcia.

82

6. FONTS D’INFORMACIÓ:

Llibres:

ESTEVA de Sagrera, Juan. Historia de la farmacia. Barcelona: Ars Medica, cop.2006

Col·laboració especial: José González Núñez.

Elaboració de fórmules magistrals: criteris generals. Barcelona: Generalitat de

Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1990.

Pàgines web:

¿Què sabe sobre formulación magistral? International Society of Pharmceutical

Compounding. Traduït al català per Dr. Diego Marro Ramon.

<http://compoundingtoday.com/WhitePapers/doc/Que_Sabe_sobre_Formulacion_Magis

tral.pdf > [ Consulta juliol 2012].

Farmàcia. Wikipedia. <http://es.wikipedia.org/wiki/Farmacia> [Consulta agost-

setembre 2012].

Etimologia de Farmacia. <http://etimologias.dechile.net/?farmacia> [Consulta agost

2012]

Evolución històrica de la farmacia. Entrefarmacèuticos.

<http://www.entrefarmaceuticos.com/index.php/articulos/historia-de-la-farmacia/83-

evolucion-historica-de-la-farmacia.html> [Consulta setembre-octubre 2012]

PÈREZ-FONTÁN, María José. Historia de la farmacia.

<http://historiadelafarmacia.perez-fontan.com/cap_1.html> [Consulta octubre-

noviembre 2012]

Fórmula Magistral, Wikipedia.

<http://es.wikipedia.org/wiki/F%C3%B3rmula_magistral> [Consulta ocutbre 2012]

83

LLADÓS, Joan R. Breve historia de los medicamentos. Dempeus per al salut pública. <

http://dempeusperlasalut.wordpress.com/2011/03/10/breve-historia-de-los-

medicamentos/> [Consulta desembre 2012]

Introducción a la formulación magistral. Mc Graw Hill < www.mcgraw-

hill.es/bcv/guide/capitulo/844816928X.pdf> [Consulta novembre 2012]

84

7. ANNEX:

� Exemple de guia d’elaboració de fórmules magistrals:

85

� Exemple d’etiqueta de fórmula magistral:

� Prospecte de fórmula magistral:

86

� Fitxa de calibració del material del laboratori:

FITXA DE MANTENIMENT I CALIBRACIO D’EQUIPS

DESCRIPCIÓ

Equip / Instrument:...............................................................................................................................................

Fabricant:.......................................Telèfon:............................................ Núm. de sèrie:................................

Localització habitual: ...............................................Data d’adquisició: ..............................................................

DADES TÈCNIQUES

Rang de la mesura: ...................................................Unitat d’escala: ................................................................

Altres dades d’interès:................................................................................................................................

DADES CALIBRATGE ���� Tolerància admissible (± ) / VERIFICACIÓ ����

Tipus: externa � (empresa:..............................)interna �, responsable:

Període de validesa del calibratge/verificació:...................................... mesos.

DADES DE MANTENIMENT:

Tipus : externa � (empresa:..............................)interna � ,responsable:................................

Periodicitat: ..........................................................................................................................................................

REGISTRE DE CALIBRATGE/ VERIFICACIÓ / MANTENIMENT / AVARIES

Operació Data Responsable Cost

Estat (Conf. / no

conf.)

OBSERVACIONS: