Treball d'anticipació Lectura Ortografia Morfosintaxi Lèxic Llengua i

Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4

Treball d’anticipació Índex Índex Índex Índex

Lectura

«El cervell s’adapta a Internet»F. Bracero

comprensió i expressió

Groucho i Chico, advocats. Els guions radiofònics dels germans Marx


«Tinc vint-i-vuit anys...»J. Saramago


«7 Visions de l’Índia»


Ortografia

Morfosintaxi

Lèxic

Llengua i societat

Morfosintaxi

L’oració simple i l’oració composta.Subjecte i predicat

Racó de repàs

Expressions llatines. Vocalisme. Gènere de l’adjectiu

Morfosintaxi

Els pronoms febles. Combinacions pronominals

Racó de repàs

Manlleus. Connectors. La hac. El nombre del substantiu

Morfosintaxi

Els verbs irregulars. Ora-cions exhortatives. Les perífrasis verbals.

Racó de repàs

Neologismes. Connectors. La essa

Morfosintaxi

Oracions coordinades, juxtaposades, subordinades.

Racó de repàs

Tabú lèxic. Connectors. La b i la v

Taller deproducció

El reportatge

Llenguatge, redacció i estil en els reportatges

Textos dialogats

L’habilitat d’escoltar

Monòlegs i soliloquis

Fer una lectura dramatitzada o recitar un poema

Narrativa de viatges

Què és un bon escrit?

Prova decompetènciesbàsiques

Prova Prova Prova Prova

Oficis de llengua Assessora lingüística Lingüista computacional Lexicògrafa Editor

UNITAT D

E MOSTRA

Unitat 5 Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9

Índex Índex Índex Índex Índex

«No enterreu encara el llibre»U. eco


«La poesia»M. A. Salvà


«Ets pols i a la pols tornaràs... De la matèria de l’ésser humà»J. caSanova i roca


«Llibre d’estil»vilaweB


«Anatomia d’un somriure verdader»C. Zimmer


Morfosintaxi

Subordinades substantives, adjectives i adverbials

Racó de repàs

Eufemismes. Les oclusives. Els determinants

Llengua i societat

Llengua en societat. Mul-tilingüisme. Coneixement de llengües

Racó de repàs

Habilitació. Connectors. Lèxic conflictiu. La m i n

Literatura

Finals del segle xix i prin-cipis del segle xx

Racó de repàs

Barbarismes. Connectors. Lèxic conflictiu. L’apòstrof

Literatura

Inicis del segle xx

Racó de repàs

Arcaismes. Connectors. Lèxic conflictiu.

Literatura

Finals del segle xx i inicis del segle xxi

Racó de repàs

Derivació i composició. Connectors. Lèxic conflictiu. La g, j, x, ix. Gènere i nombre

Textos d’opinió

Escriure un bon text d’opinió

Poesia

La veu

Divulgació científica

Estructurad’un treball acadèmic

Llibres d’estil Difusió del pensament

Prova Prova Prova Prova Prova

Correctora Lingüista forense Inventor de jocs Redactor Investigadora

Referències bibliogràfiques

UNITAT D

E MOSTRA

10

Internet s’adapta a les persones o les persones s’adapten a Internet? Et sembla que l’ús d’Internet i els mòbils estan canviant les capacitats de les persones? Creus que les eines digitals faciliten res a les persones? Hi veus cap inconvenient? Quins avantatges penses

que aporten? Ens exigeixen res? Què hi guanyem? Hi podem perdre res?El text que llegiràs respon algunes d’aquestes preguntes. Comprova-ho!

Si un dia necessiteu aclarir una simple equació i no recordeu com es fa, n’hi haurà prou que des-carregueu al mòbil una aplicació com PhotoMath. Només haureu d’apuntar amb la càmera la pàgi-na on hi hagi l’equació i el software resoldrà la incògnita. Encara més: us mostrarà els passos de la resolució del problema. Fantàstic, oi? Potser no tant.

Més enllà de la fascinació1 i la rapidesa que ens ofereix la tecnologia, una qüestió com aques-ta fa que ens plantegem com ens han canviat Internet i els mòbils. «El que hem perdut és l’ha-bilitat de resoldre els problemes en profunditat», afirma la columnista i escriptora nord-americana Maggie Jackson. Jackson assegura que «la forma en què vivim desgasta la nostra capacitat d’aten-ció perceptiva, sostinguda i profunda». «Mentre cultivem una vida de distracció –observa– per-dem la nostra habilitat per crear i preservar2 saviesa i anem cap a una era d’ignorància que, paradoxalment3, neix enmig de l’abundància de coneixement i connectivitat.»

Un dels autors que van observar d’una ma-nera crítica com Internet i la tecnologia havien canviat els nostres hàbits de consum mediàtic i cultural va ser Nicholas Carr, que el 2010 va pu-blicar a The Atlantic un article molt celebrat titulat «Google ens està tornant estúpids?». En aquest article exposava que ell mateix i alguns dels seus col·legues havien alterat4 els seus «hàbits men-tals». En una de les seves descripcions, Carr as-

senyala que va començar a detectar canvis en el propi comportament el 2007. «La manera com funcionava el meu cervell semblava que estava canviant. Va ser llavors quan em vaig començar a preocupar perquè era incapaç de parar atenció a una sola cosa durant més de dos minuts», explica. Segons la seva opinió, la ment que ens caracte-ritzava fins fa uns anys era «calmada i concentra-da, sense distraccions». Ara, en canvi, «a la ment lineal l’està desplaçant una nova classe de ment que vol i necessita rebre i disseminar5 la informa-ció en esclats curts, descoordinats, freqüentment encavalcats –com més ràpid millor–», sentencia.

El cas de la psicòloga Sherry Turkle és molt diferent. El 1995 era una de les grans defensores de la forma en què Internet i la tecnologia trans-formarien les nostres ments. En aquell temps, creia que «l’experiència digital» només serviria per «enriquir la nostra vida real». La seva per-cepció ha canviat. Aquesta experta es va convertir

El cervell s’adapta a Internet

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

L’atenció es dispersa davant l’allau d’estímuls informatius i pantalles

UNITAT D

E MOSTRA

11

en un gran referent entre els defensors del món hiperconnectat que ens ofereixen Internet i les xarxes socials. El pas del temps ha transformat la seva opinió. «Aquests petits dispositius que por-tem a la butxaca –assegura Turkle– són tan po-derosos psicològicament que no només canvien el que fem, sinó que també canvien el que som.» Segons la seva opinió, amb el mòbil «som el que volem ser». Per això, «sacrifiquem converses per connexions».

Per Turkle, tot això «posa en risc la nostra ca-pacitat de reflexió». La nova manera de ser no és «penso, aleshores existeixo» de René Descartes,* sinó el «comparteixo, aleshores existeixo» de Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, la xar-xa social que agrupa més possibles connexions humanes: uns 1 400 milions d’usuaris registrats dels 7 200 milions existents en el món.

Una altra experta, Amber Case, que es de-fineix com a «antropòloga cíborg», és més opti-mista respecte al panorama futur que ens espera, perquè a tot el magma6 d’Internet «hi ha comu-nicació humana, només que es realitza de forma diferent» de com es feia fa uns anys. «Estem aug-mentant la nostra humanitat –explica– i la capa-citat de connectar-nos més amb altres malgrat la geografia.»

També té una perspectiva positiva d’aquests canvis en el consum mediàtic i cultural Mònica Figueras Maz, doctora en Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra i sociòloga. «Canvien els formats i els mitjans. Els processos i les neces-sitats que hi ha són els mateixos. Sí que és cert

que hi ha molta preocupació –observa–, però per a mi és indiferent. És una forma diferent d’apre-nentatge. Ni millor ni pitjor.» Des de la seva ex-periència, «no està demostrat que lectures més profundes aconsegueixin millor el seu objectiu». Per aquesta experta, cal tenir en compte que a la nostra era «el saber ja no és unidireccional. El sa-ber és mosaic», afirma.

La professora Amalia Creus, que dirigeix el grau de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), adverteix que «el món i la so-cietat en general són molt més multitasca. Així funciona. Pensem d’una manera fragmentada, connectant informacions que són molt disper-ses». Però creu que això no justifica renunciar al pensament més reflexiu i profund d’altres èpo-ques. «Hem de ser capaços –proposa– de crear espais amb un pensament més lent, més crític.» El panorama des d’aquest punt de vista és que s’ha iniciat una era en què «tenim molt a fer». «Hi ha un accés il·limitat a la informació, però també és un moment en què la vida útil de la in-formació és extremament curta», planteja Creus.

Alguns experts alerten que els mòbils ens han creat la il·lusió que mai no ens trobem sols, encara que la comunicació entre persones sense aquests telèfons és menor que abans. El temps dirà si hi guanyem res.

Francesc Bracero. La Vanguardia,

14 desembre 2014 (adaptació)

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100

105

110

Indica el número de la paraula del text que correspon a cada un d’aquests significats:

Infereix

escampar

conservar

canviat, modificat

que sembla contradictori

pòsit, sediment

atracció

LECTURA 1

UN

ITA

T

* René Descartes (1596-1650), considerat el pare de la filosofia moderna.

UNITAT D

E MOSTRA

12

Comprensió i expressió

Extreu

1. Anota la idea principal que transmet cada unade les persones que donen testimoni en aquestreportatge.

Redacta

2. Proposa una redacció nova per a les 60 primeresparaules del reportatge en què evitis adreçar-te al lector amb el tractament directe.

Identifica

3. Apunta tota la informació del reportatge quet’hagi resultat nova i que no sabies abans de llegir-lo.

Distingeix

4. Fes dues llistes amb els aspectes positius inegatius d’Internet a partir de la informació que aporta el text i de la teva òptica personal.

Pregunta5. Elabora les deu preguntes que faries per saber

els hàbits que tenen les persones que coneixesen relació amb l’ús d’Internet.

Comenta

6. Explica en 50 paraules la metàfora «El saber ésmosaic».

Contrasta7. Indica amb quines informacions del text

t’identifiques. Contrasta-les amb les de la restade la classe.

Imagina

8. El reportatge exposa algunes idees sobre comera el món abans d’Internet. Aporta tres idees decom t’imagines el futur en relació amb internet.

Escolta http://qr.teide.eu/0081

9. Escolta l’opinió de l’articulista i redacta’n unresum d’unes 50 paraules.

10. Explica la diferència entre els pensamentssegüents:

• «Penso, aleshores existeixo.»

• «Comparteixo, aleshores existeixo.»

• Mònica Figueras

• Nicholas Carr

• Maggie Jackson

• Amalia Creus

• Amber Case

• Sherry Turkle

Distingeix

UNITAT D

E MOSTRA

L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat 13

1

UN

ITA

T

L’oració simple i l’oració composta

Una oració és un grup de paraules disposades en un ordre determinat que transmeten un significat lògic i complet. És indispensable, però, que contingui un verb en forma personal. Quan n’hi ha un del sol, parlem d’oració simple; i si n’hi ha més d’un, d’oració composta.

Ara vinc! → simpleEscolta, mira i no xerris gaire! → composta

Morfosintaxi L’oració

Una frase és una expressió que té sentit complet, però mancada de verb en forma personal. Una proposició és cadascuna de les parts d’una oració composta.

La història d’una llengua irreductible.frase

Escolta, mira i no xerris gaire!proposició proposició proposició

recorda

1. Digues de quin tipus són els sintagmes subratllats del text següent:

SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep

On són les persones més isolades del món?

Si existís (1) un rànquing oficial dels grups humans (2) més isolats del món, probablement (3) el primer lloc l’ocu-parien els habitants (4) de l’illa Sentinel del Nord, a l’arxipèlag de les Andaman (oceà Índic). Fora de la fama (5) quetenen d’esquius i aguerrits, poc se’n sap d’aquesta gent, que viu en un territori una mica més petit que Formentera.

Amb aquesta targeta de presentació (6) és normal que ningú no s’hagi atrevit a estudiar-los a fons. Tot i així, s’hadocumentat que viuen de la caça i de la recol·lecció, fet que els situa en el grau més rudimentari (7) en termesd’evolució cultural. El seu utillatge (8) és reduït: arcs, fletxes, arpons i javelines per caçar, canoes per pescar a lesalbuferes, i senzills recipients fabricats amb elements vegetals (9). També tenen algunes eines de ferro fabricadesamb materials reutilitzats de vaixells embarrancats en esculls propers (10). Se suposa que la seva llengua deu estaremparentada amb les altres que es parlen a l’arxipèlag, però fins i tot això és un misteri.

Un cens elaborat el 2001 va poder comptabilitzar trenta-nou individus d’aquesta societat, però es calcula que laseva població ronda les dues-centes cinquanta persones. Tot i que l’illa forma part d’un dels «territoris de la Unió», que administra directament el Govern federal de l’Índia, és de facto un territori independent (11).

Roger costa. Sàpiens (15 juliol 2014) <http://www.sapiens.cat>

Comprova-ho

UNITAT D

E MOSTRA

Morfosintaxi

Subjecte i predicat

L’oració està formada per dos components bàsics: un subjecte (SN), que té com a nucli un nom o pronom, i un predicat (SV), que té com a nucli un verb.

En Patufet farà una entremaliadura cada setmana.SN (subjecte) SV (predicat)nucli (nom): Patufet nucli (verb): farà

Nosaltres no ho explicarem a ningú.SN (subjecte) SV (predicat)nucli (pronom): Nosaltres nucli (verb): explicarem

El subjecte

El subjecte pot tenir totes les estructures equivalents a un SN, és a dir, pot estar format per un nom, un pronom, una oració subordinada o qualsevol mot substantivat que faci de nucli. Aquest nucli sovint va acompanyat de determi-nants i complements que el caracteritzen i completen.

La nau arribà a Mart dues hores després d’enlairar-se. SN

Ell serà el pilot i tu faràs de copilot.pronom pronom

Qui tingui més son que dormi més! oració subordinada

Rectificar és de savis.mot substantivat

Per poder parlar d’oració, és fona-mental que les dues parts, el sub - jecte i el predicat, concordin en nombre i persona. En cas contra-ri, no és una oració.

recorda

4. Relaciona els subjectes subratllats amb l’estructura que els correspon.

a) M’agrada l’olivada.

b) Les olives verdes són més bones que les negres.

c) El sopar és a taula!

d ) T’ho han dit ells?

e) M’esgota que em facin córrer per la muntanya.

f ) Nosaltres també hi estem convidats?

g) Fumar és un hàbit poc saludable.

h) Qui no es posa les sabates balla descalç.

2. Digues quins dels enunciats següents són oracions i quins no ho són:

a) En David ja sap sumar, restar i dividir.

b) I tu, ja en sabeu?

c) Si portessis menys llibres a la motxilla, no us farien mal l’esquena.

d ) Si en Juli no corre més, arribarem l’últim.

e) Passi, passi, que veurà el piset!

3. Esmena els errors de concordança de l’activitat anterior.

Comprova-ho

Comprova-ho

SN

pronom

oració subordinada

mot substantivat

L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat14

UNITAT D

E MOSTRA

15

L’ORACIÓ 1

UN

ITA

T

L’oració simple i l’oració composta • Subjecte i predicat

El subjecte el·líptic i les oracions sense subjecte

Sovint el subjecte d’una oració no hi apareix perquè se sobreentén. Aquest subjecte s’anomena el·líptic.

(ells) Com es repartien el botí?

(nosaltres) Us proposem cinc visites culturals a les capitals europees.

(ells) Han trobat un sarcòfag exquisidament decorat.

Hi ha oracions, per contra, que no tenen subjecte en les quals el verb és usat en tercera persona del singular com a impersonal:

• Els verbs impersonals naturals relacionats amb el clima (nevar, llampegar, pedregar...):

Ni plou, ni neva, ni trona!

Si pedrega tant... posa’t un casc!

• Els verbs impersonals gramaticals: haver-hi, amb un significat equivalent a ‘existir’; fer, quan es refereix al temps meteorològic (fer calor, bon temps, fred...), i ser amb valor temporal (ser aviat, tard, d’hora...).

Al portal de casa hi ha un policia que pregunta per vostè.

Fa un fred que esgarrifa!

A les vuit... és massa tard o massa d’hora?

• Construccions impersonals amb la partícula se:

Es condueix segur amb aquest cotxe.

S’esmorza a les vuit i es dina a les nou.

5. Subratlla els verbs i identifica el subjecte de les oracions següents. En cas que sigui el·líptic, indica’l entre parèntesis; en cas que sigui impersonal, digues de quin tipus és.

Comprova-ho

a) S’aturà davant del semàfor.

b) Glaçarà aquesta nit?

c) En aquest text hi ha dues paraules que no conec.

d ) Es viu bé a Palamós.

e) Fa sol, però fa fred.

f ) Cada matí passeja per la Rambla.

g) Es critica a tothom en aquest bar.

h) Plou o fa sol?

i ) Per Reis vull un globus terraqüi i un patinet.

j ) Em provoca mal de cap.

k) Participen en una cursa d’alta muntanya.

l ) Guanyarà la cursa.

m) Se sol fer així.

n) Se’n va anar quan vaig arribar.UNITAT D

E MOSTRA

16

Morfosintaxi


El predicat

El SV (predicat) és, juntament amb el SN (subjecte), un dels components bà-sics de l’oració.

El nucli del SV és el verb, que pot anar acompanyat d’altres elements, els complements verbals, que el completen.

El predicat nominal i el predicat verbal

Segons el vincle que hi ha entre el verb i els seus complements, els predicats es classifiquen en copulatius i predicatius.

• Els verbs copulatius són els verbs ser, estar i semblar. Aquests verbs no tenen una significació plena, només fan d’enllaç entre el subjecte i el com-plement (atribut). El predicat d’una oració que té com a nucli un verb co-pulatiu s’anomena predicat nominal.

L’edifici és de formigó.

La camisa del nuvi està tacada d’allioli.

La pell de l’actriu principal sembla de porcellana.

L’ús dels verbs ser i estar no és equivalent.

Cal usar ser:

• Quan significa ‘ser-hi’ o ‘haver-hi’.

Sou a la farmàcia o al supermercat?

• Quan indica el lloc on està situada una cosa o una persona sense preci-sar-ne la durada.

No sé on són els llençols nous.

• Quan va seguit d’un adjectiu que indica una qualitat permanent.

En Josep és sociable.

Cal usar estar:

• Quan va seguit d’un adjectiu o d’un gerundi que indiquen qualitats no permanents.

Està escrivint una carta de presentació.

• Quan indica el període de temps d’estada en un lloc.

Us estareu deu minuts més a la cua!

i més…

6. Corregeix els verbs ser i estar sempre que sigui necessari.

a) La Roser està resolent l’enigma!

b) Serem dues setmanes a la Toscana.

c) En Pere i l’Oriol són asseguts a la terrassa.

d ) En Santi sempre va estar un home atractiu.

e) Sé on està el que busques...

f ) Ja està tranquil, s’ha adormit.

Atreveix-t’hi

UNITAT D

E MOSTRA

17

L’ORACIÓ 1

UN

ITA

T


• Els verbs predicatius són tots els verbs excepte els copulatius. Tenen una significació completa i es refereixen a una acció o a un estat del subjecte. El predicat d’una oració que té com a nucli un verb predicatiu s’anomena predicat verbal.

Jugarem al parxís, a dames i al dòmino.

Apunta i... dispara!

Xutà a porteria i marcà un gol!

Els verbs predicatius es classifiquen en transitius o intransitius segons que admetin o no un complement directe.

– Transitius:

Han descobert una cova a Sils. CD

Farcirem l’ànec amb prunes i pinyons! CD

– Intransitius:

La caldera s’ha espatllat.No caminis per les roques, Pere!

7. Indica si els verbs subratllats són predicatius o copulatius.

a) Quina és l’obra d’art més cara de la història?

b) La Clara pinta retrats de personatges històrics.

c) Restaura mobles antics.

d ) No t’enfilis a la finestra!

e) Aquest retrat sembla una fotografia.

f ) Quan estiguis llest, engega el cotxe!

8. Indica si els verbs subratllats tenen un ús transitiu o intransitiu.

Comprova-ho

a) Tots els camins porten a Roma.

b) Porteu les eines al jardí!

c) Ronco molt?

d ) Somies truites!

e) Somies despert!

f ) Espero notícies teves!

g) Cauen gotes del sostre.

h) Si caus a l’aigua, et mullaràs el vestit.

i ) Brindem?

j ) Li vaig brindar la meva ajuda.UNITAT D

E MOSTRA

18

Morfosintaxi


Els complements verbals

Hi ha set tipus diferents de complements verbals:

• Complement directe (CD)

Els millors especialistes responen les preguntes clau.

• Complement indirecte (CI)

Trucarem als millors especialistes.

• Atribut (Atr)

En Ferran és el millor cirurgià plàstic.

• Complement predicatiu (CPred)

La Laia sovint es mostra distant amb el públic.

• Complement de règim verbal (CRV)

Els estudiants accediran a la Universitat pel carrer Foment.

• Complement circumstancial (CC)

Cobrarem la paga doble al mes de juny?

• Complement agent (CAg)

El gos petaner ha estat acollit per la família del cinquè.

El complement directe

El complement directe (CD) acompanya els verbs transitius ( VT ) i en precisa i completa el significat. Els verbs transitius de vegades necessiten dur obligatò-riament CD per tenir un significat complet:

Sempre llenço les escombraries al contenidor. → ús transitiu

Reviseu l’examen abans de donar-lo al professor. → ús transitiu

Cull les patates de l’hort. → ús transitiu

La seva amiga li va recomanar que sortís més. → ús transitiu

Altres verbs, en canvi, poden portar-ne o no: el CD és opcional.

Els alumnes llegeixen. → ús intransitiu

Els alumnes llegeixen molt. → ús intransitiu

Els alumnes llegeixen una notícia. → ús transitiu

9. Subratlla els CD de les oracions següents.

a) No veig a ningú!

b) Veus els peixos de colors?

c) Diu que la realitat supera la ficció.

d ) Ens aplaudiràs, a nosaltres?

e) Obri la caixa forta i doni’m els diners!

Comprova-ho

UNITAT D

E MOSTRA

19

L’ORACIÓ 1

UN

ITA

T


Generalment, el CD va unit al verb sense preposició. Hi ha alguns casos ex-cepcionals en què pot anar precedit de la preposició a:

• Davant d’un pronom personal tònic:

No saludo la Laura, sinó a tu.

• Davant dels pronoms tots, tothom i ningú l’ús és opcional:

No saluda ningú. / No saluda a ningú.

El CD pot presentar quatre estructures:

• SN

La professora felicità els alumnes.

• SPrep (excepcionalment davant d’alguns pronoms)

La professora felicità a tothom.

• Pronom feble (substitueix el CD en forma de SN o d’oració subordinada)

La professora felicità els alumnes. → La professora els felicità.

• Oració subordinada substantiva

Els pagesos han declarat que han perdut tota la collita.

10. Subratlla els CD i suprimeix la preposició a sempre que no sigui correcta.

a) Fotografiaré al noi de la camisa verda.

b) Fotografiaré a tothom que porti camisa verda.

c) No vol veure a ningú!

d ) No vol veure a la Glòria!

11. Transforma les següents oracions actives en passives i subratlla el CD de les actives i el subjecte pacient de les passives:

a) L’Anna Maria subjectava la javelina amb força.

b) En Joan no recorda els fets amb detall.

c) L’escriptor despertà la imaginació dels lectors.

d ) El cap de l’exèrcit ha augmentat els efectius militars.

Comprova-ho

12. Completa els espais buits amb un CD que respecti l’estructura indicada entre els parèntesis.

a) Mou la fitxa, mou ! (pronom)

b) Corregeix (SN) i reescriu el text!

c) Reuneix (SPrep) a la sala d’actes.

d ) Ens comentà (O sub. subst. de CD)

Atreveix-t’hi

Una bona manera de reconèixer el CD és transformar l’oració activa en passiva: el CD passarà a fer de subjecte pacient, i el subjecte de l’oració activa passarà a fer de complement agent, introduït per la preposició per.

O activa → L’Arnau rega un ficus. Subj CD

O passiva → Un ficus és regat per l’Arnau. Subj pacient CAg

recorda

UNITAT D

E MOSTRA

20

Morfosintaxi


El complement agent

El complement agent (CAg) apareix únicament a les oracions passives i és qui realitza l’acció del verb.

• Sempre va unit al verb mitjançant la preposició per.

El fugitiu ha estat capturat pels Mossos d’Esquadra.

El complement agent pot presentar dues estructures:

• SPrep (preposició per + SN)

Els controls han estat corregits per la professora.

• Oració subordinada substantiva (preposició per + oració)

La pel·lícula ha estat criticada per qui feia de públic.

Per tal de transformar una oració activa a passiva cal tenir present que el sub-jecte passa a ser el complement agent i el CD passa a ser el subjecte pacient.

Els Mossos d’Esquadra han capturat el fugitiu. Subj CD

El fugitiu ha estat capturat pels Mossos d’Esquadra.Subj pacient CAg

L’oració passiva es construeix amb el verb ser (en el mateix temps verbal en què estava el verb de l’oració activa) seguit del participi passat del verb de l’oració activa.

Oració activa: han capturat (pretèrit perfet)

Oració passiva: ha estat (pretèrit perfet) + capturat (participi)

recorda

13. Digues quines de les oracions següents són passives i quines són actives. Subratlla el CD de les actives i el CAg de les passives. A continuació, transforma les oracions actives en passives i les oracions passives en actives.

a) Els mitjans han difós un nou comunicat.

b) El carrer ha estat tallat per un vianant.

c) Els guanyadors del certamen literari foren aclamats pel públic.

d ) L’acusat fou absolt pel jutge.

e) El guionista ja ha escrit l’últim episodi del serial.

Comprova-ho

UNITAT D

E MOSTRA

21

L’ORACIÓ 1

UN

ITA

T


El complement indirecte

El complement indirecte (CI) indica la destinació o la finalitat del verb. Pot acompanyar verbs transitius i intransitius.

Va pispar la cartera al metge.

He trucat a la Sílvia per demanar-li els apunts.

El complement indirecte pot presentar tres estructures:

• SPrep (preposició a + SN)

La Joana ofereix cafè als convidats.

• Pronom feble (Que substitueix el SPrep o l’oració subordinada substantiva de relatiu).

La Sílvia els ofereix cafè (als convidats).

La Sílvia li ofereix cafè (al convidat).

• Oració subordinada substantiva (preposició a + oració)

El metge fa receptes a qui en necessita.

Fa classes de repàs a qui no entén la lliçó.

El complement de règim verbal

El complement de règim verbal (CRV) és el complement exigit per alguns verbs. Sempre va introduït per una preposició que ve imposada o regida pel verb (a, de, en, amb, contra, sobre...). Sense aquest complement, l’oració no té sentit i, per tant, no és gramatical.

En Joan s’ha especialitzat en medicina interna.

*En Joan s’ha especialitzat. (incorrecta)

14. Identifica els complements indirectes de les oracions següents i digues quina estructura tenen: SPrep, pronom feble o oració subordinada de relatiu.

a) Expressarem la nostra opinió al director.

b) Li van regalar tres caixes de cava.

c) Els comunicarem el nostre punt de vista.

d ) He repartit propaganda a qui he trobat.

Comprova-ho

UNITAT D

E MOSTRA

22

Morfosintaxi


El CRV pot presentar quatre estructures:

• SPrep (preposició + SN)

Es fa amb tothom.

• Pronom feble

Se n’adonà (dels seus errors).

Hi apel·là (contra l’interlocutor).

• Oració introduïda per la conjunció que.

Confiava que l’oncle Martí li curaria la ferida.

• Oració introduïda per les preposicions a/de + infinitiu.

Es penedeix d’haver copiat a l’examen.

S’acostuma a llevar molt d’hora.

La preposició se suprimeix quan el CRV és una oració introduïda per la conjunció que:

Confio en els teus poders!

Confio que assistiu sempre a classe.

*Confio en que assistiu sempre a classe. (incorrecta)

recorda

15. Identifica i ratlla les preposicions incorrectes que introdueixen els CRV.

a) M’he oblidat de que hem d’afegir brou a l’arròs.

b) S’ha entossudit en que ha d’acabar la novel·la avui.

c) Ens hem adonat que hem perdut les claus.

d ) S’ha acostumat a que li portin la motxilla.

Comprova-ho

Els verbs que regeixen la preposició en, davant un infinitiu, han de substituir-la per a/de.

Ell pensa a/de recollir la roba.

recorda

16. Substitueix les preposicions incorrectes que introdueixen els CRV subratllats per d’altres que siguin correctes.

a) Confio en la teva bona voluntat.

b) L’experiment consisteix en mesclar diverses substàncies tòxiques.

c) Parlo de viure en una altra ciutat.

d ) M’he entossudit en celebrar el meu aniversari dos mesos abans de la data establerta.

Atreveix-t’hi

UNITAT D

E MOSTRA

23

L’ORACIÓ 1

UN

ITA

T


L’atribut

L’atribut (Atr) és un complement exclusiu dels verbs copulatius (ser, estar i semblar) i indica una qualitat o un estat del subjecte, amb el qual sovint con-corda en gènere i nombre.

El teu invent és força enginyós. Subj Atr

Els teus invents són força enginyosos. Subj Atr

Els verbs copulatius actuen de nexe o enllaç entre el subjecte i el predicat i, a diferència dels predicatius, no aporten informació, ja que no tenen significat propi. Són intransitius i, per tant, no duen mai CD.

Els verbs ser, estar i semblar no sempre duen un atribut; sovint van acompanyats d’un complement circumstancial de lloc o de temps. Cal, per tant, no confondre’ls.

On són els teus pares? Són a la Xina de viatge. → Hi són. CC lloc CC lloc

Els meus pares adoptius són de la Xina. → Ho són. atribut atribut

recorda

17. Assenyala els subjectes i els atributs de les frases següents. Comprova que concordin en nombre i persona.

a) La seva crònica és àgil i directa, amb continus exercicis de preguntes i respostes.

b) El claustre menor restaurat és plenament renaixentista.

c) Gestos com aquests són valents, desinteressats i generosos.

d ) Els soldats estan cansats, les dones semblen exhaustes.

18. Digues si els complements subratllats són atributs o bé complements circumstancials.

a) Els guanyadors s’estaran a l’Hostal Agustí, durant dues nits amb l’esmorzar inclòs.

b) Els guanyadors seran rebuts pel Comitè Organitzador.

c) Hem estat a l’Amèrica Central i t’he portat aquesta escultura, que és de Costa Rica.

d ) Com que sóc molt de casa, sempre estic a casa.

Comprova-ho

Atreveix-t’hi

UNITAT D

E MOSTRA

24

Morfosintaxi


Sovint es confon el CPred amb el CC de manera, ja que tots dos complements responen la pregunta com? La prova de concordança permet distin-gir-los: el CPred concorda en gènere i nombre amb el sub-jecte o amb el CD, mentre que el CC de manera, no.

En Joan arribà atabalat. CPred

En Joan arribà a corre-cuita. CC manera

recorda

L’atribut pot presentar set estructures:

• Adjectiu

Sembles despistat, però ets més llest que la gana!

• SN

Vosaltres sou un exemple a seguir.

• SPrep

La botifarra negra és de carn de porc.

• Adverbi o locució adverbial

Esteu com un llum!

Em sembla molt bé!

• Pronom tònic

Els alumnes de 4t C sou vosaltres.

• Pronom feble

La Terra ho és (de rodona)?

• Oració subordinada substantiva

El pallasso Tomàs era qui ens feia riure.

El complement predicatiu

El complement predicatiu (CPred) és un complement semblant a l’atribut, ja que indica qualitats o estats del subjecte o del complement directe i hi con-corda en gènere i nombre. Els verbs copulatius ser, estar i semblar no poden portar aquest tipus de complement.

La Joana es quedà quieta (Subj / CPred)

Es deixà la porta oberta (CD / CPred)

El complement predicatiu pot presentar sis estructures:

• Adjectiu o participi

L’Oriol va caure marejat.

• SN

Nomenarem l’Ignasi català de l’any.

• SPrep, introduït per les preposicions de, per o a + SN

Em prens per un ximplet?

• Pronom feble

Sempre vas impecable! → Sempre hi vas!

• com (a) + SN

Us van acollir com a germans.

• Preposició + oració subordinada substantiva

El busquen pel que va fer.UNITAT D

E MOSTRA

25

L’ORACIÓ 1

UN

ITA

T


El complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) expressa les circumstàncies que envolten l’acció del verb. No és un complement obligatori i, per tant, es pot eliminar. No és un element imprescindible perquè l’oració tingui sentit. Sovint es poden moure de posició i en una mateixa oració n’hi pot haver més d’un.

Ahir vam anar a menjar cargols amb allioli al restaurant amb la teva neboda.CC temps CC lloc CC companyia

El complement circumstancial pot presentar sis estructures:

• Adverbi

No sé si vindré aviat o tard.

• Locució adverbial

El vaixell navegava a la deriva.

• SPrep

Ens veurem a la cafeteria!

19. Identifica els atributs i els complements predicatius d’aquestes oracions:

a) Estem impressionats amb les teves notes.

b) Es quedà plantada davant del jutge.

c) Sembla intel·ligent, però no ho és.

d ) Mostrava satisfeta les arracades d’or que s’havia trobat.

e) Duia el seu lema imprès a la samarreta.

f ) Quan siguis gran, seràs policia o bomber?

20. Digues si els complements subratllats són atributs o bé complements circumstancials.

a) T’han pres . (SPrep; CPred)

b) Ens van parlar . (com + a + SN; CPred)

c) Em sembla . (adverbi; Atr)

d ) Sóc , no impacient. (adjectiu; Atr)

e) Celebrarem la victòria. (adjectiu; CPred)

f ) L’Ariadna fou . (SN; Atr)

Comprova-ho

Atreveix-t’hi

UNITAT D

E MOSTRA

26

Morfosintaxi


• SN

Cada dijous corro deu quilòmetres.

• Pronom feble

Hi faig classes (en aquesta escola).

• Oració

Vine al cinema amb qui vulguis.

Hi ha vuit tipus de CC, cada un dels quals expressa una circumstància que envolta l’acció del verb:

• Lloc (respon la pregunta on?)

Anirem de vacances al Montseny.

• Temps (respon la pregunta quan?)

L’any passat vam recollir cinc mil signatures!

• Manera (respon la pregunta com?)

Arribà a l’aula plorant.

• Quantitat (respon la pregunta quant?)

No trobes que no parlo gaire?

• Instrument (respon la pregunta amb què?)

Traurem els mobles amb una grua.

• Causa (respon la pregunta a causa de què?)

L’han acomiadat per culpa de la crisi.

• Companyia (respon la pregunta amb qui?)

Anirem a Roma amb les germanes bessones.

• Finalitat (respon les preguntes per a qui? i per a què?)

Han escrit un poema per al seu ídol.

21. Completa cada oració amb un CC que respongui a l’estructura que s’indica entre parèntesis.

a) Va marxar . (adverbi)

b) Va marxar . (locució adverbial)

c) Va marxar . (SPrep)

d ) Va marxar . (SN)

e) Va marxar . (pronom feble)

f ) Va marxar . (oració)

Comprova-ho

22. Subratlla tots els CC del text i digues de quin tipus són.

Calia, però, arribar a Bescanó, i això era més difícil. El vehicle no tenia pressa, avançava a poc a poc, amb molta prudència, i amb les detonacions més fortes: la gent que circulava es parava per por de prendre mal; els que no circulaven, sortien esverats per veure què succeïa. El mal era que, gairebé en arribar a la Rodona, o com a molt a Salt, el monstre s’entossudia, acabava esbufegant, com si el fum del petroli l’hagués asfixiat, s’aturava sense miraments onsevulla, i no hi havia manera de fer-lo posar en raó.

Miquel de Palol, Girona i jo (1972)

Atreveix-t’hi

UNITAT D

E MOSTRA

1

UN

ITA

T

27

Racó de repàs

1. Relaciona cada llatinisme amb el concepte que correspongui:

delírium trèmens, persona non grata, lapsus, ultimàtum, rara avis, grosso modo, peccata minuta, opera prima, ipso facto, a priori

a) Quan es vol manifestar que una persona no serà ben rebuda, diem...

b) Advertiment previ a la resolució última i definitiva d’una situació conflictiva amb mitjans més contundents.

c) Explicació que fem en què no entrem gaire en detalls.

d ) És com es designa, en el món del cinema, la primera pel·lícula d’un director.

e) Avui en dia s’utilitza com a sinònim de ‘coses de poca importància’.

f ) Qualsevol error o equivocació que una persona comet sense voler-ho.

g) Expressa la immediatesa amb què cal dur a terme una acció.

h) Al·lucinacions i tremolors freqüents en la síndrome d’abstinència de les persones alcohòliques.

i ) Indica anterioritat a un fet que ha de succeir.

j ) S’aplica a qualsevol ésser poc freqüent per les seves especials característiques.

2. Omple els buits amb la vocal que hi falta:

Quan, al cmnçament de juny, atrrava a l’aeroport d’Estcolm res no feia pensar que aquell estiu llarg i calrós acabaria tan malament. A la trminal, la Lena em va veure de seguida i em va saludar amb la mà. Duia txans i una camisa beix, s’havia tallat una mica els cabells i smreia mentre mvia els dits amb el braç alçat. La vaig trobar encantdora, potser més bonica que a Itàlia, com si estigués més descnsada. L’havia cneguda feia uns quants mesos, en un cngrés de teatre.

Jordi coca, Lena (1997)

3. Completa els sintagmes següents amb la forma adequada de l’adjectiu:

a) pronom feble / vocal

b) un dia difícil / una maniobra

c) un món paral·lel / una vida

d ) un personatge novel·lesc rar / una personalitat

e) un comportament elegant / una persona

f ) un gat negre / la marea

4. Dictat.

En obrir una de les finestres de la saleta, on tantes hores havia passat en la contemplació de les partides d’escacs o fent de badoc de les manilles aferrissades, se m’aparegué el jardí, com una gran catifa sota els meus ulls. D’arbres, feia temps que no en veia, i em van semblar meravellosament bells, en llur infinita gamma de verds. Al centre, la pista cimentada, de te-nis, continuava essent una bestiesa més de les moltes que demostra l’esnobisme humà. Sempre ho havia cregut així. Que era pura ximpleria eliminar passeigs i arbres i arbusts i parterres florejats, posant-hi a canvi una pista grisa, voltada de filat com una gàbia, úni-cament perquè uns quants nois i noies de casa bona poguessin lluir els vestits blancs, mentre tornaven pi-lotetes blanques amb llurs flamants raquetes originà-riament angleses. Venint d’un món on cap vanitat no compta, encara em va semblar més grotesc, tot allò. No hi havia dubte, però, que en un Casino com cal, on els socis van a fer el senyor, els fills dels socis no podi-en ignorar que això del tenis es porta molt als balne-aris i casinos d’arreu del món. Amb l’avantatge que a la ciutat la presumpció sortia a més bon preu. No em toca pas a mi millorar les coses; a més, comprenc ara millor que mai que la vanitat és un dels motors que fan anar endavant el carro de la humanitat.

Joaquim amat-Piniella, El casino dels senyors (1956)

Expressions llatines. Vocalisme. Gènere de l’adjectiu

UNITAT D

E MOSTRA

28

Taller de produccióEl reportatge

1. Llegeix el reportatge de la pàgina següent sobre alguns efectes de les imatges digitals i comprova si inclou els elements següents, indicant el paràgraf on apareixen:

•Declaracions d’un científic.•Definició d’un terme científic.

•Declaracions d’un expert en tecnologia.•Referència a una recerca sobre el tema.

Llegeix i comprova

Situem-nos

A. Explica quina és la principal diferència entre un reportatge periodístic i una notícia fent servir els mots següents:

informació notícia fet puntual reportatge d’interès dades fonts tema

B. Indica si les afirmacions següents sobre els reportatges periodístics són veritables o falses:

a) Un reportatge és més exhaustiu que una notícia.

b) La majoria dels reportatges de la premsa no apareixen signats.

c) Com que es tracta d’un gènere periodístic informatiu, no inclou cap tipus d’opinió.

d ) El reportatge aprofundeix en un tema a partir de diverses fonts d’informació.

e) Els reportatges sempre són sobre temes d’actualitat.

C. Assenyala amb una creu els elements de la llista següent que poden aparèixer en un reportatge:

antecedents històrics

explicacions científiques

intervencions d’experts

D. Fes un repàs superficial de la lectura inicial d’aquest unitat i respon aquestes preguntes:

a) Quines característiques del text fan que es pugui classificar dins del gènere periodístic del reportatge?

b) En quina àrea temàtica o de coneixement el classificaries?

dades estadístiques

gràfiques

entrevistes a testimonis

Els reportatges poden ser escrits (premsa) o audiovisuals (ràdio i televisió). Fins i tot podem trobar-ne amb fórmules mixtes: els portals digitals informatius de vegades il·lustren els reportatges escrits amb vídeos o arxius d’àudio.

Els continguts dels reportatges poden ser molt variats: un lloc, un fenomen social, un personatge rellevant, una investigació científica, els hàbits d’un animal... També poden estar relacionats amb àrees d’estudi i de recerca; per això trobem reportatges culturals, històrics, científics, etc.

L’estructura d’un reportatge sol oferir la informació de manera clara i estructurada. Sol partir d’una informació sintètica introductòria amb un contingut que es desenvolupa després en apartats o parts diferenciades presentades en un cert ordre.

Un bon reportatge comporta una tasca de recerca de la informació i un treball de redacció que seleccioni, ordeni i estructuri les dades per elaborar un text clar i estructurat. El resultat pot incloure imatges, gràfiques, afirmacions d’experts, relats de testimonis, etc.

UNITAT D

E MOSTRA

29

EL REPORTATGE 1

UN

ITA

T

Estàs veient una apocalipsi digital en l’última pel·lícula d’acció, o navegant entre diferents aplicacions al teu mòbil i de sobte tens una sensació desagradable. Potser és maldecap, potser una sensació de mareig, una certa nàusea. I no, no és res que hagis menjat.

Un efecte secundari característic del se-gle xxi és allò que anomenem mareig del movi-ment digital o cibermareig. Segons afirmen els experts, es tracta d’un efecte que provoca una sensació de mareig en qui veu un contingut digital en moviment, com si anés en vaixell un dia de mala mar.

«És un problema molt important, que ha estat amagat per la indústria tecnològica», diu Cyriel Diels, psicòleg cognitiu i investiga-dor de factors humans al centre de Mobilitat i Transport de la Universitat de Coventry, a Anglaterra. «És la resposta natural a un am-bient que és antinatural.»

El mareig per moviment digital, que els professionals de la medicina anomenen ma-reig de moviment induït visualment, s’origina per una confusió entre diferents estímuls sensorials, explica Steven Rauch, director mèdic del Massachusetts Eye and Ear Balan-ce and Vestibular Center i professor d’otori-nolaringologia a la Harvard Medical School. «El sentit de l’equilibri es diferencia d’altres perquè rep multitud d’estímuls», diu. «Quan aquests estímuls no coincideixen és quan sentim mareig i nàusees.»

Què és el mareig?

En el mareig convencional, aquesta manca de sintonia entre els estímuls s’origina pel fet que els músculs i lligaments perceben el mo-viment, com també ho fa l’oïda interna, però en canvi els ulls no el veuen. Per això et sents millor si, quan estàs marejat en un vaixell, et poses dret a la coberta i mires a l’horitzó.

Amb el mareig digital passa exactament el contrari. Veus el moviment –com en una pel·lícula o en un videojoc de persecucions de cotxes– però no el perceps. El resultat, però, és el mateix: s’estableix un conflicte entre els teus sentits que pot fer que et sentis indisposat.

Li pot passar a tothom, fins i tot a aquells que no tenen tendència a marejar-se en cot-

xes, vaixells o avions. Diversos estudis apun-ten que pot afectar entre un 50 i un 80 % de la població, segons com sigui de fidedigne el contingut digital.

Els símptomes són sovint subtils, raó per la qual molts dels que tenen marejos per moviment digital no saben ben bé quin és el motiu que fa que es trobin malament, i acostumen a considerar que el motiu de la incomoditat és un altre: estrès, mal de panxa, vista cansada o vertigen.

Realitat virtual i 3D

El problema ha anat augmentant amb les tèc-niques de realitat virtual i d’imatges 3D, un tractament visual que és ja habitual en pan-talles de cine i televisió, que fins i tot es pot trobar en la manera com les imatges semblen flotar en la pantalla dels smartphones. Transi-cions i perspectives ràpides i càmeres subjec-tives no fan més que incrementar-ne l’efecte.

«La intenció és fer que l’espectador tin-gui la sensació que està participant en l’acció, més que no pas observant-la», diu Jonathan Weinstein, un exproductor de cine que ara imparteix classes al Kanbar Institute for Film and Television de la Universitat de Nova York. «Fa que els espectadors se sentin més con-nectats amb el que passa a la pel·lícula.»

Fins i tot hi ha una pàgina web que clas-sifica les pel·lícules en funció de si maregen més o menys. I els fòrums dedicats als jocs i als dispositius mòbils estan plens de posts que demanen consell sobre com interactuar amb els nous sistemes operatius i interfícies sense acabar marejat.

Apple va haver d’afegir una configura-ció extra, en l’apartat d’accessibilitat, en el seu sistema operatiu per tal de permetre als usuaris reduir els estímuls visuals. També els fabricants de les cèlebres ulleres de realitat virtual Oculus Rift afirmen que el mareig pel moviment digital és un dels seus problemes principals. «Com més realista, més fàcil és marejar-se», diu Thomas Stoffregen, profes-sor de cinesiologia a la Universitat de Minne-sota, que ha investigat sobre el mareig digital.

Els especialistes de l’equilibri afir-men que sovint el problema pot millorar

si ens hi acostumem, per exemple, mirant un film amb una realització frenètica o un joc de realitat virtual durant uns instants, el temps necessari per sentir-ne els primers símptomes, i repetim l’experiència després d’haver-nos recuperat. «La gent acostuma a reaccionar bé si fan la prova de forma con-trolada i sense riscos», diu Lisa Heusel-Gillig, terapeuta física i especialista en neurologia clínica de l’Emory Dizziness i Balance Center, a Atlanta.

Però alguns experts dubten que sigui bona idea educar el cervell per tal que igno-ri estímuls sensorials contradictoris, perquè això pot inhibir la capacitat de respondre de forma adequada en el món real. «És preocu-pant, sobretot quan prenem en consideració els efectes a llarg termini», diu Kay Stanney, una investigadora de factors humans a Or-lando, Florida, que assessora diverses empre-ses sobre el disseny i l’ús de la realitat virtual i altres tecnologies d’immersió.

Problemes en el món real

La doctora Stanney explica que el seu equip ha fet proves amb més d’un miler de perso-nes en diverses sessions de realitat virtual i ha constatat que els efectes secundaris poden ser intensos i durar un temps. Quan els que participaven en les proves tornaven al món real, tenien problemes a l’hora de focalitzar la visió i seguir imatges amb la mirada. En al-guns casos també experimentaven canvis en la seva estabilitat postural.

El que preocupa és que un adolescent, després de passar-se hores davant un joc de realitat virtual, es posi al volant i tingui pro-blemes d’equilibri i de visió. Passar-se mol-ta estona veient televisió d’alta definició o mirant el mòbil també pot fer que algunes persones perdin el sentit de l’equilibri, i s’in-crementaria el risc d’ensopegar i caure. «Cal estudiar els efectes a llarg termini per tal d’entendre l’impacte que pot tenir tot això», explica la doctora Stanney.

Kate murPhy. Ara (adaptació)(17 novembre 2015)

<http://www.ara.cat>

Et sents indisposat veient imatges en moviment? Probablement tens cibermareigEls videojocs i les pel·lícules són cada cop més realistes, però els experts alerten sobre les conseqüències físiques de passar-se massa estona veient imatges en moviment

UNITAT D

E MOSTRA

30

Taller de producció

Receptes, consells, estratègies, recursos, respostes, solucions... per a una bona comunicació

El procés de redacció

Redactar un text és una tasca complexa: hem de decidir quina informació vo-lem transmetre, en quin ordre expressarem les idees i donar-hi forma mitjan-çant l’ús del llenguatge. De fet, per elaborar un bon escrit ens calen habilitats i coneixements diversos, ja que integra múltiples tasques. Resulta molt útil entendre l’elaboració d’un escrit com un procés, perquè permet dedicar aten-ció a aspectes diferents en cada fase. Podem distingir tres etapes d’aquest procés, dirigides a construir tant el contingut com la forma del text.

• Planificació

Abans d’escriure és convenient que ens plantegem qüestions sobre la situa-ció comunicativa, especialment sobre les persones destinatàries, el contin-gut i la finalitat de l’escrit: A qui m’adreço? Sobre quin tema escric? Què vull explicar? Amb quin objectiu? Vull exposar informació, narrar fets, expressar una opinió...? Com m’entendran millor els lectors? Com m’imagino l’escrit? Com el rebran?

L’objectiu de l’escrit condiciona la tria de la informació, l’ordre en què l’ex-posarem i, fins i tot, el tipus de text que triarem (una carta, una convocatòria de reunió, uns notícia, un article d’opinió...). També ens pot ser útil observar textos similars al que hem de fer nosaltres per fer-los servir de model.

En aquesta fase reunim idees per al contingut, és a dir, generem idees pròpies i busquem la informació que ens falti: podem cercar continguts en diferents fonts d’informació. Després, ja seleccionarem i descartarem informació, l’ordenarem segons algun esquema... Si es tracta d’una activitat acadèmica d’alguna matèria, no cal que et limitis a pensar que la persona destinatària és el professor o professora. Amplia la perspectiva: imagina’t, per exemple, el teu escrit publicat a la premsa o llegit en veu alta en un programa de ràdio. Les situacions de comunicació reals, o versemblants, ens ajuden molt a prendre decisions sobre la quantitat i l’ordre de la informació o el registre lingüístic que volem fer servir.

En resum, és aconsellable reflexionar sobre la situació comunicativa, explorar el nostre pensament i cercar informació abans de començar a redactar. Po-dem fer notes prèvies i dedicar-nos a redactar el text quan ja hàgim pres les decisions més importants i hàgim fet un esquema o guió previ.

Pensa-hi

Si concebem la tasca d’escriure com un procés, en distingim diverses etapes i les afrontem progressivament amb cura, aconseguirem un bon text.

Pensa-hi

Revisar no és tan sols corregir errors. És valorar cada aspecte del text per introduir-hi qualsevol millora –tant de forma com de contingut– que ens ajudi a assolir l’objectiu comunicatiu. UNIT

AT DE M

OSTRA

31

EL REPORTATGE 1

UN

ITA

T

• Textualització

Aquesta fase s’inicia quan l’escrit comença a adquirir forma de text, a partir de les notes soltes o de l’esquema previ. Per expressar les idees de manera clara i ordenada, és bo començar a redactar tenint en compte sobretot el contingut. Ja ens dedicarem després a altres tasques, com ara confirmar dades, consul-tar dubtes de llengua, millorar l’estil per fer-lo més clar, pensar en la presen-tació formal... És bo considerar que redactem esborranys provisionals que anirem ajustant i millorant progressivament. En qualsevol moment, podem re-tornar als fragments anteriors i modificar-los; fins i tot, podem replantejar-nos alguna decisió de la fase inicial. Per això els experts diuen que el procés de redacció no és lineal, sinó circular o recursiu.

• Revisió

La revisió és en realitat una acció simultània a tot el procés. Cal revisar les notes prèvies i l’esquema inicial i, després, anar rellegint, corregint i millorant els frag-ments escrits, tant en la forma com en el contingut. Els millors resultats s’obte-nen quan l’escrit avança progressivament de manera no lineal, des de les notes prèvies fins a la versió final. És a dir, cal anar fent esborranys que van configurant l’escrit i anar revisant-los per valorar si aconseguim els nostres propòsits.

Finalment, quan n’estiguem satisfets, podem dir que n’hem fet la versió final, en què podrem tenir cura, a més, de la presentació gràfica de l’escrit.

3. Imagina que has de redactar un reportatge escrit sobre la tradició dels diables de foc a Catalunya. El contingut del reportatge del vídeo en podria ser un apartat. Respon les qüestions següents per planificar el teu reportatge:

a) Escriu dues idees que ja saps sobre aquesta tradició.

b) Qui podria estar interessat en el tema? Qui creus que llegiria el teu text?

c) On t’informaries? Cita dues fonts de consulta.

d ) Qui podries entrevistar per poder-ne incloure alguna intervenció?

e) Quins aspectes de la tradició voldries destacar?

f ) Quin títol posaries al reportatge? Què diria l’entrada?

g) Quins apartats podria tenir el text? Escriu tres possibles subtítols en què dividiries el contingut.

Decideix i escriu4. Redacta, en unes 150 paraules, un dels apartats que has definit en planificar el reportatge sobre els diables a

Catalunya.

Pensa i planifica

Observa i anota2. Mira i escolta aquest

reportatge breu ((http://qr.teide.eu/003Y)) sobre els personatges tradicionals dels grups de diables. Escull tres personatges i escriu al costat una frase que n’indiqui alguna característica.

a) Llucifer

b) diablessa

c) diable ras

d ) àngel

SuggerimentsPots trobar idees útils en aquest reportatge sobre

festes de foc: http://qr.teide.eu/00EL..

SuggerimentsPer saber-ne més, pots consultar els webs següents:

• Festes.org: http://qr.teide.eu/00EM.• Programa Gaudeix la festa, de Xiptv: http://qr.teide.eu/00EN.• Culturcat (apartat «Festes populars»): http://qr.teide.eu/00EO.

UNITAT D

E MOSTRA

32

Competències bàsiques

Prova

Llegeix el text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Amb l’aparició del llenguatge a la prehistòria, algunes àrees del cervell es van especialitzar a parlar i d’altres a escoltar. Amb l’escriptura, i sobretot amb la impremta, es va perdre la memorització dels relats rics en detalls que es transmetien oralment. Amb les tecnologies de la informació, el cervell humà també s’està adaptant.

Els neurocientífics Albert Costa, investigador Icrea a la Universitat Pompeu Fabra, i Mara Dierssen del Cen-tre de Regulació Genòmica aclareixen com les noves tec-nologies estan modificant el nostre cervell. Coincideixen en el veredicte: el progrés tecnològic és beneficiós però correm el risc de perdre algunes habilitats que apreciem.

GPS i capacitat d’orientació. «Quan ens orientàvem amb mapes, ens formàvem un mapa intern al nostre cer-vell per saber on érem i cap a on havíem d’anar», asse-nyala Masa Dierssen. «Amb el GPS, ens deixem portar i ja no ens fa falta formar-nos aquest mapa intern, de ma-nera que ens orientem pitjor». En aquest sentit, un estudi de la universitat de Tòquio (Japó) va comprovar el 2007 que els usuaris de GPS trigaven més que els usuaris de mapes a arribar als llocs i s’equivocaven més al llarg de la ruta. «Personalment, prefereixo els mapes, m’agrada saber per on vaig», explica Dierssen. «Tinc el costum de mirar el recorregut a Google abans d’anar a un lloc i em formo el meu mapa intern».

Tot i així, adverteix Costa, els usuaris de GPS també tenen els seus mapes interns i s’orienten perfectament als recorreguts que fan de manera habitual. Que recorrin al GPS per comoditat no significa que perdin la capacitat d’orientar-se el dia que han de tornar a utilitzar un mapa.

Calculadores i càlcul mental. Calcular és com tocar el piano. «Com més es practica, millor surt», observa Costa. I com més es recorre a la calculadora, pitjor es calcula mentalment. Un efecte col·lateral és que es pot perdre

habilitat en l’orientació perquè «quan calculem mental-ment, ens formem un mapa espacial de nombres», afe-geix Dierssen. Aquest mapa espacial indica, per exemple, si un nombre és alt o baix.

Un altre efecte col·lateral es produeix perquè el càlcul mental exercita la memòria de treball –és a dir, la capacitat de recordar dades a curt termini i fer malabaris-mes amb elles–. La memòria de treball és imprescindible per a múltiples activitats, des d’agafar apunts a classe fins a prendre una decisió tenint en compte tota la informa-ció rellevant. Si es deixa de fer càlcul mental, i no s’exer-cita la memòria de treball per altres vies, hi ha el risc de perdre competència en aquestes altres activitats.

Com més Google, menys memòria? Per què prendre’s la molèstia de recordar res si tota la informació està a l’abast d’uns quants clics? «Sempre hem tingut tendèn-cia a subcontractar memòria a dispositius externs com agendes i enciclopèdies», observa Dierssen. A més, «con-tinuem memoritzant moltes coses sense adonar-nos-en», afegeix Costa. Per exemple, una paraula nova, una melodia que ha agradat o el gol que va marcar Neymar dimecres. Però tan Costa com Dierssen adverteixen que no entrenar la memòria pot tenir efectes perjudicials. «En nens, memoritzar obliga a un esforç mental que és bene-ficiós», observa Costa. En persones grans, «les activitats cognitives exigents retarden el declivi de l’alzheimer; re-nunciar a l’esforç de memoritzar, i no fer-ne cap altre al seu lloc, podria tenir repercussions a llarg termini», afe-geix Dierssen.

Josep Corbella, La Vanguardia (14 desembre 2014)

Desorientats amb GPS

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

UNITAT D

E MOSTRA

33

PROVA 1

UN

ITA

T

1 En l’oració «Coincideixen en el veredicte», el sintagma subratllat és un:

a) complement directe. b) complement circumstancial. c) complement preposicional o de règim

verbal. d ) complement del nom.

2 Calcular és com tocar el piano» és una oració:

a) simple. b) composta. c) subordinada. d ) complexa.

3 El subjecte de «Tinc el costum de mirar el recorregut a Google...» és:

a) Albert Costa. b) Mara Dierssen. c) Jo. d ) Universitat de Tòquio.

4 La sèrie que conté només adjectius invariables és:

a) rellevant, mal, imprescindible b) lateral, espacial, intern c) múltiple, mental, habitual d ) beneficiós, intern, mental

5 Les cometes en el text obren i tanquen:

a) resums del que pensen els experts. b) opinions d’experts. c) comentaris no contrastats. d ) paraules literals dels experts.

6 «La memòria de treball és imprescindible per a múltiples activitats.» conté:

a) un predicat verbal. b) un predicat nominal. c) un predicat verbal i un de nominal. d ) un predicat adverbial.

7 Segons el text, les tecnologies de la informació:

a) han fet canviar els nostres hàbits. b) han contribuït a la incomunicació social. c) faran que el cervell humà s’hi adapti. d ) minvaran les capacitats d’atenció de les

persones.

8 L’expressió llatina que descriu millor el fet d’accedir ràpidament i fàcil a la informació és:

a) a priori b) ipso facto c) ultimàtum d ) lapsus

9 Segons el text, la memorització:

a) és perjudicial per als més petits. b) millora les capacitats d’atenció. c) retarda malalties psíquiques. d ) és beneficiosa per a tothom.

10 El text que has llegit és:

a) una crònica. b) un reportatge. c) una entrevista. d ) una narració.

Redacció

Pregunta als companys de classe sobre els seus hàbits tecnològics (ús d’aparells, accés a internet, aplicacions més utilitzades) i escriu un text d’unes 150 paraules en què diagnostiquis l’estat de la qüestió.

UNITAT D

E MOSTRA

34

Què i on he estudiat?

Vaig estudiar la llicenciatura de Filologia Cata-lana a la Universitat de Barcelona.

En què consisteix la meva feina?

És un servei de llengua adreçat a tota la ciu-tadania (particulars, administració, empreses privades, professionals autònoms...). Ens ocu-pem de resoldre dubtes concrets de l’ús de la llengua, però no som un servei de correcció ni fem revisions de textos. Per exemple, si es-teu fent una redacció en català i en una frase concreta dubteu de com s’escriu un mot (as-samblea o assemblea?), si ha d’anar amb ac-cent (si o sí?), si dubteu d’alguna coma o de la puntuació general de la frase, d’un temps verbal (vam anar o vàrem anar?), d’un pro-nom feble (hi ha prou o n’hi ha prou?) o un pronom interrogatiu (perquè o per què?), etc., ens podríeu enviar el dubte i us direm quina és la forma més adequada per tal de garantir la qualitat lingüística del que escriviu. A més a més, disposem d’un cercador lingüístic en línia, l’Optimot, i ens encarreguem de fer ma-terial didàctic de llengua: fitxes amb qüestions d’ortografia, de lèxic, de sintaxi, de convenci-ons, etc., que intentem explicar molt didàcti-cament, amb molts exemples. Així que aques-ta eina també pot ser molt útil per fer deures de català. Finalment, també gestionem xarxes socials (blog i Twitter). Jo, especialment, ges-tiono el Twitter per tal de dinamitzar i fomen-tar els continguts del cercador, així com també difonc continguts de llengua que es puguin

lligar amb l’actualitat i sempre amb sentit de l’humor, per fer el català una mica més atrac-tiu de com ho veuen la gent que no té interès en la llengua.

Quina feina t’ha agradat fer? O en quin pro-jecte has col·laborat que t’hagi agradat?

Fa uns quants anys vaig col·laborar corregint notícies a la unitat d’assessorament lingüístic de Catalunya Ràdio. Va ser una tasca molt inte-ressant i alhora diferent, perquè la correcció de notícies implica una immediatesa: no et pots encantar, has de prendre decisions ràpides a l’hora de corregir. Em va ajudar a ser resolutiva i a anar al gra, quan cal.

Explica alguna anècdota divertida o curiosa de la feina que fas.

Els usuaris de vegades es fan un embolic amb el nom del servei... Una altra anècdota, més di-vertida, és que un dia ens van anomenar Acti-mel en comptes de dir-nos Optimot. La gent troba curiós aquest nom del servei i us reve-laré que ve de ‘mot òptim’ (un joc de paraules, vaja...).

Com et sembla que contribueix el teu ofici a la societat?

La feina de l’assessor lingüístic és vetllar per-què un text s’entengui amb la màxima clare-dat i transparència possibles. Si algú publica un cartell o fa un rètol d’una botiga o fa un eslògan per a una campanya de la Generali-tat, és important que tothom el pugui enten-dre i que no hi hagi malentesos. Per exemple, si jo vaig a comprar a una botiga d’alimenta-ció, m’agradarà trobar-me el nom d’una fruita ben escrit en català, i que no hi digui mànec per mango, ni advocat per alvocat, per exem-ple. Són errades que poden fer molta gràcia, però això és perjudicial per a la reputació d’un establiment o empresa, i només serveix per riure-se’n.

Oficis de llengua

Sóc la Míriam i faig d’assessora

lingüística.

UNITAT D

E MOSTRA

Documents

Treball d'anticipació Lectura Ortografia Morfosintaxi Lèxic Llengua i