3
Conte compartit final 6B.notebook 1 March 16, 2010 PORTADA ORIGINAL UN CAS MISTERIÓS INICI: Elvira Safont NUS: Escola Sant Jordi (M.Rosa Nogales i Mari López) DESENLLAÇ: Escola La Vinyala (Mireia Español i Salvat) PORTADA INICI 1 El meu amic Joan té un do especial, sap ensumar molt bé. De gran vol ser enòleg, que és una paraula estranya que el meu pare em va ajudar a trobar al diccionari: assessor tècnic responsable de dirigir el procés d’elaboració del vi i d’estudiar cadascun dels seus components. Però si a tu no t’agrada el vi! –vaig dirli jo. Però, vés, ell distingeix tant bé totes les aromes que diu que el seu nas serà perfecte per fer aquesta feina. Només de passejar la punta del nas per la barana d’una copa diu que podrà saber si els raïms van tocar la terra, o si el vent portava aromes de romaní i farigola. I a mi no m’estranyaria gens que ho pogués fer perquè un dia va dir que la Núria –que s’asseu a classe a prop nostre feia olor de vainilla. Com ha de fer tuf de vainilla una nena? Molt fàcil, per què no l’olores amb els ulls tancats? –va contestar el Joan. I és veritat, la Núria desprèn olor de vainilla. La seva mare li ha comprat un xampú amb perfum perquè li agraden molts els gelats d’aquest gust. Al nas del Joan no se li escapa res (si no està refredat, és clar). Abans de treure el meu entrepà de la motxilla per anar al pati, ell m’apunta amb el dit i crida “de tonyina!”, o “de truita!”. Quan porto llonganissa s’emprenya perquè de lluny no ho pot encertar. Diu que la seva àvia els diumenges fa oloreta de paella, i de ben segur que és així. El seu pare treballa en un taller mecànic i fa pudor de greix de cotxe, i la seva mare fa olor de magdalenes i cafè amb llet. Només les coses no emanen res, diu Joan quan vol ferse el saberut. Jo no seré enòleg perquè el meu nas no és especial, però sé que la meva mare porta fragància de roses, i també puc endevinar quan hi ha pollastre amb patates fregides al menjador de l’escola, però això ho sabem tota la classe quan cap a les dotze del matí entra la flaire per la finestra. INICI 2 Ara fa una setmana que Joan està molt ensopit, i preocupat. S’ha enamorat d’una nena de la classe del costat: la Marta. Res no l’anima, ja no vol ni jugar a futbol a la placeta de sota casa. I jo no sé com puc ajudarlo. Perquè té un gran motiu per estar trist: la Marta no fa cap olor. nus En Joan no sap què fer, i mentres el temps passa comença a no percebre les diferents fragàncies de l'ambient. Està molt amoïnat. Jo per ajudarlo vull esbrinar per quin motiu li passa això al Joan i vaig a una perfumeria molt coneguda del barri. Només entrar puc ensumar un flaire de diferents aromes. M'apropo a un prestatge, veig un perfum molt especial, l'inhalo i descobreixo que no fa olor. Com és que aquest perfum no fa olor? Li pregunto al venedor Aquesta fragancia és molt peculiar. Si algú se la posa no podrà olorar res i s'enamorarà d'una persona que tampoc olori res. Li respón el comerciant. nus Torno corrents a casa d'en Joan a explicarli tot el que he descobert, però el meu amic no em creu i s'enfada amb mi. Mentrestant en Joan i la Marta es fan amics i comparteixen moltes coses junts. Quan s'expliquen que ara els dos no poden olorar res, pensen en un pla per recuperar el sentit de l'olfacte. Jo, com no em refio de la Marta, els segueixo allà on van. En Joan va a passejar amb la Marta per llocs que fan molta olor. El primer dia van al mercat, i s'apropen a una peixateria. Suposo que farà pudor, però jo no la puc percebre. Diu la Marta Sí, jo tampoc. Estic molt preocupat. Van recórrer difents paradetes del mercat i van ensumar tots els productes sense cap resultat. Exhaurits de tant donar voltes se'n van anar cap a casa. L'endemà van a la fira. El vent portava aroma a poma ensucrada, regaliu, xurros, xocolata, cotó de maduixa, patates fregides, hot dog... però els dos amics res de res, no aconseguien estimular el seu nas. Em compres xurros, Joan? Li va demanar la Marta Sí i xocolata també, potser si la mengem ens ajudarà a recuperar l'olfacte, no penses? Quan estaven a punt de menjarse la xocolata un nen va passar corrents i els hi va donar una petita empenta amb tant mala sort que la xocolata va caure per sobre d'ells. Van inspirar la roba i, tampoc feia tuf a res.

Un cas misteriós

Embed Size (px)

DESCRIPTION

conte compartit de CS CRP Baix Llobregat VI

Citation preview

  • Contecompartitfinal6B.notebook

    1

    March16,2010

    PORTADAORIGINAL

    UNCASMISTERIS

    INICI:ElviraSafontNUS:EscolaSantJordi(M.RosaNogalesiMariLpez)DESENLLA:EscolaLaVinyala(MireiaEspaoliSalvat)

    PORTADA

    INICI1

    ElmeuamicJoantundoespecial,sapensumarmoltb.Degranvolserenleg,quesunaparaulaestranyaqueelmeupareemvaajudaratrobaraldiccionari:assessortcnicresponsablededirigirelprocsdelaboracidelviidestudiarcadascundelsseuscomponents.

    Persiatunotagradaelvi!vaigdirlijo.

    Per,vs,elldistingeixtantbtoteslesaromesquediuqueelseunasserperfecteperferaquestafeina.Nomsdepassejarlapuntadelnasperlabaranadunacopadiuquepodrsabersielsramsvantocarlaterra,osielventportavaaromesderomanifarigola.IaminomestranyariagensquehopogusferperquundiavadirquelaNriaquesasseuaclasseapropnostrefeiaolordevainilla.

    Comhadefertufdevainillaunanena?Moltfcil,perqunololoresambelsullstancats?vacontestarelJoan.

    Isveritat,laNriadesprnolordevainilla.Lasevamarelihacompratunxampambperfumperquliagradenmoltselsgelatsdaquestgust.

    AlnasdelJoannoseliescapares(sinoestrefredat,sclar).Abansdetreureelmeuentrepdelamotxillaperanaralpati,ellmapuntaambelditicridadetonyina!,odetruita!.Quanportollonganissasemprenyaperqudellunynohopotencertar.

    Diuquelasevaviaelsdiumengesfaoloretadepaella,idebensegurquesaix.Elseuparetreballaenuntallermecnicifapudordegreixdecotxe,ilasevamarefaolordemagdalenesicafambllet.Nomslescosesnoemanenres,diuJoanquanvolferseelsaberut.

    Jonoserenlegperquelmeunasnosespecial,persquelamevamareportafragnciaderoses,itambpucendevinarquanhihapollastreambpatatesfregidesalmenjadordelescola,peraixhosabemtotalaclassequancapalesdotzedelmatentralaflaireperlafinestra.

    INICI2

    ArafaunasetmanaqueJoanestmoltensopit,ipreocupat.Shaenamoratdunanenadelaclassedelcostat:laMarta.Resnolanima,janovolnijugarafutbolalaplacetadesotacasa.

    Ijonoscompucajudarlo.Perqutungranmotiuperestartrist:laMartanofacapolor.

    nus

    EnJoannosapqufer,imentreseltempspassacomenaanopercebrelesdiferentsfragnciesdel'ambient.Estmoltamonat.

    JoperajudarlovullesbrinarperquinmotiulipassaaixalJoanivaigaunaperfumeriamoltconegudadelbarri.Nomsentrarpucensumarunflairedediferentsaromes.M'apropoaunprestatge,veigunperfummoltespecial,l'inhaloidescobreixoquenofaolor.

    Comsqueaquestperfumnofaolor?LipreguntoalvenedorAquestafraganciasmoltpeculiar.Sialgselaposanopodrolorarresis'enamorard'unapersonaquetampocolorires.Lirespnelcomerciant.

    nus

    Tornocorrentsacasad'enJoanaexplicarlitotelquehedescobert,perelmeuamicnoemcreuis'enfadaambmi.

    MentrestantenJoanilaMartaesfanamicsicomparteixenmoltescosesjunts.Quans'expliquenquearaelsdosnopodenolorarres,pensenenunplaperrecuperarelsentitdel'olfacte.Jo,comnoemrefiodelaMarta,elssegueixoallonvan.

    EnJoanvaapassejaramblaMartaperllocsquefanmoltaolor.Elprimerdiavanalmercat,is'apropenaunapeixateria.Suposoquefarpudor,perjonolapucpercebre.DiulaMartaS,jotampoc.Esticmoltpreocupat.Vanrecrrerdifentsparadetesdelmercativanensumartotselsproductessensecapresultat.Exhauritsdetantdonarvoltesse'nvananarcapacasa.

    L'endemvanalafira.Elventportavaaromaapomaensucrada,regaliu,xurros,xocolata,cotdemaduixa,patatesfregides,hotdog...perelsdosamicsresderes,noaconseguienestimularelseunas.Emcompresxurros,Joan?LivademanarlaMartaSixocolatatamb,potsersilamengemensajudararecuperarl'olfacte,nopenses?Quanestavenapuntdemenjarselaxocolataunnenvapassarcorrentsielshivadonarunapetitaempentaambtantmalasortquelaxocolatavacaurepersobred'ells.Vaninspirarlarobai,tampocfeiatufares.

  • Contecompartitfinal6B.notebook

    2

    March16,2010

    nus

    L'endemintentoparlarambelJoaniconvnce'lquelaMartanolihadittotalaveritat,perellnomsenrepeteixquenos'hoesperavadelseuamic,quesemblavaqueestigusgelsdequetingusalaMartacomamiga.Noempucrendirihedetrobarlamaneradedemostrarliquetincra.

    EnJoancontinualesvisitesamblaMartaiaquestavegadavanapararaunafloristeria.SegurqueaquenJoanrecuperaelseudo,noentinccapdubte.Finsitotjopucnotarl'efluviaplantestropicals,aroses,abosc,aroman,farigola,menta...T'agradenlesrosesMarta?LipreguntaelJoan.Snmoltboniques,pernoscomoloren.

    Desenlla

    EnJoanilaMartadesprsdecomprovarqueelperfumderosestampocnoeralasoluci.VandecidiranaraberenaracasadelaMarta.VanpassarpelPoliesportiu,perdavantdelAjuntamentdeSantViceniquanarribavenalparcenJoanvadir:

    Marta,sentoolordeterramullada!

    EnJoanespensavaquehavienrecuperatelsdoselsentitdelolfacte,perdesgraciadamentlaMartaencaranooloravaresderes.Eracert,enJoanhaviarecuperatelseusentitilivaprometrealaMartaqueferiatotelpossibleperajudarla.

    Desenlla

    QuanvaarribaracasadelaMarta,novoliasentirres,perfeiaunaoloretatanbonaaxocolata...quenoesvapoderresistir.Laflairedexocolatasesentiadesdelescala...

    EnJoanilaMartaesvanmenjarunabonatassadexocolata,moltcalentona,ambxurros.SesentiaunardioencesailaMartalivadirqueseguramenteralasevavia.EnJoanvaseguirlamsicaivatrobaralviadelaMartafentganxet,estavafentunabufandadecolorsviusperlaMarta.Lvialivaexplicarqueellateniaunamalaltiamoltestranya,queliproduamoltmalestar.PoderlamalaltiadelaMartaeralamateixaqueladelasevavia?Perlasevaviavadirquenopodiaserperqunoerahereditria.EnJoanmolttossutlivapreguntarelnomdaquellaestranyamalaltiailasevaviavadirambunaveuentretallada:elSndromedeSdrjen.

    Desenlla

    EnJoanesvatrobartotalmentperdut,pervapensarquealescolahaviafetdiferentstreballsderecercaicomenariabuscantaInternetaquellaparaulamisteriosa.

    Vacomenaranavegarsensetrobarres,quandecopivoltavatrobarunapginaweb:AssociaciCatalanadesndromedeSdrjen.LaMartaienJoanvananaralassociaciielsvanexplicarqueeramoltestranyquelaMartatingusaquellamalaltia,perqugeneralmentaquestamalaltiasiniciaentreels40iels60anys.

    Unotorinolaringleg,queslaparaulamsllargairaraquehesentitalamevavida,livafermoltesproves.Finalment,laMartateniaaquellsndrome,livanreceptarunesgotesiunescremespelnasipocapocvaanarrecuperantlolfacte.

    Desenlla

    Comquevasserlapersonamsjovequevateniraquellamalaltia,vaviatjaramoltspasosperexplicariajudaradaltrespersonesquecomellatenienaquestsndrome.

    VancontinuaressentmoltamicsambelJoaniquanpassejavenperSantVicen,jugavenaendevinarlesflairesiolorsqueanavensentint.

  • Adjuntos

    Contecompartit6B.docx

    En Joan i la Marta desprs de comprovar que el perfum de roses tampoc no era la soluci. Van decidir anar a berenar a casa de la Marta. Van passar pel Poliesportiu, per davant de lAjuntament de Sant Vicen i quan arribaven al parc en Joan va dir:

    Marta, sento olor de terra mullada!

    En Joan es pensava que havien recuperat els dos el sentit de lolfacte, per desgraciadament la Marta encara no olorava res de res. Era cert, en Joan havia recuperat el seu sentit i li va prometre a la Marta que feria tot el possible per ajudar-la.

    Quan va arribar a casa de la Marta, no volia sentir res, per feia una oloreta tan bona a xocolata... que no es va poder resistir. La flaire de xocolata se sentia des de lescala...

    En Joan i la Marta es van menjar una bona tassa de xocolata, molt calentona, amb xurros. Se sentia una rdio encesa i la Marta li va dir que segurament era la seva via. En Joan va seguir la msica i va trobar a lvia de la Marta fent ganxet, estava fent una bufanda de colors vius per la Marta. Lvia li va explicar que ella tenia una malaltia molt estranya, que li produa molt malestar. Poder la malaltia de la Marta era la mateixa que la de la seva via? Per la seva via va dir que no podia ser perqu no era hereditria. En Joan molt tossut li va preguntar el nom daquella estranya malaltia i la seva via va dir amb una veu entretallada: el Sndrome de Sdrjen.

    (dibuix)

    En Joan es va trobar totalment perdut, per va pensar que a lescola havia fet diferents treballs de recerca i comenaria buscant a Internet aquella paraula misteriosa.

    Va comenar a navegar sense trobar res, quan de cop i volta va trobar una pgina web: Associaci Catalana de sndrome de Sdrjen. La Marta i en Joan van anar a lassociaci i els van explicar que era molt estrany que la Marta tingus aquella malaltia, perqu generalment aquesta malaltia sinicia entre els 40 i els 60 anys. Un otorinolaringleg, que s la paraula ms llarga i rara que he sentit a la meva vida, li va fer moltes proves. Finalment, la Marta tenia aquell sndrome, li van receptar unes gotes i unes cremes pel nas i poc a poc va anar recuperant lolfacte.

    Com que va sser la persona ms jove que va tenir aquella malaltia, va viatjar a molts pasos per explicar i ajudar a daltres persones que com ella tenien aquest sndrome.

    Van continuar essent molt amics amb el Joan i quan passejaven per Sant Vicen, jugaven a endevinar les flaires i olors que anaven sentint.

    (dibuix)

    SMART Notebook

    Pgina 1Pgina 2Pgina de adjuntos 1