Embed Size (px)
Citation preview
1
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
Prepirineu
Depressió Prelitoral i Plana Litoral
Pirineu axial Sistema Pirinenc
les grans unitats de relleu Sistema Mediterrani Serralada Litoral Serralada Prelitoral
Depressió Central
Serralada Transversal
pirinenca
les xarxes hidrogràfiques pirinenca-mediterrània
mediterrània
domini boreoalpí
vegetació domini eurosiberià
domini mediterrani
climes
Catalunya seca les regions fisiogràfiques
Catalunya humida
2
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
Catalunya presenta un territori molt accidentat 2.1.1. El relleu i les aigües
Prepirineu
format per roques antigues (esquits, granits)
compost per roques més modernes (calcàries) unes serralades exteriors
ocupa una tercera part del territori català
fossa allargassada d’aspecte ondulat
s’estén d’oest a est i s’estreny fins arribar al mar està format per
Depressió Prelitoral (entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral)
unes serralades interiors Pirineu axial
Sistema Pirinenc les grans unitats de relleu
muntanyes abundants i poques planes
s’estén paral·lel a la costa, des del Cap de Creus fins al delta de l’Ebre
té cims de més de 3.000 m. presenta la fesomia pròpia dels paisatges alpins
presenta cims que superen els 2.000 m. fesomia més mediterrània amb plegaments Sistema Mediterrani
formada per un seguit de massissos (Guilleries, Montseny, Montserrat, Montsant, els Ports)
composta per serres i massissos antics (Garraf, Collserola, Marina, Montnegre) Serralada Litoral
està format per Serralada Prelitoral
té cims de més de 1.500 m. composta per roques de diverses edats i naturalesa (esquits, conglomerats, calcàries)
té cims al voltant dels 500 m. composta per roques de diverses edats i naturalesa (esquits, granits, calcàries)
per ella passen els principals eixos viaris de Catalunya
franja molt estreta de terra Plana Litoral (entre la Serralada Litoral) i el mar
concentra la major part de la població i de les activitats econòmiques de Catalunya
3
Depressió Central
altiplans (Moianès, Lluçanès) planes (pla d’Urgell, Segrià)
és un territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani
conques d’erosió (plana de Vic, pla de Bages, conca d’Òdena, conca de Barberà) és una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre
són els més llargs i els més cabalosos de Catalunya
en ella es troben
el seu règim hidrogràfic és nivopluvial
la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre rius de la xarxa pirinenca
és una important àrea agrícola
existeixen tres xarxes: la pirinenca, la pirinenca-mediterrània i la mediterrània
desemboquen a l’Ebre intens aprofitament hidràulic
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
Serralada Transversal les grans unitats de relleu
connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani formada per diverses serres (Finestres, Cabrera) i allotja la fossa volcànica d’Olot
les xarxes hidrogràfiques
tenen un recorregut mitjà o llarg el seu règim hidrogràfic és pluvial
la Muga, el Fluvià, el Ter, el Llobregat rius de la xarxa pirinenca-mediterrània
desemboquen al mar importants en el procés d’industrialització
són rius curts i de poc cabal
el seu règim hidrogràfic és torrencial
el Francolí, el Gaia, el Foix, el Besòs, la Tordera (neixen a la Serralada Prelitoral) rius de la xarxa mediterrània
desemboquen al mar
hi ha rieres i torrents sense cabal continu (neixen a la Serralada Litoral
4
predominen els hiverns suaus i secs i els estius calorosos
a la Vall d’Aran el clima és d’influència atlàntica temperatures més fredes i pluges més abundants
les precipitacions més intenses són a la primavera i a la tardor
a les planes de l’interior el clima és de tendència continental però les muntanyes frenen aquesta influència
al nord i al sud predominen vents de component nord (tramuntana, mestral)
més amplitud tèrmica i menys precipitacions
també es donen llevantades, marinades i fogonys
el vent de ponent és el dominant a Catalunya el règim dels vents
el relleu accidentat afavoreix l’existència de contrastos climàtics i meteorològics
les precipitacions mitjanes oscil·len entre 350 l/m2 (Segrià) i 1.200 l/m2 (alta Garrotxa)
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
Catalunya és una àrea de contacte de masses d’aire fredes i càlides la influència de la Mediterrània es manifesta en gran part del territori
temperatures extremes entre 43º (Lleida, Igualada) i -32º (Estany Gento)
l’atlàntic o oceànic el mediterrani
l’alpí i subalpí a Catalunya existeixen tres grans dominis climàtics
temperatures baixes i innivació i pluviositat altes (alt Pirineu) plujós i fresc (Vall d’Aran)
pluviositat baixa, innivació escassa oscil·lació tèrmica gran
el mediterrani prelitoral i d’influència continental humit el mediterrani de muntanya període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions
el mediterrani d’influència continental sec
la varietat geogràfica de Catalunya es reflecteix en una gran complexitat meteorològica 2.1.2. El clima i els dominis climàtics
pluviositat irregular i estius calorosos el mediterrani litoral
5
com els tipus de sòls i climes són variats
presenta dos estatges vegetals estatge subalpí (1.600-2.300 m.)
les associacions vegetals i els dominis de vegetació són diversos
el domini boreoalpí a Catalunya hi ha representats els dominis de les tres grans regions biogeogràfiques europees
els boscos propis són les fagedes i les rouredes, amb espècies arbustives que es desenvolupen a l’hivern
es localitza per damunt dels 1.600 m. al Prepirineu i al Pirineu axial
també hi ha boscos de ribera (salzedes, omedes), boscos de pi roig i freixedes
el domini eurosiberià domini dels prats naturals, líquens i molses
boscos de pi negre i d’avets i arbusts (neret, ginebró)
estatge alpí (+2.300 m.)
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
contribueix a la conservació del sòl, a l’escorrentia de les aigües i al manteniment de la biodiversitat proporciona recursos a la societat
van patir nombroses tales, però s’estan recuperant
les espècies són majoritàriament escleròfil·les amb un sotabosc ric (arboç, galzeran) i plantes enfiladisses
el domini mediterrani
el bosc eurosiberià ha estat esclarissat, ha desaparegut o ha estat substituït per espècies al·lòctones
el bosc característic és l’alzinar
en molts casos, les alzines han estat substituïdes per pinedes de pi blanc
l’existència de la cobertura vegetal 2.1.3. La vegetació
es localitza a les zones de la muntanya mitjana
es localitza per sota dels 800 m., a les planes i a les muntanyes baixes
6
la Catalunya seca
la vegetació és mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat (alzina)
la regió de la tramuntana
la Catalunya seca i la Catalunya humida
estius secs i calorosos i hiverns secs i temperats escassetat de pluges (- 700 mm. de precipitació anual)
dominen la regió les muntanyes mitjanes (400-800 m.) i els rius de curt recorregut
l’aridesa augmenta de nord a sud i de la costa cap a l’interior
els nuclis de població i les indústries es concentren a les depressions i a les petites planes litorals
la regió litoral
els nuclis de població formen una xarxa regular a les dues planes i a la costa
comprèn la regió nord de Catalunya, de l’Albera fins a les Gavarres, amb dues grans planes litorals (Rosselló i Empordà)
la vegetació és típicament mediterrània amb boscos de pi blanc i d’alzina surera
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
dues regions fisiogràfiques de Catalunya
el tret climàtic més característic és la tramuntana
la vegetació característica (pi blanc i matollar) mostra menys força que al litoral
l’altiplà central
comprèn el sector de la depressió central, entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu (altitud entre 400-1000 m.)
el clima presenta més oscil·lació tèrmica i menys precipitació que al litoral
els nuclis de població importants es localitzen a les vores dels rius
la combinació de les formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació 2.1.4. Les regions fisiogràfiques
comprèn les serralades i les depressions del Sistema Mediterrani (de les Gavarres al riu de la Sènia)
el paisatge està dominat pel relleu de formes tabulars i les costes
la vegetació és típicament mediterrània amb boscos de pi blanc i d’alzina
7
la Catalunya humida
la vegetació és caducifòlia i de coníferes de muntanya
el Prepirineu
concentra les principals reserves d’aigua del país pluges freqüents (+ 700 mm. de precipitació anual)
el clima és extremat, amb estius molt xafogosos i hiverns freds amb escasses pluges
els nuclis de població es localitzen a les vores dels rius i a les terrasses fluvials
la regió continental
hi ha certa diferència en la vegetació dels vessants suds (pi blanc, roure, alzina) i la dels vessants nords (faig, roure, pi negre)
comprèn el conjunt de serres al sud del Pirineu axial (dues alineacions muntanyoses i una depressió interna)
el clima està caracteritzat per temperatures fredes a l’hivern i molt elevades a l’estiu
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.1. El relleu, el clima i la vegetació de Catalunya
el paisatge està dominat per les altes muntanyes (1.700-2.700 m.) i les valls encaixades
és la regió forestal més important de Catalunya, amb boscos densos i extensos (alzina, roure, faig, castanyer)
la regió oriental
comprèn les terres de la Serralada Transversal (400-1.700 mm.)
el clima és mediterrani d’alta muntanya
comprèn les terres més interiors i més planeres de Catalunya (200-400 m.)
és coneguda com la dorsal pluviomètrica de Catalunya (800-1.800 mm.)
presenta una vegetació estepària
els nuclis de població es localitzen a les ribes i als fons de les valls
la vegetació alterna els boscos caducifolis, els perennifolis i els prats
l’Alt Pirineu
comprèn els massissos més elevats del Pirineu (2.000-3.000 m.)
el clima és fred i humit amb precipitacions abundants (1.000-2.000 mm.)
és una regió molt poc poblada
presenta un paisatge alpí o subalpí amb altes muntanyes i valls encaixades i ombrívoles
8
està envoltada per un seguit de sistemes muntanyosos
a l’interior de la Meseta hi ha dos sistemes muntanyosos
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
està constituït bàsicament per la Meseta un gran altiplà central format per antics blocs geològics aplanats l’altitud mitjana de la Península Ibèrica és de 660 m.
2.2.1. L’estructura geomorfològica el relleu peninsular
pocs passos i de difícil accés
Serralada Cantàbrica (Picos de Europa, 2.600 m) dividida entre el Massís Asturià (part occidental) i la Muntanya Cantàbrica (part oriental)
Sistema Ibèric (Moncayo, 2.316 m) separa la Meseta de la depressió de l’Ebre
és el relleu més antic de la Península de formes suaus per l’erosió
Massís Galaicolleonès (Teleno, 2.188 m)
un únic pas la uneix amb la Meseta: Despeñaperros
Sierra Morena (Bañuelo, 1.324 m) separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir
Muntanyes de Toledo (Pico Villuercas, 1.603 m)
Sistema Central (Almanzor, 2.592 m)
divideixen en dues meitats la Submeseta Sud
divideix la Meseta en dues meitats
fa la divisòria d’aigües entre el Tajo i el Guadiana
a l’exterior de la Meseta hi ha cinc unitats de relleu Pirineus (Aneto, 3.404 m.)
s’estén al llarg de l’istme peninsular
formades per la Serralada Penibètica i la Subbètica
Serralades Bètiques (Mulhacén, 3.482 m.) Serralades Litorals Catalanes (Turó de l’Home, 1.705 m.)
Depressions de l’Ebre i del Guadalquivir zones molt fèrtils
9
la costa gallega
les costes atlàntiques la costa cantàbrica
tret més característic
predominen les formes altes i rectilínies poques platges i planes litorals
ries
valls de rius antics, envaïdes pel mar la costa atlàntica andalusa
litoral de penya-segats
costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes
les costes mediterrànies
les ries són curtes i estretes
no és una costa uniforme
és una plana costanera d’uns 400 km de longitud
s’alternen platges, aiguamolls i albuferes i tómbols
Costa Brava
Costa Daurada
Ebre
costes abruptes
deltes
planes litorals
el litoral català
fletxes o cordons litorals els corrents marins poden acumular sorra
la costa mediterrània andalusa i Múrcia és una costa tallada, determinada pel relleu de les Serralades Bètiques es formen algunes albuferes
el golf de València
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
10
combinen un relleu muntanyós amb una zona plana
Mallorca, Eivissa i Formentera
L’arxipèlag balear
relleus amb gran diversitat de formes cons volcànics, calderes, penya-segats, ...
Illes occidentals (Gran Canària, Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) són molt muntanyoses
illes més properes a Àfrica són planes (Fuerteventura i Lanzarote)
relleu volcànic (Gran Dorsal Atlàntica) molt complex
L’arxipèlag canari
Eivissa i Formentera
fragments de la Serralada Subbètica
Mallorca
Serra de Llevant ((560 m) a l’est Serra de Tramuntana (1500 m) a l’oest
té una gran depressió central, tancada per muntanyes
encara està en procés de formació
Teide (3718 m) és un volcà actiu
restes de la Serralada Litoral catalana al nord Menorca
materials calcaris d’origen marí al sud
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
11
2.2.2. Les xarxes hidrogràfiques existeixen tres grans xarxes
cadascuna constituïda per les conques dels seus rius
la xarxa atlàntica
la xarxa atlàntica, la xarxa mediterrània i la xarxa cantàbrica
els rius desguassen a l’Atlàntic per la inclinació de la Meseta cap a l’oest és la més extensa i la que té els rius més llargs
tenen un règim nivopluvial i pluvial, amb cabals regulars
la xarxa mediterrània
són rius curts
a la desembocadura solen formar ries i estuaris els rius principals són Eo, Navia, Narcea, Nalón, Seva, Della, Nerbion i Bidasoa
formen part les conques del Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir
forma un gran delta en la seva desembocadura és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, i recull les aigües del Sistema Ibèric i del Pirineu
la xarxa cantàbrica
comprèn les conques del Fluvià, Ter i Llobregat
tenen un règim nivopluvial (Ebre), pluvial i torrencial
també desguassen els rius gallecs com el Miño
comprèn la conca de l’Ebre
reben aigües del Pirineu oriental
comprèn les conques del Millars, Túria, Xúquer i Segura
12
si se situen a la dreta del corrent en jet, provoquen altes pressions
circulació atmosfèrica en altitud
es desplaça d’oest a est a més velocitat que la rotació de la Terra
la humitat es condensa
corrent en jet (“jet stream”)
temps estable l’aire calent absorbeix la humitat
com es forma el clima
l’aire tendeix a baixar i a escalfar-se en contacte amb la Terra l’aire es mou en el sentit de les agulles del rellotge
depressions o baixes pressions
s’organitza en zones d’altes pressions (anticiclons) i en zones de baixes pressions (depressions)
circulació de l’aire en superfície
anticiclons o altes pressions
es formen núvols que originen pluges
cel sense núvols i intensa insolació
l’aire es mou en sentit contrari al de les agulles del rellotge l’aire tendeix a pujar i a refredar-se
temps inestable
fluxos d’aire de 500 km/h a 12000 m d’alçada
origina remolins d’aire descendent
si se situen a l’esquerra del corrent en jet, provoquen baixes pressions
el moviment de translació de la Terra desplaça el corrent
a l’hivern deixa pas a les baixes pressions
a l’estiu permet que pugin les altes pressions subtropicals
la isòbara és la línia que uneix els punts que tenen la mateixa pressió atmosfèrica
valors superiors a 1015 hectopascals (hPa)
valors inferiors a 1015 hectopascals (hPa)
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
factors que influeixen en el clima
2.2.3. El clima i els dominis climàtics
13
originen pluges i temperatures suaus
les depressions atlàntiques
els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores
a l’estiu és càlid i sec
masses d’aire sec i molt fred
a la tardor, entren masses d’aire més fred
és el principal centre d’acció meteorològica d’Espanya
a l’estiu, l’aigua es rescalfa
massa d’aire polar continental o siberià, que s’origina al centre i nord de Sibèria
és una massa d’aire tropical marítima
massa d’aire polar marítim procedent de l’Oceà Glacial Àrtic
la Península es veu afectada pels intercanvis entre les masses d’aire polar i les tropicals
els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals
el comportament semiautònom de la Mediterrània Occidental
la forma i el relleu de la Península
la diferència provoca baixes pressions
l’interior queda allunyat de la influència del mar
vénen impulsades pel vent de l’oest
descens ràpid de les temperatures i precipitacions (neu o calamarsa)
abundant evaporització
pluges torrencials
molt fed a l’hivern i molta calor a l’estiu
en ambdós casos, clima molt sec
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
factors que influeixen en els climes d’Espanya
14
vents dominants de ponent, en general moderats, però poden derivar en galernes
temperatures suaus amb poca oscil·lació tèrmica
clima de predomini oceànic o atlàntic
precipitacions abundants (1000-2500 mm)
l’altitud implica temperatures baixes i nevades a l’hivern
varietats del clima oceànic o atlàntic
cornisa nord d’Espanya
conreus que necessiten humitat (patates, blat de moro, pomeres)
substituït per pins i eucaliptus
presència freqüent de depressions atlàntiques
volum de precipitacions menor i més oscil·lació tèrmica
bosc temperat caducifoli (roure, faig)
permeten gran aprofitament energètic
curts, excepte el Miño
rius abundants, molt cabalosos i regulars
extenses zones de prats naturals
quan el bosc es degrada
vegetació
varietat oceànica de transició
varietat de muntanya oceànica
reben la influència de l’oceà humitat molt alta tot l’any
clima pròpiament oceànic
zones de muntanya des del Massís Galaic fins als Pirineus
landa (vegetació densa de matollar)
terres baixes d’Ourense i nord de Castella-Lleó, Àlaba, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
15
16
vents humits de llevant i secs de ponent
pluges no gaire abundants, però poden ser torrencials (400-700 mm)
clima mediterrani
precipitacions abundants en l’època freda
varietats del clima mediterrani
zona mediterrània, Andalusia i bona part d’Extremadura
conreus típics: blat, vinya i olivera (horta de regadiu)
estius calorosos i secs i hiverns suaus
pluja procedent de la mediterrània
bosc perennifoli (alzina)
augment de cabal amb les pluges torrencials
rius
experimenten un estiatge intens i prolongat
màquia, garriga, estepa
vegetació
varietat de muntanya mediterrània
varietat mediterrània d’influència atlàntica
varietat seca índex d’aridesa alt (-150 mm)
clima pròpiament mediterrani
substituït per pinedes
quan el bosc es degrada
estius calorosos a la costa i abrusadors a l’interior
hiverns frescos i estius suaus
depressió del Guadalquivir i Extremadura
relleus muntanyosos costaners
sud d’Alacant, Múrcia i Almeria
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
17
18
gran oscil·lació tèrmica
pluges escasses (325-550 mm)
clima continental o d’interior d’influència mediterrània
varietat d’hiverns llargs i freds i estius curts i secs
varietats del clima interior
Meseta sud
conreu de cereal de secà i cria de bestiar de llana
hiverns molt freds i estius molt calorosos
hiverns llargs i freds i estius curts, frescos i molt secs
bosc perennifoli (alzina, pineda) a la muntanya
augment de cabal amb les pluges torrencials
rius
experimenten un estiatge intens i prolongat
arbustos a les planes
vegetació
varietat de muntanya interior
Meseta nord
depressió de l’Ebre
vent del nord-est, sempre sec
clima pròpiament continental o d’interior
precipitacions escasses (325-600 mm)
Sistema Ibèric, Sistema Central i Muntanyes de Toledo
precipitacions més abundants (400-1000 mm)
varietat de les zones de precipitació escassa i domini del cerç fred intens a l’hivern refresca a l’estiu
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
19
20
les illes més altes tenen un clima més humit
l’altitud i l’orientació del relleu
illes orientals, sota la influència de l’aire sec saharià
pluges relativament abundants (500-1000 mm), temperatures fresques i poca insolació
la situació
varietat de muntanyes mitjanes (600-1500 m)
illes occidentals, sota la influència dels vents alisis i de l’Atlàntic
varietat de cims (1500-3700 m)
temperatures suaus i precipitacions escasses (-350 mm)
clima subdesèrtic i estepari
varietat de costa (0-600 m)
el corrent marí fred
varietats climàtiques
glaçades a l’hivern i forta insolació
temperatures càlides tot l’any i precipitacions escasses
però hi ha varietats de clima a causa de
els vents alisis del nord-oest es condensa a les muntanyes mar de núvols inversió tèrmica
les aigües superficials es refreden l’estabilitat de l’aire augmenta
només es dóna a les illes afectades pel mar de núvols
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
el clima de les Canàries
21
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.2. El relleu, el clima i la vegetació d’Espanya
2.2.4. Les regions biogeogràfiques existeixen tres tres grans regions
la diversitat s’explica pel relleu i per la situació de la península ibèrica
la regió mediterrània
l’eurosiberiana, la mediterrània i la macaronèsica
la formació vegetal és el bosc perennifoli (pins, alzines i sureres) i el matollar mediterrani és la més extensa (ocupa les Balears i el 80% del territori peninsular)
la vegetació és d’origen mediterrani, però també africana i de l’Atlàntic sud
la regió eurosiberiana
es dóna a les illes Canàries
màquia: vegetació arbustiva espessa de dos metres d’alçada
estepa: vegetació d’arbustos espinosos o herbàcia
la regió macaronèsica
s’esten pel nord i el nord-est de la Península
garriga: vegetació esclarissada amb arbustos de poca altura
les formacions vegetals són el bosc caducifoli (roures i faigs), la landa (matolls densos) i els prats
la vegetació comprèn des de comunitats subdesèrtiques fins a boscos perennifolis (llorer) i pinedes
22
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.3. La gestió del patrimoni natural
2.3.1. El patrimoni natural és vulnerable està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna
és el resultat d’una llarguíssima evolució dels components biofísics de la Terra
està associat a
la conservació en bon estat del patrimoni natural és essencial per a la vida
el desenvolupament humà
la supervivència física
i recursos naturals que fan possible la vida i el benestar de les persones
el desenvolupament econòmic
alimentació, energia, ...
ciència, cultura, educació, ...
per això, el manteniment de l’equilibri ecològic és un dels reptes actuals
el patrimoni natural és vulnerable
el patrimoni natural són espais protegits, monuments naturals, espècies valuoses, paisatges de gran bellesa
es pot alterar i degradar a causa de l’acció humana
agricultura, turisme, ...
23
2.3.2. Els impactes mediambientals de la societat el creixement urbà descontrolat
causa una ocupació abusiva del sòl, unes condicions deficients d’habitabilitat i impactes ambientals
el creixement urbà dispers
pels moviments migratoris, la manca de planificació o l’especulació urbanística
extensions urbanes de baixa densitat, com ciutats jardí o suburbis
propi de països subdesenvolupats
pel que fa als residus ramaders, els purins tenen un gran impacte contaminant
la generació de residus urbans
els productes fitosanitaris dels residus agraris poden tenir un gran impacte en el medi i en la salut humana
els hàbits consumistes comporten una demanda massiva de béns i serveis de tota mena
l’habitabilitat és confortable, però generen impactes ambientals indirectes ocupació de sòl agrari
sovint, han de ser tractats com a residus especials a causa de la seva perillositat per al medi ambient
la generació de residus industrials el seu transport i el seu tractament comporten despeses importants
domèstics i no domèstics: restes de menjar, embalatges, residus de construcció, ... sovint, s’aboquen sense control i poden ocasionar problemes de contaminació
pèrdua d’espais naturals
associada a la utilització de primeres matèries i als processos productius
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.3. La gestió del patrimoni natural
contaminació d’aigües i sòls
generació de residus
formació de continus urbans
increment del consum energètic per la mobilitat obligada augment de contaminació
la generació de residus agraris
significa posar al límit la sostenibilitat dels ecosistemes desforestació de boscos tropicals pèrdua de fertilitat dels sòls esgotament de les pesqueres la mobilitat i l’accés al lleure
permeten accedir al patrimoni natural, però han comportat nous impactes sobre el medi natural
24
2.3.3. La gestió del medi ambient l’expansió urbana
perquè es basa en el consum del sòl i en l’abastament de recursos naturals
insostenible
qualsevol expansió urbana comporta una certa transformació del medi natural
la UE promou l’Estratègia temàtica per al medi ambient urbà quan l'empremta ecològica del creixement urbà supera la taxa de creixement demogràfic
gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
a Catalunya aquest recurs és escàs i té una importància estratègica
recullen l’aigua, la traslladen a les plantes, les depuren i les retornen al medi
l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) és qui gestiona els residus que es produeixen a Catalunya residus industrials
és un recurs indispensable per a les persones i la societat
frenar l’expansió urbana
un cop utilitzada, l’aigua ha de ser sanejada abans de retornar al medi natural
la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers
la modificació del règim hidrogràfic natural
però diversos impactes alteren la qualitat de l’aigua dolça i la seva disponibilitat la contaminació de les aigües superficials
els recursos no es poden trobar sempre en l’hàbitat urbà
plantes potabilitzadores
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.3. La gestió del patrimoni natural
minimitzar els impactes ambientals harmonitzar les diverses legislacions en matèria urbanística
el sanejament hidràulic es fa en les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR)
residus especials promoure la minimització de residus fomentar la recollida selectiva valoritzar els residus
residus inerts residus no especials
l’aigua dolça
els residus
recuperar els espais degradats
residus urbans ordinaris contenidors, deixalleries, plantes de triatge i plantes de tractament
residus urbans no ordinaris
25
2.3.4. Els espais naturals protegits
30% del territori està protegit (2006) Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN, 1985)
els països promouen la protecció dels espais naturals pels seus valors
protegir els espais naturals
Catalunya
zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) xarxa Natura 2000 (1992)
fer compatible la protecció amb les activitats humanes
promoure el desenvolupament sostenible
UNESCO
zones especials de conservació (ZEC)
dins el programa MAB (Home i Biosfera) va crear les reserves de la biosfera
parc nacional, parc natural, reserva natural, etc.
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.3. La gestió del patrimoni natural
2 objectius
estableix el tipus de protecció i de gestió
Montseny (1978)
UE
26
2.4.1. El paisatge és dinàmic el paisatge és la fesomia que ofereix una determinada porció del territori a un observador
entre aquests components es produeix un seguit d’interaccions que condicionen l’aspecte del paisatge
està format per components naturals i, sovint, per components humans
2.4.2. Els canvis en el paisatge de Catalunya
quan el paisatge és dinàmic perquè experimenta canvis i es modifica al llarg del temps
abancalament del terreny, drenatge de les terres aigualoses, construcció d’obres hidràuliques
unes zones es despoblen i altres es densifiquen i s’estenen
a Catalunya hi ha un mosaic paisatgístic ple de contrastos
creen un paisatge agroforestal allà on només hi havia boscos
al llarg del temps, el paisatge de Catalunya ha experimentat canvis que han alterat l’aspecte
al llarg del segle XX, la urbanització ha estat el factor dels canvis paisatgístics
però a partir del segle XIX, la indústria fou l’agent de transformació
explotació de primeres matèries, infraestructures per al transport d’energia, instal·lacions productives
periòdics o evolutius
crea un paisatge industrial
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.4. El paisatge i la seva diversitat
durant segles, l’agricultura i la ramaderia han estat els principals agents dels canvis
crea un paisatge urbà
la permanència de la matriu agroforestal el domini dels components urbans la presència dels sectors d’activitats econòmiques l’existència de grans infraestructures
27
2.4.3. Les unitats de paisatge de Catalunya és un sector del territori amb una combinació singular de components naturals i humans que es percep unitàriament
a Catalunya hi ha 135 unitats de paisatge
simplificació del mosaic agroforestal
degradació dels components paisatgístics
el Consell Europeu aprovà el Conveni Europeu del Paisatge
ha augmentat l’interès social pel coneixement i la conservació dels paisatges
impulsa la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge crea els catàlegs del paisatge
com a reacció a la banalització del paisatge
dispersió de les construccions
el paisatge ha esdevingut un bé que cal protegir
manté la identitat de les poblacions manté la qualitat de vida de les persones
s’han promogut lleis que afavoreixen la conservació, la protecció i la gestió dels paisatges Observatori del paisatge de Catalunya
a vegades, l’acció humana és poc respectuosa amb el medi ambient
les ràpides transformacions dels últims 50 anys posen en perill la diversitat paisatgística
uniformització de les formes de vida
banalització del paisatge
per frenar la pèrdua de la identitat paisatgística
es pretén fomentar 10 característiques
caracteritzen el paisatge de Catalunya i el seu estat delimiten les unitats de paisatge estableixen els objectius de la qualitat paisatgística
paisatges ben conservats, gestionats i ordenats
paisatges vius i dinàmics
empobriment de la diversitat paisatgística
Llei del Paisatge de Catalunya (2005)
paisatges que mantinguin els seus valors
paisatges heterogenis
paisatges singulars
paisatges endreçats i harmònics
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges 2.4. El paisatge i la seva diversitat
i humans i que es percep unitàriament
2.4.4. La gestió dels paisatges a Catalunya
paisatges respectuosos amb el llegat del passat
paisatges que transmetin tranquil·litat
paisatges dels quals poder gaudir
paisatges que atenguin la diversitat social
