UNITAT 5UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONS

1

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONS

El futbol és un esport on apareixen situacions

molt diferents. Això és degut a que els dos

equips lluiten per la pilota en un mateix espai

que és el camp de futbol. A vegades el nostre

equip te la pilota i hem de mirar d’anar

endavant per fer gol i a vegades la pilota la té

l’equip adversari i hem de mirar de protegir la

nostra porteria. En aquest context tan variat

En un primer moment el jugador observa les

coses que passen al seu voltant. Això és

possible gràcies al mecanisme de percepció

que permet filtrar la informació més

important de la informació irrellevant. Així el

jugador, de tot el que passa al seu voltant,

acaba processant només aquella informació

que utilitzarà per prendre posteriorment la

de situacions, els jugadors han de processar

molta informació, és a dir, han de saber en

tot moment que està passant i prendre les

decisions correctes per no equivocar-se.

Welford i Marteniuk (1976, citat a

Hernández-Ligero, 2008) descriuen un model

que pot explicar com un jugador és capaç de

processar aquesta gran quantitat

d’informació. Aquest s’anomena Model de

processament de la informació.

decisió correcta.

Un cop fet l’anàlisi de la situació el jugador ha

de tractar de trobar una resposta correcte a

la situació. Per exemple, si un jugador amb la

pilota ha vist que tenia espai lliure per davant

(mecanisme de percepció) decidirà conduir la

pilota endavant (mecanisme de decisió).

Aquests dos passos són complementaris,

primer cal mirar que passa per després

decidir el que s’ha de fer.

El darrer i tercer pas és realitzar l’acció.

2

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONSEn l’exemple anterior, un cop hem escollit

que cal conduir la pilota endavant, farem la

conducció. Coordinarem el nostre cos per

desplaçar-nos endavant a mesura que donem

contactes amb la pilota sense perdre el seu

control. Aquest mecanisme l’anomenem

mecanisme d’execució.

Mecanisme de decisió

Després de mirar el que passa al seu voltant,

el jugador de futbol ha de decidir què ha de

fer. Per poder resoldre aquesta pregunta

l’esportista necessita contrastar la informació

que li arriba del que està passant en el joc

amb les experiències prèvies que ha estat

capaç de solucionar i que téEn l’entrenament més tradicional el

mecanisme d’execució ha estat molt

entrenat, però s’ha descuidat en gran mesura

els dos mecanismes anteriors (percepció i

decisió). Això ha comportat que els jugadors

no fossin capaços d’explotar tot el seu

potencial, doncs aprenien unes habilitats que

no sabien en quin moment i on aplicar-les.

Per aquest motiu és imprescindible aprendre

a jugar a futbol, jugant a futbol. Aleshores el

jugador aprèn a fer les habilitats i entén quan

les necessita per resoldre els diferents

problemes que el joc li planteja.

capaç de solucionar i que té

emmagatzemades a la seva memòria.

L’experiència adquireix un paper rellevant,

doncs el jugador compara la situació que vol

resoldre amb d’altres situacions similars en

les que ha participat.

Posteriorment haurà de respondre a una

segona pregunta, com fer-ho. És a dir, un cop

ha decidit què ha de fer: passar, desmarcar-

se, recolzar, etc, haurà de coordinar els

moviments per poder desplaçar-se, saltar,

contactar amb la pilota, enganyar a

3

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONS

l’adversari, o altres opcions.

esculli correctament la resposta a cadascun

dels problemes que el joc li planteja.

Consideracions metodològiques

En l’entrenament es busca que els jugadors

aprenguin a fer coses que després tinguin

una utilitat en el partit i que sigui útil per als

jugadors. És per aquest motiu que quan

volem entrenar el mecanisme de decisió els

exercicis que proposem als nostres

Entrenament decisional

L’entrenament en la iniciació al futbol no pot

limitar-se a l’aprenentatge aïllat d’habilitats,

sinó que el jugador ha de saber quan és

convenient d’utilitzar-ne unes i quan ha

d’utilitzar-ne d’altres. Podem tenir un jugador

que realitzi les accions pròpies del futbol de

forma correcte: tirar, protegir la pilota,

acuitar, etc. però que no sàpiga en quin

moment ha de fer una cosa o en quin

moment toca fer-ne una altra. L’entrenament

decisional ha de permetre que el jugador

exercicis que proposem als nostres

futbolistes han de complir una sèrie de

requisits:

a. L’estratègia didàctica més aconsellada és el

partit.

El partit és l’estratègia didàctica que

reprodueix les condicions del joc de la

competició. Si volem que els aprenentatges

siguin el més reals possibles és important

que els jugadors aprenguin a decidir

correctament en les mateixes circumstàncies

de joc (Christina, 1996 citat a Ruiz i Arruza,

2005) 4

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONS

S’aconsella que els nens prebenjamins juguin

partits de P.3cP.3, els nens benjamins en

partits de P.4cP.4, els nens alevins en partits

de P.6cP.6 i els nens infantils en partits de

P.8cP.8. Tot i que la competició federada del

cap de setmana no és la mateixa, aquesta

proposta de número de jugadors respecta

millor el nivell de comprensió del joc que el

nen té en cada etapa.

del joc assolit en cadascuna de les etapes i de

la quantitat d’informació que sigui capaç de

processar (Ruiz i Arruza, 2005).

c. Formulació de preguntes

Com hem anat insistint al llarg d’aquest curs,

el que volem és que el jugador participi

activament en el procés d’aprenentatge. Per

això és important que el futbolista siguinen té en cada etapa.

b. Decidir entre vàries alternatives

El joc ha de plantejar situacions dinàmiques i

variades als jugadors que han de mirar de

resoldre de forma correcte. Però l’atenció

d’un jugador no és infinita, per això no és

possible que un jugador, que està aprenent,

sigui capaç de respondre a un nombre

d’alternatives excessivament gran. Per aquest

motiu les alternatives per a cada rol (atacant

amb pilota, atacant sense pilota i defensa) és

limitaran en funció del nivell de comprensió

això és important que el futbolista sigui

conscient de la idoneïtat de les seves

respostes gràcies a la participació activa en el

procés d’avaluació (Vikers, 2004 citat a Ruiz i

Arruza, 2005). Malgrat que el procés ideal

sigui l’autoavaluació per part dels jugadors

aquesta no ha de deixar de ser exigent .

Anàlisi del joc. Aportacions per a

l’entrenament decisional.

El curs que estem desenvolupant té com a

eix principal la formació del jugador. Un

futbolista que participa en un esport

col·lectiu5

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONSi que ha de donar respostes ajustades a les

accions dels diferents companys en el joc.

Per això podem afirmar que el

comportament tàctic és el més determinant

del futbol.

Tot i que la proposta ha estat construïda en

base a les capacitats del jugadors i com

aquests aprenen, també considerem

plantejar situacions d’entrenament més

correctes, formulació de millors preguntes i

orientació de respostes més ajustades.

a. Principis del joc

Autors com Queiroz (1983, citat a Fradua

2001), Frade (citat a Tamarit, 2007), Castelo

(1999, 2009) i Lago (2009) han construït una

proposta d’entrenament a partir dels

interessant conèixer les característiques del

nostre esport. Diversos autors han analitzat

el joc de futbol i han fet aportacions molt

importants per explicar com funciona.

L’estudi d’aquestes propostes en pot ajudar a

entendre millor la seva dinàmica i per tant

principis del joc. Aquests principis del joc

explicarien quines decisions pot prendre un

jugador en funció: de la zona que ocupa en

relació a la pilota i de si el seu equip té o no

la possessió.

6

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONS

Així per exemple en la proposta de Castelo

(2009) els jugadors propers a la pilota en atac

han de manifestar tres principis: penetració

(per part del jugador amb pilota), mobilitat i

cobertura; i els jugadors defensors propers a

la pilota han de manifestar uns altres tres

principis: contenció (del jugador amb pilota),

cobertura defensiva i equilibri.

cal limitar les alternatives dels jugadors a

només a aquelles que demostren un alt grau

d’efectivitat (que són els fonaments)

Estudiar en profunditat aquestes propostes

seria motiu d’un altre curs. Per la gent que hi

estigui interessada podeu consultar els seus

llibres. Tot i això, s’ha de dir que són llibres

força teòrics.

Conèixer aquests principis i explicar-los de

forma pràctica als jugadors pot millorar la

comprensió del joc i el procés de presa de

decisions.

b. Fonaments del futbol

Sans i Frattarola (2009) després d’un procés

de 10 anys d’estudi presenten una proposta

molt interessant de fonaments de futbol.

Una de les principals justificacions és que el

joc del futbol és molt complex i per tant les

decisions a prendre són excessives, per tant,

La proposta contempla els principis a

entrenar per etapes. De la mateixa manera

que la proposta anterior, l’anàlisi de la

proposta pot permetre un millor

coneixement del joc i ajudar-vos a guiar

l’actuació dels jugadors a l’entrenament

decisional.

Referències

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en las

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:

Mcsports.7

UNITAT 5

MECÀNICA DE DECISIONS

Castelo, J. (1999). Estructura y dinámica del

juego. Barcelona: Inde.

Castelo, J. (2009). Tratado general de fútbol.

Barcelona: Paitribo.

Espar, F. (1996). “El concepte de tàctica

individual en els esports col·lectius”. Apunts

proceso de toma de decisiones en el deporte.

Barcelona: Paidós . (pàg. 29-32)

Sans, A. i Frattarola, C. (2009). Los

fundamentos del fútbol - AT3-. Pontevedra:

Mcsports.

Tamarit, X. (2007). ¿Qué es la periodización

táctica?. Pontevedra: Mcsports.individual en els esports col·lectius”. Apunts

d’Educació Física i Esports, núm. 5, p. 16-22.

Fradua, L. (2001)." La enseñanza y el

entrenamiento en deportes de equipo".

Deporte y actividad física para todos, núm. 2,

p. 53-62.

Hernández-Ligero, D. (2008). Apunts iniciació

esportiva: futbol. CAFE, Universitat de Vic .

Ruiz-Pérez, L. M. i Arruza, Joseán (2005). El

táctica?. Pontevedra: Mcsports.

8