Embed Size (px)
Citation preview
Unitat 8
Tipologia textual: Els texts acadèmics: científicotècnics i humanístics. Morfologia.Els pronoms personals febles: CI,Atribut, Predicatiu, CRV i CC.
Text 1: “La fotosíntesi”
Text 2: “Cadira” Text 3 de Josep Iborra sobre Joan Fuster.
Literatura
-Valora la repercussió de Joan Fuster en el context de l’època.
-Explica les característiques més importants de la producció poètica de
Salvador Espriu.
Els textos acadèmics (Textos i contextos 2)
Els textos acadèmics tenen per àmbit d’ús normal el món de
l’ensenyament i l’educació. Els tipus de text abracen des d’un manual a
una conferència, un examen, un treball escrit o els apunts de classe, una
tesi doctoral o una fitxa de lectura, una ressenya o una enclopèdia. Això
per posar només uns exemples. Aquests texts poden ser orals (una
classe, una conferència) o escrits (un llibre de text).
(Ensenyar llengua)
Els textos acadèmics reuneixen unes característiques específiques bastant
diferents de la resta de textos, orals o escrits.Vegem-ho:
1.Tenen com a propòsit general demostrar coneixements (avaluació) o
exposar els resultats d’un treball (investigació). Es posa èmfasi especial en el tema abordat.
2.El contingut dels textos prové d’altres textos o d’activitats acadèmiques
(conferències, exposicions, experiments, etc). Aquest tipus de contingut
exigeix una elaboració profunda de la informació recollida.
3.El text es descontextualitza totalment de l’entorn immediat i de la
realitat de l’alumne. 4.S’hi utilitza un llenguatge objectiu, amb un lèxic precís i específic
(denotatiu).
5.Tenen una estructura oberta, poc tipificada, que ha d’elaborar el mateix
autor amb la informació de què disposa.
6.Els alumnes destinen els seus textos acadèmics al professor o als
companys. text. S’utilitza un registre formal.
7.Solen haver-hi limitacions importants sobre el procés de composició del text: temps, obligació de fer-lo en un lloc determinat, sense llibres de
consulta, individualment, etc.
“Lengua fácil”
“Textos i contextos 2”
EL TEXT EXPOSITIU, TÍPIC DELS TEXTOS ACADÈMICS
Els textos expositius pretenen informar, explicar, difondre o
interpretar un tema determinat de manera organitzada i objectiva.S’usa tant en la llengua oral (exposició didàctica, discurs,
conferència) com en l’escrita (articles científics, humanístics i periodístics;
assaigs, monografies, treballs escolars, comentaris, exàmens…). La seua
finalitat és didàctica .Requereix, per part de l’emissor, el coneixement
global del tema del qual es pretén informar o explicar.
Exigeix un ordre lògic, claredat i rigor: Un ordre lògic, perquè elaborar un esquema que tinga un sentit ajuda a
centrar i delimitar el que volem exposar. El més bàsic és: INTRODUCCIÓ o presentació del tema.
DESENROTLLAMENT o explicació dels continguts essencials.
CONCLUSIÓ o resum del més important i conclusió final.
Claredat, perquè hem d’evitar sempre l’ambigüitat i les imprecisions.
Rigor, perquè ser la informació ha de ser exacta, verificada i verificable. La funció del llenguatge predominant en l’exposició és la referencial: el
missatge ha de transmetre la realitat de manera objectiva. L’emissor,
expert en el tema, pretén informar el receptor, que presenta un cert grau
d’interés.
El llenguatge és, doncs, denotatiu. O siga,objectiu.-precís=exacte.-
biunívoc= un significat,un terme; un terme, un significat.
universal=termes semblants en totes les llengües.-Adjectius no valoratius:interior,metàl.lic…
L’exposició sol aparéixer acompanyada de descripcions, narracions
i/o argumentacions.
Abunden els presents d’Indicatiu atemporals, 1a p.pl. de modèstia, i
les oracions són preferentment coordinades, no subordinades.
El llenguatge expositiu sol tenir una gran quantitat de tecnicismes o paraules pròpies de la matèria que s’està abordant. La gran majoria
són termes cultes formats a partir del grec o del llatí.Els de la
informàtica i altres disciplines noves, provenen bàsicament de
l’anglés.
Els gèneres Entre els gèneres expositius cal esmentar:
----el manual o llibre de text, de consulta àgil i efectiva.
----l’enciclopèdia, on s’exposa el conjunt dels coneixements humans o
d’una matèria únicament. Per tant, poden ser multidisciplinars o d’una
disciplina.
----el diccionari. Pot ser el clàssic diccionari de definicions d’una llengua,o
abordar aspectes parcials de l’idioma, com els etimològics, els de sinònims i antònims, els ortogràfics, els de frases fetes, d’errors d’ús molt comuns,
etc. Hi ha també els diccionaris que ordenen alfabèticament els punts
fonamentals d’una matèria concreta (Filosofia, Psicologia, etc.)
----la monografia o estudi específic sobre un punt molt determinat,
humanístic o científic.
Dins dels textos de l’àmbit acadèmic hem de destacar els textos científicotècnics i els
textos humanístics
ELS TEXTS CIENTÍFICS
TEXT 1
LA FOTOSÍNTESI. ORIGEN DEL MOT. EN QUÈ
CONSISTEIX. CLASSES
La fotosíntesi (del grec υώτο foto, "llum" i σύνθεσις synthesis, "composició")
és una ruta metabòlica que converteix el diòxid de carboni en compostos
orgànics, especialment sucres, utilitzant l'energia de la llum solar. La
fotosíntesi es produeix en les plantes, les algues, i moltes espècies de bacteris, però no en els arqueobacteris. Els organismes fotosintètics reben el
nom de "fotoautòtrofs", però no tots els organismes que utilitzen la llum com a font d'energia efectuen la fotosíntesi, car els "fotoheteròtrofs" utilitzen compostos orgànics, i no diòxid de carboni, com a font de carboni. En les
plantes, les algues i els cianobacteris, la fotosíntesi utilitza diòxid de carboni i aigua, alliberant oxigen com a producte residual. La fotosíntesi té una
importància crucial per la vida a la Terra, car a més de mantenir el nivell normal d'oxigen a l'atmosfera, gairebé totes les formes de vida en depenen directament com a font d'energia, o indirectament com a font última de
l'energia al seu aliment. La quantitat d'energia capturada per la fotosíntesi és immensa, d'aproximadament 100 terawatts: això és unes sis vegades
l'energia consumida anualment per la civilització humana. En total, els organismes fotosintètics converteixen uns 100.000 milions de tones de carboni
en biomassa cada any. Tot i que la fotosíntesi es pot produir de diferents maneres en diferents espècies, alguns trets són sempre iguals. Per exemple, el procés sempre
comença quan l'energia lumínica és absorbida per proteïnes anomenades centres de reacció fotosintètics, que contenen clorofil·les. En les plantes,
aquestes proteïnes resideixen a l'interior d'orgànuls anomenats cloroplasts, mentre que en els bacteris es troben a la membrana plasmàtica. Una part de
l'energia lumínica recollida per les clorofil·les en forma de trifosfat
d'adenosina (ATP). La resta de l'energia es fa servir per treure electrons d'una substància com ara l'aigua. Aleshores, aquests electrons són utilitzats en
les reaccions que transformen el diòxid de carboni en components orgànics. En les plantes, algues i cianobacteris, això es fa mitjançant una seqüència de
reaccions anomenada cicle de Calvin, però en alguns bacteris es donen conjunts diferents de reaccions, com ara el cicle de Krebs invers en Chlorobium. Molts organismes fotosintètics tenen adaptacions que
concentren o emmagatzemen el diòxid de carboni. Això permet reduir un procés malgastador anomenat fotorespiració que pot consumir part del sucre
generat durant la fotosíntesi. Viquipèdia
1.Comprensió del text.[3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text ¿Creus que el títol és temàtic o remàtic? Raona-ho[1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies[1 punt]
c) Identifica el registre al qual podem adscriure el text.Cal que fonamentes la resposta amb exemples extrets del text [0’50 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al
text[0’50 punts]
2.Anàlisi lingüística del text.[3 punts] a) Indica la pronunciació dels elements subratllats [1 punt] carboni ¿oberta o tancada?
els arqueobacteris ¿sorda o sonora? arqueobacteris ¿oberta o tancada?
residual ¿sorda o sonora? font ¿oberta o tancada? com ara el cicle ¿elisió o no?
molts organismes ¿sorda o sonora? generat ¿sorda o sonora?
b)Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n un sinònim[1 punt]
car gairebé immensa
components mitjançant
Extrau del text: 1 connector d’exemplificació__________________________
1 connector temporal________________________________ 2 connectors de contrast (no val la conjunció adversativa “però”) ____________________________________
____________________________________
c) Torna a escriure les frases següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat[1 punt] La fotosíntesi és una ruta metabòlica.
La fotosíntesi converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics Aquestes proteïnes resideixen a l’interior d’orgànuls.
La quantitat d’energia capturada per la fotosíntesi és immensa. 3.Expressió i reflexió crítica.[4 punts]
a)¿Et consideres “de lletres” o “de ciències”? ¿Creus que aquesta divisió clàssica i antiga continua tenint vigència actualment? Raona-ho (150 paraules)[2 punts]
b)Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. [2 punts]
(Lengua fácil)
ELS TEXTS HUMANÍSTICS
Actualment, sota la denominació de disciplines humanístiques,
s’apleguen totes les que tenen per objecte enriquir i ennoblir l’esperit de
l’home. Esmentarem només alguns exemples:
-Filosofia: organitza i estudia l’evolució del pensament humà.
-Literatura: tracta de l’art de l’escriptura.
-Història: ordena i analitza els esdeveniments del passat. -Psicologia: estudia la ment i el comportament humans.
-Filologia: s’ocupa de tot allò relacionat amb les llengües.
-Sociologia: el seu objecte d’estudi és el comportament de l’home en
societat.
Hi ha també l’Ètica, l’Estètica, el Dret, la Política.,etc.
En resum, els textos humanístics tracten la realitat no física de les persones, tant en el pla individual com social.
Predomina la funció referencial o representativa del llenguatge.
l’assaig (Textos i contextos 2)
L’assaig és bàsicament argumentatiu,cosa que implica subjectivitat,
parcialitat i manca d’exhaustivitat. Hi ha, a més a més, una voluntat de fer
literatura, per això se’n diu “prosa d’idees”.
Molt sovint, l’assaig curt s’ha publicat en la premsa, al costat d’articles
d’opinió i altres textos periodístics. En aquests casos la frontera entre text periodístic i text humanístic sembla diluir-se.
Però l’assaig mostra llavors una evident voluntat d’estil i una elaboració
més densa i culturalista que el mer article.
El creador de l’assaig tal com hui el concebem fou l’escriptor francés
Michel de Montaigne(1533-1592) tot i que l’època d’esplendor fou el XVIII,
quan altres autors ampliaren la seua temàtica. Voltaire, a la història; Rousseau a la política; Adam Smith, a l’economia i altres
fins i tot a les ciències físiques i de la naturalesa (Diderot). Recordem-
ne els trets bàsics:
-Escrit en prosa, d’extensió normalment breu.
-Llenguatge àgil i directe.
-Tema i estructura lliures. -Subjectivitat.
-Vocabulari abstracte.
-Caràcter mixt i híbrid. (ciència i literatura)
-Caràcter didàctic i divulgatiu, tot i que no sol tenir pretensions
científiques.
-Varietat de modalitats oracionals. -Cohesió:connectors d’ordre, de causa, de conseqüència, concessius…
-Intertextualitat (cites textuals d’altres autors).
-Recursos retòrics.
-Ús conscient de la puntuació i la tipografia…
L’assaig pot adoptar diverses formes:
La divagació,reflexió elemental i amable sobre un tema aparentment
intrascendent.
La dissertació sistemàtica, mena de conferència o estudi divulgatiu sobre algun tema.
El diari íntim, reflexió aparentment poc pretenciosa al voltant de les
coses que ens passen o passen al voltant nostre.
El diccionari, o apunt breu del que ens suggereixen determinats temes o
idees.
L’epístola, o carta amb reflexions i pensaments que s’adreça a un deixeble o a un amic.
TEXT 2
CADIRA
La constatació és fàcil de fer : basta fullejar una història
–il.lustrada,no cal dir-ho- del moble. Ens hi ratificarem, de seguida,
en qualsevol visita a algun museu de pintura figurativa o d’arts
menors,on en imatges o en realitat es conserven testimonis de les
formes de seient utilitzades pels nostres avantpassats.I fins i tot
avui mateix, en moltíssimes cases d’aquestes latituds, en la majoria
potser, encara hi trobarem models de cadires ben significatius. La
conclusió que s’imposa, ja l’endevinarà el lector. L’home occidental,
tan ric en inventiva per a certes coses –mitologia, metafísica,
literatura, art, guerra, opressió, etc- ha mostrat al llarg dels segles
una singular falta d’imaginació per a tot allò que feia referència al
seu confort més immediat. No es tracta solament de cadires, però el cas de les cadires resulta un indici d’especial visibilitat. Sembla, en
efecte, que la nostra gent s’ha assegut sempre damunt d’artefactes
la característica primera dels quals ha estat el format inhòspit.
Sembla com si, durant centúries i centúries, ningú no s’adonà que,
en general, el fet de seure respon a una necessitat de descans i que
aquest descans depèn de la posició del cos. Amb respatllers més o
menys perpendiculars, i culs plans, i dimensions inconcebibles, les
cadires i setials que han vingut succeint-se amb les generacions de
la nostra societat fan l’efecte d’haver estat construïts prescindint
d’aquella exigència elemental.Seure en una cadira gòtica degué ser
un turment, o quasi ; seure en una cadira isabelina no suposà,
després de tot, un avenç massa enèrgic. [...]
Joan FUSTER,Diccionari per a ociosos.Edicions 62.(El Cangur,41)
Barcelona.2a edició.1978
1.Comprensió del text.[3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text ¿Creus que el títol és temàtic o
remàtic? Raona-ho[1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies[1 punt]
c) Identifica el registre al qual podem adscriure el text.Cal que fonamentes la resposta amb exemples extrets del text [0’50 punts] d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al
text[0’50 punts] 2.Anàlisi lingüística del text.[3 punts]
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats [1 punt] moble ¿oberta o tancada?
museu ¿sorda o sonora? testimonis ¿oberta o tancada? cases ¿sorda o sonora?
nostres ¿oberta o tancada? certes ¿oberta o tancada?
guerra ¿oberta o tancada? format inhòspit ¿sorda o sonora?
b)Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n un sinònim[1 punt] constatació
avantpassats singular
inhòspit Extrau del text:
1 connector d’addició__________________________ 1 connector de confirmació_____________________
1 perífrasi verbal modal de probabilitat____________________________________ 1 perífrasi verbal aspectual durativa____________________________________
c) Indica de quina classe són les oracions subordinades següents[1 punt] Seure en una cadira isabelina no suposà un avenç massa enèrgic. La conclusió que s’imposa ja l’endevinarà el lector.
Sembla que la gent s’asseu en artefactes inhòspits. Sembla com si no necessitàrem seure.
3.Expressió i reflexió crítica.[4 punts] a)¿Quines qualitats valores en els mobles? ¿Quina mena de fusta prefereixes? ¿Quins
colors? ¿T’estimes més el disseny innovador o la comoditat? (150 paraules)[2 punts] b)Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador
Espriu. [2 punts]
TEXT 3
PRONOMS PERSONALS FEBLES El CI Si ja tenim un complement que respon a la pregunta QUÈ, la pregunta A QUI?,ja ens
donarà el CI.
DAVANT DEL VERB DARRERE DEL VERB
començat per
consonant
començat per
vocal o H
acabat en
consonant o diftong
acabat en
vocal
1a pers sing EM M' -ME 'M
1a pers plur ENS -NOS 'NS 2a pers sing ET T' -TE ‘T 2a persona plu US -VOS
3a pers sing LI -LI
3a pers plur ELS -LOS 'LS (3) Van enviar un llibre a mi.
(1) Demà enviaran a tu el paquet. (3) Ara no puc explicar el problema a tu.
(1) Ells amaguen a mi la veritat. (2) Dóna la mà a mi, per favor!
(1) ¿Comprareu a nosaltres el pis? (3) Vull regalar a vosaltres el disc. (2) Escriviu a vosaltres les felicitacions.
(3) Van enviar un llibre a ella. (1) Demà enviaran a ell el paquet.
(3) Ara no puc explicar el problema a ells. (1) ¿Comprareu a les teues amigues el pis? (2) Ensenyeu a les xiques la fotografia.
Si el Subjecte o el CD/CI són la mateixa persona el pronom es diu reflexiu.
Jo m’afaite Jo m’he afaitat Jo em vull afaitar/ Jo vull afaitar-me S CDr S CDr S CDr S CDr
(=a mi mateix) Jo m’afaite la barba
S CIr CD
L’Atribut Si fem la pregunta COM? o QUÈ? als verbs SER/ESTAR/SEMBLAR/PARÉIXER la
resposta serà l’Atribut (Aquests verbs no porten CD). L’Atribut es substitueix pel pronom HO.
(1) Jordi estava cansat. (1) Aquells arbres semblaven alts. (1) La victòria pareixia impossible.
(1) El teu cosí és advocat. (1) Jo era feliç en la meua infància.
(3) Els danys de la casa van semblar irreparables. (3) Havíem d’estar tranquils.
(2) Sigues amable amb els clients. (1) Pep és de Saragossa.
El Complement Predicatiu Si la pregunta COM? la fem a verbs distints dels anteriors i la resposta és un
adjectiu qualificatiu es tractarà d’un Predicatiu i el substituirem pel pronom HI.
Si va DAVANT del verb Si va DARRERE del verb
HI -HI
ES+HI= S’HI (3) Els alumnes van tornar cansats.
(1) Els pardalets cantaven alegres. (1) La xiqueta duia les mans netes.
(1) Els aficionats reberen l’equip emocionat. (3) El dia es va tornar gris. (1) El teu amic es fa ric prompte.
(1) Ella es quedà sorda de menuda.
Si el verb és “nomenar”, el substantiu(càrrec) resultat de fer la pregunta QUÈ? és també Predicatiu i substituïble per HI.
(1) El president nomenà ministra Anna. El president la hi nomenà. CD P (3) Van nomenar Josep delegat de grup. L’hi van nomenar.
(2) Nomeneu tutor el seu germà major. Nomeneu-lo-hi.
Si la resposta a la pregunta COM? és una construcció de dues o més
paraules la considerarem no predicatiu, sinó CC de mode i també serà
substituïble per HI. (1) L’alumne seguia la classe amb atenció.
(1) Ella caminava a rossegons per terrra. (2) Seguiu al peu de la lletra les instruccions. (3) La xiqueta va seguir sa mare a les fosques.
(1) Ella admirava aquell escriptor de manera entusiasta.
Els adverbis de manera acabat en –ment, que responen també a la pregunta
COM?, són substituïbles pel pronom HI.
(1) La serp s’arrossegava lentament per terra. La gent s’hi arrossegava per terra.
El Complement de règim verbal (CRV) Si un Complement ha de portar preposició perquè el verb l’exigeix i sense ella
el sentit de la frase estaria incomplet, rep el nom de Complement de Règim Verbal(CRV). Si la preposició exigida és DE el CRV el podrem substituir per
EN. Però si no és De, sinó qualsevol altra preposició, se substituirà per HI. Depenent del verb, la pregunta que farem serà DE QUÈ? EN QUÈ? A QUÈ? ,etc, o,
si el complement és de persona DE QUI? EN QUI?, A QUI?, etc.
Si va DAVANT del verb Si va DARRERE del verb
començat en conso-
nant
començat por vocal o H
acabat en consonant
o diftong
acabat en vocal
EN N’ -NE ‘N
(1) Ell parla sovint de matemàtiques. (1) La teua cosina ha dubtat de la seua innocència. . (3)Vosaltres heu de parlar de la qüestió urgentment.
(2)Recorda a tu mateix de saludar-lo. (1)Ell presumeix de ser un gran músic.
(3)Ell es va avergonyir de les seues paraules.
Si va DAVANT del verb Si va DARRERE del verb
HI -HI
(1)Jo accediré a les seues peticions.
(1)Tu confies en els teus amics. (1)Ell compta amb tu per a la festa.
En realitat, els CRV són semànticament CD, però construïts sempre amb la preposició regida pel verb. Alguns verbs poden dur CD i CRV alhora:
Exemple: He informat el president de la situació. V CDp CRV
Verbs amb règim substituïbles per EN Verbs amb règim substituïbles per HI
Mancar de, disposar de, fer de,
abusar de, discrepar de, parlar de, avergonyir-se de, recordar-se
de,oblidar-se de, omplir-se de, penedir-se, presumir de, dubtar de…
Consistir en, confiar en, prorrompre
en, comptar amb, accedir a, limitar-se a, insistir en, creure en, negar-se
a, atrevir-se a, dedicar-se a, exposar-se a…
Completa la frase amb la preposició apropiada.Després,substitueix-la
per un pronom: (1)No et queixes ____ la teua sort.
(1)Comptem el divendres ____vosaltres. (3)No es pot confiar ____ ella.
(3)Ja s’està burlant altra vegada _____aquell company seu. (1)Paula intercedí _____la seua cosina. (1)Manel aspirava _____aquell treball.
(1)La pel.lícula tracta _____ la segona guerra mundial. (1)Aquest estiu em dedicaré _____ descansar.
(1)¿T’has adonat ____ la pluja que cau? (3)Sempre està pensant ____ els seus amics.
(1)L’èxit dependrà _____ l’esforç teu. (1)Ja no em recorde _____ la seua cara. (1)M’he oblidat _____portar l’impermeable.
(1)Es nega _____ dir qui li fa xantatge. (1)Jo discrepe obertament _____ vosaltres.
(1)Ella creu ____ Déu.
(1)Amb la seua conducta s’exposava ____ l’expulsió. (1)L’homenatge que li faran consistirà _____un sopar de gala. (1)Presumeix _____ ser el millor de la classe.
(1)La teua argumentació manca _____ consistència. (1)M’atreviré _____ dir-li el que pense d’ella.
(1)¿No dubtaràs _____ la meua paraula? (1)Davant de públic s’ompli la boca _______ elogis. (1)Un bon cristià es repenedeix _____ les seues faltes.
(1)Aquell xiquet s’entreté _____ qualsevol cosa. (1)El poble s’oposava _____ la dominació del dictador.
(1)No et preocupes tant _____ la teua salut. (1)Seguirem amb l’ajuda humanitària: seguirem amb això.
(1)Sempre et queixes de la teua paga setmanal: sempre et queixes d’això. (1)Els xiquets depenen dels seus pares: els xiquets depenen d’ells. (1)Elena confia en la seua amiga: Elena confia en ella.
(1)Comptem plenament amb la teua participació.
El Complement Circumstancial És la funció sintàctica amb la qual expressem en quin context
(lloc,temps,mode,etc) es desenrotlla l’acció verbal. Com que es tracta d’una funció molt àmplia, no és sempre senzill descobrir de quin tipus de
complement circumstancial es tracta. En casos semblants, n’hi haurà prou de posar CC.
Pregunta Tipus de CC Exemples: Pronom
¿ON? CCL
lloc
Jordi estudia en la biblioteca.El
cantant actuà en un teatre. Consultí el telèfon en la meua
agenda.
hi
¿QUAN? CCT temps
Ahir plogué.El teu oncle arribarà dins de mitja hora. Eixirem a l’alba.
-----------
¿COM? CCM
mode
Ella estudia amb gran interés.
Anna traballa a pesar de la calor. Ell s’informa per Internet.
Parla anglés correctament. Has de comportar-te de manera educada. Dibuixa amb molta
gràcia
hi
¿PER QUÈ? CCC causa
Aquell escriptor escriu per satisfacció personal. Celebraran
una festa amb motiu del seu aniversari.
hi
¿PER A QUÈ? CCF finalitat
Jordi estudia per als exàmens. hi
¿QUANT? CCQ
quantitat
Joan estudia molt. -----------
¿AMB QUÈ? CCI instrument
Jordi estudia amb llibres de consulta.
El pintor pinta amb un pinzell. Jo escric amb un bolígraf barat.
hi
¿PER A QUI? CCD
destinatari
Tomàs treballa per al seu cunyat. hi
¿AMB QUI? CCCOM companyia
Ella vindrà amb mi. hi
-Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.[2 punts] L'obra de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985) es
mou entre la tendència a la diversitat (canvis en la relació amb la quotidianitat,
pluralitat de gèneres i de tècniques compositives) i a la unitat (uns temes, una
visió del món i de la vida comuns a tota ella) La relació amb Déu(principi unitari, llum, i veritat) només és possible a través dels múltiples éssers i coses de la
Creació.L’obra d’Espriu reflecteix la crisi del subjecte modern entre la pèrdua
d'identitat i el desig de transcendència i eternitat.En el món literari de Salvador
Espriu conflueixen en perfecta harmonia l'antic Egipte( Llibre dels Morts), la Bíblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega. Sobre aquesta base, Espriu
construeix els seus mites: Sinera (anagrama d'Arenys de Mar,d’on procedia la
seua família i que simbolitza la infantesa i, de vegades, també Catalunya)
,Sefarad (el nom jueu de la Península Ibèrica) Lavínia (Barcelona), Alfaranja
(Catalunya) i Konilòsia (Espanya).En la seua narrativa destaquen monòlegs interiors com El doctor Rip(1931)o novel·les com Laia(1932), d’ambient mariner
en què els tocs de realisme, tragèdia, psicologia, la barreja del grotesc amb
l’elegíac ens recorden la la narrativa modernista de principis del XX o el recull de
contes Ariadna al laberint grotesc (1935). La seua obra teatral Primera història d'Esther(1948), autèntica obra mestra,entrecreua el mite bíblic amb el
món de Sinera des de l'estètica grotesca i esperpèntica. Altres obres destacables,
són, entre moltes altres,Cementiri de Sinera (1946),El caminant i el mur
(1954) i Final del laberint (1955).La pell de brau (1960), esdevingué molt coneguda arreu de la Península perquè hi parla de pau, de tolerància i de
respecte entre els diversos pobles en temps durs de dictadura.
-Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.[2 punts]
La repercussió de l’obra de Joan Fuster(Sueca,1922-1992) a partir dels anys 50-
60 del segle XX fou enorme.En el panorama literari valencià de llavors, molt
mediocre,l’aparició d’un escriptor com Joan Fuster resulta, senzillament,
insòlita.Un jove suecà,amb els estudis de dret, però que es decanta per la literatura i el periodisme. De vasta cultura, fruit de les seues múltiples i variades
lectures, Fuster se centra, després d’uns començos poètics, en la història i la
literatura. A través de l’assaig, gènere concebut per Montaigne(s.XVI) i
desenrotllat magistralment durant la Il.lustració(s.XVIII), i que ell dota d’un estil atraient i personal i d’una voluntat aclaridora, Fuster interpreta la nostra història
com ningú no ho havia fet abans. Destrueix el mite de les suposades arrels
prehistòriques, iberes, romanes ,visigodes o àrabs dels valencians actuals, per assenyalar-nos la nostra data de naixement(1238) i el nostre marc nacional
(“Nosaltres els valencians”,1962).Aborda l’estudi dels nostres clàssics amb un
rigor i estil inigualables, tant els medievals (Sant Vicent, Ausiàs March...) com
els contemporanis(Salvat Papasseit, Espriu, Pla...) i reflexiona agudament sobre el món que l’envolta(“Judicis finals”, “Diccionari per a ociosos”...)Tot
això amb l’estil mordaç,crític, irònic (fixem-nos, per exemple, en el seu ús de les
cometes, tan peculiar) i fins i tot provocador quan cal. Sap que l’estil és bàsic per
fer-se llegidor i el cuida. Mestre indiscutible dels valencianistes actuals, figura cívica insubornable,fou objecte de les ires del franquisme, primer, i del
regionalisme espanyolista, més tard.
