DOSSIER DE MATERIALS

UNITAT DIDÀCTICA 3

LA VILA VELLA

BASE D'ORIENTACIÓ: UNITAT DIDÀCTICA 2. HAMMAM

Aquesta unitat l'hem plantejada com un projecte al final del qual obtindrem com a resultat un producte final que serà una breu guia turística de la Llíria medieval. Ací vos deixe

una guia de tot el que farem, perquè pugueu saber en tot moment on ens trobem. L'haureu de conservar al llarg de tota la unitat per poder anar anotant les tasques i fer una

autoavaluació. No tingueu por a preguntar tot allò que vos faça dubtar. Podeu comptar amb mi per a tot el que necessiteu!

Què fem avui? Què saps sobre aquest tema? Anota la feina que has de fer Què has aprés sobre aquest tema?

Sessió 122/10/2018

Comencem amb la lectura de textos narratius.Després farem unes activitats de comprensiólectora.

Sessió 224/10/2018

Explicarem quins són els elements que caracteritzenun text narratiu i farem activitats perquè les pugueureconéixer. A casa haureu de veure el vídeo i llegirel material sobre els tipus de diccionaris.

Sessió 325/10/2018

Avui treballarem les propietats textuals i farem unesactivitats perquè pugueu reconéixer-les. Però primerresoldrem dubtes i corregirem activitats sobre elstipus de diccionaris.

Sessió 429/10/2018

La classe de hui la dedicarem a les GransCròniques medievals. Farem algunes lectures iactivitats.

Sessió 531/10/2018

Avui començareu a treballar en els grupsd'investigació. Assignarem els rols i les tasques decadascú.

Sessió 65/11/2018

Caldrà fer hui el treball de síntesi de tota lainformació que heu trobat sobre les cròniquesmedievals i triar els fragments que dramatitzareu.

Sessió 77/11/2018

Ens dedicarem a preparar i corregir els textos queapareixeran a la guia turística.

Sessió 88/11/2018

Acabarem de preparar la ruta i les dramatitzacions.Finalitzarem la sessió amb un kahoot.

Sessió 912/11/2018

ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

Sessió 10EXAMEN

EL TEXT NARRATIU

Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns

fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.

Característiques del text narratiu

Els principals trets dels textos narratius són:

1. Solen estar escrits en prosa.

2. Hi ha la presència d'un narrador que explica la història.

3. Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa

mitjançant el verb.

4. S'hi inclouen descripcions i diàlegs.

Estructura del text narratiu

El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:

• Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets

seguint un ordre cronològic. Consta de:

▪ Plantejament o introducció: es presenta la situació i l'inici del conflicte.

▪ Nus o desenvolupament: cos central de la narració. Al llarg del nus la tensió

narrativa augmenta fins arribar al clímax (moment àlgid que anuncia el

desenllaç).

▪ Desenllaç o conclusió: acaba la història. El desenllaç pot ser:

◦ Tancat: el conflicte es resol.

◦ Obert: el conflicte no es decideix de manera clara i el lector pot

imaginar diversos finals.

• Estructura no lineal o discontínua: l'ordre temporal dels fets s'altera. Hi ha diversos

recursos per ordenar els fets de manera discontínua:

▪ Comença l'acció in medias res: el relat s'inicia en ple desenvolupament de

l'acció. És un començament sobtat.

▪ Pot fer un retrocés en el temps: analepsi o flash back.

▪ Pot avançar-se en el temps: prolepsi o flash forward.

Elements de la narració

Els elements bàsics de la narració són: el narrador, el temps, l'espai i els personatges.

• El narrador : explica la història i estableix el punt de vista des del qual es narren els

fets.

◦ Narrador intern: intervé en l'acció. Pot ser el protagonista (1a persona), un

testimoni (3a persona) o multiselectiu (diferents personatge de l'obra que

expliquen en 1a persona la història).

◦ Narrador extern o omniscient: no intervé en la història. Explica els fets en 3a

persona, des de fora. Pot ser:

▪ Total: si ho coneix tot, sap com pensen els personatges.

▪ Parcial: només explica allò que veu, com una càmera de cinema.

• El temps i l'espai:

◦ El temps històric: l'època en què succeeix l'acció.

◦ El temps narratiu: hores, dies o anys que dura l'acció.

◦ L'espai: lloc on passa l'acció.

• Personatges : són els éssers, generalment persones, que intervenen en l'acció.

Segons la seva complexitat poden ser:

▪ Plans: són simples i no evolucionen.

▪ Rodons: són complexos i experimenten canvis.

Segons la seva funció poden ser:

▪ Protagonistes: són els personatges principals.

▪ Antagonistes: s'enfronten als personatges principals.

▪ Secundaris: no són fonamentals per al desenvolupament de l'acció.

Principals gèneres narratius

Es classifiquen en funció del caràcter real o fictici dels esdeveniments narrats.

• Gèneres narratius de ficció.

◦ Poema èpic o epopeia: Poema narratiu extens que explica les accions

extraordinàries dels déus o herois llegendaris d'un poble. Sol ser anònim i de

caràcter tradicional.

◦ Roman: Narració en vers que tracta sobre les antigues llegendes relacionades

amb el rei Artús.

◦ El conte: Narració breu, en prosa, que explica fets extraordinaris.

• El conte tradicional: és anònim, sovint es transmet oralment i acostuma a

tenir funció moralitzadora.

• El conte literari: és obra d'un autor conegut i és escrit.

◦ La novel·la: Narració extensa, en prosa, que explica una història fictícia amb la

voluntat que sembli versemblant. N'hi ha molts tipus:

▪ Novel·la cavalleresca: apareguda al segle XV.

▪ Novel·la històrica: apareguda durant el romanticisme.

▪ Novel·la realista i naturalista: dominant a la segona meitat del segle XIX.

▪ Novel·la d'aventures.

▪ Novel·la psicològica: molt important al segle XX.

• Gèneres narratius que no són de ficció:

◦ L'assaig: l'autor manifesta les seves idees sobre política, religió, història... Està

molt vinculat a l'article periodístic, que es publica a la premsa i tracta temes

d'actualitat.

◦ Les memòries: Narració autobiogràfica en què l'autor explica esdeveniments

que ha viscut i en fa una valoració.

Activitat 1

Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:

Tres jovenets

Això era i no era un rei que un dia es passejava. Al costat d’unes casetes troba un vell

que plorava com un nen petit. —Germanet, i què teniu, què feu aquests plors? —Què he

de tenir? —respon el vell— Que el meu pare m’ha pegat!

—Què em dieu, ara? —exclama el Rei, fent-se creus— Que encara es viu el vostre

pare ? —Sí, senyor. —I on és?

—S’escalfa a la vora del foc. El rei entra cap a la cuina, i no em creureu si us dic que hi

troba un altre vell, molt més vell que l’altre, de bon tros. —Com és que heu pegat al vostre

fill? —Doncs perquè ha contestat malament al meu pare —contesta el vell sense moure’s

de la llar de foc. —¡El vostre pare! —diu el rei, amb els cabells de punta— ¿I com és això?

¿Que encara és viu el vostre pare? —I tant, gràcies a Déu. —¿I on és ? —Al llit, pobret, ja

no es pot moure. I amb això que el rei entra dins la cambra, i ¡ja ho crec que hi era dins el

llit l’altre vell! Ja no era d’aquest món. El qui plorava a fora tenia vuitanta anys; el qui li

havia pegat, en tenia cent, i el del llit corria els cent vint. ¡Això ja es diu durar més que un

mànec de cullera!

(text adaptat)

• A quin subgènere narratiu pertany aquest text?

• Explica les característiques d’aquest tipus de text: acció, personatges, etc.

• Explica el punt de vista d’aquesta narració. En quina persona gramatical està

escrita?

Activitat 2

Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:

6 D’AGOST DEL 1996, MIGDIA

Entre els vint-i-set i els vint-i-vuit anys vaig estar enamorat d’una dona. De la

primavera a la tardor, però, encara que amb molta dissimulació, l’amor ja no mantenia tan

tens el cordatge.

Entre juny i novembre, l’enamorament va anar fent-se’m borrós, igual que si ara em

tragués les ulleres. El contorn del meu amor per ella es confonia cada vegada més amb el

que sentia per algunes altres dones. Va ser en aquella època que, durant menys d’una

setmana, entre dimecres i diumenge, va resul- tar que més aviat me l’estimava poc. I el

divendres sis d’agost ja no l’estimava gens. Gens? Entre les onze del matí i la una, vaig

agafar-li una mania com mai n’havia tingut a ningú. I als voltants del migdia, per uns

minuts, la vaig arribar a odiar.

Però a les dotze en punt l’amor que li havia tingut va tornar a donar senyals de vida.

Una llavor que s’esberla de sobte. En el precís instant que jo tanco d’un cop violent la

porta del taxi que s’endurà per sempre més aquella dona.

Toni Sala, Bones noticies, Col·lecció El Balancí, Ediciones 62

a) A quin subgènere literari pertany aquest text? Explica’n les característiques.

b) Pel que fa al punt de vista. Qui és el narrador?

c) Pel que fa la temps: quin és el temps històric? Quin és el temps narratiu?

d) La caracterització dels personatges és esquemàtica o complexa? Per què?

e) Explica molt breument l’argument d’aquest text. A continuació separa el text en tres

parts.

f) El lèxic d’aquest text no éscomplicat. Troba-hi dues expressions de registre

col·loquial o familiar.

Activitat 3

Digues quines de les següents afirmacions són vertaderes i quines falses:

a) Els contes literaris tenen un autor conegut, en canvi els contes populars són sovint

anònims.

b) La faula és un text narratiu que explica les gestes d’herois.

c) El conte es caracteritza, sobretot, per la seva brevetat.

d) La novel·la explica esdeveniments que segueixen sempre un ordre cronològic en el

temps.

e) L’autor i el narrador d’una novel·la són la mateixa persona.

f) Els personatges d’una novel·la han de ser coherents.

g) La novel·la històrica no és ficció, narra els fets històrics tal com van ocórrer.

Activitat 4

Llegeix atentament el text següent:

«Al cap de dues o tres setmanes, un matí, la Teresa se n’anà de casa bastant d’hora.

El seu marit feia un parell de dies que tenia un refredat molt fort. Li digué que havia d’anar

a veure la modista i que no agafaria el cotxe perquè tenia ganes de caminar, de prendre

l’aire: havia passat dos dies tancada, volta- da de microbis i d’olor d’eucaliptus. ¿Es podia

posar l’agulla? Volia que la mo- dista quedés bocabadada. Aquell fermall, com deia el

senyor Begur, era per fer quedar bé qualsevol home. “La gent que em miri, no pensarà

¡quina senyora! Sinó ¡Quin senyor!” Ell a dins del llit, rigué sense gaires ganes. La Teresa

era una perla. L’havia coneguda veient-la passar de bracet d’una amiga, des de la

terrassa del Liceu. La mare de la Teresa tenia una parada de peix a la Boqueria. Ell li ho

havia explicat de seguida, un dia que anava sola i que ell, després de seguir-la una

estona, li havia preguntat si podia acompanyar-la. S’anaven ve- ient i aquell hivern la mare

de la Teresa morí. Encara no feia un més que l’havi- en enterrada, el senyor Nicolau

preguntà a la Teresa si es volia casar amb ell: Tot el que podia oferir-li era la seva fortuna,

sabia de sobres que era vell i que cap noia no se’n podia enamorar. La Teresa li contestà

que s’ho pensaria. Tenia un gran problema: un fill d’onze mesos, una relliscada com una

casa. El pare es deia Miquel Masdéu, era casat i es guanyava la vida, entre altres coses,

ence- nent i apagant fanals; però feia caure d’esquena. Així que el senyor Nicolau li

demanà per casar-s’hi, la Teresa amagà la criatura a casa d’una tia i al cap d’uns quants

dies digué que sí. “I la parada de peix, ¡a tomar vent!”»

Mercè Rodoreda. Mirall trencat. Club Editor jove.

a) Digues a quin tipus de text pertany aquest fragment: instructiu, narratiu, argumentatiu o

descriptiu?

b) On se situa l’acció de l’obra?

2) Podries precisar l’època? Hi ha cap indici en el fragment?

3) Característiques de la veu narrativa; s’utilitza la narració en tercera persona? En quins

fragments? Hi ha en cap moment discurs directe? En quins fragments?

4) Característiques del temps narratiu; els verbs que hi ha en aquests frag- ment, et

sembla que descriuen accions passades o presents? En quins fragments?

5) Qui és la protagonista?

6) Quina és la seua situació actual?

7) A què es dedicava abans?

8) Què ha canviat en la seva vida?

9) Podries explicar quines són les intencions de la protagonista en aquest moment

10)D’entre les propostes següents busca un títol per a aquest text:

L’alliberament d’una dona.

Maternitat no assumida.

Matrimoni per compassió.

Matrimoni per interessos

d) Intenta explicar i definir la tipologia del personatge de la Teresa a través del que

s’explica en el fragment.

Activitat 5

D’aquestes frases, quines et sembla que són d’una obra literaria?

• · Dius que vindrà demà?

• · En aquell moment, va deixar suaument la nena al petit bressol i, molt lenta- ment,

va tancar la porta com si tingués por de despertar-la.

• · Qui se’n calçava no se’n vestia; qui el veia avui no el coneixia demà.

• · Tinc dos gats a casa.

• · Follia, amor, plaer... tots aquests sentiments passaven per la seva ment quan

escoltava la dolça veu de la dona més meravellosa del món.

• · No sabien quina era la casa del Pol.

Activitat 6

Explica què és la narrativa i cita els subgèneres més importants.

Activitat 7

Relaciona aquests recursos del temps narratiu amb el nom que reben:

• in media res

• anticipació

• flashback

• el·lipsi

• evocació d’un fet passat que trenca la linealitat narrativa.

• començar una narració enmig d’una acció que ja està en

marxa.

• anunciar un fet que encara no s’ha produit.

• supressió de l’acció narrativa per abreujar el pas del temps

i l’espai.

Activitat 8

Explica en què consisteix la caracterització directa i indirecta dels personatges d’una

narració.

Activitat 9

Explica la diferència entre el punt de vista extern i intern. Digues el tipus de

narrador que tenen els fragments narratius següents i quina persona gramatical

utilitza:

Sabia que en Lluís tornaria a l’escola... Ha vingut sol, sense en Ricard, i m’ha esperat

al carrer de més avall de l’entrada.

Aquests dies a l’escola hi ha força gent: els companys que vénen a buscar les notes

de setembre, els alumnes nous, amb cares de despistats i de meravellar- se de tot, [...]

Precisament, jo no volia que en Manel em veiés amb en Lluís, i per això he pujat al

darrer pis amb l’excusa de buscar un bolígraf que em vaig deixar el dia de l’examen.

Oriol Vergés, Monica, la de COU, Editorial Pòrtic.

L’oncle Jordi Ventura, miner de bona fusta, es reia de la bruixa encantadora, de les

tisores obertes i de la sal escampada. Tanmateix, aquell capvespre, quan tornava al poble

i ja es veia al cafè de Bartomeu amb els amics —Manolet el pastisser, Atanasi, Dalmau

Cap de Cistella...— bevent el rom de la nit del dissab- te i cantant, tots plegats, La bella

Carolina, va sentir fred a l’esquena.

Jesús Moncada, D’uns vells papers de musica a Histories de la ma esquerra, Ed. La

Magrana.

LES PROPIETATS TEXTUALS1. LA COHERÈNCIA

La coherència textual és la propietat que dona unitat de significació al text. Un text

coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text,

la informació necessaria per entendre’l, i una ordenació precisa. Un text coherent ha

de tenir una unitat de registre, de to i d’estil.

Per comprovar si un text és coherent, cal revisar-lo, cercar problemes en

l’estructuració de les idees i comprovar :

1. Que el text presenta un sentit global, d’acord amb la intenció inicial.

2. Que hi ha continuitat entre les idees exposades, sense desequilibris ni

contrasentits.

3. Que cap concepte queda ambigu.

4. Que les idees s’han ordenat tenint present què sap i què no sap el

destinatari del text.

Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l’esforç de

replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

EXEMPLE DE TEXT INCOHERENT:

Els mitjans de transport

Hi ha diferents tipus de mitjans de transport: el terrestre, el marítim i l’aeri. Dins el

transport terrestre, hi ha dos tipus de vehicles: els que van per una via fèrria i els que van

per carretera. Així, per una part tenim els trens, que són uns mitjans de transport públics,

amb molta capacitat i molt útils. Són tan guapos que molts de pares en regalen als seus

fills pels Reis. Finalment direm que el transport aeri és el més ràpid, però té l’inconvenient

que són poques les ciutats que tenen aeroport.

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes de coherència s’hagin resolt.

1. Ordena el següent text argumentatiu atenent el criteri de coherència:

· Tenint en compte que els recursos existeixen i el problema és important, ja que

afecta la vida de moltes famílies que viuen en el medi rural, és imprescindible que hi hagi

una voluntat política per trobar-hi solucions.

· En primer lloc, la dona pagesa i ramadera no té un estatus jurídic definit, i

malgrat treballar activament com a col·laboradora en l’explotació familiar no té cap tipus

de cobertura social ni prestacions pròpies, i sol dependre de les derivades del seu home.

· La manca de serveis de substitució és un problema que sol afectar les persones

en règim d’autònomes. La dona pagesa no té ningú que la substitueixi i faci la seva feina

en cas de baixa mèdica, ja que les seves condicions de treball són molt dures.

· El problema és real i els mitjans per solucionar-lo existeixen. La Unió Europea

preveu fons per cofinançar els serveis de substitució, però aquí no s’apliquen

perquè sempre s’han prioritzat altres necessitats.

· En segon lloc, aquesta situació es complica per a la dona en cas d’embaràs i

baixa per maternitat. El treball agrari impedeix que pugui treballar durant una bona part

d’aquest període: qui la substitueix?, qui finança en tot cas la seva substitució?

2. Construeix textos coherents i cohesionats amb les oracions següents, sense

introduir-hi cap element nou tret de connectors. Es tracta d’ordenar les frases per

tal d’obtenir un fil argumental coherent:

Text 1

1. L’Ajuntament ja ha tret catorze camions de fems.

2. El descobriment d’aquest gran “magatzem” de fems ha causat estupefacció.

3. L’avi tenia amuntegades a casa seva tones de deixalles.

4. Els veins ja feia temps que es queixaven de la pudor.

5. Encara resten per netejar diverses estances de la casa.

6. Al barri de Sants, a Barcelona, la policia ha detingut un avi.

Text 2

1. La policia va trobar el jove inconscient.

2. El jove tenia setze anys.

3. La companyia Telefònica localitzà en pocs minuts l’adreça del jove.

4. El jove digué que es volia suicidar.

5. Varen poder salvar el jove amb un rentat d’estómac i medicaments.

6. Un jove telefonà a la policia d’Alacant.

7. La policia acudí a l’adreça del jove.

8. Al costat del jove hi havia una capsa d’analgèsics buida.

9. El policia que parlà amb el jove aconseguí que el jove digués el número de telèfon

des d’on cridava.

Text 3

1. Els dos reclusos estan acusats de diversos robatoris a València.

2. Els dos reclusos són qualificats de perillosos per la policia.

3. Els dos reclusos són F.B.R., de trenta-sis anys, i M.A.J., de vint-i-cinc.

4. Els dos reclusos complien presó preventiva.

5. Els dos reclusos varen aconseguir fugir de l’Hospital General de València.

6. Els dos reclusos varen escapar trencant els barrots del lavabo de la sala de judicis

de l’hospital i baixant al carrer.

7.Els dos reclusos varen fer servir una cadena de llençols.

2. LA COHESIÓ

La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d’un text estan ben

travades per mitjà de mecanismes sintactics. Les diferents parts d’un text no només han

d’estar lligades quant al significat (coherència) sinó també explícitament pel que fa a la

forma a traves de procediments com els següents:

1.Ús de connectors (quan, després de , entre…)

2.El mateniment de referents a traves de la repetició de mots, l’el·lipsi, l’ús de sinònims o

la substitució pronominal.

3.L’ús correcte del signes de puntuació.

4.El procés anomenat de definició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom

encapçalat per un determinant indefinit i, poc després reprendre’l encapçalant-lo per un

determinant definit (article, demostratiu, etc.).

EXEMPLE DE TEXT DESCOHESIONAT:

Cada matí les meves germanes fan les mateixes coses. Les meves germanes

berenen. Les meves germanes van a la piscina. Ja fa dos anys que les meves germanes

van a una piscina. Les meves germanes encara no saben nedar. Les meves germanes es

dediquen a xafardejar tot el matí amb uns amics de les meves germanes. Les meves

germanes troben els amics a la piscina. Els amics es passen tot el dia a la piscina. L’única

aspiració dels amics de les meves germanes és posar-se ben negres. Es fa l’hora de

dinar. Les meves germanes diuen adeu als amics. Les meves germanes se’n tornen cap a

casa.

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes de cohesió s’hagin resolt.

1. Reescriu els textos següents amb un estil més cohesionat.

[1] Els tutors tenen com a missió acompanyar l’estudiant. També tenen com a missió

guiar-lo. Aquesta tasca es fa de manera individualitzada. S’inicia en el moment en què

ingressa a la Universitat. Finalitza quan l’estudiant acaba els seus estudis. El tutor coneix

bé la carrera que l’estudiant ha escollit. El tutor té la funció d’ajudar l’estudiant a

progressar. El tutor té com a funció aconseguir que l’estudiant mantingui l’interès en els

estudis. El tutor esdevé l’interlocutor principal de l’estudiant en allò que fa referència a la

UOC i que no correspon a l’àmbit d’una assignatura concreta.

[2] Els mòduls didàctics són les unitats bàsiques que desenvolupen l’aprenentatge

d’una part d’una assignatura. També la guien. Han estat creats per tal d’estimular el treball

personal de l’estudiant. Aquest treball es realitza essencialment a casa. Els mòduls

didàctics també faciliten aquesta tasca personal. En general els materials didàctics de la

UOC són multimèdia.

[3] El sistema d’avaluació continuada consisteix en la realització d’un conjunt

d’activitats proposades pels consultors de les assignatures. Els consultors les guien. Els

consultors les valoren. Les activitats s’han de realitzar durant el semestre. Les activitats

s’exposen en el Pla docent de cada assignatura. Aquest sistema d’avaluació garanteix als

estudiants aprofitar el curs. Permet que els estudiants assoleixin els objectius proposats a

l’assignatura. Permet als estudiants fer un seguiment continu del seu procés

d’aprenentatge. Permet als estudiants mesurar en tot moment el seu progrés. El

seguiment de l’avaluació continuada és de lliure elecció per part dels estudiants. És

recomanable ja que es planteja com un ajut pedagògic i, per tant, com un mitjà per a

afavorir l’èxit dels estudiants.

[4] El GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) va posar a la venda

l’any 2000 un gravat cedit pel pintor Miquel Barceló, una mostra més de la generositat de

Miquel Barceló, del compromís de Miquel Barceló amb la defensa del medi ambient i

també de la simpatia de Miquel Barceló cap al GOB. El gravat és de temàtica animal. El

gravat s’ha enllestit aquesta tardor a un taller de Lanzarote. D’aquest gravat s’han fet una

sèrie de 50 exemplars numerats i signats per Miquel Barceló. Els 50 exemplars del gravat,

dedicat al GOB, s’han realitzat amb tècniques d’aiguafort i aiguatinta i el preu de venda de

cada exemplar és de 6.000 euros. La venda dels exemplars es fa directament des del

GOB.

[5] Les informacions que tenim sobre la biografia d’Homer són tardanes, variades i

d’autenticitat incerta. Conservem diverses vides amb dades que no coincideixen. Per tant,

es pot dir ben poca cosa d’Homer. L’única cosa que es pot afirmar amb seguretat és que

Homer era un joni vinculat a Esmirta i Quios. A l’illa de Quios, una família de rapsodes

professionals asseguraven que eren descendents directes d’Homer i que només ells eren

els qui tenien els textos veritables d’Homer.

2. Cerca en els textos següents els mecanismes de cohesió textual. Indica les

el·lipsis i el manteniment dels diferents referents.

Santiago Rusiñol va conèixer Sitges de casualitat. L’artista barceloní anava a veure un

quadre del Greco al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú quan es va trobar un

amic que el va convidar a dinar a Sitges. Això passava el 1891; l’any següent, Rusiñol hi

adquiria dues cases de pescadors i encarregava a l’arquitecte Francesc Rogent la

construcció d’una casa que es va convertir en un dels referents culturals de l’època.

L’habitatge, d’estil modernista i amb trets medievals, va ser batejat com Cau Ferrat.

EL SANT CRIST DE LA GALERA

Aquest crucifix el portava a la proa la nau capitana de la batalla de Lepant, que

comandava Joan d’Àustria. La imatge està un poc decantada a un costat i en posició una

mica violenta. Conta la tradició que durant la brega aquesta talla de fusta era el blanc de

tots els trets dels turcs i que una bomba de l’enemic li va passar a frec, però que la

imatge, perquè no la tocàs, es va inclinar un poc i adoptà aquesta postura forçada que

encara conserva.

3. L’ADEQUACIÓ

L’adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de

què disposa l’emissor, aquest tria aquells que encaixen (s’adeqüen) més a la situació

comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal,

segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta,

esquela, epitafi, etc.) que més s’hi adiu.

Per a una adequació correcta d’un text cal tenir en compte els aspectes de presentació,

que formen part de l’acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els

textos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la

inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

EXEMPLES DE TEXTOS INADEQUATS:

Una al·lota que ha anat a la platja amb el seu germà fa molta estona que pren el sol de

panxa, damunt la seva tovallola de bany. El seu germà li diu:

– Violeta, si no canvies de posició quedaràs amb l’esquena més vermella que un

llagostí! Aniria bé que et girassis i que et posassis una estoneta en decúbit supí.-

************************************************************************************

Un estudiant que fa el grau de Biologia s’enfronta a un examen. En una pantalla, el

professor hi va projectant diapositives de diversos animals que els alumnes han de

descriure adequadament en el full preparat per fer la prova escrita.

En una de les respostes, el jove hi escriu: “És una serpota del dimoni, lletja com una

mala cosa. La que va temptar Eva al Paradis segur que era com aquesta.”

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes d’adequació s’hagin resolt.

1. A les frases següents hi ha errors d’adequació. Subratlla’ls i proposa un text

adequat a cada situació.

• [A un examen]: Ramon Llull anava més fort que un mac de torrent

• [Una mestra a una mare]: En Joan és un cagat que no vol denunciar els que

l’assetgen.

• [Un acusat al jutge]: El vaig matar perquè feia temps que em tocava els ous i la hi

tenia jurada.

• [whatsapp d’un jove a un amic seu]: Series tan amable d’aconseguir-me una

entrada per al concert de demà. Em faria molt feliç poder acompanyar-hi la meva al·lota.

• [ Un alumne al director de l’institut] Estimat director, no vaig poder anar a s’examen

de mates i sa profe no me’l vol fer un altre dia perquè me té mania. Meam si tu

aconsegueixes que baixi de s’ase i me doni una altra oportunitat. Una besada. Sílvia.

• [prospecte d’un medicament] “ Si prens massa pastilles, pots tenir seriosos

problemes per cagar”.

• [un cuiner]: “Crec que avui he abusat del clorur sòdic”.

2. A la carta següent falla el grau de formalitat. Els dos interlocutors es

coneixen i són amics, però en Lluís ha volgut escriure una carta massa formal a en

Joan. Transforma-la en una carta adequada des del punt de vista de la formalitat:

Distingit Joan,

Em plau desitjar-te que gaudeixis d’un bon estat de salut com és el meu, gràcies a

Déu.

Com ja deus haver estat informat per amics comuns, d’aquí a un mes em presentaré

als exàmens de llengua catalana corresponents al nivell D. He meditat profundament

aquesta decisió i finalment he pres la determinació de sotmetre els meus coneixements de

llengua al judici dels examinadors de la prova abans esmentada.

Tanmateix, em manquen alguns llibres i materials de consulta adequats per a la

preparació escaient de l’examen. És per això que gos adreçar-me a tu, per tal que, havent

superat ja fa dos anys l’esmentada prova, tenguis a bé deixar-me alguns dels materials

emprats per tu en la preparació.

Amb l’esperança que la nostra vella amistat mourà el teu cor i induirà el teu esperit

envers l’estadi de la generositat de manera que em puguin ser facilitats els materials que

et sol·licit, s’acomiada un amic que et recorda.

Lluís

Palma, 23 de gener.

3. Cerca els equivalents formals:

• M’he halat tota la bossa de patates!

• Està empanat.

• Després de dinar m’he quedar clapat.

• Va flipar quan va veure el regal.

• En Tomeu està ben torrat, en diu cada una!

• Duia un colocón de por.

• Va com una moto.

• Es va pirar perquè el director no el renyàs.

• S’ho ha currat molt.

• Quina passada!

ELS TIPUS DE DICCIONARIS• Diccionaris de definicions o generals: es tracta d'una ordenació, per ordre

alfabètic, dels

mots d'un allengua, amb les definicions corresponents.

• Diccionaris bilingües (per exemple: valencià/anglès). Hi trobem la traducció dels mots d'una llengua a una altra o bé a més d'una.

• Diccionaris de sinònims i d'antònims: hi trobem els mots de significat semblant i de significat contrari.

• Diccionaris electrònics: són aquells que es presenten en suport magnètic (disquets, CD- ROM) o que es poden consultar en línia per Internet.

• Diccionari enciclopèdic: a més de definicions s'hi inclou informació sobre diferents matèries. Sovint es completen amb il·lustracions.

1. Sota cadascuna de les entrades de diccionari següents, digues de quina mena

de diccionari es tracta.

A . pastís (alemany) Kuchen; (anglés) cake; (castellà) pastel; (francés) gateau; (italià)dolce.

B. pastís [pl: -issos] m gastr pastel, tarta f. // (licor) anisado.// descobrir el pastís figfam descubrir el pastel. // pastís de noces pastel (o tarta) de bodas. // pastís de pastafullada pastel de hojaldre.

C. mar f [o m] 1 GEOL OCEANOG Massa d'aigua salada que cobreix una gran part dela superfície de la Terra; oceà. La superfície del mar. A tres-cents metres sobre el nivelldel mar. 2 OCEANOG Extensió d'aigua salada considerada com una petita divisió del'oceà, més o menys tancada per la massa continental. Mar Mediterrània. Mar interior,tancada. Mar continental.

D . Salvat-Papasseit, Joan (Barcelona 1894-1924) Escriptor. Com a Gorkiano signàarticles llibertaris (recollits a Humo de fabrica, 1918). Publicà (1917-1919) el full desubversió espiritual “Un Enemic del Poble” i posteriorment (1921) “Proa”. Obres: Poemesen ondes hertzianes (1919); L'irradiador del port i les gavines (1921); Les conspiracions(1922), poemes escrits al sanatori de Fuenfría; La gesta dels estels (1922); La rosa alsllavis (1923), òptim poema eròtic, i Ossa Menor, pòstum (1925).

E. entusiasmar Apassionar, exaltar, electritzar, enfervorir, excitar, inflamar, enamorar,emocionar, embriagar, interessar, engrescar, animar, acalorar, il·lusionar, esperonar,desvetllar, incitar, escalfar. // Desil·lusionar, decebre.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

MEDIEVALSCONCEPCIÓ I NAIXEMENT DEL REI

Començarem contant com fórem concebut i de quina manera fou el nostre naixement.

El nostre pare, el rei en Pere, no volia veure la nostra mare, la reina. I succei que en una

ocasió el nostre pare es trobava a Lates, i la nostra mare, a Miravalls. Llavors, un tal

Guillem d’Alcala ana a veure el rei, i tant li insisti que el va fer anar a Miravalls, on hi havia

la reina, la nostra mare. Aquella nit que ambdós passaren junts a Miravalls volgué nostre

senyor que nós fórem concebut..

Quan la nostra mare se senti prenyada se’n torna a Montpeller. I alli volgué Nostre

Senyor que tinguera lloc el nostre naixement, a casa dels Tornamira, la vespra de Santa

Maria Candelera.

Acabat de néixer, la nostra mare ens féu portar en braços a Santa Maria. A l’església

de Nostra Senyora estaven dient matines i, a penes entrar nós pel portal, es posaren a

cantar el Te Deum laudamus.Els clergues no sabien que nós haviem de ser portat alli,

sinó que entrarem mentre cantaven aquell cantic. Després ens dugueren a Sant Fermi i,

quan aquells que ens duien entraren en aquella església, estaven cantant el Benedictus

Dominus Deus Israel .

Quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, ella s’alegra molt d’aquests senyals

que ens havien succeït. Aleshores, mana fer dotze candeles, totes d’un mateix pes i d’una

mateixa grandaria, I les féu encendre totes alhora. En cadascuna posa el nom d’un

apostol, i prometé al Nostre Senyor que nós rebriem per nom el d’aquella que durara

més. La de sant Jaume fou la que més dura, ben bé tres dits més que les altres. I per

aquest motiu, i per la gracia de Déu ens anomenem Jaume.

Temps després, mentre nós estavem al bressol, algu ens tira damunt, per una trapa,

unapedra, i encara que caigué prop del bressol, Déu ens protegi perquè no morirem.

Jaume I, Llibre dels fets

I trobarem en Guillem de Mediona , del qual deien que a tot Catalunya ningu no

lluitava millor que ell (…) i

sortia de la batalla i li sortia sang del llavi (…). I li varem dir:

– Guillem de Mediona, per què sortiu de la batalla?

I ell va dir:

– Perquè estic ferit.

I nós ens pensarem que estava ferit d’algun cop mortal que li haguessin donat al cos. I

li diguérem:

– I de què estau ferit?

– D’una pedra que m’han tirat sobre la boca.

I l’agafarem per les regnes i li diguérem:

– Tornau a la batalla, que un bon cavaller s’ha d’enrabiar més per un cop tan bo com

aquest, en lloc de sortir de

la batalla.

Jaume I, Llibre dels fets

I en Roger (…) queda alla on havia estat la batalla fins al mati, i al bon mati féu

prendre aquells tres-cents homes ferits que havia fet presos a les galeres i els dugué a

terra i el va fer enfilar a una corda, i després (…) a la vista de tothom que ho va voler

veure, els va fer arrossegar a dins la mar i moriren tots aqui. I després agafa aquells dos-

cents seixanta homes que no estaven ferits, va fer que els traguessin els dos ulls i els

enfila amb una corda. Hi hagué un d’aquests homes a qui només va fer treure un ull per

tal que pogués conduir els altres. I tots enfilats, un davant l’altre, els envia al rei de

França.

Bernat Desclot, Cronica del rei Pere

Aquest rei En Jaume d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era un pam més

alt que cap altre, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia la

cara molt gran i vermella i agradable, i el nas llarg i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans

dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats (de diversos colors) i bells, i

els cabells rossos semblants a fil d’or, i grans espatlles, i llarg cos i prim, i els braços

grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues i dretes i

grosses per llur mesura, i els peus llargs i ben fets i elegantment calçats. I fou molt valent,

i el millor en les seves armes, i fort i valent, i agradable a tota gent i molt misericordiós.

Bernat Desclot, Cronica del rei Pere

I és per aixo que, entre els altres homes del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila

de Peralada i ciutada de València, vull donar moltes gracies a nostre senyor Déu i a la

Verge madona santa Maria i a tota la cort celestial, de la gracia que m’ha fet, dels molts

perills dels quals m’ha salvat, ja que he escapat de trenta-dues batalles entre mar i terra

en les quals he estat, i de moltes presons i turments que he patit en les guerres on jo he

estat, i per les moltes persecucions que he tingut. I cont aquestes coses perquè tothom

sapiga que jo vaig veure el senyor rei i que puc dir allo que d’ell vaig veure perquè no vull

contar res més que allo que jo he viscut.

Ramon Muntaner, Cronica

I si algu em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?”, jo li

respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligau ben fort amb una

corda, i tota la voleu arrencar alhora, us dic que deu homes, per molt que estirin, no

l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posassin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc

l’arrencara tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedara.

Ramon Muntaner, Cronica

I mentrestant, la reina, nostra muller, pari un infant mascle, i tota la terra se n’alegra. I

tots els nostres curials i els de la reina, dones i donzelles, anaven ballant per tota la ciutat

de València; grans dons, grans meravelles es feren en aquell dia.Pero nostre Senyor Déu,

volent canviar aquest goig en dolor, s’endugué el dit infant a l’hora del seny del lladre; el

qual ja haviem fet batejar i tenia per nom Pere; de la mort del qual, sens comparació, fou

més gran el dol i la ira de la nostra gent que no el goig que haviem tingut pel seu

naixement. I, com que la reina havia tingut mal part i havia sofert grans trastorns en

l’embaras, quan a Déu li plagué, cinc dies després de la mort de l’infant, com a vera

catolica i amiga de Déu, va lliurar l’anima devotament a Déu.

Pere el Cerimoniós, Cronica

És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer

que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona

no hi habitas. Pero gran part del nostre consell ens ho desaconsella, al·legant tres raons

en especial:

La primera, que pels criminals no havien de ser condemnats els justos – Déu hauria

perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que

molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que

tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat, havia fet grans i assenyalats

serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li haviem de tenir consideració.

La tercera raó era que si destruiem aquesta ciutat minvariem el poder de la nostra

corona, perquè no hi ha rei que tengui tres millors ciutats com Nós tenim: Saragossa,

València i Barcelona.

Per aquestes raons temperarem la ira que sentiem contra aquest poble, pero no

volguérem que la ciutat passas sense cap castig. Per aixo decretarem aquestes cinc

coses: la primera, que l’indult no s’estengués als morts perquè, si són trobats culpables,

puguem confiscar els seus béns. La segona, que no inclogui els nobles. La tercera, que

no inclogui els servidors de la casa reial. La quarta, que s’apliqui justicia corporal als

rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornin a la nostra ma.

Pere el Cerimoniós, Cronica

EXERCICIS

1. Com definiries les quatre grans Cròniques de la literatura catalana?

2. Quins són els objectius que persegueixen?

3. En quina persona estan explicats els fets als fragments de les Cròniques de Jaume

I i Pere el Cerimoniós? Qui és el narrador, en cada cas, de la Crònica?

4. Reescriu el segon text de la Crònica de Jaume I canviant el Nós majestàtic per la

primera persona del singular.

5. Quina importància creus que té per al rei en Jaume, pel que has llegit de la seva

Crònica, Déu i la religió en general?

6. Quins són els fets històrics més importants que conta aquesta Crònica?

7. Qui és l’autor de la Crònica del rei Pere? Què se’n sap?

8. Com ens explica Bernat Desclot que era el rei En Jaume? Creus que és una

descripció realista o idealitzada?

9. Què vol dir que la Crònica de Bernat Desclot és impersonal però no imparcial?

10.Qui és el narrador de la Crònica de Ramon Muntaner? En quina persona està

redactada?

11.Com es presenta Ramon Muntaner en el primer text de la seva crònica que has

llegit? Et sembla un relat realista? És ell el protagonista de la Crònica o els reis del

casal de Catalunya i Aragó? Raona la teva resposta.

12.Què tenen en comú la Crònica de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós? Quines

característiques, en canvi, les fan diferents?

13.Què pretén aconseguir, sobretot, Pere el Cerimoniós quan escriu la seva Crònica?

14.Quina imatge et fas del rei després de llegir el darrer text que t’hem presentat de la

seua Crònica?

1. Llegeix el text següent sobre la biografia de Ramon Muntaner i la seva obra

principal i respon les qüestions que hi ha tot seguit.

Ramon Muntaner va néixer a Peralada, a l’Alt Empordà, l’any 1265, fill de Joan

Muntaner i d’una dama de llinatge Sesfàbregues. Als nou anys va poder conèixer de prop

els reis Jaume I i Alfons X, albergats a casa del seu pare. Aquest fet el va marcar de

manera decisiva i va esdevenir, així, un fervent seguidor i apologeta de la reialesa. Pocs

mesos després, amb deu anys, va acompanyar Pere el Gran a París i allà s’entrevistà

amb el rei Felip l’Ardit de França. Quan comp-tava amb vint anys d’edat, el juny de 1285,

la seva localitat natal va ser destruida per les tropes franceses i després d’aquell any ja no

tornà a Peralada. Malgrat que no sabem del cert a què es dedicà a partir d ’aleshores,

sembla que va acompanyar Roger de Llúria i va prendre part en la conquesta de Menorca

entre novembre de 1286 i març de 1287.

Entre els anys 1287 i 1300, Ramon Muntaner va esdevenir ciutadà de Mallorca, on anà

a viure. L’any 1301 va marxar a Sicília a defensar un sector de Messina durant el setge de

la ciutat per part de Robert de Nàpols i el 1302 s’embarcà cap a Orient, sota les ordres de

Roger de Flor. L’any 1309 demanà permís per tornar a Cata-lunya per casar-se amb una

dama valenciana a qui havia donat la paraula de matri-moni deu anys abans i, un cop

enllestits els preparatius per a les noces, va ser nomenat capità de l’illa de Djerba, al nord

d’Àfrica, on va exercir el càrrec fins l’any 1311. Aquest mateix any es casà, a València, i al

cap de pocs dies torna a Djerba amb la seva família fins al 1314. L’any 1315 va ser

l’encarregat del trasllat–des de Catània (Sicília) fins a Perpinyà– i de la cura de l ’infant

Jaume, futur Jaume III de Mallorca i fill de Ferran de Mallorca i d’Isabel de Sabran.

L’infant, de només quatre mesos en aquell moment, esdevindria més tard el que seria el

darrer rei de Mallorca.

L’any 1325, Ramon Muntaner va començar a redactar la Crònica a Xilvella, a l’Horta

de Va-lència; i la va anar escrivint durant els tres anys següents. Amb tot, l’any 1332 tornà

a Mallorca per servir el nou rei Jaume III, per qui va ser nomenat cavaller, i va morir a

Eivissa l’any 1336.

La Cronica abraça un període molt llarg, des de l’engendrament de Jaume I l’any 1207,

fins a la coronació d’Alfons el Benigne el 1328 i deixa testimoni, a partir d’un escrit

exemplar i canònic, d’enorme càrrega d’exaltació patriòtica. Relata els regnats de diversos

monarques, la majoria dels quals va conèixer personalment. Així hi surten Jaume I, Pere

el Gran, Alfons el Franc, Jaume II i també dels reis coetanis de Mallorca i Sicília. L’autor

parla, d’aquesta manera, d’allò que ell mateix ha presenciat i ho fa dirigint-se

contínuament al públic que l’haurà d’escoltar i amb l’objectiu, també, de ser escoltat pels

reis i prínceps d’Aragó. A la Cronica es glorifiquen, en definitiva, aquells episodis

excepcionals i dignes de ser recordats.

Per tal d’aconseguir aquesta interacció amb el públic, desenvolupa la narració d’una

manera àgil i directa, mitjançant un continu exercici de preguntes i respostes. Així, el

«Què us diré?» és un recurs característic i constant del relat de l ’autor, per bé que és un

recurs joglaresc, ja utilitzat en les cançons de gesta.

Dins de la Cronica, al capítol 272, trobem El Sermó, un poema escrit prèviament, l’any

1322, a la manera, justament, de les cançons de gesta i encara impregnat de

provençalisme.

(Text adaptat del web www.escriptors.cat)

a) Segons el que es pot deduir a partir del text, quin tipus de literatura va influir en

l’estil amb què va ser redactada la Cronica de Ramon Muntaner?

b) En l’època de Ramon Muntaner, la dinastia catalanoaragonesa estava dividida en

tres branques, la d’Aragó, la de Mallorca i la de Sicília. Hi ha cap evidència que faci

pensar que Muntaner fos un servidor fidel de totes tres o només ho va ser d’una

d’aquestes branques? Justifica la teva resposta a partir del que diu el text.

c) A partir del que has estudiat sobre les quatre grans cròniques, podem afirmar que la

Cronica de Muntaner és més fidedigne que les altres perquè «relata els regnats de

diversos monarques, la majoria dels quals va conèixer personalment»? Justifica la teva

resposta.

2. Contesta si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents sobre les

quatre grans cròniques i corregeix les falses.

a) Ramon Llull va escriure la crònica intitulada Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels

seus antecessors passats.

b) Es creu que Jaume I el Conqueridor no va escriure directament el Llibre dels fets,

sinó que la va dictar als seus escrivents de la Cancelleria Reial.

c) Tot i la importància per a la història de la corona catalanoaragonesa, les quatre

grans cròniques són un conjunt historiogràfic menor en comparació amb d’altres de la

mateixa època escrites a Castella, França o Itàlia.

d) Les cròniques dels reis es caracteritzen per estar escrites en forma de memòries o

autobiografies i perseguir un objectiu propagandístic.

e) En tant que testimonis historiogràfics, les quatre grans cròniques narren els fets

verídics de manera objectiva.

f) D’entre tots els reis de la dinastia aragonesa, el que més idealitza Muntaner és el rei

Pere el Gran.

g) La crònica de Ramon Muntaner va ser concebuda per ser llegida en veu alta.

h) A la crònica de Ramon Muntaner sovint apareixen els almogàvers, guerrers d’ofici

que defensaven el regne d’Aragó dels sarrains i vivien del botí que aconseguien en les

incursions en terres enemigues.

i) Muntaner va servir en tots els regnes de la dinastia catalanoaragonesa, per la qual

cosa era conscient de la diversitat nacional i de les grans diferències lingüístiques que hi

havia entre els tres regnes.

j) Muntaner escriu la seva crònica amb l’objectiu de glorificar la monarquia

catalanoaragonesa.

APRENETATGE COOPERATIU PER DESENVOLUPAR

UN PRODUCTE FINAL

EXEMPLE DE MATERIALS

APRENENTATGE COOPERATIU: GRUPS D'INVESTIGACIÓ

L'objectiu final d'aquesta unitat didàctica és crear una guia turística i literària de la Llíria

medieval. Des de la nostra àrea ens encarregarem de la correcció dels textos que han d'aparéixer

a la guia i de la dramatització de fragments pertanyents a les Quatre Grans Cròniques medievals

que després l'alumnat dramatitzarà en diferents localitzacions al llarg de les diferents sessions que

s'ocuparan en la presentació de la guia que inclou una vista i esdevé, per tant, una activitat

complementària.

• Agrupaments i tasques:

◦ Grup 1: El context històric

◦ Grup 2: Les característiques de les Cròniques

◦ Grup 3: El llibres dels fets de Jaume I

◦ Grup 4: Crònica de Bernat Desclot

◦ Grup 5: Crònica de Ramon Muntaner

◦ Grup 6: Crònica de Pere el Cerimoniós

• Agrupaments: grups de 4 o 5 persones, heterogeni amb nivells diferents i atenent a

dinàmiques socials que ens interesse fomentar.

• Rols de l'alumnat:

◦ Secretari o secretària: s'encarrega de les actes i prendre nota de tot allò rellevant

respecte el comportament, el grau d'implicació i el compliment de terminis. L'acta final

es tindrà en compte per a avaluar el treball.

◦ Portaveu: encarregat o encarregada de les relacions amb la resta de grups i amb la

docent.

◦ Control del temps: persona encarregada de controlar que els terminis s'acompleixen.

◦ Documentalista: persona encarregada dels materials.

• La primera sessió la dedicaran a fer la investigació inicial al voltant de la tasca que els haja

sigut assignada.

• La segona sessió la dedicaran a donar-li forma al document final i aniran preparant les

dramatitzacions.

• En la tercera sessió es reuniran els portaveus de cada grup per decidir el format final i la

preparació de la ruta.

• L'exposició es durà a terme a diferents localitzacions de la població durant i estarà oberta a

tot el públic.

APRENETATGE BASAT EN PROJECTES

La present unitat didàctica està plantejada com un projecte multidisciplinar amb

l'objectiu de crear un producte final. Hi col·laborem conjuntament amb el departament de

Geografia i Història i el d'Informàtica.

Des de l'àrea d'Història planificaran la creació d'una guia turística de la Llíria Medieval,

que formataran des de l'àrea d'Informàtica. Pel que fa a la nostra matèria l'alumnat

s'encarregarà de la correcció dels textos que han d'aparéixer a la guia i de la tria i

dramatitzacions de fragments de les cròniques medievals que després explicaran i llegiran

en diferents localitzacions de la població.

Aquest projecte s'inclou dintre de la campanya institucional que està portant a terme

l'Ajuntament de la localitat per potenciar el servei de turisme de la població anomenat “Les

meravelles llirianes”.

El consistori ha demanat la col·laboració dels centres educatius perquè duguen a

terme accions que puguen complementar la campanya.

MESURES ANESE

Pel que fa a l'atenció a la diversitat hem contemplat diverses mesures. En primer lloc, per tal d'atendre a

la diversitat general de l'aula, hem plantejat una estratègia metodològica que permet adaptar la tasca en

funció dels nivells, les capacitats o els interessos de l'alumnat. A més, l'alumnat pot trobar tot un seguit

d'activitats d'ampliació i reforç a la plataforma Google Classroom.

Quant als dos alumnes amb TdaH i l'alumne amb visió reduida hem creat unes bases d'orientació, a més

de tot l'acompanyament personalitzat que requerisquen. Els materials, a més, es troben digitalitzats perquè

l'alumne amb visió reduida hi puga accedir des de la seua tauleta digital.

AVALUACIÓ

Es realitzarà una avaluació inicial cada vegada que introduim nous continguts. L'alumnat podrà anotar

allò que ja sap a la seua base d'orientació per poder contrastar-ho amb els resultats de l'autoavaluació final

que ha de fer al mateix full.

La docent anirà fent una recollida sistemàtica de dades de com es va desenvolupant el procés i farà un

registre anecdòtic de tot allò que resulte interessant o rellevant.

A través de diferents rúbriques, la docent anirà avaluant els diferents treballs i exercicis que l'alumnat

vaja realitzant.

Per finalitzar es realitzarà un examen en què s'hi incloguen tots els continguts treballats al llarg de la

unitat