UNITATDIDÀCTICA :

La classificació dels éssersvius: els regnes.

Sebastià Lladó Femenias

Bàrbara Payeras Coll

Grau Educació Primària

Grup 3/ m-02

07/01/13

1. Introducció ---------------------------------------------------------------- Pàg 1

2. Títol -------------------------------------------------------------------------- Pàg 2

3. Contextualització ------------------------------------------------------- Pàg 2

4. Metodologia----------------------------------------------------------------Pàg 3

5. Objectius--------------------------------------------------------------------Pàg 4-6

5.1 Conceptuals......................................................................Pàg 4

5.2 Procedimentals.................................................................Pàg 4-5

5.3 Actitudinals.......................................................................Pàg 5-6

6. Continguts----------------------------------------------------------------- Pàg 6-7

7. Competències ------------------------------------------------------------Pàg 8-9

8. Activitats -------------------------------------------------------------------Pàg 9- 18

9. Temporalització --------------------------------------------------------- Pàg 19

10.Recursos didàctics -----------------------------------------------------Pàg 20

11. Avaluació ------------------------------------------------------------------Pàg 21- 25

12. Annexes -------------------------------------------------------------------Pàg 25- 34

Índex

1. Introducció.

La diversitat dels éssers vius, és un dels temes que s'estudien al llarg del'etapa primària, i que tot seguit es segueix estudiant durant la secundària.El contingut s'estructura de tal manera que segueix una seqüenciació i amesura que s'ascendeix de nivell l'ampliació de continguts és progessiu.

Diversitat significa varietat, diferència, abundància de coses diverses,ausència de monotonía o uniformitat, desigualtat, etc. D'aquesta manera labiodiversitat és un terme que es refereix a la diversitat no sols d'elements,sinó de funcions, d'estructures, de formes, de tamanys, de situacionsrelatives... , que es troben a la naturalesa. Però, sobretot, indica la diversitat iriquesa de combinacions genètiques que presenten els éssers vius.

Cal dir, que la base de la supervivència dels ésser vius, i especialment delshumans és la biodiversitat, ja que els recuros naturals i existents queutilitzem provenen d'ella.

El primordial a aquesta unitat didàctica és estudiar els regnes i tot el quecomporten. Recordem que al nostre voltant veiem quantitat d'éssers, unsamb vida i d'altres no. Just per aquest motiu sorgeix la taxonomia que és laciència que s'encarrega de la classificació d'aquests. Els cinc regnes quetrobem són: vegetal, animal, protista, monera i regne dels fongs. D'igualforma es treballaran les característiques, les diferències i semblances entreells, etc.

Uns dels altres propòsits que finalment es treballarà a la unitat didàctica, ésl'entorn insular, és a dir, la biodiversitat de les Illes Balears. És adient quel'alumnat tingui un coneixement bàsic sobre la diversitat del seu entornproper i que pugui identificar aquest en la seva vida quotidiana.

Per a concloure i de manera ímplicita també es treballarà hàbits de respecte itractament cap a les espècies de la naturalesa.

1

2. Títol. Els cinc regnes.

Referent a la justificació del títol, hem escollit aquest nom, ja que les nostresactivitats estan relacionades i giren al voltant d'aquest temari: els regnes. Tal com el seu nom indica farem una explicació de cada un d'ells,desenvolupan les característiques i propietats de cada un, els medis en queviuen, les condicions que necessiten, etc.

3. Contextualització.

Aquesta unitat didàctica es realitzarà durant el primer trimestre, ja quepertany al bloc II del currículum de les Illes Balears, anomenat la D iversitatdels éssers vius. Tanmateix aquest tema s'estudiaria just després de veureles cèl·lules, la unitat mínima que es troba en tots els organismes. Aixídoncs, el tema ja vendria contextualitzat i s'ubicaria dins una jerarquitzacióde conceptes. Per tant es començaria amb la unitat més senzilla i bàsica,fins arribar a la classificació dels organismes, anomenat regnes. No obstant,emfatitzarem més sobre el regne animal i vegetal, que són els més visisblesa la nostra vida quotidiana. Just després d'aquesta unitat didàctica, s'estudiaria el tema de les cadenesalimentàries com a fenomen d'un ecosistema, ja que justament el darrer quees veurà a la nostra feina serà aquest. A més el cicle al qual va destinat és al tercer cicle, concretament a 5è deprimària, ja que creim que el temari escollit és adequat per a nins i ninesd'aquesta edat. Per altre banda, aquesta unitat didàctica està pensada perquè tot l'alumnattengui acollida, independentment de les seves característiques i ritmesd'aprenentatge. Principalment el temari es desenvoluparà al llarg de les sessions quecorresponguin a l'assignatura de coneixement del medi, exceptuant elstallers inclosos a l'assignatura d'educació artística i plàstica, i una ques'inclou dintre de l'assignatura de informàtica.

2

4. Metodologia de les activitats.

La metodologia de les activitats és molt important si el que volem aconseguirés un aprenentatge efectiu. Amb aquesta unitat didàctica partim de la ideaque en tot moment l'alumne serà protagonista del seu propi procésd'aprenentatge. Aquesta metodologia és coneix com la constructivista.És a dir, l'alumnat parteix dels seus coneixements adquirits de forma prèvia iarriba a assolir els nous continguts mitjançant una reflexió activa, raonada iconscient, ja sigui a través d'un aprenentatge cooperatiu o individual.

Tanmateix el mètode més eficaç és el realista, de tal manera que la sortida al'albufera permetrà a l'alumne connectar i relacionar els continguts apresos aclasse amb la realitat.

No és de menys importància a l'hora de treballar en grup, establir-los deforma heterogènia. Aleshores, dins un mateix grup hem intentat ficaralumnes amb més coneixements sobre la matèria, amb més iniciativa,juntament amb alumnes que precisament van més enderrarits o quesimplement els costa més assimilar els conceptes. Així tots tenen unaparticipació més plena i el ritme de l'aprenentatge s'equilibra de formaautomàtica.

Les activitats estan pensades perquè es facin de forma lúdica i dinàmiques,per incentivar l'interès i la motivació de l'infant en tot moment. De la mateixamanera aquestes s'han de treballar des de el respecte i la tolerància entreels companys.

En relació a la nostra tasca com a docent, serà en tot moment guiar elprocés dels infants, ajudar-los i fer-los indagar i reflexionar per a que ellspuguin crear la seva propi hipòtesis i tot seguit verificar-la.

3

5. Objectius.

Conceptuals:

• Conèixer la gran diversitat d’éssers vius que podem trobar als diferents

ecosistemes del planeta terra.

• Reconèixer les relacions entre els éssers vius (cadenes alimentàries,

comunitats i ecosistemes).

• Saber classificar als diferents éssers vius segons el regne al quan

pertanyen.

• Tenir la capacitat de conèixer les diferències i similituds entre éssers

animals i éssers vegetals.

• Conèixer la gran diversitat d’espècies que viuen en el nostre entorn

més pròxim (les Illes Balears).

• Veure la importància i l’aportació que duu a terme un parc natural per a

la conservació d’espècies.

• Ampliar el nostre bagatge acadèmic i cultural.

Procedimentals:

• Dur a terme un treball d’investigació i recerca.

• Fer un bon ús de les guies d’identificació d’animals i plantes, des dels

animals de l’entorn fins als d’entorns llunyans.

• Observar tots els membres d’un ecosistema local com és el de

l’albufera.

• Utilitzar la càmera fotogràfica com una eina i/o recurs purament

acadèmic.

4

• Agafar consciència del que estem observant i saber de quin ésser viu

es tracta i a quin regne pertany.

• Exposar davant dels nostres companys els nostres coneixements

sobre els regnes dels éssers vius.

• Cercar informació sobre els éssers vius i les seves condicions de

vida, utilitzant fonts documentals, mitjans audiovisuals i les tecnologies

de la informació i comunicació.

• Saber expressar i comunicar als altres el que s’ha observat.

• Treballar amb una eina multimèdia de creació de mapes conceptuals,

el Cmap Tools.

• Utilitzar correctament el vocabulari propi de la realitat estudiada.

• Tenir la capacitat de creació d’un mural explicatiu.

Actitudinals:

• Tenir la capacitat de treballar en grup de forma correcta.

• Analitzar i valorar el punt de vista dels demés.

• Respectar la diversitat d’opinions.

• Adoptar hàbits respectuosos a favor del medi ambient.

• Adoptar hàbits respectuosos a favor de tots els éssers vius que

formen els ecosistemes, tant els més propers com els més llunyans.

• Agafar consciència del perill d’extinció que corren algunes espècies i

de la importància de la seva preservació.

5

• Tenir sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació i l’estudi

d’animals i plantes i en l’elaboració de treballs per comunicar els

resultats, desenvolupant hàbits de respecte i cura cap els éssers vius.

• Respectar les normes d'ús, de seguretat i de manteniment dels

instruments d'observació i dels materials de treball.

6. Continguts.

Els continguts que treballarem en aquesta unitat didàctica s’integren dins el

currículum de Primària de les Illes Balears i lògicament, correspon a l’àrea

de Coneixement del Medi. Aquest son els continguts que treballarem a la

nostra Unitat Didàctica tal com apareixen agrupats al currículum:

• Observació i registre d’algun procés associat a la vida dels éssers vius,

comunicant els resultats oralment i per escrit.

• Reconeixement de les relacions entre els éssers vius (cadenes

alimentàries, comunitats i ecosistemes).

• Recerca d’informació sobre els éssers vius i les seves condicions de

vida, utilitzant fonts documentals, mitjans audiovisuals i les tecnologies

de la informació i comunicació.

• Sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació i l’estudi d’animals i

plantes i en l’elaboració de treballs per comunicar els resultats,

desenvolupant hàbits de respecte i cura cap els éssers vius.

6

• Respecte per les normes d'ús, de seguretat i de manteniment dels

instruments d'observació i dels materials de treball.

Aquests són els continguts generals que es poden trobar al nostrecurrículum. Tenint en compte la generalitat d’aquests, en deriven uns altresmés específics que contribueixen a l’adquisició dels exposats anteriorment.Aquets continguts són els següents tenint en compte els objectius que ensplantegem:

• Coneixement de la gran diversitat d’espècies que viuen en el nostre entorn més pròxim (les Illes Balears).

• Importància i aportació dels parcs naturals a la conservació ipreservació d’espècies animals i vegetals.

• La gran diversitat d’espècies que viuen en el nostre entorn més pròxim(les Illes Balears).

• Treball d’investigació i recerca.

• Respecte a la diversitat d’opinions.

• Conservació del medi ambient mitjançant l’aportació pròpia d’ hàbitsrespectuosos.

• Hàbits respectuosos a favor de tots els éssers vius que formen elsecosistemes, tant els més propers com els més llunyans.

7

7. Competències.

Tot i que durant la nostra unitat didàctica anirem treballant aspectes de les

diferents competències que trobem al currículum de les Illes Balears, ja que

de forma implícita hi estan presents, les que més utilizarem o que en farem

incís seran les de:

Coneixement del coneixement del medi

Òbviament al treballar un tema de l'assignatura, la primera competència que

treballarem serà aquesta ja que utilitarzarem vocabulari específic de

l'assignatura. A més, totes les activitats van dirigides i fan referència a

aquest.

Tractament de la informació i competència digital

Aquesta competència es tracta de disposar d’habilitats per cercar, obtenir,

processar i comunicar informació, així com transformar-la en coneixement.

Bàsicament i de forma essencial ho treballarem amb el mapa conceptual,

una eina molt útil. També utilitzaran la xarxa per a la búsqueda d'infomació.

Competència social i ciutadana

Mitjançant la metodologia pregunta-resposta que fa a diverses sessions i

amb les diferents intervencions per part dels alumnes es posen en comú

diferents opinions i punts de vista es treballa aquesta competència. La

comparació de les respostes entre l'alumant facilita l’acceptació d’altres

punts de vista diferents del propi.

8

Competència per aprendre a aprendre

Aquesta competència consisteix en reconèixer les pròpies capacitats i

disposar d’un sentiment de competència personal, així com adquirir

autonomia en l’aprenentatge.

Ja que és l’alumne qui construeix el seu propi coneixement, en tot moment

treballa aquesta competència, ja que ha de desenvolupar i emprar

estratègies per aprendre de la manera més adequada. A més, ha de ser

conscient el que sap i del que no , així com tenir voluntat de millora,

acceptant els error per a poder aprendre d’ells.

Autononomia i iniciativa personal.

La competència en autonomia i iniciativa personal consisteix en adquirir

valors i actituds personals, transformar les idees en accions, investigar,... El

treballar de forma autònona mitjançant fotocòpies, etc, farà que l'alumne

progressi millor, tot i que no es l'única forma.

9

8. Activitats

Les activitats que es realitzaran durant aquesta unitat didàctica són lessegüents:

1a Sessió: Teoria sobre els cinc regnes.

La primera sessió, farem un breu repàs sobre la teoria de lacèl·lula, concretament sobre l'existència dels organismesunicel·lulars i pluricel·lulars. La classe consistirà en una sessió teòrica on s'explicarà queexisteix una ciència que s'encarrega de classificar els éssersvius en regnes. Aquests cinc regnes són: vegetal, animal,protista, monera i finalment el regne dels fongs. A tot això esrelacionarà cada regne amb el tipus d'organisme que és:unicel·lular o pluricel·lular.

En primer lloc es faran una sèria de preguntes per tal quel'alumnat posi en marxa els coneixements previs que tenen enrelació a aquest tema i puguin interrelacionar els nouscontinguts amb els anteriors.

10

Uns exemples de preguntes podrien ser:

• De que esteim formats els éssers vius?

• Que vol dir que un ésser sigui unicel·lular opluricel·lular?

• Quins animals creis que són unicel·lulars? IPluricel·lulars?

• Com podem classificar els éssers vius?

• Etc

Un cop introduit el tema a forma de preguntes i respostes pera què els alumnes puguin participar i expressar les sevesidees, el mestre/a serà l'encarregat d'explicar i ampliar talsconeixements.

Tot seguit, es repartiran una fitxes adaptades al contingut queserviran com a reforçadors. A aquestes fitxes hi trobaremactivitats de relacionar, de completar, de vertader i fals, etc. Cal dir que la primera part durarà entre uns 30-40 minuts,mentre que la restant s'emprarà per fer les fitxes que elmestre/a repartirà i per aclarir dubtes. A més, aquest 30-40minuts no son suficients per explicar el tema, sinó que mésenvant ells mateixos aniran treballant el tema, el qual facilitaràmillor el seu aprenentatge,

11

(Veure annex 1)

2a Sessió: Elaboració d'un mapa conceptual.

Tal com hem dit anteriorment, a la primera sessió sols es fariauna breu introducció al tema dels cinc regnes. Per tald'ampliar més el temari, els propis alumnes s'encarregaran deelaborar un mapa conceptual per contextualitzar i per aclarirconceptes específics.

Per a dur a terme aquesta activitat, l'objectiu es fer cinc grups( de forma heterogènia ) i a cada un d'ells sel's hi assignariaun regne. Cal dir que durant aquesta sessió estarem a unasala de informàtica, per tant podran utilitzar l'eina deCmaptools per a la creació del mapa conceptual, aixi compodran tenir accés a la xarxa per cercar i/o ampliar temari.

Tots els grups hauran d'exposar el seu esquema a la següentsessió.

3a Sessió: Exposicions dels mapes conceptuals.

La sessió anterior va consistir en què cada grup havia derealitzar un mapa conceptual del tema que se li va assignar.Aquesta sessió doncs s'emprerà perquè tots els grupsexpossin els seus mapes conceptuals mitjnaçant l'ordinador,per tal de repasar el contingut, a més de tenir l'oportunitatd'oferir nous coneixements als seus companys/es.

Cada grup tindrà un màxim de temps 10 min, i l'estructura deles exposicions consistirà en explicar com han fet el seu mapaconceptual, quins continguts han escollit que fossin mésimportants, etc. i al final d'aquesta es guardarà un espai detemps per aclarir dubtes i fer preguntes.

12

Veure exemple mapa conceptual- (Annex 2)

4a Sessió:

Excursió a l'albufera.

La quarta sessió consistirà en fer una excursió a l'albufera deMallorca (Port d'Alcudia). Aquest parc ens presenta tresformes de conèixer la seva naturalesa, nosaltres per atreballar amb el projecte hem escollit “S'albufera és viva”. Aquest itinerari interpretatiu ens permetrà conèixer la grandiversitat d’elements, especialment nosaltres treballareml'objectiu de conèixer els éssers vius de s’Albufera i lesinterrelacions dels éssers vius entre si i amb el medi físic.

A través de distintes activitats podrem conèixer el paisatge, lavegetació i la fauna, així com els aspectes històrics i humansd’aquest espai humit. No obstant, per a la posterior activitatque farem a classe, nosaltres ens concentrarem amb elregne dels animals i les plantes, ja que els altres no es podenobservar sense ajuda d'un microscopi òptic.

La distància des del punt de trobada al centre de recepció és de 1,2 km. Després es fa un itinerari de prop d’1 km. El camí, però, no presenta cap dificultat.

Per tal d’optimitzar el funcionament i rendiment de les ac-tivitats guiades, cal que l’alumnat dugui quadern i llapis.

Tots els alumnes ens concentrarem a l'aula a les 9:00h, peragafar un autocar i partir de forma conjunta cap a l'albufera. Ales 10:00h un guia començarà el seu recorregut, explicant elfuncionament d'aquest espai, les espècies que hi podemtrobar, etc.

L'hora de tornada serà a les 13:00h, per així poder arribar al'escola a les 14:00 que és l'hora de sortida de l'alumnat.El professorat dins l'autocar repartirà una càmara per quèl'alumnat pugui fer fotografies a tots els animals i plantes queobservi. Es repartirà una càmara per grup (que seran elsmateixos que del mapa conceptual).

13

A més, també s'explicaran les normes per a l'excursió talscom respectar el medi, els éssers vius que hi ha, respectarl'altre gent, fer bon ús de la càmara, etc. A tot això, es faràentrega a cada

alumne d'un full informatiu de tots els elements que podemtrobar allà, perquè l'alumant tingui més facilitat per relacionar iinterpretar-ho tot.Cal dir que a aquesta excursió a més del professor- tutor, hianiran dos mestres més per a cuidar i vigilar.

En tornar a l'autocar s'ha de tornar la càmara obligatòriament. El mestre s'encarregarà posteriorment de imprimir totes lesfotos que ha fet l'alumnat.

5a Sessió: Mural fotogràfic sobre l'excursió. (I part)

Per a fer aquest mural fotogràfic, utilitzarem una planxametàlica sobre la qual hi aferrarem un gran dibuix dut a termepels nins i nines (arrel d'una fotografia) d'un ecosistemasemblant al de l'albufera, amb les seves zones humides, elsarenals, etc.

Així doncs, tindrem una gran mural sobre un ecosistema quehem vist prèviament, el de l'albufera. No obstant, hem de teniren compte que a aquest mural no es podran observar o no espodran veure plasmats els cinc regnes, sinó més bé el regneanimal i el regne vegetal. A més, cal dir que aquest mural ensservirà per introduir la següent sessió teòrica que realitzarem,la qual cosisteix en relacionar els regnes amb els ecosistemespropis de cada un d'ells. Aquest sessió pràctica ens hauràservit per a poc a poc començar el camí teòric de formaimplícita.

14

(Veure annex 3)

Finalment es realitzarà en dues sessions ja que una no és suficient, tenint en compte que tots els alumnes ho faran de manera conjunta.

6a Sessió: La relació dels reines amb els ecosistemes.

Un ecosistema és un sistema natural que està format per unconjunt d'organismes vius i el medi físic on es relacionen. Pertant, en un ecosistema podem diferenciar dos tipusd'elements: els éssers vius (fent refèrencia a la classificaciódels regnes prèviament estudiat) i les condicions físiques, ques'influeixen mútuament.

Els components d'un ecosistemas

• Éssers vius: Animals, plantes, ...

• Condicions: llum, aigua, aire, …

La metodologia d'aquesta sessió teòrica serà la mateixa quehem utilitzat per explicar la teoria dels regnes, mitjançantpreguntes i respostes, a més tenim de partida la feina feta a la5a sessió.

Les possibles preguntes que podem fer per introduir elsecosistemes poden ser:

• Sabeu qué és un ecosistema?

• Per què creis que hem fet un dibuix del paisatge del'albufera?

• Qué és l'albufera?

• Quins altres ecosistemes coneixeu?

• Etc.

15

Un cop introduit el tema dels ecosistemes, el mestre/as'encarregarà d'explicar-ho més ampliament i amb detall.S'explicaran les característiques de cada medi, els vegetals ifauna que hi podem trobar, etc. Bàsicament, al tractar-se deun tema ampli ens concentrarem en el medi terrestre, aquàtici aèri, que són els més comuns i habituals al nostre entorn. Nos'aprofunditzarà molt. Tot seguit, es visualitzarà undocumental per profunditzar.

Els 15 minuts darrers es repartiran fitxes que podran fer aclasse, o bé per endur a casa i treballar sobre aquest temari.

7a Sessió: Mural fotogràfic sobre l'excursió. (II part)

Una vegada tinguem el dibuix fet sobre la tabla de ferro querepresenti els ecosistemes de l'albufera o pròxims a ella, latasca consistirà en aferrar les fotografies a imans i col·locar-los sobre l'ecostistema adequat. Anteriorment el mestre/a s'haurà encarregat d' imprimir lesfotografies fetes per els propis alumnes durant la sortida.D'aquesta manera els alumnes hauran de retallar les imatges,aferrar-les als imans, i posteriorment identicar l'ecostistema alqual viurien i anar fent així el gran mural. El resultat d'aquest es veuria consolidat amb l'aprenentatgedels infant, així com es veuria reflectit l'objectiu de la sortidaamb la matèria vista a classe.

8a Sessió: Xerrada d'un membre del GOB.

Després d'haver vist cada un dels ecosistemes i laimportància que tenen per el nostre planeta, a la 8a sessiód'aquesta unitat didàctica vindrà un voluntari del GOB a fer-nos una xerrada.

16

(veure annex 4)

El grup Balerar d'ornitologia i defensa de la naturalesas'orienta cap a l'estudi i la conservació dels espais naturals,dels hàbitats i de la fauna i floa silvestres, prioritza lesactuacions de preservació i actuació preventiva, i intentacobrir espais desatesos per altres agents públics o privats.Participa a més, en les juntes rectores de parcs naturals, talscom el parc nacional de Cabrera.

La xerrada bàsicament es centrarà amb 3 pilars bàsics irelacionats entre ells, els quals són:

➢ La conservació dels espais naturals i les espècies de faunai flora emblemàtics i amenaçats.

➢ La preservació del territori, el paisatge, els recursosnaturals com a eixos del futur desenvolupament econòmicsostenible de les Illes

➢ La sensibilització i educació ambiental de la societat sobreels valors naturals de les Illes Balears, la seva fragilitat, isobre els models sostenibles de desenvolupament.

Aquesta xerrada bàsicament ens servirà per inculcar ifomentar hàbits de respecte cap a la naturalesa, mitjançantl'educació, la sensibilització i la informació ambiental. A més, pretén facilitar la participació de l'alumnat a aquestprojecte per tal d'exercir el seu dret com a ciutadans aconèixer, opinar i participar en les decisions amb efectesambientals i territorials.

Aquesta sessió conclourà amb un seguit de preguntes, per tald'aclarir dubtes, etc.

9a Sessió:

Prova final

La darrera sessió i de forma avaluatòria, consistirà en unaprova tipus test per a comprovar i analitzar els aprenentatgesrealitzats per l'alumnat. Es faran 5 preguntes breus i precisessobre el temari. Referent a les respostes sols n'hi haurà tres,de les quals una només en serà la correcta. A més, es faràuna prova de relacionar conceptes amb imatges

La duració d'aquesta serà d'uns 45 minuts.

17

És important destacar que no sols ens basarem amb aquestaprova per avaluar tot l'aprenentatge dels infants, però si perdetectar mancances i poder fer millores en les pròximesactivitats i unitats didàctiques.

18

(veure annex 5)

8. Temporalització.

Sessió Durada i lloc

1a Sessió.Teoria

Es realitzarà dins l'aula durant l'assignatura de coneixement delmedi.

30-40' explicació teòrica a forma de preguntes i respostes20' realització de fotocòpies.

2a SessióMapa

conceptual

El mapa conceptual es durà a terme durant l'hora d'informàtica.

Durant el 10 primers minuts s'explicarà el funcionament delCmpatools. Els 40 minuts restants s'empraran per fer el mapaconceptual.

3a SessióExposicions

Es durà a terme durant l'hora de coneixement del medi.

Tindrà una duració de 50 minuts, ja que tots els grups tindranun màxim de temps de 10 minuts per exposar.

4a SessióSortida

La tercera sessió es durà a terme al parc de l'albufera (Portd'Alcúdia).

La duració de la sortida serà des de les 9:00h fins les 13:00(hora de tornada.). Tindrà una duració de 4 hores.

5a SessióI part- taller

Es farà durant l'hora d'educació artística i plàstica

Tindrà una duració de 50 minuts.Els 10 primers minuts s'explicarà l'organització de l'activitat

6a SessióTeoria

Es durà a terme durant l'hora de coneixement del medi.

Durarà 50 minuts, tota una sessió teòrica. Els 10 primers minuts s'empraran per formular preguntes perintroduir el tema.Els 15 minuts darrers per a la realització de fitxes.

7a SessióII part- taller

Es farà durant l'assignatura d'educació artística i plàstica

Tindrà una duració de 50 minuts. Els 10 primers minutss'empraran per explicar l'organització i seguiment de l'activitat.

8a SessióXerrada

Es farà durant l'assignatura de coneixement del medi.

Una duració de 50 minuts.

9a SessióProva final

Es durà a terme durant l'assignatura de coneixment del medi.

Duració de 40 minuts. Els primers 10 minuts s'utilitzaran perexplicar el funcionament de la prova final.

19

9. Recursos didàctics.

Recursos materials:

1- Càmeres fotogràfiques.2- Ordinadors.3- Programa Cmap Tools.4- Impressora.5- Projector.6- Cartolines.7- Pintures de colors. (temperes, ..)8- Llapis.9- Quadern

10- Tabla de ferro11- Imans12- Pissarra digital

Recursos humans:

1- 2/3 mestres.2- 1 guia per a l’excursió a l’Albufera.3- 1 membre del G.O.B.

20

10. Avaluació.

L'avaluació ha d'anar dirigida al grau d'assoliment dels continguts que estreballen i a les habilitats i destreses pròpies d'acord amb els criterisd'avaluació establerts. Aquesta avaluació tindrà caràcter formatiu, tant perl'alumnat com per la pròpia pràctica docent. No té caràcter quantitatiu sinóque es centrarà en el desenvolupament progressiu i individual dels alumnes.

L'avaluació d'aquesta unitat didàctica tindrà les següents característiques:

➢ Tindrà en compte el desenvolupament global

➢ Serà individual i flexible, és a dir, tindrà en compte les característiques individuals de cada alumne.

➢ Es basarà amb l'observació.

➢ Serà contínua i sistemàtica.

10.1Criteris d'avaluació:

o Comprovar si coneix els 5 regnes dels éssers vius.

o Constatar que encara recorda la teoria passada sobre la cèl·lula i els tipus que podem trobar.

o Constatar que identifica els diferents elements que formen un ecosistema.

o Avaluar si sap comunicar i expressar el que ha aprés.

o Avaluar si presenta una actitud respectuosa cap al medi ambient.

o Observar si s’interessa i investiga sobre el tema tractat.

o Verificar si treballa en grup i respecte les diferents opinions.

21

10.2 Instruments d'avaluació:

➢ Observarem que s'expressen adequadament i amb facilitat durant les

exposicions orals, fent bon ús del vocabulari específic del temari.

➢ El comportament serà una manera d'avaluar l'alumne durant el

desenvolupament de la unitat didàctica.

➢ Diverses fitxes/fotocòpies per valorar els coneixements adquirits, així

com per reforçar-los.

➢ Un mural on ordenar i classificar els continguts estudiats.

➢ Corregir la feina i les intervencions que realitzen dins classe

individualment a cada alumne

Tots aquests instruments fan referència a l'alumnat que no presentaespecials dificultats d'aprenentatge. Per els que si en presenten esconsideraran les dificultats concretes de cada alumne: adequació alnivell, reducció d'activitats, consideració de dificultats de lectura i/oescriptura, del ritme de treball, etc.

22

El professor avaluarà a través de la següent taula:

Molt bé Bé Regular Malament

Coneix ladiferència entre

els ésserunicel·lulars i

pluricel·lulars.

Sap distingir ladiferència entre

la nutricióautòtrofa i laheteròtrofa

Identifica elsdiferents

regnes que hiha, mitjançant

fotografies,directament,

etc.

Treballa ambinterès i ganes

el mapaconceptual

S'interessa iinvestiga sobreels regnes i elsecosistemes.

Sap expressar icomunicar deforma òptima

als altrescompanys elseu treball. 23

Valora irespecte totesles opinionsdels demés.

Sap treballaren grup i de

formacooperativa i

col·laborativa.

10.3 Moments d'avaluació:

AVALUACIÓ INICIALLa durem a terme al principi de la Unitat didàctica, que coincideix enelprincipi del procés d'aprenentatge dels alumnes. Ens servirà per prendreconsciència de les possibilitats dels alumnes i per planificar el procés. Ambaquesta, intentarem trobar si es posseeixen i amb quina capacitat elsrequisits sobre els que hem de construir el nou aprenentatge.L’avaluació inicial es durà a terme mitjançant la posada en comú d’opinionsi idees en forma de debat. D’aquesta manera, podrem enfocar d’una formao d’una altra l’explicació.

AVALUACIÓ FORMATIVAS'utilitzarà durant el procés. Amb aquesta obtindrem informació sobre el procés d'aprenentatge i detectarem els encerts i errors que s'hi hagin pogutcometre. La finalitat és l'ajuda pedagògica als alumnes més adequada a lesnecessitats de cada moment. L’avaluació formativa es durà a termemitjançant l’observació de l’alumnat dins l’aula i durant l’excursió, intentantcomprovar si s’interessen i participen en l’activitat.

24

AVALUACIÓ FINALL'aplicarem al final del procés d'aprenentatge. La finalitat es comprovar sis'han assolit i fins a quin punt les intencions educativesproposades alprincipi i durant el procés. L'avaluació final consistirà en una prova escritaper tal de comprovar els coneixements assolits, i aplicar millores de cara ales següents unitats didàctiques.

25

12.ANNEXES:

ANNEX 1Activitats sobre la teoria dels regnes.

El tipus de fitxes/activtats que realitzaran els alumnes seran les següents:

1. Quina d'aquestes afirmacions és correcta?

Regne dels animals

a) No es poden desplaçarb) S'alimenten d'altres éssers vius

Regne de les plantes

a) Són pluricel·lularsb) Fabriquen el seu propi aliment

Regne dels fongs.

a) Fabriquen el seu propi alimentb) Quasi tots són pluricel·lulars

Regne dels moneres

a) Viuen a totes les partsb) Són pluricel·lulars

Regne dels protistes

a) Els protozous fabriquen el seu alimentb) Les algues fabriquen el seu aliment

26

2. Completa:

3. Relaciona les fotografies

• Els animals i les plantes estan formats por un nombre molt elevat de cèl·lules.S'anomenen______________.

• Els éssers formats per una sola cèl·lula s'anomenen_______________ inomés es poden veure a través d'un ______________.

• Les plantes són éssers__________ ja que fabriquen el seu propi aliment.• Els fongs més coneguts s'anomenen___________. • Els ___________ són els éssers vius més abundants, que es troben a tots els

llocs, i poden ser perjudicials o beneficiosos. • Les algues poden ser________________ o ______________.

Són pluricel·lulars,prenen aliments i noes desplaçen.

Són unicel·lulars,La seva cèl·lula ésmolt petita

No són autènticséssers vius, peròcausen enfermetats.

Viuen a l'aigua ifabriquen el seu

aliment

Relaciona les imatges amb la descripció corresponent.

4. Escriu a quin regne pertany cada una de les fotografies.

28

ANNEX 2Exemple mapa conceptual.

29

ANNEX 3.Full informatiu de l'albufera.

L’ALBUFERA DE MALLORCA

On la trobem? L’albufera de Mallorca està situada al terme municipal de Muro i sa Pobla i té una quantitat de 1.687’65 hectàrees protegides.

Com es va formar? En el Miocè (un dels períodes de l'era Terciària), el nivell de lamar va pujar, inundant tot el Pla de Sa Pobla. En aquesta zona marina de pocafondària es varen desenvolupar arrecifs, com els que ara creixen als oceans Índic iPacífic. Alguns milions d'anys després, l'Estret de Gibraltar es va tancar, i el nivellde la mar va baixar molt, per evaporació. Aleshores, tota la comarca era bencontinental, i els restes de la Mediterrània, una sèrie de llacs salats, eren molt llunyd'aquí. Però a finals del Terciari, en el Pliocè, Gibraltar s'obri, entren les aigües del'Atlàntic i inunden les depressions de la regió Mediterrània. Al Pla de Sa Pobla-Incaes formen una sèrie de llacunes salabroses, que els sediments van reblint. Aquestprocés geològic, la sedimentació dels aports d’ argiles i graves dels torrents, fa queuna albufera tingui una vida limitada, i de manera natural, en un temps molt llarg aescala humana, però curt a nivell geològic, es dessequi. S'Albufera hauriadesaparegut ja si no fos perquè durant el Miocè i el Pleistocè el Pla de Sa Pobla esva enfonsant, en part pel propi pes dels sediments que s'hi dipositen.

Quina biodiversitat hi trobarem? Dins d’un ecosistema com el de l’albufera hitrobem una gran quantitat de zones i espècies tant animals com vegetals i aquítrobem un seguit d’exemples del que podem ens hi podrem trobar.

• La vegetació de prat • Mamífers• La platja i les dunes• Peixos• Amfibis i rèptils• Insectes • Aus

30

Normes a seguir:

• Respectau la Natura i els valors que han fet possible aquest espai protegit. No està permesa la recollida de plantes, flors, animals o les seves restes.

• Els renous molesten els animals i els altres visitants. Circulau en silenci.

• No es pot menjar dins els observatoris ni efectuar picnics dins el Parc. En tot cas utilitzau les taules de sa Roca per a un breu espai de temps.

• No estan admeses les activitats esportives dins el Parc (fúting, circuits eqüestres o de bicicleta de muntanya, etc...).

• Els animals domèstics (cans sobretot), espanten la fauna. No els entreu al Parc.

• Circulau sempre pels camins indicats, a baixa velocitat amb les bicicletes i respectant la senyalització existent.

31

ANNEX 5.PROVA FINAL

Coneixement del medi natural, social i culturalsNom: ................................................................................... Data: ......................................

Preguntes tipus test (7 punts). / Relaciona (3 punts)

1- Quina de les respostes és la vertadera:

1.a- Mòneres, Protoctists, Persones, Fongs, Animals.1.b- Fongs, Vegetal, Animal, Mòneres, Protoctists.1.c- Vegetal, Fongs, Bolets, Animal, Protoctists.

2- Què és un ecosistema:

2.a- Sistema natural que està format per un conjunt d’ organismes vius i el medi físic on es relacionen.

2.b- Conjunt d’animals i vegetals que es relacionen dins d’un medi físic.

2.c- Lloc on els animals mengen.

3- Què és un parc natural?

3.a- Lloc o espai on els nins i les nines van a jugar i hi podem trobar molta vegetació.

3.b- Zona on hi viu un gran nombre d’organismes però els humans hi poden construir si ho necessiten.

3.c- És un espai de reserva en un territori amb un cert nivell de protecció legal davant l'acció de l'home.

4- Què compon un ecosistema:

4.a- Éssers Vius i un ambient.4.b- Homes i dones.4.c- Cases i Arbres.

5- Per què són important els Parcs Naturals i/o els espais protegits?

5.a- Perquè ajuden a la protecció d’espècies que sofreixen una amenaça per part de l’home i necessiten una gran conservació.

5.b- Perquè els homes i les dones necessitem necessitem les espècies que viuen en aquella zona per alimentar-nos.

5.c- Perquè la llei ho diu.

Fongs

Animals

Moneres

Prototics

Vegetals

ANNEX 4. Fotocòpia ecosistema.

34