V I U R E

INFRAESTRUCTURES

4 LA VANGUARDIA DIJOUS, 19 DE GENER 2012

MUNICIPAL

V I U R E LA VANGUARDIA 5DIJOUS, 19 DE GENER 2012

Barcelona-Estació de França (PK 106,6 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou) és la gran estació de Bar-

celona. Ja no pel nombre de trens que hi circulen actualment sinó per l’espectacular i monumental arqui-tectura d’aquesta. L’estació es situa al costat del Parc de la Ciutadella, amb accés des de l’avinguda del Marquès de l’Argentera. L’estació actual va ser dissenyada per l’arquitecte Pedro Muguruza i construïda per Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Zara-goza i Alacant (MZA), inaugurada per Alfons XIII l’any 1929 en motiu de l’Exposició Internacional.

Els edificis envolten les vies en forma de U i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidreres decoratives, etc. Per l’època en què es va construir l’estació presentava grans avenços tècnics com l’enclavament elèctric, els topalls hidràulics (que encara es conserven) o els corredors subterranis per al trànsit de les mer-caderies. Destaca el gran vestíbul de l’estació, cobert per tres cúpules que es tradueixen a l’exterior mitjançant unes altres tantes arcades.

El vestíbul acull les taquilles, mà-quines de venda de bitllets, cafete-ria i centre d’atenció al client, entre d’altres dependències. L’accés a la nau de les andanes es realitza a través de tres portals. Hi ha dotze vies i set andanes situades dins la “U” cobertes per dues impressionants marquesines

Barcelona-Estació de França (PK 106,6 de la línia Tarragona-Barce-lona-Portbou) és la gran estació de Barcelona. Ja no pel nombre de trens que hi circulen actualment sinó per l’espectacular i monumental arqui-tectura d’aquesta. L’estació es situa al costat del Parc de la Ciutadella, amb accés des de l’avinguda del Marquès de l’Argentera. L’estació actual va ser dissenyada per l’arquitecte Pedro Muguruza i construïda per Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Zara-goza i Alacant (MZA), inaugurada per Alfons XIII l’any 1929 en motiu de l’Exposició Internacional.

Els edificis envolten les vies en forma de U i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidreres decoratives, etc. Per l’època en què es va construir l’estació presentava grans avenços tècnics com l’enclavament elèctric, els topalls hidràulics (que encara es conserven) o els corredors subterranis per al trànsit de les mer-caderies. Destaca el gran vestíbul de l’estació, cobert per tres cúpules que es tradueixen a l’exterior mitjançant unes altres tantes arcades.

El vestíbul acull les taquilles, mà-quines de venda de bitllets, cafete-ria i centre d’atenció al client, entre d’altres dependències. L’accés a la nau de les andanes es realitza a través de tres portals. Hi ha dotze vies i set andanes situades dins la “U” cobertes per dues impressionants marquesines metàl·liques de 29 metres d’alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l’esquerra. Completen les instal·lacions de l’estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i divers-es vies d’estacionament, amb tres vies que disposen de rampa per a càrrega de cotxes als trens, que mai s’utilitza. A més a més, a la sortida de l’estació i a l’esquerra del túnel de tres vies de la línia general hi ha un altre túnel amb quatre vies per al manteniment dels trens. Antigament l’Estació de França

metàl·liques de 29 metres d’alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l’esquerra. Completen les instal·lacions de l’estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i divers-es vies d’estacionament, amb tres vies que disposen de rampa per a càrrega de cotxes als trens, que mai s’utilitza. A més a més, a la sortida de l’estació i a l’esquerra del túnel de tres vies de la línia general hi ha un altre túnel amb quatre vies per al manteniment dels trens. Antigament l’Estació de França havia disposat d’un segon edifici on finalitzaven els trens de rodalies pro-cedents de la línia de Mataró, que cir-culaven pel litoral des de Sant Adrià de Besòs, amb les estacions de Bogatell i Poblenou.

Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van suposar la clausura de la lí-nia de l’Estació de França fins a Sant Adrià de Besòs, que incloïa el tanca-

havia disposat d’un segon edifici on finalitzaven els trens de rodalies pro-cedents de la línia de Mataró, que cir-culaven pel litoral des de Sant Adrià de Besòs, amb les estacions de Bogatell i Poblenou.

Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van suposar la clausura de la lí-nia de l’Estació de França fins a Sant Adrià de Besòs, que incloïa el tanca-ment de l’estació de rodalies i de tota l’Estació de França per reformar-la i restaurar-la entre 1988 i 1992, quan es va reobrir l’Estació de França tal com la coneixem actualment.

Els edificis envolten les vies en forma de U i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidreres decoratives, etc. Per l’època en què es va construir l’estació presentava grans avenços tècnics com l’enclavament elèctric, els topalls hidràulics (que encara es conserven) o els corredors subterranis per al trànsit de les mer-caderies. Destaca el gran vestíbul de l’estació, cobert per tres cúpules que es tradueixen a l’exterior mitjançant unes altres tantes arcades.

ment de l’estació de rodalies i de tota l’Estació de França per reformar-la i restaurar-la entre 1988 i 1992, quan es va reobrir l’Estació de França tal com la coneixem actualment.

El nom d’Estació de França era usat anteriorment a la construcció de l’actual edifici de 1929. L’empresa Camins de Ferro de Barcelona a Gi-rona, fundada el 1862, es fusionà l’any

El vestíbul acull les taquilles, mà-quines de venda de bitllets, cafete-ria i centre d’atenció al client, entre d’altres dependències. L’accés a la nau de les andanes es realitza a través de tres portals. Hi ha dotze vies i set andanes situades dins la “U” cobertes per dues impressionants marquesines metàl·liques de 29 metres d’alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l’esquerra. Completen les instal·lacions de l’estació dues vies amb andana ja a la part exterior de la marquesina i divers-es vies d’estacionament, amb tres vies que disposen de rampa per a càrrega de cotxes als trens, que mai s’utilitza. A més a més, a la sortida de l’estació i a l’esquerra del túnel de tres vies de la línia general hi ha un altre túnel amb quatre vies per al manteniment dels trens. Antigament l’Estació de França havia disposat d’un segon edifici on finalitzaven els trens de rodalies pro-cedents de la línia de Mataró, que cir-culaven pel litoral des de Sant Adrià de Besòs, amb les estacions de Bogatell i Poblenou.

Els edificis envolten les vies en forma de U i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidreres decoratives, etc. Per l’època en què es va construir l’estació presentava grans avenços tècnics com l’enclavament elèctric, els topalls hidràulics.•

1875 amb la Companyia del Ferrocar-ril de Tarragona a Martorell i Barce-lona per crear la Companyia dels Fer-rocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França.

L’actual Estació de França fou dis-senyada per l’arquitecte Pedro Mugu-

ruza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant i inaugurada per Alfons XIII l’any 1929 en motiu de l’Exposició Internacional. Els edificis envolten les vies en forma d’”U” i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives, etc. Les dotze vies i set andanes situades dins la “U” estan cobertes per dues marquesines metàl·liques de 29 metres d’alt i 195 metres de longitud que a més en bona part descriuen una corba a l’esquerra. Completen les instal·lacions de l’estació dues vies amb andana ja a la

part exterior de la marquesina i divers-es vies d’estacionament.

A més a més, a la sortida de l’estació i a l’esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

Antigament l’Estació de França disposava d’un segon edifici anom-enat Estació de les Rodalies on hi Rodalies per l’Estació de França i no paraven trens de la línia 1 de la línia de Mataró que connectaven amb les antigues estacions de Bogatell i Poble-nou i amb l’estació de Sant Adrià via ramal Madestruït per adequar la zona de Poblenou per als Jocs Olímpics de 1992, al destruir aquest ramal es con-nectà l’estació de Sant Adrià amb Clot-Aragó deixant de circular els trens de Rodalies per l’Estació de França i no fou fins la creació de la línia 10 que tornaren a parar trens de Rodalies en aquesta estació.

A més a més, a la sortida de l’estació i a l’esquerra del túnel de la línia general hi ha un altre túnel per al manteniment dels trens.

Actualment l’Estació de França ha recuperat en gran part el seu antic esplendor i hi surten trens de mitjana distància que van cap al sud i l’oest de Catalunya, el Catalán Talgo a Mont-peller, els Trenhotel a diverses desti-nacions europees.•

El nou pla de Glòries reobre el debat sobre el futur de la vella terminal ferroviària, que l’Ajuntament considera obsoleta

L’estació de França,en via incerta

Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van suposar la clausura de la línia de l’Estació de França fins a Sant Adrià de Besòs, que incloïa el tancament de l’estació de rodalies i de tota l’Estació de França per reformar-la i restaurar-la entre 1988 i 1992, quan es va reobrir l’Estació de França tal com la coneixem actualment.El nom d’Estació de

França era usat anteriorment a la construcció de l’actual edifici de 1929. L’empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l’any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona per crear la Companyia dels Fer-rocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a

Portbou creant la connexió inter-nacional amb França.L’actual Estació de França fou dissenyada per l’arquitecte Pe-dro Muguruza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant volten les vies en forma d’”U” i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives.

Possibles usos per a un edifici catalogat

SILVIA ANGULO / ÓSCAR MUÑOZBarcelona

XAVIER CERVERA / ARXIU

Vista de l’estació, amb la gran coberta com a element destacat

SENSE SORTIDA

LA SAGRERA

Els tècnics municipals no troben sentit a una estació que es troba en un atzucac

La nova estació podrà absorbirtots els serveis queara són de França

Els Jocs Olímpics de Bar-celona del 1992 van suposar la clausura de la línia de l’Estació de França fins a Sant Adrià de Besòs, que incloïa el tancament de l’estació de rodalies i de tota l’Estació de França per refor-mar-la i restaurar-la entre 1988 i 1992, quan es va reobrir l’Estació de França tal com la coneixem actualment.El nom d’Estació de França era usat anteriorment a la construcció de l’actual edifici de 1929. L’empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l’any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a

Martorell i Barcelona per crear la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou creant la connexió internacional amb França.

L’actual Estació de França fou dissenyada per l’arquitecte Pedro Muguruza, construïda per la Com-panyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant volten les vies en forma d’”U” i en ells s’usen materials luxosos com marbre, bronze, vidrieres decoratives.

Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van suposar la clausura de la línia de l’Estació de França

fins a Sant Adrià de Besòs, que incloïa el tancament de l’estació de rodalies i de tota l’Estació de França per reformar-la i restau-rar-la entre 1988 i 1992, quan es va reobrir l’Estació de França tal com la coneixem actualment.El nom d’Estació de França era usat anteriorment a la construc-ció de l’actual edifici de 1929. L’empresa Camins de Ferro de Barcelona a Girona, fundada el 1862, es fusionà l’any 1875 amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barce-lona fundada el 1862 per Pedro Muguruza, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils.

No hi haurà liberalització d’horaris

ÀLEX GARCÍA

La norma municipal preveu sancions per consumir alcohol al carrer que oscil·len entre els 30 i els 100 euros

JAUME V. AROCABarcelona

La mesura té per objectiu combatre la pràctica del botellot barrejant begudes a la via pública

Una iniciativa del Partit Popular estén al plàstic el veto al consum, fins ara limitat a ampolles de vidre i llaunes

Barcelona prohibeix l’alcohol al carrer sense excepcions