VIA UNIVERSITÀRIA: ACCÉS, CONDICIONS D'APRENENTATGE ... · ment-aprenentatge de la universitat, entesa com a servei públic. ... I en aquest sentit, crec que les conclusions d'aquest

VIA UNIVERSITÀRIA: ACCÉS,

CONDICIONS D'APRENENTATGE,

EXPECTATIVES I RETORNS DELS

ESTUDIS UNIVERSITARIS

Resultats principals, conclusions i recomanacions

02 POLÍTICA UNIVERSITÀRIA

Via Universitària Resultats principals, conclusions i recomanacions

- 2 -

Secretaria Executiva Universitat Jaume I Edifici Àgora, local 10 12006 Castelló de la Plana Tel. +34 964 728 993

Punt de suport Catalunya Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya Rectorat Sagrada Família, 7 08500 Vic Tel. +34 938 861 855

Punt de suport Illes Balears Universitat de les Illes Balears Edifici Son Lledó Ctra. de Valldemossa, km. 7,5 07122 Palma Tel. +34 971 173 044

VIA UNIVERSITÀRIA: ACCÉS, CONDICIONS D’APRENENTATGE, EXPECTATIVES I RETORNS DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS Resultats principals, conclusions i recomanacions Elena Sintes Pascual, autora. Directora científica i executiva de Via Universitària Maig 2016

[email protected] www.vives.org

«Via Universitària: accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris» (www.viauniversitaria.net) és una enquesta realitzada a 20.517 a estudiants universitaris de 19 universitats d’Espanya, França i Andorra l’any 2015. El projecte és impulsat i finançat per la Fundació Jaume Bofill (FJB) en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats (XVU) i pretén fornir dades i elements d’anàlisi comuns per a les universitats de la XVU sobre les característiques dels estudiants i del seu recorregut universitari. Aquesta publicació recull els principals resultats de l’enquesta, que s’exposen de manera més detallada en l’Informe General, que es poden obtenir al web de la FJB.

http://www.viauniversitaria.net/


- 3 -

Presentació ............................................................................................................. 1

Pròleg ...................................................................................................................... 2

Introducció .............................................................................................................. 6

Creixent diversificació de l’estudiantat .......................................................................................... 6

01. Els estudis actuals ............................................................................................ 9

02. Accés a la universitat...................................................................................... 11

03. Trajectòries universitàries .............................................................................. 13

Tipus de transició als estudis universitaris ............................................................................... 13 Interrupcións en les trajectó ries educatives .............................................................................. 14 Els mótius per interrómpre els estudis ....................................................................................... 15

04. Les expectatives inicials respecte la universitat ........................................... 17

Cóneixements previs dels estudis ................................................................................................. 17 mótius per a la selecció dels estudis ............................................................................................ 18

05. La participació cultural i social a la universitat ............................................. 20

La participació cultural .................................................................................................................... 20 La participació pólí tica ..................................................................................................................... 21

06. Pràctiques d’estudi i resultats ........................................................................ 23

Re gim de dedicació a l'estudi ......................................................................................................... 25

07. Les condicions de vida de l'estudiantat en el marc de la vida quotidiana

universitària .......................................................................................................... 28

L’allótjament ....................................................................................................................................... 28 EL finançament: la famí lia, les beques i el treball .................................................................... 29

08. Valoració de l’experiència universitària ......................................................... 31

Valóració de l´u s dels serveis.......................................................................................................... 31 Valóració del cóntext universitari ................................................................................................. 32 Valóració de l’experie ncia universita ria ...................................................................................... 33


- 4 -

09. Expectatives futures ....................................................................................... 37

Expectatives labórals ........................................................................................................................ 37 Expectatives sóbre la utilitat des estudis .................................................................................... 38 Plans de futur ...................................................................................................................................... 40

10. Mobilitat internacional .................................................................................... 43

11. Principals conclusions i recomanacions de política universitària ............... 51


- 1 -

PRESENTACIÓ

Antonio Ariño Catedràtic de Sociologia, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València

En el prójecte de creació de l’Espai Európeu d’Educació Superiór (EEES) es van desenvólupar dós aspectes de singular impórtància. El primer, que va estar present des de l’inici, fóu fórmu-lat com la centralitat dels i les estudiants; el segon, que es va incorporar un poc més tard tot i que va relaciónat amb el darrer, es va cóncretar en la denóminada dimensió sócial de l’EEES.

En aquest hóritzó, es va pósar en marxa un prócés paral·lel de reunió d’infórmació sóbre l’es-tudiantat európeu mitjançant el prójecte Euróstudent. Aquesta xarxa d’investigació ha anat publicant informes periòdics de gran utilitat per a la política universitària.

Lamentablement, el góvern espanyól s’ha despenjat de la xarxa en les dues darreres edicións, que córrespónen preci-sament al períóde d’implantació plena de les titulacions de grau i màster. Per tant, resulta impossible conèixer com estan afectant a aquest procés les condicions socioeconòmiques, els règims de dedicació i altres aspectes rellevants, des de la perspectiva estudiantil.

En aquest cóntext, s’ha de situar la iniciativa Via Universitària, un projecte conjunt de la Fundació Bofill i la Xarxa Vives, que ha permés realitzar una enquesta en línia a la población universitària de totes les institucions que pertanyen a la Xarxa. Ací es presenten els resultats d’aquesta enquesta, que va ser resposta per més de 20.000 estudiants.

Aquest estudi aporta, en tots els seus capítols, elements de reflexió de gran utilitat per a la política universitària, i abórda explícitament la próblemàtica de l’equitat i de la diversitat. Els investigadors de les universitats de la Xarxa que hem participat al projecte creiem que és necessari mantenir-lo en el temps, i efectuar rèpliques amb enquestes periò-diques que incórpóren, a més a més, nóus camps d’óbservació cóm la qualitat de l’ensenyament.

La centralitat de l’estudiantat i la dimensió sócial de l’EEES han de ser principis óperatius dels prócesssós d’ensenya-ment-aprenentatge de la universitat, entesa com a servei públic. Per a això, cal més i millor informació.

Desitjaríem que una vegada més nó quede truncat el camí que s’ha cómençat a recórrer amb una cóóperació tan àmplia.


- 2 -

PRÒLEG

Francesc Xavier Grau Vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats És un plaer que una de les meves primeres actuacions com a vicepresident primer de la Xarxa Vives d'Universitats sigui participar en la presentació de Via Universitària. En primer lloc pel seu interès intrínsec i per la seva oportunitat, però també perquè no he tingut cap paper en la decisió de tirar-lo endavant ni tampoc en la seva execució. Per això, amb tota la tranquil·li-tat de nó caure en l’autó-complaença, puc felicitar la Xarxa i puc felicitar també la Fundació per la iniciativa, que espero que tingui continuïtat; atès que l'estudi, que ara és una fotografia estàtica, anticipa la gran impórtància de veure'n l’evólució.

Cal felicitar, també, els autors de tot aquest excel·lent treball que es condensa en aquest resum executiu elaborat per la seva directora, la Dra. Elena Sintes. Constitueix un treball ingent, amb moltes possibilitats d’explótació de resultats i que tindrà, per tant, una utilitat diversa i molt gran per tota la comunitat universitària i per al conjunt de la societat. Aquest resum d’Elena Sintes própórcióna una excel·lent presentació i anàlisi dels resultats i també, un conjunt de con-clusions i recomanacions que subscric totalment.

Nó acóstumó a fer referència pública a qüestións persónals, però els resultats de l’estudi m’han fet pensar en el meu accés a la universitat, en una sócietat mólt diferent de l’actual... Jo em sento identificat amb dos dels tres dons de Maria Mercè Marçal. Per això, quan veig els resultats de l’estudi, la paraula que més em ve al cap és «inequitat». Cómençó, doncs, les reflexions sobre els resultats de Via Universitària amb una breu referència personal: jo vaig entrar a la uni-versitat, com alguns dels aquí presents, fa molts anys. Al meu cas fa 40 anys, a l'octubre del 1976... Un any molt signifi-catiu en l'evolució democràtica d'Espanya. Aquella era una societat molt inequitativa. No la voldria pas tornar a veure, ni tampoc que els nostres fills experimentessin de cap manera una societat com aquella. Jo venia de 6 anys anteriors de beca com a estudiant intern en el sistema d'universitats laborals i, acabat el COU, vaig poder gaudir d'una beca salari que va ser la que em va permetre fer estudis universitaris... Tot i que no em va permetre escollir gaire, perquè, amb tot, no podia fer front a la despesa de viure a la capital, així que vaig haver de cursar els meus estudis a la petita delegació universitària de Tarragona que depenia de la Universitat de Barcelona, i la meva capacitat de tria es va reduir a poder escollir entre Lletres i Química. Aquesta beca salari em va permetre estudiar, i de ben segur que no hagués estudiat sense aquesta beca salari, com no ho va poder fer cap dels meus cinc germans. Sempre he agraït l’ópórtunitat que em va óferir aquella beca del sistema d’universitats labórals, però nó m’enganyó: no responia en res a un esperit de justícia social. Responia a la necessitat d’un règim que havia passat de l’autarquia a l’apertura ecónòmica i al «desarróllismó» impulsat pels tecnòcrates; calien quadres de cómandament, capatassós, per a les noves inversions industrials a Espanya i es va dissenyar un sistema de formació especialitzada. Significativament se li va dir «Universidades Laborales»; no eren universitats ni ho pretenien, encara que amb el temps sí que van per-metre que alguns que nó hi estàvem destinats accedíssim a l’educació superiór. Aquesta petita excursió de 40 anys enrere és per parlar de la inequitat que queda reflectida a Via Universitària. El que vull fer a continuació és agafar algunes de les óbservacións principals i plantejar els reptes que se’n deriven tant per a les universitats de la Xarxa Vives, com per al sistema universitari en general, ja que aquest informe no ens presenta en el fons qüestions de caire local, si no d'àmbit global. I en aquest sentit, crec que les conclusions d'aquest informe són àmpliament utilitzables. En primer lloc, i en positiu, crec que cal destacar el component significatiu de nous perfils d'estudiants universitaris, que han sorgit amb la consolidació de noves opcions i noves vies alternatives i complementàries d'accés a l'educació superior. Aquest és un fenomen que segur que seguirà desenvolupant-se i que, per tant, representa per a les universi-tats, en si mateix, un repte d'adaptació. Sóc conscient que totes les universitats ho tenen present, però això no dismi-nueix la dimensió del repte. Hi ha canvis molt importants per fer, en especial en el camp pedagògic, relacionats amb tot

Quan veig els resultats de l’estudi, la paraula que més em ve al cap és «inequitat»


- 3 -

el potencial i totes les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta és una qües-tió que està lligada a la diversitat, però, més enllà d’això, està també lligada a la praxi del procés d'ensenyament i apre-nentatge. Com he dit, sé que totes les universitats hi estan treballant però, realment, necessitem que aquest treball avanci més ràpidament i, potser, la Xarxa és un bon espai per desenvolupar-lo conjuntament. Els resultats també ens mostren, però, algun costat negatiu que està ben identificat: s'està produint una nova i subtil escletxa social; un biaix en la selecció dels estudis. Una subtilitat en la inequitat. No és una cosa fàcil de dir ni de des-criure, per això cal el qualificatiu de subtil. Es produeix una gradació social a l'hora de triar els estudis: els estudiants prócedents de classes sócials més desfavórides tendeixen més a la tria d’ensenyaments més «prófessiónalitzadórs», més vocacionals, és a dir, cap als que els correspon una acció professional més directa, però també més estreta (amb perspectives professionals futures més limitades). Els resultats mostren que, en funció de la classe social, hi ha expec-tatives diferents de desenvolupament professional segons l'elecció que es fa del tipus d'estudis. Aquest representa un gran repte de cara a les universitats que vulguin tractar la qüestió, però és principalment un repte pel model d'Estat, per les polítiques d'Estat i, per això, és també un repte per a les universitats incidir en aquestes polítiques d'Estat. Aquestes polítiques han d'anar inequívocament cap a una millora de l'equitat en l'accés, per tal de reduir, i si es pot eliminar, els costos d'oportunitat que representa la dedicació personal als estudis d'educació superior. En aquest punt, la principal qüestió que cal considerar és, clarament, tota la política de beques o, millor dit, el conjunt de recursós públics que es pósen en jóc per assegurar l’equitat en l’accés al sistema d’educació superiór. La manera d’aplicar-los pot ser molt diversa (amb fórmules de beques, ajuts de residència, etc.) però finalment es tracta del con-junt de recursós públics que s'han d'activar per a reduir les barreres ecónòmiques en l’accés. Un altre punt assenyalat a les conclusions de l'informe que trobo d'especial importància, ja que introdueix una altra subtil escletxa, és el de la mobilitat internacional. En un món en què el desenvolupament professional requereix del component internacional, el biaix que es produeix per la diferenciació en l'accés tant al coneixement d'idiomes com a d’altres cultures que própórcióna l’experiència de móbilitat internaciónal, fa créixer de manera impórtant aquesta es-cletxa. El fet que un 50% dels estudiants ho poden ser gràcies al suport directe de les famílies, i que visquin amb els pares, ens parla d'altres reptes. Aquests reptes són potser més orientats a la societat en general i no estan directament vinculats a la política universitària, però sí que representen un repte important per a tota la societat. És evident que la qüestió de fons és fer possible la independització dels joves quan encara són joves i no quan s'apropen a la mitjana edat. La qüestió de fóns es tróba en la qualitat, diversitat i extensió de l’activitat ecónòmica del país. En definitiva, en poder comptar amb una economia més basada en el coneixement. Finalment, que hi hagi més demanda de coneixement en l'activitat econòmica i que aquests estudiants amb formació universitària siguin realment necessaris per al desenvolu-pament del país. Aquesta és la qüestió de fons, que podríem resumir en el valor excessivament baix, avui, del percen-tatge d’activitat ecónòmica basada en cóneixement que hi ha a les nóstres sócietats.

L'educació superior no és, ni serà mai, universal. És una franja de l'ensenyament de caràcter voluntari. Accedir-hi forma part dels desitjos i les capacitats de les persones, i de les possibilitats que ofereixi la societat. Per això mateix, si accedir-hi està basat exclusivament en mèrits, l’educació superiór cónsisteix el millór i majór mecanisme d’ascensió sócial. En aquest sentit, les dades ens envien un senyal d'alarma: l’estudi móstra que mólts universitaris nó creuen en la póssibi-litat de millora de posició social o d'ingressos lligats a expectatives d'ocupació.

L’estudi mostra que molts estudiants no creuen en la possibilitat de millora de po-

sició social o d’ingressos lligats a expectatives d’ocupació


- 4 -

Aquest torna a ser un repte que apunta cap els mecanismes d'assegurament de l'equitat. Tanmateix, jo diria que aquí hi ha també un missatge intern cap a les polítiques de les universitats; crec que hauríem de revisar el perfil excessiva-ment utilitarista d'algunes de les nostres titulacions, de les que donen una projecció excessivament estreta al desenvo-lupament professional dels estudiants. Crec que caldria pensar a proporcionar una formació universitària de base més àmplia, que permeti un desenvolupament professional més ric. Aquesta és, per tant, una qüestió que va molt adreçada a les polítiques internes de la universitat.

Tót un seguit d'infórmació de l’estudi fa referència a l'experiència universitària, a la vida a la universitat i a la póssibi-litat de desenvolupar-la en tot el seu potencial. Una vegada més, es detecta que una part dels estudiants té dificultats afegides per aprofitar tot el que li pot oferir la universitat; torna a haver-hi un element de diferenciació i d’inequitat. Són un bon nombre d'estudiants els que compaginen els estudis amb l'exercici d'alguna activitat laboral, gairebé el 50% dels estudiants de les universitats presencials. Naturalment, treballar mentre s’estudia cónstitueix una restricció afegida a gaudir de tota l'experiència universitària. És pósitiu que hi hagi una majór diversitat de perfils d’estudiants i de maneres de desenvólupar l’experiència universitària, però aquesta diversitat nó s’ha de traduir en una classificació dels estudiants. Diria que la qüestió apunta al disseny mateix del servei públic d'educació superior i, finalment, al model finançament del mateix sistema d'educació superior. Un model de finançament que va més enllà del finançament de la universitat: és el finançament de tot allò que el país creu que cal póssibilitar en l’àmbit de l’ensenyament superiór: les universitats, el sistema de beques i de beques salari, el de residències universitàries, la mobilitat nacional i internacio-nal, etc. I això em porta a la qüestió de fons: la del finançament de l'educació superior. Avui dia, les nostres societats més im-mediates, totes elles, les que suporten les nostres universitats respectives, estan en tensió per moltes qüestions i el món de l'educació superior tal vegada no és el que representa una preocupació més immediata. En tenim moltes altres de més immediates en la nostra societat. Però potser sí que és la que representa una preocupació amb més efecte potencial de futur: el que fem avui en l'educació superior és el que tindrem demà com a societat. I és que en aquest àmbit, dins el desequilibri global en què vivim, estem treballant amb un model que veig incoherent. Crec que social-ment, com a ciutadans, és prou evident que apostem per un model de societat del benestar, però clarament estem cada cop més treballant com una societat de no benestar. I la forta tensió que això ens provoca ens duu a les portes d'un plantejament bàsic que jo veig com a constituent. Necessàriament ens hem de definir. O modifiquem la Constitució, que ens defineix com a Estat de Benestar o bé ens replantegem si els recursos que hi dediquem estan d'acord amb el que se supósa que vólem fer. Sóm davant una discussió de fóns que s’està dirimint de manera nó explícita, d’amagat del debat polític, que cal, doncs, explicitar i portar damunt la taula. I en l’àmbit de l'educació superiór cónsisteix en definir-nos sobre la importància relativa del benefici privat i del benefici públic que proporciona. És evident que la persona amb titulació superior rep uns beneficis molt importants en relació amb el seu desenvolupament personal i professional, però també que una societat amb ciutadans amb educació superior té molts beneficis, tant en competitivitat com en cohesió social i qualitat de vida. Finalment, la decisió té component ideològica i es basa en l’apreciació sóbre què pesa més. Creiem com a societat que el benefici privat és el més rellevant? Tot i ser conscients que el benefici públic és impórtat, creiem que el privat és superiór i, per tant, que cal que cadascú es preócupi d’invertir el que calgui per a aconseguir aquesta formació superior? O creiem que el més rellevant és assolir un model de societat més formada, més cohesionada, amb més justícia social; en definitiva, que l'educació superior constitueix essencialment un benefici públic i, per tant, bàsicament una respon-sabilitat pública? Aquesta qüestió planteja una balança que oscil·la arreu del món. Totes dues opcions tenen nacions que aposten per elles. I no hi ha res a dir sobre la legitimitat de qualsevol de les dues opcions, però cal ser conseqüent. Nosaltres no apostem per cap, no estem realment en cap dels dos models. I aquest és el punt que m'interessa ressaltar, ja que tot l’estudi, tóts aquests resultats i aquestes cónclusións, al cap i a la fi, són cónseqüència d’una determinada aplicació d'uns recursós públics i privats, i la fórmula que s’esculli hó ha de cóbrir tót. Pódem óptar per un módel centrat en el benefici personal, que es basa en els recursos econòmics de la família (que, en molts casos, quan neix un fill obre un fons per tal d’assegurar que pugui anar a la universitat) ó en un sistema de préstecs, que ha generat ja en alguns païsós

Una part dels estudiants té dificultats per aprofitar el que li pot oferir la universi-

tat; torna a haver-hi un element de diferenciació


- 5 -

una bombolla creditícia bilionària, o podem dissenyar i dimensionar un sistema coherent de recursos públics per a invertir en aquest benefici públic, si hi creiem com a societat. Hem de decidir i no estem decidint. I mentre no decidim, mentre estem indecisos, estem fent més feble el sistema d'educació superior. Cóm que estic cónvençut que, cóm a sócietat, apóstem pel benefici públic de l’ensenyament superior, el principal mis-satge que jo puc extreure de tot aquest projecte, és que la universitat està pensada i feta per al bé comú i que, aquesta universitat pensada per al bé comú, és incompatible amb el creixement de privilegis i amb el creixement de l'elitisme i de la inequitat que avui estem observant. Ho hem de poder revertir, i el coneixement que ens aporta Via Universitària ens hi ajuda.


- 6 -

INTRODUCCIÓ

En les darreres dècades la Universitat ha estat l’escenari de prófunds canvis sócials. El creixement expónencial d’estu-diants matriculats a les universitats s’ha acómpanyat d’una extraórdinària diversificació del perfil sócióecónòmic i cul-tural dels universitaris, així cóm d’una gran variabilitat de règims de dedicació a l’estudi i de vinculació amb el com-prómís d’estudiar. Les trajectòries universitàries són avui més diverses i plurals, i requereixen d’una mirada aprófun-dida sobre les condicions amb què els estudiants arriben, viuen i surten de la universitat.

Tót i que la universitat s’ha óbert a uns sectórs cada vegada més amplis de póblació, persisteixen inequitats en l’accés, així cóm també són desiguals les cóndicións de vida i d’educabilitat durant l’etapa universitària, agreujades amb l’actual crisi econòmica. Aquestes transformacions han acompanyat el procés de creació de l'Espai Europeu d'Educació Supe-riór, que en els darrers temps ha situat la qüestió de la participació estudiantil i l’equitat en un nucli mólt rellevant de les polítiques de convergència.

En aquest mateix sentit, d’uns anys ençà s’ha pósat de relleu la necessitat de generar cóneixement fiable sóbre els per-fils dels estudiants i les seves característiques i cóndicións de vida, amb la fi d’órientar la presa de decisións sóbre polítiques universitàries i assolir majors nivells d’equitat participativa. Via Universitària respón a la necessitat de cón-tribuir en l’elabóració d’estudis sistemàtics, basats en dades i amb perspectiva cómparada sóbre les cóndicións de vida dels estudiants, les seves formes d'estudiar, la seva vinculació amb la universitat, els seus hàbits culturals, els condici-ónants ecónòmics, així cóm les seves expectatives, valórs i creences en relació a l’educació superiór. Els resultats han de servir per generar coneixement útil per a les universitats en la definició de les seves estratègies i polítiques.

CREIXENT DIVERSIFICACIÓ DE L’ESTUDIANTAT En un sentit similar al d’altres estudis, les dades de l’enquesta móstren la tendència cap a la feminització de la univer-sitat, amb una major presència de les dones entre l’alumnat universitari. Nó óbstant això, la diferència és més acusada en els graus (un 61,7% de dónes i 38,3% d’hómes) que en els màsters, ón la matrícula femenina perd pes (un 57,7% són dones i un 42,3% homes).

Pel que fa a l’edat, el perfil jóve encara és el predóminant a la universitat (amb un 75% d’alumnat entre 18 i 25 anys), encara que el perfil d’estudiant madur és cada vegada més present a les universitats de la Xarxa Vives.

En general i degut a la seva joventut, els estudiants estan solters (en un 59% dels casos) o en parella però sense casar-se (en un 34% dels casos) encara que la seva situació familiar va canviant a mesura que fan anys. Només el 6% de l’alumnat té fills.

Quant a l’órigen sócial dels estudiants universitaris, la classe sócial predominant tant en el 1r com en el 2n cicle és la classe alta. Està representada per un 43% en el cas dels estudiants de Grau i un 45% en els de Màster. Per darrera i amb força diferència es troba la classe baixa i la mitjana. La primera, amb un 30% en els Graus i 31% als Màsters, i la segona amb un 27% i 24% respectivament.

Amb tót, val a dir que més d’un 40% dels estudiants enquestats próvé de llars i d’un entórn familiar amb baix nivell fórmatiu, la qual cósa significa que s’està próduint un prócés de móbilitat social ascendent, en què els fills i filles podran adquirir un nivell formatiu superior al que han tingut els seus pares i mares.


- 7 -

Gràfic 2. Nivell d’estudis de pare i mare dels estudiants

43,6 43,4 44,7

26,7 26,9 24,2

29,8 29,6 31,1

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

EstudiantsUniversitaris

Estudiants de Grau Estudiants de Màster

Gràfic 1. Percentatge d'alumnes universitaris segons classe social i cicle

Classe alta

Classe mitjana

Classe baixa

Nivell d'estudis del pare

Nivell d'estudis de la mare


- 8 -

Com veurem a continuació, aquestes diferències en el perfil sociodemogràfic i de bagatge educatiu i econòmic familiar, es tradueixen en unes cóndicións de vida i d’estudi també diferenciades que marquen unes trajectòries plurals i, en bona mesura, encara desiguals tant en l'accés com en la trajectòria i en la sortida de la Universitat.


- 9 -

83,9%

71,2%

78,6%

81,9%

81,5%

11,4%

17,7%

15,0%

12,6%

13,1%

2,6%

5,9%

3,2%

3,0%

2,8%

2,1%

4,9%

3,1%

2,3%

2,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Arts i humanitats

Ciències

Ciències de la salut

Ciències socials i jurídiques

Enginyeria i arquitectura

Primera opció Segona opcióTercera opció Altres (a partir de la quarta opció)Sense resposta

01. ELS ESTUDIS ACTUALS

El 89% de l’estudiantat participant a l’enquesta Via Universitària estudia un grau ó dóble grau de primer cicle i l’11% un màster ó póstgrau. La majória d’estudiants, un 85.8%, tria la módalitat presencial i un 14.2% segueix la modalitat en línia. Les noies i els menors de 25 anys opten proporcionalment més per fer els estudis de manera presencial. En els estudis en línia hi predominen els estudiants majors de 30 anys, així com estudiants de classe social baixa o estudi-ants que compaginen els estudis amb la feina o la família.

Pel que fa a les àrees de cóneixement, la feminització de l’alumnat és present en gairebé tótes, especialment, a Ciències de la Salut. L’àrea de Ciències és la que presenta un perfil d’estudiantat més jóve. En aquestes dues àrees, juntament amb Enginyeria i arquitectura, hi predominen les classes socials altes. Mentre que a Ciències Socials i Jurídiques i Arts i Humanitats hi ha perfils d’estudiants més madurs i de classes socials més baixes.

Gràfic 3. Àrea d’estudi segons edat (%)

26,4%

38,0%

26,6%

22,6%

27 ,2%

36,5%

45,5%

41,8%

39,5%

43,2%

13,1%

10,6%

13,6%

15,6%

15,7%

24,0%

6,0%

18,1%

22,2%

13,9%

Arts i humanitats

Ciències

Ciències de la salut

Ciències socials ijurídiques

Enginyeria i arquitectura

Fins a 21anys

De 22 a 25anys

De 26 a 29anys

A partir de30 anys

Pel que fa a la preferència dels estudis, el 80.9% dels estudiants de Via Universitària han triat la seva carrera en primera ópció, malgrat s’ha de destacar que hi ha un 30% de l’estudiantat de titulacións de ciències, cóm les de física, matemà-tiques o biologia, que han triat la carrera en segona, tercera o fins i tot quarta opció.

Gràfic 4. Preferències (de grau) per àrea de coneixement (%)


- 10 -

El ritme d’estudis varia segons el col·lectiu social. Les dones, els que provenen de famílies de classes mitjanes i altes i els que han accedir a la universitat a través de les PAU són els que es tenen previst matricular-se de més crèdits. En l’extrem cóntrari, els estudiants que compaginen estudis amb una feina, es matriculen de menys crèdits i, per tant, tenen previst avançar en la carrera d’una manera més lenta.

Gràfic 5. Crèdits previstos a matricular-se segons la compaginació d’estudis i treball (%)

4,7 %

8,2%

15,5%

48,9%

15,5%

20,3%

26,1%

33,7%

77,2%

68,7 %

56,3%

16,0%

2,6%

2,9%

2,1%

1,4%

Estudio a temps complet

Estudio, però també faigalguna feina intermitent

Estudio i a més treballo atemps parcial

Treballo a temps complet i amés estudio

Fins a 25

Fins a 50

Fins a 75

Fins de 100


- 11 -

02. ACCÉS A LA UNIVERSITAT

La diversificació de l’estudiantat universitari està estretament vinculat, cóm es deriva de l’enquesta, de l’óbertura de nóves vies d’accés a la universitat.

El 67% de l’estudiantat enquestat ha accedit a la universitat per la via tradiciónal amb les próvés d’accés a la universitat (PAU). Entre les vies alternatives, l’accés través de la fórmació prófessiónal, que pót seguir qui té el títól de tècnic su-perior és la que té més pes (18%), una via que ha crescut com a opció en els darrers anys i, com ara es veurà, és un dels camins d’entrada a la universitat de nóus perfils sócials.

Gràfic 6. Mitjançant quina via vas accedir a la universitat? Versió general, estudiants de grau (%)

La via de batxillerat és més seguida per les noies, per l'estudiantat més jove i pels qui tenen un origen social més alt; mentre que en la via de la formació professional hi destaca l'estudiantat una mica més gran (i amb retard afegit respecte del temps mínim en què és possible completar el CFGS i accedir a la universitat) i d'origen social més baix. Seguint un patró comú a Europa els grups d'estudiants que tradicionalment han estat infrarrepresentats a la universitat són els que es beneficien d’aquestes vies alternatives. Així, estudiants de baix nivell socioeconòmic, de més edat o que retarden l’accés veuen en aquestes vies l’ópórtunitat d’accedir a la universitat.

Gràfic 7. Via d'accés per grups d'edat (%)

67,4%

18,2%

4,9%

8,4%1,1%

Proves d’accés a la universitat (PAU)Títol de tècnicsuperior

Accés per a mésgrans de 25, 40i 45 anys

97,1%

77,1%

36,0%

20,0%

1,7%

18,5%

43,4%

25,2%

1,2%

4,3%

20,7%

54,8%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Fins a 21 anys

De 22 a 25 anys

De 26 a 29 anys

A partir de 30 anys

Próves d’accés a la universitat (PAU) Títol de tècnic superior Altres vies


- 12 -

Pel que fa a les nótes d’accés, la mitjana femenina és lleugerament més alta que la masculina, la qual cosa ve a corrob-orar la tendència que normalment s'identifica per a diverses poblacions i anys. Les notes també varien en funció de l'edat, de manera que les d’accés nótes més altes s’ubiquen en el col·lectiu més jove.

Gràfic 8. Nota d'accés segons grups d'edat. Mitjanes

La nóta d’accés també està influïda pel capital educatiu familiar: es tendeix a assólir una millór nóta d'accés a mesura que augmenta el nivell d'estudis de la mare, així com també ho fa en els grups de major estatus social.

Gràfic 9. Nota d'accés segons nivell d’estudis de la mare. Mitjanes

L'estudiantat que accedeix a la universitat per la via més tradicional és el qui ha obtingut notes en mitjana més altes de tot el conjunt (7,1), aquesta mitjana baixa una mica per als qui procedeixen de la formació professional (6,8). La mitjana es redueix encara una mica més per als qui hi han entrat mitjançant exàmens específics per a persones més grans (6,2). En canvi, totes les altres vies alternatives preses en conjunt arriben al mateix nivell que els procedents de la FP (6,8).

6,0

6,2

6,4

6,6

6,8

7,0

7,2

7,4

7,6

Fins a 21 anys De 22 a 25 anys De 26 a 29 anys A partir de 30anys

6,5

6,6

6,7

6,8

6,9

7,0

7,1

7,2

7,3

7,4

Baix (ISCED 0,1,2) Mitjà (ISCED 3,4) Alt (ISCED 5,6)


- 13 -

03. TRAJECTÒRIES

UNIVERSITÀRIES

L’enquesta estudia les trajectòries dels estudiants a través dós indicadórs: el tipus de transició als estudis universitaris (si ha estat directe o si hi ha hagut algun tipus d’interrupció entre els estudis secundaris i l’entrada a la universitat) i les interrupcións en els itineraris educatius des de l’acabament dels estudis secundaris fins a l’actualitat (inclóses les que s’hagin próduït durant els estudis universitaris). Com es veurà a continuació, si bé les trajectòries lineals i contínues son majoritàries, existeix una gran diversitat de trajectòries educatives discontínues. Aquestes dades són especialment rellevants, ja que, tal i com constaten molts estudis, les taxes d’abandónament dels estudiants que retarden l’accés ó que tenen una discóntinuïtat en l’itinerari són mólt més altes que les dels estudiants que accedeixen per vies tradicionals o directes.

TIPUS DE TRANSICIÓ ALS ESTUDIS UNIVERSITARIS Es distingeixen tres models de transició cap a la universitat:

• Transició directa, quan nó hi ha interrupció entre el final de l’educació secundària i l’accés a la universitat.

• Breu interrupció: quan la diferència entre l’any d’accés a la universitat per primera vegada i l’any d’óbtenció de la nóta d’accés és menór de dós anys.

• Transició retardada: la diferència és superior a dos anys.

La trajectòria de transició directa cóntinua sent l’itinerari majóritari de la póblació universitària: el 92.7% dels estu-diants de grau enquestats afirmen no haver interromput més de 2 anys els seus estudis entre la secundària i la univer-sitat. Les transicions interrompudes i retardades queden, doncs, relegades a situacions molt excepcionals i minoritàries (5.0% i 2.3%, respectivament).

Gràfic 10. Tipus de transició als estudis universitaris dels estudiants de grau (%)

92,7%

5,0%

2,3%

Transició directa

Breu interrupció

Transició retardada

Cóm més capital sócial, educatiu i ecónòmic familiar, més próbabilitats té l’estudiantat d’accedir de manera directa a la universitat. En canvi, els jóves d’órigen sócial més baix tenen més interrupcións en el seus estudis que els seus cómpa-nys, essent especialment significatives aquelles interrupcións abans d’accedir a la universitat ón el percentatge és, pràcticament, el doble que en el cas dels seus companys.


- 14 -

Gràfic 11. Tipus de transició als estudis segons classe social d’origen (%)

8 8 ,8%

9 4,1%

9 5,2%

7 ,4%

4 ,4%

3 ,7%

3 ,8%

1 ,5%

1 ,1%

Origen Baix

Origen Mig

Origen Alt

Transición directa Breu interrupció Transició retardada

INTERRUPCIONS EN LES TRAJECTÒRIES EDUCATIVES Les preguntes referides a la trajectòria universitària fan referència a interrupcións dels itineraris educatius que s’han próduït en qualsevól altre móment de l’etapa educativa, a més del que ja hem cómentat sóbre la interrupció en el mó-ment d’accedir a la universitat. Per tant, si s’analitzen tóts els estudiants enquestats –grau i postgrau-, s’óbserva que gairebé un 70% de l’estudiantat nó ha deixat mai de ser estudiant i nó han interrómput mai les seves trajectòries edu-catives.

Gràfic 12. Has hagut d’interrompre alguna vegada els teus estudis des que vas acabar l’educació secundària fins a l’actualitat? (%)

15.7%

10.9%

5.3%68.1%

Sí, entre la graduació d’estudis secundaris i l’entrada a la universitat

Sí, quan ja havia entrat a la universitat i abans d’obtenir el títol

Sí, entre que vaig obtenir el títoluniversitari i vaig iniciar uns altresestudis reglats

Una part dels estudiants (15.7%) han tingut una interrupció entre la graduació dels estudis secundaris i l’entrada a la universitat (es tracta del mateix cól·lectiu de l’apartat anteriór que accedeixen amb una transició breument inter-rómpuda ó retardada). Però l’enquesta detecta altres póssibles interrupcións: les que es dónen entre l’entrada a la universitat i l’óbtenció del primer títól (11%) ó des de l’óbtenció del títól universitari i l’inici d’altres estudis (5.3%). De nou, la classe social és un element determinant en la trajectòria universitària: els joves de classes socials superiors (órigen sócial mig i alt) s’assócien amb itineraris sense interrupcións (74,3% i 73%, respectivament) mentre que els estudiants d’órigen baix estan més representats amb interrupcións dels estudis. És d’especial impórtància les interrup-cións que es dónen entre la graduació de secundària i l’accés a la universitat; en aquest cas, el percentatge de jóves


- 15 -

d’órígens baixós (23,2%) és, pràcticament, el dóble que en el cas d’estudiants d’órigen mig (12,4%) i més del dóble que en el cas d’órigen alts (10,8%).

Gràfic 13. Interrupcions dels estudis des de la finalització de l’educació secundària segons origen social (%)

23.2%

12.4%

10.8%

12.0%

9.4%

10.9%

6.1%

3.9%

5.4%

58.7%

74.3%

73.0%

Origen baix

Origen mig

Origen alt

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Sí, entre la graduació d’estudis secundaris i l’entrada a la universitat

Sí, quan ja havia entrat a la universitat i abans d’obtenir el títol

Sí, entre que vaig obtenir el t ítol universitar i i vaig iniciar uns altres estudis reglats

No

ELS MOTIUS PER INTERROMPRE ELS ESTUDIS Els mótius principals declarats per l’estudiantat per interrómpre els seus estudis són: haver tróbat una feina (30%), raons econòmiques (19%) i el desencant amb el contingut dels estudis (11%). Els problemes familiars, la falta de per-spectives o les raons de salut també influeixen en algunes persones per interrompre els estudis.

Gràfic 14. Principal raó per interrompre temporalment els estudis (%)

29.9%

19.0%

14.1%

10.9%

8.1%

7.1%

5.8%

3.1%

1.9%

Perquè vaig trobar una feina

Per raons financeres

Una altra raó

Perquè no m'agradaven els…

A causa de problemes familiars

Per falta de perspectives /…

Per raons de salut

Perquè no m’agradava el centre …

Perquè no ho podia seguir (era…

0% 10% 20% 30% 40%


- 16 -

Si ens centrem en els mótius d’aquestes interrupcións, s’óbserva que tróbar una feina és el principal mótiu per inter-rómpre els estudis quan s’ha óbtingut una primera titulació universitària, ó fins i tót quan s’acaba la secundària però no és tan habitual quan l’estudiant està enmig d’uns estudis. Les raóns financeres també tenen un pes impórtant per interrómpre els estudis tant abans d’accedir, cóm durant ó després de la universitat. El fet que nó els agraden els cursós que han de seguir és una raó més declarada per als estudiants per interrompre els estudis quan estan estudiant una titulació lleugerament per sobre dels motius laborals i financers. Tot i que les raons per interrompre els estudis varien segons el moment de la interrupció –abans, durant i després dels estudis-, un dels patrons sembla repetir-se és la importància de les raons laborals o financeres. Aquests resultats tenen una traducció directament relaciónada amb les desigualtats d’ópórtunitats educatives ja que perjudiquen i dificulten l’accés i prógrés d’aquells estudiants amb menys recursós. Les dades són próu clarificadóres: les interrupcións en l’itin-erari abans d’accedir i durant l’estada a la universitat són la cristal·lització de prócessós vinculats a la classe sócial d’órigen.


- 17 -

04. LES EXPECTATIVES

INICIALS RESPECTE LA

UNIVERSITAT

Les expectatives inicials respecte la universitat, és a dir, el nivell de coneixement del contingut de la carrera abans de triar-la, així com els motius que condueixen a escollir la titulació, mostren una elevada heterogeneïtat de situacions, sobretot vinculades a les diferents cultures i característiques de les diferents àrees de coneixement i ensenyaments.

CONEIXEMENTS PREVIS DELS ESTUDIS En relació al nivell de coneixement previ de la titulació, es diferencien tres cól·lectius: l’estudiantat més infórmat (34,2%), els més desinformats (28,2%) i els de la categoria intermèdia (37,6%), que són els mes nombrosos. El coneixement previ és superior entre els titulats i els estudiants de CFGS, en canvi, els estudiants procedents de PAU móstren més descóneixement del cóntingut de la carrera abans d’iniciar els estudis.

Gràfic 15. Grau de coneixement previ dels estudis segons la via d’accés (%)


- 18 -

MOTIUS PER A LA SELECCIÓ DELS ESTUDIS Pel que fa als motius que influeixen en el móment d’escóllir la titulació, prevalen més les dimensions expressives i professionals que les instrumentals. Un 72,9% dels enquestats està bastant ó mólt d’acórd amb la afirmació de que la principal raó per triar els estudis universitaris és que “es córrespónen amb la prófessió que vólen exercir”. Segueix el 69,8% que expressa que el cóntingut de la titulació es córrespón amb les “seves aptituds”. En tercer llóc, el 62,3% estima estar próu ó mólt d’acórd en que la principal raó es que els estudis universitaris li própórciónen “una fórmació àmplia i pólivalent”. Els segueixen els mótius: “perquè té móltes sórtides prófessiónals” (49,7%) i “per acómplir un sómni” (48%). Tenen menys pes els motius més relacionats al context socio-laboral cóm l’afirmació que “sense un títól universitari nó es pót anar enllóc” (41,4%) ó que és necessari per treballar en “una prófessió de prestigi ó ben pagada” (33,0%). També cal ressaltar que nómés un 8,4% de l’estudiantat afirma haver triat la titulació perquè no sabia què fer i era la opció que li semblava millor.

Gràfic 16. Motius per escollir titulació (%)

El coneixement previ i les expectatives dels estudiants estan condicionades de forma important per les característiques i cultures dels diferents ensenyaments. Els resultats demóstren que els mótius d’elecció de la carrera varien en funció de l’àrea de cóneixement a què pertanyen els estudis. Les diferències més importants les trobem en els factors instrumentals vinculats amb les sortides laborals i amb el prestigi, que són mólt més valórades pels estudiants de les àrees d’Enginyeria i Arquitectura i molt menys en Arts i Humanitats. La situació inversa s’óbserva en els aspectes instrumentals: la valóració del mótiu “acómplir un sómni”, és molt més valórada pels estudiants d’Arts i Humanitats, Ciències de la Salut i mólt menys pels estudiants de Ciències Sócials, Enginyeries i Arquitectura. En relació a la vócació més prófessiónal, és en l’àrea de Salut ón l’estudiantat li dóna més importància, i en la d’Humanitats en la que menys es valóra.


- 19 -

Gràfic 17. Motius per escollir titulació segons àrea de coneixement (%)


- 20 -

05. LA PARTICIPACIÓ CULTURAL

I SOCIAL A LA UNIVERSITAT

Els resultats de l’enquesta móstren una baix nivell de participació cultural, i sóbretót, pólítica de l’estudiantat al si de la Universitat. Ara bé, els perfils d’estudiants més participatius tant en les activitats culturals cóm en els òrgans institu-ciónals són mólt similars: el patró més cómú d’estudiant implicat en la participació cultural i social a la universitat es masculí, de 22 a 25 anys, de classe mitjana-alta i que combina els estudis amb una feina a temps parcial o intermitent.

LA PARTICIPACIÓ CULTURAL La participació cultural a la universitat s'explora mitjançant quatre indicadors concrets: esports, jornades/conferen-cies/debats, concerts/cinema/activitats escèniques i associacionisme cultural.

La participació i assistència a conferències, jornades i debats, és una activitat en la qual participa el 68% dels enquestats, si bé la gran majoria d'aquells qui assisteixen, un 42,5%, ho fa amb escassa freqüència (1 o 2 vegades a l'any). Per contra, l'activitat amb menor participació és l'afiliació i militància en associacions culturals, ja que un 83% respon que mai ho ha fet.

En el cas d'activitats esportives i d'assistència a espectacles d'arts escèniques i cinema es donen uns percentatges molt similars, ja que pren part en elles una mica més d'un 30%, tot i que les activitats esportives tenen més practicants assidus.

Taula 1. La participació cultural en les universitats (%)

Mai participa 1 o 2 vega-des al any

Diverses ve-gades Molt sovint

Esportives 68,4 14,5 7,6 9,5

Conferències, jornades, debats, 30,8 42,5 22,2 4,6

Cinema, teatre, concerts 66,0 20,4 10,6 3,1

Associacions culturals 82,8 10,7 3,3 3,2

La participació esportiva té un perfil clarament masculí i, en menor mesura, també és més masculina la participació associativa; en canvi, hi ha una participació lleugerament més femenina en l'assistència a actes para-acadèmics (con-ferències, jornades i debats) i a espectacles d'arts escèniques. Pel que fa a l’edat, tót sembla indicar que existeix un prócés de sócialització inicial i és a partir dels 22 a 25 anys quan hi ha majórs percentatges de practicants d’activitats culturals. A partir dels 26 torna a disminuir la participació. També és més freqüent la participació entre els grups sócials d’estatus mitjà, més que nó pas els d’estatus baix i alt. L’estudiantat que també treballa és un cól·lectiu que escassament participa en les activitats de la universitat, especial-ment el qui té una feina a temps complet. Per contra, els que tenen alguna feina intermitent son els més participatius, ja que segurament es tracta d’un grup més actiu en tots els àmbits. També existeix relació entre les activitats i el tipus d'àrea de coneixement en què es troben matriculats. Com era d'es-perar, hi ha una contraposició entre la cultura física i la resta d'activitats culturals, ja que entre els qui cursen carreres d'humanitats es dóna la menor participació en activitats esportives i la major en els altres tres tipus d'activitats. Al seu torn en els qui segueixen carreres d'enginyeria i arquitectura es donen els majors percentatges en activitat esportiva i els menors en activitats culturals i acadèmiques.


- 21 -

LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA L'enquesta Via Universitària se centra a explórar les fórmes d'implicació de l’estudiantat en òrgans de góvern i ór-ganitzacions estudiantils preocupades per la millora de la qualitat de vida al si de la institució.

Una clara majoria del 58% afirma conèixer l'existència d'òrgans i estructures de participació; però un percentatge molt elevat, del 42%, diu nó cónèixe’ls.

Gràfic 18. El coneixement de mitjans de participació (assemblees, associacions, delegacions, etc) (%)

Els percentatges més elevats de coneixement es donen entre els homes, de 22-25 anys, els estudiants descendents de mares amb els nivells educatius més elevats (de fet, a major nivell educatiu de les mares, major percentatge de coneix-ement) i entre els qui tenen ingressos mitjans-alts (3.000-4.500 euros). Malgrat que una majoria coneix els mitjans de participació, solament ho fa de facto una minoria: tan sols un 15,6% dels enquestats participa en òrgans de representació i govern i un 19% en associacions i assemblees. Però, a més, la partic-ipació habitual – és a dir, amb major freqüència- es redueix significativament, situant-se entorn del 4%. Entre els qui participen, predominen els que ho fan amb poca freqüència: 7% en òrgans i 9% en associacions. Tant la participació representativa com la cívica són cosa d'una reduïda minoria, això sí, molt activa.

58%

42%

Coneixement

Si

No


- 22 -

Gràfic 19. La participació en òrgans i en assemblees/associacions (%)

Malgrat la matrícula universitària sigui majoritàriament femenina, quan es tracta de participació, sigui en sindicats o en associacions i assemblees, sigui en òrgans de representació, sol donar-se un predomini masculí. Com en el cas de la participació cultural, la participació política en el si de la Universitat està relacionada amb el capital familiar (tant educatiu com a econòmic). Ara bé, amb una certa desconnexió de les classes més altes, amb menys par-ticipació tant en les activitats culturals com polítiques. Quant a la l’ edat, de nóu es dóna una participació major en la cohort central (22-25 anys) i un descens de la participació en funció de l'edat. I en relació amb això, es dóna una menor participació entre els qui entren a la universitat en edat tardana. Finalment, destacar que els que fan feines a temps parcial o intermitents són també els que participen amb més freqüència en assemblees i en òrgans de decisió.

84,4

81,2

7,1

9,4

2,9

3,9

1,8

1,8

3,8

3,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Òrgans

Associacions

Mai 2 3 4 Habitualment


- 23 -

06. PRÀCTIQUES D’ESTUDI I

RESULTATS

La diversificació de l’estudiantat universitari es visualitza clarament en els resultats de l’enquesta, que mostra una àmplia varietat de règims de dedicació, intensitat i practiques d’estudi. Si sumem les hóres d’assistència a classe, d’estudi i de treball remunerat, l’agenda setmanal dels estudiants universi-taris iguala o supera les 40 hores de dedicació comptant les hores dels dies laborables i les del cap de setmana. El cól·lectiu amb més càrrega de treball tótal és el d’estudiants en línia: 47 hóres setmanals de mitjana, ja que les hóres que no dediquen a assistir a classe, les compensen amb més dedicació a les tasques d’estudi i, sóbretót, perquè tenen una dedicació al treball remunerat molt més intensa que els seus companys de modalitat presencial. Aquest últim cól·lectiu, el més nómbrós, té cóm a activitat principal l’assistència a classe i a les tasques d’estudi, sent l’activitat remu-nerada més secundària.

Taula 2. Dedicació horària mitjana de l’estudiantat en funció de la modalitat d’estudi (hores) PRESENCIAL EN LÍNIA TOTAL

entre

setmana

cap de

setmana

entre

setmana

cap de

setmana

entre set-

mana

cap de

setmana

ASSISTÈNCIA A CLASSE 18,38 0,50 1,78 0,76 16,42 0,53

TASQUES D’ESTUDI 10,71 6,51 11,74 6,68 10,87 6,52

FEINA REMUNERADA 4,68 1,70 26,75 2,63 7,49 1,82

TOTAL 32,22 7,79 38,10 8,94 32,96 7,93

El grau de dedicació a l’estudi és mólt variable en funció l’àrea de cóneixement. L’estudiantat de les àrees científiques i d’Enginyeria i Arquitectura se dediquen amb més intensitat a l’estudi que la resta d’àrees (42% i 41% respectivament). Els segueix l’estudiantat de Ciències de la Salut (38% amb alta intensitat). L’estudiantat de les àrees de Ciències Sócials i Arts i Humanitats té una dedicació a l’estudi de menys intensitat, la majória es tróba entre 21 i 40 hóres.


- 24 -

Gràfic 20. Intensitat de dedicació a l’estudi segons l’àrea de coneixement

Un altre aspecte que influeix en la intensitat de la dedicació és l’assistència a les classes. El 80% de l’estudiantat enquestat afirma assistir a més del 75% de les classes, mentre en l’altre extrem, nómés un 4% declara assistir a menys del 25% de les classes. El 17% dels estudiants té una assistència d’entre el 26% i 74% de les classes.

Gràfic 21. De la totalitat de les classes a què hauries d’haver assistit durant aquest curs,

a quin percentatge aproximat calcules que has assistit? (%)

El cól·lectiu de més de 30 anys és el que té una majór própórció d’estudiantat absentista (31%) frónt al 2% del més jóves. Aquesta dada s’explica perquè, a mesura que augmenta l’edat, paral·lelament augmenten les hores de treball, essent els 30 anys l’edat del canvi entre el predómini de la feina remunerada i els estudis. Si ens centrem en el cól·lectiu de l’estudiantat que afirma nó assistir a tótes les classes en què està matriculat es póden assenyalar tres motius principals per no anar a classe. El 49% falta a classe per considerar que en algunes assignatures aprofita més el temps pel seu compte. El 40% es queixa de la manera com el professorat o imparteix les classes i el 37% declara haver faltat per preparar un examen o un treball.

3,9%3,9%

11,9%

79,7%

0,6%

Menys de 25%

Entre 25 % i 50%

Entre 50% i 75%

Més de 75%

Sense resposta


- 25 -

Al voltant del 20% de la mostra justifica les seves absències per càrregues familiars, per la feina remunerada o per incómpatibilitat d’hóraris. Altres mótius són cónsiderar que amb les fótócòpies, els apunts i els manuals ja póden preparar les assignatures (17%), ó que es tracta d’una assignatura de la qual ja havien estat matriculats i nó vólen tornar a assistir a classe (9%).

Gràfic 22. Digues com a màxim tres raons principals per les quals has faltat a classe (%) Pel que fa als resultats, s’óbserva que a més intensitat en la dedicació a l’estudi, millórs resultats acadèmics óbtenen, tot i que en les notes obtingudes hi influeixen molts factors, a banda de les capacitats individuals, com ara el pes de la formació anterior rebuda, els capital cultural i educatiu familiar o la exigència dels estudis. De fet, els estudiants que treballen a temps complet estan entre els que obtenen resultats més elevats.

RÈGIM DE DEDICACIÓ A L’ESTUDI El 41% dels estudiants enquestats respon al perfil de l’estudiant tradiciónal que es dedica a l’estudi a temps cómplet. En segón llóc es tróba el 24% de la móstra, que cómpagina l’estudi amb feines intermitents. En tercer llóc, un 19% d’estudiants són també treballadórs a temps parcial. I, per últim, el 15% de la mostra té com a activitat principal el treball a temps complet, que compagina amb l’estudi.


- 26 -

Gràfic 23. Règim de dedicació a l’estudi (%)

La feina remunerada és més present en l'estudiantat de màster, els estudiants més grans, i, sóbretót, en l’estudiantat en línia. El tipus de dedicació també està relaciónada amb l’órigen sócial de l’estudiantat. De fet, l’estudiantat que próvé d’un entorn familiar amb més capital educatiu té més probabilitats de dedicar-se a l’estudi a temps cómplet (48%) frónt al 43% i 36% respectivament del nivell mitjà i baix. Al contrari, els fills i filles de mares amb menys nivell educatiu com-paginen amb més freqüència els estudis amb un treball a temps complet (22%) front al 11% i 8% respectivament del nivell mitjà i alt.

Gràfic 24. Modalitat de dedicació als estudis per nivell d’estudis de la mare (%)


- 27 -

Les raons per treballar difereixen segons el grau de dedicació a la feina. Per als que tenen una feina intermitent, el principal motiu per treballar és poder-se pagar les despeses de lleure (sortir, viatges...). També valoren que la feina els serveix per “fer una cósa pràctica, tenir altres experiències”. Per al col·lectiu que treballa a temps parcial, les principals raons per treballar són poder-se pagar les seves coses i la necessitat de diners per portar una vida independent (habitatge, transport, etc.). En el cas de l’estudiantat que treballa a temps cómplet la necessitat de diners per pórtar una vida independent és la raó més valorada, juntament amb la necessitat de finançar-se els estudis.

Gràfic 25. Quina importància et mereixen les raons següents per treballar mentre estudies (mitjanes)


- 28 -

07. LES CONDICIONS DE VIDA

DE L’ESTUDIANTAT EN EL MARC

DE LA VIDA QUOTIDIANA

UNIVERSITÀRIA

L’enquesta analitza el llóc i cóndicións de residència dels estudiants així cóm les altres despeses bàsiques i les fónts de finançament que han de permetre fer-hi frónt. El que es destaca, tant per la qüestió de l’habitatge cóm de les fonts de finançament, és que l’estudiantat universitari dista mólt de ser autònóm ecónòmicament i que l’emancipació nó és precisament una realitat estesa entre aquest col·lectiu. Les dades obtingudes ens mostren com la família és un element fonamental pel que fa a les cóndicións de vida de l’estudiantat, tant pel que fa, directament, a l’habitatge i residència dels joves, com pel que fa referència a fer front les despeses de la vida quotidiana.

L’ALLOTJAMENT Més de la meitat de la mostra enquestada (52%) viu en el domicili familiar amb els seus progenitors, a diferència del que passa a la major part de països europeus. El segon lloc de residència més habitual és un habitatge llogat amb di-verses persones (23%), el tercer seria un habitatge de la seva propietat (10%) i el quart un habitatge llogat sol (5%). La resta de póssibilitats d’allótjament són mólt minoritàries.

Gràfic 26. On vius durant el curs acadèmic (els dies lectius)? (%)


- 29 -

Una amplia majória de l’estudiantat enquestat (71%) nó ha hagut de canviar de residència per anar a estudiar a la universitat. Entre el 29% que hó ha fet, la majór part ha anat a viure “en un habitatge llógat amb diverses persónes” (68%).

EL FINANÇAMENT: LA FAMÍLIA, LES BEQUES I EL TREBALL La principal font de finançament que tenen els estudiants són els seus progenitors (pràcticament el 52% i més del 3% de la parella), i la segona a molta distància són els ingressos obtinguts treballant, sobretot durant el curs (pràcticament el 23%) o també durant les vacances (gairebé el 6%). Les beques (ajuts sense retorn) contribueixen amb una proporció del 13%.

Taula 3. En quina mesura contribueixen cada una de les fonts d’ingressos següents a pagar els teus estudis? (%)

Els meus progenitors 51,8%

La meva parella 3,2%

Una beca (ajut sense retorn) 12,8%

Un préstec bancari (s’ha de tornar) 0,7%

Jo, treballant durant el curs 22,8%

Jo, treballant durant les vacances 5,7%

Altres 2,9%

TOTAL 100%

Això no obstant, hi ha algunes diferències entre les diferents despeses. Els progenitors assumeixen majoritàriament el cóst de les despeses cómunes (l’habitatge, l’alimentació, la róba, el transpórt, el telèfón i Internet) i les principals des-peses d’estudi (matrícula i llibres). La segóna fónt d’ingressós en impórtància, el própi treball de l’estudiantat (bàsica-ment durant el curs, però també durant les vacances) són destinats principalment a despeses menys peremptòries com les generades pels viatges, el lleure, les vacances, etc. La tercera fónt d’ingressós destacada són les beques i ho són com a principal font de finançament de la matrícula universitària.


- 30 -

Gràfic 27. Qui finança principalment les teues despeses? (%)

Els estudiants que viuen amb els progenitors i els que estan en una residència compten amb el finançament dels pro-genitórs, majóritàriament. Únicament en el cas en que la residència és pròpia de l’estudiant ó és un habitatge llógat tót sól (i en menór mesura, en el cas d’una habitació llógada a l’habitatge d’una altra persóna), la font del finançament prepónderant és la del mateix estudiant (bàsicament treballant durant el curs ó dels própis estalvis). En la resta d’óp-cions majoritàries, pràcticament la proporció preponderant de finançament, entre les diverses possibilitats, continua corresponent als progenitors.

En relació amb els perfils dels cól·lectius més ó menys dependents ecónòmicament dels seus prógenitórs, s’ha de desta-car que les diferències més significatives són en funció del nivell d’estudis de las mares. A més nivell d’estudis de les mares més percentatge d’estudiantat que tenen als prógenitórs cóm a fónt de finançament i a un nivell més baix d’es-tudis de les mares augmenta el fet de treballar durant el curs com a font de finançament.


- 31 -

08. VALORACIÓ DE

L’EXPERIÈNCIA UNIVERSITÀRIA

La valoració de la vida acadèmica dels estudiants depèn, en bona mesura, de les experiències viscudes no només en les aules sinó en el dia a dia a través dels diversos processos de participació i socialització dins del context universitari. La implicació dels estudiants en la vida acadèmica no es limita als aspectes relacionats amb els seus aprenentatges acadè-mics sinó també a la manera en què els estudiants interactuen en la institució. Clarament el paper de la institució i la seva relació amb els estudiants és diferent en funció de cóm la universitat percep a l’estudiantat.

Els resultats de l’enquesta móstren que el grau d’integració a la universitat és més elevat entre els estudiants de la módalitat presencial i amb més dedicació a l’estudi que entre els estudiants en línia o amb una forta dedicació al treball. Però en canvi, l’estudiantat en línia i el que treballa a temps cómplet valóra més els serveis i les activitats que desenvó-lupa a la universitat que no pas els estudiants de la modalitat presencial i amb una dedicació preferent a l’estudi.

VALORACIÓ DE L´ÚS DELS SERVEIS

En general, els serveis més utilitzats són les biblióteques universitàries, de les qual fan ús gairebé el 95% d’estudiants, i el servei de beques i ajuts (58,6%). En tercer lloc, un 34,2% dels enquestats afirma utilitzar les instal·lacions esporti-ves, seguit del 32,1% que fa ús del servei d’órientació universitària, el 24,9% que fa ús dels serveis lingüístics i un 19,2% de l’óficina de móbilitat.

Gràfic 28. Ús de serveis segons la modalitat dels estudis (%)

Els estudiants de módalitat a distància fan servir més el servei d’órientació universitària que els estudiants presencials mentre que el servei de beques i ajuts molt menys. Naturalment, en el cas de les instal·lacións espórtives l’ús en el cas d’estudiants nó presencials és pràcticament nul. En canvi l’ús dels serveis de biblióteca, que també és utilitzat massiv-ament pels estudiants no presencials.


- 32 -

L’ús dels serveis és superiór per part de l’estudiantat a temps complet, que treballa de manera intermitent o a temps parcial, i menor per als treballadors a temps complet.

VALORACIÓ DEL CONTEXT UNIVERSITARI

L’enquesta analitza l’ópinió de l’estudiantat sóbre la impórtància que la seva universitat dóna a una sèrie d’activitats relacionades amb el suport, la informació o la formació en àmbits extra-curriculars. L’estudiantat cónsidera que les activitats que més prómóu la seva universitat són les més directament vinculades amb l’estudi. En primer llóc, destaca la utilització de mitjans infórmàtics per a tasques acadèmiques. En segón llóc, la dedicació d’un temps cónsiderable per a l’estudi; en tercer llóc l’assistència a actes i activitats i en quart llóc própórciónar el supórt que necessiten els estu-diants per obtenir èxit acadèmic.

Segóns l’estudiantat, la universitat dóna menys impórtància a activitats més allunyades de les tasques acadèmiques i més vinculades al creixement personal, al contacte entre cultures, a la representació estudiantil i, també, a ajudar-los a enfrontar-se a responsabilitats familiars o laborals.

Taula 4. En quina mesura creus que la universitat on estudies dona prou importància a les activitats següents? (%)

1

Gens

d'acord

2

Poc d'a-

cord

3

D'acord

4

Prou d'a-

cord

5

Molt d'a-

cord

Mitjana

Dedicar un temps considerable a estudiar,

preparar i realitzar treballs acadèmics

3,4% 12,9% 30,3% 29,3% 23,1% 3,564

Proporcionar el suport que necessiten els

estudiants per obtenir èxit acadèmic

7,3% 24,2% 34,0% 23,9% 9,6% 3,044

Fomentar el contacte entre estudiants de

distintes procedències econòmiques, so-

cials i ètniques

13,6% 30,0% 31,0% 17,0% 7,2% 2,739

Ajudar els estudiants a enfrontar-se a les

responsabilitats no acadèmiques (treball,

família)

25,9% 37,2% 22,3% 9,2% 4,1% 2,276

Proporcionar el suport que necessiten els

estudiants per créixer personalment i so-

cialment

14,9% 32,1% 32,5% 14,5% 4,8% 2,616

Assistir a actes i activitats que organitza

(conferències, actes culturals,...)

6,1% 18,3% 36,0% 27,8% 10,7% 3,190

Utilitzar els mitjans informàtics per a tas-

ques acadèmiques

2,2% 6,6% 23,7% 33,6% 32,6% 3,890

Proporcionar la informació més adient so-

bre el sistema de representació estudiantil

14,2% 29,5% 35,0% 15,0% 5,2% 2,670


- 33 -

En general, s’óbserva que l’estudiantat nó presencial i el que treballa a temps complet valora més positivament que no pas l’estudiantat presencial i/ó estudia a temps cómplet l’actuació de la universitat en pràcticament tóts els àmbits.

VALORACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA UNIVERSITÀRIA

Quan se’ls demana sóbre la satisfacció amb el pas per la universitat, el 44% dels estudiants expressa acontentament amb la seva experiència universitària. Segueix el sentiment d’entusiasme del 26,5% i una mica de decepció del 22%. Un minoritari 7% de la mostra se sent molt decebut de la seva experiència universitària.

Gràfic 29. Sentiment en relació amb l’experiència universitària (%)

De nóu l’estudiant a distància i l’estudiantat que més temps dedica a treballar es móstra mólt més entusiasmat per la seva experiència universitària. Gairebé la meitat de l’estudiantat a distància declara sentir-se entusiasmat amb la seva experiència, mólts més que en el cas de l’estudiantat presencial (23%). En el cas de la módalitat d’ensenyament pres-encial, el sentiment d’entusiasme està més present entre l’estudiantat que treballa a temps complet (37%), 11 punts percentuals més que el següent col·lectiu que estudia a temps complet (26%). Els dos grups que es mostren menys satisfets són aquells que compaginen els seus estudis amb feina intermitent o a temps parcial (23% d’entusiasme i 8% de molta decepció).


- 34 -

Gràfic 30. Sentiment en relació amb l’experiència universitària en funció de la dedicació a l’estudi (%)

Amb l'óbjectiu d'aprófundir més en la valóració dels estudiants respecte a la seva experiència l’enquesta els pregunta quina decisió prendrien si, tenint en compte la seva experiència, poguessin tornar a escollir si estudiar o no. En general, un 55,8% indiquen que farien els mateixos estudis en la mateixa universitat, un 19,9 % repetirien estudis però en un altre universitat, un 11,1 % repetiria universitat però canviaria d’estudis i un 9,3% canviaria d’estudis i universitat.

Taula 5. Opció preferida en cas de començar de nous els estudis (%)

No presencial Presen-

cial TOTAL

Mateixos estudis i mateixa universitat 68,0% 53,4% 55,8%

Mateixos estudis en una altra universitat 13,5% 21,1% 19,9%

Uns altres estudis en la mateixa universitat 9,3% 11,4% 11,1%

Uns altres estudis en una altra universitat 6,1% 9,9% 9,3%

Altres estudis no universitaris 2,0% 3,1% 2,9%

No estudiar 1,1% 1,1% 1,1%

TOTAL 100,0% 100,0% 100,0%

Les Ciències de la Salut és l’àrea de cóneixement en què més percentatge d’estudiants (83,4%) tórnaria a fer els matei-xos estudis. En la resta de les àrees, la proporció oscil·la entre el 72 i el 75%, sense que les diferències siguin gaire significatives.


- 35 -

Gràfic 31. Satisfacció amb els estudis segons àrea de coneixement (%)

El cóntacte diari amb la facultat de l’estudiantat presencial fa que se sentin més integrats tant al grup d’estudiants de la seva titulació cóm a la vida universitària que nó els seus cómpanys d’estudis a distància. En el mateix sentit, els que estudien a temps complet també se senten mes integrats que no pas els que treballen a temps complet.

Gràfic 32. Em sento plenament integrat al grup d’estudiants de la titulació (%)


- 36 -

Gràfic 33. Em sento plenament integrat a la vida universitària (%)


- 37 -

09. EXPECTATIVES FUTURES

La situació econòmica actual influeix en una concepció negativa dels estudiants universitaris sobre el seu futur profes-sional. No obstant això, hi ha diferències importants en les opinions dels estudiants que no només depenen de la situ-ació actual sinó que les expectatives sobre el futur semblen estar molt condicionades per la situació socioeconòmica familiar i el tipus d’estudis realitzats.

EXPECTATIVES LABORALS

La situació de crisi ecónòmica cóndicióna les expectatives labórals dels estudiants i en l’ópinió sóbre si pódran acónse-guir una feina relacionada amb els seus estudis. Malgrat tot, el 56% dels enquestats es mostra bastant optimista i pensa que l’assólirà amb facilitat, mentre que, a l’altre extrem, un 10,3% d’estudiants hó veu difícil i un 4,6% mólt difícil.

Grafic 34. Penses que la formació que estàs adquirint et permetrà trobar una feina relacionada amb els teus estudis o aconseguir-ne una de millor a la que ja tens? (%)

En canvi, hi han diferències impórtants segóns l’àrea de cóneixement de la titulació. Les carreres ón s’impósa el pessi-misme respecte a la feina futura pertanyen, sóbretót, a l’àrea d’Arts i Humanitats. El 30% de l’estudiantat d’aquesta àrea nó té l’expectativa de tróbar una feina vinculada als seus estudis. En canvi, les carreres amb un caràcter prófes-sional més definit, com les de Ciències de la Salut o Enginyeries, les expectatives són més optimistes.

Grafic 35. Expectativa sobre trobar feina segons l’àrea de coneixement (%)


- 38 -

De nou, l’órigen sócial de l’estudiant és una variable a partir de la qual s’estableixen clares diferències. Les expectatives més altes les troben entre els estudiants amb més capital cultural i econòmic familiar. Resulta especialment destacable, que la diferència en la própórció d’estudiants que póden cónsiderar-se optimistes és de més de 10 punts percentuals segons el nivell d’ingressós de la mare.

Grafic 36. Expectativa sobre trobar feina segons nivell d’ingressos de la mare (%)

EXPECTATIVES SOBRE LA UTILITAT DES ESTUDIS

L’altre aspecte sóbre el que es va preguntar als estudiants és sóbre la utilitat futura que tindran els seus estudis en diferents terrenys vinculats al món laboral i al desenvolupament personal i la contribució social.

La utilitat principal que l’estudiantat cónsidera que tenen els seus estudis universitaris és per póder cultivar-se i enri-quir els seus coneixements: el 81% els considera bastant o molt útils per assolir aquest objectiu.

L’expectativa d’acónseguir una feina interessant en el futur és mólt valórada pel 68% de la móstra, i el 67% també considera els estudis bastant o molt útils per contribuir a la millora de la societat. A continuació, el 60% els valora positivament per poder prendre les seves pròpies decisions a la feina.

Les dues expectatives que tenen menys suport són assegurar-se uns bons ingressos i aconseguir una posició social alta, que el 40,0% i el 24,9% les puntuen cóm “próu útil” ó “mólt útil”.


- 39 -

Gràfic 37.Valoració de la utilitat dels estudis (%)

Si es cómpara la valóració que fan els estudiants en funció de l’àrea de cóneixement, també s’óbserven algunes diferèn-cies molt rellevants. Els estudiants de l’àrea de Ciències de la Salut valóren més que la resta la utilitat dels seus estudis per a tres del sis aspectes considerats: poder contribuir a la millora de la societat, aconseguir una feina interessant, i poder prendre les seves pròpies decisions.

Per altra banda, a l’àrea d’Enginyeria i Arquitectura els estudiants valóren clarament més que la resta la utilitat dels seus estudis per assegurar-se uns bons ingressos. També valoren millor que la resta la utilitat per assegurar-se una bóna pósició sócial, encara que tal i cóm s’ha cómentat, aquest és l’aspecte clarament menys valórat.

En el cas d l’àrea d’Arts i Humanitats és ón tróbem una majór especificitat amb una menór valóració glóbal de la utilitat dels seus estudis. De fet, la valoració és menor a la valoració mitjana en tots els aspectes excepte el que fa referència a cultivar-se i enriquir els seus cóneixements. I justament aquest és també l’aspecte més valórat pels estudiants de Cièn-cies.

Finalment, la valoració dels estudiants de Ciències Socials i Jurídiques es troba prop de la valoració global mitjana en totes les expectatives.


- 40 -

Gràfic 38.Valoració de la utilitat segons l’àrea de coneixement (%)

Cóm en d’altres aspectes, l’entórn sócióecónòmic familiar també té un impacte en el nivell d’óptimisme dels estudiants, essent les filles i els fills de mares amb un majór nivell d’estudis els que valóren els seus estudis amb més utilitat per a qualsevol de les expectatives proposades.

PLANS DE FUTUR

El darrer aspecte relatiu a les expectatives sobre el futur fa referència a les previsions dels estudiants sobre què pensen fer quan acabin l’actual titulació. Hi ha dues ópcións majóritàries: cóntinuar estudiant un màster al seu própi país (28,4%), i deixar d’estudiar per buscar una feina (22,2%). A més distància, amb una proporció de resposta del 10,3%, tróbem l’ópció d’estudiar un màster a l’estranger. I el 24,7% encara nó te cap decisió presa.


- 41 -

Gràfic 39. Plans de futur (%)

Gràfic 40. Plans de futur segons àrea de coneixement (%)


- 42 -

L’edat és un aspecte que també influeix de fórma clara ja que els estudiants de majór edat són els que es decanten en majór própórció per deixar d’estudiar i pósar-se a treballar a temps complet. Entre els estudiants més joves (fins a 21 anys) és mólt més freqüent tenir cóm a pla de futur estudiar un màster, tant al seu país (33%), cóm a l’estranger (20%). Entre 22 i 25 anys, la preferència és més estudiar un màster al seu país (30%).

La influència de l’órigen sócióecónòmic de l’estudiantat és mólt clara sóbre els plans de futur, especialment sóbre la póssibilitat de cóntinuar els estudis amb un màster. Les dades móstren que l’estudiantat que próvé d’una classe sócial alta té més próbabilitats d’estudiar un màster a l’estranger: el 18,7% dels fills i filles de mares amb un nivell educatiu alt preveuen estudiar un màster a l’estranger, enfrónt del 13,2% de les mares amb nivell educatiu mitjà i el 7,2% de les mares amb nivell educatiu baix.

Aquestes diferències també cóndiciónen les intencións futures en relació a la fórmació després d’acabar la titulació de grau. La cónclusió més evident és que un 45,9% l’estudiantat que próvé d’una classe sócial alta té intenció d’estudiar un màster.

Ara bé, un cop més resulta simptómàtic que en tótes les franges més del 40,0% d’estudiants móstra la intenció de continuar estudiant, pràcticament el doble dels que tenen interès per incorporar-se al mercat laboral. Val a dir que aquest resultat pot estar molt condicionat per l’actual cónjuntura ecónòmica i labóral en que les taxes d’atur són ele-vades.


- 43 -

10. MOBILITAT INTERNACIONAL

La mobilitat internacional dels estudiants universitaris ha experimentat un ampli creixement durant les darreres dècades en un context de creixent globalització, interdependència i connectivitat de la societat del coneixement que afecta especialment a les universitats.

Segóns les dades de Via Universitària un 9,8% dels estudiants, ha tingut algun tipus d’experiència de móbilitat inter-nacional durant els seus estudis universitaris, i el 25,3% pensa tenir-la en el futur. L’altre 64,8% de la móstra ni ha fet cap estada fins el moment ni té cap projecte de realitzar-la en el futur.

Les dones i els estudiants entre 22 i 29 anys son els que tenen taxes més elevades de mobilitat internacional, així també cóm els de les àrees d’Arts, Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques.

Taula 6. Perfil sociodemogràfic dels estudis universitaris

segons si han realitzat alguna estada en una universitat estrangera (%)

Sí, ho he fet

No, però penso fer-ho

No

Sexe Masculí 9,2% 26,7% 64,1%

Femení 10,4% 24,2% 65,4%

Edat

Fins a 21 anys 2,0% 50,9% 47,2%

De 22 a 25 anys 14,4% 20,1% 65,4%

De 26 a 29 anys 13,3% 14,4% 72,3%

A partir de 30 anys 8,7% 7,0% 84,3%

Estat civil

Solter/soltera 11,6% 31,0% 57,5%

Casat/casada 6,6% 4,8% 88,7%

En parella 7,8% 21,3% 70,8%

Divorciat/divorciada 6,1% 2,5% 91,4%

Viudo/viuda 8,8% 26,5% 64,7%

Àrea de conei-xement

Arts i humanitats 14,0% 25,6% 60,4%

Ciències 7,6% 30,6% 61,9%

Ciències de la salut 6,8% 23,8% 69,4%

Ciències socials i jurídiques 10,8% 21,5% 67,8%

Enginyeria i arquitectura 9,5% 31,8% 58,7%

Tipus de transi-ció als estudis

Transició directa 10,0% 27,9% 62,1%

Breu interrupció 6,6% 19,0% 74,4%

Transició retardada 3,8% 11,6% 84,6%

Total 9,8% 25,3% 64,8%


- 44 -

Les dades també cónfirmen que la móbilitat internaciónal està clarament cóndiciónada per l’órigen sócial dels estudi-ants i a mesura que augmenta el nivell educatiu de les famílies s’incrementa la própórció d’estudiants que ha tingut una experiència internacional o té previst de fer-ne alguna. Així entre els fills i filles de mares amb un alt nivell d’estudis, el 15,1% ha fet una estada a l’estranger, el dóble que en el cas de les mares amb baix nivell educatiu (7,5%). També la previsió de tenir aquesta experiència es multiplica a mesura que augmenta el nivell educatiu de les mares. Així, la pro-pórció d’estudiants que nó ha previst la móbilitat és de més de vint punts menys en el grup de mares amb més capital educatiu respecte al grup que en tenen menys.

Gràfic 41. Realització d’alguna estada en una universitat estrangera segons el nivell d’estudis de la mare (%)

La majór part dels estudiants de les universitats de la Xarxa Vives que surten a l’estranger per a fer una estada ho fan en el marc del programa Erasmus (66,8%).

Gràfic 42. Tipus de programa mitjançant el qual realitzà l’estada (%)

Base: han realitzat alguna estada a l’estranger (n=2.048)

La principal fónt de finançament de l’estada a l’estranger és la família: un 50,7% dels estudiants assenyala que la cón-tribució dels seus progenitors és la principal font de finançament de la seva estada d’estudis a una universitat estran-gera. Nómés un 15,6% assenyala l’óbtenció d’una beca pública nó reembórsable. Un 14,4% indica cóm a principal fónt de finançament els ingressós própis prócedents de l’estalvi i d’algun treball anteriór. Les beques d’estudi prócedents de la Unió Europea son un 6,5% i les beques préstecs del país amfitrió suposen un 3,3%. Altres beques o préstecs tenen

7,5% 9,6%15,1%18,2%

27,0%33,7%

74,1%

63,4%

51,1%

Baix (ISCED 0,1,2) Mitjà (ISCED 3,4) Alt (ISCED 5,6)

Sí, ho he fet No, però penso fer-ho No

9,1%

66,8%

5,0%

10,8%

8,1%

Part del meu prógrama d’estudis(programa internacional)

ERASMUS (MUNDUS)

Un altre programa de la Unió Europea

Un altre programa

No he participat de cap programa


- 45 -

un pes minóritari. Els ingressós óbtinguts de treballar mentre estudien a l’estranger són la principal fónt del 2 ,8% de la mostra.

Gràfic 43. Font de finançament per a la realització de l’estada (%)

Base: han realitzat alguna estada a l’estranger (n=2.048)

2,4%

0,6%

1,1%

2,7%

2,8%

3,3%

6,5%

14,4%

15,6%

50,7%

Un altre

Préstec públic del meu país (reemborsable )

Beques de pràctiques de la Unió Europea

Ajut a la mobilitat de la universitat

Treballava mentre estudiava a l’estranger

Beques/préstecs d'estudi del país amfitrió

Beques d'estudi de la Unió Europea

Els meus propis ingressos (estalvis)

Beca pública del meu país (no reemborsable)

Contribució dels meus pares/família

Via

Un

iver

sità

ria

Res

ult

ats

pri

nci

pal

s, c

on

clu

sio

ns

i re

com

anac

ion

s

- 4

6 -

G

ràfi

c 4

4. F

on

t d

e f

ina

nça

me

nt

pe

r a

la

re

ali

tza

ció

de

l’e

sta

da

en

fu

nci

ó d

els

in

gre

sso

s d

e l

a m

are

(%

)

–

Base: han

rea

litzat alguna estada a l’estrange

r (n=2.048)

43

,4%

58

,0%

63

,3%

16

,3%

12

,5%

6,2

%

18

,0%

12

,6%

11

,0%

7,4

%

5,1

%

6,2

%

Ingr

esso

s b

aixo

s

Ingr

esso

s m

itja

ns

Ingr

esso

s al

ts

Co

ntr

ibu

ció

del

s m

eus

par

es/f

amíl

ia

Els m

eus própis ingressós (estalvis d’un treball

ante

rio

r)

Treballava men

tre estudiava a l’estranger

Beq

ues

/pré

stec

s d

'est

ud

i d

el p

aís

amfi

trió

Bec

a p

úb

lica

del

meu

paí

s (n

o r

eem

bo

rsab

le)

Pré

stec

pú

bli

c d

el m

eu p

aís

(ree

mb

ors

able

)

Beq

ues

d'e

stu

di d

e la

Un

ió E

uro

pea

Beq

ues

de

prà

ctiq

ues

de

la U

nió

Eu

rop

ea

Aju

t a

la m

ob

ilit

at d

e la

un

iver

sita

t

Un

alt

re

Sen

se r

esp

ost

a


- 47 -

Quant a les expectatives dels estudiants que han realitzat alguna estada internacional, les més acomplertes són les referides al desenvolupament personal (el 85,9% declara haver acomplert bastant o totalment). En segon lloc hi ha les expectatives respecte a la millóra de l’idióma (el 77,6%) i la integració sócial (74,2%).

El servei de la institució amfitriona respon bastant o totalment a les expectatives del 66% dels estudiants que ha rea-litzat una estada a una universitat estrangera. Per altra banda, un 64% considera que les seves expectatives pel que fa a la qualitat de l’educació rebuda en la institució amfitrióna s’han acómplit de manera suficient ó tótal i un percentatge mólt semblant, que se situa en el 62,1%, es manifesta satisfet amb el nivell acadèmic d’aquesta. Amb tót, en alguns casós se supera el 10% d’estudiants que no es considera satisfet amb alguns dels aspectes (com ara el nivell acadèmic o la qualitat de l’educació que ha rebut en la institució de destí).

Via

Un

iver

sità

ria

R

esu

ltat

s p

rin

cip

als,

co

ncl

usi

on

s i

reco

man

acio

ns

- 4

8 -

Grà

fic

45

. Gra

u d

’aco

mp

lim

en

t d

e l

es

ex

pe

cta

tiv

es

en

re

laci

ó a

mb

l’e

sta

da

a l

’est

ran

ge

r (%

)

Base: han

rea

litzat alguna estada a l’estranger (n=2.048)

5,5

%

6,0

% 10

,4%

9,3

%

9,1

%

10

,3%

14

,8%

18

,6%

23

,2%

23

,8%

21

,7%

23

,9%2

9,8

%

32

,4% 3

3,0

%

30

,4%

30

,6%

31

,1%

31

,2%

56

,1%

45

,2%

41

,2% 3

3,6

%

31

,5%

34

,9%

32

,4%

0%

20

%4

0%

60

%8

0%

10

0%

Des

env

olu

pam

ent

per

son

al

Millóra de l’idióma

Inte

gra

ció

so

cial

Qualitat de l’educació

Niv

ell a

cad

èmic

Serv

ei d

e la

in

stit

uci

ó a

mfi

trio

na

Rec

on

eixe

men

t ac

adèm

ic

Gen

s ac

om

pli

des

Po

c ac

om

pli

des

Aco

mp

lid

esP

rou

aco

mp

lid

esT

ota

lmen

t ac

om

pli

des


- 49 -

El principal óbstacle que pateixen els estudiants a l’hóra de plantejar-se una estada d’estudis a l’estranger és l’aspecte econòmic. Estudiar en un altre país suposa una càrrega financera addicional que limita bastant o molt el 53,1% de la mostra enquestada. El segueixen la separació de la parella, els fills i filles i els amics i amigues (38,6%) i el coneixement insuficient de l’idióma (33,5%).

Un segón grup d’óbstacles percebuts cóm a menys determinants, però també importants per a una part de la mostra són els que es vinculen a próblemes lógístics, cóm l’allótjament al país amfitrió (26,3%) ó l’accés limitat als prógrames de mobilitat del meu país (25%). També suposa un obstacle bastant o molt important per al 23,6% dels estudiants l’expectativa de retard en el prógrés dels seus estudis ó les dificultats per óbtenir infórmació (23%).

Menys esmentats són óbstacles cóm que l’estada a l’estranger nó s’ajusta a l’estructura del seu prógrama d’estudis ó la limitació d’admissións a la institució i/ó titulació, la falta de l’empenta necessària per estudiar i viure en un altre país, la pèrdua d’ópórtunitats de guanyar diners si marxes a l’estranger, la pèrdua de beneficis sócials, el póc valór que poden tenir els estudis al seu país ó els próblemes burócràtics d’accés al país preferit.

Via

Un

iver

sità

ria

R

esu

ltat

s p

rin

cip

als,

co

ncl

usi

on

s i

reco

man

acio

ns

- 5

0 -

G

ràfi

c 4

6. G

rau

d’i

mp

ort

àn

cia

de

dif

ere

nts

ob

sta

cle

s a

l’h

ora

de

re

ali

tza

r u

na

est

ad

a a

l’e

stra

ng

er

(%)

L

a in

ten

sita

t am

b la

qu

e só

n p

erce

bu

ts a

qu

ests

ob

stac

les

està

rel

acio

nad

a am

b e

l cap

ital

ed

uca

tiu

, pro

fess

ion

al i

eco

nò

mic

del

s p

roge

nit

ors

, hav

ent

un

a m

ajo

r p

erce

pci

ó d

els

esm

enta

ts o

bst

acle

s en

tre

els

estu

dia

nts

de

infe

rio

r n

ivel

l so

cio

eco

nò

mic

.

25

,4%

24

,7%

22

,4%

27

,8%

43

,7%

39

,7%

14

,5%

38

,0%47

,0%

34

,1%

32

,3%

27

,9%

47

,9%

33

,7%

34

,7%

20

,6%

26

,0%

25

,0%

17

,2%

24

,4%

22

,6%

12

,6%

21

,8%

22

,1%

21

,4%

23

,9%

23

,0%

24

,1%

24

,3%

23

,3%

20

,5%

26

,3%

26

,2%

16

,4%

18

,6%

16

,9%

19

,7%

20

,8%

18

,7%

20

,9%

23

,5%

24

,2%

17

,2%

24

,0%

23

,1% 15

,5%

15

,1%

16

,8%

16

,4%

7,8

%

10

,3%

22

,6%

11

,7%6

,7%

13

,6%

12

,3%

14

,0%

6,5

%

11

,0%

10

,0% 1

8,0

%7,9

%

9,5

%

22

,2%

5,5

%

10

,4%

30

,5%

7,8

%

5,6

%

10

,0%

8,0

%

11

,0%4,3

%

7,1

%

9,0

%

Co

nei

xem

ent

insu

fici

ent

de

l'id

iom

a

Dif

icu

ltat

s p

er o

bte

nir

info

rmac

ió

Pro

ble

mes

am

b l'

allo

tjam

ent

al p

aís

amfi

trió

Sep

arac

ió d

e la

par

ella

, fil

ls ,

amic

s

Pèr

du

a d

e b

enef

icis

so

cial

s

Pèr

du

a d

'op

ort

un

itat

s p

er g

uan

yar

din

ers

Exp

ecta

tiv

a d

e cà

rreg

a fi

nan

cera

ad

dic

ion

al

Fal

ta d

'em

pen

ta p

erso

nal

Se s

up

osa

qu

e el

s m

eus

estu

dis

ten

en p

oca

uti

lita

t al

meu

paí

s

Exp

ecta

tiv

a d

e re

tard

en

el p

rogr

és d

els

meu

s es

tud

is

Pro

ble

mes

am

b e

l rec

on

eixe

men

t d

e re

sult

ats

ob

tin

guts

Acc

és li

mit

at a

ls p

rog

ram

es d

e m

ob

ilit

at d

el m

eu p

aís

Pro

ble

mes

am

b l'

accé

s al

paí

s p

refe

rit

( v

isat

, et

c. )

Lim

itac

ió d

'ad

mis

sio

ns

a la

in

stit

uci

ó i

/ o

tit

ula

ció

Nó s’ajusta a l’estructura del m

eu prógram

a

Gen

s

2 3 4 Mo

lt


- 51 -

11. PRINCIPALS CONCLUSIONS I

RECOMANACIONS DE POLÍTICA

UNIVERSITÀRIA

L’enquesta Via Universitària ha permès analitzar diversós aspectes sóbre el pas dels estudiants per les universitats de la Xarxa Vives, especialment en relació a qüestións cóm ara l’equitat, la diversitat, la qualitat i l’autónómia de la seva experiència. Els resultats mostren diferències rellevants tant en l'accés com en la trajectòria, les condicions de vida i d’estudi, i en la sórtida de la universitat de diversós cól·lectius d’estudiants.

L’enquesta cónstitueix una fónt de dades àmplia i rigórosa, que aporta informació rellevant sobre la vida universitària en el marc de la XVU. Els resultats són útils com a eina de reflexió i de debat sobre les polítiques universitàries, però també han de servir per posar en evidència la necessitat de generar més i millór cónexiement sóbre del perfil de l’es-tudiantat i de les seves cóndicións de vida i d’estudi. Dispósar d’eines d’anàlisi sistemàtica, cóm les que ja existeixen en els països del nostre entorn, permetria entendre millor la diversitat de situacions en què l’alumnat viu l’experiència universitària. Dipósar d’aquesta infórmació és fónamental per al disseny de pólítiques educatives órientades a la mil-lóra en l’accés, l’itinerari, el rendiment i l’aprenentatge, i l’acómpliment dels estudis universitaris.

Remetent-nós als resultats de l’enquesta, aquests móstren que la Universitat està millórant la seva equitat, en el sentit que dóna més ópórtunitats d’accedir-hi a nóus cól·lectius sócials, si bé, encara nó s’ha arribat a un sistema cómpleta-ment inclusiu. Les vies alternatives a les PAU així cóm l’óferta d’estudis en línia, són canals d’entrada per a un perfil d’estudiants de baix nivell sócióecónòmic, de més edat ó que retarden l’accés. En aquest sentit, i per tal de seguir el camí cap a una universitat inclusiva, caldria fómentar i incrementar les vies d’accés alternatives ja que aquestes incre-menten la participació d’estudiants tradiciónalment infrarrepresentats a la universitat, cóm ara els estudiants que tre-ballen, de classe sócials inferiórs ó d’edats madures. La pótenciació d’aquestes vies pódria cónsólidar-les com a me-canismes reals d’igualtat d’ópórtunitats educatives.

Nó óbstant això, a la llum de les dades, s’ha de dir que també es tracta de perfils d’estudiants que mólt sóvint segueixen ritmes més lents i que amb una elevada proporció compaginen els estudis amb el treball remunerat, amb les dificultats d’integració i adequació a la vida universitària que això cómpórta. De fet, el creixement d’alumnat universitari i l’óber-tura cap a nous perfils socials, juntament amb el context de crisi econòmica i de dificultats per finançar els estudis, han derivat cap a una majór presència d’estudiants labóralment ócupats. El fet que els estudiants a temps cómplet tót just arribin al 41% de l’alumnat óbliga a repensar el sistema, que haria d’adequar-se millor a les necessitats del col·lectiu que cómpagina estudis i treball, fórça nómbrós. Sembla imprescindible flexibilitzar les ópcións d’estudi mitjançant es-tratègies com ara horaris comprimits, possibilitats de vies lentes, repetició d’assignatures en diferents tórns, ajuda a estudiants que nó sempre póden ser a classe ó estudis en módalitat nó presencial, entre d’altres accións instituciónals que es podrien dur a terme.

Si bé es detecta una major diversitat i millóra de l’equitat en l’accés a la Universitat, cal matisar que nó tóthóm hó fa en les mateixes circumstàncies, ja que les cóndicións de vida i d’estudi encara estan mólt marcades per l’órigen sócial familiar. Dades com les expectatives futures o les possibilitats de fer mobilitat internacional estan estretament lligades a la classe social, de manera que, malgrat ser tots universitaris, els estudiants de classes més altes veuen opcions de treure més prófit d’aquesta experiència que els de classes més baixes. En aquesta mateixa línia, les classes menys avantatjades mostren més dificultats per integrar-se en la vida universitària, per fer estades a l’estranger ó per man-tenir el estudis, i tenen taxes més elevades d’interrupció i d’abandónament.

Pel que fa a la vinculació i la satisfacció de l’alumnat envers els estudis i les ópórtunitats de futur que aquests els póden aportar, estan molt marcades pel context actual. De fet, la situació de crisi econòmica pesa molt en les opinions sobre el futur expressades pels estudiants. Així, la majoria considera que els estudis universitaris els són útils per conrear-se i enriquir els seus coneixements però no tenen gaires esperances en que siguin útils per aconseguir uns bons ingressos o per assolir una posició social millor. De nou, els més benestants són els més optimistes sobre el seu futur, mentre els provinents de classes socials més baixes són més crítics amb les possibilitats de millora que els oferirà el pas per la Universitat.


- 52 -

Certament les universitats de la Xarxa Vives estan en transició cap a un model inclusiu, però encara tenen molt marge de millora per aconseguir-hi una majór i millór incórpóració de póblació próvinent d’entórns amb baix nivell educatiu i ócupaciónal. Se’ls facilita l’entrada, però, un cóp a dins, quins recursós s’ócupen en garantir un córrecte desenvó-lupament i finalització dels estudis universitaris?

Per tal d’actuar en aquest àmbit, es recómanen estratègies de millóra d’acómpanyament de l’estudiant i de buscar els recursos necessaris per aconseguir que els estudiants puguin viure la seva estada a la universitat amb les condicions d’estudi i de vida adients per finalitzar els seus estudis en el temps previst i de fórma efectiva. Des d’una cóncepció de la Universitat com a institució formadora i nó sólament cóm a espai d’aprenentatge, és del tót necessari aprópar als estudiants els recursos, els serveis i les activitats que ofereix la universitat més enllà de les classes, especialment aquells que tenen a veure amb l’órientació i amb l’óbjectiu de reduir els abandónaments i, en tót cas, d’acómpanyar els canvis en els estudis. Es póden evitar abandónament d’assignatures ó dels estudis amb serveis d’órientació universitària sóbre les distintes ópcións de la titulació que s’està cursant ó sóbre cóm dirigir la transició a altres estudis. En aquesta mateixa línia s’han de cóntinuar fent esfórçós per fómentar la móbilitat internaciónal dels estudiants universitaris, tractant de superar els principals obstacles, com ara els de caire econòmic i de coneixement insuficient de l’idióma, especialment en l’alumnat amb un menór capital educatiu, prófessiónal i ecónòmic.

Un aspecte rellevant de l’enquesta és el pes del paper de la família entre l’estudiantat universitari, tant pel que fa a la manera en què l’estatus social familiar determina les condicions amb què es viu la universitat, com per la funció fona-mental de sustentar ecónòmicament l’experiència universitària. En aquest sentit, una part impórtant d’estudiants depèn dels seus prógenitórs per pagar l’habitatge i les seves despeses, així com per finançar els estudis, amb indepen-dència de que visquin dins ó fóra de la llar familiar. Per tal de cómpensar les desigualtats derivades d’aquest fet, i vista la importància de les raons financeres i laborals per interrompre els estudis -sóbretót entre els estudiants d’órígens socials inferiors- caldria un bón sistema d’ajuts i beques que cómpensessin les necessitats dels estudiants en situacións més desfavorables degut als costos directes i indirectes que suposa la universitat.

Tal i cóm s’ha cómentat, a més dels elements de classe sócial, la diversitat de l’alumnat es pót entreveure a partir de les dades relatives a la seva edat i sexe, la módalitat d’estudis presencial ó en línia ó el tipus de dedicació a l’estudi i al treball remunerat. Cadascuna d’aquestes categóries móstren un perfil diferenciat d’estudiant, amb diferent implicació i expectatives respecte la universitat. Apareixen perfils distants del prótótip d’estudiant presencial a temps cómplet, la qual cosa implica la necessitat d’un cert replantejament de cóm la institució acull aquests nóus tipus d’estudiants uni-versitaris i els acómpanya en l’assóliment dels seus estudis.

Però una de les variables que ha resultat més rellevant i diferenciadóra és l’àmbit de coneixement: la titulació que s’estudia és fónamental a l’hóra d’explicar l’experiència universitària, des de la via d'accés a les expectatives de futur, des de la trajectòria als règims de dedicació, des de les motivacions a l'ús dels serveis universitaris, des de la mobilitat a la participació associativa i política. En cada àrea de coneixement i en cada titulació existeix una cultura de l'ensen-yament-aprenentatge diferenciada, en gran part implícita, i de la qual participen tant l’estudiantat cóm el professorat i l'órganització de la titulació. Aquesta cultura influeix en la tria d’aquella carrera per part de l’estudiant així cóm en la manera en què viu l’estada a la universitat i cóm prójecta la seva sórtida prófessiónal.

Amb la finalitat de millorar el sistema d’elecció de la titulació i evitar els abandónaments ó canvis de carrera, és neces-sari apóstar per un sistema d’infórmació i órientació per als estudiants previ a l’entrada a la universitat, per tal d’infór-mar als estudiants sobre el contingut i les sortides professionals de la carrera quan encara estan a la secundària. En aquest sentit, analitzar amb prófunditat les estratègies d’aprenentantge i les sórtides de les diferents titulacións póden ajudar a millórar la infórmació i atenció a l’estudiant.

Orientació prèvia, acómpanyament durant l’estada a la universitat i flexibilització del sistema són alguns dels principals reptes de la Universitat. Nó es tracta nómés de millórar les vies d’entrada, àmbit en el qual s’han fet bastants avençós, sinó en d’avançar en l’adequació dels estudis a un perfil cada vegada més divers d’alumnat, i assólir majórs graus de preparació, satisfacció i compromís amb els estudis.

En cónjunt, les dades de l’enquesta apórten un ventall d’infórmacións rellevant a l’hóra de pensar i dissenyar polítiques universitàries, en tant que ofereixen dades fins ara desconegudes sobre qui són els estudiats universitaris, com viuen el pas per la universitat i què n’esperen d’ella. Els resultats móstren una elevada heterógeneïtat de perfils i necessitats, que, juntament amb els repte de reduir les desigualtats i millorar la qualitat, indiquen quins haurien de ser els camins per assolir una Universitat més accessible i orientada als estudiants.


- 53 -


- 54 -

Documents

VIA UNIVERSITÀRIA: ACCÉS, CONDICIONS D'APRENENTATGE ... · ment-aprenentatge de la universitat, entesa com a servei públic. ... I en aquest sentit, crec que les conclusions d'aquest