Upload
el-ginjol-edicions
View
214
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Editorial “L’oportunitat”. Susana Aragón: “El Pota Blava és el rei del corral” (sobre el tercer premi a la Gran Final Tapa de l’Any de la xef d’Ona Nuit). “El model de granja de Jaume Casanovas Parellada” al Sabies que… “El Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals ha generat 3.706 llocs de treball”. “El Festival Tapes del Món, el gust per compartir”. Iris Parra: “La música sempre va al punt més primitiu de les persones” (Ol’Green actua al Teatre Modern el 29 de març). “Una marató de creativitat al Museu Agbar”. Entrevista a Virginia Montañés: “El canvi en la legislació del cànnabis és ineludible” (sobre Spannabis 2015). “Tres autors a l’Any Literari 2015” (col·laboració mensual del CNL).
Citation preview
NÚM. 84· MARÇ ‘15 [email protected]
www.elginjoledicions.com
'AMB' DÓNA SUPORT ALS PLANS D'OCUPACIÓ DE L'AJUNTAMENT, - FESTIVAL TAPES DEL MÓN - OL'GREEN - LA MARATÓ DE CREATIVITAT AL MUSEU AGBAR - SPANNABIS 2015
Una tarda amb... Susana Aragón i el Pota Blava, que pugen al podi de la Tapa de l'Any
Vine a gaudir del Març Gastronòmic!
VIU EL PRAT
Revista gratuïta de societat i cultura
NÚMERO 84, MARÇ DE 2015
Tel. 93 337 77 47
FOTO DE PORTADA: VISIT SITGES
DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO
PUBLICITAT: IVAN PUIG
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA
Dipòsit Legal. B-20065-2005
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.
BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET
B-63785034
La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament
amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3
VIU
L’HO
SPIT
ALET
ED
ITO
RIA
L
WW
W.EL
GINJ
OLED
ICIO
NS.C
OM
AM
B E
L SU
PORT D
E:
L’OPORTUNITAT
“De gran vull ser com el tiet Carlos. Vull ser ric”, deia, sempre amb el seu punt de picardia i els ulls ben oberts, el meu cosí Pablo. El ric, però, havia emigrat a Suïssa amb
la seva dona. Els dos treballaven les hores que fessin falta i en diferents feines. Havien après francès i alemany per tenir més oportunitats laborals i estar més integrats.
Uns quants anys després, l’altre dia al metro, un nano també insistia que volia ser ric “i per això vull ser polític. Perquè fan aeroports sense avions, prometen molt i no concreten gaire... I què me’n dius de la corrupció? O això és el que em diu l’oncle”.
És un retrat parcial d’una classe política allunyada dels ciu-tadans. A vegades sembla que uns i altres no parlin el mateix idioma ni visquin en el mateix planeta.
Les eleccions municipals del proper 24 de maig han de ser un ����� ����� � ������� ���� �������� ������ ����������� ���� ����-dans. Perquè els ofereixin uns programes sincers i viables que recullin les necessitats reals de la gran majoria de la població.
És una ocasió perquè els ciutadans sentin que, amb el seu vot, �������������������������������������������������������������-senta de debò. Es tracta de trencar els mites que envolten la classe política amb fets i menys paraules.
Les eleccions són una oportunitat per convèncer els ciutadans desencantats que fa temps que no van a votar perquè es mobilit-zin. Perquè aquells que pensen no fer-ho aquest cop s’ho rumiïn una mica més...
En les edicions d’abril i de maig de les revistes d’El Gínjol Edi-cions (Viu L’Hospitalet, Viu Cornellà i Viu El Prat) hi trobareu un ampli tractament de les eleccions municipals i podreu conèixer millor els candidats dels partits polítics amb representació als respectius Ajuntaments. És el nostre deure com a mitjans de proximitat i no ens val l’excusa que les nostres publicacions no tinguin un caire polític.
Abans, però, gaudim dels ingredients del mes als Viu: un com-plet reportatge de l’Spannabis 2015, la curiosa història de Jaume Casanovas Parellada, les dues cares (social i gastronòmica) del Festival Tapes del Món...
Us recordem que podeu consultar les revistes al web www.elginjoledicions.com i podeu seguir-nos a les xarxes socials (Fa-cebook i Twitter).
ÍNDEX
5.Una tarda amb...SUSANA ARAGÓN I EL POTA BLAVA, QUE PUGEN AL PODI DE LA TAPA DE L'ANY
El Prat i el Parc Agrari del Baix Llobre-gat estan d’enhorabona. Tres de les seves tapes van arribar a la Gran Final Tapa de l’Any. Una de la Ruth Carles, de Casino Cafè: el Farcellet d’ànima Pota Blava; i dues de la Susana Aragón, d’Ona Nuit: el Petit Suisse de Carxofa Prat, i el Trifàsic de Pota Blava. Amb aquesta última, la Susana va rebre el tercer premi d’aquest concurs organitzat per l’Agència de Pro-moció de Turisme de Sitges, el Gremi d’Hosteleria de Sitges i Estrella Damm.
Text TONI DELGADOFotos MONTSE ROFES/ VISIT SITGES
“Quan diuen el teu nom, estàs rodejada de càmeres i de gent. Tothom està pendent de tu i no
saps ben bé cap a on has d’anar ni on t’has de col·locar per a la foto de rigor”, reconeix la Susana Aragón, xef d’Ona Nuit i de Cèntric Gastrobar.
Es refereix a la confusió de rebre un premi, a què se sent: “estàs satisfeta de que s’hagi reconegut el treball i l’es-forç que hi ha al darrere”. N’hi ha molt en el seu Trifàsic de Pota Blava (Ona Nuit), amb què l’1 de març, i a l’Auditori de l’Hotel Meliá Sitges, va rebre el tercer premi a la Gran Final Tapa de l’Any, or-ganitzada per l’Agència de Promoció de Turisme de Sitges, el Gremi d’Hosteleria de Sitges i Estrella Damm.
UNA FITA PRATENCA��������������� �����������������
�����������������������������������-tes: el Petit Suisse de Carxofa Prat, tam-bé de la Susana Aragón, d’Ona Nuit, i el Farcellet d’ànima Pota Blava, de la Ruth Carles, de Casino Cafè. Manuel Núñez, del restaurant barceloní Arume, va gua-nyar la Gran Final Tapa de l’Any amb el seu Pop fusió al pebre vermell. El segon ���������� ���� ����� ������ ���� ����� !����també de Barcelona, per la seva Passió per l’Olla Aquelarre.
CONFIANÇALa sorpresa de la Susana Aragón va
ser relativa.������������ �en el Trifà-sic de Pota Blava, triat com a tapa popu-lar del Quinto Tapa Pota Blava 2013, i la millor segons el jurat de l’ESHOB (Escola Superior d’Hosteleria de Barcelona), en el Fira Tapa Pota Blava del mateix any.
!��������������������"��������������“no estem parlant d’un pollastre. És el rei del corral del Parc Agrari del Baix Llobregat. És autòcton i l’única au
[d’aquesta espècie a l’Estat] amb Indi-������ ���������� ���������� ����� �� Un monarca amb una carn amb unes quali-tats diferents que exigeix una elaboració molt gran.
ENTENDREHo van entendre els membres el ju-
rat [els periodistes gastronòmics Mikel López Iturriaga i Xavier Agulló, el cuiner Jordi Herrera (Manairó) i el gastrònom Toni Massanés (Fundació Alícia), i també els dos locals de Sitges que van repro-duir el Trifàsic de Pota Blava, d’Ona Nuit. Es tracta de La incidència del factor vi,
“una hamburgueseria amb platillos �������� ��i Louis se va, “un restaurant molt cuidat, amb una bona carta de ���������������������� ��
EL RESULTATPer preparar el Trifàsic de Pota Blava,
la Susana els va demanar “sobretot !���� ���� ������ "������ ������ ��� ������������#��������!�$��������� ���������-tit”. Els va visitar per assessorar-los: “l’has de treballar d’una manera dife-rent i hidratar-lo molt perquè no quedi ni sec ni dur”. El resultat ha estat per-fecte: �%��� ���$�� ��� ��� ������ ���
Susana Aragón: �&�������#����'������������������� �
5
VIU
EL
PRAT
una tarda amb...
Susana Aragón, Quim Masferrer, Manuel Núñez, Rafa Solé i Chicote. Foto: MONTSE ROFES.
���(������ ������� ���������������&�����encantada”.
23 bars i restaurants de Sitges van oferir, del 26 de febrer i de 8 de març, �������������������#�“cada local pre-parava una tapa”. La Taberna Guria i De-hesa Santa María van preparar el Farce-llet d’ànima Pota Blava, de la Ruth Car-les, de Casino Cafè; i La Guineu i Xampú alemany, el Petit Suisse de Carxofa Prat, d’Ona Nuit.
—Què representa per al Prat tenir tres ���� ����������� ��� ���� ����� �$���concurs tan prestigiós? —Això diu molt de la nostra ruta, del Quinto Tapa del Prat [organitzat per l’As-sociació de Gastronomia i Turisme, AGT]. Demostra que té un valor afegit perquè ofereix dos productes locals i de quali-tat, la Carxofa Prat i el Pota Blava, que només és possible gràcies al gran esforç que fan els pagesos per criar-lo. El Prat va arribar a tenir quatre tapes a la se-������%��—És un premi a la manera de fer, però també a la manera d’arribar a la gent. —Exacte. El km0, l’slow food... El menjar saludable està en boca de tots, cada cop tenim més consciència del que venem. &��������������������������������������TV3 van venir a gravar com fèiem les ta-pes. Els vaig dir que em sentia guanya-dora pel fet d’estar allà amb dues tapes i representant els dos productes que de-fensem, el Pota Blava i la Carxofa Prat. Per a mi el gran premi és que els ofe-reixin en altres restaurants fora del Prat i que es vegi [i valori] que són IGP. Això sí, demano sinceritat. Si no fas servir el Pota Blava o la Carxofa Prat, no ho asse-guris, no ens facis fer quedar malament a la resta.
UN ENSURT
L’únic ensurt per a la Susana Aragón �����������������������%�'�������-lista tenia 20 minuts per elaborar la seva tapa, però ella podia enllestir-la en cinc perquè “ho tenia gairebé tot pre-parat. Si m’haguessin dit que la podia presentar quan l’acabes...” El proble-ma va ser que “ens vam entretenir una mica” quan encara li faltaven els últims detalls i se li va
6
VIU
EL P
RAT
culturauna tarda amb...
Una escena de la Gran Final Tapa de l'Any. Foto: MONTSE ROFES.
(passa a la pàgina 8)
Alberto Chicote entrevistant la Ruth Carles, de Casino Cafè. Foto: Visit Sitges
Els divertits fans del guanyador del concurs, Manuel Núñez. Foto: MONTSE ROFES.
EspaiDisseny HUB BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes
29 gener – 25 abril 2015Entrada gratuïta
Exposició
MetròpolisBarcelona
Com era, com és, com seràLa gent i els barris, les viles i els pobles, les ciutats i Barcelona.
Els nous i els vells paisatges urbans, els que estan arribant i els que encara no hi són. Les noves formes de viure i conviure, amb la voluntat de ser, de saber i de saber fer.
La màquina metropolitana amb ànima mediterrània: el seny i la rauxa.
www.amb.cat/metropolisbarcelona
I tu, com te la imagines?
passar per alt el temps i encara no havia acabat d’emplatar la tapa.
Els dos que la van distreure van ser el còmic Quim Masfer-rer i Alberto Chicote, que va agafar unes Carxofes Prat aca-bades de collir i va dir aquestes carxofes tenen molt bona pinta!
ASPECTES A MILLORARQuan li pregunto quins aspectes milloraria de la Gran Final
Tapa de l’Any ho té molt clar: “hi ha força coses a polir. És comprensible perquè aquesta era només la segona edició, i estan experimentant”. Sens dubte, el que més l’ha molestat és que “hi hagués restauradors de Sitges que feien les tapes ���������������!�������)����(������� ����"���������������(������*���������������"�������������������"������������������-te original, estàs deixant malament als creadors, que són �����������)�����������������������+������"�����������������ho facis”.
Són moments únics �!����)%���������������(�������� � La Susana estava més cansada que nerviosa. Havia acabat de treballar molt tard la nit anterior i l’endemà s’havia de pre-sentar al concurs a dos quarts de deu del matí [amb gairebé] tot preparat.
ELS NERVIS “JUSTOS” “Em deia mare meva, que no aguantaré. 0)%������������
en les cames”, recorda la Susana, que havia d’enllestir el Petit Suisse de Carxofa Prat a la primera ronda i el Trifàsic de Pota Blava, a l’última. La Susana tenia els nervis “justos” per estar activa i dir-se ja que estem aquí, fem-ho bé.
El guanyador de la Gran Final Tapa de l’Any va venir amb tota la seva família disfressada de pop. “Eren els més entre-gats”, intervé la Montse Rofes, editora de Viu El Prat i autora de les fotos que il·lustren aquest reportatge, ��������������ritme de l’himne ¡El pulpo cocido jamás será vencido!” En aquest cas, no es van equivocar, i el pop, o millor dit, el seu cuiner, Manuel Núñez, del restaurant Arume, en va ser el gua-nyador. “És un noi gallec encantador que s’ho mereix. Ha fet ���(������(������%����"����������('������������ � reconeix la Susana.
—Teniu pensat fer algun projecte en comú amb els locals de Sitges que han defensat les teves tapes? —Els he vist amb ganes de participar i d’acompanyar-nos una mica en aquest camí de fer cosetes. És com un apa! Anem a portar un producte del Prat aquí i vosaltres us emportareu un producte del Garraf per allà. —D’aquí pot sortir alguna cosa encara més gran... —Jo encantada! Tant de bo posessin el Pota Blava a quatre restaurants d’allà. Aquesta és la nostra lluita, rescatar-lo i que estigui en moltes cases. S’ho mereix, per les seves ca-racterístiques especials. El mateix et dic amb la Carxofa Prat. Estem lluitant perquè es reconegui com a verdura privilegi-ada. Hem de preservar, respectar i cuidar el Parc Agrari del Baix Llobregat. §
8
VIU
EL P
RAT
culturauna tarda amb...
(ve de la pàgina 6)
La Susana Aragón i el Quim Masferrer. Foto: MONTSE ROFES.
La xef d'Ona Nuit amb el jurat. Foto: MONTSE ROFES.
C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn93 478 50 12 | onanuit.com
marcgastronomic.com
VI JORNADESGASTRONÒMIQUES
POTA BLAVA I CARXOFA PRAT
del 5 de marzo al 12 de abril
30€
Trifásico de Pota blava
Quiche de Calçots del Parc Agrari y boletus
Paté de Carxofa Prat, dados de tocino eco y grisines de manchego
Pechuga de Pollo Pota blava Deshuesada, rellena de
butifarra ecológica y orejones con crema suave de ajos tiernos y jugo de rustido
o
El Muslo Confitado Nuestro Confit de Pota blava, a baja temperatura, con rosti
de patata y Carxofa Prat
Panacotta de café del Prat (comercio justo) con crumble
de chocolate
Maridado con Estrella Damm Inedit
sabies que...
El model de granja de 1�����������������������
sabies que...
Text TONI DELGADO—M’han dit que ja no tornaràs a «estudi»; i doncs, què pen-ses fer?—He decidit embarcar-me. —Però, àngel de Déu, si no tens més que onze anys! —No hi ha res a fer; m’embarcaré.
El marrec del diàleg de 1856, extret de l’edició del 13 de juliol de 1935 de Noticiari pratenc, era Jaume Casanovas Parellada (El Prat, 1844-1911), a qui no li va faltar empen-ta per fer les maletes i marxar cap a Cuba.
“Antigament en el Prat”, insisteix X., l’autor de l’article, ����%��%�����������%����2��������3�����!���������(�������sol a sol, mal compensat, o la fugida a les Amèriques. Els �����������2����4�����������!�$����5�����)��������)����-la, no tenien més que un destí: el terròs [...] ja una mica més grans, prenien el camí de l’exili”.
Jaume Casanovas va marxar sol a Cuba, i “en un espai ������6�6�������4��7��"��8�����"������������������������pessetes, quantitat fantàstica en aquell temps”. Havia estat hàbil, intuïtiu i persistent en les seves relacions co-mercials a l’illa.
Va tornar al Prat amb 40 anys, i no va trigar gaire a comprar uns terrenys “insalubres” a prop del Remolar, per convertir-los en camps de conreu. També va transfor-mar la hisenda en la qual havia estat masover el seu pare en la Colònia Casanovas, un espai de referència al Prat i a la resta de l’Estat.
�9������3�������;����������������!���� ����������������� ��<�� %��������� 7������� ���� ��� ����� �� ���� ��������'��������������#��������8����������(�������(�=����recria. El fet més important que cal destacar de Jau-�����������'�� ��������(�������� �)��������������������>��)����������?@@>����������5�����K������������ � s’explica a ������������� ����������������������� ��-ges dels carrers del Prat.� /�� ��� �������� ������7���del full municipal de 1985 redactat pel Grup d’Estudis Pratencs.
A l’escala principal de la Casa de la Vila, al costat d’al-tres il·lustres nascuts al Prat i/o que també van fer molt per la ciutat com Ferran Puig, Jaume Sanfeliu i Manuel Bertrand, hi ha un retrat a l’oli de Jaume Casanovas. Les ������ ������� ���� ���� �� ��� ����������=� ��� �>>�� @������estat al saló de plens, van ser pintades per l’artista Josep Bages Jané.
El protagonista d’aquest Sabies que... fou diputat pro-vincial del districte de Vilanova i la Geltrú, sent vicepre-sident de la Diputació durant quatre anys. També va ser vicepresident del Sindicat del Canal de la Dreta del Llo-bregat i president de la Junta de les Obres del port de Bar-celona.
“Llàstima que el poc espai que dediquem a aquestes (�����������������������"������������'����������)���dels Pratencs més il·lustres”, concloïa l’article, signat per X., del Noticiari pratenc. L’Ajuntament el va nomenar Fill Predilecte i li va posar el seu nom a l’antic carrer L’Albufera, ���������K����������������%�W 1
0 V
IU V
IU E
L PR
AT
11
VI
U EL
PRA
T
AMB / Plans d’ocupació
El Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals ha generat 3.706 llocs de treball
La problemàtica de l’atur és una de les majors preocupacions dels municipis sobretot quan són els
propis veïns els qui ho pateixen de ma-nera directa. Des d’una perspectiva mu-nicipal, en la majoria dels casos, la bona voluntat topa amb els pocs recursos de què es disposa en l’administració local. Des de l’Àrea Metropolitana de Barce-lona (AMB) es va posar en marxa l’any 2012 un pla d’ajudes a les polítiques so-cials municipals –en dues fases, entre el 2012 i el 2015– amb l’objectiu de do-tar els ajuntaments d’ajudes econòmi-ques per a la contractació de persones en atur de llarga durada i fomentar així la cohesió social i donar suport econò-mic a qui més ho necessita.
Els Plans d’ocupació dels Ajuntaments, amb el suport de l’AMB, han proporcionat feina directa a un gran nombre d’aturats de llarga durada
Un total de 3.706 persones han abando-nat les llistes de l’atur durant uns mesos gràcies a la línia d’ajudes concedida per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per a recolzar els plans d’ocupació muni-cipals, l’autoocupació i la contractació en petites i mitjanes empreses privades (en dues fases, des del 2012 al 2015).
Així, per exemple, a El Prat de Llobregat el nombre de persones contractades en la convocatòria 2012-2013 va ser de 59 i en la convocatòria 2014-2015 és de 75, tot i que caldrà esperar uns mesos per conèi-xer la xifra final.
EL PRESSUPOST El Pla Metropolità de Suport a les Políti-ques Socials Municipals (2012-2015), desplegat en 35 dels municipis metropo-litans (tots excepte Barcelona), haurà des-tinat 22,5 dels seus 30 milions de pressu-post als nombrosos projectes presentats i aprovats entre el 2012 i el 2014. La resta fins els 30 milions previstos en el Pla s’in-vertiran durant el 2015.
En els dos primers anys del pla, els ajuntaments van posar en marxa diferents
plans d’ocupació amb una durada mitjana de set mesos, la majoria relacionats amb el manteniment de la via pública i l’espai verd, així com reforços en algun departa-ment o equipament municipal.
ELS PROJECTES Un equip de l’AMB rep, avalua i fa un se-guiment de cada un dels projectes sub-vencionats. “En el cas dels plans d’ocu-pació, cada municipi s’encarrega de la contractació. Ens envien una proposta de projecte a l’AMB i l’analitzem perquè compleixi tots els requisits”, explica Edu-ard Redondo, tècnic del Pla d’Ocupació de l’AMB.
En el cas que s’aprovi el projecte, l’ens metropolità en finança el 80% del cost, i la resta és assumit pels ajuntaments. “El perfil mitjà del treballador és un home d’entre 36 i 45 anys, amb càrregues fa-miliars i més d’un any a l’atur”
MÉS BENEFICIS En aquesta segona convocatòria s’han rebut més projectes de col·laboració amb empreses privades, i això es valora de for-ma molt positiva perquè hi ha més opci-ons de renovació i una oferta més àmplia. Els plans d’ocupació tenen una durada li-mitada i aquesta participació pot generar noves expectatives.
Les petites i mitjanes empreses tam-bé poden beneficiar-se de la línia d’aju-des de l’AMB. En aquesta variant, l’ens metropolità paga la meitat del contracte. Així, en el cas d’un contracte d’un any, l’empresa paga sis mesos, i l’AMB, sis mesos més.
Els emprenedors també poden sol-licitar aquesta ajuda. Si el sol·licitant com-pleix amb els requisits, que varien lleuge-rament segons els municipis, l’AMB es fa càrrec de part de les seves quotes com a autònom de l’any en curs.
El pressupost s’ha repartit tenint en compte la població, la taxa d’atur i la renda familiar per habitant de cada municipi
Text I fotos TONI DELGADO
People are strange when you’re a stranger. Faces look ugly when you’re alone... “La
gent és estranya quan tu ets estrany. Les cares són lletges quan estàs sol”, cantava Jim Morrison, de The Doors. Podria ser una descripció dels grans arguments sobre els quals se sosté el racisme.
La gastronomia és una eina per tren-car amb les idees cavernícoles i gaudir de la riquesa de les cultures. Pensat ���� �� �� ��� ����� ���� \����� !��� ����$^�������������������!��������_=��`�����>�������������{����_�����_���-���������!������|�����}�������������l’intercanvi de receptes de tapes entre les associacions, parades i restaura-dors participants. Però sobretot ser un ������ ������������K���������������orígens i realitats culturals en una ciu-�����������~����������=���������%�����
ASSAIG PREVI ��� ��������� \������� ��� �&'��&� `��-
������=������������������������������-����}�� ��$�� ���� ������%� ���� �$�"�� �����seus companys i companyes, ha prepa-rat les quatre tapes que presentaran �����������!��������_=�%���������=����������$����������$������������� �� �$�����-ència ha sortit bé.
“Hem fets amics i hem compartit ex-periències i coneixements amb les al-tres associacions participants”, diu el ���������\������������������������������������������������&'��&%�����������������������@�������������������������@�-�����������������������������������$�"�����blat de moro.
LA JUGADA ����� �� ��� "������� ��� ��@���� _��-
������ �$������� ���� ��� �@��������� ���carn deshidratada de vedella o llama —“aquesta és de vedella, perquè aquí
no hi ha llama”— i un plat típic d’Oru-���`�������}#�“se sol complementar amb blat de moro, i va acompanyat amb pa-tates, ou dur i formatge tendre artesa-nal”. “Ah”, intervé el Silvestre, “es pre-para amb una salsa amb locoto (pebre picant) i tomàquet”.
L’ÚLTIM DETALL �$^����������������������&'��&�����
una espècie de notari gastronòmic. Ha vingut “a controlar l’últim detall i sobre-tot la quantitat. Perquè a Sudamèrica no tenim cultura de tapes que, com saps, són ori
El Festival Tapes del Món,
el gust per compartir
12
V
IU E
L PR
AT
gastronomia
�����@���������������������������������!���������_����������������^���%�����������������#�T. DELGADO.
���`����������7�������}
Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn93 379 56 00 | centricgastrobar.com
marcgastronomic.com
VI JORNADES GASTRONÒMIQUES
POTA BLAVA I CARXOFA PRAT
del 5 de març al 12 d’abril
Petit Suisse de Carxofa Prat
Coca de Carxofa Prat, ceba confitada i formatge
Calçots del Parc Agrari en tempura
Cocotte de Pota blava rostit, crema de patata
i crosta de manxego
Natilles d’ous Pota blava
Maridat amb Estrella Damm Inedit
25€
ginàries d’Espa-nya”. Troba a faltar la família, però no els plats, perquè “els aliments els te-nim tots aquí”.
“MOU MUNTANYES”“La gastronomia mou muntanyes.
No hi ha un acte que no fem més cops durant el dia”,�������!������������������� �$���������=� ��� |���������� �� !����-��� `�|!}�� ������������� ��� �$������-�����%� �$������ ��� ������� �� ����� ��� ���no trencar amb les seves arrels, cada ��������������������'����&�������# “hi celebràvem els Reis Mags, tenien pro-ductes espanyols... Venia a estiuejar a Espanya, però només un mes”.
IL·LUSIÓ&����������!��������_=������� “pro-
jecte que més m’il·lusiona. La Taula per a la Convivència de l’Hospitalet [formada per la mateixa FECUBE, i as-sociacions com Los Ríos del Progreso (República Dominicana), Perú Ritmos y Costumbres, Artistas Ecuatorianos en Cataluña, i d’Amigos MIRA España, de Colòmbia, que també participaran en l’esdeveniment] ens ha ajudat molt a desenvolupar-lo”. La idea és conso-lidar l’esdeveniment i complementar-lo amb mostres de vestits, balls, taules rodones...
UNIR CULTURES&�� �������� !���� ���� _=�� �� ����
grans vessants, el gastronòmic i el social. “És l’excusa perfecta per unir cultures”, ������� _������� _������������������� ��� ����������=� ��� �$�|!������ �$�������� ���� ����7� �#� “serà la trobada de gent de tota la vida del barri amb altres que han arribat d’ar-reu del món, i amb el mercat com a escenari”.
LA LLIBRETA DEL MARIANO_����� ��� �������� _������� ��� ����
���� ����� ��� ���� ����� ������� �����������_�����_������������!������|�������$�������������������$������%�_����$���ha mirat dissimuladament la llibreta del _�������� “on tinc anotat l’ordre i el ����������������"�������������������-parar després el díptic”.
��@������$������������������"���������que es tractava dels preparatius del �������� !��������_=���������� ���������������� �� ����� ������� ��� ����@��`��� \����� �� ���� ���� ��� ���� ��������� ���� ������� �� ������ ���� ��� �>}%���$�|!� @�� �"���� ������������� ����associacions perquè hi poguessin par-ticipar.
PARTICIPACIÓ ���!�������������'���������������$^��-
pitalet va tenir clar que volia participar-hi perquè “volem estar vinculats a les ac-tivitats que es fan a la ciutat”. &���@�������������������'��������������$������secretària i coordinadora. ����������{�����������_������������-������������������ 1
4
VIU
EL P
RAT
culturagastronomia
������������������������������$@��������������%��������������������������������������������#�T. DELGADO.
���`���������7�������}
���`����������7�������}
vam representar l’obra Fuente Ovejuna��������������������� !����� ������� ��������� ��� �������'�������%��� ���� ��� ����� �$������������ ���� ��-gunto. �&��� ������ ����� ��� ��������� �������-litats, gairebé de tots els països iberoa-mericans, perquè el que pretenem a la !�����������������������������$^���������� �����"��� �������%� &���� ������� �������������=������������������������%�!���������K��������@�������������������les activitats de d‘una ciutat històrica-������������������� �$^������%�_$��-canta la seva història. � ������������������������������$��������=�� '���� ������ ���"���� ���������������������=�����%�&���@����������� ������ �� ���� �=��� ����%� &�� ������ ����$������������7%�\�����������������������������%�����������%�����������������-��������������$^������������������"�-�������������������������%�����������%���
“TREBALLAR LA CONVIVÈNCIA”“Es tracta de treballar amb valors,
i generar espais per al coneixement mutu, la convivència i el respecte. El Festival Tapes del Món suposa un bon escenari per fer-ho”, �������������������������� ����$�������_����&�� ��������������������������������������������!����%�
—Per a nosaltres participar-hi suposa un ���� ������ ������ ���� ��� ���� ���������������������%�&����������������aquest mostren la realitat de l’Hospita-let, on hi ha gent [com a tantes altres ������� �� ���� ������ ������� ����� ���-tins. Sembla que hàgim de quedar retra-tats per dos o tres que no es comporten. �$�����������������&��7��������������7���un peruà van atrapar un lladre que havia assaltat una parella d’avis. Per què, en ������� ������� ������ ��� ���� �$��� �=������� ��� ������� ��� �������� ��� @�� ���entendre, de veritat.
�\����������������������������������������������������������$����������������&��� ������ ���� ���� ������ �$�����������������������%�����������"����7������-pectar-nos —respon la Raquel. Perquè si �������������������������%��������-
�������������������������������=��������vies per apropar-nos. ���������� �������� �������� ������������%%%� �������� ��� ����� ������ ���-�� �%������������������ ������������-ral, econòmica, política i esportiva de l’Hospitalet. ��������������������������������������valors de convivència als més petits. Perquè molts adults no canviaran mai... —els dic.
�!�������������������������������$����-�� �� ������������ ����� ��� ����� �����%� ���no generem en els pares aquest respec-te per la diversitat, no guanyarem res. Si �������������������������������~�������������=���� �$^��������������� ������seria que aquest percentatge estigués també representat en les estructures educatives públiques, en la vida social i �������%�&����������!��������_=���������������������������������������������%�W 1
6
VIU
VIU
EL P
RAT
culturagastronomia
&������������������������%����������������������������������������������������������������������������������������#�T. DELGADO.
���`���������7�������}
HA DESCOBERT LA BICICLETA ELÈCTRICA
ENTRA A
WWW.AMB.CAT/ BICIELECTRICA
I TROBA LA TEVA BOTIGA MÉS PROPERA
ON POTS COMPRAR-LA? BOTIGUES ADHERIDES: BICICLIK BCN: BIKING POINT MERIDIANA: BIKING POINT PROVENÇA:
CECOMBI: CARDENAL REIG, 33 BAIXOS DECATHLON CIUTAT VELLA: CANUDA, 20 - BARCELONA
DECATHLON L’ILLA DIAGONAL: AVDA. DIAGONAL, 557 - BARCELONA EWHEELS FREEEL: ROS DE OLANO,
HYBRID GO ENCANTS VELLS: AVDA. MERIDIANA, 73 STORM BIKES: PLAÇA TRILLA, 4 LOCAL -
TUCANO BIKES: GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 694 - URBAN FUN: SALVADOR ESPRIU, 81 LOCAL 1 - BARCELONA
DECATHLON BADALONA: PARC COMERCIAL MONTIGALÀ - LUXEMBURG OUTSIDE SPORTS EBIKE.
CAT DECATHLON GRAN VIA BIKING POINT HOSPITALET DECAHTLON SANT BOI NORAUTO: PARC COMERCIAL SANT BOI - CARRER DE LES CARABASSES, 5 - SANT
SJD BIKES: DECATHLON PORT FORUM: CARRER DE LA PAU, 12 MOLL DE LES ESCALES 4-5 - ST. ADRIÀ
BICIPARK VAIC-LA VIDA EN BICI: PLAÇA LLUIS MILLET, 13 - ST. CUGAT
250€DESCOBREIX-LA TUTAMBÉ I ESTALVIA’T
PROMOCIÓ APLICABLE A BICICLETES DE MENYS DE 1.250€. EL CIUTADÀ HAURÀ DE SER MAJOR DE 18 ANYS, ESTAR EMPADRONAT A UN DELS MUNICIPIS DE L’AMB I EFECTUAR EL TRÀMIT A UNA BOTIGA ADHERIDA, ON OMPLIRÀ UN FORMULARI DE PETICIÓ DE LA SUBVENCIÓ. AMB DONARÀ CONFORMITAT A LES PETICIONS EN EL TERMINI MIG D’UNA SETMANA. LA BOTIGA INFORMARÀ AL CIUTADÀ DE L’ESTAT DEL TRÀMIT PER FER EFECTIVA LA COMPRA.
cultura societatcultura
Iris Parra: “La música sempre va al punt més primitiu de les persones”
Text TONI DELGADOFotos MAY ZIRCUS
Als Ol’Green els separaven 400 metres i 29 números de l’avinguda del Paral·lel
de dos somnis. Van sortir corrents del Teatre Condal, on estaven fent les proves de so abans de presentar A la verda!, el seu primer disc, i van arribar “amb la llengua fora” a la sala BARTS. “Ens van donar el premi Grup Revelació dels Premis ARC 2014!”, re-lata Iris Parra. Amb el guardó a la mà i plovent, van tornar al Condal amb el temps just per passar pels camerinos i sortir a cantar. Més tranquils i amb �)�������� !��� ���� �� "��� ���� ����������de l’espai Oh Happy Day, de TV3, els Ol’Green actuaran al Teatre Modern el 29 de març.
—He llegit que vau començar a cantar i actuar al carrer com si fos un joc. A tall d’experiment. '������"�����������������������������ser una ocurrència entre amics.
—Com recordes la vostra primera actu-ació?���������7��������������������'��-����� ��������������%������� �����������en concret, però sí quan vam muntar els ����%�&��������������������������������_��@��������������������������������������%�������������������������������amics i sobretot turistes.
—Com s’atrapa la persona que va pel carrer pensant en les seves coses? �������������@����������������������¡-����� �����"���� ���� ���� �$@����� �� ��-poso que veure un grup de 15 persones ����������������������������$�����=%�!��������{����������������������������-������������������������%����������������������%����
—Què ha de tenir algú per formar part d’Ol’Green?&��������7�����%�������������������������������¢��������������������-ment musical; sense vergonya, perquè ������� �� ���� ���{�� ������%� �� �� �����d’aquí, es tracta que vulguin superar-
��%� ������ ���� ����� ����"��� �����reptes.
—Quin n’és el proper? Primer hem d’acabar la gira del [seu �������������A la verda!�%���������������data concreta, 1
8
VIU
EL P
RAT
&�����$|����.
���`����������7������>}
������ ������� ���� ������� ������� �����������������������������{�����������������������������-�������{���������������%�
—Teniu avançat el projecte? ������������������������@������������������{������������������������������� ���������������������������%�����������������������������������%%%�'���������������������������������"���������������$����������%� �������������������$@���������� �� ����� �������������������%�&�����������������������que s’han oblidat de tot durant una estona.
—Per tant, a l’espectacle del Teatre Modern prometeu diver-sió i desconnexió. �����������������%�&����������������$���������������������-�����%�����������������������������������������%��
—Al web surten unes descripcions divertides dels membres del grup. Hi diu que parles molts idiomes. \��������������������������������_����%����������������%�
—Dona, cinc són molts. '���7��������7������������������������������������������������������������������������������������7������������������
����7%�'�����¡���������������������� �� "��������� �������������-���%��=���������������������������%�
—La música té el seu propi idioma?&��������%�����¡���������������������������������������������%�'���������������������%�
—El crea o el desperta, perquè pots tenir-lo dins i que te’l tregui. ��%�&�������=��������������$����������������{=���������������������������������%�&���������������������%�
—Tens una frase en llatí tatuada a la cama. /�������������#�nosce te ipsum, que vol dir coneix-te tu mateix.
—El pas pel programa Oh Happy Day us ha servit per conèi-xer-vos millor i créixer. &��� ��� ������� ������ ��� ������������ ������ ��� ��� ���-����=�� �� ���� ������ �$����"��� ��� �� ���� ����� �� ��� ���������� ����@��������>�@�������������%�&��� �����������7��������������������������"������$����������������%�&������������������������������������������������������%�!�-@��������������������������$������������@�������������en la resta. 2
0
VIU
EL P
RAT
culturacultura
La coral.
`���������7������£}
���`����������7�������}
—El títol del vostre disc és A la verda! És irònic? Sempre ens diuen que som un grup urbà, uns macarrons. I ho som, però som uns macarrons innocents i simpà-���%� ���� ������� ��� ���� ��� ����������������������������������������������������%
—El 7 de febrer vau participar en un concert solidari. �$@��� ���������%���������������-te de l’espectacle per l’espectacle i �"����%�&�������������������������-����� ��� ����������� ��������� �����7����������������_��������_�����7������������ ����������� ��� ���� ����������=������������ ������� �¤�� ���������%� &��������� ��� ���� ��������� ��� �$������-���=� '������� �$�7����� ^�����7�����`�'�^}%�
—Vau guanyar un concurs de versions d’Els Amics de les Arts i el premi va ser fer-los de teloners a Sant Joan Despí. ������������������������������������� ��������� ���� ���� ���� �������� �� ����@��������������������������$��$|������$�������������%���������������������i, mira, vam acabar compartint el premi �������'������������������������������vida, ha estat el cor guanyador de la se-����������=�������������Oh Happy Day.
—Alguna anècdota amb Els Amics de les Arts?�������������������%���������������������� ������������� ���������������� ���������������%�������������������������-saltres i li van preguntar a un d’ells per-dona, i tu qui ets? Li vam posar cara de no! No!�������%
—Quin tràngol! [Riem]. També heu ac-tuat a la passada edició de les Festes de la Mercè. ���� ������� �$������� ��� ������ ���-����������!������������������������������������ ���� ��������� �� ��� _����%�'��� ���� ������ ������ ��� ���� �� ��������������%� _����� ���¥���7���� �������� �$������������ ��{��'�������������@��@������%>>>����%>>>������������7%�
������� ��� ������ ��� ������� ��� �� �>>����������
—Què se sent en un moment així? Tens por? Por crec que no en tens mai, actuïs en una sala amb 50 persones o per a 2.000. A l’escenari et sents molt còmo-de. Simplement, et preguntes com hem
aconseguit arribar aqu��=����������-sitius.
—Nervis de somni. ¦��������������������������@���������������������%������������@��������������-�����������������������%��������������������������%���������������������¨>������������������{��������%�W 2
2
VIU
EL P
RAT
culturacultura
&�����$|��������������!�����_����������©�������{%�
`���������7������>}
DE CARXOFA PRATÉS TEMPS
No et quedis escarxofat!
VI Jornades GastronòmiquesDel 5 de març al 12 d’abril
Fira Tapa18 i 19 d'abril
Plaça de Blanes
Venda anticipada de tiquets, a partir del 24 de març, a La Porta del Delta
Festa de la Carxofa26 d'abril
Parc Fondo d’en Peixo
Escarxofa&Jazz12 d’abril
La Capsa Venda anticipada de tiquets, a partir del 24 de març, al Centre Artesà, El Lloro i La Porta del Delta
Text TONI DELGADOFoto CEDIDA
“Qui no inventa, no viu” era una de les frases de cap-çalera d’Ana María Matute, referent dels relats fan-tàstics i un exemple extrem de l’amor que un ésser
humà pot sentir per la literatura, l’escriptura i la imaginació. Ella se sentia plena, per molt que la vida no l’hagués tractat gaire bé.
Amb aquesta empenta està pensada la HackatH2On, la hackathon que el Museu Agbar de les Aigües organitza els dies 21 i 22 de març amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. El repte és desenvolupar una aplicació mòbil per apropar l’univers de l’aigua als usuaris.
CONSTRUIR O PROGRAMAR UNA SOLUCIÓLes hackathons, cada cop més habituals, són esdeveni-
����������������������������������������7�������������-dors d’interfícies i gestors de projectes es reuneixen durant unes hores per construir o programar una solució de manera col·laborativa. I HackatH2On del Museu Agbar funciona com a una marató de 24 hores de creativitat, gratuïta i oberta als majors d’edat amb inquietuds pel disseny, la programació, la museologia o la comunicació.
Les inscripcions s’han de fer al web www.hackath2on.com abans de les nou del matí del 20 de març. Cada equip pot es-tar format per entre un i cinc membres. Des de l’inici de la Hac-
��^����̀ ������������{�����������������}�������������̀ ����������a la mateixa hora) haurà d’haver-hi almenys un representant per grup en tot moment. Els equips d’una persona podran mar-xar a la nit sempre que ho comuniquin a l’organització.
ELS CRITERIS Els criteris del jurat per valorar les aplicacions presentades
�=�#������������=�������������������������¢�����������������-zació del projecte pel que fa als objectius marcats; el caràcter social, col·laboratiu i participatiu de l’aplicació; l’arrencada, funcionament i estabilitat de l’aplicació; grau d’experiència de l’usuari; grau d’universalitat; i viabilitat del projecte.
EL JURATEl jurat estarà format per referents del sector: Manuel Cer-
merón, director d’estratègia i desenvolupament d’Agbar; Igna-cio Escudero, director d’Aigües de Barcelona, Empresa Metro-politana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua. Responsable de la gestió del cicle integral de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona; Xavier Verdaguer, emprenedor i fundador, en-tre d’altres, de Imagine Creativity Center i Innovalley; Javier Gonzalez Abad, Director Gerent de Citilab; i Lluís Marquina, especialista en noves tecnologies, i director i presentador del programa Generació Digital de TV3.
El millor projecte s’endurà un premi de 3.000 euros. L’or-ganització preveu també l’opció de concedir un accèssit de 1.500 euros. §
Una marató de creativitat
24
VI
U EL
PRA
T
museu agbar
El Museu Agbar de les Aigües.
Text TONI DELGADOFotos CEDIDES
Les primeres Word Cannabis Conferences seran un punt de trobada d’experts d’arreu del món. Al Bloc Internacional (20 de març, de les 18.00 a les 19.50
hores, a l’Auditori de Cornellà) coincidiran Julio Calzada, Se-cretari General de la Junta Nacional de Drogues d’Uruguai; Marc Mery, editor de Cannabis Culture; i Jorge Quintas, pro-fessor de Criminologia de la Facultat de Dret de la Univer-sitat de Porto, on imparteix Drogues i temes criminals. La taula rodona estarà moderada per Virginia Montañés, a qui hem entrevistat amb l’excusa d’aquesta proposta de l’Span-��(�����������������"��$����������������������������(�����������consum i les tecnologies alternatives. La cita, del 20 al 22 de març a Fira Cornellà.
—Ets periodista, antropòloga, investigadora i activista. Com separes una cosa de l’altra?Crec que és perfectament compatible desenvolupar una inves-tigació seriosa i rigorosa amb tenir una ideologia determinada. Es tracta de ser honesta i assumir-la, diferenciant els àmbits en els quals puc ser activista i els que requereixen d’una posi-ció més neutral i objectiva.
—Com presentaràs la taula rodona? Amb una breu introducció del panorama actual sobre la políti-ca de cànnabis. Ja hi ha quatre estats que regulen el cànnabis recreatiu als Estats Units, que és el principal país prohibicio-nista. No només són els grups de consumidors els que estan defensant un canvi en la legislació internacional, sinó també alguns organismes governamentals. No es farà efectiu d’aquí al 2016, quan està prevista la propera sessió especial de Na-cions Unides sobre drogues. Països tradicionalment prohibici-onistes com França ja ho estan debatent als seus parlaments. El canvi en la legislació és ineludible.
—En un article que vas publicar fa 15 anys a Le Monde diplo-matique criticaves les polítiques dels Estats Units. La situació és la mateixa. Aquest és el gran drama i l’hipocre-sia dels Estats Units, que tenen estats que regulen l’ús recre-atiu del cànnabis, però afavoreixen una política internacional molt restrictiva que, en molts casos, vulnera els drets humans.
—Quins són els països productors més maltractats pels Es-tats Units?Són, sobretot, Myanmar (Birmània) i Afganistan, a Àsia; i Co-lòmbia i Perú a Amèrica Llatina, tot i que Bolívia està practicant l’eradicació forçosa. Segons un informe d’Associated Press de
2013, els Estats Units tenen 4.000 tropes patrullant i almenys deu agències involucrades en entrenament i altres activitats de control de drogues en la regió.
���$�%������������!�$����%����������!���������������)����-cle com el líder en la lluita contra les drogues, hagi acceptat l’ús recreatiu del cànnabis?Hi ha hagut una campanya promoguda per la societat civil i la indústria del cànnabis que ha aconseguit el suport majoritari de la població consumidora i de la que no ho és. S’han des-muntat els mites, s’ha donat una informació veraç i seriosa... Però no podem ser innocents: ha estat clau que el cànnabis recreatiu ingressi molts diners en les arques de l’estat. Això és política, i la política és economia.
—Quin és el camí cap a la normalització del cànnabis a l’Estat? Una societat civil organitzada i unida. S’acaba de constituir la plataforma Regulación Responsable, que promou la ne-cessitat d’una regulació responsable del consum, producció i distribució del cànnabis. La presentarem a l’Spannabis i està formada per més de 20 organitzacions de tots els sectors, des de clubs de cànnabis a federacions cannàbiques.
—Cal trencar els mites.I només es pot aconseguir oferint una informació més rigorosa. També caldria un canvi de Govern, perquè amb el que tenim �������7������������%%%�&���������������������������������������dretes donaran suport a la regulació del cànnabis. El problema és que ho faran seguint el model mercantilista dels Estats Units. Per això és important que les iniciatives vin
Virginia Montañés: “El canvi en
la legislació del cànnabis és ineludible”
26
VIU
EL
PRAT
societat
Virginia Montañés. Foto: CELIA ESCUDERO.
- passa a la pàgina 28)
1 QUINTO+ 1 TAPA
3€
2 QUINTOS+ 4 TAPES
10€
agtbaix.cat quintotapa.cat @AGTbaix.com/agtbaix @quintotapa
Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º
PATROCINAPRODUEIXAMB EL SUPORT COL·LABORAORGANITZA
guin de la societat civil, perquè la regulació sigui controla-da i s’aprengui dels errors comesos amb l’alcohol o altres substàncies.
—Com ara... La falta de control, sobretot amb el ta-bac, que té additius molt més nocius que la nicotina, i que estan monopolit-zats per multinacionals sense cap ètica per introduir el consum en franges vul-nerables com els menors d’edat. Creen marques més atractives per als joves. Això s’ha de controlar posant límits a la comercialització, que ha de prioritzar la salut pública i els drets de les persones, consumidores o no.
—Com hauria de ser la pregunta sobre la regulació de les drogues o del càn-nabis en particular?El problema és que a Espanya no es pot fer una iniciativa legislativa popular. Sí que es podria fer una pregunta per tan-tejar quina és l’opinió pública sobre el tema. Hauria de ser molt clara, per no provocar alarma social. Podria ser està d’acord amb què el cànnabis es reguli segons els criteris de salut pública?
—Seria molt més concreta. I no espantaria tant la gent. Espanya és un dels països en què és més fàcil l’ac-cés a tot tipus de substàncies, inclús pels menors. Els mites fan que es vinculi la legalització amb la venda lliure, i des de les organitzacions que apostem per la regulació volem que la distribució del cànnabis es faci amb una educació per a un consum responsable.
�������5K�'���������������������������com l’Spannabis? Sobretot si, com és el cas, t’ofereixen conferències d’aquest tipus que t’infor-men sobre política i usos responsables del cànnabis. Sense aquests comple-�������������������������������������perquè les empreses mostrin i venguin els seus productes.
—Hi ha més ús o més abús de les dro-��������"�����������$�����Crec que se’n fan consums diferents. Les dones, pel paper que ens ha tocat
tenir en la societat, som més prudents a l’hora de consumir, malgrat que això està canviant. La majoria dels socis dels clubs de cànnabis són homes, però se-ria interessant saber, perquè no hi ha ��������� �������� ��� ���� ������ ��������
o amigues en consumeixen. Cada cop hi ha més dones que visibilitzen més el seu consum, però tenen més riscos, perquè �����������������������������������������accedeixen a llars d’acollida en cas de denúncia per violència de gènere. § 2
8
VIU
EL P
RAT
culturasocietat
Imatge de l'Spannabis 2014. Foto: CEDIDA.
Una altra escena de la passada edició. Foto: CEDIDA.
(ve de la pàgina 26)
Divendres
20 de marçnovaubicació
al parc de la Serp de 15:30a 20h
a l'hospitalet de llobregat
a 5 minuts de rambla de la Marina
organitza: Amb el suport:
CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta
(El Prat de Llobregat) ���$"������������������5������������
cnl
Tres autors per a l’Any Literari 2015
El Consorci per a la Normalització Lingüística cada any escull uns autors per commemorar el seu naixement, la seva mort o la data de publicació d’alguna obra
destacada, amb la voluntat de fer-ne difusió. Els autors que es van escollir l’any 2014 van ser Joan Vinyoli i Paco Candel, i el �>�¨�������������������������������������������������les lletres catalanes: Guillem d'Efak, Ovidi Montllor i Manuel ��� ������%�!��������=�������������������ªª������������������������������������%
GUILLEM D'EFAKGuillem Fullana i Hada d'Efak, més conegut per Guillem
��&�����`|������&�����������©�©��� �������©©¨}%�&���������������funcionari colonial i de molt petit es va traslladar a viure a Mana-cor i, posteriorment, a Sabadell i a Barcelona. Com a escriptor, va fer poesia (El poeta i el mar, 1965; Madona i l'arbre, 1969; El poeta i la nina, 1974), teatre, especialment obres per a infants, (El dimoni cucarell) i narrativa (La ponentada gran, 1975).
Va ser un membre reconegut de la Nova Cançó catalana i va enregistrar diversos discos de cançó mallorquina, blues i jazz, tant amb cançons seves com d'altres compositors (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca). També va obrir diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.
Guillem d'Efak sempre va mostrar el seu compromís amb la història i la cultura de Mallorca, i sempre va ser un personatge controvertit, per la seva vida bohèmia.
OVIDI MONTLLOR Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995). Va començar
formant part de diverses companyies teatrals i després va co-mençar la seva carrera com a cantant dins del moviment de la Nova Cançó catalana. Va posar música a poemes d’autors catalans (per exemple, Salvador Espriu, Pere Quart, Joan Sal-vat-Papasseit) i també va escriure les seves pròpies lletres. Va enregistrar diversos discos (La fera ferotge, Ovidi Montllor a l'Olympia).
Com a escriptor, va publicar dos reculls: Poemes i cançons, el 1978, i Poemes i dibuixos, el 1985.
MANUEL DE PEDROLOManuel de Pedrolo (l'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990).
Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. Va escriure des de molt jove i la seva obra l'ha convertit en un dels escriptors més �������� �� ��������������� ��������������� ����������� ���literatura catalana del segle XX.
Pedrolo va ser un intel·lectual íntegre, compromès amb el seu temps i el seu país. En l'àmbit literari, va rebre el Premi 3
0
VIU
EL P
RAT
d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l'època. Com a traductor es va centrar en els autors francesos i nord-americans contemporanis i va dirigir també la col·lecció de novel·la negra "La cua de palla". La seva producció sobrepassa el centenar d'obres, amb reculls de contes com Crèdits humans (1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra per Martina (1952), Totes les bèsties de càrrega (1965) i el Mecanoscrit del segon origen (1974), una de les novel·les juvenils més llegides de la literatura catalana. §
Al Viu El Prat d’abril hi trobareu una àmplia cobertura informativa de les eleccions municipals del proper 24 de maig. No hi faltaran les seccions habi-tuals: el Sabies que..., amb un perso-natge amb molt de ritme; la Ruta Gas-tronòmica; i la col·laboració mensual del CNL.
També farem una parada a una obra del Teatre Modern: Ruz-Bárcenas. l’Auditori de Cornellà. Parlarem amb un dels seus protagonistes, l'actor Pe-dro Casablanc, conegut de sèries com Policías o Isabel.
AMB EL SUPORTORGANITZA
IDEA ORIGINALDE L’AGT
@AGTbaix
.com/agtbaix
@quintotapa
Descarrega’t l’App deGastronosfera i consultaels restaurants participantsa les Jornades
RESTAURANTS AMB MENÚ INEDITAxarquía Bar Oeste
Ca La Tata Casa Ramón Cèntric Gastrobar by Ona nuit
Ona NuitRustic & Co Sinfonía
PRODUEIX PATROCINADOR PRINCIPAL