web.parlamentib.esweb.parlamentib.es/recursosweb/docs/ppgg2009/... · Informe econòmic - financer Pressuposts CAIB 2009 Direcció: Andreu Sansó Rosselló Director General d’economia

Pressuposts CAIB 2009

Informe econòmic - financer

Informe econòmic - financerPressuposts CAIB 2009

Direcció:Andreu Sansó Rosselló Director General d’economia

Coordinació:Miquel Quetglas Oliver

Realització:Margalida Albertí Garau Yvette Matas MorantaAmelia Cabellos Barreiro Josep Mateu SbertCatalina Barceló Maimó Maria Marqués CaldenteyPere Antoni Comas Mulet Maria de los Angeles Morales OlivaMª Carmen Iglesias Manjón Patricia Tous PrietoJoan Matamalas González Mercedes Villalonga Ruiz

Direcció General d’EconomiaConselleria d’Economia Hisenda i InnovacióGOVERN DE LES ILLES BALEARS

C/ Palau Reial, 1707001 - PalmaIlles Balears (Spain)Tel.: +34.971.177.928Fax.: +34.971.177.959E-mail: [email protected]

4 Informe econòmic - financer • Pressuposts 2009


Índex

Marc econòmic pressupost 2009 9

1 Internacional 11

2 Espanya 11

3 Illes Balears 12

3.1 Creixement econòmic per sectors productius 13

3.2 Sector serveis. Especial referència al turisme 13

3.3 Preus de consum 13

3.4 Mercat laboral 14

4 Annex. Quadres de previsions 14

Hisenda pública 15

1 El sistema de finançament autonòmic 17

2 Recaptació de tributs a Balears 21

Conjuntura I trimestre 2007 29

1 Internacional

2 Unió Europea

3 Espanya

4 Illes Balears

4.1 Agricultura, ramaderia i pesca

4.2 Indústria i energia

4.3 Construcció

4.4 Serveis

4.4.1 Comerç i banca

4.4.2 Transport

4.4.3 Turisme. Viatgers

4.4.4 Turisme. Allotjament

4.4.5Turisme. Comparació amb altres destinacions competidores

4.4.6 Turisme. Ingressos i preus

4.5 Consum i inversió

4.5.1 Consum

4.5.2 Inversió

4.6 Preus

4.7 Ocupació

4.8 Costs laborals


Conjuntura III trimestre 2007 79

Resum executiu

1 Internacional

2 Unió Europea

3 Espanya

4 Illes Balears

4.1 Agropesquer


Conjuntura I trimestre 2008 129

Resum executiu

I Entorn

1 Internacional

2 Unió Europea

3 Espanya

II Illes Balears

1 Agropesquer

2 Indústria i energia

4.3 Construcció

4.4 Serveis

4.4.1 Comerç i institucions de crèdit i estalvi

4.4.1.1 Comerç

4.4.1.2 Institucions de crèdit i estalvi

4.4.2 Transport



4.4.5 Turisme. Comparació amb destinacions competidores

4.4.6 Turisme. Ingressos i preus


4.5.1 Consum

4.5.2 Inversió

4.6 Preus

4.7 Ocupació

4.8 Costs laborals

4.9 Medi Ambient


Conjuntura II trimestre 2008 185

Resum executiu

I Entorn

1 Internacional

2 Unió Europea

3 Espanya

II Illes Balears

1 Agropesquer


3 Construcció

4 Serveis

4.1 Comerç

3 Construcció

4 Serveis

4.1 Comerç

4.2 Turisme. Hosteleria

4.3 Turisme. Transport i comunicacions

4.4 Intermediació financiera

4.5 Serveis empresarials

4.6 Altres serveis

5 Mercat Laboral

5.1 Ocupació

5.2 Costs laboral

6 Preus

7 Demanda

7.1 Consum

7.2 Turisme. Consum dels no residents

7.3 Inversió

III Medi Ambient

4.2 Turisme. Hosteleria

4.3 Turisme. Transport i comunicacions

4.4 Intermediació financiera

4.5 Serveis empresarials

4.6 Altres serveis


5 Mercat Laboral

5.1 Ocupació

5.2 Costs laboral

6 Preus

7 Demanda

7.1 Consum

7.2 Turisme. Consum dels no residents

7.3 Inversió

III Medi Ambient

Informe econòmic - financer • Pressuposts 20099

MMaarrcc eeccoonnòòmmiicc ppeerr aallss pprreessssuuppoossttss ddeellaa ccoommuunniittaatt aauuttòònnoommaa ddee lleess IIlllleessBBaalleeaarrss ddee ll’’eexxeerrcciiccii 22000099



El primer semestre de 2008 l’entorn econòmic internacio-nal ve marcat pel manteniment de les incerteses del finalde 2007 i per la desacceleració del ritme de creixement.Passat un any des de l’inici de les turbulències finance-res als Estats Units, continuen presents els desequilibrisdels mercats financers i se n’afegeixen d’altres, com arael menor ritme de creixement del comerç internacional il’augment de les pressions inflacionistes derivades del’encariment del petroli i de les matèries primeres alimen-tàries. Tot indica que aquestes incerteses es mantindranal segon semestre de 2008, la qual cosa provoca revi-sions a la baixa de les previsions de creixement per a2008 i 2009.

Els primers mesos de l’any, les economies avançadessorprenen perquè creixen per sobre del que s’esperava;i al segon trimestre, minva el ritme d’activitat en gairebétotes aquestes economies. Per contra, les economiesemergents no es veuen tan afectades per les turbulèn-cies financeres i arriben a contribuir significativament alcreixement global, malgrat la dèbil situació de les econo-mies avançades.

Als Estats Units, el 2008 comença accelerant el ritme decreixement, però el trimestre següent torna a alentir-se(2,5% i 2,2% per al primer i segon trimestre). El sector dela construcció no aconsegueix recuperar-se i el sistemafinancer accentua el seu detriment, la qual cosa provocala intervenció de les autoritats competents. Com a dadapositiva, hi ha el sector exterior, atès que la debilitat deltipus de canvi afavoreix les exportacions. Pel que fa a lesprevisions per al segon semestre, cal esmentar que s’es-pera una certa millora de la demanda interna com a res-posta de les mesures d’estímul fiscal, però aquestaexpectativa es pot veure afectada segons quina sigui l’e-volució del mercat financer els propers mesos.

Pel que fa a l’economia de la zona euro, també començael 2008 amb un creixement econòmic per damunt del ques’esperava (2,2%). Per països, aquesta acceleració res-pon al bon ritme de creixement d’algunes de les grans

economies, especialment d'Alemanya i de França.També altres de més petites, com ara Grècia o Àustria.El segon trimestre, la taxa de creixement davalla fins al’1,4%, a causa de la menor demanda interna. Com aconseqüència d’això, la previsió de creixement del PIBper a 2008 es revisa a la baixa per arribar a l’1,3% i la dela inflació es revisa a l’alça (3,6%). Respecte de les pre-visions per a 2009, es preveu que es revisin a la baixa lesprevisions de creixement de primavera de la Comissió,atès que el procés de recuperació s’espera que sigui gra-dual i que comenci a mitjan 2009.

L’economia alemanya registra el primer trimestre de2008 una inesperada i notable acceleració del ritme decreixement (2,6%), però al trimestre següent la seva taxaminva fins a l’1,7%. Es preveu que el tercer trimestre tornia desaccelerar-se, però que al darrer trimestre de l’anycomenci a recuperar-se. Per al conjunt de 2008, la previ-sió de creixement es revisa també a la baixa i es quedaen l’1,8%.

El Regne Unit manté la desacceleració iniciada fa un any.Aquesta s’intensifica encara més al segon trimestre de2008, en què registra un creixement de l’1,4%, nou dèci-mes per davall del trimestre precedent. L’economia brità-nica queda afectada per l’augment de l’atur, el deteriora-ment del mercat immobiliari i per la caiguda de la confian-ça dels consumidors. Les previsions per a 2008 situen elritme de creixement del PIB a l’1,1%

Respecte del preu del petroli, el 2008 manté un perfilmarcadament a l’alça com a conseqüència dels proble-mes tècnics i geopolítics que afecten l’oferta, i de lademanda creixent de les economies emergents. Pel quefa al preu del petroli Brent, el de referència a Europa, esmanté a l’alça fins a la meitat del mes de juliol, en quècanvia de comportament amb minvaments que es per-llonguen fins al final de setembre. La volatilitat en elspreus s’explica en gran part per l’evolució dels mercatsborsaris i les turbulències financeres, que han convertittant el petroli com l’or en valors refugi de les inversions.

Internacional1

Espanya2L’economia espanyola continua en el camí de desaccele-ració iniciat al segon trimestre de 2007. Segons elMinisteri d’Economia i Hisenda, el creixement del PIB peral conjunt de 2007 se situa en el 3,7%. Al primer semes-tre de 2008, l’activitat econòmica mostra menys dinamis-me en el seu creixement, amb taxes del 2,6% al primertrimestre i de l’1,8% al segon. Per al tercer i quart trimes-tre, el mateix organisme espera que es mantingui l’alen-timent econòmic, la qual cosa davalla la previsió de crei-xement per a 2008 fins a l’1,6%. Per a 2009, la taxa decreixement prevista davalla fins a l’1,0%; s’espera un pri-mer semestre encara molt dèbil i que la recuperació no

es faci notar fins a la segona meitat de 2009, un procésque es perllongarà fins a 2010.

La demanda nacional s’alenteix. El motiu principal és queles dues partides principals, consum i inversió, tenen unaclara tendència a la baixa. El consum de les llars es con-treu pel deteriorament de la confiança i la reducció de larenda disponible, que són fruit del debilitament del mer-cat laboral, l’enduriment de les condicions de finança-ment i l’encariment de determinats productes, com ara elpetroli i els aliments. La inversió en capital fix cau princi-palment a causa del minvament de la inversió en cons-


trucció i, en menor mesura, per la pèrdua de dinamismede la inversió en béns d’equipament i altres productes.Amb vista a 2009, s’espera que ambdues partides esdesaccelerin encara més, tot i que només la inversiópugui arribar a taxes de creixement negatives arrossega-da per la contracció immobiliària.

Per contra, la demanda externa mostra un comportamentpositiu a partir del segon trimestre. Les exportacions pas-sen a créixer per sobre de les importacions. Les previ-sions fins a 2009 assenyalen un manteniment del to posi-tiu del sector exterior, tot i que sigui per la debilitat delconsum, que durà a la contenció de les importacions.

Quant a l’anàlisi d’oferta, tots els sectors experimentenun menor ritme d’activitat, excepte l’energia, que s’acce-lera notablement al segon trimestre. El sector de la cons-trucció és el que reflecteix la caiguda més intensa i elsindicadors avançats del sector assenyalen un allarga-ment d’aquesta fase d’ajusts. El sector de la indústria esdesaccelera, en part pel debilitament de les activitats lli-gades a la construcció. El sector serveis manté les taxeselevades de creixement, encara que també presenta unadesacceleració fins al segon trimestre, bàsicament cen-trada em els serveis de mercat.

En el mercat laboral, l’evolució de l’ocupació es presentaen sintonia amb l’activitat econòmica. Els llocs de feinaequivalents a jornada completa del segon trimestre s’ac-celeren un 0,4%, front de l’1,4% del trimestre precedento el 3,2% del segon trimestre de 2007. Per sectors, cal

comentar que els ocupats a la construcció són els que esdesacceleren més intensament i, de manera més mode-rada, ho fan a la indústria i als serveis. Només el sectoragrari mostra una acceleració en el nombre d’ocupats.Per al conjunt de 2008, s’espera que la creació d’ocupa-ció davalli fins al 0,2% i per a 2009, que ho faci fins al -0,5%. Quant a les dades d’atur, per a 2008 es preveu quela taxa d’atur augmenti fins al 10,4% (en percentatge dela població activa de l’EPA) i per a 2009, fins al 12,5%.

L’evolució de la inflació manté el camí alcista iniciat a mit-jan 2007. El juliol de 2008 la variació de l’índex de preusde consum arriba al seu màxim dels darrers setze anysamb una taxa del 5,3% i comença a desaccelerar-se apartir de l’agost (4,9%). El motiu principal és la forta esca-lada dels preus del petroli i de les matèries primeres ali-mentàries. La inflació subjacent, sense incloure els ali-ments no elaborats ni els productes energètics, presentauna evolució moderada al llarg de 2008. Malgrat això, elsdarrers mesos mostra un comportament lleugerament al’alça i a l’agost arriba al 3,5%, la qual cosa suposa 1,4punts per davall de l’índex general. L’índex harmonitzatde preus de consum coincideix amb l’índex general, laqual cosa situa el diferencial amb la zona euro en 1,1punts. Si s’analitza les diferencies per sectors, la majordiferència és a l’energia i a l’alimentació. Pel que fa a l’a-vanç de l’índex harmonitzat de preus per al mes desetembre, davalla la variació dels preus fins al 4,6%. Siaixò es confirma, es donaria el punt d’inflexió de l’evolu-ció alcista de la inflació.

L’economia de les Illes Balears presenta una previsió decreixement per a 2008 de l’1,5%, una dècima inferiora la del conjunt de l’Estat espanyol. Per a 2007, es con-firma un creixement del 3%, cosa que marca un màximrespecte dels anys anteriors. Aquest ritme s’ha anatreduint al llarg de 2008, seguint el mateix patró de com-portament que la resta d’economies europees. Es preveuque aquesta pèrdua de dinamisme es perllongui els pri-mers mesos de 2009, tot i que el diferencial de creixe-ment amb la resta d’Espanya es va reduint fins dues dècimes.

Es preveu per a 2009 una moderació en les economiesdels principals països emissors, especialment del RegneUnit. S’estima que Alemanya continuï creant ocupació icontenint la taxa d’atur, tot i fer-ho a un ritme menor queels anys anteriors. El Regne Unit veurà reduïda la sevacapacitat de creació de llocs de feina i el consum privates reduirà, la qual cosa presumiblement tindrà repercus-sions negatives sobre el sector turístic de les Illes. A laresta d’Espanya, l’elevat nivell d’endeutament i la ten-dència a l’alça dels preus han minvat la capacitat decompra dels consumidors i el 2009 es mantindrà la lleu-gera tendència a la baixa iniciada el 2008. Per tot això, elsector de serveis presenta per a l’any que ve una reduc-ció de creixement de set dècimes (1,2%) respecte delconjunt de 2008.

La reducció en l’activitat de la construcció que ja avança-ven els indicadors el 2007 s’ha materialitzat el 2008. El

creixement del sector acabarà l’any amb una taxa inter-anual negativa (-0,5%) i es preveu que s’accentuï la cai-guda el 2009 (-2,0%), atès que els indicadors avançatsno pronostiquen una recuperació a curt termini. Les difi-cultats del sistema financer, agreujades per l’entorn inter-nacional, han endurit les condicions de finançament,cosa que ha afectat l’activitat tant des del punt de vista dela demanda com de l’oferta. L’augment en la licitaciópública pot atenuar lleugerament el descens.

El sector industrial suavitza el creixement en sis dèci-mes respecte de 2007 i situa el seu creixement en un0,9% per a 2008 i en un 0,5% per a 2009. L’energia pre-senta un comportament a l’alça destacat i manté l’evolu-ció positiva dels darrers anys. Per altra banda, l’activitatmanufacturera i la fabricació de materials per a la cons-trucció mostren un perfil a la baixa, i redueixen lleugera-ment el nombre d’afiliats. La situació econòmica delsprincipals països importadors dels productes de lesBalears (principalment Alemanya i França) influirà en l’e-volució futura de la indústria.

El potencial de creixement de l’economia balear continuaaugmentant a bon ritme. El 2008 la producció real de l’e-conomia balear se situa per sota de la seva producciópotencial, i mostra per tant un diferencial de producció(output gap) negatiu. Aquest fet teòric hauria de reduir lestensions inflacionistes i la pressió sobre els salaris, incre-mentant la producció real fins a reduir la bretxa que lasepara de la potencial.

Illes Balears3


Gràfic. Evolució de la producció real i de la producció potencial

3.1. Evolució econòmica recent

El sector agrari ha tingut dificultats al llarg de 2008.Algunes plagues i les pluges de primavera han afectat elcultiu de l’hortalissa i la patata, mentre que l’augment delpreu del pinso ha suposat una despesa addicional alsproductors ramaders. Pel que fa a la pesca, si bé esredueix el pes de les captures, l’evolució a l’alça delspreus permet mantenir-ne el valor. Es preveu que el crei-xement del sector sigui inferior a l’1% i manté el pes enl’economia balear (1,8%).

Les branques de la indústria i l’energia tenen una partici-pació del 6,1% en el valor afegit brut de Balears. Laindústria ha reduït el ritme de creixement respecte de2007 i s’estima que tanqui l’any 2008 amb una taxad’0,9%. L’activitat de l’energia ha estat la que presenta unperfil més dinàmic, seguida de la indústria agroalimentà-ria. La recessió que pateix el sector de la construcció haarrossegat les activitats industrials que hi estan lligades.Aquesta ha reduït en tres dècimes la seva participació enel VAB de les Illes Balears (10,4%) respecte de 2007,arran de la reducció en l’activitat que ha patit i de l’evolu-ció positiva del sector de serveis. La moderació en elcreixement de l’any passat s’ha traduït el 2008 en unarecessió, cosa que ha fet que per al conjunt de 2008 s’as-soleixi un creixement negatiu de mig punt percentual.

3.2. Sector de serveis

Els serveis, que representen un 81,7% del VAB de lesIlles Balears, presenten una evolució molt semblant a lade 2007. Si bé es detecta una lleugera disminució en elnombre de viatgers, els ingressos hotelers mantenen elcamí creixent. Els serveis no turístics mostren una evolu-ció a la baixa, cosa que fa que el creixement estimat pera 2008 (1,9%) se situï per sota del de 2007.

El total de turistes que van arribar a les Balears del genera l’agost de 2008 és un 0,8% superior al total de 2007 enel mateix període. En destaca especialment l’augment

per les Pitiüses (1,7%). Per origen, s’incrementa princi-palment el nombre de turistes alemanys (123.000 mésrespecte de 2007; un 4,4%), francesos (un 20,2%,43.000 turistes més) i holandesos (un 21,2%). En canvi,el mercat britànic presenta 37.000 turistes menys, comtambé el mercat italià (-3,8%) i suís (-16,0%).

El nombre de pernoctacions a establiments d’allotjamententre el gener i l’agost roman estable, amb una lleugeraminva als hotels (-0,5%) que es compensa amb la majorafluència als apartaments turístics. A la vegada, destacal’evolució positiva tant dels preus hotelers (10,8% l’agost)com dels ingressos (13,4% el mateix mes).

Tot i la davallada de l’índex de vendes al detall (agost, -7,3%) i de la confiança dels consumidors (-38,5% elmateix mes), la bona evolució de la temporada turísticamanté el ritme de creació d’ocupació en el sector (1,7%).

Així doncs, les expectatives són d’un creixement a unritme inferior al d’enguany, però serà el sector amb mésdinamisme.

3.3. Preus de consum

La taxa interanual d’inflació d’agost se situa en el 4,5%,tres dècimes per sota de la variació estatal. L’evoluciódels preus dels combustibles i de les matèries primeresalimentàries, juntament amb el pes que tenen en elspressuposts familiars, donen lloc a les taxes d’inflaciómés elevades dels darrers anys. Per grups, cal destacarles variacions del transport (8,8%), de l’habitatge (6,5%)i dels aliments i les begudes no alcohòliques (6,2%). Toti així, la inflació del mes d’agost té una variació intermen-sual del -0,4%, que possiblement es mantindrà el setem-bre atesa l’evolució del preu del petroli.

La inflació subjacent d’agost assoleix el 3,3%, cosa quesuposa el seu valor màxim de 2008. Malgrat tot, és 1,2punts percentuals inferior a l’índex general. El diferencial

-1%

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

9%

10%

199101

199201

199301

199401

199501

199601

199701

199801

199901

200001

200101

200201

200301

200401

200501

200601

200701

200801

Output re al (PIB)

Output potenc ial (HP)Output potenc ial (SS)


d’inflació amb el conjunt nacional s’estabilitza als -0,4punts percentuals als mesos d’estiu, contràriament alque succeeix amb el diferencial amb la Zona Euro, quedavalla a l’agost fins a 0,7 punts percentuals.

La previsió d’inflació per al conjunt de 2008 és queromangui per damunt del 4,0%, en funció de l’evoluciódel preu del petroli i de les matèries primeres alimentà-ries. Per a 2009, les previsions d’inflació són encara mésdifícils de preveure. En l’àmbit nacional s’espera que eldeflactor del PIB de 2009 davalli mig punt respecte de2008, i que quedi en un 2,5%, amb un preu estimat delpetroli al voltant dels 110 dòlars.

3.4. Mercat laboral

L’afiliació a la Seguretat Social s’ha desaccelerat durantl’any 2008, especialment a partir del mes de març, ambtaxes interanuals negatives a l’estiu per primer cop des-prés de molts d’anys de creixement de l’ocupació. Aquestalentiment en la creació d’ocupació és paral·lel a l’empit-jorament de l’escenari econòmic. Per sectors, només elsserveis continuen creant llocs de feina, si bé a un ritmeinferior al dels darrers anys. Per illes, Menorca és on l’o-

cupació presenta una pitjor evolució, mentre que aMallorca i les Pitiüses la desacceleració de l’ocupació haestat més suau.

El nombre d’aturats presenta un augment significatiudurant tot el 2008, de manera que continua la tendènciacreixent iniciada l’estiu passat, tot i que la seva taxa decreixement s’ha accelerat a partir del segon trimestre de2008. Per sectors, tots es veuen afectats per l’augmentdel nombre d’aturats, però és en la construcció que l’in-crement interanual dels aturats és més accentuat. Perilles, totes pateixen un creixement de l’atur pronunciat, sibé és menor a les Pitiüses que a Mallorca i Menorca. Unapart de l’augment del nombre d’aturats es deu a la incor-poració de població activa, fonamentalment estrangera,que continua presentant taxes positives de creació d’ocu-pació.

És de preveure que es mantingui aquesta situació a labaixa durant els darrers mesos de l’any i l’inici de 2009arran de la finalització dels contractes vinculats a la tem-porada turística i la difícil situació del sector de la cons-trucció. L’escenari podria millorar amb vista al segonsemestre de 2009, en funció de l’evolució de la situacióeconòmica nacional i internacional.


Annex. Quadres de previsions42007 2008 Branca 2005 2006

(e) 2007(a)

2008(p)

2009 (p) I II III IV I II

Agropesquer 2,1% 3,5% 2,0% 0,8% 0,6% Indústria i energia 1,2% 1,7% 1,5% 0,9% 0,5% 1,5% 1,4% 1,4% 1,6% 1,4% 1,0% Construcció 2,5% 3,7% 3,7% -0,5% -2,0% 3,9% 4,0% 3,8% 3,0% 0,2% -0,3% Serveis 2,5% 2,8% 3,1% 1,9% 1,2% 3,0% 3,0% 3,2% 3,1% 2,6% 2,2% Total I. Balears 2,4% 2,8% 3,0% 1,5% 0,8% 3,0% 3,0% 3,1% 3,0% 2,2% 1,8%

Creixement del VAB per branques. Variació interanual en %

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i InnovacióPrevisions 2006, agost 2006.E: EstimacióP: previsióa:avanç

Participació prevista de cada branca en el VAB. Branca Any 2009 Agropesquer 1,8% Indústria i energia 6,1% Construcció 10,4% Serveis 81,7% Total Illes Balears 100,0% Font: Eurostat, INE i Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació.

Creixement del PIB/VAB, comparativa amb l’entorn 2005 2006 e 2007 p 2008 p* 2009 p Unió Europea (UE-27) 1,9% 3,1% 2,9% 1,4% 1,8% Regne Unit 1,8% 2,9% 3,1% 1,1% 1,6% Zona euro 1,7% 2,8% 2,6% 1,3% 1,5% Alemanya 0,8% 3,0% 2,5% 1,8% 1,5% Espanya 3,6% 3,9% 3,8% 1,6% 1,0% Balears 2,4% 2,8% 3,0% 1,5% 0,8% Font: Eurostat, Comissió Europea, INE i Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

* Dades revisades

(en punts percentuals) 2005 2006 a 2007 p 2008 p 2009 p …Zona euro 0,7 0,0 0,4 0,2 -0,7 …Espanya -1,2 -1,1 -0,8 -0,1 -0,2

Diferencialde creixement I. Balears amb…

Font: Eurostat, Comissió Europea, INE i Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

Creixement del PIB/VAB, comparativa amb l’entorn

Participació prevista de cada branca en el VAB



EEll ffiinnaannççaammeenntt ddee llaa CCoommuunniittaattAAuuttòònnoommaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss



Introducció normativa

L'actual sistema de finançament autonòmic està consti-tuït sobre la base d'una sèrie de normes bàsiques, queprovenen d’una banda de la legislació estatal de referèn-cia, constituïda pricipalment per la Constitució espanyolai la LOFCA, i de l’altra, de la legislació autonòmica, enquè destaca el nou Estatut d’autonomia de les IllesBalears.

Així, la Constitució espanyola recull, en l’article 156.1,dos dels principis bàsics que han de regir el finançamentde les comunitats autònomes: el principi d'autonomiafinancera i el principi de solidaritat. Concretament esta-bleix que “les comunitats autònomes gaudiran d'autono-mia financera per al desenvolupament i l’execució de lesseves competències conformement als principis de coor-dinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre totsels espanyols”.

Un altre dels principis que regeixen el finançament auto-nòmic és el de suficiència financera, que es troba implí-cit en l'apartat 1 de l'article 158, a través de les assigna-cions establertes en els pressuposts generals de l'Estat ales comunitats autònomes, en funció del volum dels ser-veis i les activitats estatals que hagin assumit amb lafinalitat de garantir un nivell mínim en la prestació delsserveis públics fonamentals en tot el territori espanyol.

D’altra banda, l'article 138.1 torna a fer referència al prin-cipi de solidaritat i al “fet insular”, una circumstància,aquesta darrera, rellevant per a les Illes Balears atès quepodria suposar una font important de recursos, especial-ment si es considera la doble i fins i tot triple insularitat.No obstant això, aquest fet ha estat poc desenvolupatnormativament i, tot i que s’ha plasmat en els mecanis-mes del sistema de finançament autonòmic, han resultatfinancerament insuficients.

Finalment, cal esmentar l'article 157.1, en què es fixenels recursos de què disposen les comunitats autònomes:imposts cedits totalment o parcialment per l'Estat, recà-rrecs sobre imposts estatals i altres participacions en elsingressos de l'Estat; els seus propis imposts, taxes i con-tribucions especials; transferències del Fons deCompensació Interterritorial i altres assignacions a càrrecdels pressuposts generals de l'Estat; rendiments que pro-cedeixen del seu patrimoni i ingressos de dret privat, comtambé el producte de les operacions de crèdit.

A més de la Carta Magna, tant la Llei orgànica 8/1980, definançament de les comunitats autònomes (LOFCA),com la Llei 29/2002, d’1 de juliol, sobre el règim de ces-sió de tributs a la Comunitat Autònoma de les IllesBalears, i la Llei 22/2001, de 27 de desembre, regulado-ra dels fons de compensació interterritorial, desenvolu-pen els tres principis constitucionals d'autonomia finan-cera, de solidaritat i de suficiència de recursos, abansesmentats.

Quant a la legislació autonòmica lligada al finançament,cal fer una referència especial a la Llei orgànica 1/2007,de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia deles Illes Balears. És convenient citar l'article 120, queestableix que el finançament de la Comunitat Autònomade les Illes Balears es fonamenta en diversos principis:autonomia financera; lleialtat institucional; solidaritat,equitat i suficiència financera; el fet diferencial que supo-sa la pluriinsularitat, etc. D’altra banda, s’han de desta-car: el títol VIII sobre finançament i hisenda; la disposicióaddicional quarta (tributs estatals cedits) i la disposicióaddicional cinquena (finançament dels consells insulars,com també el respecte als principis d'autonomia finance-ra, de suficiència financera i de solidaritat). Així mateix,l’article 128 de l’Estatut enumera els recursos de què dis-posa la Comunitat Autònoma per finançar-se, que són:

El sistema de finançament autonòmic1

Rendiment dels tributs propis

Rendiment dels tributs cedits totalment o parcialment per l’Estat

Recàrrec sobre els t ributs estatals

Participació en els ingressos de l’Estat

La resta de transferències rebudes del Govern central

Ingressos procedents de la part icipació en el Fons de Compensació Interterritorial i altres fons

segons els termes establerts en la legislació estatal

Les transferències i assignacions que s’estableixin a càrrec dels pressuposts generals de l’Estat

Ingressos per la percepció dels preus públics

Ingressos procedents del patrimoni i altres del dret privat

Producte de l’emissió de deute i de les operacions de crèdit

Ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències

Recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris

RECURSOS CAIB

Qualsevol altre recurs que pugui obtenir-se en virtut de l’Estat i la Constitució


Model de finançament autonòmic

El model de finançament autonòmic actual, que entrà envigor l’1 de gener de 2002, és el que va aprovar elConsell de Política Fiscal i Financera en la reunió del dia27 de juliol de 2001, per unanimitat de tots els seus mem-bres. Aquest sistema de finançament va ser incorporat al'ordenament jurídic mitjançant la Llei 21/2001, de 27 dedesembre, i suposà un nou model de finançament auto-nòmic per a les comunitats autònomes de règim comú(excloent les comunitats forals de País Basc i Navarra) iles ciutats de Ceuta i Melilla.

El nou model de finançament destaca pel seu caràcterintegrador, ja que incorpora tant el finançament dels ser-veis comuns com el finançament de la gestió dels serveisde sanitat i dels serveis socials de la Seguretat Social.

El model es fonamenta, d’una banda, en l’estimació deles necessitats de finançament que necessiten els comu-nitats autònomes per fer front a les competències quetenen assumides i, de l’altra, en el càlcul dels recursosfinancers de què disposaran per exercir aquestes com-petències. Aquests recursos provenen de:

Taxes afectes als serveis t raspassats

Tributs totalment cedits: impost sobre el patrimoni, impost sobre t ransmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost sobre successions i dona cions, impost especia l sobre

determinats mitjans de transport, impost sobre les vendes minoristes de deter minats

hidrocarburs i tributs sobre el joc

Tarifa autonòmica (33 %) de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)

Rendiment cedit (35 %) de l'impost sobre el valor afegit (IVA)

Rendiment cedit (40 %) dels imposts especials

Rendiment cedit (100 %) de l'impost sobre l'electricitat

FONTS DE FINANÇAMENT

Fons de Suf iciència El Fons de Suficiència és el mecanisme de tancament

del sistema de finançament, atès que cobreix la diferèn-cia entre les necessitats de finançament de cada comu-nitat autònoma i els recursos tributaris. El valor originarid’aquest Fons es calculà amb dades de l'any base delsistema (1999) i resultà positiu per a les comunitats autò-nomes en què les necessitats foren superiors als recur-sos tributaris que els proporcionava el sistema, i negatiuen cas contrari. Aquesta definició del Fons de Suficiènciasuposà que totes les comunitats autònomes de règimcomú tinguessin Fons de Suficiència positiu excepteMadrid i Balears. Durant els set anys d’aplicació d’aquestsistema de finançament, el seu valor s’ha derivat de l’e-volució del valor originari segons els ingressos tributarisde l’Estat o regionals (per al cas de les comunitats autò-nomes amb un fons negatiu) i han mantingut, en tot cas,el caràcter aportador o receptor.

El fet que Balears sigui una comunitat aportadora derecursos i a la vegada tingui un finançament per càpitaper sota de la mitjana ha fet necessari introduir en el nouEstatut d’autonomia de les Illes Balears una sèrie declàusules per garantir a les Illes Balears uns serveis simi-lars a la resta de les comunitats autònomes de règimcomú a través de l’anivellament i la solidaritat:

Article 123

1. El sistema d’ingressos de la Comunitat Autònoma deles Illes Balears garantirà, en els termes prevists en la lleiorgànica que preveu l’article 157.3 de la Constitució, elsrecursos financers que, atenent les necessitats de des-pesa de les Illes Balears i la seva capacitat fiscal, asse-gurin el finançament suficient per a l’exercici de les com-petències pròpies en la prestació del conjunt dels serveispúblics assumits, sense perjudici de respectar la realitza-ció efectiva del principi de solidaritat en tot el territorinacional en els termes de l’article 138 de la Constitució.

2. Els recursos financers de què disposi la ComunitatAutònoma de les Illes Balears poden ajustar-se pe rquèel sistema estatal de finançament disposi de recursossuficients per garantir l’anivellació i la solidaritat amb les

altres comunitats autònomes, amb la finalitat que els ser-veis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essen-cials de l’Estat del benestar prestats pels diferentsgoverns autonòmics puguin assolir nivells similars en elconjunt de l’Estat, sempre que duguin a terme un esforçfiscal també similar. En la mateixa forma i si és proce-dent, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears rebràrecursos dels mecanismes d’anivellació i de solidaritat.Aquests nivells els fixarà l’Estat.

3. En l’exercici de les seves competències financeres, elGovern de les Illes Balears vetllarà per l’equilibri territo-rial a les Illes Balears i per la realització interna del prin-cipi de solidaritat.

D’altra banda, és una novetat la introducció de la varia-ble “població real efectiva” per determinar les nostresnecessitats de finançament:

Article 130

1. El nivell de recursos financers que disposa laComunitat Autònoma de les Illes Balears per finançar elsseus serveis i les seves competències, es basarà en cri-teris de necessitats de despesa i de capacitat fiscal i tin-drà en compte, en tot cas, com a variables bàsiques perdeterminar aquestes necessitats, la població real efecti-va d'acord amb l'article 120.2.c) d'aquest Estatut, i la cir-cumstància del fet insular.

2. L'eventual aplicació de regles de modulació que tin-guin com a finalitat restringir l'abast dels resultats obtin-guts en el càlcul del nivell de necessitats de despesaestablerta en l'apartat anterior, ha de justificar-se demanera objectiva i es duu a terme d'acord amb el quedisposa la llei orgànica a què es refereix l'article 157.3 dela Constitució espanyola.

3. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears participa-rà en el rendiment dels tributs estatals cedits, d'acordamb el que estableixi la llei orgànica a què es refereixl'article 157.3 de la Constitució espanyola.


4. Quan calgui, la Comunitat Autònoma de les IllesBalears rebrà recursos dels mecanismes d'anivellació ide solidaritat. La determinació d'aquests mecanismes esfarà d'acord amb els principis de coordinació i transpa-rència i els seus resultats s'avaluaran quinquennalment.

En matèria més pròpia d’inversions, mereix una atencióespecial la disposició transitòria novena:

1. Mentre les Corts Generals, en aplicació del que preveula disposició addicional sisena, no aprovin la modificacióde la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial deles Illes Balears, i, en tot cas, en un termini no superior aset anys, la inversió de l’Estat s’establirà atenent la inver-sió mitjana per càpita feta a les comunitats autònomes derègim comú, determinada d’acord amb la normativa esta-tal, homogeneïtzant les actuacions inversores realitzadesen aquestes comunitats autònomes per permetre’n lacomparabilitat i tenint presents les circumstàncies deriva-des dels fets diferencials i excepcionals de la comunitatautònoma de les Illes Balears amb incidència en la quan-tificació de la inversió pública.

2. Per fer front a aquest compromís inversor, el Governde la comunitat autònoma de les Illes Balears proposaràal Ministeri d’Economia i Hisenda els convenis oportunsper a l’execució dels programes i les accions estatals

sobre R+D+I, transports, ports, medi ambient, ferroca-rrils, carreteres, obres hidràuliques, protecció del litoral,costes i platges, parcs naturals i infraestructures turísti-ques.

3. La Comissió Mixta d'Economia i Hisenda s'encarrega-rà del seguiment de l'execució dels compromisos ante-riors.

Finançament autonòmic: liquidació definitiva2006

El passat mes de maig, la Conselleria d’Economia,Hisenda i Innovació va presentar les dades de la darreraliquidació del sistema de finançament, corresponent a l'e-xercici 2006. D’aquestes dades es pot extreure que, el2006, el total de recursos derivats del sistema de finan-çament ascendeix a 2.440 milions d'euros, fet que supo-sa un creixement del 13,6 % respecte de l'exercici ante-rior. Aquest creixement se situa 3,7 punts percentuals persota de l’increment dels recursos el 2005. Tot i així, el2006 ha estat el segon període en què els recursos tribu-taris de les Illes Balears han experimentat més creixe-ment des de 2002, l’any en què es començà a aplicar elsistema de finançament vigent.

Recursos Totals* del Sistema de Finançament de les Illes Balears. Exercic is 2002 / 2003 / 2004 / 2005 / 2006

Milers d’euros

ComunitatAutònoma

TotalRecursos

2002

TotalRecursos

2003

TotalRecursos

2004

TotalRecursos

2005

TotalRecursos

2006

Variació2006/2005

Variació2006/2002

I. Balears 1.533.499,9 1.681.022,6 1.832.009,1 2.148.087,6 2.439.785,6 13,6% 59,1%

Font: Ministeri d'Economia i Hisen da; Govern de les Illes Balears, D.G. de Pressuposts i Finançament. *: El total dels recursos del Sistema de Finançament inclou: - Total recursos gest ionats per l'AGE: total recursos subjectes a liquidació 2006 (tarifa autonòmica IRPF, IVA, I IEE, Fons Suficiènc ia iFons de Garantia Sanitària). - Recaptació real Tributs cedits tradicionals. - Recaptació Taxes segons criteri normat iu.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

Mile

rs d

'Eur

os

2002 2003 2004 2005 2006

Recursos Totals del Sistema de Finançament per Balears. Font: Ministeri d'Economia i Hisenda; Govern de les Il les Balears, D.G. de Pressuposts i

Finançament


Les Illes Balears continuen sent la comunitat autònomaon els recursos del sistema de finançament tenen mésgrau de dependència de l’IVA i dels IE, tot i que perdenpes, respecte del període anterior, en favor de l’ITPiAJD,que passa de representar un 23,9 % el 2005, a un 26,3% el 2006. Per la seva banda, l’IVA constitueix, a més, la

font més important de recursos del sistema per a les IllesBalears. El 2006 se situa en un 37,1 % del total, fet quesuposa una continuació de la tendència decreixent queha patit els darrers anys (38,6 % el 2005, 41% en la liqui-dació de 2004, i el 2003, 43 %).

Recursos* del Sistema de Finançament per components. Exercici 2006

Milers d’euros

ComunitatAutònoma IRPF IVA IIEE Fons

Suficiència GarantiaFinanç.

Sanitària

IDMT I IVMH

ImpostPatrimoni

Recaptacióreal tributs

ceditstradicionals

Recaptaciótaxes criteri

normatiu Total

I. Balears 548.194 905.493 275.021 -211.684 14.013 69.486 41.922 779.798 17.543 2.439.786

Font: Ministeri d'Economia i Hisenda. *: El total dels recursos del Sistema de Finançament inclou: - Total recursos gest ionats per l'AGE: total recursos subjectes a liquidació 2006 (tarifa autonòmica IRPF , IVA, IIEE, Fons Suf iciència i F ons de Garantia Sanitària). - Recaptació real Tributs cedits tradicionals. - Recaptació Taxes segons criteri normatiu.

Previsió – Liquidació definitiva Finançament CAIB. Exercici 2006* Milers d’euros

Concepte Valors definitius (1) Previsions

(2) Liquidació definitiva oficial (3) = (1) – (2)

Tarifa Autonòmica (IRPF) 548.194,17 434.293,86 113.900,31

Cessió de la recaptació l íquida de l’IVA 905.492,97 873.877,81 31.615,16

Alcohol i begudes derivades 12.916,6 14.174,86 -1.258,26

Productes Intermitjos 296,19 290,09 6,1

Cervesa 3.811,37 3 .881,43 -70 ,06

Tabacs 111.907,98 127.707,86 -15.799,88

Hidrocarburs 123.493,7 117.847,82 5.645,88

Electricitat 22.595,15 21.171,75 1.423,4

Fons Suficiència -211.684,47 -206.668,98 -5.015,49

Garanties de finançament dels serveis d’assistència sanitària 14.012,96

0,00

14.012,96

Total Finançament mecan ismessubjectes a Liquidació 1.531.036,62 1.386.576,5 144.460,12

Font: Minis teri d'Economia i Hisenda; Govern de les Illes Balears, D.G. de Pressuposts i Finançament. * : Previssions pressupostàries CAIB xifrades al 98% (Dades oficials)

El volum de finançament definitiu de l’exercici 2006 per ala CAIB ha estat superior al pressupostat, per la qualcosa la diferència obtinguda suposa 144.460,12 milersd’euros a favor de la CAIB. Si a aquesta xifra li descomp-tem la bestreta de 65.030,43 milers d’euros, que la CAIBha rebut de manera anticipada gràcies al Reial decret llei12/2005, de 16 de setembre, pel qual s’aproven determi-nades mesures urgents en matèria de finançament sani-tari, el pagament líquid que finalment es deriva de la liqui-dació se situa en 79.429,69 milers d’euros.

En matèria d’IRPF, els recursos definitius totals han pujatfins a 548.194 milers d’euros, 113.900 més que les entre-gues a compte fetes el 2006, és a dir, el valor pressupos-tat per aquesta matèria en els pressuposts de l’any 2006.

Les partides que més han variat en termes nominals enla liquidació de 2006 respecte del pressupost han estatl’IRPF (+113.900,31 milers d’euros), l’IVA (+31.615,16) idel tabac (-15.799,88), mentre que la liquidació dels IE sesituà en -10.052,82 i el fons de suficiència, en -5.015.49.L’IRPF continua sent l’impost en què hi ha hagut més

diferència, i s’ha quasi doblat respecte de 2005. Cal des-tacar que la liquidació de l’IVA ha passat de tenir valorsnegatius els anys anteriors (-9.114,87 el 2004 i -6.001.15el 2005) a ser el segon tribut amb una variació positivamajor.

En la liquidació de 2006 a totes les comunitats autòno-mes, els valors definitius d’IRPF i IVA han estat superiorsals pressupostats, de manera que cap comunitat no hatingut liquidació negativa en aquests dos imposts.

En la liquidació de 2006, la CAIB va tornar a rebre finan-çament del Fons de Garantia de l’Assistència Sanitaria(14.012,96 milers d’euros). En aquest període, les IllesBalears han estat l’única comunitat autònoma que harebut finançament per aquets concepte, ja que ha estatl’única en què els recursos pels serveis sanitaris hancrescut per davall del creixement del PIB nominal a preusde mercat (creixement dels recursos del 62,97 % en elperíode 1999-2006, mentre que el PIB ho ha fet al 65,68%). El Fons de Garantia d’Assistència Sanitària, que vaser creat inicialment per la disposició transitòria segona


de la Llei 21/2001, va ser objecte de pròrroga per laConferència de Presidents del 10 de setembre de 2005.Així, el Fons continua vigent per a la liquidació de 2005 iles liquidacions posteriors amb un límit de 500 milionsd’euros.

Finalment, cal fer una referència al Fons de Suficiència,el valor definitiu del qual en aquesta liquidació s’ha situat,pel que fa a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,

en 211.684,47 milers d’euros que s’han aportar des deles Illes a l’Estat, 5.015,49 milers d’euros més del ques’havia previst en les dades pressupostades. Així, l’apor-tació balear al Fons de Suficiència suposa un 8,7 % delsrecursos finals del sistema per a Balears, una aportaciómolt allunyada de la de l’altra comunitat autònoma contri-buent, Madrid, que destina un 1,2 % dels seus recursos.

Recaptació de tributs a les Illes Balears2Recaptació tributària. Exercicis 2007 / 2006

Milers d’euros

Illes Balears. Recaptació aplicada (1)

Total Estat. Recaptació líquida (2) Designació dels

Ingressos 2007 2006 % Variació 2007 2006 % Variació

I- Imposts directes 2.262.097 2.014.820 12,3% 119.979.00 101.595.500 18,1%

Impost s/La Renda de lesPersones Físiques 1.513.053 1.311.331 15,4% 72.614.266 62.813.059 15,6%

Impost sobre Societats 663.097 630.929 5,1% 44.823.174 37.207.602 20,5%

Impost sobre la renda de noResidents 71.666 63.219 13,4% 2.427.254 1.497.958 62,0%

Impost sobre el patrimoni 6.604 6.472 2,0% 47.170 40.877 15,4%

Resta capítol I 7.677 2.869 167,6% 67.136 36.004 86,5%

II- Imposts indirectes 742.529 689.108 7,8% 78.861.429 76.261.478 3,4%

Impost sobre el valor afegit 654.718 604.463 8,3% 55.850.706 54.651.803 2,2%

Imposts especials 13.978 15.710 -11,0% 19.786.437 18.602.271 6,4%

Imposts s/ primesd’assegurances 72.506 67.634 7,2% 1.491.321 1.387.056 7,5%

Tràfic exterior 1.327 1.270 4,5% 1.720.426 1.595.391 7,8%

Cotitzacions i exacció desucre i isoglucosa 0 0 -- -1.680 7.916 --

Resta Capítol I I 0 31 -100,0% 14.219 17.041 -16,6%

III- Taxes i altres ingressos 19.095 15.618 22,3% 1.835.601 1.522.572 20,6%

Taxa Radioelèctrica 36 62 -41,9% 524.599 351.033 49,4%

Altres taxes 1.065 1.256 -15,2% 621.792 523.024 18,9%

Recàrreg d’apremi i altres 9.267 7.628 21,5% 309.733 291.223 6,4%

Interessos de demora 1.708 1.081 58,0% 169.072 160.088 5,6%

Sancions tributàries 7.019 5.591 25,5% 210.405 197.204 6,7%

Font: Informe anual de recaptació tributària. Any 2007. AEAT.

(1) Recaptació tributària aplicada = Mesura d’ingresos el criteri de registre del qual és el del moment d’aplicació d’aquests ingressos al pressupost. Inclou

ingressos del pressupost corrent i dels tancats.

(2) Recaptació tributària líquida = Recaptació bruta menys devolucions pagades.

La recaptació de tributs per la delegació especial del’AEAT a Balears ha experimentat el 2007 un creixementde l’11’2 % respecte de la recaptació de 2006, per la qualcosa se segueix la tendència decreixent dels darrersanys. Així, aquesta xifra representa un creixement de 2,5punts percentuals menys que el creixement de 2006(13,7 %) i, aquest, alhora inferior a la de 2005 (14,9 %).

Dins els recursos tributaris de Balears, els imposts direc-tes són els que tenen més pes, amb prop d’un 75 % del

total el 2007. Cal destacar que en aquest períodeaquests imposts han patit un fort descens en el creixe-ment, que ha passat d’un 20,3 % el 2006 a un 12,3 %, fetque significa una reducció de 8 punts percentuals. Percontra, els imposts indirectes, que suposen un 24,6 % deltotal, han tingut un comportament millor respecte de l’anyanterior, en què patiren un lleuger descens de l’1,5 %.Pel que fa a les taxes i als altres ingressos, tot i la sevabaixa representativitat sobre el total, és interessantesmentar que han passat de tenir una taxa de variació


negativa del 13,5 % el 2006 a un fort creixement positiude més del 22 % el 2007.

El conjunt de l'Estat, per la seva banda, ha experimentatuna evolució semblant al període anterior, tot i que elcreixement d’aquests dos darrers exercicis ha estat infe-rior al de 2005 (14,1 %). Els imposts directes (prop del 60% del total en aquest cas) han tingut un bon comporta-ment i el seu creixement s’ha situat en 18,1 %, 3,5 punts

percentuals per sobre de l’any anterior. A diferència deles Illes Balears, els imposts indirectes han sofert menyscreixement i han ascendit només a 3,4 % respecte del7,9 % de 2006.

A continuació es presenta una anàlisi de com han evolu-cionat cadascun d'aquests imposts en l’àmbit de la dele-gació de les Illes Balears, com també per al conjunt del'Estat:

Recaptació líquida de l'IRPF (€ corrents). Balears - EstatFont: AEAT.

100

120

140

160

180

200

220

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Taxa

varia

ció

acum

ulad

a.In

dex:

2000

=100

Recaptació IRPFAplicada Balears

Imposts directes (totalcapítol I). Balears

Recaptació IRPFLíquida Total Estat

La recaptació per IRPF a les Illes Balears experimenta el2007 una taxa de creixement interanual del 15,4 %. Tot ique s’ha produït un petit descens d’aquesta taxa respec-te de la de l’any anterior (16,2 %), es continua refermantla recuperació iniciada l’any 2005 (12,9 %) després del'estancament experimentat el 2003 i 2004, dos anys enquè es registrà un augment de la recaptació de l’1,6 % il’1,1 % respectivament.

En el conjunt de l'Estat, la recaptació de l’IRPF mostra el2007 una evolució semblant a la de les Illes Balears, toti que lleugerament superior a les taxes de creixement de

l’any anterior. Així, la taxa se situa en el 15,6 %, enfrontdel 14,8 % de 2006. Aquest fet provoca que el ritme decreixement de la recaptació de l’IRPF de les Illes Balearstorni a estar per sota del ritme del conjunt de l’Estat, tot ique presenta diferències inapreciables, després que el2006 fos superior.

El total del capítol d'imposts directes a les Illes Balearsmostra una desacceleració de la taxa de creixementinteranual per a 2007. Aquesta se situa en el 12,3 %.D’aquesta manera, es romp la tendència a l’alça iniciadael 2004.

Recaptació IRPFAplicada Balears

Imposts directes(total capítol 1).Balears

Recapatació IRPFLíquida Total Estat


Recaptació tributària líquida (€ corrents). Balears. IRPF desglossat per partidesFont: AEAT.

90

110

130

150

170

190

210

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Taxa

varia

ció

acum

ulad

a.In

dex:

2000

=100

Impost s/La renda de lesPersones Físiques (total)

Retencions rendimentsdel treball i act.Professionals

Retencionsd'arrendament

Pagaments fraccionatsd'act. empres. prof. iartístiques

Retencions rendimentsde capital de personesfísiques

Recaptació líquida de l'Impost de Societats (€ corrents). Balears - EstatFont: AEAT.

90

110

130

150

170

190

210

230

250

270

290

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Taxa

varia

ció

acum

ulad

a.In

dex:

2000

=100 Recaptació Impost

Societats AplicadaBalears

Imposts directes (totalcapítol I). Balares

Recaptació ImpostSocietats Líquida TotalEstat

La partida més important de la recaptació de l’IRPF haregistrat el 2007 un descens en els ritmes de creixement.Així, les retencions sobre rendiments del treball i activi-tats professionals, que representen quasi el 80 % de larecaptació per IRPF, han trencat la tendència a l’alça ini-ciada el 2005, per la qual cosa se situa el 2007 en unincrement de recaptació del 9,4 %; 3,7 punts percentualsper sota la taxa de creixement de 2006.

Els pagaments derivats dels rendiments empresarials, lasegona partida en importància en la recaptació de l’IRPF,

tot i que només suposa al voltant del 7,5 %, refermen unalleugera tendència a l’alça iniciada el 2005 amb un crei-xement positiu del 6,6 %.

Els ingressos procedents dels arrendaments i les reten-cions dels rendiments de capital de persones físiques,unes partides menys representatives sobre el total, expe-rimenten el 2007 un fort creixement que en situa lestaxes de variació en un 27,1 % i un 52,7 %, respectiva-ment.

Impost s/La renda de lesPersones Físiques (total)

Retencions rendiments del treball i act. Professionals

Retencions d'arrendament

Pagaments fraccionats d'act.empres. prof. i artístiques

Retencions rendiments decapital de persones físiques

Recaptació Impost SocietatsAplicada Balears

Imposts directes (total capítol I). Balares

Recaptació Impost SocietatsLíquida Total Estat


Els beneficis de les empreses de les Illes Balears, a dife-rència de l’any anterior, han sofert una desacceleraciórespecte de 2007, cosa que implica que la taxa de crei-xement de la recaptació en l’àmbit estatal es torni a situarper sobre de la taxa de les Illes Balears, tal com s’haviaproduït des de 2002 fins a 2005, amb l’excepció del perí-ode anterior, 2006, en què s’havia invertit la situació.

Així, la taxa de creixement interanual de la recaptació del’impost sobre societats del conjunt de l’Estat se situa en

un 20,5 % (6 punts percentuals per sobre de l’any ante-rior) enfront d'un 5,1 % de la delegació balear (25,6 puntspercentuals més que el 2006).

Aquesta reducció en el creixement de l’impost sobresocietats a les Illes Balears ha ajudat perquè el creixe-ment del volum d’imposts directes agregat es desaccele-ri i se situï el 2007 en una taxa de creixement del 12,3 %.

Recaptació líquida Impost sobre no residents (preus corrents). Balears - EstatFont: AEAT.

80

100

120

140

160

180

200

220

240

260

280

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Taxa

varia

ció

acum

ulad

a.In

dex:

2000

=100

Impost sobre NoResidents AplicatBalears

Impost No ResidentsLíquid Total Estat

Imposts directes (totalcapítol I). Balears

Recaptació ImpostsSocietats AplicadaBalears

El 2007, la recaptació a les Illes Balears per l’impostsobre la renda de no-residents (IRNR) ha experimentatun creixement del 13,4 %, 2 punts percentuals menysque l’any anterior, per la qual cosa continua la desacce-leració iniciada el 2006 respecte del creixement del 35,2% que s’assolí el 2005.

La recaptació pel concepte de l'IRNR, format principal-ment pels beneficis i dividends de les empreses no resi-dents, generalment evoluciona de manera similar a l'im-post sobre societats (que grava les empreses residents aBalears). No obstant això, a partir de 2004 els ritmes de

creixement de la recaptació per impost sobre societats ino-residents han seguit evolucions diferents, i, tot i queaquest darrer període tots dos han sofert disminucionsdel ritme de creixement, la desacceleració de l’impostsobre societats ha estat molt més accentuada (més de25 punts percentuals).

Pel que fa a la recaptació per IRNR del conjunt de dele-gacions, cal destacar un increment accentuat de la taxade creixement per a 2007, de manera que se situa en el62 %.

Impost sobre No ResidentsAplicat Balears

Impost No Residents Líquid Total Estat

Imposts directes (total capítol I). Balears

Recaptació Imposts Societats Aplicada Balears


Recaptació líquida Impost sobre el Valor Afegit (€ corrents). Balears - Estat

Font: AEAT.

75

85

95

105

115

125

135

145

155

165

175

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Taxa

varia

ció

acum

ulad

a.In

dex:

2000

=100

IVA Aplicat Balears

Imposts Indirectes(total capítol II)Balears

IVA Líquid Total Estat

La recaptació per IVA a Balears registra el 2007 un crei-xement del 8,3 % després del descens de prop d’un 1 %de l’any anterior. Així, la recaptació d’aquest impost recu-pera les variacions positives registrades els anys ante-riors, que fins i tot arribaren al 26,9 % l’any 2005.

Aquestes dades indiquen que, el 2007, les Illes Balearsregistren una taxa de creixement interanual superior a ladel conjunt de l’Estat (2,2 %), fet que inverteix la situaciódel període anterior i recupera la que es produïa els anysprecedents, concretament de 2003 a 2005.

La recaptació de l’IVA és la partida més important en elcapítol d’imposts indirectes, que per a 2007 suposa propd’un 90 % del total d’aquest capítol. Aquest és el motiuque fa que l’evolució dels imposts indirectes estigui taninfluenciada per la variació de l’IVA i registri a les IllesBalears una taxa de creixement interanual del 7,8 %.

Quant a la resta de partides que integren la recaptaciódels imposts indirectes a les Illes Balears, llevat delsimposts especials que han sofert un descens de l’11 %,tant els imposts sobre primes d’assegurances com sobretràfic exterior mostren el 2007 variacions positives.

IVA Aplicat Balears

Imposts Indirectes (totalcapítol II) Balears

IVA Líquid Total Estat



Conjuntura econòmica de les Illes Balears I trimestre 2007



Indicadors internacionals i de la Unió Europea Indicadores internacionales y de la Unión Europea

PIBX Taxa d’aturTasa de paro

Inflació X

Inflación X

4T2005 4T2006 Ds/dc.2006 Ds/dc.2006

Estats Units USA 3,1 3,4 4,5 ... USA Estados Unidos

Japó NP 2,2 1,7 4,1 ... NP Japón

Unió Europea UE 2,0 3,4 7,6 2,1 UE Unión Europea

Regne Unit UK 2,0 3,0 … 3,0 UK Reino Unido

Zona euro Z€ 1,8 3,3 7,5 1,9 Z€ Zona euro

Alemanya a D 1,7 3,7 7,9 1,4 D Alemania a

França F ... ... 8,5 1,7 F Francia

Italia I 0,5 2,9 … 2,1 I Italia

Espanya E 3,6 4,0 8,5 2,7 E España

Fonts: Banc d’EspanyaX. Taxa interanuala. Taxa d’atur harmonitzada amb la UEb. Taxa de variació del període sobre el mateix període de l'any anterior

Fuentes: Banco de EspañaX. Tasa interanuala. Tasa de paro armonizada con la UE b. Tasa de variación del período sobre el mismo período del año anterior

1. Internacional Internacional

El crecimiento económico mundial de la OCDE se revisa al alza para el 2006 hasta alcanzar el 3,2% interanual. Dicha revisión es el reflejo de la mejor evolución durante el segundo semestre de las economías europeas; la continuidad en las firmes tasas de crecimiento en China e India; y la reducción del precio del petróleo.

La previsión para 2007 se rebaja hasta el 2,5% para 2007, motivado por las debilidades de la economía estadounidense, las subidas del tipo de interés por parte del Banco Central Europeo, y del Banco de Inglaterra; y la incertidumbre sobre la futura evolución de los mercados energéticos.

• Estados Unidos

La economía de los Estados Unidos tiene una estimación de crecimiento del 3,4% para 2006, y una previsión del 2,9% para 2007, según el Fondo Monetario Internacional.

El crecimiento estadounidense cambia de tendencia y se acelera en el cuarto trimestre hasta llegar al 3,4%, después de tres trimestres de desaceleración. El consumo privado se ha reforzado por el incremento de la renta disponible de las familias y los menores precios del petróleo y de la gasolina. Sin embargo, siguen presentes importantes desequilibrios como la inestabilidad del mercado inmobiliario y el déficit comercial.

El sector exterior del cuarto trimestre tiene un saldo positivo. La depreciación del dólar ayuda a incrementar las ventas al exterior, con lo que las exportaciones sobrepasan las importaciones.

El mercado laboral continúa con síntomas de fortaleza. La creación de empleos alcanzó los 1,84 millones, y la tasa de desempleo permanece en el 4,5% en diciembre.

El índice de precios se incrementa un 2,5% interanual en diciembre. La inflación subyacente creció un 2,6% en diciembre.

El creixement econòmic mundial de l’OCDE es revisa a l’alça per al 2006 fins a arribar a el 3,2% interanual. Aquesta revisió és el reflex de la millor evolució durant el segon semestre de les economies europees; la continuïtat en les fermes taxes de creixement a Xina i Índia; i la reducció del preu del petroli.

La previsió per a 2007 es rebaixa fins al 2,5% per a 2007, motivat per les debilitats de l’economia nord-americana, les pujades del tipus d’interès per part del Banc Central Europeu, i del Banc d’Anglaterra; i la incertesa sobre la futura evolució dels mercats energètics.

• Estats Units d’Amèrica

L’economia dels Estats Units té una estimació de creixement del 3,4% per a 2006, i una previsió del 2,9% per a 2007, segons el Fons Monetari Internacional.

El creixement nord-americà barata de tendència i s’accelera en el quart trimestre fins a arribar al 3,4%, després de tres trimestres de desacceleració. El consum privat s’ha reforçat per l’increment de la renda disponible de les famílies i els menors preus del petroli i de la gasolina. No obstant això, segueixen presents importants desequilibris com la inestabilitat del mercat immobiliari i el dèficit comercial.

El sector exterior del quart trimestre té un saldo positiu. La depreciació del dòlar ajuda a incrementar les vendes a l’exterior, amb el que les exportacions sobrepassen les importacions.

El mercat laboral continua amb símptomes de fortalesa. La creació d’ocupacions va arribar els 1,84 milions, i la taxa d’atur roman en el 4,5% al desembre.

L’índex de preus s’incrementa un 2,5% interanual al desembre. La inflació subjacent va créixer un 2,6% al desembre.


• Japó

El creixement econòmic de Japó arriba a el 2,7% en 2006 i es rebaixa fins al 2,1% per a 2007, segons la previsió del FMI.

En l’anàlisi trimestral, la desacceleració està present en els tres darrers trimestres. En el tercer trimestre el creixement és del 1,7%.

El consum es mostra lànguid, a pesar de la bona evolució del mercat laboral. La inversió es recupera gràcies a l’activitat exportadora i a les encara existents favorables condicions de finançament.

El gran dinamisme de la zona asiàtica, les seves relacions comercials amb EUA, i el tipus de canvi del ien respecte del dòlar feble, enforteixen la demanda exterior nipona, el que li permet un saldo exterior important.

Les dades d’ocupació són favorables. La taxa d’atur és del 4,1% al desembre, el que correspon una situació de plena ocupació.

Perdura el perill de deflació. La inflació de novembre va ser del 0,3%, i la subjacent va anar del 0,2%.

• Xina

Les previsions del FMI, per a 2006 i 2007 són del 10,0% per a ambdós anys.

El gran problema de l’economia xinesa és el desequilibri de la seva balança comercial, que manté un elevat superàvit.

Un instrument emprat pel govern per a atraure la inversió estrangera és la reducció de l’impost de societats per als inversors estrangers. Privilegi que s’elimina per a unificar les càrregues fiscals amb les empreses estatals.

La Inflació en 2006 va arribar el 1,5% interanual, tres desenes per sota de la de l’any anterior.

• Divises i petroli

La cotització mitjana del petroli del Brent, Texas i West Intermediate al febrer és de 57,6 dòlars per barril, que en euros són 44,0 euros per barril. Es manté un 12,0% per sota als nivells de l’any anterior.

• Japón

El crecimiento económico de Japón alcanza el 2,7% en 2006 y se rebaja hasta el 2,1% para 2007, según la previsión del FMI.

En el análisis trimestral, la desaceleración está presente en los tres últimos trimestres. En el tercer trimestre el crecimiento es del 1,7%.

El consumo se muestra lánguido, a pesar de la buena evolución del mercado laboral. La inversión se recupera gracias a la actividad exportadora y a las todavía existentes favorables condiciones de financiación.

El gran dinamismo de la zona asiática, sus relaciones comerciales con EEUU, y el tipo de cambio del yen respecto del dólar débil, fortalecen la demanda exterior nipona, lo que le permite un saldo exterior importante.

Los datos de empleo son favorables. La tasa de paro es del 4,1% en diciembre, lo que corresponde una situación de pleno empleo.

Perdura el peligro de deflación. La inflación de noviembre fue del 0,3%, y la subyacente fue del 0,2%.

• China

Las previsiones del FMI, para 2006 y 2007 son del 10,0% para ambos años.

El gran problema de la economía china es el desequilibrio de su balanza comercial, que mantiene un elevado superávit.

Un instrumento empleado por el Gobierno para atraer la inversión extranjera es la reducción del impuesto de sociedades para los inversores extranjeros. Privilegio que se elimina para unificar las cargas fiscales con las empresas nacionales.

La Inflación en 2006 alcanzó el 1,5% interanual, tres décimas por debajo de la del año anterior.

• Divisas y petróleo

La cotización media del petróleo del Brent, Texas y West Intermediate en febrero es de 57,6 dólares por barril, que en euros son 44,0 euros por barril. Se mantiene un 12,0% por debajo a los niveles del año anterior.

Previsions per l’any 2007 Previsiones para el año 2007

PIBTaxa d’atur

Tasa de paro Inflació

Inflación

2007 2007 2007

Estats Units US 2,9 4,9 2,9 US Estados Unidos

Japó JP 2,1 4,0 0,7 JP Japón

Unió Europea UE25 2,4 ... 2,4 UE25 Unión Europea

Zona euro Z€ 2,1 7,9 2,4 Z€ Zona euro

Fonts: Comissió Europea, i FMI1 Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Xipre i Malta.

Fuentes: Comisión Europea, y FMI1 Estonia, Letonia, Lituania, Polonia, República Checa, Eslovaquia, Eslovenia, Hungría, Chipre y Malta


El consumo energético, uno de los factores importantes que favorecían el alza del precio, se ha visto reducida por las altas temperaturas durante las estaciones de más frío en el hemisferio norte, lo que ha llevado también a incrementar las reservas de crudo. Aún así siguen presentes otras tensiones en el mercado petrolífero, como son las dificultades perennes de la cadena de suministro, y la inestabilidad política en Oriente Próximo.

Sin embargo, después de estos meses de contención de precios energéticos, se experimenta en marzo subidas hasta alcanzar los 64,6 dólares por barril de Brent, a consecuencia de la situación bélica de Irán, la política de recortes de la Organización de Países Exportadores de Petróleo (OPEP), y la caída de reservas de gasolina y gasóleo en EEUU.

El consum energètic, un dels factors importants que afavorien l’alça del preu, s’ha vist minvat per les altes temperatures durant les estacions de més fred en l’hemisferi nord, el que ha dut també a incrementar les reserves de cru. Encara així continuen presents altres tensions en el mercat petrolífer, com són les dificultats perennes de la cadena de subministrament, i la inestabilitat política a l’Orient Pròxim.

No obstant això, després d’aquests mesos de contenció de preus energètics, s’experimenta al març pujades fins a arribar a els 64,6 dòlars per barril de Brent, a conseqüència de la situació bèl·lica de l’Iran, la política de retallades de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), i la caiguda de reserves de benzina i gasoli a EUA.

Precio del crudo (petróleo) por barril en dólares y euros, media simple de los precios de: Dated Brent, West Texas Intermediate, y Dubai FatehFuente: Banco de España, FMI y elaboración propia

Preu del cru (petroli) per barril en dòlars i euros, mitjana simple dels preus de: Dated Brent, West Texas Intermediate, i Dubai Fateh Font: Banc d’Espanya, FMI i elaboració pròpia

La paritat dòlar/euro arriba al desembre als 1,32 dòlars, xifra a la qual no s’arribava a des de fa més de 20 mesos. En 2007, el dòlar s’ha apreciat lleugerament respecte a l’euro arribant als 1,31 dòlars/euros al febrer.

El dòlar enfront de l’euro continua sent feble, amb un tipus de canvi del 1,30 dòlars/euros al gener, dos desenes menys que al desembre. L’afebliment del dòlar i el dèficit públic poden dur a l’aplicació de polítiques de davallada de tipus d’interès en Estats Units, que al març situa en el 5,25%.

La lliura es perpetua en tipus de canvi respecte a l’euro gairebé estables, i concretament devers les 0,68 lliures/euros.

La paridad dólar/euro llega en diciembre a los 1,32 dólares, cifra a la que no se alcanzaba desde hace más de 20 meses. En 2007, el dólar se ha apreciado ligeramente respecto al euro llegando a los 1,31 dólares/euros en febrero.

El dólar frente al euro continúa siendo débil, con un tipo de cambio del 1,30 dólares/euros en enero, dos décimas menos que en diciembre. El debilitamiento del dólar y el déficit público pueden llevar a la aplicación de políticas de bajada de tipos de interés en Estados Unidos, que en marzo sitúa en el 5,25%.

La libra se perpetúa en tipos de cambio respecto al euro prácticamente estables, y concretamente en torno al 0,68 libras/euros.

27,0 €28,7 €28,0 €

25,6 €26,0 €27,4 €

28,8 €28,1 €

24,8 €

29,0 €30,5 €

28,1 €

23,5 €22,5 €23,9 €25,1 €

26,6 €24,0 €24,8 €24,4 €24,9 €24,8 €

27,5 €28,1 €29,3 €30,9 €

34,6 €34,1 €

37,5 €

32,5 €

29,2 €

32,7 €34,2 €

38,6 €39,1 €37,7 €

44,3 €46,8 €

50,3 €50,3 €48,4 €

46,6 €47,6 €

51,5 €50,0 €50,7 €

55,4 €53,7 €54,0 €57,2 €56,1 €

48,7 €46,0 €45,1 €46,2 €

41,1 €44,0 €

48,1 €

24,9 €

31,3 €

23,0 €

27,4 €

21,7 €

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

55,0

60,0

gn/en 2002

mç/mzmg/my

jl

st/spnv

gn/en 2003

mç/mzmg/my

jl

st/spnv

gn/en 2004

mç/mzmg/my

jl

st/spnv

gn/en 2005

mç/mzmg/my

jl

st/spnv

gn/en 2006

mç/mzmg/my

jl

st/spnv

gn/en 2007

mç/mz

Preu en € / Precio en €


2. Unió Europea Unión Europea

• Regne Unit

En 2006 el creixement trimestral del Producte Interior Brut mostra una evolució ascendent clara. Així en el quart trimestre s'incrementa fins al 3,0%, enfront del 2,0% del creixement registrat en el mateix període de l'any anterior. La previsió per a 2007 és que es mantingui en una taxa mitja de 2,7%, segons el FMI.

La taxa de desocupació arriba al 5,4% al novembre, quatre desenes més que el mateix mes de l'any anterior.

La inflació arriba a la seva màxima anual al desembre, arribant a el 3,0%.

• Zona euro

El creixement econòmic de la Zona euro arriba al 2,6% en 2006, i la previsió per a 2007 és del 2,1%, segons Eurostat i la Comissió Europea.

En el quart trimestre l'activitat econòmica s'accelera fins al 3,3%. La demanda interna és la que hi impulsa l'economia, tant pel consum com per la inversió.

El sector exterior manté el seu to expansiu. Les exportacions van créixer dos punts percentuals per damunt de les importacions( 9,9% i 7,2% respectivament al quart trimestre).

L'ocupació va augmentar un 1,4% en 2006, el que va suposar una creació de 2 milions d'ocupacions. Aquest repunt de treball va permetre rebaixar la taxa de desocupació fins al 7,5%, en el quart trimestre, el nivell mínim de la darrera dècada.

En 2006, l'índex de preus al consum manté la variació de l'any anterior (2,2%). La dada de desembre va arribar el 1,9%. El 2007, s'espera que minvin fins al 1,8% com a

• Reino Unido

En 2006 el crecimiento trimestral del Producto Interior Bruto muestra una clara evolución ascendente. Así en el cuarto trimestre se incrementa hasta el 3,0%, frente al 2,0% del crecimiento registrado en el mismo periodo del año anterior. La previsión para 2007 es que se mantenga en una tasa media de 2,7%, según el FMI.

La tasa de paro alcanza el 5,4% en noviembre, cuatro décimas más que el mismo mes del año anterior.

La inflación llega a su máximo anual en diciembre, alcanzando el 3,0%.

• Zona euro

El crecimiento económico de la Zona euro alcanza el 2,6% en 2006, y la previsión para 2007 es del 2,1%, según Eurostat y la Comisión Europea.

En el cuarto trimestre la actividad económica se acelera hasta el 3,3%. La demanda interna es la que impulsa la economía, tanto por el consumo como por la inversión.

El sector exterior mantiene su tono expansivo. Las exportaciones crecieron dos puntos porcentuales por encima de las importaciones( 9,9% y 7,2% respectivamente en el cuarto trimestre).

El empleo aumentó un 1,4% en 2006, lo que supuso una creación de 2 millones de empleos. Este repunte de trabajo permitió rebajar la tasa de paro hasta el 7,5%, en el cuarto trimestre, el nivel mínimo de la última década.

En 2006, el Índice de precios al consumo mantiene la variación del año anterior (2,2%). El dato de diciembre alcanzó el 1,9%. En 2007, se espera que disminuyan hasta el 1,8% como consecuencia de los menores precios del

Divisas – tipo de cambio medio mensual por ecu/euroEscala invertida. Valores fijados para enero de cada año y el último mes de la serie.Fuente: Banco de España

Divises - tipus de canvi mitjà mensual per ecu/euroEscala invertida. Valors mostrats per al gener de cada any i el darrer mes de la sèrie.Font: Banc d’Espanya

1,18

1,271,301,21

1,31

1,26

1,06

0,880,94

1,011,16

1,09

1,22

1,241,30

0,660,690,70

0,690,66

0,62

0,63

0,62

0,70

0,670,73

0,790,8

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

1,10

1,20

1,30

1,40

gn/en.95mg/myst/spgn/en.96mg/myst/spgn/en.97mg/my.97st/spgn/en.98mg/myst/spgn/en.99mg/myst/spgn/en.00mg/myst/spgn/en.01mg/myst/spgn/en.02mg/my.02st/spgn/en.03mg/myst/spgn/en.04mg/myst/spgn/en.05mg/myst/spgn/en.06mg/myst/spgn/en.07

$/€

£/€


conseqüència dels menors preus del petroli i d'uns efectes de la pujada de l'IVA alemany més moderats del previst.

• Alemanya

Es percep la reactivació de l'economia alemanya en 2006, justificada principalment en el major dinamisme de la demanda interna –recuperació del consum privat i de la inversió en construcció–. Així, el creixement econòmic de 2006, que s'estima en un 2,0% (segons el FMI), i la previsió del 1,3% per a 2007 (1,3%), segurament es revisin a l'alça a l'abril.

En el quart trimestre l'economia alemana arriba a la taxa del 3,7%, enfront del 2,5% del trimestre anterior. El consum privat s'ha vist afavorit a final d'any per l'avanç de les compres davant l’augment de l'IVA al gener.

En el sector exterior la conjuntura també és favorable. L'increment de les exportacions va venir acompanyat d'una lleugera reducció de les importacions.

La taxa de desocupació de desembre és del 7,9%. S'aprova el retard progressivament de l'edat de jubilació fins als 67 anys, amb la qual es pretén combatre el canvi demogràfic i el seu efecte sobre el fons de pensions i la Seguretat Social.

La disminució de la inflació juntament amb la de la taxa de desocupació, han augmentat la confiança dels consumidors.

• França

La previsió de creixement de 2006 és del 2,4% i del 2,3% per a 2007, segons les previsions de tardor del FMI.

L'economia francesa aconsegueix reprendre el seu creixement fins al 2,2% en el quart trimestre de 2006, després de la desacceleració del tercer trimestre. El consum intern es reforça, bàsicament per la millora del mercat laboral, i pels efectes positius de la millora de la inflació.

En l'anàlisi d'oferta, s’ha de destacar que l'activitat industrial no evoluciona favorablement. Això es deu principalment a la menor producció automobilística.

L'índex de preus al consum es desaccelera i arriba a el 1,7% al desembre.

La taxa de desocupació experimenta una progressiva desacceleració durant el 2006, fins a registrar al desembre el 8,5% de la població activa.

• Itàlia

La previsió de creixement de l'economia italiana és de l’1,5% per al 2006 i es redueix fins al 1,3% per a 2007, segons el FMI.

L'economia italiana incrementa el seu creixement fins al 2,9% en el quart trimestre, més d'un punt per sobre del trimestre anterior.

La producció industrial experimenta creixements més modests, malgrat que les exportacions evolucionin favorablement.

L'índex de preus al consum es manté proper al 2,0% en el darrer trimestre de 2006 .

petróleo y de unos efectos de la subida del IVA Alemán más moderados de lo previsto.

• Alemania

Se percibe la reactivación de la economía alemana en 2006, justificada principalmente en el mayor dinamismo de la demanda interna –recuperación del consumo privado y de la inversión en construcción–. Así, el crecimiento económico de 2006, que se estima en un 2,0% (según el FMI), y la previsión del 1,3% para 2007 (1,3%), seguramente se revisen al alza en abril.

En el cuarto trimestre la economía alemana alcanza la tasa del 3,7%, frente al 2,5% del trimestre anterior. El consumo privado se ha visto favorecido a finales de año por el avance de las compras ante el incremento del IVA en enero.

En el sector exterior la coyuntura también es favorable. El incremento de las exportaciones vino acompañado de una ligera reducción de las importaciones.

La tasa de paro de diciembre es del 7,9%. Se aprueba el retraso paulatino de la edad de jubilación hasta los 67 años, con la que se pretende combatir el cambio demográfico y su efecto sobre el fondo de pensiones y la Seguridad Social.

La disminución de la inflación junto con la de la tasa de paro, han aumentado la confianza de los consumidores.

• Francia

La previsión de crecimiento de 2006 es del 2,4% y del 2,3% para 2007, según las previsiones de otoño del FMI.

La economía francesa consigue reanudar su crecimiento hasta el 2,2% en el cuarto trimestre de 2006, después de la desaceleración del tercer trimestre. El consumo interno se refuerza, básicamente por la mejora del mercado laboral, y por los efectos positivos de la mejora de la inflación.

En el análisis de oferta, cabe destacar que la actividad industrial no evoluciona favorablemente. Esto se debe principalmente a la menor producción automovilística.

El índice de precios al consumo se desacelera y alcanza el 1,7% en diciembre.

La tasa de paro experimenta una progresiva desaceleración durante el 2006, hasta registrar en diciembre el 8,5% de la población activa.

• Italia

La previsión de crecimiento de la economía italiana ess del1,5% para 2006 y se reduce hasta el 1,3% para 2007, según el FMI.

La economía italiana incrementa su crecimiento hasta el 2,9% en el cuarto trimestre, más de un punto por encima del trimestre anterior.

La producción industrial experimenta crecimientos más modestos, a pesar de que las exportaciones evolucionen favorablemente.

El índice de precios al consumo se mantiene cercano al 2,0% en el último trimestre de 2006.


El PIB espanyol va créixer en 2006 un 3,9%, quatre desenes més que en 2005. El diferencial de creixement amb la Zona Euro segueix sent positiu, si bé es redueix mig punt en convergir.

La demanda estatal mostra una lleugera contenció, presentant desacceleracions en el consum final i en la formació bruta de capital fix. Contràriament, la demanda externa millora en el 2006, reduint la seva aportació negativa al creixement del PIB fins a –1,0 punt .

Per a 2007, la previsió de creixement del Ministeri d'Economia i Hisenda es redueix al 3,4%. La millora en la demanda externa no compensen les de desacceleració en la demanda nacional.

En el darrer trimestre de 2006 es desaccelera el sector de la indústria i energia (3,5% enfront del 4,0% del trimestre precedent). L'activitat energètica es contrau, a raó de les majors temperatures durant els mesos d'hivern. No obstant això, la indústria mostra continuïtat en el creixement; l'Índex de Producció Industrial eleva el seu creixement terme mitjà al 3,8% en el trimestre, i la demanda d'inversió en béns d'equip s'accelera fins al 11,4%. En el conjunt de l'any, el sector experimenta un creixement del 3,3% enfront del 0,3% en 2005 .

El sector de la construcció repeteix com el sector de major creixement en 2006, encara que en el quart trimestre es desaccelera vuit desenes respecte al trimestre anterior (5,0% front 5,8% del tercer trimestre). La inversió en construcció es desaccelera mig punt en el trimestre. El preu de l'habitatge lliure desaccelera el seu creixement, arribant a un 9,1% en el quart trimestre de 2006, quan el mateix període de l'any anterior va anar del 12,2%.

El PIB español creció en 2006 un 3,9%, cuatro décimas más que en 2005. El diferencial de crecimiento con la Zona Euro sigue siendo positivo, si bien se reduce medio punto al converger.

La demanda nacional muestra una ligera contención, presentando desaceleraciones en el consumo final y en la formación bruta de capital fijo. Contrariamente, la demanda externa mejora en el 2006, reduciendo su aportación negativa al crecimiento del PIB hasta –1,0 punto .

Para 2007, la previsión de crecimiento del Ministerio de Economía y Hacienda se reduce al 3,4%. La mejora en la demanda externa no compensan las de desaceleración en la demanda nacional.

En el último trimestre de 2006 se desacelera el sector de la industria y energía (3,5% frente al 4,0% del trimestre precedente). La actividad energética se contrae, a razón de las mayores temperaturas durante los meses de invierno. Sin embargo, la industria muestra continuidad en el crecimiento; el Índice de Producción Industrial eleva su crecimiento promedio al 3,8% en el trimestre, y la demanda de inversión en bienes de equipo se acelera hasta el 11,4%. En el conjunto del año, el sector experimenta un crecimiento del 3,3% frente al 0,3% en 2005.

El sector de la construcción repite cómo el sector de mayor crecimiento en 2006, aunque en el cuarto trimestre se desacelera ocho décimas respecto al trimestre anterior (5,0% frente 5,8% del tercer trimestre). La inversión en construcción se desacelera medio punto en el trimestre. El precio de la vivienda libre desacelera su crecimiento, alcanzando un 9,1% en el cuarto trimestre de 2006, cuando el mismo periodo del año anterior fue del 12,2%.

Previsions macroeconòmiquesDades corregides d’efectes estacionals i de

calendari. Taxes de variació interanuals (en %)

Previsiones macroeconómicasDatos corregidos de efectos estacionales y

calendario. Tasas de variación interanuales (en %)2007

Despesa en consum final 3,6 Gasto en consumo final

Consum final de les llars1 3,4 Consumo final de hogares1

Consum final de les AP 4,0 Consumo final de AA.PP.

Formació bruta del capital fix 5,4 Formación bruta de capital fijo

Béns d’equipament 6,3 Bienes de equipo

Construcció 4,8 Construcción

Demanda nacional 4,1 Demanda interna

Exportació de béns i serveis 6,1 Exportación bienes y servicios

Importació de béns i serveis 7,9 Importación de bienes y servicios

PIB a preus de mercat 3,4 PIB a precios de mercado

Ocupació 2 2,6 Empleo 2

Productivitat per ocupat 0,8 Productividad por ocupado

AP. Administració Pública1. Inclou les ISFLSL2. Llocs de feina equivalents a temps completFont: Ministeri d’Economia i Hisenda, desembre 2006. Escenari macroeconòmic 2006-2007

AA.PP: Administraciones Públicas1. Incluye a las ISFLSH2. Puestos de trabajo equivalentes a tiempo completoFuente: Ministerio de Economía y Hacienda, diciembre 2006. Escenario macroeconómico 2006-2007.

3 Espanya España


El sector serveis tanca l'any 2006 amb una taxa del 3,5% en el quart trimestre, dos desenes per sobre de l'anterior. La xifra de negocis dels serveis de mercat que al desembre registra un increment del 3,8% respecte al mateix mes de l'any anterior, destacant l'augment els serveis prestats a les empreses (8,8%) i les activitats turístiques (8,0%). Els serveis de no comprat avancen també de manera considerable. No obstant això, en el conjunt de l'any el sector dels serveis s'ha desaccelerat respecte a l'any anterior (3,6% front el 4,4% de 2005).

En el mercat de treball la majoria dels indicadors reflecteixen una evolució positiva. La població activa augmenta un 3,1% en el quart trimestre. El nombre d'afiliats al desembre de 2006 arriba als 18,8 milions de persones, un increment del 3,4% interanual. L'increment en l'ocupació amidada en llocs de treball equivalents a temps complet s'estabilitza en el 3,0% en el quart trimestre, el que representa la creació de 546 mil ocupacions nets en un any. L'anàlisi per sectors reflecteix que la construcció i els serveis són els sectors on l'ocupació creix més intensament (7,9% i 3,3% respectivament), la indústria es manté estable (0,5%), i les branques agrària i pesquera es contreuen un -5,7%. La taxa de deocupació Enquesta de Població Activa és del 8,3% en el quart trimestre, quatre desenes menys que en el del mateix període de l'any anterior.

La productivitat del factor treball també ascendeix en 2006 (0,8%), el doble que en l'exercici anterior. Aquesta millora en la productivitat se sustenta en gran part pel repunt de la inversió en béns d'equip i la seva repercussió sobre el teixit productiu.

La variació de preus descendeix tres desenes al gener i es queda en el 2,4%, enfront del 4,2% del mateix mes de 2006 . L'abaratiment del petroli en els darrers mesos de 2006, va provocar una contenció en l'índex de preus, el que va demostrar que els anteriors increments en els preus energètics no s'havien traslladat als preus de la resta de productes.

Les partides de l'IPC que reflecteixen un major creixement són les de begudes alcohòliques i tabac (8,9%), principalment a conseqüència de l'increment de l'impost sobre el tabac; l'ensenyament (4,6%) i els hotels, cafès i restaurants (4,6%). En l'altre extrem, el vestit i calçat va ser el grup que va registrar el major descens (-11,7%), per l'efecte de les rebaixes de gener que han estat més forts al no arribar el fred fins a desembre.

El sector servicios cierra el año 2006 con una tasa del 3,5% en el cuarto trimestre, dos décimas por encima del anterior. La cifra de negocios de los servicios de mercado que en diciembre registra un incremento del 3,8% respecto al mismo mes del año anterior, destacando el aumento los servicios prestados a las empresas (8,8%) y las actividades turísticas (8,0%). Los servicios de no mercado avanzan también de forma considerable. Sin embargo, en el conjunto del año el sector de los servicios se ha desacelerado respecto al año anterior (3,6% frente el 4,4% de 2005).

En el mercado de trabajo la mayoría de los indicadores reflejan una evolución positiva. La población activa aumenta un 3,1% en el cuarto trimestre. El número de afiliados en diciembre de 2006 llega a los 18,8 millones de personas, un incremento del 3,4% interanual. El incremento en el empleo medido en puestos de trabajo equivalentes a tiempo completo se estabiliza en el 3,0% en el cuarto trimestre, lo que representa la creación de 546 mil empleos netos en un año. El análisis por sectores refleja que la construcción y los servicios son los sectores dónde el empleo crece más intensamente (7,9% y 3,3% respectivamente), la industria se mantiene estable (0,5%), y las ramas agraria y pesquera se contraen un -5,7%. La tasa de paro Encuesta de Población Activa es del 8,3% en el cuarto trimestre, cuatro décimas menos que en el del mismo periodo del año anterior.

La productividad del factor trabajo también asciende en 2006 (0,8%), el doble que en el ejercicio anterior. Esta mejora en la productividad se sustenta en gran parte por el repunte de la inversión en bienes de equipo y su repercusión sobre el tejido productivo.

La variación de precios desciende tres décimas en enero y se queda en el 2,4%, frente al 4,2% del mismo mes de 2006. El abaratamiento del petróleo en los últimos meses de 2006, provocó una contención en el índice de precios, lo que demostró que los anteriores incrementos en los precios energéticos no se habían trasladado a los precios del resto de productos.

Las partidas del IPC que reflejan un mayor crecimiento son las de bebidas alcohólicas y tabaco (8,9%), principalmente a consecuencia del incremento del impuesto sobre el tabaco; la enseñanza (4,6%) y los hoteles, cafés y restaurantes (4,6%). En el otro extremo, el vestido y calzado fue el grupo que registró el mayor descenso (-11,7%), por el efecto de las rebajas de enero que han sido más fuertes al no llegar el frío hasta diciembre.

Evolució de l’economia espanyolaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari.

Taxes de variació interanual, Volum encadenat referencia 2000 (en %)

Evolución de la economía españolaDatos corregidos de efectos estacionales y calendario.

Tasas de variación interanual, volumen encadenado referencia 2000 (en %)

Trimestral

2005 2006

I II III IV I II III IV

Agrari i pesquer -14,1 -10,6 -9,2 -6,2 -3,2 0,1 -0,5 4,3 Agrario y pesquero

Industria i energia 0,6 0,2 0,1 1,2 2,1 2,9 4,0 3,5 Industria y energía

Construcció 5,3 5,4 5,7 5,3 5,3 5,0 5,8 5,0 Construcción

Serveis 4,5 4,7 4,3 4,1 3,9 3,5 3,3 3,5 Servicios

PIB a preus de mercat 3,4 3,5 3,6 3,6 3,7 3,8 3,8 4,0 PIB a precios de mercado

Font: INE Fuente: INE


L'economia balear creix un 3,0% en el quart trimestre de 2006, la màxima des de 2001, i sis desenes superior a la del mateix període de l'any anterior. Es redueix progressivament el diferencial amb el del conjunt nacional, i quedà en el 2006 un punt percentual per davall.

L'avanç per al conjunt de 2006 s'eleva fins al 2,8%, una desena per damunt a les previsions d'agost. La fermesa de l'economia espanyola i la reactivació europea han afavorit l'acceleració de les Balears.

• Anàlisi per sectors

En el sector agropesquer el creixement és de 3,4% en 2006. Les condicions climatològiques i la millor temporada turística han estat clau per a la major activitat del sector. No obstant això, a causa de la meteorologia adversa, es preveu que en 2007 l'evolució sigui menys positiva.

El sector de la indústria i energia disminueix dues desenes el seu creixement respecte a l'anterior trimestre, i anota un 1,6% interanual. Les condicions climatològiques han provocat en aquest cas un menor consum d'electricitat i gas. De la mateixa manera, la indústria modera la seva activitat i les exportacions es mantenen estables.

Evolució i perspectives de l’economia balearTaxes de variació del PIB a preus constants (en %)

Evolución y perspectivas de la economía balearTasas de variación del PIB a precios constantes (en %)

Anual Trimestral

2003 2004 2005 2006 2004 20005 2006

(e) (a) (p) I II III IV I II III IV I II III IVZona € 0,8 1,8 1,4 2,4 2,0 2,4 1,8 1,8 0,8 2,0 1,5 1,3 2,8 2,0 2,4 3,2 Zona €

Espanya 3,0 3,2 3,5 3,8 3,2 3,2 3,3 3,4 3,4 3,5 3,6 3,6 3,7 3,8 3,8 4,0 España

Balears 0,6 1,5 2,4 2,8 1,1 1,5 1,8 2,1 2,2 2,4 2,5 2,4 2,5 2,7 2,9 3,0 Baleares

Mallorca 0,6 1,7 2,6 3,0 1,1 1,5 1,8 2,2 2,3 2,6 2,8 2,7 2,7 2,9 3,1 3,2 Mallorca

Menorca 1,1 1,8 1,8 1,5 1,4 1,6 1,9 2,2 2,2 2,1 1,7 1,3 1,3 1,4 1,6 1,6 Menorca

Pitiüses 0,4 1,1 1,2 2,0 0,5 1,1 1,4 1,5 1,3 1,2 1,1 1,0 1,4 1,9 2,2 2,3 Pitiusas

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; INE; Banc d’Espanyaa: avanç e: estimació p: previsió

Fuente: Consejería de Economía, Hacienda e Innovación; INE; Banco de Españaa: avance e: estimación p: previsión

La economía balear crece un 3,0% en el cuarto trimestre de 2006, la máxima desde 2001, y seis décimas superior a la del mismo período del año anterior. Se reduce progresivamente el diferencial con el del conjunto nacional, quedándose en el 2006 un punto porcentual por debajo.

El avance para el conjunto de 2006 se eleva hasta el 2,8%, una décima por encima a las previsiones de agosto. El firmeza de la economía española y la reactivación europea han favorecido la aceleración de Baleares.

• Análisis por sectores

En el sector agropesquero el crecimiento es de 3,4% en 2006. Las condiciones climatológicas y la mejor temporada turística han sido clave para la mayor actividad del sector. Sin embargo, debido a la adversa meteorología, se prevé que en 2007 la evolución sea menos positiva.

El sector de la industria y energía disminuye dos décimas su crecimiento respecto al anterior trimestre, y anota un 1,6% interanual. Las condiciones climatológicas han provocado en este caso un menor consumo de electricidad y gas. Del mismo modo, la industria modera su actividad y las exportaciones se mantienen estables.

4. Illes Balears Islas Baleares

La inflació subjacent es redueix dues desenes al gener respecte al mateix mes de l'any anterior (2,7% i 2,9% respectivament). És destacable el fet que en aquest mes la inflació subjacent superi a l'índex general en tres desenes, el que mostra una tendència a la baixa en l'IPC a curt termini. Els aliments sense elaboració es redueixen fins al 3,5%, enfront del 5,3% de gener de 2006; i els productes energètics disminueixen fins al –1,3%, enfront de l'increment del 14,8% registrat un any abans.

L'Índex de Preus al Consum publicat al gener de 2007 introdueix canvis en la seva metodologia. Aquests es refereixen al canvi de base (ara l'índex té base 2006=100); a l'increment de mostra, i a l'actualització dels productes de la cistella de la compra com reflex del canvi en els hàbits de consum.

La inflación subyacente se reduce dos décimas en enero respecto al mismo mes del año anterior (2,7% y 2,9% respectivamente). Es destacable el hecho de que en este mes la inflación subyacente supere al índice general en tres décimas, lo que muestra una tendencia a la baja en el IPC a corto plazo. Los alimentos sin elaboración se reducen hasta el 3,5%, frente al 5,3% de enero de 2006; y los productos energéticos disminuyen hasta el –1,3%, frente al incremento del 14,8% registrado un año antes.

El Índice de Precios al Consumo publicado en enero de 2007 introduce cambios en su metodología. Éstos se refieren al cambio de base (ahora el índice tiene base 2006=100); al incremento de muestra, y a la actualización de los productos de la cesta de la compra cómo reflejo del cambio en los hábitos de consumo.


El sector de la construcció es manté en el 3,9%, enfront del 2,9% del mateix període de l'any anterior. L'activitat del sector continua creixent, si bé és cert que es manifesten símptomes de desacceleració lleugers. Per això, per a 2007 es preveu una menor activitat del sector.

En el quart trimestre el creixement del sector serveis s'estabilitza en el 2,9%. La temporada turística ha estat el 2006 millor que no la del 2005 i, a això, s’hi ha unit la millora en la majoria de les activitats de serveis no turístics (transport financers, empresarials, sanitat,...). El sector serveis és el de major pes en l'estructura econòmica de les Balears (81,3%), conseqüentment la seva evolució és la qual marca el creixement econòmic.

• Anàlisi per Illes

Mallorca perllonga l'acceleració del seu creixement, arribant a el 3,2% en el quart trimestre, mig punt per sobre del registrat en el mateix trimestre de 2005. La millora de les dades turístiques de fi de temporada, i l'encara existent dinamisme de la construcció, duen a la illa a la seva màxima de creixement dels darrers cinc anys.

A Menorca l'economia manté un creixement, del 1,6%. Les pernoctaciones en establiments hotelers s'incrementen tan sols un 0,6%, i l'afluència de turistes procedents del Regne Unit és menor, encara que es compensa amb el turisme nacional. La indústria, ha vist reduïdes les exportacions de calçat; i el mercat laboral ha estat poc dinàmic.

Les Pitiüses es recuperen. El seu creixement del quart trimestre ascendeix fins al 2,3%, quan un any enrere era del 1,0%. Així la mitjana anual se situa en el 2,0%. Aquesta reactivació econòmica de les illes és deguda a la recuperació del turisme i al dinamisme del sector de la construcció, com bé reflecteixen els increments en el nombre de passatgers arribats a la illa (en el conjunt del 2006 un 7,7%), com el nombre d'afiliats a la seguretat social (6,7%).

El sector de la construcción se mantiene en el 3,9%, frente al 2,9% del mismo periodo del año anterior. La actividad del sector sigue creciendo, si bien es cierto que se manifiestan ligeros síntomas de desaceleración. Por ello, para 2007 se prevé una menor actividad del sector.

En el cuarto trimestre el crecimiento del sector servicios se estabiliza en el 2,9%. La temporada turística ha sido en 2006 mejor que la de 2005, y a ello se le ha unido la mejora en la mayoría de las actividades de servicios no turísticos (transporte, financieros, empresariales, sanidad,...). El sector servicios es el de mayor peso en la estructura económica de Baleares (81,3%), consecuentemente su evolución es la que marca el crecimiento económico.

• Análisis por islas

Mallorca prolonga la aceleración de su crecimiento, alcanzando el 3,2% en el cuarto trimestre, medio punto por encima del registrado en el mismo trimestre de 2005. La mejora de los datos turísticos de fin de temporada, y el aún existente dinamismo de la construcción, llevan a la isla a su máximo de crecimiento de los últimos cinco años.

En Menorca la economía mantiene un crecimiento, del 1,6%. Las pernoctaciones en establecimientos hoteleros se incrementan tan sólo un 0,6%, y la afluencia de turistas procedentes del Reino Unido es menor ,aunque se compensa con el turismo nacional. La industria, ha visto reducidas las exportaciones de calzado; y el mercado laboral ha sido poco dinámico.

Las Pitiusas se recuperan. Su crecimiento del cuarto trimestre asciende hasta el 2,3%, cuando un año atrás era del 1,0%. Así la media anual se sitúa en el 2,0%. Esta reactivación económica de las islas es debida a la recuperación del turismo y al dinamismo del sector de la construcción, como bien reflejan los incrementos en el número de pasajeros llegados a la isla (en el conjunto del 2006 un 7,7%), como el número de afiliados a la seguridad social (6,7%).


Para la rama agrícola y pesquera de las Islas Baleares se estima un crecimiento el 2006 del 3,5%.

El otoño y invierno han sido suaves, incluso se ha llegado a temperaturas primaverales que han hecho avanzar el ciclo, pero que se ha interrumpido en marzo con heladas y granizadas, hecho que ha afectado a patatas, almendras, frutas y cultivos de invernaderos.

El numero de afiliados el cuarto trimestre de 2006 muestra una tendencia negativa del 4,8%, situación más marcada en la agricultura y ganadería, que no en la pesca. Mallorca presenta un peor comportamiento, frente la tendencia positiva de Menorca y el comportamiento estable de las Pitiusas.

Agricultura, ramaderia i pesca

Taxes de variació interanual del PIBa preus constants (en %)

Agricultura, ganadería y pesca

Tasas de variación interanual del PIBa precios constantes (en %)

2001 2002 2003 2004 (e) 2005 (e) 2006 (a)0,3 2,6 1,0 5,1 2,1 3,5

a: avanç e: estimació p: previsióFont: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

a: avance e: estimación p: previsiónFuente: Consejería de Economía, Hacienda e Innovación

Per a la branca agrícola i pesquera de les Illes Balears s’estima un creixement el 2006 del 3,5%.

La tardor i l’hivern han estat suaus, i fins i tot s’han assolit temperatures primaverals que han fet avançar el cicle, però que s’ha interromput el març amb gelades i calabruixades, fet que ha afectat a patates, ametlles, fruites i cultius d’hivernacle.

El nombre d’afiliats el quart trimestre de 2006 mostra una tendència negativa del 4,8%, fet més marcat en l’agricultura i ramaderia, que no pas a la pesca. Mallorca presenta un pitjor comportament, front la tendència positiva de Menorca i el comportament estable a les Pitiüses.

4.1 Agricultura, ramaderia i pesca Agricultura, ganadería y pesca

Indicadors de l’agricultura i la pesca Indicadores de la agricultura y la pesca

BalearsDarrera dadaÚltimo dato

Cicle-tendènciaCiclo-tendencia

Ttt-k

(%)Baleares

Afiliats a la SS 1 4T 7.916 î -4,8 Afiliados a la SS 1

Agricultura i ramaderia 4T 7.184 î -5,1 Agricultura y ganadería

Pesca 4T 732 î -2,5 Pesca

Mallorca

Darrera dadaÚltimo dato


Ttt-k

(%)Mallorca

Afiliats a la SS 1 4T 6.461 î -6,6 Afiliados a la SS 1

Agricultura i ramaderia 4T 5.963 î -6,9 Agricultura y ganadería


MenorcaDarrera dadaÚltimo dato


Ttt-k

(%)Menorca

Afiliats a la SS 1 4T 776 ì 7,1 Afiliados a la SS1

Agricultura i ramaderia 4T 666 ì 8,9 Agricultura y ganadería

Pesca 4T 110 è -1,1 Pesca

Pitiüses



Ttt-k

(%)Pitiusas

Afiliats a la SS 1 4T 679 è 0,9 Afiliados a la SS1

Agricultura i ramaderia 4T 555 è 1,8 Agricultura y ganadería


Font: TGSS.1. Assalariats i autònoms.

Fuente: TGSS.1. Asalariados y autónomos.


Exportacions des de les BalearsPrincipals mercaderies agràries exportadesGener a desembre de 2006

Exportaciones desde BalearesPrincipales mercancías agrarias exportadasEnero a diciembre de 2006

Producte Principals mercats exteriors

TonesToneladas

Var. (%)

Milers d’€Miles de €

Var.(%)

Producto Principales mercados exteriores

Patates 25.951,3 38,0 16.291,1 88,2 Patatas

Regne Unit 15.666,1 26,9 11.446,9 93,1 Reino Unido

Dinamarca 5.122,3 14,1 2.350,2 17,6 Dinamarca

Goma de garroví 1.444,3 17,7 14.329,8 5,6 Goma de garrofín

Alemanya 360,4 -34,5 3.839,5 -38,5 Alemania

Dinamarca 241 153,7 3.067,6 125,8 Dinamarca

Garrofes è 4.178,5 -1,2 1.692,2 -4,0 Algarrobas

Ametlles 294,8 -57,8 1.580,7 -65,7 Almendras

Vins i licors 373,4 -41,8 2.919,9 -30,5 Vinos y licores

Alemanya - - 717,3 -47 Alemania

Font: Consell Superior de Cambres de Comerç d’Espanya Fuente: Consejo Superior de Cámaras de Comercio de España

• Agricultura

La patata tiene en 2006 una temporada excelente, con una producción de 43.000 toneladas. El precio medio percibido por los payeses experimenta un fuerte crecimiento, llegando el precio de la patata media estación a un incremento del 29,5%. Las elevadas temperaturas de este invierno hacen que la cosecha de patata de Sa Pobla se avance al mes de Enero, ya que lo habitual es que las tempranas, destinadas a Holanda y Reino Unido, se recojan la primera quincena de Marzo. Los cultivos de patatas más maduros y listos para exportar se han visto gravemente afectados por el mal tiempo de Marzo en la zona norte de Mallorca. Las patatas de menor tamaño no se han visto tan afectadas. Las exportaciones en 2006 se sitúan cerca de las 26.000 toneladas, con un incremento del valor del 88,2%. Los principales mercados exteriores de la patata mallorquina son el Reino Unido, que representa un 60%, y Dinamarca, un 20% del total del volumen exportado. El precio medio de exportación sufre un incremento en 2006, situándose en 0,63 €/kilogramo, frente los 0,46 €/kilogramo del año anterior.

Durante la temporada 2006 se obtienen muy buenos resultados de la cosecha de la almendra. Según varias cooperativas se recolectan aproximadamente 10.000 toneladas en Mallorca, un 25% más que el año anterior, y de muy buena calidad. El precio de la almendra percibido por el agricultor disminuye respecto al 2005, hecho que llega a una variación negativa del 21% en algunas variedades de almendra. Para el 2007 se prevén peores resultados debido a la temprana floración por las elevadas temperaturas.

La algarroba tiene en 2006 una buena temporada en cuanto a producción. El precio medio de la temporada pasada se sitúa en 0,4 €/kilogramo, muy similar al registrado en 2005. Las gomas y resinas de garrofín, muestran un crecimiento de las ventas exteriores de un 5,6%. Estas materias se utilizan como espesante para la alimentación y colorantes de fuegos artificiales, manteniéndose la competitividad en los mercados exteriores gracias a la innovación y desarrollo tecnológico.

• Agricultura

La patata té el 2006 una temporada excel·lent, amb una producció de 43.000 tones. El preu mitjà percebut pels pagesos experimenta un fort creixement, assolint el preu de la patata mitja estació un increment del 29,5%. Les elevades temperatures d'aquest hivern fan que la collita de patata de Sa Pobla s’avanci al mes de gener, ja que l'habitual és que les primerenques, destinades a Holanda i el Regne Unit, es recullin la primera quinzena de març. El cultiu de patates més madures i llestes per a exportar s'ha vist greument afectat pel mal temps de març a la zona nord de Mallorca. Les patates de menor tamany no han patit tant. Les exportacions el 2006 són de prop de 26.000 tones, amb un increment del valor del 88,2%. Els principals mercats exteriors de la patata mallorquina són el Regne Unit, que representa un 60%, i Dinamarca, un 20% del total del volum exportat. El preu mitjà d’exportació sofreix un increment el 2006, situant-se en 0,63 €/quilogram, front els 0,46 €/quilogram de l’any anterior.

Durant la temporada de 2006 s’obtenen uns molt bons resultats en la collita de l'ametlla. Segons diverses cooperatives es recol·lecten devers 10.000 tones a Mallorca, un 25% més que l'any anterior, i de molt bona qualitat. El preu de l’ametlla percebut per l’agricultor disminueix respecte el 2005, fet que arriba a una variació negativa del 21% en algunes varietats d’ametlla. Per al 2007 s'auguren pitjors resultats a causa de la primerenca floració per les elevades temperatures.

La garrova té el 2006 una bona temporada pel que fa a la producció. El preu mitjà per la temporada passada es situa en 0,4 €/quilogram, molt similar al registrat en 2005. Les gomes i resines de garroví mostren un creixement de les vendes exteriors d’un 5,6%. Aquestes matèries s’utilitzen com a espessidor per alimentació i colorants de focs d’artifici, mantenint-se la competitivitat en els mercats exteriors gràcies a la innovació i desenvolupament tecnològic.


Las elevadas temperaturas de este otoño e invierno, y el frío y heladas del mes de Marzo tendrán efectos perjudiciales sobre la producción de fruta. Podrían ser muy perjudiciales para los árboles de fruta de verano, como peras, melocotones y nectarinas.

El precio medio ponderado de la fruta, según el mercado de abastos de Mallorca Mercapalma, se sitúa el mes de Febrero de 2007 en 0,8 €/kilogramo, un 25,2% más bajo que el mismo mes del año anterior.

La cosecha de naranjas sufrió la proliferación de moscas de la fruta debido al calor en otoño, sin embargo esta temporada se han producido en Mallorca entre 4.000 y 5.000 toneladas más de naranjas de lo habitual, hecho que ha provocado una reducción del precio cobrado por los payeses situándolo entre 0,10 y 0,12 €/kilogramo.

En cuanto a las hortalizas, se vende en el mercado de abastos de Mallorca Mercapalma un total de 523 toneladas los dos primeros meses de 2007, un 6,3% más que el mismo periodo del año anterior. El precio medio ponderado se sitúa en los 1,04 €/kilogramo, una disminución del 13,3%.

La comercialización del vino se destina en un 90,3% al mercado interior, un 16% más que el año anterior. Las ventas a la península representan el 1,4%, a la Unió Europea el 6,1 % y a terceros países el 2,2%.

Les elevades temperatures d’aquesta tardor i hivern, i el fred i ventades del mes de març tindran efectes perjudicials sobre la producció fruitera. Podrien ser molt perjudicials per a la fruita d'estiu, com peres, melocotons i nectarines.

El preu mitjà ponderat de la fruita, segons el mercat central d’abastos de Mallorca Mercapalma, es situa el mes de febrer de 2007 en 0,8 €/quilogram, un 25,2% més baix que el mateix més de l’any anterior.

La collita de taronges va patir la proliferació de mosques de la fruita per la calor a la tardor, tot i això aquesta temporada s'han produït a Mallorca entre 4.000 i 5.000 tones més de taronges del que és habitual, fet que ha provocat una reducció del preu cobrat pels pagesos situant-lo entre 0,10 i 0,12 €/quilogram.

Quant a les hortalisses, es venen al mercat central d’abastos de Mallorca Mercapalma un total de 523 tones els dos primers mesos de 2007, un 6,3% més que el mateix període de l’any anterior. El preu mitjà ponderat es situa en l’1,04 €/quilogram, una minva del 13,3%.

La comercialització del vi es destina en un 90,3% al mercat interior, un 16% més que l’any anterior. Les vendes a la península representen un 1,4%, a la Unió Europea un 6,1 % i a terces països un 2,2%.

Producció de vi de les Illes BalearsTemporada 2006

Producción de vino en las Islas BalearesTemporada 2006

DenominacióProducció (hl.)

Producción (hl.)Var. (%)

Comercialització (hl.)Comercialización (hl.)

Var.(%)

Factuació (milers d’€)

Factura-ción

(miles de €)

Denominación

Vins amb D.O. 31.852,61 è 0,3 22.270,19 ì 9,1 11.042,79 Vinos con D.O.

Binissalem 17.463,00 î -4,5 12.919,00 ì 9,6 6.637,00 Binissalem

Pla i Llevant 14.389,61 ì 6,7 9.351,19 ì 8,5 4.405,79 Pla i Llevant

Vins de la Terra 14.014,64 ì 23,6 8.322,51 ì 24,6 4.937,75 Vinos de la Tierra

Menorca 561,67 ì 32,3 200,17 ì 3,0 194,90 Menorca

Eivissa 1.304,00 ì 14,4 700,32 ì 34,3 369,54 Ibiza

Formentera 304,70 ì 33,2 90,7 ì 244,6 108,72 Formentera

La empresa de producción y comercialización agrícola de Mallorca, Agroilla, factura en 2006 más de 27 millones de euros, un incremento cercano al 9% respecto al 2005. Agroeivissa, cooperativa dedicada a la comercialización de las hortalizas producidas en Ibiza, aumenta su producción en un 20% en 2006.

La superficie dedicada a la agricultura ecológica llega en 2006 a las 18.840 hectáreas y un valor de comercialización de 3,2 millones de euros. Así, el año pasado, Balears fue la segunda comunidad autónoma con mayor porcentaje de superficie cultivada dedicada a la agricultura ecológica con un 7%, por detrás de Andalucía, según datos del Ministerio de Medio Ambiente. Por islas, tiene una mayor incidencia en la Isla de Menorca, representando un 9,2% de la superficie agrícola utilizada, un 8,8% en Mallorca y 2,6% en las Pitiusas.

L’empresa de producció i comercialització agrícola de Mallorca, Agroilla, factura en 2006 més de 27 milions d'euros, un increment prop del 9% respecte 2005. Agroeivissa, cooperativa dedicada a la comercialització de les hortalisses produïdes a Eivissa, augmenta la producció en un 20% el 2006.

La superfície dedicada a l’agricultura ecològica arriba el 2006 a les 18.840 hectàrees i un valor de comercialització de 3,2 milions d'euros. Així, l’any passat, Balears fou la segona comunitat autònoma amb major percentatge de superfície conreada dedicada a l'agricultura ecològica amb un 7%, darrera Andalusia, segons dades del Ministeri de Medi Ambient. Per Illes, té una major incidència a l'Illa de Menorca, representant-hi un 9,2% de la superfície agrícola utilitzada, un 8,8% a Mallorca i 2,6% a les Pitiüses.


• Ganadería

La falta de lluvias de los dos primeros meses del año provocan un déficit de pastos y forrajes para las ganaderías de ovino, bovino y porcino de Mallorca y Menorca.

En 2006 sólo 3 explotaciones ganaderas de Menorca se acogen al abandono indemnizado de la producción láctea, muy por debajo de las 29 granjas del archipiélago que se acogieron a este plan en 2005.

La producción de leche de la D.O. Queso Mahón-Menorca se sitúa en 2006 alrededor de los 39,5 millones de litros, un 64% de los cuales se destina a la elaboración de queso. Las ventas aumentaron en 2006 un 4,25% respecto al 2005, con más de 970.000 piezas vendidas.

Se detecta, el pasado mes de Noviembre, la presencia de salmonelosis en dos granjas de Mallorca (Felanitx y Manacor), por lo que se sacrifican 60.000 aves, que representan el 19% de las gallinas del sector de las Illes. La venta de huevos y pollos disminuye después de conocer la noticia.

• Ramaderia

La manca de pluges d’aquests darrers mesos provoquen un dèficit de pastures i farratges per a les ramaderies d’oví, boví i porcí de Mallorca i Menorca.

El 2006 només 3 explotacions ramaderes de Menorca s’acullen a l'abandonament indemnitzat de la producció làctia, molt per davall de les 29 granges de l'arxipèlag que s'hi acolliren el 2005.

La producció de llet de la D.O. Formatge Maó-Menorca es situa el 2006 al voltant del 39,5 milions de litres, un 64% dels quals es destina a l’elaboració de formatge. Les vendes augmenten el 2006 un 4,25% respecte el 2005, amb més de 970.000 peces venudes.

Es detecta, el passat més de novembre, la presència de salmonelosis a dues granges de Mallorca (Felanitx i Manacor), per la qual cosa es sacrifiquen 60.000 aus, que representen el 19% de les gallines del sector de les Illes. La venda d’ous i pollastres disminueix després de conèixer la notícia.

Producció de carn Gener i febrer de 2007

Producción de carneEnero y Febrero de 2007

EspèciesTones

ToneladasVar. (%) Especies

Porc 49,9 î -63,0 Cerdo

Porcella 38,3 è -0,3 Lechona

Vadella 314,1 ì 34,5 Ternera

Xot 127,8 î -4,9 Cordero

Font: Mercapalma Fuente: Mercapalma

• Pesca

La producción pesquera declarada en las Islas Baleares en el 4º trimestre de 2006 fue de 721 toneladas, con un valor en primera venta de 4,5 millones de euros, lo que supone un incremento del 0,95% en peso y una reducción del 1,62% en valor económico.

Respecto a las capturas, comparando los listados de especies se comprueba que el 2006 ha sido un mal año de verderol y alacha, que pasan de la séptima y octava posiciones en 2005 a desaparecer, siendo sustituidos por el calamar y la bacaladilla. En cuanto a las cantidades, son las propias de las fluctuaciones naturales de la actividad.

En el valor económico en primera venta, 9 de las 10 primeras especies son las mismas, con algunos cambios mínimos de posición que, en principio, atribuimos a causas naturales. Destacan las especies de carácter estacional, sea por causas naturales (lampuga) o por vedas estacionales (verderol).

Los pescadores de Mallorca deciden fijar las cuotas de capturas en determinadas especies para evitar una caída en los precios.

• Pesca

La producció pesquera declarada a les Illes Balears en el 4rt trimestre de 2006 va ser de 721 tones, amb un valor en primera venda de 4,5 milions d’euros, el que suposa un increment del 0,95% en pes i una minva del 1,62% en valor econòmic.

Pel que fa a les captures, comparant els llistats d’espècies es comprova que el 2006 ha estat un mal any de verderol i alatxa, que passen de la setena i vuitena posicions el 2005 a desaparèixer, essent substituïts pel calamar i la maire. Quant a les quantitats, són les pròpies de les fluctuacions naturals de l’activitat.

Pel que respecta al valor econòmic en primera venda, 9 de les 10 primeres espècies són les mateixes, amb alguns canvis mínims de posició que, en principi, atribuïm a causes naturals. Destaquen les espècies de caràcter estacional, sigui per causes naturals (llampuga) o per vedes estacionals (verderol).

Els pescadors de Mallorca decideixen fixar les quotes de captures de determinades espècies per tal d'evitar una caiguda en els preus.


Producció pesquera a les Illes Balears4rt trimestre 2006

Producción pesquera en las Islas Baleares 4º trimestre 2006

Captures Capturas

EspèciesTones

ToneladasVar. (%) Especies

Gerret 57,77 î -5,0 Carameles

Llampuga 46,75 î -18,5 Lampuga

Sardina 43,40 î -16,3 Sardina

Moll Vermell 36,51 ì 7,0 Salmonete Rojo

Gamba Vermella 36,04 î -12,5 Gamba Roja

Valor Valor

EspèciesMilers d’€

Miles de €Var. (%) Especies

Gamba Vermella 1.170,54 î -8,7 Gamba Roja

Calamar 446,99 ì 60,3 Calamar

Moll Vermell 198,56 î -7,8 Salmonete Rojo

Llampuga 189,81 î -9,4 Lampuga

Lluç 178,95 ì 2,4 Merluza

Font: Conselleria d’Agricultura i Pesca Fuente: Conselleria de Agricultura y Pesca


Branques de la indústria i l’energia F ~Taxes de variació del PIB a preus constants (en %)

Ramas de la industria y la energía ~F ~Tasas de variación del PIB a precios constantes (en %)

Anual Trimestral

2003 2004 2005 2006 2003 2004 (e) 2005 (e) 2006 (a)

(e) (e) (a) I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV

PIB 0,9 0,7 1,2 1,7 0,4 0,7 1,1 1,2 1,0 0,9 0,6 0,4 0,7 0,9 1,3 1,7 1,5 1,8 1,8 1,6

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovacióa: avanç e: estimació p: previsió

Fuente: Consejería de Economía, Hacienda e Innovacióna: avance e: estimación p: previsión

Indicadors de la indústria i l’energia Indicadores de la industria y la energía


Cicle-tendènciaCiclo-tendencia Tt

t-k (%) Baleares

Facturació energia elèctrica total (MWh) gn/en 406.372 è 2,1 Facturación energía eléctrica total (MWh)

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) gn/en 23.578 è 1,4 Fact. Ener. Elec. Industria (MWh)

Index de producció industrial ds/dc 94,9 è -0,5 Indice de producción industrial

Afiliats Seguretat Social 4T 30.724 è 1,0 Afiliados Seguridad Social

Energia elèctrica, gas i aigua 4T 3.208 ì 5,6 Energía eléctrica, gas y agua

Agroalimentari 4T 5.116 ì 2,5 Agroalimentario

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4T 2.977 î -11,2 Textil, confección, cuero y calzado

Metal·lúrgia i fabricació prod. metal.lics 4T 3.766 ì 4,8 Metalurgia y fabricación prod. Metálicos

Prod. minerals no metal.lics (incl.CB) 4T 3.251 è 0,0 Prod. minerales no metálicos (incl.CB)

MallorcaMallorca

Facturació energia elèctrica total (MWh) gn/en 328.289 ì 2,1 Facturación energía eléctrica total (MWh)

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) gn/en 19.837 è 1,6 Facturación energía eléctrica industria (MWh)

Afiliats Seguretat Social 4T 24.330 è 0,1 Afiliados Seguridad Social

Energia elèctrica, gas i aigua 4T 2.892 ì 5,3 Energía eléctrica, gas y agua

Agroalimentari 4T 3.869 è 0,7 …Agroalimentario

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4T 1.770 î -13,0 Textil, confección, cuero y calzado

Metal·lúrgia i fabricació prod. metal.lics 4T 3.070 ì 5,6 Metalurgia y fabricación prod. Metálicos

Prod. Minerals no metal.lics (incl.CB) 4T 2.826 è 0,8 Prod. Minerales no metálicos (incl.CB)

Menorca Menorca

Facturació energia elèctrica total (MWh) gn/en 34.843 è -0,5 Facturació energia elèctrica total (MWh)

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) gn/en 2.459 î -2,1 Facturación energía eléctrica industria (MWh)

Afiliats Seguretat Social 4T 4.479 ì 3,6 Afiliados Seguridad Social

Agroalimentari 4T 785 ì 8,1 Agroalimentario

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4T 1.073 è -0,5 Textil, confección, cuero y calzado

Metal·lúrgia i fabricació prod. metal.lics 4T 358 ì 7,5 Metalurgia y fabricación prod. Metálicos

Prod. Minerals no metal.lics (incl.CB) 4T 235 î -2,4 Prod. Minerales no metálicos (incl.CB)

Fabricació de material de transport 4T 313 ì 11,9 Fabricación de material de transporte

PitiusasPitiusas

Facturació energia elèctrica total (MWh) gn/en 43.240 ì 3,8 Facturació energia elèctrica total (MWh)

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) gn/en 1.282 ì 6,1 Facturación energía eléctrica industria (MWh)

Afiliats Seguretat Social 4T 1.915 ì 6,7 Afiliados Seguridad Social

Agroalimentari 4T 462 ì 9,9 Agroalimentario

Paper, edició i arts gràfiques 4T 217 ì 6,2 Papel, edición y artes gráficas

Metal·lúrgia i fabricació prod. metal.lics 4T 338 ì 8,7 Metalurgia y fabricación prod. Metálicos

Font: TTSS, Gesa-Endesa, DG d’Economia, INE, MCYT Fuente: TTSS, Gesa-Endesa, DG de Economia, INE, MCYT2

4.2 Indústria i energia Industria y energía


Se modera el crecimiento en el sector de la industria y la energía, situándose en un 1,6% el cuarto trimestre de 2006, dos décimas inferior al trimestre anterior.

El número de ocupados en el sector se mantiene estable.

En Mallorca la afiliación registra crecimientos en los subsectores de la energía y metalurgia, se mantiene estable en agroalimentario y material para la construcción, y desciende en textil y calzado.En Menorca el impulso proviene del sector agroalimentario, se frena el ritmo de desaceleración que el sector del calzado venía manteniendo durante los últimos trimestres.Se registran tasas positivas elevadas de crecimiento en los principales sectores de la industria en las Pitiusas.

• Energía

La facturación eléctrica avanza un 2,1% tendencial en enero. En estas Navidades se han registrado puntas de demanda inferiores a las del mismo período del año anterior a causa de las buenas condiciones climáticas que han favorecido un menor consumo de electricidad y de gas.

El Real Decreto de tarifas eléctricas de 2007, establece una subida media de las tarifas de alta tensión del 6,4% y del 2,8% para los clientes domésticos.

Según la encuesta de Consumos Energéticos de 2005 publicada por el Instituto Nacional de Estadística Baleares es la comunidad con más participación del carbón en su consumo energético industrial (9%). La media estatal de consumo de carbón en la industria es del 5%. Esto es debido al funcionamiento de la central eléctrica de es Murterar (Alcudia), que utiliza carbón y derivados como combustible. Las otras dos centrales eléctricas de Mallorca Son Reus y cas Tresorer, usan gasoil a la espera de recibir gas natural a través del gasoducto, cuya fecha de operatividad ha sido fijada en julio del 2009.

Es modera el creixement en el sector de la indústria i l'energia i se situa en un 1,6% el quart trimestre del 2006, dos desenes inferior al trimestre anterior.

El nombre d'ocupats en el sector es manté estable.

A Mallorca l'afiliació registra creixements en els subsectors de l'energia i metal·lúrgic, es manté estable en agroalimentari i material per a la construcció, i davalla en tèxtil i calcer.En Menorca l'impuls prové del sector agroalimentari, es frena el ritme de desacceleració que el sector del calcer venia mantenint durant els darrers trimestres.Es registren taxes positives elevades de creixement en els sectors de la indústria principals a les Pitiüses.

• Energia

La facturació elèctrica avança un 2,1% tendencial al gener. A Nadal s'han registrat puntes de demanda inferiors a les del mateix període de l'any anterior a causa de les bones condicions climàtiques que han afavorit un menor consum d'electricitat i de gas.

El Reial decret de tarifes elèctriques de 2007, estableix una pujada mitjana de les tarifes d'alta tensió del 6,4% i del 2,8% per als clients domèstics.

Segons l'enquesta de Consums Energètics de 2005 publicada per l'Institut Nacional d'Estatística, les Illes Balears són la comunitat amb més participació del carbó en el seu consum energètic industrial (9%). La mitjana estatal de consum de carbó en la indústria és del 5%. Això és a causa del funcionament de la central elèctrica del Murterar (Alcúdia), que fa servir carbó i derivats com combustible. Les altres dues centrals elèctriques de Mallorca, Son Reus i Cal Tresorer, usen gasoli a l'espera de rebre gas natural a través del gasoducte, la data del qual d'operativitat ha estat fixada al juliol del 2009.

• Industria

Se aprecia una desaceleración en el indicador de la producción industrial, que en diciembre registra un crecimiento negativo del -0,5%.

Font: GESA i eleaboració pròpia Fuente: GESA y elaboración propia

• Indústria

S'aprecia una desacceleració en l'indicador de la producció industrial, que al desembre registra un creixement negatiu del -0,5%.


Exportacions des de les Balears.Principals béns industrials exportats.Any 2006

Exportaciones desde Baleares.Principales bienes industriales exportados.Año 2006

Producte Principals mercats exteriors

Milers d’€Miles de €

Var.(%)

Producto Principales mercados exteriores

Pell, cuiro i tèxtil

Piel, cuero y textil

Pell preparada î 2.225 -14,4 Piel preparada

Portugal 539 35,8 Portugal

Roba i complements ì 2.525 58,4 Prendas y complementos

Mèxic 546 99,7 México

Brasil 339 1205,5 Brasil

Calçat è 131.390 -1,6 Calzado

França 19.161 1,0 Francia

Itàlia 18.352 1,3 Italia

Marroc 15.147 -34,2 Marruecos

Alemanya 14.861 1,5 Alemania

Bijuteria i joieria

Bisutería y joyería

Joieria ì 2.970 30,7 Joyería

Estats Units 675 96,8 Estados Unidos

Bijuteria ì 9.077 10,3 Bisutería

Estats Units 1.599 -3,7 Estados Unidos

Campanes i campanetes ì 4.147 17,7 Campanas y campanillas

Estats Units 944 97,5 Estados Unidos

Aixetes î 10.023 -25,3 Grifería

Hongria 1.236 -1,7 Hungría

Mobles ì 13.784 5,7 Muebles

Mèxic 5.094 13,7 México

Font: Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) Fuente: Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX)

Después del proceso de quiebra iniciado por la empresa Yanko, se ha autorizado vía auto judicial la venta directa de la empresa a Koyan 003. Esta decisión permitirá a las marcas de Yanko recuperar su presencia en el mercado local e internacional, mantener a una treintena de empleados y conservar la producción en Mallorca.

Tras ocho años de crisis y por primera vez desde 2001, la empresa de perlas Majorica obtiene en 2006 unos beneficios netos de 600.000 euros, El aumento de la producción en un 21% respecto al 2005 (25 millones de perlas y 700.000 piezas de joyería), ha sido posible gracias a que los nuevos diseños, que combinan la perla y la joyería, se están introduciendo en los mercados como alta joyería y bisutería de lujo.

• Exportaciones

Se mantienen estables las ventas del subsector del calzado que llegan a un importe de 131,3 millones de euros, un -1,6% menos que el mismo lapso del año anterior, es el capítulo arancelario de las Islas que más vende al exterior.

Després del procés de fallida iniciat per l'empresa Yanko, s'ha autoritzat via acte judicial la venda directa de l'empresa a Koyan 003. Aquesta decisió permetrà a les marques de Yanko recuperar la seva presència en el mercat local i internacional, mantenir a una trentena d'empleats i conservar la producció a Mallorca.

Després de vuit anys de crisis i per primera vegada des del 2001, l'empresa de perles Majorica obté en 2006 uns beneficis nets de 600.000 euros, L'augment de la producció en un 21% respecte al 2005 (25 milions de perles i 700.000 peces de joieria), ha estat possible gràcies al fet que els nous dissenys, que combinen la perla i la joieria, s’introdueixen en els mercats com alta joieria i bijuteria de luxe.

• Exportacions

Es mantenen estables les vendes del subsector del calcer que arriben a un import de 131,3 milions d'euros, un -1,6% menys que el mateix lapse de l'any anterior, és el capítol aranzelari de les Illes que més ven a l'exterior.


AEvolució del sector de la construcció

Taxes de variació del PIB a preus constants (en %)

AEvolución del sector de la construcción

Tasas de variación del PIB a precios constantes (en %)

Anual Trimestral

2004 2005 2006 2005 2006

(e) (a) I II III (e) IV (e) I (a) II (a) III (a) IV (a)

PIB 1,4 2,5 3,7 2,2 2,4 2,6 2,9 3,3 3,7 3,9 3,9

e: estimacióp: previsióa: avançFont: Conselleria d'Economía, Hisenda i Innovació

e: estimaciónp: previsióna: avanceFuente: Consejería de Economía, Hacienda e Innovación

Indicadors de la construcció Indicadores de la construcción

BalearsDarrera dada Último dato

Cicle-tendència Ciclo-tendencia T

t-k (%)

Baleares

Assalariats gn/en 53.705 ì 10,2 Asalariados

Autònoms1 gn/en 15.863 ì 4,5 Autónomos1

Consum aparent ciment (tones) jl 93.400 ì 18,9 Consumo aparente cemento (toneladas)

Consum betum asfàltic ( milers tn) nv 3.951 -19,0 Consumo betún asfáltico (Miles Tn)

Preu habitatge (€/m2) 4T 2.265,0 ì 11,5 Precio vivienda (€/m2)

MallorcaMallorca

Assalariats 4T 38.806 ì 10,1 Asalariados

Autònoms1 4T 12.541 ì 2,1 Autónomos

Valor mig de l’habitatge (€/m2) Valor medio de la vivienda (€/m2)

Palma 2S 2.369 ì 12,4 Palma

Manacor 2S 1.605 ì 4,6 Manacor

Inca 2S 1.753 ì 18,4 Inca

Menorca Menorca

Assalariats 4T 4.426 è 1,8 Asalariados



Maó 2S 2.031 ì 12,4 Mahón

Ciutadella 2S 2.010 ì 8,4 Ciutadella

PitiüsesPitiusas

Assalariats 4T 5.195 ì 13,8 Asalariados



Eivissa - vila 2S 2.197 ì 17,2 Ibiza - villa

Sant Antoni de Portmany 2S 1.992 ì 20,4 Sant Antoni de Portmany

Font: MTSS, Oficemen, Associació de Constructors de Balears, Ministeri de Foment, Ministeri de l’Habitatge, i Sociedad de Tasación. *. Variació interanual

Fuente: MTSS, Oficemen, Asociación de Constructores de Baleares, Ministerio de Fomento, Ministerio de Vivienda, y Sociedad de Tasación*. Variación interanual

4.3 Construcció Construcción


Indicadors avançats de la construcció Indicadores adelantados de la construcción



Ttt-k

(%)Baleares

Projectes visats del COAIB Proyectos visados del COAIB

Pressuposts (milers d’€ constants) ds/dc 139.635 ì 14,3 Presupuestos (miles € constantes)

Nombre de projectes ds/dc 1.000 ì 21,2 Número de proyectos

Nombre d’habitatges ds/dc 1.108 ì 21,4 Número de viviendas

Mallorca Mallorca


Nombre de projectes ds/dc 836 ì 20,1 Número de proyectos

Nombre d’habitatges ds/dc 700 ì 23,4 Número de viviendas

Menorca Menorca




PitiüsesPitiusas




Licitació pública T1515

(milers d’€ constants)nv 26.626 î -20,5

Licitación pública T1515

(miles de € constantes)

Font: Ministeri d’Habitatge i Ministeri de FomentDades amb € constants base 1er Trim 2005.*. Variació interanual

Fuente: Ministerio de Vivienda y Ministerio de Fomento. Datos en € constantes base 1er Trim 2005*. Variación interanual

El sector de la construcció arriba en el quart trimestre a un creixement del 3,9%, repetint la taxa del trimestre anterior. Per al conjunt de l'any 2006 el creixement és del 3,7%.

Per al 2007, es preveu una moderació en l'evolució. La demanda d'habitatges ja està atenuant-se com reflecteix la prolongació del període de venda i la alentiment del ritme de noves hipoteques. Es preveu que els preus dels habitatges registraran taxes de creixement inferiors a les de l'any anterior. Per la seva banda, l'obra pública es reduirà també el 2007.

El nombre d'assalariats en el sector creix un 10,1% al gener, enfront del 15,5% del mateix mes de l'any anterior. Per illes, els assalariats del quart trimestre van augmentar un 7,7% a Mallorca, un 2,8% a Menorca, i un 9,1% en les Pitiüses.

Paral·lelament el consum de ciment continua amb taxes de creixement notables, al juliol va anar del 18,9%. Encara que si bé és cert que des del mes d'abril les taxes s’alenteixen.

El nombre de transaccions immobiliàries en la Comunitat Autònoma arriba a les 6.100 operacions en el tercer trimestre, amb un increment proper al 20%. D'aquestes un 16% són realitzades per estrangers residents a Espanya, i un 3% per residents fora d'Espanya. De la mateixa font es deriva que les transaccions d'habitatge nou ascendeixen un 43% més respecte a l'any anterior, i les de segona mà un 9%.

El sector de la construcción alcanza en el cuarto trimestre un crecimiento del 3,9%, repitiendo la tasa del trimestre anterior. Para el conjunto del año 2006 el crecimiento es del 3,7%.

Para el 2007, se prevé una moderación en la evolución. La demanda de viviendas ya está atenuándose como bien refleja la prolongación del período de venta y la ralentización del ritmo de nuevas hipotecas. Se prevé que los precios de las viviendas registrarán tasas de crecimiento inferiores a las del año anterior. Por su parte, la obra pública se reducirá también en 2007.

El número de asalariados en el sector crece un 10,1% en enero, frente al 15,5% del mismo mes del año anterior. Por islas, los asalariados del cuarto trimestre aumentaron un 7,7% en Mallorca, un 2,8% en Menorca, y un 9,1% en las Pitiusas.

Paralelamente el consumo de cemento sigue con tasas de crecimiento notables, en julio fue del 18,9%. Aunque si bien es cierto que desde el mes de abril las tasas se ralentizan.

El número de transacciones inmobiliarias en la Comunidad Autónoma alcanza las 6.100 operaciones en el tercer trimestre, con un incremento cercano al 20%. De éstas un 16% son realizadas por extranjeros residentes en España, y un 3% por residentes fuera de España. De la misma fuente se deriva que las transacciones de vivienda nueva ascienden un 43% más respecto el año anterior, y las de segunda mano un 9%.


El precio medio de la vivienda libre en Baleares aumenta un 11,8% interanual en el cuarto trimestre, mostrando tendencia a la desaceleración.

El tipo de interés de referencia, marcado por el Banco Central Europeo, se fijó en febrero en el 3,5%, y marca la sexta subida desde diciembre de 2005. El euribor, tipo de referencia del mercado hipotecario, en febrero se sitúa en el 4,1%. Se espera que en 2007 continúen las ligeras subidas en los tipos de interés.

En diciembre el número de proyectos visados en Baleares en 2006 a 11.630 proyectos, lo que supuso un crecimiento del 21,2%.

El preu mitjà de l'habitatge lliure a les Balears augmenta un 11,8% interanual en el quart trimestre, mostrant tendència a la desacceleració.

El tipus d'interès de referència, marcat pel banc Central Europeu, es va fixar al febrer en el 3,5%, i marca la sisena pujada des de desembre de 2005. L’Euribor, tipus de referència del mercat hipotecari, al febrer se situa en el 4,1%. S'espera que en 2007 continuïn les lleugeres pujades en els tipus d'interès.

Al desembre el nombre de projectes visats a les Balears el 2006 a 11.630 projectes, el que va suposar un creixement del 21,2%.


EEvolució del sector dels serveis


EEvolución del sector de los servicios

Tasas de variación del PIB a precios constantes (en %)

Anual Trimestral

2003 2004 2005 2006 2003 2004 2005 2006

(e) (e) (a) I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV

PIB 0,5 1,7 2,5 2,7-3,0 0,3 0,5 0,6 0,6 1,1 1,5 1,8 2,2 2,3 2,5 2,6 2,5 2,5 2,7 2,9 2,9

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovacióa: avançe: estimacióp: previsió

Fuente: Consejería de Economía, Hacienda e Innovacióna: avancee: estimaciónp: previsión

4.4 Serveis Servicios

Indicadors dels serveis Indicadores de los servicios

Darrera dada/Último dato

Cicle-tendènciaCiclo-tendenciaTt

t-k (%)

Afiliats Seguretat Social (1) 4T 294.384 ì 4,3 Afiliados Seguridad Social (1)

4T 248.691 ì 3,8

4T 18.863 ì 6,1

4T 26.830 ì 7,0

Matriculació d’automòbils de turisme per a lloguer (inclou tot terrenys)

mç/mz 4.059 ì 32,6 (2) Matriculación de automóviles de turismo para alquiler (incluye todo terrenos)

Fonts: TS, Gesa-Endesa, INE, Anfac1. Sèrie revisada. Inclou règim especial de la llar des de gener 20012 Variació interanual.

Fuentes: TTSS, Gesa-Endesa, INE, Anfac1. Serie revisada. Incluye régimen esp. del hogar desde enero 20012 Variación interanual.

En el sector dels serveis, el quart trimestre manté la taxa de creixement estable en el 2,9%, front al 2,5% del mateix període de l’any anterior. Així doncs, per al conjunt del 2006, s’estima un creixement del 2,9%.

Aquest dinamisme del sector té el suport de la bona evolució de la temporada turística, l’augment d’activitats, com a conseqüència de la pujada de població i l’augment d’activitat als serveis financers. El comerç al detall, principalment el tèxtil, no mostra una evolució tan favorable a la darreria de l’any en conseqüència de les temperatura suau de la tardor i l’hivern.

La matriculació d'automòbils de turisme per a lloguer (sèrie que inclou els tot terreny), augmenta un 32,6% al març.

L’Índex de xifra de negocis que elabora l’INE, amb un creixement a les Balears del 6,0% (en termes nominals) per a de tot l’any, mostra la bona evolució que ha hagut al sector. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social al sector també avalen aquesta tendència amb un increment en el quart trimestre del 4,3% per al conjunt de les Illes.

El sector de los servicios en el cuarto trimestre mantiene la tasa de crecimiento estable en el 2,9%, frente al 2,5% del mismo periodo del año anterior. Así pues, para el conjunto del 2006, se estima un crecimiento del 2,9%.

Este dinamismo del sector se apoya en: la buena evolución de la temporada turística; el incremento de actividades como consecuencia del incremento poblacional; y el aumento de actividades en los servicios financieros. El comercio al por menor, principalmente el textil, no muestra una evolución tan favorable a final del año consecuencia de las suaves temperaturas del otoño e invierno.

La matriculación de automóviles de turismo para alquiler (serie que incluye los todo terreno), aumenta un 32,6% en marzo.

El índice de cifra de negocios que elabora el INE, con un crecimiento en Baleares del 6,0% (en términos nominales) para todo el año, muestra la buena evolución que ha tenido el sector. El número de afiliados a la Seguridad Social en el sector también avalan esta tendencia con un incremento en el cuarto trimestre del 4,3% para el conjunto de las islas.


4.4.1 Comerç i banca Comercio y banca

Comerç Comercio



Ttt-k

(%)

Índex de vendes al detall - termes constants.

fb 79,5 è 1,1Índice de ventas al detalle – términos constantes.

Índex d’ocupació comerç al detall gen/en 98,6 è 1,1* Índice de ocupación comercio minorista

Matriculació de vehicles de càrrega per a distribució

fb 197 ì 8,6Matriculación de vehículos de carga para distribución

fb 152 ì 11,8

fb 16 î -9,9

fb 29 ì 6,1

Afiliats a la SS activitat comerç i reparació

4T 78.035 ì 2,3Afiliados a la SS actividad comercio y reparación

4T 63.747 è 1,4

4T 6.547 ì 8,5

4T 7.741 ì 5,1

Font: INE, TGSS, DGT* Variació anual

Fuente: INE, TGSS, DGT * Variación anual

• Comerç

A final del 2006 i principis del 2007, els principals indicadors del comerç reflecteixen un comportament dispar del sector.

L'índex de Vendes al detall base 2005 en termes constants se situa al febrer en 79,5 amb un creixement tendencial del 1,1%,. Des de maig aquest indicador venia mostrant una lleu acceleració, que es va interrompre al setembre; gener i febrer tornen a recuperar la tendència alcista de l'indicador.

L'Índex d'ocupació del comerç al detall, que mostra l'evolució de l'ocupació tant assalariada com no assalariada, es manté en un 1,1% al gener respecte al mateix mes de l'any precedent.

La prolongació del bon temps - al novembre, les temperatures mitges han estat un 20% superiors al terme mitjà dels últims trenta anys - han provocat una disminució en la venda de tèxtil de temporada.

Un indicador d'inversió en el comerç és el de matriculacions de vehicles de càrrega per a la distribució, en les quals s'observen augments positius en tendència a Mallorca i les Pitiüses, Menorca segueix marcant caigudes.

• Institucions de crèdit i estalvi

El tipus d’interès de referència de la zona euro es situa, a hores d’ara, en el 3,75% després de què el Banc Central Europeu decidís augmentar en un quart de punt més el preu dels diners el mes de març. És probable que aquesta no

• Comercio

A final del 2006 y principios del 2007, los principales indicadores del comercio reflejan un comportamiento dispar del sector.

El Indice de Ventas al por Menor base 2005 en términos constantes se sitúa en febrero en 79,5 con un crecimiento tendencial del 1,1%,. Desde mayo este indicador venía mostrando una leve aceleración, que se interrumpió en septiembre; enero y febrero vuelven a recuperar la tendencia alcista.

El Índice de ocupación del comercio al por menor, que muestra la evolución de la ocupación tanto asalariada como no asalariada, se mantiene en un 1,1% en enero respecto al mismo mes del año precedente.

La prolongación del buen tiempo - en noviembre, las temperaturas medias han sido un 20% superiores al promedio de los últimos treinta años - han provocado una disminución en la venta de textil de temporada.

Un indicador de inversión en el comercio es el de matriculaciones de vehículos de carga para la distribución, en las que se observan aumentos positivos en tendencia en Mallorca y las Pitiusas, Menorca sigue marcando caídas.

• Instituciones de crédito y ahorro

El tipo de interés de referencia de la zona euro se sitúa en el 3,75% después de que en el mes de marzo el Banco Central Europeo decidiera aumentar en un cuarto de punto el precio del dinero. Es probable que esta no sea la última


Crèdit i estalvi Crédito y ahorro


Cicle-tendènciaCiclo-tendenciaTt

t-k (%)

Dipòsits (milions d’€) 3T06 16.444,1 ì 7,3 Depósitos (millones €)

Crèdits (milions d’€) 3T06 34.140,3 ì 23,1 Créditos (millones €)

Noves Hipoteques (milions d’€) ds/dc 601,3 ì 16,4 Nuevas Hipotecas (millones €)

Afiliats a la SS activitat intermediaciófinancera

4T06 9.263 è 0,4Afiliados a la SS actividad intermediación financiera

4T06 8.638 è -0,4

4T06 134 ì 3,4

4T06 491 ì 15,4

Font: BE, INE, TGSS Fuente: BE, INE, TGSS

sigui la darrera pujada i a mig termini, el tipus de referència assolís el 4%. No obstant això, els tipus d’interès reals (és a dir, si descomptant la taxa d’inflació) després de quatre anys són positius amb taxes moderades.

Alguns experts apunten a la susceptibilitat de les economies domèstiques, majoritàriament endeutades amb hipoteques, que per la pujada de l’euríbor poden veure reduïda la seva renda disponible i aquest fet afectar al consum privat i en conseqüència a la demanda. Però a banda que la situació patrimonial de les llars continua sent sòlida, ens trobam davant una demanda tant nacional com balear amb bona salut. L’augment de la taxa d’activitat i la caiguda de l’atur creen bones expectatives als individus ja que veuen augmentats els seus ingressos esperats i reduïda la incertesa, la qual cosa els anima al consum i no tant a l’estalvi. Per efecte psicològic davant unes bones perspectives pensen que es podrà fer front més fàcilment a possibles eventualitats futures.

Així, la favorable conjuntura econòmica i uns tipus d’interès relativament baixos en termes reals contribueixen a l’expansió del finançament. Val a dir que el comportament és diferent pel que fa les empreses i les famílies. Així, segons el Banc d’Espanya el deute de les empreses creix més i el de les famílies comença a moderar-se.

Quant als crèdits, han augmentat en tendència en un 23,1% amb 34.140 milions d’euros. Cal ressaltar la moderació dels préstecs per l’adquisició d’habitatge i l’augment dels destinats a consum. A nivell nacional el deute hipotecari sofreix els menors creixements en els darrers quatre anys

El desembre a Balears es varen subscriure hipoteques per import de 601 milions d’euros amb un augment de la tendència del 16,4 però el nombre d’hipoteques fou un 2% inferior a les del mes anterior.

Els dipòsits totals subscrits per Balears han augmentat en tendència en un 7,3.

La banca privada espanyola considera que Balears presenta un gran potencial. Segons l’estudi anual de Funcas a 31 de desembre de 2005 hi havia a Balears un total de 20.300 residents que tenien un patrimoni financer superior als 150.000 euros.

subida y a medio plazo, el tipo de referencia alcanzara el 4%. Sin embargo, los tipos de interés reales (es decir, si descontamos la tasa de inflación) son positivos con tasas moderadas después de cuatro años.

Algunos expertos apuntan a la susceptibilidad de las economías domésticas, mayoritariamente endeudadas con hipotecas, que por la subida del euribor pueden ver reducida su renta disponible hecho que afecta al consumo privado y en consecuencia a la demanda. Pero a pesar de ello, la situación patrimonial de los hogares continúa siendo sólida, y nos encontramos con una demanda tanto nacional como balear con buena salud. Los aumentos de la tasa de actividad y la caída del paro crean buenas expectativas a los individuos puesto que ven aumentados sus ingresos esperados y reducida la incertidumbre, lo que los anima al consumo y no tanto a la inversión. Por efecto psicológico ante unas buenas perspectivas piensan que se podrá hacer frente más fácilmente a posibles eventualidades futuras.

Así, la favorable coyuntura económica y unos tipos de interés relativamente bajos en términos reales contribuyen a la expansión de la financiación. Cabe mencionar que el comportamiento es diferente en relación a las empresas y las familias. Así, según el Banco de España la deuda de las empresas crece más y la de las familias empieza a moderarse.

Los créditos han aumentado en tendencia en un 23,1% con 34.140 millones de euros. También resaltar la moderación de los préstamos para la adquisición de vivienda y el aumento de los destinados a consumo. A nivel nacional la deuda hipotecaria presenta el menor crecimiento de los últimos cuatro años.

En diciembre en Baleares se suscribieron hipotecas por importe de 601 millones de euros con un aumento de la tendencia del 16,4% pero el número de hipotecas fue un 2% inferior a las del mes anterior.

Los depósitos totales suscritos en Baleares han aumentado en tendencia en un 7,3%.

La banca privada española considera que Baleares presenta un gran potencial. Según el estudio anual de Funcas a 31 de diciembre de 2005 había en Baleares un total de 20.300 residentes que tenían un patrimonio financiero superior a los 150.000 euros.


Transport Marítim Transporte Marítimo

desembreDarrera dadaÚltimo dato

Cicle-tendènciaCiclo-tendenciaTt-k

(%)

diciembre

Transport marítim Transporte marítimo

Passatgers arribats línia regular 162.601 10,4 Pasajeros llegados línea regular

69.113 7,6

4.585 19,5

88.903 10,9

Passatgers creuers turístics 2.266 è 0,3 Pasajeros cruceros turísticos

2.266 5,2

- 10,4

- î -41,1

Mercaderies – entrades i sortides, tones (desembre)

945.665 9,3Mercancías – entradas y salidas,

toneladas (diciembre)

L'arribada de passatgers per línia marítima regular en 2006 ha augmentat un 10,4%.

La tendència en el nombre de passatgers desembarcats en els ports de Mallorca, Maó i Eivissa, ha estat positiva a causa del fet que cada vegada arriben creuers amb major capacitat i freqüència. Ha augmentat de manera considerable el nombre de creuers que fan de Mallorca el port base.

El port de Maó ha estat el qual ha mostrat major increment de passatgers en línia regular i cruerista, així com de mercaderies desembarcades.

Baleària ha confirmat que va a començar a operar una nova línia entre València i Palma.

La llegada de pasajeros por línea marítima regular en 2006 se ha incrementado un 10,4% .

La tendencia en el número de pasajeros desembarcados en los puertos de Palma, Mahón e Ibiza, ha sido positiva debido a que cada vez llegan cruceros con mayor capacidad y frecuencia. Ha aumentado de manera considerable el número de cruceros que hacen de Palma su puerto base.

El puerto de Mahón ha sido el que ha mostrado mayor incremento de pasajeros en línea regular y cruceristas, así como de mercancías desembarcadas.

Balearia ha confirmado que va a empezar a operar una nueva línea entre Valencia y Palma.

4.4.2 Transport Transporte


Passatgers arribats a les Illes segons orígen Pasajeros llegados a las Islas según origen

gener Darrera Dada Último dato


Ttt-k

(%)enero

Via aèria 472.359 Q ì 5,6 Vía aérea

Passatgers internacionals 174.922 ∃ ì 4,5 Pasajeros internacionales

Regne Unit 28.692 UK è 1,3 Reino Unido

Alemanya 105.671 D ì 2,2 Alemania

Suïssa 6.384 CH ì 59,2 Suiza

Espanya 297.437 E ì 7,9 España

Creix la tendència en el passatge aeri arribat a les Balears (5,6%), conseqüència del bon comportament del passatge tant nacional com internacional.

Respecte al turisme emissor, les suaus temperatures de l'hivern han fet que s'optàs per ciutats europees i mediterrànies enfront de la pràctica d’esquí.

Les fusions de TUI i First Choice i de Thomas Cook i Mytravel, suposa que dos touroperadors van a controlar un terç de les vendes de paquets turístics a les Balears.

Crece la tendencia en el pasaje aéreo llegado a Baleares (5,6%), consecuencia del buen comportamiento del pasaje tanto nacional como internacional.

Respecto al turismo emisor, las suaves temperaturas del invierno han hecho que se optara por ciudades europeas y mediterráneas frente a la práctica de ski.

Las fusiones de TUI y First Choice y de Thomas Cook y Mytravel, supone que dos tour-operadores van a controlar un tercio de las ventas de paquetes turísticos a Baleares.

Evolució del nombre de passatgers arribats en vols internacionals (en milers). Gener a desembre. Balears

Font: AENA i elaboració pròpia.

Evolución del número de pasajeros llegados en vuelos internacionales (en miles). Enero a diciembre Baleares

Fuente: AENA y elaboración propia.

2.5962.879

3.244 3.381 3.504 3.667 3.621 3.734 3.622 3.353 3.387

3.131

3.327

3.603

4.169 4.152 3.8563.276

3.427 3.803 4.065 4.152

9.9469.413

9.1228.900

9.6789.8459.787

8.935

8.086

7.510

9.521

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Regne Unit/Reino Unido Alemanya/Alemania Otros/Altres


La tendencia en el número de pasajeros llegados a Mallorca es positiva gracias tanto al mercado nacional como internacional. Destaca el buen comportamiento del mercado alemán (2,8%), el cual se sigue recuperando tras los descensos de los años 2001 y 2002. El número de pasajeros con procedencia Reino Unido muestra una tendencia estable (1,2%).

Air Berlin, la segunda línea alemana, ha adquirido LTU. Esta operación integrará progresivamente rutas a Baleares y mejorará su posición dentro del mercado interior alemán.

La tendència en el nombre de passatgers arribats a Mallorca és positiva gràcies tant al mercat nacional com internacional. Destaca el bon comportament del mercat alemany (2,8%), el qual es continua recuperant després de les davallades dels anys 2001 i 2002. El nombre de passatgers amb procedència Regne Unit mostra una tendència estable (1,2%).

Air Berlin, la segona línia alemanya, ha adquirit LTU. Aquesta operació integrarà progressivament rutes a les Balears i en millorarà la posició dintre del mercat interior alemany.

Passatgers arribats a Mallorca segons orígen Pasajeros llegados a Mallorca según origen



Ttt-k

(%)enero


Passatgers internacionals 172.660 ∃ ì 5,2 Pasajeros internacionales


Alemanya 104.816 D ì 2,8 Alemania



Evolució del nombre de passatgers arribats en vols internacionals (en milers). Gener a desembre. Mallorca.


Evolución del número de pasajeros llegados en vuelos internacionales (en miles). Enero a diciembre. Mallorca


1.591 1.768 1.957 2.046 2.142 2.288 2.313 2.478 2.419 2.266 2.293

2.6562.860

3.1473.569 3.502 3.266

2.7812.976

3.419 3.681 3.783

7.978

7.3196.914

6.558

7.1697.2787.355

6.685

6.1205.660

7.589

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



L'evolució en la xifra de passatgers arribats A Menorca mostra una tendència positiva (4,2%) gràcies al bon comportament del passatge nacional (13,8%). Destaca la minva del nombre de passatgers britànics (-1,9%), tendència que ve mostrant des del 2001.

El Foment de Turisme de Menorca ha afirmat que la posició de l’illa enfront dels mercats exteriors és feble tenint en compte l'increment en competitivitat de destinacions com Malta, Xipre, Turquia o Tunísia.

Passatgers arribats a Menorca segons orígen Pasajeros llegados a Menorca según origen



Ttt-k

(%)enero


Passatgers internacionals 1.271 ∃ î -3,1 Pasajeros internacionales

Regne Unit 1.269 UK è -1,9 Reino Unido

Alemanya - D î -6,3 Alemania

Itàlia - I è 0,0 Italia


Evolució del nombre de passatgers arribats en vols internacionals (en milers). Gener a desembre. Menorca.


Evolución del número de pasajeros llegados en vuelos internacionales (en miles). Enero a diciembre. Menorca.


La evolución en la cifra de pasajeros llegados a Menorca muestra una tendencia positiva (4,2%) merced al buen comportamiento del pasaje nacional (13,8%). Destaca la merma en el número de pasajeros británicos (-1,9%), tendencia que viene mostrando desde 2001.

El Fomento de Turismo de Menorca ha afirmado que la posición de la isla frente a los mercados exteriores es débil teniendo en cuenta el incremento en competitividad de destinos como Malta, Chipre, Turquía o Túnez.

466522

606 623 655 674 650 617 572519 508

116

118

136159

168 152115

9999

90 85

711

803854

905

953942

896831

719

656734

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



El nombre total de viatgers arribats a les Pitiüses mostra una tendència positiva (7,7%) a causa de la pujada tant en el passatge internacional com en el nacional.

El passatge britànic mostra una tendència positiva (3,1%), encara que l'arribada de passatgers d'Alemanya ha registrat un comportament negatiu (-2,8%).

El número total de viajeros llegados a las Pitiusas muestra una tendencia positiva (7,7%) debido al incremento tanto en el pasaje internacional como en el nacional.

El pasaje británico muestra una tendencia positiva (3,1%), aunque la llegada de pasajeros de Alemania ha registrado un comportamiento negativo (-2,8%).

Passatgers arribats a Pitiüses segons orígen Pasajeros llegados a Pitiusas según origen



Ttt-k

(%)enero


Passatgers internacionals

991 ∃ ì 4,9 Pasajeros internacionales

Regne Unit 10 UK ì 3,1 Reino Unido

Alemanya 855 D î -2,8 Alemania

Itàlia 8 I ì 17,6 Italia


Evolució del nombre de passatgers arribats en vols internacionals (en milers). Gener a desembre. Pitiüses


Evolución del número de pasajeros llegados en vuelos internacionales (en miles). Enero a diciembre. Pitiusas.


568538 589681 712 707 703 658 639 630 585

293285

352379439483440

319349

359 285

1.1971.1941.247

1.418

1.5351.624

1. 555

1. 4361. 353

1. 290 1. 255

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Regne Unit/Reino Unido Alemanya/Alemania Altres/Otros




L'arribada de turistes per via aèria a les Balears augmenta un 7,7% el 2006 i arriba als 12 milions de persones, el que constata la recuperació del turisme en les illes i confirma el lideratge de la Comunitat Autònoma dintre del territori nacional.

El mercat alemany continua recuperant-se després dels descensos de 2001 i 2002, registrant un augment del 6,1% respecte de 2005.

El nombre de turistes arribats al gener i febrer de 2007 apunta en totes les illes (18,3%).

El mercat espanyol continua mostrant-se molt dinàmic, i el turisme britànic es manté estable (1,1%.)

El nombre total de turistes arribats a Mallorca en 2006, arriba a els 9,3 milions de persones amb un augment del 9,1% respecte de 2005. Destaca el creixement

La llegada de turistas por vía aérea a Baleares se incrementa un 7,7% en 2006 alcanzando los 12 millones de personas, lo que constata la recuperación del turismo en las islas y confirma el liderazgo de la Comunidad Autónoma dentro del territorio nacional.

El mercado alemán continúa recuperándose tras los descensos de 2001 y 2002, registrando un incremento del 6,1% respecto de 2005.

El número de turistas llegados en enero y febrero de 2007 se incrementa en todas las islas (18,3%).

El mercado español continúa mostrándose muy dinámico, y el turismo británico se mantiene estable (1,1%.)

El número total de turistas llegados a Mallorca en 2006, alcanza los 9,3 millones de personas con un

Arribada de turistes via aèrea Llegada de turistas vía aérea

gener-desembreAcumulatsAcumulados

VariacióVariación

Enero-diciembre

Total Balears

12.087.831 ì 7,7 Total Baleares

Espanya 2.432.426 E ì 24,5 España

Alemanya 3.985.918 D ì 6,1 Alemania

Regne Unit 3.371.190 UK è 1,1 Reino Unido

Itàlia 463.139 I ì 10,9 Italia

Suïssa 254.393 CH ì 41.0 Suiza

Mallorca 9.395.996 ì 9,1 Mallorca

Epanya 1.747.594 E ì 25,6 España

Alemanya 3.607.064 D ì 6,7 Alemania

Regne Unit 2.269.572 UK è 1,8 Reino Unido


França 180.857 F î -24,0 Francia

Menorca 1.021.716 è 1,0 Menorca


Alemanya 93.093 D è -1,7 Alemania

Regne Unit 514.095 UK è -1,1 Reino Unido

Itàlia 56.686 I î -14,1 Italia

Holanda 11.789 NL î -8,9 Holanda

Pitiüses 1.670.119 ì 4,3 Pitiusas


Alemanya 285.761 D è 0,5 Alemania


Itàlia 246.521 I ì 13,6 Italia

França 33.712 F î -20,0 Francia

4.4.3 Turisme. Viatgers Turismo. Viajeros


El número total de turistas llegados a Menorca en 2006 muestra una evolución estable (1,0%) respecto del año anterior.

Su principal mercado emisor, el británico refleja continuidad. El turismo alemán tampoco muestra cambios significativos (-1,7%), sin embargo, se observa un aumento en el número de turistas españoles del 18,6%.

El aeropuerto de Mahón ha sido el segundo de España con mayores incrementos de tráfico de líneas de bajo coste, sólo superado por Madrid.

Easy Jet lanza una nueva ruta para el verano 2007 que conectará dos veces por semana Menorca con Newcastle, ciudad ubicada en el noroeste de Inglaterra. Este será el cuarto aeropuerto británico que la compañía conecta con Menorca tras Bristol, Londres-Gatwick y Liverpool.

El número total de turistas llegados a las Pitiusas en 2006 muestra una evolución positiva (4,3%) respecto al año anterior.

Su principal mercado emisor, muestra una evolución estable, mientras que los españoles incrementan acusadamente su afluencia.

El nombre total de turistes arribats a Menorca en 2006 mostra una evolució estable (1,0%) respecte de l'any anterior. El seu principal mercat emissor, el britànic reflecteix continuïtat.

El turisme alemany tampoc mostra canvis significatius (-1,7%), no obstant això, s'observa un augment en el nombre de turistes espanyols del 18,6%.

L'aeroport de Maó ha estat el segon d'Espanya amb majors increments de tràfic de línies de baix cost, només superat per Madrid.

Easy Jet llança una nova ruta per a l'estiu 2007 que connectarà dues vegades per setmana Menorca amb Newcastle, ciutat situada en el nord-oest d'Anglaterra. Aquest serà el quart aeroport britànic que la companyia connecta amb Menorca després de Bristol, Londres-Gatwick i Liverpool.

El nombre total de turistes arribats a les Pitiüses en 2006 mostra una evolució positiva (4,3%) respecte a l'any anterior.

El seu principal mercat emissor, mostra una evolució estable, mentre que els espanyols incrementen acusadament la seva afluència.


Durant l'any 2006 es registren 63,2 milions de pernoctacions en establiments turístics, el que suposa un increment del 6,1% respecte a 2005 (2,8% respecte al 2004). L'augment tant de la demanda nacional com estrangera ha possibilitat un positiu avanç en els nivells d'ocupació en els tres tipus d'establiment turístic analitzats.

El nombre de viatgers allotjats en 2006 experimenta un creixement interanual del 6,3%, una dècima superior al registrat el 2005 i el major des de l'any 2001. L'estada mitja s'escurça un -0,1% i se situa entorn dels 6,5 dies; aquest lleu descens es compensa pel major nombre de viatgers.

Segueixen sent positives les vendes del turisme rural, l'activitat turística del qual segueix sent més modesta que en allotjament hoteler i apartaments.

Al febrer, la comparativa interanual presenta taxes lleugerament negatives tant en nombre de viatgers com de pernoctacions.

A Mallorca el nombre total de pernoctacions en hotels i apartaments turístics en 2006 augmenta un 7,1%, arribant a 47,7 milions.

El creixement interanual del nombre de viatgers se situa en una taxa elevada, 6,9%, encara que 4 punts inferior a la del 2005. La principal destinació d'aquests viatgers segueix sent els establiments hotelers, amb una presència relativa del 85,7%, enfront dels apartaments que és del 14,3%.

L'estada mitja en els hotels i apartaments es manté en 6,5 dies.

A Menorca, el nombre total de pernoctacions s'incrementa un lleuger 1,2% a causa del major nombre de pernoctacions en establiments hotelers. La menor afluència de viatgers en apartaments disminueix el nombre de pernoctacions un -7,2%.

Durante el año 2006 se registran 63,2 millones de pernoctaciones en establecimientos turísticos, lo que supone un incremento del 6,1% respecto a 2005 (2,8% respecto al 2004). El aumento tanto de la demanda nacional como extranjera ha posibilitado un positivo avance en los niveles de ocupación en los tres tipos de establecimiento turístico analizados.

El número de viajeros alojados en 2006 experimenta un crecimiento interanual del 6,3%, una décima superior al registrado el 2005 y el mayor desde el año 2001. La estancia media se acorta un -0,1% y se sitúa en torno a los 6,5 días; este leve descenso se compensa por el mayor número de viajeros.

Siguen siendo positivas las ventas del turismo rural, cuya actividad turística sigue siendo más modesta que en alojamiento hotelero y apartamentos.

En febrero, la comparativa interanual presenta tasas ligeramente negativas tanto en número de viajeros como de pernoctaciones.

En Mallorca el número total de pernoctaciones en hoteles y apartamentos turísticos en 2006 aumenta un 7,1%, alcanzando 47,7 millones.

El crecimiento interanual del número de viajeros se sitúa en una tasa elevada, 6,9%, aunque 4 puntos inferior a la del 2005. El principal destino de estos viajeros sigue siendo los establecimientos hoteleros, con una presencia relativa del 85,7%, frente a los apartamentos que es del 14,3%.

La estancia media en los hoteles y apartamentos se mantiene en 6,5 días.

En Menorca, el número total de pernoctaciones se incrementa un ligero 1,2% debido al mayor número de pernoctaciones en establecimientos hoteleros. La menor afluencia de viajeros en apartamentos disminuye el número de pernoctaciones un -7,2%.

J Establiments turístics Balears Establecimientos turísticos Baleares JFebrer 07Febrero 07

Var. (%)

2006 Var. (%)

Pernoctacions î 960.031 -4,2 ì 63.174.551 6,1 Pernoctaciones

Establiment hoteler î 882.669 -5,7 ì 51.972.693 6,3 Establecimiento hotelero

Apartament turístic ì 65.444 19,9 ì 10.749.473 5,4 Apartamento turístico

Rural è 11.918 -1,6 ì 458.385 4,0 Rural

Viatgers allotjats î 188.590 -5,3 ì 9.783.775 6,3 Viajeros alojados

Establiment hoteler î 176.894 -6,8 ì 8.389.055 6,5 Establecimiento hotelero

Apartament turístic ì 7.968 25,9 ì 1.304.805 4,0 Apartamento turístico

Rural ì 3.728 23,3 ì 89.915 24,2 Rural

Estada mitjana(dies)

è 5,1 1,1 è 6,5 -0,1Estancia media(días)

Establiment hoteler è 5,0 1,2 è 6,2 -0,2 Establecimiento hotelero

Apartament turístic î 8,2 -2,2 è 8,2 1,3 Apartamento turístico

Rural î 3,2 -20,2 î 5,1 -16,2 Rural

Font/Fuente: INE

4.4.4 Turisme. Allotjament Turismo. Alojamiento


En Menorca hay 50.000 plazas reglamentadas. De estas, 21.000 (42%) corresponden a apartamentos, 14.000 a hoteles (28%) y 9.500 a aparthoteles (19%). Es la isla balear donde los apartamentos tienen mayor peso sobre el total de la oferta reglada.

La asociación hotelera de Menorca ASHOME apuesta por la modernización de los complejos de apartamentos, y que éstos ofrezcan los mismos servicios que los hoteles. Para la

Hotels i Apartaments Mallorca Hoteles y Apartamentos Mallorca

2006 Var. (%) (%) sobre total

Pernoctacions ì 47.671.513 7,1 100 Pernoctaciones

Hotels ì 40.836.423 6,1 85,7 Hoteles

Apartaments ì 6.835.090 13,7 14,3 Apartamentos

Viatgers allotjats ì 7.352.622 6,9 100 Viajeros alojados

Hotels ì 6.527.025 6,5 88,8 Hoteles

Apartaments ì 825.597 9,8 11,2 Apartamentos

Estada mitjana (dies)

è 6,5 0,2Estancia media (días)

Hotels è 6,3 -0,5 Hoteles

Apartaments ì 8,3 3,5 Apartamentos

Hotels i Apartaments Menorca Hoteles y Apartamentos Menorca


Pernoctacions è 5.527.162 1,2 100 Pernoctaciones


Apartaments î 1.955.609 -7,2 35,4 Apartamentos

Viatgers allotjats î 837.250 -3,4 100 Viajeros alojados

Hotels è 601.725 0,0 71,9 Hoteles

Apartaments î 235.525 -11,2 28,1 Apartamentos


ì 6,6 5,4Estancia media (días)

Hotels ì 5,9 6,4 Hoteles

Apartaments ì 8,3 6,1 Apartamentos

Hotels i Apartaments Pitiüsses Hoteles y Apartamentos Pitiusas


Pernoctacions ì 9.517.201 4,4 100 Pernoctaciones


Apartaments î 1.958.776 -5,6 20,6 Apartamentos

Viatgers allotjats ì 1.503.390 8,3 100 Viajeros alojados


Apartaments ì 243.092 2,5 16,2 Apartamentos


î 6,3 -3,5Estancia media (días)

Hotels î 6,0 -1,9 Hoteles

Apartaments î 8,1 -7,9 Apartamentos

A Menorca hi ha 50.000 places reglamentades. D'aquestes, 21.000 (42%) corresponen a apartaments, 14.000 a hotels (28%) i 9.500 a apartho(19%). És la illa balear on els apartaments tenen major pes sobre el total de l'oferta reglada.

L'associació hotelera de Menorca ASHOME aposta per la modernització dels complexos d'apartaments, i que aquests ofereixin els mateixos serveis que els hotels. Per


financiación de este plan de modernización hotelera se ha propuesto implantar el régimen de condominio.

Dado que el descenso del número de viajeros en apartamentos es superior al descenso de las pernoctaciones, la estancia media alcanza los 8,3 días, incrementándose un 6,1%. También se incrementa la estancia media en hoteles.

En las Pitiusas, el número total de pernoctaciones de 2006 en establecimientos se incrementa un 4,4%. Este crecimiento se concentra en los hoteles, ya que desciende el numero de pernoctaciones en apartamentos (-5,6%). La tasa interanual de los viajeros alojados en hoteles aumenta un 9,4%, frente a la disminución del -1,4% del año anterior.

El gráfico siguiente reproduce la evolución de las pernoctaciones, los viajeros y la estancia media en establecimientos hoteleros en los últimos ocho años.

El número de viajeros alojados en hoteles en Baleares alcanza el segundo máximo consecutivo desde el año 1999, con un total de 8,4 millones.

Los viajeros residentes en España continúan registrando altas tasas de crecimiento desde el año 2004, situándose este año en un crecimiento interanual del 24,3%, la tasa interanual de no residentes alcanza el 14,7%, ambas tasas superan en 11,5 puntos las del 2005.

Las pernoctaciones en establecimientos hoteleros de residentes en España han pasado de 5,6 millones a 7,5 en siete años representando un aumento del 32,5%. La demanda de los residentes extranjeros disminuye un -15,0% en este lapso de tiempo, sin embargo se observa cierta recuperación en el 2005 y especialmente en este ejercicio, manteniéndose como el principal destino del país.

Pernoctacions, viatgers i estada mitjana hotels. Dades anuals .Pernoctaciones, viajeros y estancia media hoteles. Datos anuales .

Índex/ Índice 1999=100

51.973

48.896

47.31048.041

46.802

52.83452.821

58.021

8.389

7.877

7.5177.319

6.908

7.6277.311

7.705

7,5

7,2 6,9

6,66,3

6,2 6,2

6,8

70

75

80

85

90

95

100

105

110

115

120

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Pernoctacions (milers) / Pernoctaciones (miles) Viatgers (milers) / Viajeros (miles)

Estada mitjana (dies) / Estancia media (días)

Font: INE i elaboració pròpia Fuente: INE y elaboración propia

al finançament d'aquest pla de modernització hotelera s'ha proposat implantar el règim de condomini.

Atès que el descens del nombre de viatgers en apartaments és superior al descens de les pernoctacions, l'estada mitja arriba a els 8,3 dies, incrementant-se un 6,1%. També s'incrementa l'estada mitja en hotels.

A les Pitiüses, el nombre total de pernoctacions de 2006 en establiments s'incrementa un 4,4%. Aquest creixement es concentra en els hotels, ja que descendeix el numero de pernoctacions en apartaments (-5,6%). La taxa interanual dels viatgers allotjats en hotels augmenta un 9,4%, enfront de la disminució del -1,4% de l'any anterior.

El gràfic següent reprodueix l'evolució de les pernoctacions, els viatgers i l'estada mitja en establiments hotelers en els últims vuit anys.

El nombre de viatgers allotjats en hotels a Balears arriba a el segon màxim consecutiu des de l'any 1999, amb un total de 8,4 milions.

Els viatgers residents a Espanya continuen registrant altes taxes de creixement des de l'any 2004, situant-se aquest any en un creixement interanual del 24,3%, la taxa interanual de no residents arriba a el 14,7%, ambdues taxes superen en 11,5 punts les del 2005.

Les pernoctacions en establiments hotelers de residents a Espanya han passat de 5,6 milions a 7,5 en set anys representant un augment del 32,5%. La demanda dels residents estrangers disminueix un -15,0% en aquest lapse de temps, no obstant això s'observa certa recuperació en el 2005 i especialment en aquest exercici, mantenint-se com la principal destinació del país.


4.4.5Turisme. Comparatiu amb altres destinacions

Turismo. Comparativa con otros destinos

Nombre de turistes internacionals arribats Número de turistas internacionales llegados

gener-desembre enero-diciembre

Amb procedencia de l’estranger Total Var. (%) Con procedencia del extranjero

Canàries 9.608.179 è 1,8 Canarias

Andalusia 8.547.466 ì 2,3 Andalucía

Comunitat Valenciana 5.484.965 è 1,5 Comunidad Valenciana

Malta (gen-oct) 987.163 î -5,2 Malta (ene-oct)

Xipre (gen-oct) 2.329897 î -8,7 Chipre (ene-oct)

Croàcia 84.867 ì 19,4 Croacia

Turquia 1.713.916 î -18,7 Turquía

Madeira (pernoctacions)-novembre 463.400 ì 2,2 Madeira (pernoctaciones)-noviembre

Algarve (pernoctacions)-novembre 365.400 ì 2,3 Algarve (pernoctaciones)-noviembre

1 Turistes per via aèria.2 Visitants per via aèria de la resta d’Europa, excepte Bulgària, Romania, antics membres de la URSS i de Iugoslàvia.Font: CITTIB, Frontur, instituts estadístics de Malta, Xipre, Croàcia, Portugal i Turquia.

1 Turistas por vía aérea.2 Visitantes por vía aérea del resto de Europa, excepto Bulgaria, Rumanía, antiguos miembros de la URSS y de Yugoslavia.Fuente: CITTIB, Frontur, institutos estadísticos de Malta, Chipre,

Croacia, Portugal y Turquía.

Augmenta el flux de turistes a Andalusia (2,3%) mentre que a les Canàries i al País Valencià es manté estable.

Algunes destinacions com Croàcia o el nord d’Àfrica tenen esment d’aconseguir el nivell d'especialització dels productes turístics que ofereix Espanya (cultural, congressos, ...), encara que hi ha altres productes innovadors o més sofisticats que estan començant a tenir acceptació i es preveu que a curt termini tinguin una bona acollida en unes altres mercats.

Segons un informe d’Amadeus, els aeroports veuran en el 2020 l'aparició d'un nou tipus de viatger. Seran persones majors de 65 anys, més actius, amb millor salut que les generacions anteriors de la mateixa edat i amb una renda disponible superior. Molts vindran dels anomenats BRIC (El Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina).

Aumenta el flujo de turistas en Andalucía (2,3%) mientras que en Canarias y Levante se mantiene estable.

Algunos destinos como Croacia o el norte de Africa se están esmerando para conseguir el nivel de especialización de los productos turísticos que ofrece España (cultural, congresos..), aunque hay otros productos innovadores o más sofisticados que están empezando a tener aceptación y se prevé que a corto plazo tengan una buena acogida en otros mercados.

Según un informe de Amadeus, los aeropuertos verán en el 2020 la aparición de un nuevo tipo de viajero. Serán personas mayores de 65 años, más activos, con mejor salud que las generaciones anteriores de la misma edad y con una renta disponible superior. Muchos de ellos vendrán de los llamados BRIC (Brasil, Rusia, India y China).


• Gasto Turístico

El gasto de los turistas internacionales en Baleares entre enero y noviembre de 2006 alcanza los 10.993 millones de euros, un 7,3% más que en el mismo período del año anterior.

• Precios Hoteleros

Desde marzo, los precios hoteleros siguen con una evolución al alza, hasta alcanzar en junio un incremento interanual del 3,4% a partir de julio se observa una paulatina desaceleración de este indicador, con tasas inferiores a las registradas el mismo periodo del año anterior.

El Índice de precios Hoteleros (IPH) aumentó de media un 1,5% en 2006, por debajo del crecimiento medio de los hoteles en España y por debajo de la inflación media de los precios al consumo en Baleares.

En el conjunto de España se observa que, a mayor categoría del establecimiento, menor es el aumento de precios, de forma que los hostales fueron aquellos donde más crecieron las tarifas.

• Ingresos Hoteleros

El Índice de Ingresos Hoteleros (IIH), refleja crecimientos interanuales positivos de los ingresos percibidos por habitación ocupada.

• Despesa Turística

La despesa dels turistes internacionals a les Balears entre gener i novembre de 2006 arriba a els 10.993 milions d'euros, un 7,3% més que en el mateix període de l'any anterior.

• Preus Hotelers

Des de març, els preus hotelers continuen amb una evolució a l'alça, fins a arribar a al juny un augment interanual del 3,4% a partir de juliol s'observa una desacceleració progressiva d'aquest indicador, amb taxes inferiors a les registrades el mateix període de l'any anterior.

L'Índex de preus Hotelers (IPH) va augmentar de mitjana un 1,5% en 2006, per davall del creixement mitjà dels hotels a Espanya i per davall de la inflació mitjana dels preus al consum a les Balears.

En el conjunt d'Espanya s'observa que, a major categoria de l'establiment, menor és l'augment de preus, de manera que els hostals van ser aquells on més van créixer les tarifes.

• Ingressos Hotelers

L'Índex d'Ingressos Hotelers (IIH), reflecteix creixements interanuals positius dels ingressos percebuts per habitació ocupada.

Despesa turistes internacionals Despesa gener-novembre

Gasto turistas internacionales Gasto enero-noviembre Total Var %

Despesa total 2006 (mill €) Gasto total 2006 (mill €) 10.993 7,3%

Despesa total 2005 (mill €) Gasto total 2005 (mill €) 10.248 6,4%

Font: Frontur i CITTIB Fuente: Frontur y CITTIB

4.4.6 Turisme. Ingressos i preus Turismo. Ingresos y precios

Tasas de variación interanual de Precios y Ingresos hoteleros de BalearesTaxes de variació interanual de Preus i Ingresos hotelers de Baleares

Font/Fuente: INE

2,6

1,1

2,4

1,7

1,01,3

2,42,0

1,7

1,2

1,9

2,7 2,8

3,4

1,7

3

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

març abril maig juny juliol agost setembre octubre

Ingressos/Ingresos Preus/ Precios


• Precios en Restauración

Los precios de restaurantes, bares y cafeterías en Baleares registran un crecimiento constante durante el 2006, con una tasa anual media del 3,7% frente al 4,1% del 2005, cuatro décimas inferior.

IPC. Font/Fuente: INE, Eurostat

4,0

3,02,8

3,8 4,0

3,13,9

4,5

2,22,4

2,5 2,5 2,4 2,3

1,7 1,6

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

març abril maig juny juliol agost setembre octubre

IPC Balears Restaurants, bars i cafès/Restaurantes, bares y cafeterías

IPC Zona €

• Preus en Restauració

Els preus de restaurants, bars i cafeteries a Balears registren un creixement constant durant el 2006, amb una taxa anual mitjana del 3,7% enfront del 4,1% del 2005, quatre desenes inferior.


4.5.1 Consum Consumo

4.5 Consum i inversió Consumo e inversión

La majoria d’indicadors de consum es mantenen estables, i en conseqüència el consum intern continua amb nivells similars als de finals de l’any anterior. La suavització dels preus del petroli han repercutit en un menor índex de preus al consum, i la contínua creació d’ocupació afavoreix les expectatives dels consumidors. No obstant això, les pujades dels tipus d’interès són els factors que més afecten la renda de les famílies, majoritàriament endeutades.

La facturació elèctrica d’usos domèstics es manté estable en tendència a totes les illes. Aquest fet respon en bona mesura a les bones temperatures viscudes durant l’hivern que han repercutit en una menor demanda d’energia.

L’index de comerç al detall mostra un resultats millors pel mes de gener, animats principalment per l’augment de vendes per les rebaixes, després d’una tardor càlida que ha fet minvar les vendes de tèxtil.

Pel que fa a la matriculació de vehicles, a Mallorca i Menorca disminueix amb un -6,1% tendencial i –13% respectivament, i a les Pitiüses augmenten amb un 11,7%. Cal ressaltar que la venda de turismes ha caigut en el darrer any a nivell nacional i els especialistes del sector ho atribueixen principalment a canvis d’hàbit dels consumidors. A més, es tracta d’un mercat molt susceptible a les modes. També preveuen que

La mayoría de indicadores de consumo se mantienen estables, y en consecuencia el consumo interno continúa en niveles similares a los de finales del año anterior. La moderación de los precios del petróleo han repercutido en un menor índice de precios al consumo, y la continua creación de ocupación favorece las expectativas de los consumidores. Sin embargo, las subidas de los tipos de interés son los factores que más afectan a la renta de las familias, mayoritariamente endeudadas.

La facturación eléctrica de usos domésticos se mantiene estable en tendencia en todas las islas. Este hecho responde en buena medida a las buenas temperaturas vividas durante el invierno que han repercutido en una menor demanda de energía.

El índice de comercio al por menor muestra unos resultados mejores para el mes de enero, animados principalmente por el aumento de ventas por las rebajas, después de un otoño cálido que ha hecho menguar las ventas de textil.

Respeto a la matriculación de vehículos, en Mallorca y Menorca disminuye con un -6,1% tendencial y 13% –respectivamente-, y en las Pitiusas aumentan con un 11,7%. Cabe resaltar que la venta de turismos ha caído en el último año a nivel nacional, y los especialistas del sector lo atribuyen principalmente a cambios de hábito de los consumidores. Además, se trata de un mercado muy

Indicadors del consum Indicadores del consumo

Balears Darrera dadaÚltimo dato


Ttt-k

(%)Baleares

Facturació elèc usos domèstics (MWh) feb 220.533 è 0,1 Facturación eléc usos domésticos (MWh)

Vendes de benzina (quilolitres) gn/en 23.415 è -1,9 Ventas de gasolina (quilolitros)

Matriculació vehicles familiars no lloguer1 mg/my 6.446 î -8,3 Matriculación vehículos familiares no alquiler1

Índex de vendes al detall gn/en 89,4 è 0,6 Índice de ventas al por menor

Mallorca

Mallorca

Facturació elèc usos domèstics (MWh) feb 163.547 è -0,3 Facturación eléc usos domésticos (MWh)


Matriculació de vehicles feb 2.849 î -6,1 Matriculación de vehículos

Menorca Menorca


Vendes de benzina (quilolitres) gn/en 1.848 î -2,9 Ventas de gasolina (quilolitros)

Matriculació de vehicles feb 167 î -13,0 Matriculación de vehículos

PitiüsesPitiusas



Matriculació de vehicles feb 337 ì 11,7 Matriculación de vehículos


Indicadors de la inversió Indicadores de la inversión



t-k (%)

Societats mercantils Sociedades mercantiles

Augment net de capital(milers d’€)1 ds/dc 42.197 ì 6,2

Incremento neto de capital(miles de €)1

Núm. Centres de treball inscrits a la SS gn/en 40.137 ì 3,2 Nº centros de trabajo inscritos a la SS

Vehicles de càrrega per a distribució feb 197 ì 8,6 Vehículos de carga para distribución

feb 152 ì 11,8

feb 16 î -9,9

feb 29 ì 6,1

Matriculació d’automòbils turisme per a lloguer (Var.%)

Mç/mz 4.059 ì 32,6Matriculación de automóviles turismo para alquiler.(Var.%)

Noves hipoteques (milers d’€) Nuevas hipotecas (miles de €)

Hipoteques sobre habitatges en finques urbanes (milers d’€ constants)

ds/dc 290.396 ì 5,2Hipotecas sobre viviendas en fincas urbanas (miles € constantes)

Font: INE, MTA, DGT i Anfac1 Capital de noves societats, més ampliacions de capital, menys reduccions de capital. Per a l’acumulat, mitjana. Euros corrents.2 Centres de treball a les Balears

Fuente: INE, MTA, DGT y Anfac1 Capital de nuevas sociedades, más ampliaciones de capital, menos reducciones de capital. Para el acumulado, media. Euros corrientes.2 Centros de trabajo en Baleares

Crèdit i estalvi Crédito y ahorro

Institucions de crèdit i estalvi


Cicle-tendència/Ciclo-tendencia

Ttt-k

(%) Instituciones de crédito y ahorro

Crèdits (milions d’€) 3T06 34.140,0 ì 23,1 Créditos (millones de €)

Dipòsits (milions d’€) 3T06 16.444,1 ì 7,3 Depósitos (millones de €)

Font: BE Fuente: BE

4.5.2 Inversió Inversión

La major part dels indicadors de la inversió mostren signes positius suaus.

Segons dades de l’INE l’augment net de capital de les societats mercantils balears s’ha incrementat en tendència amb un 6,2% amb 42.200 milions d’euros fet que demostra la capacitat emprenedora de la societat balear. El registre de la Tresoreria General de la Seguretat Social ho corrobora i comença l’any amb un màxim històric d’afiliació en nombre d’empreses en un mes de gener, amb 40.137 centres de treball afiliats a Balears pel règim general de cotització i, si es té en compte el total d’afiliació la xifra puja a 46.200.

La mayor parte de los indicadores de la inversión muestran signos positivos suaves.

Según datos del INE el aumento neto de capital de las sociedades mercantiles baleares se ha incrementado en tendencia un 6,2% con 42.200 millones de euros, hecho que demuestra la capacidad emprendedora de la sociedad balear. El registro de la Tesorería General de la Seguridad Social suscribe este mismo hecho, ya que empieza el año con un máximo histórico en la afiliación del número de empresas en un mes de enero, con 40.137 centros de trabajo afiliados en Baleares en el régimen general de cotización, y teniendo en cuenta que la cifra total de afiliación asciende a 46.200.

susceptible a las modas. También prevén que el crecimiento futuro se moverá más en el mercado de segunda mano, puesto que hoy por hoy guardan una proporción de 1 a 1 a nivel nacional, mientras que en países europeos se venden 2,5 vehículos de segunda mano por cada uno de nuevo. Paradójicamente, el crecimiento en las ventas de los coches de lujo (es decir, aquellos el valor de los cuales supera el 60.000 euros) contrasta con la caída de los turismos más vendidos del mercado.

preveuen que el creixement futur del mercat es mourà més en el mercat de segona mà, ja que ara per ara guarden una proporció de 1 a 1 a nivell nacional, mentre que a països europeus es venen 2,5 vehicles de segona mà per cada un de nou. Paradoxalment, el creixement en les vendes dels cotxes de luxe (és a dir, aquells el valor dels quals supera el 60.000 euros) contrasta amb la caiguda dels turismes més venuts del mercat.


La política monetària del BCE segueix apuntant per les pujades dels tipus d’interès, tot i la moderada inflació. Des del desembre de 2005 el BCE va començar a una sèrie de pujades del preu dels diners que han culminat el març amb una taxa del 3,75%. No obstant això, cal remarcar que els tipus d’interès reals (és a dir, els tipus d’interès nominals descomptant la taxa d’inflació vigent) de l’economia de l’eurozona segueixen en nivells històricament baixos. La pujada de l’euríbor, superà lleugerament el 4% el març.

El darrer informe del Banc d’Espanya situa els crèdits vigents per al tercer trimestre de 2006 a les Balears en 34.140 milions d’euros, amb un augment tendencial de 23,1%, mentre que els dipòsits sumen 16.444 milions d’euros. Es pot concloure que, tot i la política restrictiva del BCE, els crèdits augmenten més que els dipòsits, és a dir, hi ha més mostres d’endeutament que d’estalvi tot i l’evolució del preu dels diners.

Davant un nou escenari de condicions de finançament no tan favorables, es probable que s’ajusti la demanda d’hipoteques i de crèdits. En aquest nou escenari cal destacar el paper de les entitats financeres per oferir nous productes que s’adaptin millor a les circumstàncies del mercat. Així, ja hi ha algunes entitats que ofereixen hipoteques invertides o la possibilitat d’allargar els terminis d’amortització. Alguns experts aconsellen subscriure assegurances contra el risc de pujades de tipus o passar els crèdits de variables a fixos.

S’apunta cap a un menor increment en el preu de l’habitatge, i a un equilibri del mercat. El mes de desembre passat el nombre d’hipoteques a Balears fou de 3.609, un 2% menys que les subscrites el mes precedent. El termini de venda dels pisos nous en el mercat immobiliari espanyol s’allarga fins els nou mesos i l’evolució dels preus coincidirà amb la del IPC. A la vegada preveu un creixement del mercat del lloguer.

La política monetaria del BCE sigue apuntando por las subidas de los tipos de interés, a pesar de la moderada inflación. Desde diciembre de 2005 el BCE empezó una serie de subidas del precio del dinero que han culminado en marzo con una tasa del 3,75%. Sin embargo, cabe remarcar que los tipos de interés reales (es decir, los tipos de interés nominales descontando la tasa de inflación vigente) de la economía de la eurozona siguen en niveles históricamente bajos. La subida del euribor, superó ligeramente el 4% en marzo.

El último informe del Banco de España sitúa los créditos vigentes para el tercer trimestre de 2006 en Baleares en 34.140 millones de euros, con un aumento tendencial de 23,1%, mientras que los depósitos suman 16.444 millones de euros. Se puede concluir que, con la política restrictiva del BCE, los créditos aumentan más que los depósitos, es decir, hay más muestras de endeudamiento que de ahorro a pesar de la evolución del precio del dinero.

Ante un nuevo escenario de condiciones de financiación no tan favorables, es probable que se ajuste la demanda de hipotecas y de créditos. En este nuevo escenario es importante el papel de las entidades financieras para ofrecer nuevos productos que se adapten mejor a las circunstancias del mercado. Así, ya hay algunas entidades que ofrecen hipotecas inversas, o la posibilidad de alargar los plazos de amortización. Algunos expertos aconsejan suscribir seguros contra el riesgo de subidas de tipos, o pasar los créditos de variables a fijos.

Se apunta hacia un menor incremento en el precio de la vivienda, y a un equilibrio del mercado. En el mes de diciembre pasado el número de hipotecas en Baleares fue de 3.609, un 2% menos que las suscritas en el mes precedente. El plazo de venta de los pisos nuevos en el mercado inmobiliario español se alarga hasta los nueve meses y la evolución de los precios coincidirá con la del IPC. A la vez se prevé un crecimiento del mercado del alquiler.


InflacióTaxa de variació interanual de l’índex de preus de

consum. Febrer 2007

InflaciónTasa de variación interanual del índice de precios al

consumo. Febrero 2007

Balears Baleares

BalearsAportació a l’IPCAportación al IPC

Índex general 2,3 Índice general

Aliments, begudes no alcohòliques 2,3 0,45 Alimentos, bebidas no alcohólicas

Begudes alcohòliques i tabac 11,5 0,33 Bebidas alcohólicas y tabaco

Vestit i calçat 0,4 0,03 Vestido y calzado

Habitatge 3,5 0,39 Vivienda

Parament de la llar 3,0 0,21 Menaje del hogar

Medicina 1,0 0,03 Medicina

Transport 0,1 0,02 Transporte

Comunicacions -0,6 -0,02 Comunicaciones

Oci i cultura -2,0 -0,13 Ocio y cultura

Ensenyament 4,2 0,07 Enseñanza

Hotels, cafès i restaurants 5,0 0,53 Hoteles, cafeterías y restaurantes

Altres 3,5 0,33 Otros

Inflació subjacent 2,6 Inflación subyacente

Font: INE Fuente: INE

4.6 Preus Precios

Amb la publicació de la dada d'inflació del mes de gener, l'Institut Nacional d'Estatística (INE) engega el nou canvi de base en l'any 2006 (enguany es farà servir com índex 100). Fins ara s'utilitzava com any base l'any 2001.

La taxa de variació interanual de l'IPC del mes de febrer minva dues dècimes respecte del mes anterior i se situa en el 2,3%, la taxa més baixa dels tres darrers anys. Per al conjunt d'Espanya, la taxa interanual es col·loca en el 2,4%, una dècima per sobre de la de les Balears.

A partir del mes d'agost la inflació comença a moderar-se, condicionada per la davallada del preu del petroli: el preu dels carburants i combustibles registren al febrer una taxa anual negativa del -3,4%, enfront de l'augment al febrer de 2006 (15,6%).

La taxa d'inflació subjacent (que exclou els aliments no elaborats i productes energètics) se situa en el 2,6% en taxa interanual, dues dècimes menor que la registrada al gener, amb el que se situa per sobre de l'índex general. Aquesta taxa que fa referència al nucli més estable de la inflació, inclou els serveis i els béns elaborats no energètics i descompta els elements més volàtils com aliments frescs i energia). Els béns elaborats no energètics continuen mostrant nivells moderats d'increment i augmenten al febrer un 0,8%, quatre desenes menys que el mes anterior, els serveis, mostren increments elevats (3,7%), també en lleugera desacceleració respecte a gener. A aquest efecte de moderació s'ha sumat la davallada dels preus petrolífers i dels aliments no elaborats.

Con la publicación del dato de inflación del mes de enero, el Instituto Nacional de Estadística (INE) pone en marcha el nuevo cambio de base en el año 2006 (este año se utilizará como índice 100). Hasta ahora se utilizaba como año base el año 2001.

La tasa de variación interanual del IPC del mes de febrero disminuye dos décima respecto del mes anterior, situándose en el 2,3%, la tasa más baja de los tres últimos años. Para el conjunto de España, la tasa interanual se coloca en el 2,4%, una décima por encima de la de Baleares.

A partir del mes de agosto la inflación empieza a moderarse, condicionada por la bajada del precio del petróleo: el precio de los carburantes y combustibles registran en febrero una tasa anual negativa del -3,4%, frente al aumento en febrero de 2006 (15,6%).

La tasa de inflación subyacente (que excluye los alimentos no elaborados y productos energéticos) se sitúa en el 2,6% en tasa interanual, dos décimas menor que la registrada en enero, con lo que se aún se sitúa por encima del índice general. Esta tasa que hace referencia al núcleo más estable de la inflación, incluye los servicios y los bienes elaborados no energéticos y descuenta los elementos más volátiles como alimentos frescos y energía). Los bienes elaborados no energéticos continúan mostrando niveles moderados de incremento y aumentan en febrero un 0,8%, cuatro décimas menos que el mes anterior, los servicios, muestran incrementos elevados (3,7%), también en ligera desaceleración respecto a enero. A este efecto de moderación se ha sumado la bajada de los precios petrolíferos y de los alimentos no elaborados.


Por otra parte el IPC del conjunto de países de la zona del euro experimenta una ligera moderación respecto al mes anterior alcanzando una tasa anual del 1,8% en febrero. El diferencial de inflación con la zona del euro es pues de 0,5 puntos porcentuales, la menor desde abril de 2004.

El grupo de hoteles, cafeterías y restaurantes, disminuye su tasa interanual respecto al mes pasado, situándose en el 5,0%, por encima del nivel nacional (4,6%).

Per altra banda l'IPC del conjunt de països de la zona de l'euro experimenta una lleugera moderació respecte al mes anterior arribant a una taxa anual del 1,8% al febrer. El diferencial d'inflació amb la zona de l'euro és doncs de 0,5 punts percentuals, la menor des d'abril de 2004.

El grup d'hotels, cafeteries i restaurants, minva la seva taxa interanual respecte al mes passat i se situa en el 5,0%, per sobre del nivell nacional (4,6%).

Taxa interanual d'inflació al mes de febrerTasa interanual de inflación el mes de febrero.

3,0%

5,2%

3,8%

3,0%

1,8%

3,8%

2,5%

1,8%

3,8%

2,1%

3,8%4,0%

3,3%

3,1%

2,5%

3,7%

4,8%

2,4%

1,8%

3,1%

3,7%3,3%

2,1% 2,3%

4,2%

3,6%

2,1%

1,9%

2,3%2,4%1,9%

1,6%

1,9%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

5,5%

fb 95 fb 96 fb 97 fb 98 fb 99 fb 00 fb 01 fb 02 fb 03 fb 04 fb 05 fb 06 fb 07

Espanya/Espanya Balears/Baleares ZonaEuro


Mercat de treball Mercado de trabajo

Balears Darrera dadaÚltimo dato


t-k (%)

Baleares

Població activa1 gn/en 447.474 ì 3,7 Población activa1

Ocupats (afiliats a la SS)2 gn/en 400.648 ì 4,5 Ocupados (afiliados a la SS) 2

Assalariats gn/en 305.911 ì 5,3 Asalariados

Autònoms i altres règims especials gn/en 94.737 è 1,8 Autónomos y otros regímenes especiales

Aturats registrats feb 43.353 î -5,2 Parados registrados

Taxa d’atur registrat (var%) feb 8,3 î -9,9 Tasa de paro registrado (var%)

Total contractes indefinits feb 4.511 ì 34,7 Total contratos indefinidos

MallorcaMallorca





Total contractes indefinits feb 3.740 ì 36,8 Total contratos indefinidos

Menorca Menorca





Total contractes indefinits feb 279 ì 21,5 Total contratos indefinidos

PitiüsesPitiusas





Total contractes indefinits feb 492 ì 30,7 Total contratos indefinidos

Fonts: TTSS, SOIB i INE1.Suma dels ocupats i aturats per un mateix període2.Afiliats als règims generals, d’autònoms, especial agrari i de la llar de la Seguretat Social i als règims especials de la mar. No inclou afiliats a MUFACE, ISFAS ni règims especials menors de la Seguretat Social.

Fuentes: TTSS, SOIB y INE1. Suma de los ocupados y parados para un mismo período.2. Afiliados a los regímenes generales, de autónomos, especial agrario y del hogar de la Seguridad Social y al régimen especial del mar. No incluye afiliados a MUFACE, ISFAS ni regímenes especiales menores de la Seguridad Social.

4.7 Ocupació Empleo

Els indicadors del mercat laboral de Balears posen de manifest l’evolució positiva viscuda en el darrer any i es confirmen amb les dades de principis de 2007. Es constata l’acceleració en el ritme de creació de llocs de feina a les illes, la més elevada de tot l’Estat. Les taxes d’atur també es situen en mínims històrics des de fa tres anys quan varen començar a decréixer.

Segons la Tresoreria General de la Seguretat Social, el nombre d’afiliats a Balears el febrer ha estat de 411.034 persones, un 4% més que fa un any i aquesta xifra representa un rècord històric d’afiliació en un mes de febrer.

També cal ressaltar el rècord històric que es va produir el 2006 en el nombre d’empreses afiliades fet que demostra tant la recuperació que viu l’economia balear com la

Los indicadores del mercado laboral de Baleares ponen de manifiesto la evolución positiva vivida en el último año que se confirma con los datos de principios de 2007. Se constata la aceleración en el ritmo de creación de puestos de trabajo en las islas, la más elevada de todo el Estado. Las tasas de paro también se sitúan en mínimos históricos desde que hace tres años empezaran a decrecer.

Según la Tesorería General de la Seguridad Social, el número de afiliados en Baleares en febrero ha sido de 411.034 personas, un 4% más que hace un año, lo que supone un récord histórico de afiliación en un mes de febrero.

También cabe resaltar el récord histórico que se produjo en 2006 en el número de empresas afiliadas lo que demuestra tanto la recuperación que vive la economía balear como la


confianza empresarial existente que fomenta la inversión y la creación de ocupación.

La afiliación también ha aumentado en todas las islas en enero, con un incremento tendencial de 4,5% en Mallorca, 2,5% en Menorca y 5,9% en las Pitiusas. Continúa siendo Menorca la isla con un mercado laboral menos dinámico.

Respeto a la afiliación extranjera, Baleares ha cerrado enero con 62.769 trabajadores extranjeros de los cuales el 60% son no europeos. Según el Ministerio de Trabajo, uno de cada tres trabajadores de la construcción balear es extranjero. Sin embargo, expertos de la UIB señalan que la población inmigrante seguirá creciendo, aunque no de forma tan acusada, sobretodo por las previsiones de crecimiento de la economía balear y por la necesidad de mano de obra, así como por las reagrupaciones familiares que se llevarán a cabo.

Además, el Reglamento de Extranjería establece la vía del arraigo para que los inmigrantes sin papeles puedan regularizar la situación en España. Así, en Baleares unos 15.000 inmigrantes sin papeles que viven en el archipiélago podrán regularizar su situación a partir de este año.

La población activa registrada, es decir, la suma de los ocupados y los desempleados registrados, también aumenta en tendencia en todas las islas en el mes de enero. Este hecho demuestra el aumento de la población de Baleares de los últimos años que según los datos del último padrón del INE se sitúa en 1.001.062, habitantes, superando por primera vez el millón de personas.

Los datos del paro también muestran una evolución positiva del mercado laboral isleño. Así, la tasa de paro registrada de febrero ha sido del 8,3% en Baleares, un 7,7% en Mallorca, un 9,4% en Menorca y un 12,6% en las Pitiusas, todas ellas con bajadas tendenciales importantes. Según la EPA la tasa de paro de Baleares para el último trimestre de 2006 fue de 6,2% frente al 7,5% del mismo periodo del año anterior. Respecto a los desempleados registrados, que para Baleares suman 43.353 en febrero, han disminuido en todos los sectores de la economía con mayor énfasis en la construcción y en los servicios.

confiança empresarial existent que fomenta la inversió i la creació d’ocupació.

L’afiliació també ha augmentat a totes les illes el gener, amb un increment tendencial de 4,5 a Mallorca, 2,5 a Menorca i 5,9 a les Pitiüses. Continua sent Menorca l’illa on hi ha, amb un mercat laboral menys dinàmic.

Pel que fa a l’afiliació estrangera, Balears ha tancat el gener amb 62.769 treballadors estrangers dels quals el 60% són no europeus. Segons el Ministeri de Treball un de cada tres treballadors de la construcció balear és estranger. No obstant això, experts de la UIB senyalen que la població immigrant seguirà creixent encara que no de forma tan acusada, sobretot per les previsions de creixement de l’economia balear i per la necessitat de mà d’obra així com per les reagrupacions familiars que es duran a terme.

A més, el Reglament d’Estrangeria estableix la via de l’arrelament per a que els immigrants sense papers puguin regularitzar la situació a Espanya. Així, a Balears uns 15.000 immigrants sense papers que viuen a l’arxipèlag podran regularitzar la seva situació a partir d’enguany

La població activa registrada, és a dir, la suma dels ocupats i els aturats registrats,. també augmenta en tendència a totes les illes el mes de gener. Aquest fet palesa l’augment de la població de Balears dels darrers anys i que segons les dades del darrer padró de l’INE es situa en 1.001.062, habitants, superant per primer cop el milió de persones.

Les dades de l’atur també mostren una evolució positiva del mercat laboral illenc. Així, la taxa d’atur registrada de febrer ha estat del 8,3% a Balears, un 7,7% a Mallorca, un 9,4% a Menorca i un 12,6% a les Pitiüses totes elles amb davallades tendencials importants. Segons l’EPA la taxa d’atur de Balears pel darrer trimestre de 2006 fou de 6,2% enfront del 7,5% del mateix període de l’any anterior. Pel que fa als aturats registrats, que per Balears sumen 43.353 el febrer, han disminuït a tots els sectors de l’economia amb major èmfasi a la construcció i als serveis.


La tasa de actividad femenina es de 53,4% una de las más altas de todo el Estado según la EPA. Además, un estudio del Gobierno Balear elaborado por el “Centre de Recerca Econòmica” que analiza aspectos como la participación de la mujer en el poder y en la toma de decisiones, concluye que la tasa de incorporación femenina en el mercado laboral balear es una de las más elevadas de Europa por delante de países como Francia o Alemania.

Los datos relativos a la contratación indefinida también muestran unos buenos resultados en todas las islas. Así, en febrero en Mallorca aumentan en tendencia un 36,8%, en Menorca un 21,5% y en las Pitiusas un 30,7%. El pasado mes de julio entró en vigor una reforma laboral aprobada por el Gobierno Central a través de la cual se podían beneficiar hasta 31 de diciembre de 800 euros anuales durante tres años en las cotizaciones a la seguridad social aquellos empresarios que convirtieran los contratos en indefinidos. Los expertos en materia laboral no se ponen de acuerdo sobre el impacto que puede tener esta medida en el mercado laboral isleño dado que no afecta a los fijos discontinuos. Sin embargo, el aumento en la contratación indefinida ha sido muy importante en un mes de invierno.

La taxa d’activitat femenina és de 53,4 una de les més altes de tot l’Estat segons l’EPA. A més, un estudi del Govern Balear elaborat pel Centre de Recerca Econòmica que analitza aspectes com la participació de la dona en el poder i en la presa de decisions conclou que la taxa d’incorporació femenina al mercat laboral balear és una de les més elevades d’Europa per davant de països com França o Alemanya.

Les dades relatives a la contractació indefinida també despleguen uns bon resultats a totes les illes. Així, al febrer a Mallorca augmenten en tendència un 36,8, a Menorca un 21,5 i a les Pitiüses un 30,7. El passat juliol entrà en vigor una reforma laboral aprovada pel Govern Central a través de la qual es podien beneficiar fins el 31 de desembre de 800 euros anuals durant tres anys en les cotitzacions a la seguretat social els empresaris que convertissin els contractes en indefinits. Els experts en matèria laboral no es posen d’acord sobre l’impacte que pot tenir aquesta mesura en el mercat laboral illenc donat que no afecta als fixes discontinus. No obstant això, l’augment en la contractació indefinida ha estat força important en un mes d’hivern.


El coste laboral medio por trabajador y mes ha sido de 2.254,2 euros durante el cuarto trimestre de 2006, lo que supone un crecimiento del 4,0% respecto al mismo período del año anterior, y 2,2 puntos superior al trimestre anterior. En tendencia este incremento del coste laboral ha supuesto el estancamiento del perfil de suave desaceleración que venía tranzando desde principios de 2005.

El coste laboral por hora de trabajo efectiva (17,0 euros) aumenta un 5,8% en el cuarto trimestre. Este crecimiento, mayor que el coste laboral por trabajador y mes, se debe a la disminución del 1,8% en el total de horas efectivas por asalariado y mes, respecto al mismo período del año anterior.

Las horas trabajadas descienden en todos los sectores de actividad respecto al cuarto trimestre de 2005. En la industria un 0,9%, en la construcción un 3,0% y en los servicios un 1,5%. Este comportamiento de las horas trabajadas da lugar a unos incrementos del coste por hora de trabajo del 5,4% en la industria, del 3,3% en la construcción y del 6,2% en los servicios.

El cost laboral mitjà per treballador i mes ha estat de 2.254,2 euros durant el quart trimestre de 2006, el que suposa un creixement del 4,0% respecte al mateix període de l'any anterior, i 2,2 punts superior al trimestre anterior. En tendència aquest increment del cost laboral ha suposat l'estancament del perfil de suau desacceleració que traçava des de la primeria del 2005.

El cost laboral per hora de treball efectiva (17,0 euros) augmenta un 5,8% en el quart trimestre. Aquest creixement, major que el cost laboral per treballador i mes, es deu a la disminució del 1,8% en el total d'hores efectives per assalariat i mes, respecte al mateix període de l'any anterior.

Les hores treballades minven en tots els sectors d'activitat respecte al quart trimestre de 2005. En la indústria un 0,9%, en la construcció un 3,0% i en els serveis un 1,5%. Aquest comportament de les hores treballades proporciona un augment del cost per hora de treball del 5,4% en la indústria, del 3,3% en la construcció i del 6,2% en els serveis.

4.8 Costs laborals Costes laborales

Cost i jornada laboral

Quart trimestre 2006


Var (%)Cicle-tendènciaCiclo-tendencia

Ttt-k

(%)

Coste y jornada laboral

Cuarto trimestre 2006

Cost laboral per hora efectiva, € 17,0 ì 5,8 ì 3,8 Coste laboral por hora efectiva, €

Construcció 14,7 ì 3,3 ì 2,4 Construcción

Indústria i energia 17,5 ì 5,4 ì 3,8 Industria y energía

Serveis 17,4 ì 6,2 ì 4,2 Servicios

Cost total per assalariat i mes, € 2.254,2 ì 4,0 ì 3,5 Coste total por asalariado y mes €

Hores efectives per assalariat /mes 132,5 è -1,7 è -0,2 Horas efectivas por asalariado/mes

Construcció 140,2 î -3,0 è -1,0 Construcción

Indústria i energia 137,6 è -0,9 è -0,2 Industria y energía

Serveis 130,5 è -1,5 è -0,2 Servicios

Font: INE Fuente INE



CCoonnjjuunnttuurraa eeccoonnòòmmiiccaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrssIIIIII ttrriimmeessttrree 22000077

5 Monogràfic: La conjuntura

econòmica recent del sector de la

construcció a les Illes Balears i la seva aportació a

la productivitat total49

Notes i abreviacions

55

Agraïments

55


La previsió de creixement de l’economia mundiales manté en el 5,2% per el 2007 i per el 2008 esrebaixa quatre dècimes per a arribar al 4,8%. Aixídoncs, les perspectives internacionals a mitjà illarg termini tenen present els riscs que venendonats per les incerteses creades al voltant delsmercats financers, la volatilitat del preu del petro-li, la debilitat del dòlar i les pressions inflacionà-ries. Al voltant europeu la línia és la mateixa, man-teniment de les taxes de creixement per el 2007 imoderació de les previsions per el 2008. A l’anàli-si trimestral de les economies europees s’observacom perdura al primer trimestre de l’any les taxesde creixement de 2006 i és al segon trimestrequan s’inicia la desacceleració.

La solidesa de les taxes de creixement de l’econo-mia espanyola segueix present a la primera mei-tat de 2007 amb taxes de creixement per damuntdel 4,0%, encara que es desaccelera lleugera-ment al tercer trimestre. La previsió de creixementper el 2007 és del 3,8%, i per al 2008 es preveuuna moderació fins el 3,3%. El diferencial amb l’e-conomia de la Zona Euro es manté per damuntdel punt percentual.

L’economia balear creix a una taxa interanual del3,1% el tercer trimestre de 2007, una dècima mésque els trimestres precedents. Aquest augment éssuperior al de la Zona euro (2,6%), però menorque el del conjunt de l’estat (3,8%).

Les branques dels serveis i de la construcció sónles més dinàmiques. Els serveis turístics es man-tingueren estables durant el segon trimestre tot iel tercer es mostraren més favorables. El nombrede pernoctacions registra valors semblants a latemporada anterior i uns resultats millors per alcas dels apartaments i són els de les Pitiüses elsque marquen els augments més notables. Per laseva banda, els ingressos hotelers presenten elsmillors resultats des de 2004. El nombre de pas-satgers aterrats als aeroports de les Balears con-tinua en ascens (5,4% fins el setembre). La des-pesa turística resta gairebé estable en termes

reals el tercer trimestre, el que sí augmenta és ladespesa mitjana diària (12,6% de variació). Perals propers mesos, la continuïtat a la recuperacióeconòmica d’Alemanya i el manteniment delRegne Unit donaran suport a les bones previsionsde la propera temporada turística balear. Peròtambé hi podria haver una moderació de la despe-sa turística dels espanyols a causa de l’enduri-ment de les condicions hipotecàries i de l’aug-ment de l’IPC.

D’entre els serveis no lligats directament amb elturisme, el comerç mostra una evolució a l’alçamentre que els serveis financers moderen el seucreixement a causa de l’alentiment del mercatimmobiliari.

La construcció continua sent la branca més dinà-mica (3,8%) tot i que es preveu una menor activi-tat a mitjà termini. Per la seva banda, la indústriacontinua mostrant un creixement feble (1,4%).Millora la demanda interna per l’energia, així comles exportacions de roba i complements (12,2%) ila bijuteria (7,6%) mentre que cauen lleugeramentles exportacions del calçat (3%), mentre queminva l’activitat de la indústria lligada a la cons-trucció.

L’agricultura presenta una campanya regular,mentre que la pesca millora les xifres de valor decaptura.

Es continua creant ocupació arreu de l’Arxipèlagamb una xifra rècord d’afiliats a la seguretat sociald’un mes d’octubre tot i que el nombre de desocu-pats és lleugerament superior a fa un any. Per laseva banda, els bons resultats de la temporadaturística impulsen el manteniment del consuminterior, que ara per ara no sembla afectat sensi-blement per l’apujada dels tipus d’interès. Aquestfactor sí que ha influït negativament, però, a lainversió en construcció, que minva.

A l’anàlisi insular, MMaalllloorrccaa es manté en taxes decreixement al voltant del 3% d’ençà el comença-


Resum executiu

PPIIBB, variació interanual (%) trimestral i anual

II -- 22000077 IIII-- 22000077 IIIIII--22000077 22000066 22000077

Zona euro 3,2 2,5 2,6 2,8 2,6

Espanya 4,1 4,0 3,8 3,9 3,8

Illes Balears 3,0 3,0 3,1 2,8 3,1

Agropesquer 3,5 2,0

Indústria i energia 1,5 1,4 1,4 1,7 1,5

Construccció 3,9 4,0 3,8 3,7 4,0

Serveis 3,0 3,0 3,2 2,8 3,1

Mallorca 3,3 3,2 3,0

Menorca 1,6 1,4 1,5

Illes Pitiüses 2,3 2,6 2,0

Font: Comissió Europea; Ministeri d’Economia; CAIBPer a les Balears i els seus sectors i illes, VAB.

ment del 2006. Les Illes PPiittiiüüsseess són les que hanmostrat una certa acceleració enguany i ha asso-lit una taxa del 2,6% el segon trimestre, i atesa l’e-volució de la temporada turística, les perspectivessón de millora. Per contra, MMeennoorrccaa continuaregistrant el menor dinamisme, amb taxes al vol-tant de l’1,5% d’ençà la segona meitat del 2005.

La taxa interanual d’inflació d’octubre se situa enel 3,2%, quatre dècimes per sota de la variacióestatal. S’observen tensions inflacionistes altransport a causa de l’alça del preu dels combus-tibles, així com als aliments frescs –singularmenta la llet, l’aviram i el pa.


1 Internacional

El primer semestre de l’any l’economia mundialtingué un creixement prou notable. La previsió decreixement econòmic mundial per a 2007 esmanté en el 5,2%, malgrat les turbulències delsmercats financers. Per al 2008 es rebaixa migpunt fins el 4,8%, segons el Fons MonetariInternacional (FMI).

Les economies emergents mantenen els forts rit-mes de creixement on destaca la Xina, l’Índia iRússia. A les economies avançades, la Zona Euroi el Japó desacceleren el creixement el segon tri-mestre, contràriament al que succeeix als EstatsUnits d’Amèrica.

LL’’eeccoonnoommiiaa mmuunnddiiaallttiinngguuéé uunn ccrreeiixxeemmeenntt

nnoottaabbllee eell pprriimmeerrsseemmeessttrree ddee 22000077

1. Taula 1. Indicadors internacionals i de la Unió Europea

PIB X Taxa d’atur Inflació X

IIIT2006 IIIT2007 Se. 2007 Se. 2007

Estats Units USA 2,4 2,6 4,7 o 1,9A

Japó NP 1,4 2,2 4,0 -0,2A

Unió Europea UE 3,1 2,9 7,0 ...

Regne Unit UK 3,0 3,3 2,6 1,7

Zona euro Z€ 2,9 2,6 7,3 2,1

Alemanya D 3,2 2,5 8,7 o 2,7

França F 2,1 2,1 8,0 1,6

Italia I 1,6 1,9 … 1,7

Espanya E 3,9 3,8 8,0 2,7

Fonts: Banc d’EspanyaX. Taxa interanual A . Dades d’agost2. Segon trimestre o. Dades d’octubre

LL’’eeccoonnoommiiaa ddeellss EEUUAAccrreeiixx ppeerr ddaammuunntt ddeell

qquuee ss’’eessppeerraavvaa aalltteerrcceerr ttrriimmeessttrree

LLaa iinneessttaabbiilliittaatt ddeellmmeerrccaatt iimmmmoobbiilliiaarriiddeellss EEUUAA aarrrriibbaa aall

mmeerrccaatt ffiinnaanncceerr

AAuuggmmeenntteenn lleesspprreessssiioonnss

iinnffllaacciioonniisstteess ppeerrll’’eennccaarriimmeenntt ddeell ppeettrroollii

ii llaa ddeebbiilliittaatt ddeell ddòòllaarr

• Estats Units d’Amèrica

La previsió de creixement per al 2007 és del 2,1%,i disminueix fins el 1,7% per al 2008, a conse-qüència de l’enduriment de les condicions credití-cies i de la correcció del mercat immobiliari.

Al tercer trimestre l’economia dels Estats Unitss’accelera més del previst i arriba a una taxa del2,6% interanual, quan el trimestre precedent lataxa era de l’1,9%. Les previsions per al darrer tri-mestre de l’any apunten un alentiment significatiu,segons la Reserva Federal.

Entre els desequilibris existents tenen especialincidència la inestabilitat del mercat immobiliari ila del mercat hipotecari. La situació es va agreujarl’estiu passat, quan la concessió d’hipoteques apersones amb historial de crèdit dubtós, anome-nades hipoteques subprime o d’alt risc, i la pujadadels tipus d’interès, afectaren seriosament al mer-cat hipotecari nord-americà i posà en clau d’aler-ta el mercat financer. En conseqüència, les enti-tats financeres varen començar a restringir elscrèdits. L’autoritat monetària ha optat d’ençà elsetembre per reduir els tipus d’interès per tal d’e-vitar que la crisi hipotecària tingui majors efectes.

Pel que fa a la demanda interna, el consum privates desaccelera, afectat per l’enduriment de lescondicions de finançament. De la mateixa mane-ra, la inversió mostra un perfil baix, amb una inver-sió en béns d’equipament que abandona l’evolu-ció ascendent i la inversió en construcció que dis-minueix.

A la demanda externa, el sector exterior manté elsaldo positiu. La contínua depreciació del dòlarafavoreix a l’alça de les exportacions, i les impor-tacions es redueixen pel menor consum.

La taxa d’atur d’octubre es manté a la taxa delmes anterior, el 4,7% de la població activa. Elnombre d’ocupats a octubre s’incrementa perdamunt del previst, gràcies a l’avanç de l’ocupacióal sector serveis.

Quant a la taxa d’inflació, aquesta retrocedeix pro-gressivament i se situa en el 1,9% l’agost. A partirdel tercer trimestre, s’incrementen les pressionsinflacionistes donada l’evolució a l’alça del preudel petroli i la debilitat del dòlar.

Informe econòmic - financer • Pressuposts 200983 Informe econòmic - financer • Pressuposts 200983

1. Taula 2. Previsions per a l’any 2007

PIB Taxa d’atur Inflació

2007 2007 2007Estats Units USA 2,1 4,6 2,4Japó JP 1,9 3,9 -0,5Unió Europea UE27 2,9 7,1 2,3Zona euro Z€ 2,6 7,3 2,0

Fonts: Comissió Europea.

LL’’eeccoonnoommiiaa jjaappoonneessaass’’aacccceelleerraa eell tteerrcceerrttrriimmeessttrree

AAll JJaappóó eess mmaannttéé llaaddeeffllaacciióó aall llllaarrgg ddee ttoottll’’aannyy

• Japó

Segons el FMI, la previsió de creixement anual dela economia nipona es rebaixa fins a l’1,9%, tantper el 2007 com per el 2008. El tercer trimestreavança un 2,2% interanual, en front el 1,7% delsegon trimestre.

La demanda interna no afavoreix el major creixe-ment del PIB d’aquest trimestre; donat que, lainversió en béns d’equipament es desaccelera i lainversió privada no residencial s’accelera, peròsense compensar la moderació del consum privat.La major aversió al risc ha fet davallar la utilització

dels préstecs en iens. Això ha causat una aprecia-ció del ien als darrers mesos i possiblement siguiuna de les causes que les exportacions augmen-tin per davall dels trimestres anteriors i les impor-tacions es suavitzin una dècima.

La taxa de desocupació s’incrementa el mes desetembre fins el 4,0%. Malgrat la bona evoluciódels indicadors d’ocupació, la despesa de les llarsno reacciona. Persisteixen la deflació al llarg de totel 2007. El setembre es situa al -0,2% interanual.

EEll sseeggoonn ttrriimmeessttrreess’’aacccceelleerraa eellccrreeiixxeemmeenntt eeccoonnòòmmiiccxxiinnèèss ffiinnss eell 1111,,99%%

• Xina

Per al 2007 i 2008 les previsions de creixementeconòmic són de l’11,2% i 10,5% respectivament.La economia xinesa registra un creixement del11,9% el segon trimestre. Sofreix d’un elevatsuperàvit a la seva balança de pagaments, basa-da a la inversió estrangera i les aportacions delsector exterior, mentre que el consum intern esmanté dèbil.

Un altre dels principals desequilibris del país és lainfravaloració del iuan respecte a altres divises, ien especial amb el dòlar i l’euro, la qual cosa hapermès acumular gran quantitat de reserves demonedes estrangeres.

La inflació s’accelera durant els mesos d’estiu iarriba al 6,5% l’agost. Destaca la pujada del18,2% en els aliments, a causa de l’escassesa.

EEll pprreeuu ddeell BBrreennttssuuppeerraa eellss 9900 ddòòllaarrssppeerr bbaarrrraall

• Divises i petroli

El preu del petroli arriba a nivells màxims anualsel novembre amb més de 89 dòlars per barril(preu mitjà de Brent, Dubai, i West Texas interme-diate). El Brent, el de referència a Europa, superael mes de novembre una cotització dels 93 dòlarsper barril, preu que queda rebaixat en euros dona-da l’apreciació de l’euro front al dòlar.

Els valors màxims del preu del cru als mesos detardor s’han vist afavorits pels factors que venende temps enrere (com la forta demanda o les ten-sions geopolítiques) i, a més, s’afegeixen altrescom ara la clausura temporal de plataformes delMar del Nort per la climatologia adversa i el des-cens de les reserves dels Estats Units de cru ibenzina.

11.. GGrrààffiicc 11.. Preu del barral de petroli en euros (mitjana preus spot de brent, West Texas i Dubai)


EEll ddòòllaarr ddeellss EEUUAAccoonnttiinnuuaa ddeebbiilliittaanntt--ssee

Quant al mercat canviari, continua el procés dedepreciació del dòlar front a l’euro. Aquest tipusde canvi arriba als 1,47 dòlar/euro el mes denovembre, marcant així un màxim històric des delnaixement de l’euro.

La lliura esterlina front a l’euro mostra una lleuapreciació i se situa a 0,71 lliures per euro.

1,37

1,18

1,34

0,86

1,29

0,67

0,70

0,59

0,84

Tipus de canvi del dòlar EUA i la lliura esterlina en front de l'euro/ecu,mitjana mensual

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

$/€ £/€

gn 9

6

jn 9

6

st 9

6

ds 9

6

mç

97

jn 9

7

st 9

7

ds 9

7

mç

98

jn 9

8

st 9

8

ds 9

8

mç

99

jn 9

9

st 9

9

ds 9

9

mç

00

jn 0

0

st 0

0

ds 0

0

mç

01

jn 0

1

st 0

1

ds 0

1

mç

02

jn 0

2

st 0

2

ds 0

2

mç

03

jn 0

3

st 0

3

ds 0

3

mç

04

jn 0

4

st 0

4

ds 0

4

mç

05

jn 0

5

st 0

5

ds 0

5

mç

06

jn 0

6

st 0

6

ds 0

6

mç

07

jn 0

7

2 Unió europea

CCoonnttiinnuuaa eell ddiinnaammiissmmeeddee ll’’eeccoonnoommiiaa

bbrriittàànniiccaa

• Regne Unit

L’economia britànica creix sòlidament, amb unaprevisió de tancament del 3,1% per a enguany, toti que amb senyals d’iniciar un període de modera-ció.

Malgrat la bona marxa de l’economia, el Bancd’Anglaterra ha hagut de reduir l’impacte delsxocs financers arran de la crisi de les hipotequesd’alt risc subprime als Estats Units injectant liqui-desa als mercats financers. El setembre s’inter-vingué per a evitar la fallida del banc NorthernRock, l’octau major del Regne; feia dècades queun banc no entrava en crisi.

La major restricció del crèdit juntament amb unainflació continguda amb una xifra de l’1,7% recol-

za la reducció del tipus d’interès, a la vegada queprovoca una minva de la demanda al limitar lacapacitat d’endeutament.

La recent inestabilitat dels mercats financers i lesmenors exportacions tant als Estats Units com ala Unió Europea moderaran el creixement fins al2,2% el 2008, per a tornar a recuperar-se lleuge-rament el 2009 (2,5%). L’ocupació continuaràcreixent en torn al mig punt anual.

El tipus de canvi mitjà de la lliura esterlina s’espe-ra que s’apreciï en front tant del dòlar com de l’eu-ro el 2008.

LLaa ZZoonnaa eeuurroo rreeggiissttrraauunnaa mmooddeerraacciióó aa

ll’’aaccttiivviittaatt

• Zona euro

L’economia de la Zona euro creixerà enguany un2,6%, amb un increment de l’ocupació de l’1,5%.L’impacte dels xocs financers, que han provocatuna alentiment el segon trimestre, s’anirà dissi-pant. No obstant, hi ha una major aversió al riscper part dels inversors, amb la consegüent restric-ció del crèdit.

La inversió s’ha mostrat dinàmica, però és proba-ble un canvi de tendència per mor tant del menorcrèdit com de la moderació de la inversió en cons-trucció a alguns dels països membres, com aEspanya.

Les millors perspectives en l’evolució de l’ocupa-ció han animat el consum de les llars, que unit aldinamisme de les economies emergents –i enespecial la Xina, la Índia i Rússia– compensa lamenor demanda nord-americana.

La inflació es manté moderada, tot i que s’esperaque augmenti durant els propers mesos a causaprincipalment del major cost de l’energia.

Es preveu que el 2008 l’Àrea creixi un 2,2%, i unadècima menys l’any següent. L’ocupació està pre-vist que augmenti un 1% el 2008 i un 0,8% el2009.

TTiippuuss ddee ccaannvvii ddeell ddóóllaarr EEUUAA ii llaa lllliiuurraa eesstteerrlliinnaa eenn ffrroonntt ddee ll’’eeuurroo//eeccuu,,mmiittjjaannaa mmeennssuuaall


AAlleemmaannyyaa hhaammaannttiinngguutt llaaccoommppeettiittiivviittaatt,, eell qquueerreeccoollzzaa ll’’eexxppaannssiióó ddeelleess eexxppoorrttaacciioonnss

FFrraannççaa ii IIttààlliiaa,,jjuunnttaammeenntt aammbbPPoorrttuuggaall,, ssóónn eell 22000088eellss ppaaïïssooss aammbb mmeennoorrccrreeiixxeemmeenntt ddee llaa UUnniióóEEuurrooppeeaa

• França

França creixerà un 1,9% enguany, una de lestaxes més febles de la Unió Europea, amb unademanda interna moderada i una creació d’ocu-pació feble (1%).

L’elecció d’un nou President, Nicolas Sarkozy, elmaig i d’una majoria parlamentària del mateixsigne el mes següent, facilita aprovar les reformesanunciades durant la campanya. Però continuaràaugmentant el dèficit públic, desprès d’aprovaruna rebaixa fiscal sense reduir la despesa. La

major demanda interna derivada de la reforma fis-cal serà contrarestada per la menor demandaexterna. L’atur resta en el 8%, la mateixa taxa queEspanya.

Quant als pronòstics per als propers anys, no espreveuen grans canvis a l’evolució de l’economia,amb una alça del 2% en el PIB del 2008 i del’1,8% per al 2009. L’ocupació creixerà un 0,9% el2008 i un 0,7% el 2009.

• Alemanya

L’economia alemanya s’espera que creixi un 2,5%enguany, amb el que es consolidaria la recupera-ció iniciada l’any passat, basada sobretot en elmanteniment de la competitivitat de les exporta-cions. L’ocupació s’incrementarà en un 1,4%.

Com en altres economies europees, l’activitat esva veure lleugerament afectada per la inestabilitatals mercats de crèdit internacionals. Tot i així, elcreixement de l’ocupació continua robust, la pro-ducció industrial segueix creixent i les exporta-cions mantenen el to expansiu. El consum de les

llars es manté feble, degut tant a l’augment del’IVA com a la desacceleració de la construcció.

La variació de l’índex de preus no presenta caposcil·lació important i es manté per davall del2,0% des del març.

De cara al 2008 es preveu que el creixement esmoderarà fins al 2,1%, i registrarà un 2,2% el2009. L’ocupació augmentarà al voltant del 0,5%anual.

• Itàlia

Es preveu que Itàlia creixi un 1,9% enguany, elque seria –com en el cas de França– un delsmenors creixements de la Unió Europea.L’ocupació augmentarà un 0,8%.

Minva la producció industrial de juny i la confiançadels consumidors s’estabilitza malgrat que escontinua creant ocupació. L’índex de preus al con-

sum manté la suau desacceleració i a agost repe-teix el 1,7% del mes anterior.

Les restriccions en els mercats de crèdit i lamenor evolució en els principals mercats exteriorsfan preveure un alentiment fins a l’1,4% el 2008,amb una lleugera millora l’any següent fins al’1,6%. L’ocupació s’incrementarà un 0,6% anual.


3 Espanya

LL’’eeccoonnoommiiaa eessppaannyyoollaaaatteennuuaa eell sseeuu rriittmmee ddee

ccrreeiixxeemmeenntt

LLaa pprreevviissiióó ddeeccrreeiixxeemmeenntt ppeerr aa 22000077eess mmaannttéé eenn eell 33,,88%% ii

eess rreedduueeiixx ffiinnss eell 33,,33%%ppeerr aa 22000088

EEll nnoommbbrree dd’’ooccuuppaattssaauuggmmeennttaa aa ggaaiirreebbéé

ttoottss eellss sseeccttoorrsspprroodduuccttiiuuss

Al llarg del tercer trimestre l’economia espanyolamanté la tendència a la moderació del trimestreanterior, a conseqüència de una demanda estatalmés continguda que s’ha vist parcialment com-pensada per la millora del sector exterior. L’avançde la Comptabilitat Nacional Trimestral situa elcreixement interanual del PIB en el 3,8%, duesdècimes per sota del trimestre anterior.

El menor creixement de la demanda estatal s’ex-plica pel menor dinamisme a tots els seus compo-nents. La despesa en consum final s’alenteix, i ala Formació Bruta de Capital destaca el menordinamisme de la inversió en construcció, malgratla taxa de creixement en béns d’equipament ésprou notable. Per altra banda, la demanda externamostra un comportament més positiu, encara queel menor creixement de la Zona euro no ho afavo-reix.

La previsió de creixement del PIB per a 2007 ésdel 3,8%, mentre que per a 2008 es preveu unamoderació fins el 3,3%, segons el Ministerid’Economia i Hisenda. Aquestes previsions man-tenen el diferencial amb la Zona Euro per damuntdel punt percentual.

Quant a l’anàlisi de l’oferta, la desacceleraciósuau de l’activitat econòmica afecta amb majorintensitat sector de la construcció. Aquesta mode-ració de la construcció és coherent amb el menorcreixement de la inversió en construcció i la des-acceleració de l’ocupació al sector. Els preus delshabitatges també s’ajusten, amb una pujada del5,3% el tercer trimestre, quan el registrat un anyenrere era un 9,8%.

El sector de la indústria i energia creix, malgrat noho fa amb la intensitat suficient com per a com-pensar la desacceleració de la construcció.L’índex de producció industrial i el nombre d’afi-liats al sector s’alenteixen el tercer trimestre. Peraltra banda, l’índex de xifra de negocis de laindústria és més moderat al llarg del tercer trimes-tre, tot i que a la branca de l’energia mostra unarecuperació important.

La xifra de negocis de serveis referent al juliol s’in-crementa a tots els sectors (comerç, transport,tecnologies de la informació, serveis a empreses),llevat del turisme, que es desaccelera. I l’agost, laxifra de negocis es redueix a tots els sectors, lle-vat de les tecnologies a la informació que es man-tenen estables. Per altra banda, el nombre d’ocu-pats al sector s’accelera fins arribar a un creixe-ment del 3,9%, segons les dades de l’Enquestade Població Activa (EPA) del tercer trimestre.

En referència al mercat laboral, el nombre d’afi-liats a la Seguretat Social registra increments alvoltant del 2,7% a tots els mesos del tercer trimes-tre. Per sectors, el nombre d’afiliats promig del tri-mestre té el seu major augment als serveis, ambun 3,0%; a la indústria, que registra un 2,5%; a laconstrucció, amb un 2,3%; i a l’agricultura, que esredueix lleugerament (-0,5%). Quant al nombred’aturats, l’Enquesta de Població Activa els situaen els 1,79 milions el tercer trimestre; amb unincrement en 31.900 persones, mentre que la taxad’atur se situa en el 8,0%.

La inflació d’octubre arriba al 3,6%, i la subjacental 3,1%.

33.. TTaauullaa 11.. PPrreevviissiioonnss mmaaccrrooeeccoonnòòmmiiqquueessDades corregides d'efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanuals (en %)

22000077 22000088

Despesa en consum final 3,9 3,4

Consum final de les llars1 3,4 3,1

Consum final de les AP 4,8 4,4

Formació bruta del capital fix 5,8 4,6

Béns d’equipament 9,9 7,9

Altres productes 2,7 2,6

Construcció 5,1 3,8

Demanda nacional 4,3 3,7

Exportació de béns i serveis 5,3 5,0

Importació de béns i serveis 6,8 6,0

PPIIBB aa pprreeuuss ddee mmeerrccaatt 33,,88 33,,33

Ocupació 2 2,8 2,2

Productivitat per ocupat 1,0 1,1

AP. Administració Pública1. Inclou les ISFLSL2. Llocs de feina equivalents a temps completFont: Ministeri d'Economia i Hisenda, setembre 2007.Escenari macroeconòmic 2006-2008


El mes d’octubre la taxa de variació de l’IPC aug-menta fins el 3,6%, nou dècimes per damunt de lataxa del mes anterior. D’entre els grups que expe-rimenten majors variacions destaquen: les begu-des alcohòliques i tabac (6,6%), els aliments ibegudes no alcohòliques (5,5%) i el transport(4,9%). Aquest darrer grup ho fa sobretot degut al’encariment del preu dels productes energètics.En el sentit contrari, entre els grups que desta-quen per la seva disminució trobem la medicina (-2,1%), i l’oci i la cultura (-0,7%).

La inflació subjacent (sense aliments no elaboratsni productes energètics) puja cinc dècimes a l’oc-tubre (3,1%), i se situa per davall de l’índex gene-

ral. L’índex dels aliments no elaborats augmentaset dècimes i registra un 4,7%, augment quereflecteix l’encariment de les matèries primeresque se serveixen dels cereals.

L’índex dels productes energètics augmenta nota-blement a l’octubre (7,0%). Els continus i notablesencariments del preu del petroli arriben al seuvalor màxim als mesos de la tardor, malgrat quel’apreciació de l’euro front al dòlar provoca certessuavitzacions dels preus del cru al conjunt de laZona Euro. L’índex de preus harmonitzat d’octubreté una taxa de variació anual del 3,6%, que supo-sa un increment de nou dècimes front el mesanterior.

33.. TTaauullaa 22.. EEvvoolluucciióó ddee ll’’eeccoonnoommiiaa eessppaannyyoollaaDades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanual,Volum encadenat referència 2000 (en %)

22000055 22000077 22000088

TTrriimmeessttrree I II III IV I II III IV I II IIIa

Agrari i pesquer -11,0 -9,0 -4,1 -10,1 -0,1 2,3 -2,4 10,1 8,8 5,5

Indústria i energia 1,2 1,0 0,8 3,4 1,7 2,4 3,9 2,4 3,9 4,6

Construcció 5,5 5,5 5,7 5,5 5,8 5,3 5,1 3,9 4,4 4,0

Serveis 4,2 4,8 4,0 3,4 4,0 4,1 4,2 4,2 4,1 3,9

PPIIBB aa pprreeuuss ddee mmeerrccaatt 33,,66 33,,77 33,,44 33,,77 33,,77 33,,88 33,,99 44,,00 44,,11 44,,00 33,,88

Font: INEa. avanç

LLaa iinnffllaacciióó dd’’ooccttuubbrreeaarrrriibbaa aall 33,,66%%,, ii llaassuubbjjaacceenntt aa ll’’33,,11%%


EEll sseeccttoorr ddee llaaiinnddúússttrriiaa ii eenneerrggiiaa eess

rreeggiissttrraa eell tteerrcceerrttrriimmeessttrree ddee 22000077 eell

mmaatteeiixx ccrreeiixxeemmeenntt qquueeaall ttrriimmeessttrree aanntteerriioorr

EEll mmeennoorr ddiinnaammiissmmeeddee ll’’aaccttiivviittaatt ddee llaa

ccoonnssttrruucccciióó eessrreefflleexxtteeiixx aa ggaaiirreebbéé

ttoottss eellss iinnddiiccaaddoorrss ddeellsseeccttoorr

LLaa tteemmppoorraaddaa ttuurrííssttiiccaammoossttrraa uunnaa eevvoolluucciióó

ffaavvoorraabbllee ggrrààcciieess aall’’iinnccrreemmeenntt ddeell

nnoommbbrree ddee ttuurriisstteess

• Anàlisi per sectors

Els mesos d’estiu el sseeccttoorr aaggrrooppeessqquueerr ha que-dat marcat per l’encariment dels cereals i l’aug-ment de la despesa en alimentació de les llars.Davallen les exportacions de patates i es mante-nen les vendes de fruites, hortalisses i carn. Calafegir que les condicions meteorològiques no hanajudat gaire a la millora de la collita.

El sseeccttoorr ddee llaa iinnddúússttrriiaa ii eenneerrggiiaa manté el crei-xement de l’1,4% el tercer trimestre tot i que sesitua per davall de l’1,8% del mateix trimestre del’any anterior. De l’energia cal destacar les menorstemperatures al llarg dels mesos d’estiu que handut a un consum d’electricitat menor, mentre quela tardor ha començat amb increments de la fac-turació elèctrica. Quant a la indústria, l’índex deproducció industrial presenta certa estabilitat i lesexportacions registrades fins l’agost presentenlleugeres minves.El sseeccttoorr ddee llaa ccoonnssttrruucccciióó es caracteritza pelssímptomes de moderació de la demanda d’habi-

tatges, conseqüència de les pujades de tipus d’in-terès, el nivell de preus dels habitatges, i de lesvendes intenses de períodes passats. Per part del’oferta, es registren certes desacceleracions alsprincipals indicadors; tot i així, mantenen les taxeselevades de creixement. En resum, el tercer tri-mestre rebaixa la seva taxa de creixement perarribar al 3,8%.

El creixement del sector dels serveis assoleix unataxa del 3,2% el tercer trimestre, dues dècimesper damunt del mateix període de l’any anterior.Amb dades fins el mes de setembre, s’observaque l’afluència de turistes millora respecte de l’anyanterior i que l’evolució a l’alça dels preus hotelersfa possible que els ingressos hotelers registrintaxes de creixement positives, tot i que les pernoc-tacions als establiments turístics no varien gaire.Així mateix, els serveis no turístics també presen-ten increments d’activitat.

• Anàlisi per Illes

A MMaalllloorrccaa la taxa de creixement del Valor AfegitBrut del segon trimestre davalla una dècima res-pecte del primer per a situar-se al 3,2%. L’arribadade turistes deixa de banda les acceleracions d’unany enrere, tot i que el seu creixement no deixa deser prou important; i les pernoctacions a establi-ments turístics que es redueixen lleugerament. Elsector de la construcció modera el seu dina-

misme, però hi ha encara un nivell d’activitat nota-ble.

L’economia MMeennoorrqquuiinnaa mostra certs símptomesd’alentiment; deixa de banda l’1,6% dels darrerstres trimestres i es queda el segon trimestre al’1,4%. L’illa no mostra variacions importants delnombre de turistes fins el setembre; només el mes

44.. TTaauullaa 11.. EEvvoolluucciióó ii ppeerrssppeeccttiivveess ddee ll’’eeccoonnoommiiaa bbaalleeaarr


AAnnuuaall TTrriimmeessttrraall

22000044 22000055 22000066 22000077 2200000055 22000066 22000077

((ee)) ((aa)) ((pp)) II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII

Zona € 2,0 1,5 2,8 2,6 1,3 1,4 1,7 1,9 2,5 2,9 2,9 3,3 3,2 2,5 2,6

Espanya 3,3 3,6 3,9 3,8 3,6 3,7 3,4 3,7 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8

Balears 1,5 2,4 2,8 3,1 2,2 2,4 2,5 2,5 2,5 2,8 2,9 3,0 3,0 3,0 3,1

Mallorca 1,7 2,6 3,0 2,3 2,6 2,8 2,7 2,8 3,0 3,2 3,3 3,3 3,2

Menorca 1,8 1,8 1,5 2,2 2,1 1,7 1,3 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,4

Pitiüses 1,1 1,2 2,0 1,3 1,2 1,1 1,0 1,5 2,0 2,3 2,4 2,3 2,6

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació a: avançe: estimacióp: previsió

4 Illes Balears

LL’’eeccoonnoommiiaa BBaalleeaarriinnccrreemmeennttaa

lllleeuuggeerraammeenntt llaa sseevvaattaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeenntt iiaassssoolleeiixx uunn 33,,11%% eell

tteerrcceerr ttrriimmeessttrree

La previsió de creixement de l’economia balearper 2007 és del 3,1%; i d’acord amb les expecta-tives del nostre entorn, pel 2008 la previsió esmodera fins el 2,8%. A l’anàlisi econòmica trimes-tral queda palesa al tercer trimestre certa millorade l’activitat econòmica, i amb una taxa de creixe-ment del Valor Afegit Brut del 3,1% s’abandonal’estabilitat de creixement del 3,0% dels tres tri-mestres anteriors.

Així mateix, es redueix el diferencial de creixe-ment respecte el conjunt estatal. Si el segon tri-mestre era d’un punt percentual, el tercer ho és ennomés set dècimes. Pel conjunt de 2007, segueixla diferència de set dècimes i pel 2008 augmentafins el punt percentual. Contràriament, a la com-paració amb la Zona Euro, la diferència passa aser positiva de mig punt a favor del nostre país.


4.1 Agricultura, ramaderia i pesca

d’agost registra un creixement més intens, gràciesals turistes espanyols i britànics. La indústria esrecupera, com ho mostren la millora d’exporta-cions, els augments a la facturació elèctrica, i elsafiliats al sector.

Contràriament a la resta d’illes, les PPiittiiüüsseess acce-leren la seva taxa de creixement amb un 2,6% al

segon trimestre, tres dècimes per damunt del tri-mestre anterior. L’activitat turística es veu afavori-da per l’augment intens del nombre de turistes.Per la seva banda, el sector de la construcciócomença també amb signes de desacceleració.

, ô44..11.. TTaauullaa 11.. AAggrriiccuullttuurraa,, rraammaaddeerriiaa ii ppeessccaaTaxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)

22000022 22000033 ((ee)) 22000044 ((ee)) 22000055 ((ee)) 22000066 ((aa)) 22000077 ((pp))

2,6 1,0 5,1 2,1 3,5 2,0


A la darreria del mes d’agost s’anuncià una puja-da significativa del preu del pa, del pollastre i delsous. Es destaquen com a causes el progressiuaugment del preu dels cereals i de l’energia.D’altra banda, segons els «Datos sobre el consu-

mo alimentario en España» que publica elMinisteri d’Agricultura i Pesca, la despesa en ali-mentació de les llars estatals, ha augmentat un8,9% el juny de 2007 respecte del juny de 2006.

44..11.. TTaauullaa 22.. IInnddiiccaaddoorrss ddee ll’’aaggrriiccuullttuurraa ii llaa ppeessccaa

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaBBaalleeaarrss TTtt

tt--kk ((%%))

Afiliats a la SS1 Set. 8.008 ì 9,1%

Agricultura i ramaderia 3T 7.934 ì 10%

Pesca 3T 785 î -3,3%

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaMMaalllloorrccaa TTtt

tt--kk ((%%))

Afiliats a la SS 1 3T 7.051 ì 6,3%*

Agricultura i ramaderia 3T 6.527 ì 7,1%*

Pesca 3T 528 î -3,0%

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaMMeennoorrccaa TTtt

tt--kk ((%%))

Afiliats a la SS1 3T 845 ì 2,6%

Agricultura i ramaderia 3T 708 ì 8,6%

Pesca 3T 137 î -8,2%

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaPPiittiiüüsseess TTtt

tt--kk ((%%))

Afiliats a la SS1 3T 819 ì 26,6%

Agricultura i ramaderia 3T 699 ì 35,1%

Pesca 3T 120 î -5,6%

Font: TGSS.(1): Assalariats i autònoms.(*): Variació interanual


• Agricultura

Les condicions climàtiques, en especial el vent iles pluja intensa dels mesos de març i abril en elnord de Mallorca, expliquen la mala collita de lappaattaattaa i el descens de les exportacions en mésd’un 20% respecte del mateix període de l’anypassat, tot tenint en compte, no obstant això, queles dades de les exportacions —concretament elvalor de les patates exportades— del 2006 forenconsiderades “històriques” respecte de les del2005 atès que varen representar un augment dequasi el 90%. En el període actual, però, el des-cens del valor de les exportacions ha estat enca-ra més acusat: s’ha exportat per valor de 10,3milions d’euros, la qual cosa representa una bai-xada del 36%. Els mercats destinataris de gairebéel 90% de les exportacions de patata mallorquina—el Regne Unit i Dinamarca— mostren un com-portament diferent: l’exportació al Regne Unitregistra una baixada significativament superior ala mitjana, mentre que l’exportació a Dinamarcaregistra uns valors positius, augmentant les expor-tacions l’11,6% i el valor de les patates exporta-des el 25% respecte del mateix període del 2006.

Per una altra banda, s’han confirmat les primeresestimacions que advertien la possibilitat d’unareducció significativa de la producció d'aammeettllaadurant la temporada de 2007. La producció d’en-guany, lluny de la de l’any passat en què es varenproduir 14.625 tones d’ametla, pot reduir-se entreel 25% i el 50%. L’exportació d’ametla registra,durant els mesos de gener a juny del 2007, unaforta baixada, superior al 60%; en total s’hanexportat 47,8 tones per valor de 207,9 milers d’eu-ros, és a dir, gairebé el 71% menys que durant elmateix període de l’any anterior. Altrament, lareducció de la producció peninsular d’ametlla, feia

pensar en un augment del preu de la mallorquina.Tanmateix, l’entrada d’ametla californiana en laUnió Europea, amb preus que oscil·len entre els 3i 3,20 euros el quilo, dificultarà que l’ametlamallorquina superi aquests preus.

L’exportació de ggaarrrroovvaa i de ggoommaa ddee ggaarrrroovvíímostra un comportament semblant al que hemdescrit per a les anteriors mercaderies. La baixa-da en l’exportació de garrova és àdhuc més acu-sada, un 77,1% en el nombre de tones i un 58,8%en el valor de la mercaderia exportada. Tot i així,les previsions del sector són que en la presentcampanya tant la producció com el preu decomercialització siguin semblants als valors regis-trats l’any passat, és a dir, una producció al voltantde les 12.000 tones i un preu aproximat als 30cèntims d’euro. Quant a la goma de garroví, tot i labaixada tant en la quantitat com en el valor expor-tat, un 15,5% i un 28,5% respectivament, s’obser-va un comportament diferent segons el mercatdestinatari. Així per exemple a Dinamarca, mal-grat el valor de les exportacions registra també undescens, la quantitat de tones exportades mostraun augment del 17,2%.

En total, entre els mesos de gener a juny, s’hanexportat 158,1 tones, amb un valor de comercialit-zació de 1.434 milers d’euros, la qual cosa repre-senta també un augment del 25,6% respecte del’any anterior.

Quant a la collita de rraaïïmm per a vinificació i a laproducció i comercialització de vi, les expectativesdel sector són moderadament positives. Es conso-lidaria així la tendència a l’alça dels darrers anys.Dos factors mereixen una ressenya especial: l’ad-

EEllss vviinnss ii lliiccoorrssmmoossttrreenn uunn

ccrreeiixxeemmeenntt ddee lleesseexxppoorrttaacciioonnss ddee mmééss

dd’’uunn 3300%% rreessppeeccttee ddeellmmaatteeiixx ppeerrííooddee ddee

ll’’aannyy aanntteerriioorr


44..11.. TTaauullaa 33.. EExxppoorrttaacciioonnss ddeess ddee lleess BBaalleeaarrssPrincipals mercaderies agràries exportades. Gener-juny 2007PPrroodduuccttee

Principals mercatsexteriors TToonneess VVaarr.. ((%%)) MMiilleerrss dd’’€€ VVaarr.. ((%%))

PPaattaatteess î 20.500,8 -20,27 î 10.331,9 -36,09

Regne Unit 11.751,5 -24,33 6.067,4 -46,71

Dinamarca 5.694,9 11,62 2.921,4 25,03

GGoommaa ddee ggaarrrroovvíí î 769,7 -15,52 î 7.114,8 -28,53

Alemanya 237,5 -9,42 2.238,8 -27,31

Dinamarca 198,0 17,16 2.090,4 -5,47

GGaarrrrooffeess î 403,1 -77,10 î 356,0 -58,77

AAmmeettlllleess î 47,8 -62,24 î 207,9 -70,98

VViinnss ii lliiccoorrss ì 158,1 32,19 ì 1.434,1 25,64

Alemanya - 436,7 40,83

Font: INSTITUTO ESPAÑOL DE COMERCIO EXTERIOR


judicació per part del Govern de les Illes Balearsde noves hectàrees per al cultiu de vinya —33hectàrees, concretament— i l’augment del raïmproduït per hectàrea. En el 2006, el nombre totald’hectàrees que a les Illes Balears han estat des-tinades al cultiu de raïm per a la producció de vinsamb denominació d’origen i vins de la terra haestat de 1.309,51 ha, valor que supera al de l’anyanterior en un 1,1%. Tal com recull l'Estudi de laproducció i comercialització del productes ambdenominació de qualitat de les Illes Balears 2006,a les Illes Balears, «la producció total de vi haestat en el 2006 un 6,4% superior a la de l’anyanterior» i, pel que fa a la comercialització, tambéd’acord amb l’Estudi indicat, «globalment, l’any2006 els vins amb indicació geogràfica de les IllesBalears —denominació d’origen i vins de laterra— han augmentat les seves vendes en un13%, amb una quantitat total de vi comercialitzatde gairebé 30.600 hectolitres».

El capítol de cceerreeaallss no mostra gaires novetatsrespecte d’allò indicat en altres ocasions. Homcontinua la tendència —si més no, aquestes sónles estimacions dels «Avances de superficies y

producciones agrícolas. Junio de 2007» delMinisteri d’Agricultura i Pesca i, també, les previ-sions de l’organització agrària ASAJA— observa-da en el darrers anys tant pel que fa a la reduccióde superfície conreada dedicada als distints tipusde cereals (blat, ordi i civada) com pel que fa a laproducció total.

D’acord amb les dades de Mercapalma, nomésreferides a l’illa de Mallorca, el moviment —majo-ristes i productors— de ffrruuiitteess ii hhoorrttaalliisssseessregistrat el mes d’agost és de 15.101.159 quilos,la qual cosa representa una disminució del 2,6%respecte del mateix mes de l’any anterior. El preumitjà ponderat (de fruites, hortalisses i patates)s’estableix durant el mes d’agost en 1,01euros/quilo i equival a un augment del 14,8% res-pecte de l’agost del 2006, i un increment del 2%respecte del mes de juliol d’enguany.

En resum, i pel que fa al capítol d’exportacions,s’observa una baixada generalitzada de les princi-pals mercaderies agràries, tot exceptuant l’apartatde vins i licors que, per contra, mostra un augmentsignificatiu.

LLaa pprroodduucccciióó ttoottaall ddeevvii ii llaa sseevvaaccoommeerrcciiaalliittzzaacciióómmoossttrraarreenn iigguuaallmmeennttuunn rreessuullttaatt ppoossiittiiuu

• Ramaderia

Durant elsmesos de marça maig del2007, la pprroo--dduucccciióó ddee ccaarrnn—sacrificada a tots els escorxadors de les Illes—registra una lleugera baixada respecte del mateixperíode de l’any passat. És significatiu, en canvi,el sensible augment registrat en la porcella, que

és superior al 36%.

Durant els mesos d’estiu la notícia sobre la possi-bilitat de la pujada dels preus dels productes lac-

tis ha concentrat l’atenció del sector. Aquesta pos-sibilitat finalment s’ha materialitzat a nivell euro-peu i és atribuïda tant a l’encariment de matèriesprimeres bàsiques —l’augment del cost dels cere-als, per exemple— tot i que hi poden haver influït

• Pesca

La producció pesquera declarada a les IllesBalears en el 2n trimestre de 2007 va ser de862.668 kg, amb un valor en primera venda de5.971.309 Euros.

En comparança amb el mateix trimestre de l’any2006 (872.780 kg i 6.580.572 Euros), aquestesdades suposen unes minves del 1,16% en pes idel 9,26% en valor econòmic. En contra del queés habitual, i igual que en el quart trimestre de2006, el preu mitjà del peix ha baixat, aquestaocasió en un 8,22% (de 7,54 Euro/kg a 6,92Euro/kg).

Les diferències ressenyades entre el 2n trimestrede 2007 i el de 2006, tant pel que fa a les captu-res com al valor econòmic en primera venda i alpreu mitjà del peix es deuen, bàsicament, al pesque té la gamba vermella en la economia de lapesca illenca. L’any 2006 va ser una any molt bode gamba mentre que el 2007 és un any normal iles 20 tones més de gamba del 2006 suposen470.000 €. Un altre factor a tenir en compte ésque en 2007 ha entrat en vigor una nova tallamínima per a la llagosta -la segona espècie enimportància econòmica-, que ha provocat ques’hagin de tornar a la mar les llagostes de menys

44..11.. TTaauullaa 55.. PPrroodduucccciióó ddee ccaarrnn((ssaaccrriiffiiccaaddaa eenn eellss eessccoorrxxaaddoorrss ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss))

Març - maig de 2007

22000077 VVaarr..

Porc 928,1 -4,46%

Porcella 387,8 36,04%

Boví 812,2 -2,35%

Oví 709,6 -8,07%


TToott ii ll’’aalleennttiimmeenntt ddeellsseeccttoorr ddee llaa iinnddúússttrriiaa ii

eenneerrggiiaa rreessppeeccttee eell22000066 eess rreeggiissttrraa eelltteerrcceerr ttrriimmeessttrree ddee

22000077 eell mmaatteeiixxccrreeiixxeemmeenntt qquuee aallttrriimmeessttrree aanntteerriioorr


de 500 g i que possiblement expliqui el descensd’un 10% en el valor declarat.

Quant a la resta de fluctuacions, són les pròpiesde l’activitat i, en principi, se poden atribuir a cau-ses naturals.

44..11.. TTaauullaa 44.. CCaappttuurreess PPeessccaa IIII ttrriimmeessttrree 22000077

CCAAPPTTUURREESS ((KKgg)) VVAALLOORR ((EEuurrooss))

Gerret 62.090 Gamba vermella 1.508.857

Maire 50.357 Llagosta 548.584

Morralla 49.428 Caproig 340.773

Gamba vermella 8.441 Gall de Sant Pere 296.332

Moll vermell 43.785 Escamarlà 254.766

Lluç 39.224 Sípia 247.976

Pop 38.975 Calamar 230.251

Rajada 37.751 LLuç 206.082

Sorell 32.679 Moll vermell 190.003

Sípia 27.463 Gerret 137.829


F ~44..22..TTaauullaa 11.. BBrraannqquueess ddee llaa iinnddúússttrriiaa ii ll’’eenneerrggiiaa Taxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)


22000044 22000055 22000066 22000077 22000044 ((ee)) 22000055 ((ee)) 22000066 ((aa)) 22000077 ((aa))

((ee)) ((ee)) ((aa)) ((pp)) II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII

PIB 0,7 1,2 1,7 1,5 1,0 0,9 0,6 0,4 0,7 0,9 1,3 1,7 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4


El sector de la indústria i l’energia registra un crei-xement de l’1,4% el tercer trimestre de 2007(avanç), quatre dècimes menys que el tercer tri-mestre de l’any anterior. Aquest fet mostra un certalentiment del sector iniciat el quart trimestre de2006, encara que amb una estabilització respecteel trimestre anterior.

Al mercat de treball del sector, un dels indicadorsprincipals del sector industrial i energètic, s’obser-

va el mes de setembre una evolució estable tanten els assalariats com en els autònoms, amb elque se situen així en 25.196 i 5.988 treballadorsrespectivament. Pel que fa als afiliats a la segure-tat social per illes, les dades del tercer trimestreindiquen que a MMeennoorrccaa tenen un comportamentestable i a les PPiittiiüüsseess mostren una l’alça tenden-cial semblant als períodes anteriors.


EEss mmaannttéé ll’’eevvoolluucciióótteennddeenncciiaall ddee llaaffaaccttuurraacciióó eellèèccttrriiccaattoottaall aall vvoollttaanntt ddeell44,,99%%

• Energia

La facturació elèctrica total presenta el mes d’oc-tubre un avanç tendencial del 4,9%. Les Pitiüsesmostren un creixement més acusat que no pasMMaalllloorrccaa i MMeennoorrccaa. Les suaus temperatures d’a-quest estiu han provocat que la facturació elèctri-ca dels mesos de juliol, agost i setembre haginestat menors que els mateixos mesos de l’anyanterior.

Els afiliats a la seguretat social en el subsector del’energia ascendeixen a més de 2.500 persones eltercer trimestre de 2007 pel total de les illes. Enaquest cas, no es pot comparar la dada de lavariació tendencial amb la de trimestres anteriorsa causa de que l’empresa d’Aigües i Clavegueramde Palma, EMAYA, ha deixat de ser classificadadins l’activitat “energia elèctrica, gas i aigua”, ambla qual cosa es registra una minva acusada en el

44..22.. TTaauullaa 22.. IInnddiiccaaddoorrss ddee llaa iinnddúússttrriiaa ii eenneerrggiiaa


tt--kk ((%%))

Assalariats set 25.196 è -1,6

Autònoms set 5.998 è 1,0

Facturació energia elèctrica total (MWh) oct 607.080 ì 4,9

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) oct 27.252 è 0,6

Índex de producció industrial set 124,1 è 1,3

Afiliats Seguretat Social

Energia elèctrica, gas i aigua 3T 2.523 n.d.

Agroalimentari 3T 5.803 è 1,1

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3T 2.797 î -8,3

Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 3.768 è 1,5

Prod. minerals no metal.lics 3T 3.202 è -1,0


tt--kk ((%%))


Facturació energia elèctrica indústria (MWh) oct 22.698 è 0,3

Afiliats Seguretat Social 3T 24.448 n.d.

Energia elèctrica, gas i aigua 3T 2.198 n.d.

Agroalimentari 3T 4.431 è 1,8

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3T 1.657 î -13,3

Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 3.005 è -0,3

Prod. Minerals no metàl·lics 3T 2.739 ì -2,0


tt--kk ((%%))


Facturació energia elèctrica indústria (MWh) oct 3.033 ì 3,2

Afiliats Seguretat Social 3T 4.568 è 1,8

Agroalimentari 3T 845 ì 2,1

Tèxtil, confecció, cuir i calçat 3T 945 î -7,8*

Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 419 ì 16,0

Prod. Minerals no metàl·lics 3T 235 è -1,0

Fabricació de material de transport 3T 344 ì 4,9


tt--kk ((%%))


Facturació energia elèctrica indústria (MWh) ago 1.521 ì 4,9

Afiliats Seguretat Social 3T 2.243 ì 6,6

Agroalimentari 3T 527 î -5,5

Paper, edició i arts gràfiques 3T 249 ì 3,7

Metal·lúrgia i fabricació prod. metàl·lics 3T 344 ì 2,9

Font: TTSS, Gesa-Endesa, DG d’Economia, INE, MCYT(*): Variació interanual.


LLaa nnoovvaa ttuurrbbiinnaa ddee CCaallTTrreessoorreerr ppeerrmmeettrràà qquueeeell ssiisstteemmaa eellèèccttrriicc ddee

MMaalllloorrccaa--MMeennoorrccaaddiissppoossii dd’’uunnaa ppoottèènncciiaa

nneettaa ddiissppoonniibbllee ddee11..444422 MMVV

EEll mmeerrccaatt eenneerrggèèttiicc ddeelleess IIlllleess BBaalleeaarrss eess

vveeuurràà bbeenneeffiicciiaatt ppeerrlleess ccoonnnneexxiioonnss ddee ggaass

ii eelleeccttrriicciittaatt aammbb llaappeenníínnssuullaa pprreevviisstteess

ppeell 22000099 ii 22001100

nombre de treballadors de l’activitat que es deupurament a una reclassificació.

El mes d'agost entrà en funcionament una novaturbina de vapor a la Central de cicle combinat deCal Tresorer, a MMaalllloorrccaa. Aquesta turbina té lacapacitat de generar un total de 75 megawatts ipermet que el sistema elèctric MMaalllloorrccaa--MMeennoorrccaadisposi d’una potència neta de 1.442 megawatts,que la fa capaç d’afrontar les puntes de consum.Aquestes tingueren el 2006 el seu màxim en1.040 megawatts, i per a enguany es preveu arri-bi als 1.105 megawatts.

L'ús de carbó per a la producció elèctrica al siste-ma MMaalllloorrccaa--MMeennoorrccaa, concentrat bàsicament ala central del Murterar d'Alcúdia, es redueix el2006 al 60% del total de fonts d'energia -66% el2005-, fet que ha donat lloc a un augment de l'úsde gasoli passant del 23% al 28%. Es preveu unareducció progressiva de l'ús de carbó i de gasoliper a la producció elèctrica, en previsió de sersubstituïts pel gas natural quan es posi en marxael nou gasoducte previst per l'estiu de 2009. En

aquest sentit, el BOE va publicar el 3 d'agost l'au-torització administrativa per a què Enagas iniciï laconstrucció del gasoducte que ha d'unir les IllesBalears amb la península. La connexió de gasestarà formada per dos trams: un que unirà la plat-ja valenciana de la Devesa amb la Punta de CalaGració de Sant Antoni a EEiivviissssaa, de 123 quilòme-tres de llargada, i l'altra que comunicarà EEiivviissssaaamb Sant Joan de Déu de PPaallmmaa, de 146 quilò-metres de llargària. Segons l'assignació de dretsd'emissió de gasos contaminants que ha fet elMinisteri de Medi Ambient per al període 2008-2012, la posada en funcionament del gasoductepermetrà que al 2012 s’hagin reduït aquestesemissions quasi un 40% respecte el 2006 a lesilles.

Així mateix, Red Eléctrica de España ha adjudicatel maig la construcció de la connexió elèctrica queunirà les Illes Balears amb la península, i que espreveu entri en funcionament el 2010. Aquestaconnexió disposarà de dos cables submarins de250 quilòmetres de longitud amb una capacitat de200 megawatts cadascun.

LL’’iinnddiiccaaddoorr ddeepprroodduucccciióó iinndduussttrriiaall

rreefflleecctteeiixx uunnmmaanntteenniimmeenntt ddeellss

nniivveellllss dd’’aaccttiivviittaatt aa llaabbrraannccaa

PPeell ccoonnjjuunntt ddee lleess IIlllleessBBaalleeaarrss,, ttoottss eellss

ssuubbsseeccttoorrss rreeggiissttrreennuunn ccoommppoorrttaammeenntt

eessttaabbllee oo aa ll’’aallççaa ddeellssaaffiilliiaattss aa llaa sseegguurreettaatt

ssoocciiaall ttrreett ddeellssuubbsseeccttoorr ttèèxxttiill

• Indústria

L’indicador de producció industrial reflecteix elmes de setembre un manteniment a la brancaamb un creixement tendencial de l’1,3%.

La facturació elèctrica a la indústria es mantéestable pel global de l’arxipèlag. Per illes,MMeennoorrccaa i més accentuat a les PPiittiiüüsseess presen-ten creixements tendencials positius. A MMaalllloorrccaa,la indústria segueix amb un nivell estable de fac-turació elèctrica.

Pel que fa als afiliats a la seguretat social per sub-sectors al tercer trimestre de 2007, s’observa pelconjunt de les Illes Balears un comportamentestable als subsectors agroalimentari i metal·lúr-gia. A MMaalllloorrccaa destaca la taxa de creixement ten-dencial negativa del 13,3% en la branca de tèxtil,confecció, cuir i calcer que és similar a la dels

períodes anteriors; a MMeennoorrccaa es registra unabona marxa en la majoria de subsectors, desta-cant la metal·lúrgia, que quasi dobla el creixementtendencial respecte el tercer trimestre de 2006, ila recuperació en el ritme de creixement de pro-ductes minerals no metàl·lics respecte els perío-des anteriors; les PPiittiiüüsseess segueixen sent l’illaque mostra major dinamisme al sector industrial,registrant la majoria dels subsectors un creixe-ment tendencial positiu.

L'empresa de perles Majorica ha tingut vendesper valor de 13,6 milions d'euros el primer semes-tre de 2007, un 23% més que el mateix períodede l'any anterior. Aquests bons resultats s'atribuei-xen al sostingut desenvolupament de les vendesal mercat nacional i al creixement de la xarxa dedistribució als Estats Units. L'empresa preveu un

4,4%

4,5%

4,6%

4,7%

4,8%

4,9%

5,0%

5,1%

5,2%

5,3%

5,4%

gn 01

ab jl

oc

gn 02

ab jl

oc

gn 03

ab jl

oc

gn 04

ab jl

oc

gn 05

ab jl

oc

gn 06

ab jl

oc

gn 07

ab jl

oc 07

4.2. Gr�fic 1. Facturaci� energia el�ctrica total. Illes Balears.(Variaci� de la Tend�ncia)


AAuuggmmeenntteenn lleesseexxppoorrttaacciioonnss ddee rroobbaa iiccoommpplleemmeennttss iibbiijjuutteerriiaa

creixement del 20% per aquest exercici. Cal des-tacar també l'acord econòmic i laboral que hansignat l'empresa i els representats dels treballa-dors per tal de refermar la bona marxa de la com-panyia fins el 2015.

El nombre d'empreses de la indústria del calcerde MMaalllloorrccaa ha sofert un descens de més del'11% els dos darrers anys, amb el que se situa al'octubre de 2007 en 225 empreses. Així mateix,s'ha produït un descens de quasi el 18% en elnombre de treballadors. Aquesta situació és bàsi-cament arrel del desplaçament massiu de la pro-ducció a països com la Xina i Vietnam. Per altrabanda, a la darreria del mes d'octubre es signa anivell estatal el "Pla de suport al sector de la fabri-cació del calcer". El seu objectiu és mantenir lacompetitivitat front la deslocalització, recolzar lainnovació i elaboració de productes de qualitatmitjançant ajudes financeres (com crèdits ambbaixos interessos), incentius fiscals, campanyespromocionals i participacions en fires, així commesures sociolaborals. Durant el 2006 la produc-ció de la indústria del calcer a MMeennoorrccaa implicàquasi 77 miliions d'euros, dels quals quasi un terçcorrespon a la facturació per exportacions.Actualment, MMeennoorrccaa compta amb 44 empresesen el sector amb 904 treballadors.

D’altra banda, el 70% de l'empresa embotelladorabalear Font del Teix ha estat adquirit per la socie-tat catalana Fontaga, amb el que ja només duesempreses embotelladores, de les quatre que hi haa les Illes, Font Sorda i Font Major, resten enmans illenques gràcies a la diversificació del seunegoci. Aquesta situació ve motivada principal-ment per la conjunció del sobrecosts que han depatir aquest tipus d'empreses a causa de la insu-laritat i la competència de les multinacionals.

Així mateix, l'empresa Salinera Española,d''EEiivviissssaa, preveu que pel 2007 la recol·lecció desal es reduirà un 30% respecte l'any anterior.Aquesta situació se suma a una reducció del 18%de la recol·lecció del 2006 respecte a 2005, fetque suposà 39.400 tones. Les pluges que hi hahagut durant aquest estiu afegides a la manca demodernització del procés de producció (que velimitat per l'existència del Parc Natural) són lescauses d’aquesta reducció per al 2007.

Finalment, cal assenyalar que les empreses infor-màtiques de les Illes Balears, moltes dedicades agenerar software destinat al turisme, han estatdesignades pel Govern Central com a "agrupaciód'empreses innovadores". Aquesta designació elspermetrà accedir a tot tipus d'ajudes així com atreballar arreu d'Europa.

• Exportacions

El calcer és el capítol aranzelari que més ven al’exterior. Durant els vuit primers mesos de 2007acumula pel conjunt de les illes unes exportacionsper valor de més de 88 milions d’euros. Així i tot,aquest valor representa una disminució del 3%respecte el mateix període de l’any anterior. Lesexportacions de calcer de Mallorca augmenten elprimer semestre de l'any un 14% respecte elmateix període de l'any anterior. Aquest fet ha per-mès arribar a una facturació de 66,9 milions d'eu-ros. També lligat al cuir, les exportacions de roba icomplements registren un augment del 12%.

En el subsector de bijuteria i joieria augmenten lesvendes exteriors de campanes i campanetes ibijuteria, i descendeix considerablement la joieria.Es presentà, a la fira Eurofashion & Accessoriescelebrada el maig a MMeennoorrccaa, la nova marca

europea de bijuteria, que amb el nom deEurofashion Bijoux integra fabricants espanyols iitalians. L'objectiu d'aquesta nova marca és el d'u-nificar esforços per crear una plataforma de multi-concepte, que augmenti l’atractiu en front de lacompetència asiàtica.

Les exportacions d’aixetes minven un 19,2% res-pecte el mateix període de l’any anterior. Cal des-tacar que les disminucions en les exportacionss’han produït sobretot en els països de la UnióEuropea, principal mercat el 2006, a l’hora quehan pres força els mercats iberoamericans i elsEmirats Àrabs Units.

Les exportacions de mobles, centrades en l’equi-pament d’establiments hotelers al Carib, s’hanmantingut estables.


44..22.. TTaauullaa 33.. EExxppoorrttaacciioonnss ddeess ddee lleess BBaalleeaarrss.. PPrriinncciippaallss bbéénnss iinndduussttrriiaallss eexxppoorrttaattss..De gener a agost de 2007

PPrroodduuccttee

PPrriinncciippaallss mmeerrccaattss eexxtteerriioorrss MMiilleerrss dd’’€€ VVaarr.. ((%%))

PPeellll,, ccuuiirroo ii ttèèxxttiill

PPeellll pprreeppaarraaddaa î 11..333366,,77 --77,,00

Hong Kong 295,8 n.d.

Portugal 223,8 -29,2

RRoobbaa ii ccoommpplleemmeennttss ì 22..221100,,33 1122,,22

Mèxic 394,0 -5,4

Països Baixos 346,1 32,8

Cuba 365,5 287,1

França 209,0 339,8

CCaallcceerr î 8888..112288,,44 --33,,00

Alemanya 13.792,4 33,4

França 12.824,5 -8,4

Itàlia 11.440,9 -10,4

Regne Unit 7.713,3 28,9

BBiijjuutteerriiaa ii jjooiieerriiaa

JJooiieerriiaa î 991133,,99 --5511,,66

Estats Units 368,7 -16,3

BBiijjuutteerriiaa ì 55..446666,,22 77,,66


França 601,7 -1,8

CCaammppaanneess ii ccaammppaanneetteess ì 33..007711,,44 1177,,99

Estats Units 649,6 6,7

AAiixxeetteess î 55..995511,,77 --1199,,22

Mèxic 1.039,9 241,6

Emirats Àrabs Units 763,4 251,9

Jamaica 737,2 311,4

Argèlia 593,0 281,6

MMoobblleess è 1100..006633,,11 00,,44

Mèxic 5.477,7 74,9

Aruba 2.643,2 n.d.

República Dominicana 880,3 -78,7

Font: Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX)



4.3 Construcció

A44..33..TTaauullaa 11.. EEvvoolluucciióó ddeell sseeccttoorr ddee llaa ccoonnssttrruucccciióó Taxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)


22000044 22000055 22000066 22000077 22000044 22000055 22000066 22000077

((ee)) ((aa)) ((pp)) II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII

PIB 1,4 2,5 3,7 4,0 1,3 1,1 1,4 1,9 2,2 2,4 2,6 2,9 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8


44..33.. TTaauullaa 22.. IInnddiiccaaddoorrss ccoonnssttrruucccciióó


tt--kk ((%%))

Assalariats st 50.398 ì 2,3

Autònoms st 17.181 ì 10,5

Vendes aparents ciment (tones) ab 78.989 î -10,3

Consum betum asfàltic ( milers tn) mg 3.466 î -19,6

Preu habitatge (€/m2) 3T 2.372 ì 7,3


tt--kk ((%%))

Assalariats 3T 40.023 ì 2,2

Autònoms 2T 13.699 ì 10,2

Valor mig de l’habitatge (€/m2)

Palma 1S 2.442 ì 9,0

Manacor 1S 1.626 ì 3,2

Inca 1S 1.832 è 1,5


tt--kk ((%%))

Assalariats 3T 4.450 è 0,5



Maó 1S 2.107 ì 5,0

Ciutadella 1S 2.093 ì 12,4


tt--kk ((%%))

Assalariats 3T 5.925 ì 2,2



Eivissa – vila 1S 2.299 ì 12,8

Sant Antoni de Portmany 1S 2.094 ì 16,4

Font: MTSS, Oficemen, Ministeri de Foment, Ministeri de l’Habitatge, i Sociedad de Tasación.

EEll ccrreeiixxeemmeenntt ddeelltteerrcceerr ttrriimmeessttrree mmoossttrraauunnaa ddeessaacccceelleerraacciióóssuuaauu

A la primera meitat del 2007, a la construcció hiha un sector privat que manté certdinamisme,encara que amb desacceleracions; iun sector públic que disminueix la seva activitat.Així, la previsió de creixement pel 2007 augmentafins al 3,9%, dues dècimes per damunt de la taxade creixement de 2006. Mentre que a l’anàlisi tri-mestral, al llarg del segon trimestre de 2007 s’arri-ba al 4,0% de creixement, i al tercer trimestre lataxa es redueix dues dècimes (3,8%).

La demanda d’habitatges s’atenua, conseqüènciade les pujades dels tipus d’interès, dels nivells depreus dels habitatges, i que gran part de lademanda ja està coberta després dels forts ritmesde vendes dels darrers anys.

El setembre, el total d’afiliats a la construcció per-llonga la seva tendència a la desacceleració iregistra un creixement del 3,3%. Segons el règimde dependència, s’observa una moderació més


44..33.. TTaauullaa 33.. IInnddiiccaaddoorrss aavvaannççaattss ccoonnssttrruucccciióó


tt--kk ((%%))

Projectes visats del COAIB

Pressuposts (milers d’€ constants) st 91.546 î -23,5

Nombre de projectes st 658 î -8,1

Nombre d’habitatges st 998 ì 4,4


(milers d’€ constants)ag 27.055 ì 5,4


tt--kk ((%%))



Nombre d’habitatges st 610 î -3,9


tt--kk ((%%))



Nombre d’habitatges st 191 è 1,4


tt--kk ((%%))

Pressuposts (milers d’€ constants) st 13.152 ì 6,4


Nombre d’habitatges st 197 è 1,5

Font:COAIB, Ministeri d’Habitatge i Ministeri de FomentDades amb € constants base 1er Trim 2005.


EEll nnoommbbrree dd’’aaffiilliiaattss aallsseeccttoorr mmoossttrraa

ccrreeiixxeemmeennttss mmeennoorrssqquuee uunn aannyy eennrreerree

acusada al nombre d’assalariats, amb un creixe-ment del 2,3% que suposa una davallada de latendència respecte el mes anterior de cinc dèci-mes. Contràriament, el nombre d’autònoms alsetembre manté la tendència a l’alça i taxes nota-bles de creixement (10,5%).

Les vendes de ciment gris i blanc a les Balears esfrenen, arribant a taxes de creixements tenden-cials negatius (-10%).

L’augment del valor total de transaccions immobi-liàries d’habitatges lliures a les Balears del primertrimestre de 2007 fou d’un 20%; malgrat aquestasigui una taxa de creixement prou notable, supo-sa la meitat de les taxes registrades als trimestresprecedents. El preu mitjà de l’habitatge a lesBalears segueix desaccelerant-se, reflex de l’ate-nuació de la demanda; així, al tercer trimestre, elpreu mitjà creix un 7,3%, inferior a la pujada queregistrà un any enrere, de l’11,0%.

L’import mitjà de les hipoteques constituïdes a lesBalears el mes d’agost arriba als 184.000 euros,un 3,1% per damunt de les d’un any enrere. Elnombre d’aquestes es reduí un 10% respecte almateix període de l’any anterior. El tipus d’interèsde referència, l’Euríbor, havia marcat una evolucióclarament alcista fins el mes d’agost, el que vadonar lloc a que l’import mitjà de les hipoteques ales Balears d’aquest mes augmentà un 3,1%. A

partir de setembre, l’Euribor ha tingut una evoluciólleugerament a la baixa per arribar a un 4,6% elnovembre.

Pel que fa a les expectatives a mitjà termini, elnombre de projectes visats mantenen la tendèn-cia a la desacceleració, la qual cosa corroboral’expectativa de menor dinamisme al sector. Aixídoncs, la tendència del nombre de projectesvisats a les Balears davalla a una taxa del -8% almes de setembre, front al 17% d’un any enrere.Aquesta desacceleració també s’explica en partper l’entrada en vigor del Codi Tècnic d’Edificació,que originà certa anticipació dels visats a la sego-na meitat del 2006. Per illes, també s’observa elmenor ritme d’activitat a totes les illes.

A la primeria de juliol entrà també en vigor la novallei de sòl. La llei regula la classificació del sòl, lainstrumentació de l’ordenació del territori, i elsplans d’urbanització sistemàtica. Entre d’altres,regula l’establiment d’una reserva mínima de solper habitatge protegit, amb l’objectiu d’abordar elsproblemes d’accés a l’habitatge. Així mateix, esprocura augmentar la transparència i els controlsde legalitat d’urbanisme, donant al sòl un valordesvinculat de la seva classificació real i llevatd’especulacions i així poder frenar la pujada delspreus d’habitatge. En darrer lloc, la llei cerca undesenvolupament del territori més sostenible.


LLaa tteemmppoorraaddaa ttuurrííssttiiccaammoossttrraa uunnaa eevvoolluucciióóffaavvoorraabbllee ggrrààcciieess aall’’aauuggmmeenntt ddeell nnoommbbrreeddee ttuurriisstteess

LLaa xxiiffrraa ddee nneeggoocciiss ddeellsseeccttoorr sseerrvveeiiss mmoossttrraacceerrttaa ddeessaacccceelleerraacciióóttoott ii qquuee mmaannttéé ttaaxxeessddee ccrreeiixxeemmeenntt pprroouunnoottaabblleess

El tercer trimestre de 2007, la taxa de creixementdel sector serveis s’eleva fins el 3,2%, davant el3,0% del segon. La temporada s’inicià enguanyamb certa debilitat, el que va fer dubtar de lesexpectatives positives que hi havia. Però així compassaven els mesos aquests dubtes desapare-gueren atesa la pujada del nombre de turistes, l’e-levada ocupació als establiments hotelers i l’evo-lució dels ingressos hotelers. Com a conseqüèn-cia, la previsió per al conjunt de 2007 se situa al3,1%, tres dècimes per damunt del 2006.

El nombre d’afiliats al sector segueix amb certatendència a la desacceleració que començà almes de març. La tendència-cicle té un creixement

del 3,4% el setembre, dues dècimes per davall delcreixement d’agost. Per illes, les Pitiüses són lesque mostren un major dinamisme a l’ocupació eltercer trimestre (5,1%), tot i que Menorca iMallorca mostren un ritme de creació d’ocupaciód’un 3,0% i un 3,6% respectivament.

L’Indicador d’activitat del sector serveis, que ela-bora l’Institut Nacional d’Estadística, mostra unmajor nivell d’activitat que l’any passat. L’Índex dexifra de negoci referent al mes de juliol i agostmanté importants taxes de creixement (4,8% i3,0% respectivament) encara que amb certa des-acceleració.

4.4 Serveis

E44..44..TTaauullaa 11.. EEvvoolluucciióó ddeell sseeccttoorr ddeellss sseerrvveeiissTaxes de variació interanual del PIB a preus constants (en %)


22000044 22000055 22000066 22000077 22000044 22000055 22000066 22000077

((ee)) ((ee)) ((aa)) ((pp)) II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII IIVV II IIII IIIIII

PIB 1,7 2,5 2,8 3,1 1,1 1,5 1,8 2,2 2,3 2,5 2,6 2,5 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2


44..44.. TTaauullaa 22.. IInnddiiccaaddoorrss ddeellss sseerrvveeiiss

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaTTtt

tt--kk ((%%))

Afiliats Seguretat Social st 323.591 ì 3,4

Mallorca 3T 316.012 ì 3,8

Menorca 3T 26.384 ì 2,4

Pitiüses 3T 46.102 ì 5,0

Matriculació d’automòbils de turisme per a lloguer (inclou tot terrenys) st 2.335 è -0,6

Fonts: TS, Anfac


L’activitat comercial mostra una evolució positiva,recolzada en una bona temporada turística i en elmanteniment de la confiança dels consumidorsresidents. L’índex de vendes al detall registra unaugment tendencial del 2,4% el setembre.

Pel que fa a l’índex d’ocupació del comerç al detallde setembre, aquest ha sofert pocs canvis res-pecte fa un any, amb una variació interanual del0,4%.

El tercer trimestre, el nombre de treballadors vaaugmentar tendencialment de manera destacadaa les PPiittiiüüsseess, mentre que per MMaalllloorrccaa iMMeennoorrccaa les variacions en tendència es perfilensemblants a les del mateix període de l’any ante-rior.

Les vendes de tèxtil i calcer han registrat unabona temporada de rebaixes d’estiu, així com unmillor començament de la temporada de tardord’enguany que la de 2006, quan el sector es véuafectat negativament per una climatologia atípica-ment càlida que provocà una caiguda de les ven-des.

Les patronal de comerç minorista assenyalen quela demanda es veu afectada per l’endeutament deles llars i la pujada dels tipus d’interès. Detectentambé un canvi de prioritats a la despesa queaugmenta el pes de les noves tecnologies endetriment de la moda i el calcer.

La patronal Pimeco preveu que els resultats obtin-guts a zones turístiques millorin respecte 2006.

Destaca que Palma exerceix un efecte atracciósobre els visitants que s’allotgen als municipisveïns i que la capital balear és la més afavoridaper la despesa dels no residents, ja que represen-ta entre un 45% i un 60% de l’activitat comercialde Mallorca. Segons l’enquesta de despesa turís-tica elaborada per l’IET els turistes que visitenl’Estat espanyol destinen devers un 6% del seupressupost a comprar comestibles i un 13% aexcursions i despeses diverses; aquests són elscapítols que formen part de la despesa turísticaen què participa el comerç balear.

La població immigrant, amb un perfil comercialdiferenciat, ha impulsat les botigues de descomp-te i els hipermercats, ja que el seu patró de con-sum se centra en les compres de proximitat i debaixos preus, segons un estudi de la Secretariad’Estat de Turisme i Comerç.

L’entrada en vigor, el novembre de 2006, de ladirectiva Bolkenstein, afavoreix la lliure implanta-ció de comerços a fi d’augmentar competència enel sector en benefici del consumidor. La directivaafecta de manera diferent els protagonistes: peruna banda el petit comerç que se manifesta ame-naçat per la llibertat d’obertura de grans superfí-cies i, per altra banda, les grans superfícies quereclamen un tracte igualitari per part dels poderspúblics. En el cas de les Balears, l’aplicació d’a-questa directiva comunitària requerirà la modifica-ció de l’actual llei del comerç de les Balears, quelimita l’obertura de noves grans superfícies.

LL’’aafflluuèènncciiaa ttuurrííssttiiccaa,, llaaccoonnffiiaannççaa ddeellss

ccoonnssuummiiddoorrss ii llaacclliimmaattoollooggiiaa hhaann ddoonnaatt

ssuuppoorrtt aa ll’’eevvoolluucciióóppoossiittiivvaa ddeell ccoommeerrçç

LL’’aauuggmmeenntt ddee llaappoobbllaacciióó iimmmmiiggrraanntt hhaa

rreeppeerrccuuttiitt eenn eellssccaannvviiss qquuee ss’’hhaann

pprroodduuïïtt eenn eell sseeccttoorrccoommeerrcciiaall eenn eellss

ddaarrrreerrss aannyyss

Informeecon òmic - financer • Pressuposts 2009

4.4.1 Comerç i Institucions de crèdit i estalvi

44..44..11..11 TTaauullaa 11.. IInnddiiccaaddoorrss ddeell ccoommeerrçç


tt--kk ((%%))Índex de vendes al detall - termes constants. set 112,5 ì 2,4Índex d’ocupació comerç al detall set 108,2 è 0,4*Matriculació de vehicles de càrrega per a distribució oct 172 ì 7,4

Mallorca oct 145 ì 7,9

Menorca oct 12 î -4,2

Pitiüses oct 15 î -10,4Afiliats a la SS activitat comerç i reparació 3T 87.853 è 1,8

Mallorca 3T 69.792 è 1,4

Menorca 3T 7.657 è 0,3

Pitiüses 3T 10.404 ì 7,6

Font: INE, TGSS, DGT* Variació anual

4.4.1.1 Comerç


La Comissió Nacional de Competència aposta perliberalitzar els horaris comercials per a augmentarla competència i afavorir els interessos dels con-sumidors. Avui dia, es tracta d’una matèria reser-vada a les competències autonòmiques.

Quant a les matriculacions de vehicles de càrregaper a la distribució d’octubre, aquestes mostren

augments significatius de la variació de la tendèn-cia a Mallorca, i és a les Pitiüses on es registra ladavallada més acusada.

El pressupost de les llars per a Nadal augmenta-rà el pes de l’alimentació en detriment dels regals,segons una enquesta de la consultora Deloitte.

El juny el Banc Central Europeu va tancar ambuna pujada dels tipus d’interès d’un quart de punti els situà així en el 4%. Les declaracions poste-riors del governador de la institució, Sr. Jean-Claude Trichet, deixaven entendre que hi podriahaver noves pujades. No obstant això, l’autoritatmonetària manté el tipus; el BCE continua consi-derant que l’economia europea creix per damuntdel seu potencial, la qual cosa amenaça futurestensions inflacionistes, i alhora l’agregat monetariM3 continua avançant de manera intensa. No obs-tant això, davant les restriccions al crèdit arran dela crisi hipotecària de les subprime als EUA,alguns estudis -com l’informe “Situaciód’Espanya” publicat l’octubre pel BBVA- augurenque la institució europea començarà el gener ambuna distensió dels tipus oficials.

Pel que fa l’Euríbor a un any, referència principaldel mercat hipotecari, assolí el mes d’octubre el4,6%- la primera davallada en dos anysamb unabaixada de poc més d’una dècima respectesetembre. El novembre, l’índex ja es situa en un4,56%, fet que ajudarà a compensar les contínuespujades en les quotes hipotecàries i la butxaca deles famílies, majoritàriament endeutades. No obs-tant això, ens trobam davant un tipus d’interèsreals lleugerament positius i que, en principi, nosuposen una amenaça per al finançament de leseconomies familiars. Així ho corrobora Fundaciónde Cajas de Ahorro (FUNCAS) quan parla demorositat i insisteix que l’augment de la morositatno es notaria si no sobrevé una recessió econòmi-ca forta que produís destrucció de llocs de feina.

Segons l’estudi “El Observador Cetelem 2007”,l’esforç financer de les famílies balears per aadquirir un habitatge va representar el passat2006 el 37,2% de la renda bruta disponible, per-centatge tres punts i mig inferior a la mitjananacional. A l’hora, les Balears se situen com lasetena comunitat autònoma pel que fa a rendadestinada al pagament de l’habitatge.

En relació amb el nombre d’hipoteques que,segons la darrera dada disponible de l’INE, s’hansubscrit a les Balears el mes d’agost són un 9,3%inferiors a les subscrites el mes precedent i lavariació de la tendència marca un -0,5%. Aquestadavallada intermensual podria ser un dels primerssímptomes de l’alentiment del mercat immobilia-ri. Així, també, ho palesa l’informe de DeutscheBank que analitza la situació del mercat de l’habi-tatge a Espanya i preveu un ajustament delspreus nominals entre el 2% i el 8% a partir de2008, després de pujades lleugeres al voltant del’IPC en el present exercici.

Segons l’informe econòmic i social del Centre deRecerca Econòmica, l’estalvi de les famílies bale-ars va pujar el 2006 fins al 5,4%. Es destaca que,malgrat el nivell d’endeutament de les famílies, estracta d’una millora en l’estalvi ja que l’any anteriorhavia crescut un 3,5%. L’evolució dels tipus d’inte-rès han augmentat la rendibilitat dels dipòsits ban-caris que ha incentivat l’estalvi i ha provocat unamoderació del consum. També el darrer informede FUNCAS d’octubre de 2007 fa referència a lataxa d’estalvi regional i pronostica un repunt de

EEllss ttiippuuss dd’’iinntteerrèèssooffiicciiaallss eess mmaanntteenneennaall 44%%.. LL’’eeuurrííbboorrccoommeennççaa aa aabbaaiixxaarr aall’’ooccttuubbrree ddeesspprrééss ddee 22aannyyss ddee ppuujjaaddeess

LLaa ddaavvaallllaaddaa lllleeuuggeerraaeenn eell nnoommbbrreedd’’hhiippootteeqquueessssuubbssccrriitteess ppooddrriiaa sseerruunn ddeellss pprriimmeerrssssíímmppttoommeessdd’’aalleennttiimmeenntt ddeellmmeerrccaatt iimmmmoobbiilliiaarrii

4.4.1.2 Institucions de crèdit i estalvi

44..44..11..22.. TTaauullaa 11.. IInnddiiccaaddoorrss CCrrèèddiitt ii EEssttaallvvii


tt--kk ((%%))

Dipòsits (milions d’€) 2T07 17.544,4 ì 14,3

Crèdits (milions d’€) 2T07 40.136,4 ì 20,8

Noves Hipoteques (milions d’€) ag 4.047 è -0,5

Afiliats a la SS activitat intermediaciófinancera 3T07 9.221 î -2,2

3T07 8.529 î -2,7

3T07 165 ì 5,3

3T07 527 ì 8,0

Font: BE, INE, TGSS


l’estalvi familiar el 2008 per la rebaixa d’imposts il’augment de la despesa social i, a la vegada,alerten de l’augment de la necessitat de finança-ment de les empreses.

Quant al darrer informe estadístic publicat pelBanc d’Espanya amb dades del segon trimestrede 2007, cal destacar que els crèdits (40.100milions d’euros) continuen superant els dipòsits(amb 17.500 milions d’euros). Tot i així, la xifradels dipòsits va en augment, la qual cosa és d’es-perar en un entorn de tipus més favorables per alsestalviadors que animen a subscriure dipòsits enforma d’estalvi que els proporcionen uns rendi-ments més atractius que en els darrers anys.Malgrat tot, en termes absoluts, l’augment delsdipòsits continua sent insuficient per les entitatsde crèdit per finançar l’elevada concessió de prés-tecs.

Segons el BCE els bancs comercials han enduritles condicions per concedir crèdits ja que s’haajuntat la crisi de liquiditat dels mercats amb lasuavització del cicle econòmic. No obstant això,aquesta pujada dels crèdits afectarà més als crè-dits per empreses i al crèdits de consum ja que elsdiferencials en els crèdits hipotecaris no es veu-ran tan afectats per la gran competència existent.Cal ressaltar que els bancs i les caixes d’estalvide les Balears han entrat en una nova dinàmicahipotecària endurint els requisits hipotecaris per aevitar que la morositat i la xifra d’impagats vagi enaugment.

Finalment cal destacar que els afiliats a l’activitatd’intermediació financera augmenten en tendèn-cia a MMeennoorrccaa i a les PPiittiiüüsseess mentre que aMMaalllloorrccaa disminueixen.

EEllss ddiippòòssiittssaauuggmmeenntteenn ppeerròò ssóónn,,

eennccaarraa,, iinnssuuffiicciieennttssppeerr aa ffiinnaannççaarr llaa

ccoonncceessssiióó ddee pprréésstteeccss

EEllss BBaannccss ii lleess CCaaiixxeessdd’’eessttaallvvii eenndduurreeiixxeennlleess ccoonnddiicciioonnss ddeellss

ccrrèèddiittss ddaavvaanntt llaa nnoovvaaccoonnjjuunnttuurraa ffiinnaanncceerraa

MMeennoorrccaa ii lleess PPiittiiüüsseessmmaarrqquueenn ll’’aauuggmmeenntt ddee

ll’’ooccuuppaacciióó aa lleessaaccttiivviittaattss ffiinnaanncceerreess

• Transport marítim

L'arribada de passatgers per mar a l’Arxipèlagregistra el setembre un creixement subjacent del3%, sent els ports de PPaallmmaa i EEiivviissssaa els mésdinàmics. Les PPiittiiüüsseess concentren les tres quar-tes parts del passatge arribat per via marítima,

tant pel fet de tenir una major entrada de turistesper via marítima de la península estant com peltràfic entre EEiivviissssaa i FFoorrmmeenntteerraa.

PPaallmmaa eessddeevvéé eell tteerrcceerrppoorrtt dd’’EEuurrooppaa ppeerr aallss

ccrreeuueerrss

4.4.2 Turisme. Transport

44..44..22.. TTaauullaa 11.. TTrraannssppoorrtt mmaarrííttiimm..

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaasseetteemmbbrree TTtt

tt--kk ((%%))TTrraannssppoorrtt mmaarrííttiimm

Passatgers arribats línia regular 585.656 ì 3,0

139.781 ì 6,6

23.418 ì 3,7

422.457 ì 4,0

263.206 Eivissa ì 6,9

159.251 Formentera ì 0,8

Passatgers creuers turístics 164.981 ì

141.058 ì 10,4

14.060 ì 87,6

9.863 ì 14,8

Mercaderies – entrades i sortides, tones 1.194.793 ì 3,0

909.030 ì 2,3

108.920 ì 3,9

176.843 ì 6,2


La tendència en el passatge de creuers turísticsmostra un fort dinamisme, a causa de la majoractivitat de PPaallmmaa i MMaaóó. El port de PPaallmmaa habatut enguany la xifra dels 850.000 passatgers decreuers turístics desembarcats en un port, alhoraque ha superat les 500 escales; els desembarcatsaugmenten un 10% en tendència. D'aquestamanera, el port de Palma se situa com el segonde l’estat quant al volum de passatgers i escales

de creuers i tercer d'Europa. Per la seva banda, elport de MMaaóó quasi duplica el nombre de creueris-tes desembarcats.

El tràfic de mercaderies continua mostrant unaevolució positiva a tot l’arxipèlag, amb un augmenttendencial del 3% al conjunt de les illes i destacal’augment del 6,2% en tendència a les Pitiüses.

• Transport aeri

Continua la tendència positiva en el passatge aeriarribat a les BBaalleeaarrss (4,2%). El mercat britànicsegueix amb l’acceleració iniciada el 2006, mestreque es manté el dinamisme de l’afluència espan-yola i l’estabilitat en la tendència dels alemanys.

La tendència en el nombre de passatgers arribatsa Mallorca el setembre és positiva gràcies a la

tendència a l’alça en els mercats britànic i espan-yol i el manteniment de l’alemany.

L'evolució en la xifra de passatgers arribats aMMeennoorrccaa mostra una tendència positiva gràcies albon comportament del passatge estatal. Per con-tra, es registra una tendència a la baixa en el pas-satge britànic i alemany. Es confirma que el pas-

EEll ppaassssaattggee aarrrriibbaatt ppeerrvviiaa aaèèrriiaa aauuggmmeennttaaggrrààcciieess aallss vvoollss ddeellRReeggnnee UUnniitt ii ll’’EEssttaatteessppaannyyooll,, mmeennttrree qquueeeess mmaannttéé eessttaabbllee eellmmeerrccaatt aalleemmaannyy

44..44..22.. TTaauullaa 22.. TTrraannssppoorrtt aaeerrii.. ppaassssaattggee aarrrriibbaatt sseeggoonnss oorriiggeenn ddeell vvooll..

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaQ sseetteemmbbrree TTtt

tt--kk ((%%))

BBaalleeaarrss

Total 1.504.307 ì 4,2

Alemanya 586.462 D è 1,6

Regne Unit 553.552 UK ì 4,8

Espanya 461.085 E ì 5,6

Itàlia 59.029 I è -1,4

Suïssa 43.988 CH ì 3,5

França 33.766 F ì 20,4

Suècia 30.592 S ì 22,1

MMaalllloorrccaa

Total 1.436.739 ì 3,7

Alemanya 516.200 D è 1,7


Espanya 277.755 E ì 4,0

Suïssa 37.995 CH ì 5,2

Suècia 28.631 S ì 19,7

França 27.663 F ì 13,2

MMeennoorrccaa

Total 181.696 ì 2,5

Regne Unit 78.026 UK î -2,3

Espanya 68.701 E ì 9,5

Alemanya 15.488 D î -8,6

Itàlia 8.191 I ì 3,6

PPiittiiüüsseess

Total 346.957 ì 6,7


Espanya 114.629 E ì 6,4

Alemanya 54.774 D ì 8,1

Itàlia 35.115 I è -1,0


satge espanyol, amb un augment tendencial pro-per al 10%, es consolida com a segment de crei-xent importància del turisme a MMeennoorrccaa –ja que elmercat estranger no es recupera.

Finalment, el nombre total de viatgers arribats ales PPiittiiüüsseess mostra una tendència claramentpositiva (6,7%). El creixement subjacent del pas-satge britànic arriba a quasi al 20%, amb el quees romp amb l’atonia que es registrava a partir del2002. Destaca també la continuïtat en el dinamis-me del passatge espanyol i alemany, mentre queel mercat italià s’estanca.

Segons un estudi fet per Germà Bel i XavierFageda, de la Universitat de Barcelona, es cons-tata que l’aeroport de MMaalllloorrccaa és el tercer mésrendible d’entre les 42 terminals espanyoles,només per darrere de Madrid i Barcelona, mentreque el d’’EEiivviissssaa és l’onzè aeròdrom més rendible.Els resultats d’explotació dels tres aeroportscomercials illencs són clarament positius.

El paquet turístic continua sent la forma prepon-derant de vendes a temporada alta; mentre que ala resta de l’any guanya pes la venda directa perinternet o a través de portals web especialitzats.

Les fusions de TUI i First Choice per una banda ide Thomas Cook i Mytravel per una altra, suposaque dos grans operadors turístics controlaran unterç de les vendes de paquets turístics a lesBalears. Algunes cadenes estimen que la majorconcentració de l'activitat dotarà aquests gegantsde major capacitat per a imposar un nou sistemade comercialització dels viatges i pressionar enels preus.

Per un altre cantó, Air Berlin s’ha fet amb el con-trol dels dos competidors directes principals almercat alemany, LTU i Condor, amb el que gestio-narà ara aproximadament un quart del passatgearribat a l’aeroport de Mallorca, on manté la seuoperativa per a l’Estat espanyol i Portugal.

LLeess PPiittiiüüsseess rreeggiissttrreennuunnaa ffoorrttaa mmiilllloorraa eenn

ll’’aarrrriibbaaddaa ddeeppaassssaattggeerrss.. MMaalllloorrccaa

ccoonnttiinnuuaa aammbbll’’eexxppaannssiióó iinniicciiaaddaa eell

22000066.. MMeennoorrccaa,, ppeerrccoonnttrraa,, ccoonnttiinnuuaa

mmoossttrraanntt eell mmeennoorrddiinnaammiissmmee

EEss ffuussiioonneenn eellssooppeerraaddoorrss ttuurrííssttiiccss

pprriinncciippaallss ddeell RReeggnneeUUnniitt ii AAlleemmaannyyaa,,

aallhhoorraa qquuee llaa pprriinncciippaallaaeerroollíínniiaa aalleemmaannyyaa aa

lleess BBaalleeaarrss pprreennccoonnttrrooll ddee llaa sseeggoonnaa ii

tteerrcceerraa eenn iimmppoorrttàànncciiaa

Regne Unit Alemanya Espanya

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

2003M01

2003M03

2003M05

2003M07

2003M09

2003M11

2004M01

2004M03

2004M05

2004M07

2004M09

2004M11

2005M01

2005M03

2005M05

2005M07

2005M09

2005M11

2006M01

2006M03

2006M05

2006M07

2006M09

2006M11

2007M01

2007M03

2007M05

2007M07

2007M09

4.4.2. Gr�fic 1.Arribada de passatgers segons origen del vol. Cicle-tend�ncia.

4.4.2.Gr�fic 2. Passatgers arribats per via a�ria, CT

Mallorca Menorca Piti�ses

-6,0%

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

2003M01

2003M02

2003M03

2003M04

2003M05

2003M06

2003M07

2003M08

2003M09

2003M10

2003M11

2003M12

2004M01

2004M02

2004M03

2004M04

2004M05

2004M06

2004M07

2004M08

2004M09

2004M10

2004M11

2004M12

2005M01

2005M02

2005M03

2005M04

2005M05

2005M06

2005M07

2005M08

2005M09

2005M10

2005M11

2005M12

2006M01

2006M02

2006M03

2006M04

2006M05

2006M06

2006M07

2006M08

2006M09

2006M10

2006M11

2006M12

2007M01

2007M02

2007M03

2007M04

2007M05

2007M06

2007M07

44..44..22.. GGrrààffiicc 11.. Arribada de passatgers segons origen del vol. Cicle-tendència

44..44..22.. GGrrààffiicc 22.. Passatgers arribats per via aèria, CT


L'arribada de turistes per via aèria a les Balearsaugmentà respecte al mateix període de l’any pre-cedent un 5,4% els nou primers mesos de 2007arribant als 11 milions de persones, el que conso-lida la recuperació del turisme desprès de la criside 2002. El mercat alemany es manté estable,mentre que l’espanyol continua mostrant-se moltdinàmic. Per la seva banda, el fort augment en elnombre de visitants britànics l’agost (9,9%) hamarcat un canvi de tendència cap a l’alça, ja quefins el juliol la seva afluència restava en un nivellsemblant al de 2006.

Per illes, el nombre de turistes arribats a MMaalllloorrccaaarriba als 8,3 milions, amb un augment del 4%.Destaca el creixement del mercat espanyol, aixícom l’impuls que pren el britànic el mes d’agost,mentre que el mercat alemany es mostra estable.A MMeennoorrccaa, la xifra de visitants s’apropa al milió,amb un increment del 3,9%. La minva en el nom-bre de britànics i alemanys es compensada perl’augment de l’afluència espanyola. Destaca l’in-crement del total de turistes arribats a lesPPiittiiüüsseess, un 13,6% respecte a l'any anterior. Elsseus dos principals mercats, el britànic i l’espan-

yol, mostren una evolució a l’alça, mentre que esmantenen les xifres d’alemanys i italians.

El mes de juliol es va enfonsar a les costes eivis-senques el buc de càrrega “Don Pedro”, que vavenir acompanyant d’alguns abocaments de fuelque arribaren a la costa i impediren el bany a l’en-torn de la platja d’en Bossa durant uns dies.Segons la Cambra de Comerç de les Pitiüses, noes varen registrar cancel·lacions hoteleres, enca-ra que sí reclamacions de canvis d'ubicació perpart dels clients cap a altres platges, la qual cosaha influït negativament en els negocis d'hostaleriade la zona.

Les bones temperatures que han tingut els païsosdel nord d'Europa i el mal temps a les Balearsdurant l’estiu no ha beneficiat al sector turístic, jaque a l’inici de temporada molts visitants poten-cials varen decidir posposar els seus viatges al'espera d'una millora del temps a les illes. Enaquest sentit, l’accessibilitat a les prediccionsmeteorològiques a dies vista per internet han fetque el turista les prengui com a referència a l’ho-ra de decidir quan i a on viatja.

EEll nnoommbbrree ddee ttuurriisstteessaauuggmmeennttaa aa ttoottll’’AArrxxiippèèllaagg,,eessppeecciiaallmmeenntt aa lleessPPiittiiüüsseess


44..44..33.. VViiaattggeerrss.. TTaauullaa 11.. AArrrriibbaattss ppeerr oorriiggeenn ii iillllaa..GGeenneerr -- sseetteemmbbrree

VVaarriiaacciióó ((%%))

TToottaall BBaalleeaarrss 1111..000066..996677 ì 55,,44

Alemanya 3.332.012 D è -1,2

Regne Unit 3.081.054 UK ì 2,8

Espanya 2.416.407 E ì 23,2

Itàlia 446.696 I è -1,4

França 242.241 F ì 22,2

Suïssa 222.768 CH ì 3,2

MMaalllloorrccaa 88..227722..777777 ì 44,,00

Alemanya 3.009.231 D è -0,8

Regne Unit 2.037.243 UK ì 2,8

Espanya 1.563.085 E ì 16,7

França 201.888 F ì 22,4

Suïssa 199.907 CH ì 2,7

MMeennoorrccaa 997777..994411 ì 33,,99

Regne Unit 441.753 UK î -6,2

Espanya 348.828 E ì 27,4

Alemanya 70.112 D î -17,6

Itàlia 57.348 I è 1,4

Holanda 12.717 NL ì 12,6

PPiittiiüüsseess 11..775566..224499 ì 1133,,66


Espanya 504.494 E ì 44,9

Itàlia 240.788 I è -1,1

Alemanya 252.669 D è -1,1

França 37.873 F ì 18,3

+Info: http://www.inestur.es/


44..44..44..TTaauullaa 11.. EEssttaabblliimmeennttss ttuurrííssttiiccss BBaalleeaarrssSetembre 07 Var. (%) Acumulat 2007 Var. (%)

ã PPeerrnnooccttaacciioonnss è 9.573.027 -1,3% è 55.701.785 -0,7%

Establiment hoteler è 7.808.208 -0,6% è 45.403.892 -1,3%

Apartament turístic î 1.694.034 -4,5% è 9.910.980 1,9%

Rural ì 70.785 4,4% î 386.913 -3,4%

� VViiaattggeerrss aalllloottjjaattss î 1.327.288 -3,5% î 8.421.630 -2,2%

Establiment hoteler è 1.127.774 -0,5% è 7.259.912 -1,4%

Apartament turístic î 187.269 -18,5% î 1.085.287 -7,3%

Rural è 12.245 1,6% è 76.431 0,2%

¦ EEssttaaddaa mmiittjjaannaa

((ddiieess)) ì 7,2 2,3% è 6,6 1,5%

Establiment hoteler è 6,9 -0,1% è 6,3 0,1%

Apartament turístic ì 9,0 17,2% ì 9,1 9,9%

Rural ì 5,8 2,8% î 5,1 -3,6%

Font: INE



L’acumulat de pernoctacions en establimentsturístics fins el setembre arriba als 55,7 milions,xifra que no suposa una gran variació front a la del’any anterior. Per una banda es registra unaminva lleugera en els hotels que es compensadaparcialment per l’augment als apartaments, perl’altra banda. Alhora, tot i que el nombre de viat-gers allotjats a establiments ha minvat, ha pujat ladurada mitjana de l’estada, en especial als apar-taments.

Thomas Cook Group i TUI Travel coincideixen aassenyalar que aquesta temporada ha estat mar-cada per la competència forta de les destinacionsde la Mediterrània oriental i les destinacionsemergents. Tot i així, les Balears registren unamillora en els preus i ingressos hotelers (mirau elproper apartat).

La proliferació de grumers a la costa mediterràniacausà consternació al sector turístic, tot i que noafectà a la demanda per a les Balears. L’augmentde la temperatura de la Mediterrània, així com ladisminució en el nombre del seu depredador natu-ral principal, la tortuga marina, ha facilitat la proli-feració dels grumers. Les tortugues moren perculpa tant d’arts pesqueres agressives com per lacontaminació de l’aigua amb plàstics, que la tortu-ga confon amb els grumers, se’ls menja i mor ofe-gada.

A MMaalllloorrccaa el nombre total de pernoctacions enhotels i apartaments turístics fins el setembre esmanté estable, i arriba als 34,5 milions. El nombre

de viatgers que pernoctaren a establiments turís-tics es desaccelera i situa la seva variació en–2,4%, amb una marcada reducció als aparta-ments. L'estada mitjana en hotels i apartamentsaugmenta fins als 6,7 dies.

A MMeennoorrccaa el nombre total de pernoctacions des-cendeix un 2,8% respecte l'any anterior. Esredueix quasi un 10% l’entrada de turistes ahotels i apartaments, compensat només parcial-ment per l’allargament de l’estada, que se situacom a mitjana al voltant de la setmana. Menorcaés l’illa on els apartaments tenen un major pesamb un 35% de les pernoctacions.

A les PPiittiiüüsseess, el nombre total de pernoctacionsfins agost de 2007 en establiments hotelers aug-menta gairebé un 2%. Aquesta acceleració esconcentra principalment en els apartaments, ambuna pujada de les nits del 9%, mentre que l’activi-tat als hotels es manté estable. El nombre de viat-gers allotjats apuja un 2,6%. L'estada mitjanaroman al voltant del 6 dies, amb acurçament alshotels i perllongament als apartaments.

El gràfic següent reprodueix l'evolució de les per-noctacions, els viatgers i l'estada mitjana en esta-bliments hotelers els darrers vuit anys. Les per-noctacions en establiments hotelers dels primersnou mesos de l'any han arribat a les 45,4 milions,xifra lleugerament inferior a la registrada el mateixperíode de 2006. Descendeix el nombre de viat-gers arribats a les illes, però l’estada mitjana s’a-llarga.

EEll nnoommbbrree ddeeppeerrnnooccttaacciioonnss ssee ssiittuuaa

eenn nniivveellllss sseemmbbllaannttssaallss ddee ll’’aannyy aanntteerriioorr

EEllss aappaarrttaammeennttss ddee lleessPPiittiiüüsseess mmaarrqquueenn llaa

mmiilllloorraa mmééssaacccceennttuuaaddaa.. MMaalllloorrccaa

eess mmaannttéé ii MMeennoorrccaaccoonnttiinnuuaa aa llaa bbaaiixxaa


44..44..44.. TTaauullaa 22.. Hotels i Apartaments MallorcaAcumulat gen-set 07 Var. (%) (%) sobre total

ã Pernoctacions è 41.435.384 -1,0 100

Hotels è 35.238.153 -1,3 85

Apartaments ì 6.197.231 0,9 15

� Viatgers allotjats î 6.222.642 -2,4 100

Hotels è 5.561.355 -1,4 89

Apartaments î 661.287 -10,2 11

¦ Estada mitjana (dies) è 6,7 1,4

Hotels è 6,3 0,1

Apartaments ì 8,3 12,4Hotels i Apartaments Menorca

Acumulat gen-set 07 Var. (%) (%) sobre total

ã Pernoctacions î 4.860.224 -2,8 100

Hotels î 3.127.641 -3,2 65

Apartaments* î 1.732.883 -2,2 35

� Viatgers allotjats î 675.199 -9,7 100

Hotels î 486.935 -9,7 72

Apartaments* î 188.264 -9,8 28

¦ Estada mitjana (dies) ì 7,2 7,6

Hotels ì 6,4 7,2

Apartaments* ì 9,2 8,4Hotels i Apartaments Pitiüses

Acumulat gen-set 07 Var. (%) (%) sobre total

ã Pernoctacions è 8.998.687 1,8% 100

Hotels è 7.038.444 0,0% 78

Apartaments* ì 1.960.243 9,0% 22

� Viatgers allotjats ì 1.440.931 2,6% 100

Hotels ì 1.211.627 2,5% 84

Apartaments* ì 229.304 3,1% 16

¦ Estada mitjana (dies) î 6,2 -0,8%

Hotels î 5,8 -2,5%

Apartaments* ì 8,5 5,7%

* Les dades d’apartaments de Menorca i Pitiüses són de maig a agostFont: INE

45.40345.990

43.104

41.87142.810

41.624

46.33046.410

6.591

6.364

6.646

6.110

6.4836.578

6.937

7.3627.260

6,36,2

6,2

6,4

6,66,8

7,07,3

7,6

4.4.4.Gr�fic 1. Pernoctacions, viatgers i estada mitjana hotels. Gen-Set Œndex 1999=100

75

80

85

90

95

100

105

110

115

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Pernoctacions Viatgers Estada Mitjana


La majoria de destinacions competidores hanregistrat augments en el nombre de visitants apartir de l’inici de l’any , amb l'excepció de lesCanàries i Xipre. Destaquen els creixements persobre del 6% d’Andalusia, Malta, Croàcia iPortugal.

Les darreres dades de l’OMT situen el conjuntd’Espanya en el segon lloc entre les destinacionsprincipals del món per nombre de visitants, perdarrere de França i per davant dels EUA. Alhora,els atemptats contra els interessos turístics al’Orient Pròxim resten atractiu a Turquia, Egipte,Tunísia i Marroc.

Per la seva banda, TUI ha anunciat una pujadalleugera en el nombre de places contractades per

la temporada 2008 i el touroperador aposta peruna major qualitat i es decanta per reservar enhotels de categoria superior a tres estrelles. Larecuperació turca ha vingut de mans del turismefamiliar i TUI vol potenciar les ofertes per aquestsegment de mercat .

Finalment, cal ressaltar que els canvis socials i l’a-parició de les aerolínies low-cost han facilitat lamobilitat alhora que han propiciat el format deviatge curt la qual cosa ha obligat que les empre-ses turístiques dissenyin ofertes creatives i d'altaqualitat que aconsegueixin satisfer al client mal-grat de la brevetat de l'estada. Aquests tipus d’es-capades, amb un preu de transport assequible,permeten disposar de més pressupost per gastara la destinació.

• Ingressos turístics.

Segons les darreres dades publicades perl’Institut d’Estudis Turístics (IET), la despesa delsturistes internacionals a les Balears entre l’abril iel juny de 2007 arriba als 2.750 milions d'euros,un 2,4% més que en el mateix període de l'anyanterior. Al tercer trimestre, la despesa delsestrangers ha estat de 4.668 milions, xifra quesuposa una lleugera variació respecte de l’anyanterior (-0,3%), encara que la despesa mitjanadiària hagi augmentat un 12,6%.

Pel que fa als ingressos hotelers, la temporadaalta presenta les majors taxes de creixement a

partir del 2004, molt per sobre de l’alça de l’Índexde preus de consum. Al setembre, els ingresoshotelers mostraren un augment del 6,9% respec-te el mateix període de l’any anterior.

Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques,la meitat dels espanyols no se n’anirà de vacan-ces enguany per causes econòmiques.L’endeutament i la pujada en els tipus d’interèsprovoquen un menor consum. En aquest període,la llar mitjana espanyola passa 18 dies fora decasa i gasta uns 1.300 euros, principalment enmenjars i transport.

LLaa ddeessppeessaa ttuurrííssttiiccaaddeell tteerrcceerr ttrriimmeessttrree ééssssiimmiillaarr aa llaa ddeell mmaatteeiixx

ppeerrííooddee ddee ll’’aannyyaanntteerriioorr,, sseeggoonnss ((IIEETT))

EEllss iinnggrreessssooss hhootteelleerrssaauuggmmeenntteenn

ccoonnssiiddeerraabblleemmeenntt eellssmmeessooss dd’’eessttiiuu


4.4.5 Turisme. Comparació amb destinacions competidores

4.4.6 Turisme. Ingressos i Preus

44..44..55.. TTaauullaa 11.. CCoommppaarraacciióó aammbb aallttrreess ddeessttiinnaacciioonnssAmb procedència de l’estranger De gener a… Total Var. (%)

Canàries setembre 6.797.088 î -3,2

Andalusia setembre 7.038.706 ì 7,1

Comunitat Valenciana setembre 4.522.526 ì 4,0

Malta juliol 649.502 ì 7,6

Xipre agost 1.657.100 è 0,1

Croàcia juny 2.715.000 ì 7,3

Turquia -- n.d. --

Portugal Abril - juny 5.900.000 ì 6,1

Font: Frontur, instituts estadístics de Malta, Xipre, Croàcia, Portugal i Turquia.

44..44..66.. TTuurriissmmee.. IInnggrreessssooss ii pprreeuuss.. TTaauullaa 11.. DDeessppeessaa ttuurriisstteess iinntteerrnnaacciioonnaallssTTeerrcceerr ttrriimmeessttrree 22000077 TToottaall tteerrmmiinniiss ccoorrrreennttss VVaarr %%

Despesa total 2007 (mill €) 4.668 -0,3%

Despesa mitjana persona (€) 991 -1,2%

Despesa mitjana diaria (€) 114 12,6%

Font: Egatur http://www.iet.tourspain.es


AAll llllaarrgg ddee llaatteemmppoorraaddaa ttuurrííssttiiccaa eellsspprreeuuss hhootteelleerrss hhaannmmaarrccaatt uunnaa ccllaarraatteennddèènncciiaa aa ll’’aallççaa

• Preus turístics.

Els preus hotelers mantenen l’evolució a l’alça,recolzada per la solidesa de la demanda. Així, elsetembre augmentaren un 5,1%, xifra similar a lad’agost.

Per la seva banda, el sector de bars i restaurantscontinua mostrant taxes molt superiors a l’evolu-ció dels preus al nostre principal mercat turísticemissor, la Zona Euro. El darrer any, a més, eldiferencial d’inflació ha augmentat: mentre que

l’índex de preus general a la Àrea de l’euro s’hamoderat, els preus de la principal oferta turísticacomplementària s’han elevat. Al contrari del quesucceeix el mes d’octubre, que tradicionalmentl’índex de preus varia lleugerament a les Illes,mentre que a la Àrea de l’euro augmenta en unpunt. Si aquest augment de diferencial no vaacompanyat d’una millora de qualitat de l’ofertabalear, es produeix una pèrdua de competitivitat.

1,0%

3,5%

3,9%

5,6%

5,1%

3,8%

5,9%5,7%

8,6%

7,0%

4.4.6. Gr�fic 1. Preus i ingressos hotelers.

Preus Ingressos

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

9,0%

maig juny juliol agost setembre

2,6%

4,6%

2,1%2,4%

2,5%

1,6%

4,5%

2,9%

4,4%

5,6%

4.4.6.Gr�fic 2. IPC Balears restaurants, caf�s i bars Balears. IPC harmonitzat Zona Euro.(octubre)

IPC harmonitzat Zona Euro IPC Balears Restaurants, bars i caf�s Balears

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

2003 2004 2005 2006 2007

44..44..66.. GGrrààffiicc 11.. Preus i ingressos hotelers.

44..44..66.. GGrrààffiicc 22.. IPC Balears restaurants, cafés i bars Balears. IPC harmonitzat Zona Euro. (octubre)


LLaa mmaajjoorriiaa ddeellssiinnddiiccaaddoorrss ddee ccoonnssuumm

ddee lleess BBaalleeaarrss mmoossttrreennuunnaa eessttaabbiilliittaatt eenn

tteennddèènncciiaa

LL’’eevvoolluucciióó ddeellss ttiippuussdd’’iinntteerrèèss,, aammbb uunn

eeffeeccttee ddiirreeccttee ssoobbrree llaarreennddaa ddiissppoonniibbllee,,

rreeppeerrccuutteeiixxeenn eenn eellccoonnssuumm.. SSeeggoonnss uunn

eessttuuddii ddee CCaaiixxaaCCaattaalluunnyyaa,, eenn eell 22000077

eess pprroodduuiirràà uunnccrreeiixxeemmeenntt mmééss

ppaauussaatt ddeell ccoonnssuummffaammiilliiaarr

EEll CCeennttrree ddee RReecceerrccaaEEccoonnòòmmiiccaa ssiittuuaa

ll’’iinnddiiccaaddoorr ddee ccoonnssuummpprriivvaatt ccoomm eell

ccoommppoonneenntt ddee llaaddeemmaannddaa iinntteerrnnaa aammbb

uunn ccrreeiixxeemmeenntt mmééssmmooddeerraatt


4.5.1 Consum

44..55..11.. TTaauullaa 11.. IInnddiiccaaddoorrss ddeell ccoonnssuumm


tt--kk ((%%))

Facturació elèctrica usos domèstics (MWh) oct 215.192 ì 8,2

Vendes de benzina (quilolitres) set 30.771,3 î -2,3

Matriculació vehicles familiars no lloguer1 set 2.335 n.d.

Índex de vendes al detall2 set 112,5 ì 2,4

MMaalllloorrccaa


Vendes de benzina (quilolitres) set 22.954,0 î -2,9

Matriculació de vehicles oct 2.706 è -1,4

MMeennoorrccaa


Vendes de benzina (quilolitres) set 2.981,2 è -1,9

Matriculació de vehicles oct 227 ì 8,6

PPiittiiüüsseess


Vendes de benzina (quilolitres) set 4.836,2 è 0,3

Matriculació de vehicles oct 355 ì 2,1

Fonts: CLH, Gesa-Endesa, INE, IEA i Anfac1. Inclou tot-terrenys2 . Variació interanual

La majoria dels indicadors de consum de lesBalears mostren una estabilitat en tendència. Calressaltar que el consum privat dels residentsdepèn bàsicament de quatre factors: de l’evoluciódel mercat laboral, de l’evolució dels preus deconsum i de l’habitatge així com de les expectati-ves dels consumidors.

L’evolució dels tipus d’interès, amb un efectedirecte sobre la renda disponible, repercuteixenen el consum. Segons un estudi de CaixaCatalunya, en el 2007 es produirà un creixementmés pausat del consum familiar

També l’evolució dels tipus d’interès repercuteixenen el consum, ja que tenen un efecte directe tantsobre els crèdits com sobre l’encariment de leshipoteques – que la majoria de famílies balears iespanyoles tenen subscrita – i en conseqüènciaajusten la renda disponible, sobretot la part desti-nada a l’estalvi però també la destinada a con-sum. La consultora Deloitte ha fet una enquestaen què es palesa la disminució de consum endespeses secundàries com vacances, menjadesfora de casa o altres despeses de caràcter secun-dari i afirma que és habitual subscriure crèdits alconsum per tal de mantenir un determinat nivellde consum.

L’estudi de Caixa Catalunya “ El consum privat perCA: evolució i previsions” assenyala que l’econo-

mia espanyola, que fins ara ha gaudit d’unademanda interna impulsada principalment pelconsum privat, està iniciant una etapa de creixe-ment més suau per la moderació del consum. Peral cas de les Balears, el monogràfic estima que elritme de creixement del consum privat va baixardel 2005 al 2006 però que per al període 2000-2006 és manté en nivells molt semblants als del’economia espanyola. Pel que fa les previsionsper al 2007, l’estudi, conclou que es produirà uncreixement més pausat del consum familiar, peròdestaca que tanmateix existeixen factors que elcontinuaran impulsant com la favorable evoluciódel mercat laboral i la millora de la confiança delsconsumidors.

Per la seva banda, l’indicador de consum privatelaborat pel Centre de Recerca Econòmica situa,pel conjunt del 2006, en un 2,4% de creixement.Assenyalen que es tracta d’una macromagnitudque evoluciona de manera paral·lela a com ho fal’activitat econòmica i que es tracta del componentde la demanda interna amb un creixement mésmoderat.

Pel que fa els indicadors del consum, la facturaciód’energia elèctrica d’usos domèstics d’octubreaugmenta en tendència a totes les illes. Les ven-des de benzina de setembre disminueixen en ten-dència a Mallorca i es mantenen en tendència a laresta d’illes. L’índex de vendes al detall de setem-


bre experimenta un augment en tendència gràciesque la temporada turística ha animat les vendesdel petit comerç per l’afluència del que semblauna major despesa dels turistes.

Les matriculacions de vehicles es mantenen entendència a MMaalllloorrccaa, i augmenten en tendènciaa MMeennoorrccaa i a les PPiittiiüüsseess el mes d’octubre. En elconjunt d’Espanya, les matriculacions han dava-

llat. El sector ho atribueix principalment a les puja-des del tipus d’interès que fan menys atractiudemanar un crèdit per a un bé durador. No obstantaixò, segons Faconauto, la davallada de vendes aparticulars és compensada, en part, per altressegments del mercat com les empreses o el llo-guer de vehicles.

CCaall ddeessttaaccaarr llaammooddeerraacciióó eenn lleessmmaattrriiccuullaacciioonnssccoommppeennssaaddaa,, eenn ppaarrtt,,ppeell mmeerrccaatt ddee lllloogguueerrddee vveehhiicclleess

La majoria d’indicadors de la inversió mostrenaugments suaus en tendència.

Amb l’augment net de capital de les societatsmercantils -calculat a partir de les dades de socie-tats mercantils que publica l’INE- les Balears hanassolit els 32,5 milions d’euros l’agost. Quant elnúmero de centres de treball inscrits a la segure-tat social, continua en augment el setembre ambdevers 47.500, el que representa una xifra rècordd’afiliació de centres de treball en un mes desetembre.

Cal ressaltar que la xarxa empresarial balear s’havist reforçada, segons ho palesa l’informe presen-tat per Exceltur, per l’augment de la rendibilitatempresarial. L’esmentat informe destaca que en eltercer trimestre de l’any en curs les Balears ha

estat la comunitat autònoma amb el balançempresarial més positiu, tant pel que fa a volumde vendes com de beneficis. Aquesta evoluciópositiva millora la liquiditat de les empreses igenera un clima favorable per a la creació de llocsde feina. A més, la millora de la rendibilitat empre-sarial afavoreix la confiança empresarial i, en con-seqüència, millora les expectatives d’inversió.

Pel que fa a les matriculacions dels vehicles decàrrega per a distribució del mes d’octubre aug-menten a Mallorca i minora la tendència aMenorca i les Pitiüses. La darrera dada disponiblede matriculació d’automòbils turismes per llogarcorrespon al mes de setembre, amb 99 matricula-cions, i una variació interanual similar a valors defa un any.

EEll sseetteemmbbrree eesspprroodduueeiixx uunn rrèèccoorrdd aalleess BBaalleeaarrss eenn aaffiilliiaacciióóddee cceennttrreess ddee ttrreebbaallll

SSeeggoonnss ll’’iinnffoorrmmeedd’’EExxcceellttuurr,, llaa mmiilllloorraaddee llaa rreennddiibbiilliittaatteemmpprreessaarriiaall ddee lleessBBaalleeaarrss aaffeeccttaaffaavvoorraabblleemmeenntt lleesseexxppeeccttaattiivveess dd’’iinnvveerrssiióóii iinnfflluueeiixx ddee ffoorrmmaappoossiittiivvaa eenn eell PPIIBBiilllleenncc

4.5.2 Inversió

44..55..22.. TTaauullaa 11.. IInnddiiccaaddoorrss ddee llaa iinnvveerrssiióó


tt--kk ((%%))

SSoocciieettaattss mmeerrccaannttiillss

Augment net de capital(milers d'€)1 ag 32.460 ì 4,9

Núm. Centres de treball inscrits a la SS set 47.484 ì 3,6

Vehicles de càrrega per a distribució oct 172 ì 7,4

Mallorca oct 145 ì 7,9

Menorca oct 12 î -4,2

Pitiüses oct 15 î -10,4

Matriculació d’automòbils turisme per a lloguer (Var.%) set 99 è 0,6

NNoovveess hhiippootteeqquueess ((mmiilleerrss dd’’€€))

Hipoteques sobre habitatges en finques urbanes (milers d’€ constants) ag 549.516,3 ì 5,9

Font: INE, MTA, DGT i Anfac1 Capital de noves societats, més ampliacions de capital, menys reduccions de capital. Per a l’acumulat, mitjana. Euros corrents.2 Centres de treball a les Balears

CCrrèèddiitt ii eessttaallvvii

DDaarrrreerraa ddaaddaa CCiiccllee TTeennddèènncciiaaIInnssttiittuucciioonnss ddee ccrrèèddiitt ii eessttaallvvii TTtt

tt--kk ((%%))

Crèdits (milions d’€) 2T07 40.136 ì 20,8

Dipòsits (milions d’€) 2T07 17.544 ì 14,3

Font: BE


La darrera dada disponible de la constitució d’hi-poteques correspon al mes d’agost, i calculada enmilers d’euros constants de 2005, assoleix la xifrade 549,5 milions d’euros pels habitatges sobre fin-ques urbanes, amb una variació en la tendènciadel 5,9%. La majoria d’analistes del mercat immo-biliari auguren una moderació del sector per finalde 2007 – i més acusada per al 2008, motivadaprincipalment per l’enduriment de les condicionsde finançament de les compres d’immobles fetque donarà lloc a un reajustament de la demanda.En aquest sentit es manifesta l’estudi deJPMorgan relatiu a la propietat residencial aEspanya. També apunta en la mateixa direcció

l’informe de Deutsche Bank que parla d’un ajustinevitable en el mercat espanyol de l’habitatge.

Davant aquest escenari és d’esperar que actiusdiferents als patrimonials, com els financers, faranmés atractiva la inversió.

En aquest sentit, la pujada de tipus afavoreix, comés habitual, als estalviadors tot i que els tipus d’in-terès reals continuen en nivells històricament bai-xos. Així, el darrer informe del Banc d’Espanya delsegon trimestre de 2007 mostra una evolució detendència a l’alça tant per als crèdits com per alsdipòsits.

LLaa mmaajjoorriiaa dd’’aannaalliisstteessaauugguurreenn uunnaa

mmooddeerraacciióó ddeell sseeccttoorriimmmmoobbiilliiaarrii ppeerr aall 22000077qquuee sseerràà mmééss aaccuussaaddaa

eell 22000088

UUnnss ttiippuuss dd’’iinntteerrèèssmmééss aallttss aaffaavvoorreeiixxeenn

eellss eessttaallvviiaaddoorrss

La taxa de variació interanual de l’Índex de Preusde Consum (IPC) de les Balears el mes d’octubrede 2007 augmenta set dècimes respecte del mesde gener i es situa en el 3,2%. Per al conjuntd’Espanya l’IPC també s’incrementa i es col·locaen un 3,6%.

Fins en el mes de setembre de 2007, la taxa devariació de l’IPC d’Espanya i les Balears es troba-va per davall del 3%, influïda perquè la repercus-sió de la pujada del preu del petroli a Europa s’ha-via suavitzat, atès el tipus de canvi alt que mantél’euro davant del dòlar i per la pujada dels tipusd’interès. Tot això permetia que el nivell d’inflacióes situàs prop de l’objectiu d’estabilitat de preusdefinit pel Banc Central Europeu, un 2%. No obs-tant això, s’ha produït un repunt de l’IPC, que ésel resultat d’una nova alça en el preu del petroli idels aliments frescs, i trenca amb la tendència dela moderació dels darrers mesos.

Per grups, els que destaquen per haver experi-mentat les majors pujades a les Balears des delmes de gener al mes d’octubre de 2007, són elssegüents:

- Els aliments i begudes no alcohòliques, que ésel grup amb més pes dins l’aportació a l’IPC,incrementa la seva taxa fins el 5,1% des del 2,7%el gener. Destaquen els augments en la llet, el pa,altres productes lactis, la carn d’aviram i els for-matges.- Transport, la seva taxa anual passa del 0,3% enel mes de gener a un 4,9%, el mes d’octubre.Aquest comportament s’explica per l’augmentdels preus dels carburants i lubricants.- Comunicacions, passa d’un –0,6 el gener al0,9% a l’octubre.- Ensenyament, se situa en un 4,4%, 1,5 puntspercentuals més que al gener.

Els grups que han disminuït en el període detemps esmentat són:- Parament de la llar, se situa en un 1,4%, quan enel gener era el 3,7%.- Begudes alcohòliques i tabac, la seva interanualés del 6,4% en el mes d’octubre, si bé en el mesde gener de era del 7,6% . Aquesta desaccelera-ció s’explica perquè els preus del tabac han dismi-nuït.

LL’’ÍÍnnddeexx ddee PPrreeuuss ddeeCCoonnssuumm ppeerr aa

ll’’ooccttuubbrree aassssoollíí eell33,,22%%,, ll’’aauuggmmeenntt ééssrreessuullttaatt dd’’uunnaa nnoovvaaaallççaa eenn eell pprreeuu ddeell

ppeettrroollii ii ddeellss aalliimmeennttssffrreessccss,, ii ttrreennccaa aammbb llaa

tteennddèènncciiaa ccaapp aa llaammooddeerraacciióó ddeellssddaarrrreerrss mmeessooss

4.6 Preus

44..66.. TTaauullaa 11.. IInnffllaacciióóTaxa de variació interanual de l’índex de preus de consum. OOccttuubbrree 22000077

Taxa Aportació a l’IPC

ÍÍnnddeexx ggeenneerraall 33,,22

Aliment, beguda no alcohòlica 5,1 1,01

Beguda alcohòlica i tabac 6,4 0,18

Vestit i calcer 1,1 0,09

Habitatge 3,4 0,38

Parament de la llar 1,4 0,10

Medicina -2,4 -0,7

Transport 4,9 0,80

Comunicació 0,9 0,04

Lleure i cultura -0,2 -0,01

Ensenyament 4,4 0,07

Hotels, cafès i restaurants 4,2 0,44

Altres 2,1 0,20

IInnffllaacciióó ssuubbjjaacceenntt 22,,66

Font: INE


- Hotels, cafès i restaurants, tenen una taxa devariació interanual d’un 4,2% en el mes d’octubrementre que en el gener era d’un 5,1%. Té unaaportació important a l’IPC del 0,44.

Destaquen les variacions negatives dels grups de:medicina (-2,4%), per l’abaratiment en els medi-caments i lleure i cultura (-0,2%).

A les Balears la taxa d’inflació subjacent (queexclou els aliments no elaborats i productes ener-gètics) se situa en el 2,6% de variació interanual,sis dècimes per davall de l’índex general, atès quela pujada principal de l’IPC s’ha donat en elsgrups que s’exclouen en el càlcul de la inflaciósubjacent, principalment el petroli i els alimentsfrescs. En el conjunt d’ Espanya la taxa d’inflaciósubjacent és més elevada, el 3,1%. Cal destacarque en el mes d’octubre de 2006 la taxa d’inflaciósubjacent de Balears era dues dècimes més alta,el 2,8%.

L’índex Harmonitzat de Preus de Consum (IHPC)de la Unió Europea és del 2,7%, de manera quel’estat i les Balears estan per damunt de la inflacióde la zona euro.

Aquest augments de la inflació ha estat conse-qüència, d’una banda, de la pujada del preu delpetroli i de l’altra perquè els preus dels alimentsno elaborats com la llet, els cereals i la carn, hanexperimenten un augment, atès un seguit de cau-ses: la desviació de cereals a la producció d’ener-gia -biocombustible-; l’augment de la demanda ala Xina i a l’Índia de matèries primeres bàsiques;la mala collita de cereals (a l’Estat espanyol, a laUnió Europea, a l’Índia i a Austràlia). Si la tendèn-cia fos generalitzada al conjunt de la UnióEuropea tornarien a aparèixer pressions per aelevar els tipus d’interès.

EEllss aalliimmeennttss ii bbeegguuddeessnnoo aallccoohhòòlliiqquueessaauuggmmeenntteenn ii ppaasssseenndd’’uunn 22,,77%% eell ggeenneerr aauunn 55,,11%% eenn eell mmeessdd’’ooccttuubbrree

LLaa ttaaxxaa dd’’iinnffllaacciióóssuubbjjaacceenntt aa lleessBBaalleeaarrss,, ééss 22,,66%%,, sseessiittuuaa ppeerr ddaavvaallll ddeell’’eessppaannyyoollaa,, aammbb uunn33,,11%%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

IPC General Balears IPC Espanya IPC Subjacent Balears

4.6.Gr�fic 1.Taxa de variaci� interanual de l’Œndex de Preus de Consum

gn03 m� mg

jl st nvgn03 m� mg




jl st

44..66.. GGrrààffiicc 11.. Taxa de variació interanual de l’Índex de Preus de Consum


Alguns dels indicadors principals del mercat labo-ral mostren una evolució més temperada en rela-ció a l’any precedent per les mateixes dates. Unade les dades més significatives ha estat l’afiliacióa la seguretat social per al conjunt de les Balearsque ha assolit una xifra rècord d’un mes d’octubreamb 442.824 afiliats, el que suposa un 2,3% mésque fa un any. No obstant això, la xifra d’aturats haaugmentat en 3.396 persones, el que representaun repunt lleuger en el nombre de desocupatsrespecte octubre de l’any precedent.

Els principals afectats per l’augment de la desocu-pació són els sectors de la construcció -per unabanda l’acabament de l’obra pública i per altra lamoderació del mercat immobiliari- i serveis totcoincidint amb la clausura de la temporada turísti-ca. La majoria dels experts coincideixen en què estracta d’un pujada conjuntural sense més reper-

cussions en el cicle econòmic. Per exemple, l’en-questa de confiança empresarial elaborada per laCambra de Comerç de Mallorca augura un bonclima i palesa el dinamisme de l’economia balear,que segons aquesta institució creixerà al voltantd’un 3%. Tot i aquests resultats, alerta de lanecessitat que els empresaris contractin personalqualificat per tal de millorar la nostra competitivi-tat.

Quant a les dades d’afiliació per illes, la darreradada disponible es correspon al mes de setembrei denota un augment en tendència a MMaalllloorrccaa(2,7%) i a les PPiittiiüüsseess (3,2%) mentre que aMMeennoorrccaa la tendència varia en taxes semblants ales de l’any anterior (1,9%). Cal ressaltar que estracta del major nombre d’afiliats en un mes desetembre i que aquesta circumstància és a totesles illes.

AA lleess BBaalleeaarrss ss’’hhaaaassssoolliitt uunnaa xxiiffrraa

rrèèccoorrdd dd’’aaffiilliiaattss eenn eellmmeess dd’’ooccttuubbrree

EEll sseeccttoorr ddee llaaccoonnssttrruucccciióó ii ddeellss

sseerrvveeiiss hhaann eessttaatt eellssaaffeeccttaattss pprriinncciippaallss ppeerr

ll’’aauuggmmeenntt ddeellssddeessooccuuppaattss rreeggiissttrraattss


4.7 Ocupació

44..77.. TTaauullaa 11.. MMeerrccaatt ddee ttrreebbaallll


tt--kk ((%%))

Població activa1 oct 479.924 ì 3,5

Ocupats (afiliats a la SS)2 oct 442.824 ì 3,2

Assalariats set 392.781 ì 3,3

Autònoms i altres règims especials set 103.275 è 1,1

Aturats registrats oct 37.100 ì 7,5

Taxa d’atur registrat (var%)3 oct 7,7 ì 5,9

Total contractes indefinits oct 4.918 î -4,0

Mallorca

Població activa1 set 433.991 ì 3,1

Ocupats (afiliats a la SS)2 set 409.130 ì 2,7


Taxa d’atur registrat (var%) oct 7,3 ì 6,4

Total contractes indefinits oct 4.005 î -4,3

Menorca

Població activa1 set 38.721 è 1,1

Ocupats (afiliats a la SS)2 set 36.517 è 1,9


Taxa d’atur registrat (var%) oct 7,9 è 1,3

Total contractes indefinits oct 346 î -6,1

Pitiüses

Població activa1 set 62.498 ì 3,6

Ocupats (afiliats a la SS)2 set 58.342 ì 3,2


Taxa d’atur registrat (var%) oct 10,9 ì 6,2

Total contractes indefinits oct 567 ì 4,3

Fonts: TTSS, SOIB i INE1.Suma dels ocupats i aturats per un mateix període2.Afiliats als règims generals, d’autònoms, especial agrari i de la llar de la Seguretat Social i als règims especials de la mar. Noinclou afiliats a MUFACE, ISFAS ni règims especials menors de la Seguretat Social.3. Càlcul fet a partir dels aturats registrats i de la població activa per un mateix període.


Pel que fa al nombre d’empreses en alta laboralals registres de la seguretat social el mes desetembre hi consten 53.174 empreses, de lesquals 47.484 pertanyen al règim general. De nou,amb un lleuger repunt tant en relació a la dada defa un any com a la del mes precedent, es palesala importància de la xarxa empresarial balear i elbon clima empresarial existent.

Les Balears continuen sent la comunitat autòno-ma amb la taxa major d’estrangers tal com esdesprèn de les dades de l’INE. Aquestes dadestambé es reflecteixen a l’afiliació on, del total d’a-filiats d’octubre, un 21,3% són estrangers i, d’a-quests, més de la meitat són estrangers no comu-nitaris.

Amb relació a la població activa registrada (càlculfet a partir de la suma d’ocupats i dels desocupatsregistrats d’un mateix període) per al cas de lesBalears les dades d’octubre indiquen un augmenten tendència de 3,5%. Quant a la mateixa dadaper illes, la disponibilitat de la informació és alsetembre, i mostra un augment tendencial aMMaalllloorrccaa (3,1%) i PPiittiiüüsseess (3,6%) i es manté aMMeennoorrccaa (1,1%).

Com ja s’ha avançat al començament de l’apartat,les dades dels desocupats registrats d’octubre –segons dades del SOIB- mostren un repunt res-pecte al mateix període de l’any anterior. Pel quefa als aturats per sectors, cal destacar que els ser-

veis, principal motor de l’economia balear, amb28.259 desocupats, representa dues terceresparts dels desocupats de les Balears, seguit de laconstrucció amb 6.067 persones comptabilitza-des. Ha estat aquest darrer sector el que ha sofertel major augment de desocupació, tal com s’haapuntat anteriorment. No obstant això, les dadesde l’Enquesta de població activa de l’INE per altercer trimestre de l’any situen les Balears ambuna taxa de desocupació de 4,5%, dues dècimesmenys que la del mateix trimestre de 2006 i moltper davall la mitjana estatal amb una taxa de 8,0%per al tercer trimestre.

La taxa d’activitat de les Balears, segons l’EPA ,assoleix el tercer trimestre de 2007 un 65,8%mentre que la mitjana estatal és de 59,1%.

La formalització de contractes indefinits es con-trau al conjunt de les Balears i coincideix amb lafinalització de la temporada turística. Així, al con-junt de les Balears durant el mes d’octubre s’hanregistrat 4.918 contractes indefinits dels qualscorresponen a Mallorca 4.005, a Menorca 346 i ales Pitiüses 567.

LL’’eevvoolluucciióó ddeell nnoommbbrreedd’’eemmpprreesseessrreeggiissttrraaddeess aa llaasseegguurreettaatt ssoocciiaallppaalleessaa eell bboonn cclliimmaaeemmpprreessaarriiaall eexxiisstteenntt

TTaammbbéé aauuggmmeennttaa llaappoobbllaacciióó aaccttiivvaa aa ttootteesslleess iilllleess,, ttoott iill’’aauuggmmeenntt ddeell nnoommbbrreeddee ddeessooccuuppaattss

LLeess BBaalleeaarrss ccoonnttiinnuueennlliiddeerraanntt,, sseeggoonnss ll’’EEPPAA,,llaa ttaaxxaa dd’’aaccttiivviittaatt ddeettoott eell ccoonnjjuunntt eessttaattaall

LLaa ccoonnttrraaccttaacciióóiinnddeeffiinniiddaa eess ffrreennaalllleeuuggeerraammeenntt iiccooiinncciiddeeiixx aammbb llaaccoonncclluussiióó ddee llaatteemmppoorraaddaa ttuurrííssttiiccaa

300.000

340.000

380.000

420.000

460.000

500.000

540.000

Ocupats a Illes Balears

S.Original SASeries

2000M01

2000M03

2000M05

2000M07

2000M09

2000M11

2001M01

2001M03

2001M05

2001M09

2001M11

2002M01

2002M03

2002M05

2002M07

2002M09

2002M11

2003M01

2003M03

2003M05

2003M09

2003M11

2004M01

2004M03

2004M05

2004M07

2004M09

2004M11

2005M01

2005M03

2005M05

2005M07

2005M09

2005M11

2006M01

2006M03

2006M05

2006M07

2006M09

2006M11

2007M01

2007M03

2007M05

2007M07

2007M09

Ocupats a Illes Balears


De l’enquesta de costs laborals publicada perl’INE es desprèn que per a les Balears el costlaboral mitjà per treballador i mes ha estat de2.082,27 euros durant el segon trimestre de 2007,el que suposa un creixement del 5,2% respecte almateix període de l'any anterior. La mateixa dadapel conjunt estatal ha estat de 2.282,89 euros. Elcost laboral es defineix com el cost que té l’ocupa-dor per la utilització del factor treball.

Pel que fa al cost laboral per hora de treball efec-tiva (14,8 euros) augmenta un 6,6% en el segontrimestre en relació al mateix període de l’anyanterior. Aquest creixement, major que el costlaboral per treballador i mes, és a causa de la dis-minució de l’1,3% en el total d'hores efectives perassalariat i mes, respecte al mateix període del'any anterior.

Quant a les hores efectives treballades per assa-lariat cal destacar que és a la construcció on s’ob-serva una disminució d’hores més acusada(4,7%) el que palesa un començament de refreda-ment de l’activitat. En els serveis, principal motorde l’economia balear, el nombre d’hores treballa-des es manté a taxes de creixement semblants ales del segon trimestre de 2006 (0,6%).

EEll ccoosstt llaabboorraall mmiittjjààppeerr ttrreebbaallllaaddoorr ppeerr aall

sseeggoonn ttrriimmeessttrree ddee22000077 ééss uunn 55,,22%%

ssuuppeerriioorr aall mmaatteeiixxppeerrííooddee ddee ll’’aannyy

aanntteerriioorr

EEll ccoosstt ppeerr hhoorraa ddeettrreebbaallll eeffeeccttiivvaa

aauuggmmeennttaa uunn 66,,66%%mmeennttrree qquuee eell nnoommbbrree

dd’’hhoorreess ppeerr aassssaallaarriiaatt iimmeess ééss uunn 11,,33%%

iinnffeerriioorr

ÉÉss aa llaa ccoonnssttrruucccciióó oonnss’’oobbsseerrvvaa uunnaa mmaajjoorr

ddiissmmiinnuucciióó eenn eellnnoommbbrree dd’’hhoorreess

eeffeeccttiivveess ttrreebbaallllaaddeess


4.8 Costs laborals

44..88.. TTaauullaa 11.. CCoosstt ii jjoorrnnaaddaa llaabboorraall

SSeeggoonn ttrriimmeessttrree 22000077 DDaarrrreerraa ddaaddaa VVaarr ((%%))

Cost laboral per hora efectiva, € 14,8 ì 6,6

Construcció 13,0 ì 7,6

Indústria i energia 15,0 ì 4,7

Serveis 15,1 ì 6,9

Cost total per assalariat i mes, € 2.082,27 ì 5,2

Hores efectives per assalariat /mes 141,1 è -1,3

Construcció 146,7 î -4,7

Indústria i energia 147,2 è -1,5

Serveis 139,4 è -0,6

Font: INE


1 MINISTERI DE MEDI AMBIENT. Análisis preliminar de la huella ecológica en España (informe de síntesis). [En línia]. [Data de con-sulta: 20/11/07].<http://www.fundacion-biodiversidad.info/huellaecologica/app/pdf/ponencias/Analisis_Preliminar.pdf>2 MINISTERI DE MEDI AMBIENT. Estrategia para la sostenibilidad de la costa (documento de inicio). [En línia]. [Data de consulta:20/11/07].<http://www.mma.es/secciones/medios_comunicacion/prensa/noticias/pdf/ESTRATEGiACOSTA05102007PresCONSEJOMINISTROS.pdf>3 MURRAY, I., RULLAN, O., BLÁZQUEZ, M. Las huellas territoriales de deterioro ecológico. El trasfondo oculto de la explosión turís-tica en Baleares. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. [Article en línia]. Barcelona:Universidad de Barcelona, 15 de octubre de 2005, vol. IX, núm. 199. [Data de consulta: 20/11/07].<http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-199.htm> [ISSN: 1138-9788]

• Introducció

Darrerament s’ha reactivat l’atenció en una de lesamenaces ambientals principals que afronta lahumanitat: l’escalfament global, el «canvi climà-tic» i l’imprevisible impacte social futur. Sensdubte, el lliurament del Nobel de la pau a un delsdivulgadors més mediàtics dels seus perjudicis noha estat aliè a aquest fet. En aquesta mateixadirecció també és remarcable l’esforç de lesNacions Unides per concertar una respostaurgent i comuna de tots els països del món a l’a-menaça del «canvi climàtic».

Tanmateix, ha estat amb la recent publicació perpart del Ministeri de Medi Ambient de dos infor-mes d’innegable transcendència per a les IllesBalears, si més no pel que fa a la diagnosi de lasituació, que s’han traçat d’una manera més pre-cisa els perfils i l’abast del problema. Els dos infor-mes —«Análisis preliminar de la huella ecológicaen España (informe de síntesis)»1 i «Estrategiapara la sostenibilidad de la costa (documento deinicio)»2 — incideixen en l’especial vulnerabilitatgeogràfica de les Illes i, sintèticament, el queposen de manifest per al conjunt de l’estat espan-yol no és, malauradament, gens nou: la insosteni-bilitat de l’actual model de creixement si no escorregeixen uns quants d’aspectes que tenen aveure amb la forma de produir i si no es modifi-quen unes quantes pautes relatives a la manerade consumir.

La ppeettjjaaddaa eeccoollòòggiiccaa és un indicador ambientalde caràcter integrador dels impactes que exerceixuna comunitat humana sobre el seu entorn iexpressa l'àrea de terra i mar necessària per aproduir els recursos consumits i per a assimilarels residus generats per una població determina-da amb una forma de vida específica, amb inde-pendència de la seva localització física. La com-paració entre els valors de la petjada ecològica i labiocapacitat, és a dir, la disponibilitat de superfíciebiològicament productiva, permet conèixer elnivell de dèficit o superàvit ecològic de la comuni-tat humana estudiada. El dèficit ecològic indicariaque aquesta comunitat consumeix més recursosdels que disposa.

L’informe esmentat del Ministeri, tot i ser la mésrecent aportació al càlcul de la petjada ecològicaen el conjunt de l’estat, no és la primera aproxima-ció al càlcul de la petjada balear. Concretament,l’article «Las huellas territoriales de deterioro eco-lógico. El trasfondo oculto de la explosión turísticaen Baleares»3, a partir d’aquesta perspectiva

metodològica, representa una aportació prou inte-ressant a l’estudi del mmeettaabboolliissmmee ssoocciiooeeccoonnòò--mmiicc de les Illes en el període comprès entre el1989 i el 1998, i presenta conclusions suggerentscom per exemple que la població flotant que apor-ta el turisme, activitat econòmica principal de lesIlles, és la responsable, a finals del període estu-diat, d’una tercera part del dèficit ecològic de l’ar-xipèlag. Actualment, segons les dades del’«Análisis preliminar de la huella ecológica enEspaña» que fan referència a l’any 2005, lescomunitats autònomes del litoral mediterrani jun-tament amb les Illes Canàries, Madrid i el PaísBasc són les que presenten un dèficit ecològicmés acusat, superior a 4 hectàrees per habitat,perquè conjuguen altes densitats de població, altsvalors de petjada ecològica i valors reduïts de pro-ductivitat forestal. En el cas concret de lesBalears, la relació entre la petjada ecològica(5,91) i la biocapacitat (1,04) és superior a la mit-jana estatal, és a dir, consumeix i contamina 5,7vegades per damunt de la seva capacitat biològi-ca.

I si el turisme és la activitat econòmica principalde les Illes, la costa és indubtablement el seu prin-cipal atractiu. Potser per això la presentació perpart del Ministeri de Medi Ambient de l’«Estrategiapara la sostenibilidad de la costa» ha tingut unressò important entre els mitjans de comunicaciólocals. Aquesta estratègia d’intervenció té caràcterpreliminar i planteja al conjunt de les institucionspúbliques i als agents socials i econòmics princi-pals la discussió d’un conjunt de mesures queconformarien un nou model de gestió de la costaper tal de frenar l’ocupació massiva de la franjacostera i recuperar la funcionalitat física i naturaldel litoral.

Les mesures eventuals que es preveuen —adqui-sició de terrenys, facilitar els accessos a la mar irestaurar els usos socials, eliminació d’edificis endomini públic, esponjaments, etc.—, més enllà delseu impacte directe, apunten a una ggeessttiióó iinnttee--ggrraaddaa ddee lleess zzoonneess ccoosstteerreess, en el benentèsque aquesta estratègia impulsada per la UnióEuropea possibilitarà l’harmonització i la coordi-nació de totes les polítiques sectorials de distintesAdministracions que convergeixen sobre la costa.

El debat sobre el ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ssoosstteenniibbllee—o desenvolupaments sostenibles, atesa la den-sitat conceptual i la pluralitat de punts de vista quehi conflueixen— és massa complex com per a

4.9 Medi ambient


• Canvi climàtic i emissions de GEH

El canvi climàtic és avui una de les amenacesmediambientals principals d’incidència global i,atesa la situació geogràfica de les Illes Balears i laseva especial vulnerabilitat, pot comportar conse-qüències ambientals severes —disminució delsrecursos hídrics, regressió de la costa, augmentdels processos d’erosió del sòl…— que podenafectar tots els àmbits de la vida social i econòmi-ca.

Tot i les incerteses que provoca el fenomen quedenominam «canvi climàtic», sembla que algunesqüestions esdevenen indiscutibles: el progressiuaugment de les temperatures mitjanes del plane-ta; la pujada forta dels nivells de CO2 a l’atmosfe-ra que s’han registrat al llarg de la darrera centú-ria; i, finalment, l’evidència de la relació existententre l’efecte hivernacle —l’escalfament global— ila presència d’aquests gasos a l’atmosfera.

El GGrrààffiicc 11 mostra l’evolució a les Illes Balears deles emissions dels principals gasos que contri-bueixen a l’escalfament global —gasos d’efectehivernacle (GEH)— durant el període 1990-2005,amb un predomini clar de les emissions de CO2

sobre la resta dels gasos que contribueixen a l’es-calfament de l’atmosfera.

El valor de les emissions totals registrat a les IllesBalears a l’any 1990 representava el 2,08% deltotal de les emissions registrades a l’estat, mentreque el valor registrat el 2005 —10.289,6 de quilo-tones de CO2-eq— representa el 2,34% de lesemissions estatals. L’augment s’explica perquè lataxa de creixement acumulatiu durant el període1990-2005 pel conjunt de l’estat (2,71%) ha estatmenor que la de les Illes Balears (3,54%). Aquestimportant augment de les emissions se concentrafonamentalment en les activitats de pprroocceessssaa--mmeenntt ddee ll’’eenneerrggiiaa i, més concretament, en lesactivitats de combustió. Amb les dades del 2005,les emissions provocades per aquesta categoriad’activitat equivalien a més del 90% del total deles emissions de les Illes —dins aquesta catego-ria les indústries del sector energètic i els trans-ports, per exemple, són les responsables de mésdel 76% de les emissions—, mentre que per alconjunt de l’estat espanyol el processament del’energia és el responsable del 78,8% del total degasos emesos. Dins aquesta categoria, les indús-tries estatals del sector energètic i els transportsemeten el 52,4% dels gasos d’efecte hivernacle.

extraure conclusions definitives. Tot i així, semblaprudent parar esment i preveure que els canvis denaturalesa ambiental poden comportar canvistambé en l’economia per les conseqüències direc-tes de fenòmens com el «canvi climàtic» i, indirec-tament, per les mesures de xoc que es prenguinper a prevenir o per a contrarestar-ne els efectes.Els eventuals reajustaments poden ser encaramés exigents si es consolida l’adopció per partdels poders públics d’aquest tipus de mesuressostingudes en el temps i amb caràcter transver-sal, és a dir, multisectorial.

D’ençà de la declaració de la importància de lacontribució del món local al desenvolupamentsostenible reconeguda en el capítol 28 del docu-ment aprovat a la Cimera de la Terra, celebrada aRio de Janeiro el 1992, s’estableix l'Agenda 21Local com un dels instruments bàsics que han dedesenvolupar les comunitats locals. En aquestsentit, a les Illes Balears, d’ençà de l'aprovació dela Carta d'Aalborg el 1994, s’ha dut a terme unaimplantació progressiva de les AAggeennddeess LLooccaallss2211, iniciada el 1997 amb la seva aprovació al’Ajuntment de Calvià. Per tal d’afavorir i imple-

mentar aquestes iniciatives arreu de les Illes elDecret 123/2002, de 4 d'octubre sobre la implan-tació de l'Agenda Local 21 als municipis de lesIlles Balears, estableix la normalització i regulaciónecessària per a tal fi. Així, en el marc d’un siste-ma de gestió global a curt, mitjà i llarg termini queemmarca objectius ambientals, econòmics isocials, mesurables i avaluables periòdicament,per tal d'aconseguir, amb la participació activad'un Fòrum Ciutadà, la sostenibilitat del municipi iuna millor qualitat de vida dels ciutadans caldràque els municipis facin un diagnòstic, un pla d’ac-ció i un pla de seguiment i avaluació referents acada un dels àmbits.

Pensam que la inclusió d’un nou apartat amb elperfil ambiental de les Illes en una publicació de laDG d’Economia que centra la seva atenció enaspectes econòmics de rellevància i significacióconjuntural està prou justificada i pretén cobrir elsàmbits següents: el canvi climàtic i l’eficiènciaenergètica; la gestió dels recursos naturals i elsresidus; i, finalment, i els espais naturals.

LLaa ttaaxxaa ddee ccrreeiixxeemmeennttaaccuummuullaattiiuu dduurraanntt eell

ppeerrííooddee 11999900--22000055 ddeelleess eemmiissssiioonnss hhaa eessttaattmmeennoorr ppeell ccoonnjjuunntt ddee

ll’’eessttaatt qquuee llaa ddee lleessIIlllleess BBaalleeaarrss



LL’’oobbjjeeccttiiuu bbààssiicc ddeell''eessttaatt eessppaannyyooll ééss qquueeaa ll’’aannyy 22001122 lleesseemmiissssiioonnss ttoottaallss nnoossuuppeerriinn eell 3377%% ddee lleessddee ll’’aannyy 11999900

El GGrrààffiicc 22, relatiu a l’estat espanyol, mostra unaugment de les emissions del 52,16% respectede les de l’any considerat base (1990 i, per alsgasos fluorats, el 1995), és a dir, un 37% perdamunt del compromís adquirit per l’estat espan-yol en el Protocol de Kioto, que fixava l’objectiu deno superar per a l’any 2012 en més d’un 15% lesemissions registrades el 1990.

Això no obstant, en el marc del compromís de laUnió Europea de reduir durant el període 2008-2012 les emissions de GEH fins a situar-les en un8% respecte dels nivells registrats el 1990, l’ob-jectiu bàsic de l'estat espanyol és, d’acord ambl’EEssttrraattèèggiiaa eessppaannyyoollaa ddee ccaannvvii cclliimmààttiicc ii eenneerr--ggiiaa nneettaa.. HHoorriittzzóó 22000077--2200001122--22002200 i el PPllaaNNaacciioonnaall dd’’aassssiiggnnaacciióó 22000088--22001122 (PNA) [ReialDecret 1370/2006, de 24 de novembre], que lesemissions totals no superin el 37% de les de l’anybase.

La diferència de 22 punts percentuals entre l’ob-jectiu del PNA (37%) i el compromís de Kioto

(15%) es compensarà mitjançant els mecanismesde flexibilitat: un 20% mitjançant l’adquisició decrèdits de carboni i el 2% restant mitjançant l’ab-sorció pels albellons.

Ateses les causes que expliquen l’evolució de lesemissions —en especial el creixement demogràfici el creixement econòmic— és previsible, si nos’inverteix la tendència observada els darrersanys, un augment de la demanda d’energia ambel consegüent augment de les emissions. A partird’aquest punt de vista, i en atenció a la rellevàn-cia que té el sector de l’energia per al desenvolu-pament sostenible i per a la lluita contra el canviclimàtic, el seguiment i l’avaluació del grau decompliment dels objectius que es plantegen lesdistintes Estratègies contra el canvi climàtic —estatal i autonòmiques— o els diferents plans sec-torials —per exemple el PPllaa dd’’eeffiicciièènncciiaa eenneerrggèè--ttiiccaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss— passen a tenir unaimportància primordial.

Emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) a les Illes BalearsEvolució i total d'emissions 1990-2005

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Resta GEH (CH4; N2O; HFC; PFC; SF6)

Diòxid de carboni (CO2).

ANYS

QU

ILO

TON

ES C

O2

EQU

IVAL

ENT

Gràfic 1. font: Direcció general de l’Oficina del canvi climatic; Conselleria de Medi Ambient.

Evolució de les emissions totals a Espanya deGasos d'Efecte Hivernacle i l'objectiu de Kioto

Index 1990=100 i 1995=100

80

90

100

110

120

130

140

150

160

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Espanya. Emissions de GEH

ÍND

EX

ANYS

Gràfic 2. Font: Ministeri de Medi AmbietGGrrààffiicc 22. Font: Ministeri de Medi Ambient

GGrrààffiicc 11. Font: Direcció General de l’Oficina del canvi climàtic. Conselleria de Medi Ambient


• Intensitat i ecoeficiència del sector ener-gètic

Les Illes Balears, tenen una situació energèticacaracteritzada per la dependència. Així, segons elbalanç energètic de les Illes Balears de 2005, lesimportacions representen un 98% del consumbrut de l’arxipèlag. Per altra banda, existeix tambéuna forta dependència dels combustibles sòlids iproductes petrolífers.

Dins aquest context, el PPllaa DDiirreeccttoorr SSeeccttoorriiaallEEnneerrggèèttiicc de les Illes Balears pretén aconseguirun subministrament energètic de qualitat peròemmarcat dins un model de sostenibilitat. El Pla té

tres eixos bàsics: I) CCoonnssttrruucccciióó ii mmiilllloorraa ddee lleessiinnffrraaeessttrruuccttuurreess de proveïment energètic, ons’emmarquen les connexions elèctriques i de gasamb la península, que asseguraran el subminis-trament d’energia i en ser una energia més neta,reduiran les emissions contaminants a l’atmosfe-ra; II) PPllaa dd’’IImmppuullss dd’’EEnneerrggiieess RReennoovvaabblleess, quepromou la instal·lació d’estructures per a la capta-ció d’energies renovables; III) PPllaa dd’’EEffiicciièènncciiaaEEnneerrggèèttiiccaa, que aposta per la reducció de laintensitat del consum energètic i de la contamina-ció lumínica, l’estalvi i l’eficiència.

LLeess iimmppoorrttaacciioonnssdd’’eenneerrggiiaa rreepprreesseenntteenn

uunn 9988%% ddeell ccoonnssuummbbrruutt ddee ll’’aarrxxiippèèllaagg


LL’’iinnddiiccaaddoorr dd’’iinntteennssiittaatteenneerrggèèttiiccaa mmoossttrraa

eennttrree ll’’aannyy 22000000 ii eell22000066 uunnaa lllleeuuggeerraatteennddèènncciiaa aa ll’’aallççaa

GGrrààffiicc 11. Fonts: Direcció General d'Energia; Conselleria de Comerç, Indústria i Energia. INE.

Consum d’energia prim�ria

PIB

Intensitat energia prim�ria

INTENSITAT D'ENERGIA PRIMÀRIA ILLES BALEARS

(Índex 2.000 = 100)

Anys

Índ

ex

90

100

110

120

130

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

IInntteennssiittaatt eenneerrggèèttiiccaa ddee ll’’eeccoonnoommiiaa bbaalleeaarrUn dels indicadors medi ambientals principals enmatèria d’energia és l’indicador d’intensitat d’e-nergia primària, que relaciona el creixement eco-nòmic d’una regió amb el consum d’energia pri-mària. Així, en el context medi ambiental, l’objec-

tiu hauria de ser el de produir cada vegada mésriquesa econòmica amb un consum menor d’ener-gia. Aquest indicador es calcula dividint el consumd'energia primària (Teps) per 1.000 euros de PIBen volum encadenat.

Entre l’any 2000 i 2006 s’observa una lleugeratendència a l’alça de l’indicador d’intensitat d’e-nergia primària a les Illes Balears, fet que implicaque el creixement econòmic s’ha vist acompanyatper un creixement del consum d’energia mésaccentuat. A nivell del conjunt de l’estat, si femservir la mateixa metodologia que per a les illes,es pot observar una evolució més estable, tot ique es situa en valors superiors als de les Illes

Balears. Una causa d’aquesta diferència es trobaen què l’economia balear és una economia ambun pes del sector industrial i energètic menor (alvoltant del 6%) respecte del conjunt de l’estat (alvoltant del 18%). A nivell europeu, segons dadesdel Ministeri de Medi Ambient, la intensitat ener-gètica presenta una tendència decreixent d’ençàel 1995.

EEnneerrggiieess rreennoovvaabblleessLes energies renovables representen a les IllesBalears un pes baix dins del total de consum brut,un 2,9% segons el balanç energètic de les IllesBalears de 2005. Pel que fa als diferents tipus d’e-nergies renovables, els Residus Sòlids Urbansper a la producció elèctrica representen el 1,7%,la biomassa un 1% i les energies solars i eòliquesun 0,2%. A nivell del conjunt de l’estat, l’energia

renovable suposa el 2005 un major pes que a lesIlles Balears, 5,9% de l’energia primària consumi-da, de la qual un 1,2% és eòlica, un 1,1% hidroe-lèctrica, un 2,9 biomassa i el 0,7% altres, on l’e-nergia eòlica és la que més creix.


DDuurraanntt eellss ddaarrrreerrssaannyyss eell ccrreeiixxeemmeenntt ddeellaa pprroodduucccciióópprroocceeddeenntt ddee lleesseenneerrggiieess rreennoovvaabblleesshhaa ccrreessccuutt aa uunn mmeennoorrrriittmmee qquuee eell ccoonnssuummbbrruutt dd’’eenneerrggiiaa


0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Percentatge energies renovables sobre el total de consum brut 1998-2005


80

90

100

110

120

130

140

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Anys

PIB Balears

Consum energia prim�ria

Emissions GEI energia

Ecoefici�ncia del sector energ�tic de les Illes Balears(Œndex 2000=100)

Œndex

El pes de les energies renovables sobre el con-sum brut de les Illes ens mostra com aquest tipusd’energia ha seguit una tendència lleugeramentdecreixent a partir de l’any 1998, estabilitzant-seels darrers anys entorn al 3%. Aquesta disminucióno ve explicada pel fet de que les energies reno-vables hagin disminuït la seva producció, sinómés bé a causa de què el creixement del consum

brut d’energia (entre el 1998 i el 2005 el 33%) haestat major al creixement que han experimentatles energies renovables (un 10% en el mateixperíode).

EEccooeeffiicciièènncciiaa ddeell sseeccttoorr eenneerrggèèttiiccEl sector energètic de les Illes Balears, compostbàsicament per centrals termoelèctriques, és elresponsable de gran part de les emissions degasos d’efecte hivernacle, concretament el 2005va representar el 48,38 del total d’aquestes emis-sions.Es parla d’ecoeficiència negativa quan el creixe-ment econòmic es produeix a costa d’un incre

ment superior en el consum de recursos o en lageneració de pressions sobre el medi ambient. Enel cas de l’energia de les Illes Balears, tal comhom pot observar en el gràfic, el creixement delPIB de les Illes Balears, ha vengut acompanyatd’un major augment en el consum d’energia pri-mària total i de les emissions a l’atmosfera degasos d’efecte hivernacle.


LLaa pplluuvviioommeettrriiaaffaavvoorraabbllee hhaa ppeerrmmèèss

mmiilllloorraarr llaa ssiittuuaacciióóddeellss aaiiqqüüííffeerrss ii

eemmbbaassssaammeennttss,, iirreedduuiirr eell ddeessssaallaattggee

EEll ccoonnssuumm dd’’aaiigguuaa ppeerrccààppiittaa ddee lleess llllaarrss ddee

lleess IIlllleess BBaalleeaarrss sseessiittuuaa ppeerr ddaavvaallll ddee llaa

mmiittjjaannaa eessttaattaall

LLaa ddeeppuurraacciióó dd’’aaiigguuaaddeellss pprriimmeerrss sseett

mmeessooss ddee ll’’aannyy eessmmaannttéé eessttaabbllee

rreessppeeccttee eell 22000066


• Recursos naturals

AAiigguuaaL’aigua a les Illes Balears és un dels recursos querequereixen una atenció especial puix es tractad’un territori amb una manca de recursos hídricsa causa del clima i les característiques geomorfo-lògiques i hidrogràfiques, al que es suma un ele-vat consum d’aigua per la forta pressió demogrà-fica, sobretot els mesos d’estiu.

La pluviometria registra enguany nivells per sobredels normals, sobretot a Eivissa i Mallorca, acausa de la pluja abundant de l’estiu i tardor, enespecial per les tempestes de 4 i 7 d’octubre.

L’aigua subterrània és la principal font d’aquestrecurs i s’ha vist beneficiada per aquest fet. Així,el mes d’octubre, els aqüífers de Mallorca es tro-ben al 50% de mitjana, els de Menorca al 49% iels d’Eivissa al 62%, tots entre 2 i 4 punts percen-tuals per damunt de la situació del mateix períodede l’any anterior.

Pel que fa als embassaments principals deMallorca, que també s’han vist beneficiats per lapluja, disposen el mes d’octubre d’unes reservesde 10 punts per sobre les del mateix període del’any anterior, amb el que l’embassament del GorgBlau se situa en un 60,9% de la seva capacitat iCúber a un 77,4%.

A aquestes fonts naturals d’aigua se’ls ha desumar el dessalatge, que el mes de setembre arri-ba a un acumulat el 2007 de 19,6 hm3. Aquestvalor suposa una disminució del 4,8% respectedel mateix període de l’any anterior gràcies a lapluviometria favorable. El 2006 s’arribà a un totalde 25,5 hm3 d’aigua dessalada, amb una disminu-ció de 2,6 hm3 respecte de l’any anterior desprésde què els volums d’aigua dessalada havienregistrat augments d’ençà de l’any 2002.

El futur aprofitament de la font de la Costera, aixícom la posada en funcionament de les noves des-saladores d’Alcúdia i Andratx a Mallorca, SantaEulàlia a Eivissa i Ciutadella de Menorca perme-tran reduir en 14,3 hm3 les extraccions d’aigua delaqüífers, i evitar així la sobreexplotació de lesreserves que comporta problemes d’intrusió mari-na, deteriorament de les zones humides i conta-minació de l’aigua.

Pel que fa als usos principals de l’aigua, l’abasti-ment urbà representà el 2004 un 39,6%, l’agricul-tura un 38,9% i l’agrojardineria un 14,2%, segonsdades de l’estudi «Aplicación de la DirectivaMarco sobre el Agua». A nivell espanyol, un per-centatge molt més elevat es dedica a l’agricultura,mentre que l’abastiment urbà representa al voltantd’un 20%.

El consum per càpita d’aigua de les llars de lesIlles Balears se situa el 2005 en 139 litres perhabitant i dia, 27 litres menys que la mitjana esta-tal, segons les darreres dades publicades per

l’INE a l’Enquesta sobre subministrament i tracta-ment de l’aigua. Aquest fet suposa una reducciódel 2% respecte el consum de l’any anterior.

Per tal de minimitzar els impactes ambientals delconsum d’aigua és important la depuració de lesaigües residuals així com la reutilització d’aques-tes. En aquest sentit, el 2006 es depuraren a lesIlles Balears un total de 92,8 hm3 d’aigües resi-duals, dels quals un 75,5% correspon a l’illa deMallorca, un 9,5% a Menorca i un 15,1% a Eivissai Formentera. De gener a juliol de 2007, lesinstal·lacions balears gestionades per l’ABAQA(devers la meitat en volum del total), depuraren untotal de 26,1 hm3, valors semblants als del mateixperíode de l’any anterior. Segons el Pla Integratper a la Reutilització d’Aigües Tractades a les IllesBalears, es preveu que el 2016 es tindran lesinfraestructures necessàries per a que es reutilitzimés del 90% de les aigües residuals depurades(destinades en un 60% a usos agrícoles) front el32% que s’utilitzava el 2001.

DDeessssaallaattggee dd''aaiigguuaa aaccuummuullaatt ddee ggeenneerr aa sseetteemmbbrree 22000077 ((hhmm33))Instal·lacions gestionades per l'Agència Balear de la Qualitat Ambiental (ABAQA)

ILLES gener-Setembre 2007 % Var.

Mallorca 15,5 -5,7

Eivissa 3,7 -2,3

Formentera 0,4 9,9

Total Illes Balears 19,6 -4,8

Font: Servei d'estudis i planificació. Conselleria Medi Ambient.

QQuuaalliittaatt ddee ll’’aaiirreeLa qualitat de l’aire es mesura prenent com a refe-rència la concentració dels pol·luents principals.PPaallmmaa és l’únic indrets dels comparats on esregistra una concentració de pol·luents significati-va, tot i que sempre molt per sota dels límits mit-jans diaris considerats salubres.

Per altre costat, ttootteess lleess IIlllleess presenten concen-tracions significatives d’ozó i de partícules. L'ozó(O3) és un gas format per tres àtoms d'oxigen. Nos'emet directament a l'aire si no que, al nivell deterra, es forma per una reacció química entreòxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs i altres com-


CCoonncceennttrraacciióó ddee ccoonnttaammiinnaannttss rreeggiissttrraaddeess aa lleess eessttaacciioonnss ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss ((sseetteemmbbrree 22000066--0077))

DDiiòòxxiidd ddee SSooffrree DDiiòòxxiidd ddee nniittrrooggeennMMoonnòòxxiidd ddee ccaarrbboonnii OOzzóó PPaarrttííccuulleess eenn ssuussppeennssiióó ((µµgg//mm33)) ((µµgg//mm33)) ((mmgg//mm33)) ((µµgg//mm33)) ((µµgg//mm33))

EEssttaacciioonnss 22000066 22000077 22000066 22000077 22000066 22000077 22000066 22000077 22000066 22000077

Bellver 3,27 1,39 11,68 9,46 0,14 0,2 64,81 71,67 21,22 26,46

Foners 3,25 1,41 56,51 38,58 0,54 0,19 41,08 41,65 31,12 30,15

Ciutadella s.d. 2,3 10,17 8,39 43,82 70,99 30,77 29,31

Sant Antoni s.d. 1,87 4,09 5,6 s.d. 75,92 s.d. 27,24

Font: Direcció general de l’Oficina del canvi climàtic. Conselleria Medi Ambient.

posts orgànics volàtils (COV) en presència decalor i radiació solar. L'ozó té la mateixa estructu-ra química tant si es genera a les capes altes del'atmosfera com a nivell de terra. Si bé a l'estratos-fera, entre 20 i 50 quilòmetres per sobre la super-fície terrestre, forma una capa que ens protegeixde la radiació ultraviolada, a nivell de terra l'ozódóna problemes respiratoris pel seu efecte oxi-dant.

Destaca també la concentració de partícules, quese situa entre el 50 i el 60% del límit de salubritata PPaallmmaa, CCiiuuttaaddeellllaa i SSaanntt AAnnttoonnii ddee PPoorrttmmaannyy.Les partícules en suspensió són un conjunt departícules sòlides i gotes líquides presents a l'ai-re. Poden ser prou grans per ser visibles (com elfum), o microscòpiques. Emperò només SSaannttAAnnttoonnii mostra un augment significatiu.

Les zones que registren els majors nivells de con-taminació són les grans concentracions urbanes iles principals responsables són les emissions pro-vocades pel trànsit de vehicles.

A la darreria d’octubre el Parlament espanyol vaaprovar el text de la nova Llleeii ddee qquuaalliittaatt ddee ll’’aaii--rree ii pprrootteecccciióó ddee ll’’aattmmoossffeerraa, que s’inspira, entred’altres, en els principis de correcció de la conta-minació en la font que l’origina i de «qui contami-na, paga».

La nova norma estableix un seguit d’obligacionsper a les comunitats autònomes i els ajuntaments,

especialment per als majors de 100.000 habi-tants, relatives a les instal·lacions i xarxes d’ava-luació de la qualitat, a la informació a la poblaciódels nivells de contaminació i a l’elaboració deplans i programes per al compliment dels objec-tius de qualitat de l’aire. Finalment, s’ha introduïtuna modificació que estableix per a l’impost dematriculació de vehicles, a partir de dia primer degener del 2008, la substitució del criteri basat enla potència de cilindrada per un criteri que pren enconsideració les quantitats de CO2 que emeten elsvehicles.

• Producció i gestió de residus sòlidsurbans

L’activitat econòmica d’una regió així com la pres-sió humana que s’hi exerceix són dos factors quemantenen una estreta relació amb la producció deresidus. Per tal d’evitar el cost negatiu que elsresidus tenen per al medi ambient és molt impor-tant la recollida selectiva i el reciclatge, car si noes duen a terme, els residus s’han d’incinerar, fetque provoca problemes d’emissió de gasos a l’at-mosfera i residus de risc, o el que és pitjor s’hande dipositar en un abocador, amb la conseqüentelevada ocupació d’espai, filtracions al subsòl,emissions de gasos i el desaprofitament del seucontingut energètic. A les Illes Balears, el proble-ma dels residus es veu accentuat per la magnituddel sector turístic i les limitacions ambientals iterritorials. Tot i que els residus es veuen habitual-ment com un problema llunyà ja que no afecta laqualitat de vida diària és important dur a terme unseguiment de la seva producció així com del seutractament.

PPrroodduucccciióó ii ttrraaccttaammeenntt ddee rreessiidduussLa generació de residus sòlids urbans (RSU) aMMaalllloorrccaa ha suposat, durant els nou primersmesos de l’any, devers 500.000 tones. Aquestesdades impliquen que en aquest període s’han pro-duït un 2,6% més de RSU que en el mateix perí-ode de l’any anterior. Pel que fa al tractament d’a-quests residus, Mallorca és l’única illa de lesBalears que disposa d’incineradora i en aquestperíode s’hi han destinat un 44% dels RSU gene-rats a l’illa. La resta s’han destinat en un 36% a l’a-bocador i en un 18% a la metanització. Tot i això,el volum de residus destinats a la incineració degener a setembre de 2007 s’ha reduït en un10,6% respecte el mateix període de l’any anteriori l’abocament ha pujat en un 23,2%. No obstant,s’ha de dir que la incineradora té una capacitatmàxima de 300.000 tones anuals, aquest fet impli-ca que a final d’any el volum de residus incineratsestà al voltant d’aquesta quantitat, així que calesperar a tenir el balanç de final d’any per poderavaluar el tractament de residus.


LLaa pprroodduucccciióó ddee RRSSUUhhaa ccrreessccuutt

lllleeuuggeerraammeenntt aaMMaalllloorrccaa ii EEiivviissssaa,, ii

ss’’hhaa mmaannttiinngguutt eessttaabblleeaa MMeennoorrccaa


A MMeennoorrccaa, segons dades provisionals, el volumde residus sòlids urbans ha ascendit de gener asetembre de 2007 a més de 41.000 tones, valorssemblants als del mateix període de l’any anterior.Aquests residus es centralitzen a l’Àrea de Gestióde Residus del Milà, on després d’una fase detriatge es destinen al reciclatge (el paper, vidre ienvasos), la matèria orgànica al compostatge i laresta a l’abocador controlat.

A EEiivviissssaa, els residus sòlids urbans han suposatels set primers mesos de l’any un volum de mésde 61.000 tones, 3,6% més que el mateix períodede l’any anterior. El tractament d’aquests residuses fonamenta en el dipòsit d’aquests a l’abocadorde Ca na Putxa, que es tracta d’un abocador con-trolat on també s’hi fa una separació de RAES(Residus d’aparells elèctrics i electrònics) que sónenviats a la península per al seu tractament.

GGrrààffiicc 11. Fonts: Consell de Mallorca; Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca; Consell d'Eivissa.

Residus Sòlids Urbans. Evolució 2006-2007. (Tones)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

Mes

Mallorca Menorca Eivissa

To

nes

Gener 06

Febrer 06

Mar� 06

Abril 06

Maig 06

Juny 06

Juliol 06

Agost 06

Setembre 06

Octubre 06

Novembre 06

Desembre 06

Gener 07

Febrer 07

Mar� 07

Abril 07

Maig 07

Juny 07

Juliol 07

Agost 07

Setembre 07

GGrrààffiicc 22. Font: Direcció Insular de Residus, Consell de Mallorca.

36%

44%

18%2%

Abocament

Incineraci�

Compostatge

Metanitzaci�

Tractament RSU a MallorcaAcumulat gener-setempbre 2007


RReeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaaPel que fa a la rreeccoolllliiddaa sseelleeccttiivvaa ddee rreessiidduuss, al’illa de MMaalllloorrccaa, tret de Palma, s’arriba fins a l’a-gost de 2007 a 23.000 tones, un 16% més que elmateix període de l’any anterior. D’aquest volum,un 45% correspon a paper, un 41% a vidre i un14% a envasos, i encara que tots han registrat uncreixement considerable han estat els envasos elsque han tingut un major creixement respecte elmateix període de l’any anterior, arribant al 30%.A Palma es recolliren els 10 primers mesos del’any devers 19.000 tones. Destaca el gran per-centatge que suposa la recollida de paper enaquest període, un 67%, suposant així el vidre iels envasos un 22% i un 11% respectivament. Al’igual de la resta de pobles de Mallorca, la recolli-da d’envasos ha estat la que més s’ha augmentatrespecte de l’any anterior també assolint un crei-xement de devers el 30%.

MMeennoorrccaa és l’illa on s’ha registrat un menor ritmede creixement respecte del mateix període del’any anterior en la recollida selectiva de residusdevers un 7% els vuit primers mesos de l’any. Elvolum total ha ascendit a quasi 7.000 tones, de lesquals devers el 60% correspon a paper, encaraque el seu volum recollit no ha variat respecte elsmateixos mesos de l’any anterior. El envasos tor-nen ser els que major creixement registren, arri-bant a un 21%.L’illa d’EEiivviissssaa ha estat on major creixement haexperimentat la recollida selectiva de residus,23%, amb el que ha arribat l’acumulat de gener ajuliol a 4.800 tones. Destaca l’augment acusatdels envasos, que s’acosta al 70%, - encara queEivissa és l’illa on els envasos representen unmenor pes dins el total, un 9,2% - i el fet que tanten paper com en vidre també registren els aug-ments més elevats del conjunt de les illes, 14% i35% respectivament.

LLaa rreeccoolllliiddaa dd’’eennvvaassoossééss llaa qquuee mmééss hhaaaauuggmmeennttaatt rreessppeeccttee ddeell’’aannyy aanntteerriioorr,, ttoott ii qquueeeell ppaappeerr ééss eell qquuee ttééuunn mmaajjoorr ppeess eessppeeccííffiicc

RReeccoolllliiddaa SSeelleeccttiivvaa ddee RReessiidduuss..

Dades acumulades 2007 (Tones)

Acumulat de Paper Vidre Envasos TotalILLES gener a Tones % Var. Tones % Var. Tones % Var. Tones % Var.

Mallorca agost 10.448 12,8% 9.372 15,0% 3.266 30,0% 23.086 15,9%

Palma octubre 12.524 12,5% 4.165 7,2% 2.115 29,2% 18.805 12,9%

Menorca agost 4.055 0,9% 1.751 13,7% 1.061 21,3% 6.866 6,7%

Eivissa juliol 2.905 13,6% 1.419 35,3% 437 68,2% 4.761 23,2%

Font: Consell de Mallorca; Ajuntament de Palma; Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca; Consell d'Eivissa.

EEssppaaiiss nnaattuurraallss pprrootteeggiittss ii pprrootteecccciióó ccaauutteellaarr ddeell 22000077 ((hhaa..))

ENP. ENP + PORN % superficie % superficie terrestreILLES superficie terrestre superficie terrestre terrestre EN PENP + PORN

Mallorca 67.831,76 76.854,76 18,7 21,2

Menorca 3.438,34 14.267,86 5,0 20,5

Eivissa-Formentera 2.985,52 3.686,40 4,6 5,6

Total Illes Balears 74.255,62 94.809,02 14,9 19,1

ENP: Espais naturals protegitsPORN: Pla d’Ordenació de Recursos NaturalsFont: Conselleria de Medi Ambient.

• Espais naturals protegits i riscs ambien-tals principals

EEssppaaiiss nnaattuurraallssEls espais naturals protegits (parcs nacionals,reserves naturals, etc.) actualment ocupen un11,5% de la superfície terrestre. En conjunt, l’ex-tensió dels parcs del planeta cobreix una superfí-cie comparable a l’Antàrtida.

La superfície de Espais Naturals Protegits (ENP)a Espanya superà el 9% el 2005, molt prop del10% recomanat en el Congrés Mundial de Parcsde 1992. La tendència és favorable atès que s’a-precien pujades en la superfície protegida en rela-ció amb els anys anteriors. Les comunitats autò-

nomes amb més percentatge de superfície decla-rada de Espais Naturals Protegits el 2005 són lesCanàries (39,1%), Astúries (33,2%) i Andalusia(18,8%). Si se sumen als ENP les figures de pro-tecció de la xarxa Natura 2000 i s’eliminen elsencavalcaments de superfície entre ambdós, lasuperfície protegida el 2005 assoleix un total de14.036.306 hectàrees, de les quals 13.322.883són terrestres i 713.422 són marines. Aquestsvalors donen lloc a que el 26,3% de la superfícieterrestre total estatal està protegida.


RRiissccss aammbbiieennttaallss pprriinncciippaallssErosió de la costa.Atès que les Illes Balears són una comunitat autò-noma essencialment costera s’han de tenir encompte la pressió d’usos i l’ocupació generalitza-da de la franja litoral, a més a més, de les possi-bles conseqüències del canvi climàtic.

Incendis.Durant l’any 2007 s’han produït 105 incendis, delsquals 99 són conats, és a dir, afecten a menysd’una hectàrea. La superfície total afectada perincendis a l’any 2007 fins a la data, és de 86,11Ha, xifra que està per davall de la mitjana de

superfície cremada del darrer decenni. De l’àreacremada a Mallorca el foc ha cremat 80,00 ha, aMenorca 1,31 ha, a Eivissa 4,61 ha i aFormentera 0,19 ha.Durant el darrer decenni les Illes Balears hansofert un augment lleu del nombre d’incendisforestals encara que acompanyat d’una disminu-ció de les superfícies recorregudes pel foc. Lescauses d’incendis són, majoritàriament, les negli-gències i les causes accidentals i els incendisintencionats, seguides en menor mesura delsllamps i altres.

Per Illes, la superfície terrestre protegida (ENP)juntament amb les zones de protecció cautelarper aprovació de l’inici del PORN és la següent:Mallorca 76.854,76 ha (21,2%), Menorca14.267,86 ha (20,5%), Eivissa i Formentera3.686,40 Ha (5,6%). Si només consideram la pro-tecció d’espais naturals terrestres declarats (ENP)la distribució per illes és: Mallorca 67.831,76 ha(18,7%), Menorca 3.438,34 ha (5%), Eivissa iFormentera 3.686,40 ha (4,6%).

D’altra banda, les àrees protegides (ENP i PORN)s’encavalquen amb les figures de la xarxa Natura

2000, que són els llocs d’importància comunitària(LIC), amb 200.389 Ha, i les zones d’especial pro-tecció per als ocells (ZEPA), amb 120.712 ha.S’ha de tenir en compte que, així mateix, molts deLIC són a la vegada ZEPA. Pel que fa a la super-fície total de llocs de la xarxa Natura 2000, apro-vats i declarats a les Illes Balears, a data d’avui,són: 204.540,51 Ha totals, dels qual 98.349 hasón terrestres i 106.191 ha són marines. Per illes,Mallorca 130.094,84 ha, Menorca 33.788,54 ha,Eivissa i Formentera 40.657,13 ha.

De conformitat amb les dades de la Conselleriade Medi Ambient, el total de superfície protegida(ENP) a les Illes Balears en el 2007, és de 99.856hectàrees. De les quals 74.255,62 ha són terres-tres i 25.601,04 ha són marines. La superfície pro-tegida s’ha incrementat notablement en les duesdarreres dècades, de les 1.646,48 ha a l’any 1988fins a les 99.856 ha a l’any 2007. Així, la superfí-cie terrestre protegida (ENP) a les Illes Balears ésdel 14,9 %, això suposa que està per damunt del10% recomanat en el Congrés Mundial de Parcsde 1992. I si, a més a més, afegíssim les zones deprotecció cautelar per aprovació de l’inici dels

Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals(PORN), suposa un 19,1% (94.809,02 Ha) desuperfície terrestre protegida.

Cal destacar que el 16 de març de 2007 mitjan-çant Acord de Consell de Govern es declaràparatge natural la Serra de Tramuntana, i de lamateixa data és el Decret 19/2007, pel qual s’a-prova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturalsde la Serra de Tramuntana. La qual cosa suposàun augment significatiu en la superfície protegidaa les Balears.

LLaa ssuuppeerrffíícciiee tteerrrreessttrreepprrootteeggiiddaa ((EENNPP)) aa lleess

IIlllleess BBaalleeaarrss ééss ddeell1144,,99 %%,, aaiixxòò ssuuppoossaa

qquuee eessttàà ppeerr ddaammuunnttddeell 1100%% rreeccoommaannaatt eenneell CCoonnggrrééss MMuunnddiiaall ddee

PPaarrccss ddee 11999922

LLaa ssuuppeerrffíícciiee tteerrrreessttrreepprrootteeggiiddaa ((EENNPP))

jjuunnttaammeenntt aammbb lleesszzoonneess ddee pprrootteecccciióó

ccaauutteellaarr ppeerr aa MMaalllloorrccaaeess ddee 2211,,22&&,, ppeerr aa

MMeennoorrccaa 2200,,55%% ii ppeerr aaEEiivviissssaa ii FFoorrmmeenntteerraa

44,,66%%

EEll ffoocc hhaa ccrreemmaatt 8800,,0000hhaa,, aa MMeennoorrccaa 11,,3311 hhaa,,

aa EEiivviissssaa 44,,6611 hhaa ii aaFFoorrmmeenntteerraa 00,,1199 hhaa


GGrrààffiicc 22. Font: Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.

Evoluci� de la superf�cie dels espais naturals declarats

Superf�cie mar�tima

Superf�cie terrestre

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Hect�rees


GGrrààffiicc 11. Font: Direcció General de Biodiversitat; Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears.

Superf�cie arbrada Superf�cie no arbrada

Conats (< 1 ha) Incendis (>=1 ha)

Incendis forestals a les Illes Balears 1997-2006

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060

20

40

60

80

100

120

140

Hect�rees Afectades

N. Conats / Incendis

Desertificació i erosió.De conformitat amb l’informe de Sostenibilidad enEspaña 2006, aquest indicador avalua el nivell dedesertificació de l’estat i les seves comunitatsautònomes. Se defineix com la degradació del sòlen el context específic de condicions climàtiquesàrides, semiàrides i subhumides seques, com aresultat de variacions climàtiques i actuacionshumanes (sobreexplotació agrícola o ramadera ideforestació) no tendents a la sostenibilitat delsistema. La desertificació és el problema de majorincidència ambiental i econòmica que en l’actuali-tat amenaça als geoecosistemes de les regionsmediterrànies amb climes específicament secs.Les àrees que pateixen la desertificació perden

tot el seu potencial productiu afectant no només ala seva fauna i flora, sinó també al sistema socioe-conòmic depenent dels ecosistemes afectats. Laqual cosa és molt important a les Illes Balears,atesa la importància del sector turístic, principalfont d’ingressos de la comunitat autònoma.

Ell nivell de risc erosiu per a Mallorca és de nivellmitjà per a la majoria de la seva superfície, si bétambé té una part important a ponent de risc alt.Per a Menorca el risc és baix. Pel que fa a les illesd’Eivissa i Formentera el nivell de risc és alt. Aixía les Illes hi ha una superfície de 124.788 ha derisc alt, 304.762 ha de risc mitjà i 69.615 ha derisc baix.

AA lleess IIlllleess hhii hhaa uunnaassuuppeerrffíícciiee eenn nniivveellll ddeerriisscc eerroossiiuu ddee 112244..778888hhaa ddee rriisscc aalltt,, 330044..776622hhaa ddee rriisscc mmiittjjàà ii6699..661155 hhaa ddee rriisscc bbaaiixx



CCoonnjjuunnttuurraa eeccoonnòòmmiiccaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrssII ttrriimmeessttrree 22000088


L’activitat econòmica mundial manté un ritme de creixe-ment notable el 2007, llevat del debilitament dels darrersmesos de l’any. La prolongació de les turbulències fi-nanceres alenteix el creixement econòmic i provoca al-guns xocs borsaris. Malgrat el deteriorament del clima fi-nancer als països desenvolupats, la fortalesa de leseconomies emergents i els sòlids fonaments de leseconomies europees permeten mantenir els fluxos co-mercials internacionals.

El preu del petroli acumulà nous increments els darrersmesos de 2007 i els primers de 2008. Quant al mercatcanviari, la fortalesa de la lliura esterlina davant altresdivises es manté. El dòlar continua amb la depreciaciófront a l’euro, conseqüència de l’afebliment de l’econo-mia nord-americana.

Al Regne Unit es modera el creixement del quarttrimestre fins al 2,9%, front el 3,3% del trimestre prece-dent; per al 2008, es preveu que es moderi el creixe-ment fins el 2,3%. Alemanya creix un 1,8% el quarttrimestre, front el 2,5% del trimestre precedent, conse-qüència de la moderació tant del consum intern com deles exportacions. Tot i així, continua el creixement del’ocupació.

El PIB espanyol augmenta un 3,8% el 2007, amb unaprogressiva desacceleració al llarg de l’any, el que s’ex-plica per un to menys expansiu de la demanda nacional

compensada en part per una aportació més positiva delsector exterior. Les perspectives pel 2008 apunten cap auna taxa de creixement inferiors a les de l’any anterior, re-sultat d’un refredament del consum i de la inversió. Lacreació d’ocupació perd la seva fortalesa, especialment ala construcció, i de forma menys acusada al sector manu-facturer. El gener, la inflació augmenta fins el 4,3% perl’evolució dels preus energètics i dels aliments.

Les Illes Balears registren un creixement del 3,0% el quarttrimestre de 2007, amb el que manté el nivell assolits alllarg de l’any. Per al conjunt de l’any es situa també en el3,0%, quatre dècimes per sobre de la Zona euro. S’intensi-fica el creixement de les Pitiüses al llarg del 2007, assolintun ritme no registrat des del 2001. A l’altre costat, Menor-ca manté un perfil moderat, amb una atònica temporadaturística i el manteniment en les xifres d’arribats. I Mallorcaconserva l’activitat dels trimestres anteriors, amb un creixe-ment per sobre del 3% durant tot l’any.

L’agricultura es veu afavorida per la bona temporadaturística, amb importants alces als preus de les fruites ihortalisses. La ramaderia es veu afectada per l’augmentdel cost del pinso, i la pesca manté el valor de captures elquart trimestre.

L’energia mostra increment a l’activitat, afavorida per l’in-crement del turisme i les baixes temperatures de la tardoren comparació amb la del 2006. La indústria alimentària


Resum executiu

2005 2006 2007 2008 2006 (e) 2007 (a)

(e) (e) (a) (p) I II III IV I II III IV

Zona €€ 1,5 2,8 2,6 2,2 3,1 2,2 2,5 3,1 3,2 2,5 2,7 2,3

Espanya 3,6 3,9 3,8 3,1 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8 3,5

Balears 2,4 2,8 3,0 2,8 2,5 2,7 2,9 3,0 3,0 3,0 3,1 3,0

Agropesquer 2,1 3,5 2,0 3,0

Indústria 1,2 1,7 1,5 1,6 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4 1,5

Construcció 2,5 3,7 3,8 2,7 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8 3,5

Serveis 2,5 2,8 3,1 2,9 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2 3,1

Mallorca 2,6 3,1 3,2 2,8 3,0 3,2 3,3 3,3 3,2 3,2 3,1

Menorca 1,9 1,5 1,4 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,4 1,3 1,3

Pitiüses 1,2 2,1 2,7 1,5 2,0 2,3 2,4 2,3 2,6 2,9 3,1


Trimestral Anual

a: avanç e: estimació p: previsióFont: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; INE; Comissió Europea

EVOLUCIÓ I PERSPECTIVES DE L’ECONOMIA BALEAR

es manté, el calçat veu minvar les seves exportacions i lafabricació de materials per a construcció es veu afectadaper l’alentiment de la demanda.La desacceleració és la tònica general en el sector de laconstrucció que tot i així continua essent el quarttrimestre el sector amb major dinamisme (3,5%). Lapressió del sistema creditici i les fortes pujades delspreus han reduït la demanda d’habitatge, frenant així elcreixement del número de transaccions immobiliàries i elde constitucions d’hipoteques. Les expectatives a mitjantermini no preveuen que la situació d’alentiment canviï.

Els bons resultats que presentà el tancament de la tem-porada turística han afavorit que el sector dels serveisacabi l’any amb taxes de creixement superiors al 3,0%.Els majors creixements es donen en els serveis fi-nancers i les activitats sanitàries i veterinàries, mentreque les activitats immobiliàries i els empleats de la llarsón els serveis que presenten una tendència més de-creixent.

La dinàmica del comerç ha presentat una inflexió gra-dual a la baixa a mesura que ha anat avançant l’any i,per Nadal s’han moderat els creixements registrats fa unany. El menor impuls de les vendes minoristes ha afec-tat especialment als productes de major qualitat i alsproductes alimentaris, que han esdevingut una de lespartides més inflacionistes.

A hoteleria, el nombre de pernoctacions sobrepassa els62 milions el 2007, lleugerament per sota de la registra-da l’any 2006. Però al llarg de 2007, l’evolució dels in-gressos hotelers es mostra clarament en augment.Aquest fet es fa encara més intensiu els mesos d’estiu,que incrementen els ingressos fins el 8,6%.

Un dels majors canvis estructurals que ha tingut lloc elpassat any ha estat el procés de concentració de ope-radors turístics i línees aèries europees, amb el queaugmenta el control de la demanda turística en menyscompanyies. Pel que fa als transports el 2007, es regis-tra major activitat als aeroports i ports de les Pitiüses iMallorca, mentre que es modera a Menorca.

Els intermediaris financers han tancat l’any amb nota-bles augments de beneficis i expandint la seva xarxad’oficines. No obstant això, la pèrdua de vigorositat delmercat hipotecari, principal impulsor de l’intens creixe-ment del subsector d’intermediació financera durant ladarrera dècada, està obligant a bancs i caixes a reorien-tar les seves estratègies de mercat cap a la captació dedipòsits.

El indicadors del mercat laboral estabilitzen el creixement,després del deteriorament que experimentaren a mitjans

de l’any anterior. El nombre d’ocupats presenta a principis del 2008 un ritme d’augment sostingut, per damuntdel 2,5%, que es manifesta més intens al sector serveisque no pas al sector de la construcció i industrial. Men-trestant, el total d’aturats registra, des del novembre de2007, creixements lleugerament més moderats, tot ique se segueixen formalitzant menys contractes. Per laseva banda, els costs laborals han ascendit un 4% eltercer trimestre de 2007, i d’aquesta manera han manti-ngut el ritme d’avanç de la primera meitat de l’any. Sidescomptem la inflació, el guany per treballador i mescreix un 1,8% durant el trimestre. Mentrestant, els costsajustats per les hores efectives treballades s’alcen a unritme més alt, a conseqüència del descens del nombred’hores treballades per assalariat.

L’Índex de Preus de Consum per al mes de gener as-soleix el 3,8%, confirmant una tendència a l’alça mantingu-da pels preus del aliments i de l’energia. Sense tenir encompte ambdós grups, la taxa d’inflació subjacent se situaen un 2,6% de variació interanual, mig punt percentual persota de la taxa del conjunt de l’estat.

El consum de les llars residents es desaccelera i allargala gradual inflexió a la baixa dels períodes precedents. Elrepunt de la inflació a finals d’any provoca un menor im-puls de la capacitat adquisitiva de les llars. Alhora, els ti-pus d’interès en nivells relativament alts i el menor ritmed’avanç de la riquesa, ajuden a contenir la despesa de lesfamílies, que es manifesta en la desacceleració de lescompres tant de béns duradors com de no duradors. Elconsum dels no residents augmenta, tot i l’abreujamentde l’estada mitjana, gràcies a l’increment de la despesadiària. Destaca l’increment de l’11% en compres i disposi-cions d’efectiu amb targeta per part dels estrangers.

La inversió presenta una trajectòria poc definida al llargdels darrers mesos de l’any. Per una banda, la inversióproductiva conserva la solidesa, atès que el mes de de-sembre el volum net de capital multiplica per quatre l’exis-tent fa un any. Per l’altra, s’experimenta una pèrdua de tode la inversió en construcció, en paral·lel amb el descensd’activitat al sector, que es palesa tant en el segment d’in-versió pública com en el de residencial.

Pel que fa als indicadors mediambientals, es destacal’impuls en el dessalatge d’aigua el darrer trimestre de2007, sobretot a Mallorca, així com l’augment de les re-serves hídriques a Eivissa. Les aigües costaneres con-tinuen presentant un alt nivell de qualitat. Per últim,s’han obtingut les primeres estimacions d’emissions degasos d’efecte hivernacle de l’any 2006, en el que esmostra una reducció tot i la major activitat d’ençà delsector del transport.



Internacional

Al llarg del 2007 l’activitat econòmica mundial manté unritme de creixement notable, llevat dels darrers mesosde l’any que mostra cert debilitament. La prolongació deles turbulències financeres, que s’iniciaren l’estiu passatarran de les hipoteques subprime dels Estats Unitsd’Amèrica, alenteix el creixement econòmic i provoca l’a-parició de xocs borsaris, el que agreuja més la inestabili-tat monetària. Per això, les autoritats monetàries delsdiferents països han hagut d’introduir liquiditat als mer-cats, a la vegada que algun estat les va acompanyar dedavallades del tipus d’interès.

Malgrat el deteriorament del clima financer als païsosdesenvolupats, la fortalesa de les economies emergentsi els fonaments sòlids de les economies europees man-tenen les taxes de creixement de l’economia mundialper damunt del 4 %. Les previsions de creixement delFons Monetari Internacional (FMI), que es revisaren pelgener, són del 4,9 % per al 2007 i del 4,1 % per al 2008.

El preu del petroli manté la tendència a l’alça iarriba a màxims històrics

A la darreria del 2007 i principi del 2008, el preu delsproductes energètics manté la tendència a l’acceleració.Però la contínua apreciació de l’euro enfront del dòlarfa que aquest augment sigui més suau als països de lazona euro.

Estats Units d’AmèricaTal i com s’havia previst, l’economia dels Estats Units esrefreda en el darrer trimestre de l’any. La taxa de creixe-ment del PIB davalla fins el 2,5 %, enfront del 2,8 % deltercer trimestre. Aquesta desacceleració va en consonàn-cia amb l’ajust del sector immobiliari, els problemes delsistema financer, la desacceleració del consum i de l’ocu-pació, i les pressions inflacionistes.

Pel que fa a la demanda, la inversió privada residencialafavoreix el menor creixement del PIB; i el consum privattambé es modera, cosa que es reflecteix també en l’índexde confiança dels consumidors que descendeix el desem-bre a causa de l’evolució dels preus del petroli, aliments ihabitatge. La demanda externa redueix la seva contribu-ció positiva al creixement per la desacceleració dels fluxosd’intercanvi amb l’exterior. Pel que fa a l’oferta, la indústriasembla mantenir-se estable, contràriament a la construc-ció i als serveis que s’alenteixen.

L’economia mundial està marcada, en part, pelsxocs borsaris del mercat nord-americà

En aquest context, les perspectives per al conjunt del2008 també són de refredament. Per això, a principid’any s’anuncià l’aprovació de mesures d’incentius fis-cals, amb la intenció que aquestes comencin a tenirefectes sobre l’activitat econòmica a partir del segon se-

1

Estats Units USA 3,1 2,5 5,0 4,4n

Japó NP 2,5 1,8 3,8 0,6n

Unió Europea UE 3,1 2,6 6,8 ...

Regne Unit UK 3,0 2,9 5,1o 2,1

Zona euro Z€ 3,1 2,3 7,2 3,1

Alemanya D 3,7 1,8 7,8 3,1

França F 2,1 2,1 7,8 2,8

Italia I 2,7 1,9* … 2,8

Espanya E 4,1 3,5 8,6 4,3

Fonts: Banc d’EspanyaX. Taxa interanual

PIBX Taxa d’atur Inflació X

IVT2006 IVT2007 Ds.2007 Ds.2007

*. Dades del tercer trimestreo. Dades d’octubren. Dades de novembre

ENTORNI.

INDICADORS INTERNACIONALS I DE LA UNIÓ EUROPEA


mestre de l’any. Tot i així, no s’arriba a enfortir la confi-ança dels agents econòmics, el que ha provocatcaigudes significatives dels mercats borsaris interna-cionals, que començaren el 21 de gener l’anomenat “dil-luns negre”. En conseqüència, la Reserva Federal (FED)va continuar amb la política de davallades de tipus d’in-terès, que varen passar d’un 5,25 % l’agost del 2007 aun 3,0 % a principi de febrer.

Els preus de consum s’acceleren pels continus incre-ments dels preus del petroli i l’encariment dels aliments(per l’alça dels preus de les matèries primeres agrícolesi canvis dels hàbits de consum). Aquesta acceleració esfa més intensiva a partir de setembre del 2007 i situa lainflació de desembre en el 4,1 %.

El mercat laboral també reflecteix el debilitamenteconòmic. La creació d’ocupació es desaccelera el de-sembre, principalment en els sectors de la construcció imanufacturer. La taxa d’atur s’accelera els darrersmesos del 2007 i comença el 2008 amb un 4,9 %.

JapóEl quart trimestre, l’economia nipona mostra una lleugerareducció en les seves taxes de creixement, amb un 1,8 %davant de l’1,9 % del trimestre precedent. Per al conjuntdel 2007, la taxa de creixement es manté prop del 2,0 %previst. En canvi, per al 2008, possiblement es revisi lataxa a la baixa, en línia amb la resta d’economies i ambles incerteses existents a principi de l’any.

Pel que fa als indicadors de demanda, cal destacar la de-spesa de consum que manté una evolució positiva, en-cara que l’índex de confiança dels consumidors davalla anivells mínims en els darrers quatre anys pel deteriora-ment del mercat laboral. Respecte al sector exterior, els darrers mesos de l’any lesexportacions minven i les importacions s’incrementen perl’evolució dels preus en relació amb el preu del petroli. Toti així, per al conjunt del 2007 la balança comercial mostraun saldo positiu pel major augment de les exportacionsrespecte de les importacions.

A la darreria del 2007 hi ha certa pèrdua del dinamisme del’activitat industrial i les previsions oficials apunten per al

primer trimestre de 2008 cap a una reducció de l’activitatmés acusada. El sector de la construcció continua ambcontraccions lligades en part a l’aplicació d’una normativaque entra en vigor enguany (relacionada amb la reducciód’emissions contaminants).

Quant al mercat laboral presenta unes perspectives des-favorables per al primer trimestre del 2008, es preveucerta moderació de la creació d’ocupació. La taxa d’atures manté el desembre en el 3,8 %.

El perill de deflació s’allunya a mesura que passen elsmesos. L’índex de preus de consum augmenta i arriba alseu màxim anual el desembre, amb un 0,7 %, com a con-seqüència de l’alça dels preus del petroli i els seus de-rivats i, en menor mesura, dels aliments.

XinaL’economia xinesa avança el 2007 més del que es pre-veia i arriba a un creixement de l’11,4 %, és la taxa méselevada dels darrers tretze anys, impulsada per la inver-sió i les exportacions. Aquest ritme de creixement perme-trà que el 2008 el seu Producte Interior Brut guanyiposicions, col·locant-s’hi com la tercera economia del mónper darrere dels Estats Units i el Japó.

Per al conjunt del 2007, el creixement de l’economia xinesa supera la taxa prevista ambun 11,4 %

La política de moderació aplicada pel Govern xinès hantingut l’efecte esperat, donat que s’ha passat del 11,9 %en el segon trimestre al 11,2 % en el quart. Emperò s’a-nuncia per al 2008 l’aplicació d’una política monetària mésrestrictiva que va des de l’increment dels tipus d’interèsfins a la introducció d’imposts a l’exportació de certesmatèries primeres.

Els preus de consum s’incrementen el desembre un 6,5%. Les pressions a l’alça sobre els preus no deixen de fi-gurar com un dels principals desequilibris econòmics, toti que la inflació de desembre mostra certa desacceleraciórespecte dels mesos precedents.

Estats Units USA 1,7 5,3 1,8

Japó JP 1,9 4,0 -0,2

Unió Europea UE27 2,4 6,8 2,4

Zona euro Z€ 2,2 7,1 2,1

PREVISIONS PER A L’ANY 2008

PIB Taxa d’atur Inflació2008 2008 2008

Fonts: Comissió Europea


Divises i petroli

El gener, el preu del Brent superà els 98 dòlars per barril

El preu del petroli acumulà increments nous els darrersmesos del 2007 i els primers del 2008. Així, el Brent, el dereferència a Europa, arriba a un màxim nou el gener persobre dels 98 dòlars el barril. I el West Texas Intemediate(WTI), el de referència als Estats Units, supera la barreradels 100 dòlars el barril el gener. Tal com reflecteix el gràfic,

l’evolució de la mitjana del Brent, WTI i el Dubai (mesuradaen euros) manté el to expansiu a pesar de la suavització perl’apreciació de l’euro davant del dòlar. L’Organització de Països Productors de Petroli (OPEP), querepresenten més del 40 % de la producció total i el 75 % deles reserves, mantingueren a l’informe de gener les previ-sions de demanda dels informes anteriors. El naixement depossibles pressions a la baixa del preu del cru ve lligat ambl’alentiment de les economies més desenvolupades. Tot iaixí, es preveu una reducció de la demanda dels EstatsUnits i el Canadà, compensada per un impuls de la de-manda xinesa, de la resta de països asiàtics, i d’AmèricaLlatina.

Quant al mercat canviari, la fortalesa de la lliura esterlinadavant d’altres divises es manté. Però tot apunta al fet queaquesta fortalesa, donada per l’estabilitat econòmica delRegne Unit, desaparegui gradualment pels ajusts de l’e-conomia britànica el 2008. En aquest context, el tipus decanvi lliura/euro arriba fins al 0,75 £/€ a l’inici del 2008 da-

vant del 0,66 £/€ de gener del 2007.El dòlar continua amb la depreciació davant de l’euro. In-fluït pel debilitament de l’economia dels Estats Units,aquest tipus de canvi arriba als 1,48 dòlar/euro el mes defebrer, marcant de nou màxim històric des del naixementde l’euro.

1,48

1,30

1,19

0,86

1,29

0,75

0,670,68

0,59

0,84

$/Û £/Û

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

gn.96 mg fbst jn oc fb jn oc fb jun oc fb jn oc

fb.01 jun oc fb jn oc fb jn oc fb jn oc

fb.05 jn oc

fb.06 jn oc fb jn oc fb

62,4 Û

41,1 Û

20,8 Û

gn 20

01 ab jl

gn 20

01oc ab jl

gn 20

03oc ab jl

gn 20

04oc ab jl

gn 20

05oc ab jl

gn 20

06oc ab jl

gn 20

07oc ab jl

gn 20

08oc0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

PREU DEL BARRAL DEL PETROLI EN EUROS (mitjana spot de Brent, West Texas i Dubai)

TIPUS DE CANVI DEL DOLAR EUA I LA LLIURA ESTERLINA EN FRONT DE L’EURO/ECU,MITJANA MENSUAL

Regne Unit

L’economia britànica es veu afectada pels ajustsde la construcció i els desequilibris financers

Per al conjunt de 2007, l’economia del Regne Unitavança un 3,1%, dues dècimes per damunt del creixe-ment de 2006. Per trimestres, es modera el creixementdel quart trimestre fins el 2,9%, front el 3,3% deltrimestre precedent.

Els indicadors de demanda es mostren inesperadamentmillor del que es preveia. En aquest sentit, l’índex devendes al detall augmenta fins un 6% el novembre.

Per sectors, la indústria registra notables desaccelera-cions als indicadors de producció industrial i de coman-des de productes de manufactures. A la mateixa línia hiha el mercat de l’habitatge, amb una caiguda dels preusdels habitatges el gener i del nombre d’hipoteques el de-sembre. Sense deixar de banda els serveis que, atesal’elevada importància de les activitats financeres dins l’e-conomia britànica, els fa molt més sensibles als dese-quilibris generats per les hipoteques d’alt risc procedentsdels Estats Units.

Davant les expectatives econòmiques mundials i elsxocs als mercats borsaris, el Banc d’Anglaterra opta perdavallar els tipus d’interès fins el 5,25%, la segonadavallada en tres mesos. Malgrat l’elevat nivell de preus,la intenció de l’autoritat monetària és evitar un brusc re-fredament de l’economia.

Quant als pronòstics per al 2008, segons la Comissióeuropea es preveu que es moderi el creixement fins el2,3% pel 2008.

Zona euro

La solidesa del mercat laboral no evita la desacceleració econòmica al quart trimestre

L’economia de la Unió monetària manté la solidesa almercat de treball i a altres àrees. Però no sorprèn lamoderació significativa de l’activitat econòmica del quarttrimestre, coherent amb un entorn no gaire favorabledonada la continuació de l’encariment del petroli, la for-talesa de l’euro, el menor dinamisme dels principals paï-sos destinataris de les exportacions i la prolongació de

les tensions financeres. Així, el bon registre del tercertrimestre (2,7%) es canvia a un més moderat el quart(2,3%).

Les vendes al detall, que davallen progressivament finsarribar a un creixement negatiu del -1,5% el desembre, ila confiança dels consumidors, que té també un perfil dedescens, denoten un debilitament de la despesa de lesllars. Així i tot, la bona evolució de la taxa d’atur pot con-trarestar en part aquest minvament de despesa privada.La producció industrial es desaccelera significativament,tant a les manufactures com a les activitats vinculadesamb l’energia. Pel que fa al sector exterior, la pèrdua decompetitivitat per l’apreciació de l’euro es compensapels augments d’exportacions destinades a leseconomies emergents.

L’ocupació mostra una evolució favorable amb una pro-longació de la desacceleració de la taxa d’atur. Aquestamanté el desembre la taxa del mes anterior, un 7,2%.

Els darrers mesos de 2007, la inflació s’alça notable-ment i repunta el gener amb un increment del 3,2%, coma conseqüència dels nous increments dels preus en-ergètics i de les matèries primeres alimentàries. La con-tinuïtat de les pressions a l’alça dels preus du al ElBanc Central Europeu a eludir possibles baixades de ti-pus d’interès i els manté en el 4%.

Per altra banda, les estimacions de la Comissió europeapublicades el febrer posicionen el creixement pel 2007en el 2,7%. El 2008, a més de començar amb l’entradade dos nous països a la Unió monetària, Xipre i Malta,es perfila amb previsions de creixement per davall de lesde 2007 d’acord amb la situació econòmica interna-cional.

Alemanya

El 2007 Alemanya ha crescut per sobre de lesprevisions

Els fonaments de l’economia alemanya continuen sòlids.La recuperació econòmica dels darrers dos anys ha afa-vorit la reestructuració empresarial, que ha anat lligada auna millora del mercat laboral amb creació d’ocupació ifortes reduccions de la taxa d’atur, que davalla fins el7,8% el desembre, 1,2 punts per davall del mateix mesde l’any anterior;però aquest retraïment està més quecompensat per l’augment de les exportacions i el major


Unió Europea2


consum públic, a la vegada que equilibra els comptespúblics

Els preus de consum pugen un 2,7% interanual el gener,una dècima per davall del mes anterior. Aquesta milloraes dóna bàsicament per l’entrada en vigor d’una pujadade l’Impost de valor afegit el gener de l’any passat.

Si pel conjunt de 2007, el creixement estimat és del2,7%, mentre que pel 2008 i d’acord amb l’entorn inter-nacional, la previsió es redueix fins l’1,7%.

França

L’economia francesa destaca d’entre la resta d’e-conomies europees per tenir el 2007 un dels creixe-ments més febles (1,9%); però a l’anàlisi trimestral so-bresurt per la menor disminució de creixement al quarttrimestre, un 2,1%, front el 2,2% del trimestre anterior.

Malgrat la notable caiguda de les vendes al detall i de laconfiança de les llars, el consum no es veu notablementafectat gràcies a la bona evolució del mercat laboral i ala introducció d’incentius fiscals.

La taxa d’atur francesa arriba al seu valor mínimdels darrers 25 anys

La xarxa empresarial de l’economia francesa, més com-petitiva en grans empreses i més fràgil en petites i mit-janes empreses, no afavoreix la creació d’ocupació. Aixíi tot, la taxa d’atur confirma una vegada més la seva

bona evolució i torna a davallar el desembre per regis-trar un 7,8% de la població activa. Aquesta és la mínimaregistrada dels darrers 25 anys.

La inflació s’accelera al llarg del quart trimestre per arri-bar el desembre al 2,8%, dues dècimes per damunt delmes anterior i més d’un punt per damunt del mateixperíode de 2006.

Itàlia

Tot apunta a que l’economia italiana presenti el quarttrimestre una taxa de creixement inferior a la del tercertrimestre (1,9%), donades les pressions inflacionistes,ajustaments de la despesa pública, i disminució a l’acti-vitat industrial. Així, pel conjunt de l’any, la previsió decreixement es queda també al voltant de l’1,9%.

El consum privat s’alenteix i les vendes al detall minven.La producció industrial presenta també una evoluciósimilar i decau notablement al llarg del quart trimestre,amb una variació del -6,5% el desembre.

Els preus de consum registren una variació del 2,8% eldesembre. De la mateixa manera que la resta de païsoseuropeus, els preus de consum tenen un comportamentclarament alcista al segon semestre de 2007. En aquestperíode, s’han convocat diverses vagues per protestardavant de les tensions inflacionistes. Primer va ser elsimbòlic dia de la “pasta seca” el setembre per l’encari-ment dels preus dels aliments; desprès vingué la vagadels transportistes internacionals i la dels transportcol·lectiu, ambdues per demanar compensacions perl’encariment dels carburants.

L’economia nacional manté el to d’alentimentdel trimestre anterior i davalla el creixement delquart trimestre fins el 3,5%

Per al conjunt de 2007, l’activitat econòmica té un notabledinamisme i situa el seu creixement en el 3,8%, unadècima per davall de la taxa del 2006. El punt de creixe-ment màxim va arribar al primer trimestre amb un 4,1% i,de llavors ençà, s’ha caracteritzat per un alentiment suauque s’explica per un to menys expansiu de la demandanacional que s’ha vist compensada en part per unaaportació més positiva del sector exterior.

Les perspectives pel 2008, i d’acord amb l’entorn interna-cional, apunten cap a una taxa de creixement inferior ales de l’any anterior.

Pel que fa al quart trimestre de 2007, el Producte InteriorBrut generat per l’economia registra un creixement inter-anual del 3,5%, front el 4,0% del mateix període de 2006,segons l’estimació de la comptabilitat estatal trimestral. La

desacceleració s’ha donat al llarg de tot el 2007 però deforma més intensiva al quart trimestre per la continuïtat del’encariment dels productes energètics i dels aliments, lestensions al sistema financer internacional, i les dades ne-gatives de l’atur i afiliació.

La demanda nacional modera el seu creixement com aresposta d’un refredament del consum i de la inversió. Peruna banda, la despesa de les llars continua amb l’alenti-ment del trimestre anterior, tot i que empitjora la confiançadels consumidors. Per una altra banda, la inversió residen-cial mostra un minvament més acusat, lligat a la correcciódel sector de la construcció; i la inversió en béns d’equipa-ment avança a bon ritme, encara que es desaccelera.

La demanda externa millora la seva aportació al creixe-ment del PIB. L’apreciació de l’euro suposa una pèrdua decompetitivitat de les exportacions, no obstant això, aques-tes mantenen el dinamisme per la bona evolució de leseconomies emergents. Les importacions presenten un tomenys expansiu per la moderació de la demanda interna.

L’estimació de creixement pel 2007 es del 3,8% ila previsió pel 2008 és del 3,1%


Espanya3

2007 2008

Despesa en consum final 3,8 3,4

Consum final de les llars1 3,2 2,8



Béns d’equipament 11,8 7,6

Altres productes 3,1 2,7





PIB a preus de mercat 3,8 3,1

Ocupació 2 3,0 2,2


PREVISIONS MACROECONÒMIQUES

Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanuals (en %)

AP. Administració Pública1. Inclou les ISFLSL2. Llocs de feina equivalents a temps completFont: Ministeri d’Economia i Hisenda, desembre 2007. Escenari macroeconòmic 2007-2008


Pel costat de l’oferta, el sector de la construcció manté l’a-just iniciat en trimestres anteriors, fet que s’observa a lamoderació en l’evolució del preu mitjà de l’habitatge, ques’incrementa un 4,8%, front el 9,1% del mateix trimestrede 2006; a la desacceleració del consum de ciment; alsindicadors avançats de la construcció, com són els pro-jectes visats i nombre d’hipoteques constituïdes.

Del començament de l’any ençà, l’activitat industrial des-accelera el seu ritme de creixement, damunt del 4% a totsels trimestres. El quart trimestre té un comportament sim-ilar al trimestre anterior però amb una lleu desacceleració.Als serveis de mercat s’observa una menor intensitat alseu creixement, tot i que les activitats lligades al turismees mostren dinàmiques. En aquest context, l’índex de xifrade negocis de serveis mostra una clara tendència a labaixa els darrers mesos de 2007, encara que manté no-tables taxes de creixement (el desembre 4,2%); en canvi,l’índex d’ocupació del sector serveis mostra un perfil mésestable. Pel que fa als serveis turístics, la despesa totaldels turistes estrangers avança també al quart trimestre ila despesa anual arriba a un 3,5% interanual. Respecteals serveis de no mercat, palesen certa desacceleració.

És d’esperar que si l’activitat econòmica es modera,també ho farà el mercat laboral. Així doncs, la creaciód’ocupació perd part de la seva fortalesa. Per sectors deproducció, el menor dinamisme de la creació d’ocupació télloc a la construcció, i de forma més lleugera al sectormanufacturer. Els ocupats del sector serveis, i més con-cretament els serveis de mercat, en línea amb el que s’hacomentat abans sobre l’activitat del sector, mostren unanotable fortalesa. El nombre d’aturats registrats avança elgener un 8,6% respecte el gener de 2007. El nombre d’ac-tius s’incrementa el quart trimestre en un 2,7%, assolintels 22 milions de persones, i situa l’estimació de la taxad’atur en el 10,6%.

El gener, la inflació augmentà fins el 4,3% perl’evolució dels preus energètics i dels aliments.

La taxa de variació interanual de l’IPC del gener se situaen el 4,3%, una dècima per damunt de la registrada el de-sembre. Per grups, destaquen per ser els més infla-cionistes: habitatge , oci i cultura, i aliments i begudes noalcohòliques. I destaquen per ser els grups que majorrepercussió positiva tenen sobre l’índex general: l’habi-tatge (aporta un 0,18 punts al creixement de l’índex ge-neral), aliments i begudes no alcohòliques ( aporta un 0,1punts), i hotels, cafeteries i restaurants (aporta un 0,08punts).

La taxa de variació interanual de la inflació subjacent(sense aliments no elaborats ni productes energètics) esredueix dues dècimes fins arribar al 3,1%. S’augmentaaixí el diferencial amb l’índex general a 1,2 punts per-centuals. Per grups especials, els productes energèticsaugmenten un 13,4% el gener (pels continus encarimentsdel petroli), i els aliments no elaborats un 9,8%, en quèdestacam la llet (28,9%) i el pa (13,0%).

El gener la inflació harmonitzada arriba al 4,4%, unadècima més que el desembre. Això fa que el diferencialdel conjunt nacional amb la Zona Euro s’aproximi als dospunts, i a 2,2 punts amb el Regne Unit.

Les perspectives apunten a un manteniment de les taxesd’inflació dels darrers mesos, i que la seva reducció ven-gui de forma gradual al llarg del 2008, en consonànciaamb possibles correccions dels preus energètics, semprei quan no es produeixin noves pertorbacions.

3. EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanual, Volum encadenat referència 2000 (en %)

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació

a: avanç e: estimació p: previsió

2005 2006 2007

Trimestre I II III IV I II III IV I II III IV

Agrari i pesquer -11,0 -9,0 -4,1 -10,1 -0,1 2,3 -2,4 10,1 6,8 2,8 2,8 2,9

Indústria i energia 1,2 1,0 0,8 3,4 1,7 2,4 3,9 2,4 3,5 3,5 2,0 1,9

Construcció 5,5 5,5 5,7 5,5 5,8 5,3 5,1 3,9 4,5 4,2 3,8 2,8

Serveis 4,2 4,8 4,0 3,4 4,0 4,1 4,2 4,2 4,2 4,2 4,3 4,1

PIB a preus de mercat 3,6 3,7 3,4 3,7 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8 3,5

Les Illes Balears registren un creixement d’un 3,0 % alquart trimestre del 2007, amb la qual cosa es manté el ni-vell assolit al llarg de l’any. Per al conjunt de l’any, l’incre-ment se situa també en un 3,0 %, quatre dècimes persobre del de la Zona Euro.

Per sectors, els serveis es mantenen gràcies al perllonga-ment de les estades, l'increment en els ingressos hote-lers, la major activitat als aeroports i ports i la bonaevolució de totes les activitats —excepte la d’intermedia-ció immobiliària, en què és palesa la moderació de la de-manda. La construcció al quart trimestre començà aalentir-se, després d'una dècada expansiva. Finalment, labranca de la indústria i l'energia manté el perfil suau,

amb un sector energètic dinàmic i una indústria marcadapels canvis estructurals que implica la multilocalització, demanera paral·lela al que s’esdevé a la resta de l’Europaoccidental.

A l'anàlisi per illes, hi destaca la intensificació del creixementde les Pitiüses al llarg del 2007, que assoleixen un ritme noenregistrat des del 2001. Es registra un increment de les es-tades a hotels i apartaments, una major afluència turística iun major dinamisme en el mercat de treball. En canvi, Me-norca manté un perfil moderat, amb una temporada turísticaatònica i el manteniment en les xifres d'arribats. Mallorcaconserva l’activitat dels trimestres anteriors, amb un creixe-ment per sobre d’un 3 % durant tot l'any.


ILLES BALEARSII.

2005 2006 2007 2008 2006 (e) 2007 (a)

(e) (e) (a) (p) I II III IV I II III IV

Zona €€ 1,5 2,8 2,6 2,2 3,1 2,2 2,5 3,1 3,2 2,5 2,7 2,3

Espanya 3,6 3,9 3,8 3,1 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8 3,5

Balears 2,4 2,8 3,0 2,8 2,5 2,7 2,9 3,0 3,0 3,0 3,1 3,0

Agropesquer 2,1 3,5 2,0 3,0

Indústria 1,2 1,7 1,5 1,6 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4 1,5

Construcció 2,5 3,7 3,8 2,7 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8 3,5

Serveis 2,5 2,8 3,1 2,9 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2 3,1

Mallorca 2,6 3,1 3,2 2,8 3,0 3,2 3,3 3,3 3,2 3,2 3,1

Menorca 1,9 1,5 1,4 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,4 1,3 1,3

Pitiüses 1,2 2,1 2,7 1,5 2,0 2,3 2,4 2,3 2,6 2,9 3,1

EVOLUCIÓ I PERSPECTIVES DE L’ECONOMIA BALEAR


Trimestral Anual

a: avanç e: estimació p: previsióFont: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; INE; Comissió Europea


El nombre d’ocupats a l’agricultura i la ramaderia continuaaccelerant-se, impulsada principalment per les activitatsagràries a Mallorca i les Pitiüses. Mentre, el nombre detreballadors de la pesca minva a tot l’Arxipèlag.

Augmenta l’ocupació a l’agricultura i ramaderia,mentre que minva a la pesca

AgriculturaLes fruites i les gelades de finals d’any no afectaren a lescollites de fruites i hortalisses, excepte pel que fa alscítrics. Es registraren notables increments en els preustant de fruites com d’hortalisses, el que permeté que elmercat central de Mallorca registràs un increment delvolum de moviment del 15%.Les pluges del mes d’abril van impedir recol·lectar d’horala patata de Mallorca. Això provocà una minva en les ex-portacions al mercat britànic i una deriva al mercat danès.Pel que fa al mercat intern, segons les dades de Merca-palma, el preu mitjà de la patata durant el 2007 fou de0,54 ?/kg, un 3,7% superior al del 2006. Les vendes a l’exterior de goma de garrofí superaren elsdeu milions d’euros. La goma de garrofí s’utilitza fonamen-talment com a espessidor a la indústria agroalimentària, amés de colorant per a focs d’artifici.Les exportacions de vins i licors s’han incrementat enun 27% respecte al mateix període de l’any anterior. Ale-manya suposa un terç del mercat exterior, duplicant laxifra de vendes de l’any precedent.

El temporal que es produí en els primers dies d’octubreamb ràfegues de vent de més de 100 km/h va tenir con-seqüències desfavorables per als ametlers. Es calcula

que a Santa Maria, Consell i Binissalem es van perdre uns2.000 ametlers. Tot plegat, va dificultar que es poguésacabar la collita i que, a més a més, coincidís amb l’arri-bada de l’ametla americana, la qual cosa n’ha dificultatencara més la comercialització.

La superfície dedicada a l’agricultura ecològica ha as-solit les 19.213 ha, gairebé un 2% més respecte a l’anyanterior. Es generà un valor de comercialització de 4,1 mi-lions d’euros, el que representa un increment de 29% res-pecte al 2006. Per superfície ocupada segons cultiu,destaquen els cereals i els fruits secs amb un àrea del35% i 26% respectivament. A més, el cultiu dels cereals,amb un 29%, i la vinya, amb un 23%, són els que han ex-perimentat un major creixement respecte a l’any anterior.

RamaderiaL’augment del preus dels cereals ha tingut conseqüènciesnegatives sobre l’activitat ramadera. Per això, la produc-ció de carn a les Illes Balears entre el juliol i desembre de2007 ha tingut un augment moderat respecte al mateixperíode de l’any anterior, excepte el sector oví, que mostraun descens del -6,23%. La davallada té el seu origen enla sequera de la tardor de 2006, que provocà una reduc-ció en el número de cubricions. Aquest interval de des-cans en l’esforç reproductor de les ovelles i les plugesesdevingudes en març i abril de 2007 fan preveure un fortaugment en l’oferta a inicis de 2008. Per al conjunt de lesbalears, el sector porcí ha passat per una mala èpocanadalenca ja que, segons dades oficials, pel desembre esva produir un descens de l’11% en la producció de carn deporcella, amb un increment dels costs de producció. Noes va traslladar aquest augment al preu de venda per lapressió de l’oferta de fora de les Illes.

1 Agropesquer

1.MERCAT CENTRAL DE MALLORCA

Gener - desembre TonesVar (%) Preu Mitjà kg Var (%) Moviment,milers d’euros Var (%)

Fruita 67.633 2,6 1,18 15,7 79.807 18,7

Hortalisses 76.227 -2,0 1,18 13,5 89.948 11,2

Total 143.859 0,1 1,18 14,3 169.755 14,6

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

2002 2003 2004 2005(e) 2006(a) 2007(p)

2,1 1,0 5,1 2,1 3,5 2,0

a: avanç e:estimació p:previsió


Taxes de variació interanual del PIB a preus constants (en%)

Font: Mercapalma


Ocupats 8.578 8,4

Agricultura i ramaderia 7.857 9,4

Pesca 721 -1,5

1.OCUPACIÓ A L’AGRICULTURA I LA PESCA

Des. 2007 Variació (%)

Balears

Mallorca

MenorcaAfiliats a la SS 1 795 2,4

Agricultura i ramaderia 691 3,8

Pesca 104 -5,5

Pitiüses

1.EXPORTACIONS DES DE LES BALEARS

Patates 21.081 -19 10.586 -35

Regne Unit 6.424 -45

Dinamarca 2.921 25

Goma de garroví 1.119 -11 10.782 -17

Alemanya 3.219 5

Garrofes 403 -91 356 -84

Ametlles 138 -53 549 -65

Vins i licors 316 6 3.413 27

Alemanya 1.257 98

Principals mercaderies agràries exportades. Gener - novembre 2007

Tones Var. (%) Milers d’€€ Var. (%

Principals mercats exteriors

Producte

Afiliats a la SS 1 847 24,7

Agricultura i ramaderia 726 30,8

Pesca 121 -2,4

Afiliats a la SS 1 6.936 7,4

Agricultura i ramaderia 6.440 8,0

Pesca 496 -0,4

PescaLa producció pesquera declarada a les Illes Balears en el4rt trimestre de 2007 va ser de 665 tones, amb un valor enprimera venda de 4.374.000 Euros. En comparació amb elmateix trimestre de l’any 2006 (721 tones i 4.469.000euros), aquestes dades suposen unes minves del 7,8%en pes i del 2,1% en valor econòmic. En canvi, i a diferèn-cia del quart trimestre de 2006, el preu mitjà del peix s’haincrementat en un 6,1% (de 6,20 Euro/Kg a 6,58 euro/kg).Les diferències entre el 4rt trimestre de 2007 i el de 2006,tant pel que fa a les captures com al valor econòmic en

primera venda i al preu mitjà del peix, es deuen, bàsica-ment, al pes que té la llampuga (Coryphaena hippurus) enla pesca de la tardor. L’any 2006 va ser una any molt bode llampuga mentre que el 2007 és un any xerec i les 30tones més de llampuga del 2006 suposen 30.000 ?.També s’ha de tenir en consideració que l’any 2007 haestat molt dolent del punt de vista de l’estat de la mar (elmes d’octubre, les embarcacions dels ports oberts alsvents del NE van estar 21 dies sense eixir a la mar) i aixòs’ha notat en el volum de captures.


Pes (Kg) Var.(%) Valor (Euros) Var.(%)

Gerret 68.854 19,2% Gamba vermella 1.133.689 -3,1%

Maire 45.668 28,1% Escamarlà 224.763 30,5%

Morralla 38.901 10,8% Moll vermell 217.397 9,5%

Moll vermell 35.922 -1,6% Lluç 186.313 4,1%

Gamba vermella 32.248 10,5% Calamar 184.099 -58,8%

Lluç 28.693 -13,2% Gall de Sant Pere 176.124 46,3%

Pop 28.651 n.d. Llampuga 166.098 -12,5%

Alatxa 26.669 n.d. Caproig 138.717 11,2%

Sorell 25.837 -9,9% Gerret 135.045 -3,9%

Rajada 25.303 n.d. Rap 130.968 n.d.

1.CAPTURES DE PESCA, 2007

1.CARN SACRIFICADA ALS ESCORXADORS

Jun-des. Var.(%)Porc 2.057 2,0

Porcella 902 0,4

Boví 2.169 1,2

Oví 1.140 -6,2



La branca de la indústria i l’energia creixmoderadament

El sector de la indústria i l’energia registra un creixementd’un 1,5 % al quart trimestre del 2007, amb la qual cosacontinua amb les moderades taxes que s’estan enregis-trant des del 2002.

L’ocupació en el sector es mostra estable, amb un de-scens en el nombre de treballadors assalariats i un aug-ment dels treballadors autònoms. Per illes, l’ocupacióbaixa a Mallorca, resta estable a Menorca i augmenta ales Pitiüses.

Energia

La facturació elèctrica augmenta un 5,2 %

La facturació d’energia elèctrica presenta increments a totl’arxipèlag. Les temperatures de la tardor de 2007 hanestat més normals que les del càlid 2006 —especialment,el mes de novembre; això ha estat un dels factors princi-pals en l’increment de l’activitat energètica. L’incrementde l’activitat turística i l’augment poblacional han impulsattambé el consum. El nombre d’usuaris de Gesa-Endesas’ha incrementat en un 2 % anual, i ha assolit els 505.000.

Els treballadors ocupats a l’energia sumen 2.500 per-sones. Els canvis en la classificació oficial de l’empresad’aigües i clavegueram de Palma (EMAYA), no permetenavaluar actualment l’evolució de la tendència de l’ocu-pació en aquest sector.

Continuen les inversions al sector. El gasoducte que en-llaçarà Dénia amb Eivissa i posteriorment amb Mallorcaté un pressupost de 490 milions d’euros. Gesa-Endesa téprevist invertir 1.200 milions d’euros fins al 2011.

Les Illes Balears és la comunitat autònoma amb les llarsamb major eficiència energètica, segons l’índex elaboratper Unión Fenosa. Tot i així, encara hi ha un potenciald’estalvi d’energia que s’estima en un 8,8 %, que repre-senta 383 gigawatts. Això permetria il·luminar totes lesllars de Balears durant un any i evitar l’emissió de 130.000tones de CO2, la mateixa quantitat que absorbirien139.000 arbres.

Per a la distribució elèctrica Gesa-Endesa adquirí a l’Àsiauna vintena de transformadors molt eficients. Segons lacompanyia, enguany es farà la prova pilot amb aqueststransformadors en el marc del programa “Effitrafo”, per laqual cosa les Illes Balears són la primera regió europea aimplantar aquesta tecnologia, la més avançada del mónen matèria d’eficiència energètica, ja que aquests trans-formadors consumeixen un 80 % menys que els conven-cionals, dels quals n’hi han devers 10.500 a les Illes. Es-tan dissenyats per convertir la tensió de 15.000 a 380-220 volts, que és la que s’utilitza a les llars i a les in-dústries. L’objectiu és posar-los a zones urbanes, semi-urbanes, rurals, turístiques i industrials, per observar-neel funcionament a diferents entorns. Aquests transfor-madors es diferencien dels convencionals pel seu nuclid’acer amorf. Encara que el cost de cada unitat és 1,4vegades el d’un transformador corrent (dels que se n’in-stal·len devers 500 unitats a l’any a les Illes), generen unestalvi d’electricitat superior a un 80 % i, per tant, re-dueixen notablement les emissions de CO2.

Indústria

La indústria millora a Menorca i a les Pitiüses, ies manté a Mallorca.

La facturació elèctrica a la indústria continua mostrant unacicle-tendència lleugerament a l’alça. Per illes, Menorca iles Pitiüses presenten una evolució a l’alça, mentre que aMallorca la facturació elèctrica a la indústria s’estanca.

2.CREIXEMENT DEL VAB DE LA INDÚSTRIA I ENERGIA

Taxes de variació interanual a preus constants (en %)

Anual Trimestral


2004 2005 2006 2007 2008 2004 2005 (e) 2006 (e) 2007 (a)

(e) (e) (p) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV

0,7 1,2 1,7 1,5 1,6 1,0 0,9 0,6 0,4 0,7 0,9 1,3 1,7 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4 1,5


Facturació energia elèctrica total (MWh) gen 469.191 5,2

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) gen 23.640 1,2

Índex de producció industrial des 104,1 5,8

Ocupats totals a indústria i energia des 30.304 -0,9

Assalariats des 24.369 -1,5

Autònoms des 5.935 1,5

Ocupats segons activitats

Energia elèctrica, gas i aigua 4T07 2.525 n.d.

Agroalimentari 4T07 5.130 0,4

Tèxtil, cuir i calçat 4T07 2.873 -6,4

Metal·lúrgia 4T07 3.690 -0,6

Minerals no metal.lics 4T07 3.173 -1,8

Fusta i suro 4T07 2.235 8,8

Paper i edició 4T07 2.815 3,4

Material de transport 4T07 2.628 11,7

2. INDICADORS DE LA INDÚSTRIA I L’ENERGIABalears Darrera dada Cicle-tendència Tt

t-k (%)

MallorcaFacturació energia elèctrica total (MWh) gen 361.822 11,5


Ocupats segons activitats 4T07 23.755 -2,0

Energia elèctrica, gas i aigua 4T07 2.203 n.d.

Agroalimentari 4T07 3.895 0,8

Tèxtil, cuir i calçat 4T07 1.633 -8,3

Metal·lúrgia 4T07 2.949 -2,9

Minerals no metàl·lics 4T07 2.722 -2,7

Fusta i suro 4T07 1.570 6,8

Paper i edició 4T07 2.285 2,6

Material de transport 4T07 2.067 12,4Menorca

Facturació energia elèctrica total (MWh) gen 41.223 11,6


Ocupats segons activitats 4T07 4.587 1,3

Energia elèctrica, gas i aigua 4T07 258 9,4

Agroalimentari 4T07 801 -1,6

Tèxtil, cuir i calçat 4T07 1.091 0,0

Metal·lúrgia 4T07 417 17,3

Minerals no metàl·lics 4T07 231 -1,4

Material de transport 4T07 324 3,5

Fusta i suro 4T07 491 45,0

Paper i edició 4T07 299 0,2

(*): Variació interanual.

Font: TTSS, Gesa-Endesa, DG d’Economia, INE, MCYT

PitiüsesFacturació energia elèctrica total (MWh) gen 66.146 6,1


Ocupats segons activitats 4T07 2.023 5,7

Agroalimentari 4T07 434 -5,3

Paper i edició 4T07 231 3,8

Metal·lúrgia 4T07 324 -0,9

Minerals no metàl·lics 4T07 220 2,4

Material de transport 4T07 237 38,4


S’observa el manteniment en el nombre de treballadorsocupats a la indústria agroalimentària, recolzada en unamajor demanda tant per la bona temporada turística comper l’increment demogràfic.

La indústria de tèxtil, cuiro i calçat minva a Mallorca i esmanté a Menorca. Les empreses de calçat balear es multi-localitzen, i deriven a tercers països el procés productiu in-tensiu en mà d’obra i reserven per a les Balears el dis-seny, el màrqueting i altres tasques de major valor afegit.

L’activitat industrial més dependent de la construcció, lade minerals no metàl·lics, que recull l’activitat tant de pe-dreres com de materials per a la construcció, marca

lleugers descensos a tot l’arxipèlag, en línia amb la mo-deració de la demanda. Es veuen afectades singular-ment les teuleres, davant una producció peninsular méscompetitiva que ha provocat el tancament de 22 forns el2007.

Per al conjunt de les Illes Balears, totes les activitats industrials registren un comportamentestable o a l’alça dels treballadors ocupats tretde les de tèxtil, cuiro i calçat.

Exportacions

El calçat és el capítol aranzelari que més ven a l’exterior. Degener a novembre de 2007 acumula, per al conjunt de lesilles, unes exportacions per valor de 116 milions d’euros,amb una reducció d’un 10 % respecte del 2006. Part de lareducció es degué a la fortalesa de l’euro enfront del dòlar,que féu reduir les vendes als Estats Units en un 30 %.

Minven les exportacions de calçat i bijuteria,i augmenten les d’aixetes i mobles.

D’entre la resta de capítols relacionats amb el cuiro, endestaca el notable increment de les exportacions de pell icuiro a la Xina, per un valor de quasi 10 milions d’euros.

Augmenten també les vendes de roba i complements iminven les de pell preparada.

En el subsector de bijuteria i joieria descendeixen consi-derablement les exportacions a França i als Estats Units.La competència del sud-est asiàtic i la fortalesa de l’euron’afecten els mercats exteriors. Augmenten, en canvi, lesvendes exteriors de campanes i campanetes.

Les exportacions d’aixetes augmenten un 37 % respecteel mateix període de l’any anterior. Cal destacar l’incre-ment de les vendes a Hongria i Àustria, i la minva de lesvendes a Alemanya.

Les exportacions de mobles, centrades en l’equipamentd’establiments hotelers al Carib, s’han incrementat, espe-cialment a Mèxic.

G FM

çA

bM

g J Jl Ag S O N DG F

Mç

Ab

Mg J Jl Ag S O N D G F

Mç

Ab


Mç

Ab


Mç

Ab


Mç

Ab


Mç

Ab

Mg J Jl Ag S O N D G

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

4,6%

4,7%

4,8%

4,9%

5,0%

5,1%

5,2%

5,3%

5,4%

5,5%

5,6%

5,7%

2. FACTURACIÓ ENERGIA ELÈCTRICA TOTAL. ILLES BALEARS (Variació de la Tendència)


Pell i cuiro 9.805,7 324,7

Xina 9.277,5 241.781,5

Pell preparada 1.840,4 -10,0

Hong Kong 295,8 215.299,4

Portugal 345,1 -18,0

Roba i complements 3.150,3 40,6

Mèxic 977,1 81,7

Països Baixos 346,9 27,1

Cuba 434,2 344,9

França 257,6 315,2

Calçat 115.676,1 -9,8

Alemanya 17.152,1 20,3

França 16.374,1 13,4

Itàlia 16.370,7 -8,8

Regne Unit 11.105,9 -1,1

Joieria i bijuteria 10.020,3 -37,2

Estats Units 1.650,6 -22,8

França 1.486,3 -76,3

Campanes i campanetes 4.222,1 7,9


Aixetes 18.110,6 37,0

Hongria 3.156,6 33,8

Àustria 1.693,3 19,5

França 1.543,0 -6,1

Alemanya 1.415,6 -12,9

Mobles 15.945,9 16,5

Mèxic 9.294,0 81,8

Aruba 2.643,2 -

República Dominicana 1.792,1 -61,3

Font: Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España.

2. EXPORTACIONS DES DE LES BALEARS. PRINCIPALS BÉNS INDUSTRIALS EXPORTATSDe gener a novembre de 2007

ProductePrincipals mercats exteriors Milers dÕ€€ Var. (%)


3 Construcció3. CREIXEMENT DEL VAB DE LA CONSTRUCCIÓ


Anual Trimestral


2004 2005 2006 2007 2008 2004 2005 (e) 2006 (e) 2007 (a)

(e) (e) (p) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV

1,4 2,5 3,7 3,8 2,7 1,3 1,1 1,4 1,9 2,2 2,4 2,6 2,9 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8 3,5

Balears Darrera dada Cicle Tendència Tt t-k

(%)

Assalariats ds 48.309 0,5

Autònoms ds 17.697 11,9

Vendes aparents ciment (tones) jn 76.020 -10,5

Preu habitatge (€/m2) 4T 2.421 6,7

Mallorca

Assalariats 4T 38.518 0,0

Autònoms 4T 14.041 11,6


Palma 2S 2.478 5,2

Manacor 2S 1.646 2,5

Inca 2S 1.852 7,8

Menorca

Assalariats 4T 4.342 -1,1

Autònoms 4T 1.573 4,9


Maó 2S 2.144 6,7

Ciutadella 2S 2.132 6,4

Pitiüses

Assalariats 4T 5.449 3,2

Autònoms 4T 2.083 17,7


Eivissa – vila 2S 2.331 7,4

Sant Antoni de Portmany 2S 2.121 7,3

3. INDICADORS DE LA CONSTRUCCIÓ

Font: MTSS, Oficemen, Ministeri de Foment, Ministeri de l’Habi-tatge, i Sociedad de Tasación.

En el segon semestre del 2007 es contreu el ritme a quècreixia el sector de la construcció en els anys anteriors.El creixement avançat per al darrer trimestre del 2007queda en un 3,5 %, i segueix així el camí de reduccióque ja presentava al trimestre anterior. Així i tot, l’avançde creixement per al conjunt del 2007 (3,8 %) continuaessent superior a l’estimació del període anterior.

La desacceleració del creixement en els preus de l’habi-tatge iniciada a mitjan 2005 ha continuat el 2007. Elpreus de l’habitatge lliure s’han incrementat a les IllesBalears en el darrer trimestre del 2007 un 2,1%, i handeixat la taxa anual en un 6,9% —quasi dos punts mésque a la resta de l’Estat. Aquests creixements són sem-blants als increments que es produïren el 2002. L’alenti-ment s’explica tant pel costat de la demanda com pel del’oferta. Per una banda, el sistema creditici presenta

manca de liquidesa, i els tipus d’interès han abandonatels mínims en què es trobaven ara fa dos anys, la qualcosa ha encarit i ha dificultat la demanda d’habitatge.Per l’altra, el preu mitjà del metre quadrat en sòl urbà ésun dels indicadors avançats del preu de l’habitatge. A lesIlles Balears, el preu del sòl baixà, al segon trimestre, un6,4% respecte el mateix període de l’any anterior. Detotes maneres, el reglament que regularà la nova Lleidel sòl, que entrà en vigor el passat mes de juliol, éspendent d’elaboració, i podria afectar la seva evoluciófutura. La llei regula la classificació del sòl, la instru-mentació de l’ordenació del territori i els plans d’urban-ització sistemàtica.

Els preus de l’habitatge pugen per sobre de lainflació.


Balears Darrera dada Cicle Tendència Tt t-k (%)


Pressuposts (milers d’€ constants) ds 107.594 -28,0

Nombre de projectes ds 839 -10,5

Nombre d’habitatges ds 810 -28,0


(milers d’€ constants) nv 35.812 -14,9

Mallorca




Menorca




Pitiüses

Pressuposts (milers d’€ constants) ds 22.045 4,0



3. INDICADORS AVANÇATS DE LA CONSTRUCCIÓ

Dades amb € constants base Gener 2005Font:COAIB, Ministeri d’Habitatge i Ministeri de Foment

L’efecte acumulat dels increments del preu de l’habitatgeen els darrers tres anys suposa un augment de mésd’un 30% en el preu del metre quadrat. El ritme de crei-xement dels preus de compra s’ha mantingut per sobrede la inflació, però no la despesa per lloguer residencial(3,4% el 2007).

El valor total de les transaccions immobiliàries d’habitat-ges lliures durant el segon trimestre del 2007 és de mésde 1.300 milions d’euros i suposa un increment d’un2,9% respecte del valor corresponent al 2006. Aquestcreixement queda molt enrere dels augments ques’havien esdevingut els darrers 3 anys, sempre supe-riors a un 15% i fins a un màxim d’un 56%. L’import mitjàper hipoteca constituïda a les Balears el mes de novem-bre és gairebé de 183.000 €, i significa un incrementd’un 7,6 %. En realitat, ha pujat tant el capital constituït(9,6%) com el nombre d’hipoteques (1,8%).

El nombre total de treballadors assalariats en el sectorde la construcció el mes de desembre es manté per atotes les illes. Sols les Pitiüses registren un lleuger aug-ment en la tendència-cicle d’un 3,2%. En canvi, els

número de treballadors afiliats en el règim d’autònomscontinua amb la tendència creixent i presenta el majorincrement dels darrers anys.

Les expectatives a mitjà termini confirmen el menor dinamisme del sector.

El darrer mes del 2007 presenta uns indicadorsavançats que confirmen el retraïment de la construcció.Les vendes de ciment gris i blanc mantenen una daval-lada de més de deu punts percentuals. Els projectesvisats presenten una davallada significativa tant en mag-nitud dels pressuposts com en nombre de visats. L’e-fecte és més acusat per a Mallorca i, en canvi, més suaua les Pitiüses. Malgrat que el nombre d’empreses delsector de la construcció que ha presentat concurs decreditors el 2007 és inferior al registrat el 2006, la daval-lada en la intensitat de l’activitat fa preveure una sortidad’empreses del sector. Els projectes de licitació públicael novembre de 2007 van presentar una baixada subja-cent de quasi 15 punts respecte del mateix període del’any anterior.


4 Serveis

4. EVOLUCIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS

Taxes de variació interanual del VAB a preus constants (en %)

Anual Trimestral


2004 2005 2006 2007 2008 2004 2005 2006 2007

(e) (e) (a) (p) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV

1,7 2,5 2,8 3,1 2,9 1,1 1,5 1,8 2,2 2,3 2,5 2,6 2,5 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2 3,1

Els serveis presenten una previsió de creixement per alquart trimestre d’un 3,1%, dues dècimes superior a la de2006. Les bones xifres que s’obtingueren en el tancamentde la temporada turística han millorat el conjunt de l’any ihan impulsat l’augment en el creixement entre els difer-ents trimestres.

El número d’afiliats a la Seguretat Social manté la tendèn-cia creixent el desembre, i presenta resultats similars alsregistrats durant tot el segon semestre de 2007. Aquestcomportament es reprodueix per al cas concret dels tre-balladors autònoms, que augmentaren un 2,7%. Tot plegates tradueix en augments superiors a un 3% en els afiliatsdel quart trimestre per a les illes de Mallorca i les Pitiüses,

i d’un 1,4% per a Menorca. El total d’hores treballades enel sector de serveis acompanya la recuperació en la rectafinal de l’any i arriba a taxes mensuals de creixement in-teranual superiors a un 10% en els darrers tres mesos.

S’han recuperat els nivells de negoci perduts durant l’any

Seguint l’índex de xifra de negoci, es confirma que hi hahagut una desacceleració que començà el març del 2007,però entre els mesos de novembre i desembre s’han re-cuperat els nivell d’activitat que hi havia a principi d’any(6,7% al novembre).


4. INDICADORS DELS SERVEIS


Afiliats Seguretat Social ds 245.484 3,1

Mallorca 4T 257.605 3,5

Menorca 4T 19.134 2,4

Pitiüses 4T 27.695 3,3

Matriculació d’automòbils

de turisme per a lloguer (inclou tot terrenys) ge 10.303 -2,1

Fonts: TS , Anfac

4.1.Comerç

La dinàmica comercial ha presentat una gradual inflexió ala baixa a mesura que ha anat avançant l’any, que ha de-sembocat, el mes de desembre, en una estabilització dela seva activitat. Així ho palesen els principals indicadorsque marquen el pols de la subbranca.

Les vendes a la menuda es moderen durant els darrers mesos de l’any

En primer lloc, l’índex de vendes al detall augmenta en

tendència un 1,2% el desembre, la taxa de creixementmés moderada de l’any. L’evolució de la campanya deNadal, que representa gran part del negoci comercial mi-norista de tot l’exercici, ha determinat aquest resultat.

La confluència de diversos factors han contribuït a con-tenir la despesa. Així, l’augment del nombre d’aturats s’hacombinat amb l’acceleració de la inflació, el que ha donatlloc a un menor impuls a la capacitat de compra dels indi-vidus i, a la vegada, ha deteriorat la confiança dels con-sumidors. Altres factors, com l’enduriment de lescondicions del crèdit de consum o la major càrrega fi-nancera de les famílies, a causa d’uns tipus d’interès mésalts, també han influït a retenir les decisions de comprade les famílies.

0

2

4

6

8

10

12

14

2006M10 2006M11 2006M12 2007M01 2007M02 2007M03 2007M04 2007M05 2007M06 2007M07 2007M08 2007M09 2007M10 2007M11

varia

ció

anua

l (%

)

Any i mes

4. INDEX XIFRE DE NEGOCI-SERVEIS

L’estancament de les vendes comercials durant els da-rrers mesos de l’any ha estat més acusat als comerçostradicionals i de menors dimensions que no pas a lesgrans superfícies, segons la Confederació Espanyola deComerç (CEC). En aquest sentit, el petit comerç presentaun marge de maniobra més reduït, en comparació a lesgrans superfícies, les quals es poden adaptar millor a lesdemandes dels consumidors en un context inflacionista ide desacceleració econòmica.

La desacceleració de les vendes minoristes afectaespecialment als productes alimentaris i de majorqualitat

Així, les grans superfícies tenen la possibilitat d’oferir unspreus més competitus, atenent a les majors dimensions delnegoci i al poder de mercat que exerceixen, en molts casos,sobre els seus proveïdors. D’aquesta manera, la desacce-leració de les vendes en el comerç minorista durant els da-rrers mesos de l’any 2007 es palesa especialment alsproductes alimentaris, que esdevenen una de les partidesmés inflacionistes, i als productes de major qualitat, que im-plica una major despesa per part del consumidor.

L’ocupació a la subbranca comercial manté unatrajectòria plana, en línia amb l’atonia de l’activitat

Per una altra banda, la mà d’obra a la subbranca comer-cial dibuixa un perfil pla, en consonància amb l’alentimentde les vendes facturades. Així, l’índex d’ocupació del co-merç al detall experimenta un ascens en termes tenden-cials de l’1,6% el desembre i, en el mateix sentit, elnombre d’afiliats a la Seguretat Social a l’activitat del com-erç i reparació ascendeixen un 1,4% els darrers tres


4.2. Turisme. Hoteleria

El nombre de pernoctacions a les Illes sobrepassaels 62 milions

El nombre de pernoctacions en establiments turístics el2007 sobrepassà els 62,4 milions, xifra que està lleugera-ment per sota de la registrada l’any 2006. En l’anàlisi pertipus d’establiment, un 82% de les pernoctacions esdugueren a terme en establiments hotelers; un 18%, enapartaments, i la resta, en establiments de turisme rural. Percomparació a l’any anterior, els vespres en apartamentsturístics són els únics que presenten una variació positiva,

Darrera dada Cicle-tendència

Índex de vendes al detall termes constants. ds 99,0 1,2

Índex d’ocupació comerç al detall ds 99,9 1,6

Matriculació de vehicles de càrrega per a distribució nv 166 -5,0

Mallorca nv 124 -2,4

Menorca nv 18 -3,8

Pitiüsesnv 24 -7,3

Afiliats a la SS activitat comerç i reparació 4T 79.191 1,4

Mallorca 4T 64.522 1,1

Menorca 4T 6.612 1,5

Pitiüses4T 8.057 5,6

Font: INE, TGSS, DGT

4.INDICADORS DEL COMERÇ

mesos de l’any 2007. Per illes, l’evolució més dinàmica espalesa a les Pitiüses, on els afiliats a la subbranca aug-menta en tendència un 5,6%, mentre que a Mallorca i aMenorca creixen entorn de l’1,0%.

La matriculació de vehicles per a distribució comercial descendeixen el novembre

Finalment, la matriculació de vehicles de càrrega per a ladistribució comercial copsa un descens del 5,0% el no-vembre, que es manifesta més pronunciadament a lesPitiüses. Per contra, a Mallorca i a Menorca la disminu-ció de nous vehicles per a la distribució esdevé més mo-derada i es xifra en tendència en el 2,4% i el 3,8%,respectivament. Tot apunta que en el mes de desembre lamatriculació d’aquest tipus de vehicles s’ha accelerat, perevitar la major imposició arran de l’entrada en vigor en elmes de gener de la reforma de l’impost de matriculació.En la mateixa línia, es preveu una pujada en la matricu-lació de vehicles comercials d’ús particular ja que amb lareforma no estan exempts d’aquest impost.


4. ESTABLIMENTS TURÍSTICS BALEARS

mentre que els efectuats en establiments hotelers i ruralses redueixen lleugerament.El nombre de viatgers és de 9,4 milions, cosa que repre-senta una disminució del 3%. La minva s’ha registrat en totsels tipus d’establiments.

L’estada mitjana s’ha perllongat, cosa que romp la tendèn-cia que s’ha anat registrant des del 1985. En els hotels, l’es-tada mitjana se situa al voltant dels 6,2 dies des de 2005.L’estada mitjana en els apartaments augmenta quasi un dia.

En el gràfic de l’evolució històrica en els establiments hote-lers, s’observa com aquest perllongament de l’estada haprovocat una caiguda de les pernoctacions més suau que ladels viatgers.

De cara a l’inici de temporada de 2008, és previsible que laSetmana Santa registri poca activitat, com és habitual quanse celebra al mes de març i els turistes no poden gaudir detemperatures càlides. Un altre factor per tenir en compte ésl’evolució econòmica dels països emissors, que sembla queel 2008 comencen un període de correccions; en aquestcontext, l’actual depreciació de la lliura davant de l’europrovoca un encariment de l’oferta turística i, per tant, podriatenir repercussions sobre el mercat britànic. Per altra banda,els operadors turístics alemanys semblen tranquils; encaraque les dades no es confirmaran fins al mes de març ambla fira de turisme alemanya (ITB), tot apunta cap a bonesexpectatives. Respecte als turistes espanyols, s’espera coma mínim un manteniment de les xifres de 2007.

Un fet que s’ha de destacar, de caire estructural, és el canvidels hàbits de compra dels turistes, amb un increment deles vendes de vacances per internet. Segons els operadorsturístics, arriben a ser del 65% al Regne Unit, afavoreixen lareducció de l’estada mitjana i van en detriment dels tradi-cionals paquets turístics.

Quant al marc institucional, s’inicia gradualment el traspàsde les competències relacionades amb la promoció turísticaque corresponien al Govern balear i que passen als con-sells insulars.

Els apartaments de les Pitiüses marquen la milloramés accentuada. Mallorca es manté i Menorca continua a la baixa.

A Mallorca, el nombre de pernoctacions el 2007 en establi-ments hotelers i apartaments turístics s’aproxima als 47 mi-lions, cosa que implica una lleugera reducció respecte al2006. El minvament es produeix en els establiments hotel-ers, que tenen un gran pes a l’illa, ja que les pernoctacionsen apartaments augmenten. De manera contrària, el nom-bre de viatgers decau més acusadament en els aparta-ments, bàsicament pels de nacionalitat espanyola, que enels establiments hotelers. Quant a l’estada mitjana, aug-menta en els apartaments alhora que en els establimentshotelers es manté pràcticament estable.

Un dels projectes en matèria turística que tindrà repercus-sió a l’illa és el de la reforma de la Platja de Palma. El pro-jecte es troba en la fase inicial i, de moment, únicaments’han fet públiques les directrius del projecte guanyador delconcurs, que es fonamenta en la creació de noves àreesd’oci, la millora de les connexions amb la ciutat de Palma il’aeroport i la protecció de l’aiguamoll de ses Fontanelles.A Menorca es manté la caiguda en el nombre de viatgersque es comentà en el butlletí anterior. Malgrat l’allargamentde l’estada mitjana, el nombre total de vespres cau un5,5%, contracció que es registra tant en hotels com enapartaments.

Desembre 07 Var. (%) Acumulat 2007 Var. (%)

Pernoctacions 576.444 -17,4% 62.403.078 -1,4%

Establiment hoteler 520.507 -18,8% 50.989.081 -2,1%

Apartament turístic 34.082 -6,7% 10.954.436 2,0%

Rural 21.855 7,3% 459.561 -1,2%

Viatgers allotjats 112.582 -14,1% 9.442.086 -3,2%

Establiment hoteler 106.863 -13,5% 8.151.464 -2,5%

Apartament turístic 4.030 -26,5% 1.200.845 -7,8%

Rural 1.389 -18,8% 89.777 -1,1%

Estada mitjana(dies) 5,1 -4,7% 6,6 1,9%

Establiment hoteler 4,9 -6,1% 6,3 0,5%

Apartament turístic 8,5 26,9% 9,1 10,6%

Rural 12,9 32,2% 5,1 1,0%

Font: INE


Hotels i Apartaments Mallorca

Acumulat gen-des 07 Var. (%) (%) sobre total

Pernoctacions 46.958.239 -1,7 100

Hotels 40.022.521 -2,2 85,2

Apartaments 6.935.718 1,6 14,8

Viatgers allotjats 7.069.550 -3,3 100

Hotels 6.324.553 -2,5 89,5

Apartaments 744.997 -9,6 10,5

Estada mitjana (dies) 6,6 1,5

Hotels 6,3 0,0

Apartaments 9,3 12,0

Hotels i Apartaments Menorca


Pernoctacions 5.214.510 -5,5 100

Hotels 3.407.920 -4,1 65,4

Apartaments* 1.806.590 -7,9 34,6

Viatgers allotjats 733.231 -11,1 100

Hotels 531.750 -10,1 72,5

Apartaments* 201.481 -13,7 27,5


Hotels 6,4 8,5

Apartaments* 9,0 8,4

Nota: *. Dades de maig a octubre

Hotels i Apartaments Pitiüses


Pernoctacions 9.757.343 2,7 100

Hotels 7.558.683 0,0 77,5

Apartaments* 2.198.660 13,5 22,5

Viatgers allotjats 1.545.756 1,7 100

Hotels 1.295.169 1,2 83,8

Apartaments* 250.587 4,3 16,2


Hotels 5,8 -3,3

Apartaments* 8,8 8,6

Nota: *. Dades de febrer a desembreFont: INE

4. HOTELS I APARTAMENTS MALLORCA

A les illes Pitiüses, a diferència del que succeeix a Mallorcai a Menorca, augmenta el nombre de viatgers allotjats enestabliments hotelers i apartaments, gràcies principalmenta l’increment del turisme nacional. L’estada mitjana aug-menta només en apartaments. En conseqüència, les per-noctacions en establiments hotelers realitzades el 2007no varien gaire respecte de les de 2006, i les realitzadesen els apartaments presenten un important augment(13,5%).

Pel que fa a l’oferta de turisme rural i agroturisme a lesPitiüses, destaca l’augment d’oferta que hi ha hagut elsdarrers anys. Actualment es compta amb 17 establiments,amb 286 llits, i per a enguany s’estan tramitant tretzenoves sol·licituds per a Eivissa i dues per a Formentera.

· Preus i ingressos hotelers

Al llarg de 2007, l’evolució dels ingressos hotelers esmostra clarament en augment. Els preus hotelers hanmantingut un comportament a l’alça, tot i que el nombre depernoctacions sigui lleugerament inferior al de 2006.Aquest fet esdevé encara més intensiu als mesos d’estiu,que incrementen els ingressos un 8,6%.

Les dades presentades a la darrera Fira Internacional deTurisme a Madrid reflecteixen unes perspectives posi-tives per a la temporada turística de 2008, que s’esperaque, com a mínim, iguali les xifres de 2007. Així, segonsles declaracions del president de la Federació Hoteleraa Mallorca, els hotelers no tenen la necessitat de daval-lar preus i, de fet, els preus acordats per a enguany s’in-crementen entre un tres i un quatre per cent. No obstant


això, els rendiments hotelers poden quedar perjudicatsper un possible augment dels costs de producció.

Pel que fa als preus de l’oferta complementària, concre-tament restaurants, cafès i bars, s’observa que tenen undiferencial important respecte als preus de consum delsnostres principals mercats turístics emissors, la Zonaeuro i el Regne Unit. En el gràfic queda constànciad’aquesta diferència, que se situa a 2,8 punts respectede la zona euro, i a 2,4 de l’índex de preus britànic.

·Comparació amb destinacions competidores

Les Illes Balears continuen sent una de les destina-cions internacionals de sol i platja més freqüentadesd’Europa. Les Illes Balears es mantenen com una deles principals destinacions europees per al turisme d’o-ci. Considerant només el flux internacional, els quasi10 milions de visitants a l’arxipèlag el situen al nivell dePortugal i només un 15% per sota de Turquia —en totsdos casos, destinacions amb una extensió i unapoblació molt més grans.

La majoria de destinacions observades, incloent lesPitiüses, mostren una evolució positiva el 2007. NomésMenorca registra un descens significatiu en les visitesd’estrangers. Mallorca, Canàries i Xipre es mantenen.

El conjunt de les destinacions espanyoles de turisme decosta presenten un creixement molt per sota de la resta,tant per comparació a zones emergents com Croàcia iTurquia, com a àrees madures com Malta i Portugal.

5098952057

48896

473084804146803

5283152821

580207709

7315

7630

6910

7321

7519

7879

8360

8151

6,36,2

6,2

6,3

6,66,8

6,97,2

7,5

75

80

85

90

95

100

105

110

115

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


4.PERNOCTACIONS, VIATGERS I ESTADA MITJANA HOTELS. GEN-DES


De gener a … Total (milers) Var. (%)

Illes Balears des. 9.830 0,8

Mallorca des. 7.773 0,5

Menorca des. 682 -6,4

Pitiüsesdes. 1.375 4,5

Canàries des. 9.460 Can -1,6

Andalusia des. 8.614 And 3,3

Comunitat Valenciana des. 5.599 Val 2,7

Portugal set. 9.895 P 10,1

Malta 1 des. 1.244 M 10,6

Xipre des. 2.416 CY 0,6

Croàcia nov. 2.715 HR 6,0

Turquia 2 des. 11.412 TR 12,3

1. Per a Malta, turistes partits. 2. Per a Turquia, turistes d’Europa-OCDE.

4. TURISTES ESTRANGERS, COMPARACIÓ AMB ALTRES DESTINACIONS

2,7%

1,0%

3,5%

3,9%

5,6%

5,1%

2,1%

3,0%

3,8%

5,9% 5,7%

8,6%

7,0%

3,1%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

9,0%

ab mg jn jl ag st oc

Índex de preus Índex d'ingressos

4. VARIACIÓ INTERANUAL DELS PREUS I INGRESSOS HOTELERS


2,0%

4,8%

3,1%

1,9%2,2% 2,4%

4,6%

2,8%

4,1%

5,4%

IHCPZona Euro IPC Desembre Balears Restaurants, bars i cafès

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

2003 2004 2005 2006 2007

4.3. Turisme. Transport i comunicacions

Ocupació

L’ocupació a l’activitat de transport i comunicacionstancà el 2007 amb un creixement subjacent a lesBalears del 4,2%, amb una suavització al llarg de l’any.Mallorca i les Pitiüses mostraren evolució positiva,mentre que l’ocupació minvà a Menorca.

Transport aeri de passatge i agències de viatge

Els aeròdroms de les Balears reberen el 2007 15,4 mi-lions de passatgers, el que significa un increment ten-dencial del 4,2%. El tres principals mercats en el trans-port de passatgers – Espanya, Alemanya i el Regne Unit– mantingueren tendències favorables. En el gràfic de latendència de les arribades segons l’origen del vol s’ob-serva una suau desacceleració en el trànsit domèstic,una recuperació en el mercat alemany del començamentde 2007 ençà, i una millora més accelerada en el mercatbritànic que començà a inicis de 2006 i que ara semblaestabilitzar-se amb taxes tendencials al voltant del 6%.

El 2007 s’inicià un procés de concentració tantd’operadors turístics com d’aerolínies

Diverses aerolínies i agències de viatge es concentrenel 2007. Gran part de les empreses involucrades mante-nen a Palma la seu operativa per a la península iCanàries. En primer lloc, els operadors Thomas Cook,propietat del conglomerat alemany KarstadtQuelle, i My-Travel es fusionaren per crear la segona major agènciade viatges del món, amb forta presència al Regne Unit,Alemanya, Irlanda, Escandinàvia, Benelux, França iCanadà. Després, l’operador alemany TUI anuncià laseva fusió amb el britànic First Choice per conformar unnou líder mundial, TUI Travel, i que compta com ac-cionistes a Riu, el grup eivissenc Matutes i la Caja deAhorros del Mediterráneo, CAM, entre d’altres. Entretots dos nous grans operadors controlaran aproximada-ment un terç de les vendes de paquets turístics de lesBalears. Després de la fusió, TUI ha traslladat a Palmala central mundial d’Online Destination Services, ma-jorista en internet de serveis turístics.

4. IPC BALEARS RESTAURANTS, CAFÈS I BARS BALEARS. IHPC ZONA EURO (DESEMBRE)


4. OCUPATS A L’ACTIVITAT DE TRANSPORT I COMUNICACIONS

Balears 28.495 4,2

Mallorca 24.782 4,6

Menorca 1.341 -3,6

Pitiüses 2.372 2,9

a 31 des. 2007 Cicle-tendènciaTt-k (%)

Total acumulat

Gener-desembre Cicle Tendència Tt t-k (%)

Balears

Total 15.355.482 4,2

Espanya 5.041.653 E 3,6

Alemanya 4.217.717 D 4,7

Regne Unit 3.551.183 UK 5,6

Itàlia 462.051 I -4,8

Suïssa 309.087 CH 2,3

França 227.775 F 1,3

Holanda 194.382 NL 0,5

Mallorca

Total 11.592.121 5,2

Alemanya 3.848.954 D 5,4

Espanya 3.303.703 E 3,9

Regne Unit 2.417.060 UK 6,3

Suïssa 281.466 CH 3,7

Holanda 160.488 NL 0,4

Itàlia 147.540 I 1,0

Menorca

Total 1.386.829 -0,2

Espanya 700.080 E 1,3

Regne Unit 487.770 UK -3,0

Alemanya 74.021 D -16,7

Itàlia 62.986 I 33,6

Pitiüses

Total 2.376.532 2,8

Espanya 1.037.870 E 1,6

Regne Unit 646.353 UK -0,1

Alemanya 294.783 D 12,4

Itàlia 251.125 I 11,8

França 38.214 F 19,9

4. TRANSPORT AERI DE PASSATGE. ARRIBAT SEGONS ORIGEN DEL VOL.


Quant a les companyies aèries, AirBerlin passà a con-trolar tres dels seus principals competidors al mercatalemany - primer adquirí dba i LTU, i desprès arribà a unacord per compartir codi amb Condor, propietat deThomas Cook. AirBerlin té un dels principals hubs al’aeroport de Palma, on gestiona un quart del passatge.Per la seva banda, el grup SAS ha anunciat la venda deSpanair, una de les tres principals companyies aèriesespanyoles i matriu de AeBal Aerolíneas de Baleares,per a mitjans del 2008. Una aliança entre Iberia i Gestairha mostrat el seu interès, tot i que hauria de menesterautorització per part del Tribunal de la Competència.

Les concentracions són conseqüència de canvis pro-funds en el mercat, com són la creixent implantació deles aerolínies de baix preu, la pèrdua de quota de mer-cat dels paquets turístics a favor del viatger per lliure, i lapreponderància creixent d’Internet com a canal devendes.

L’altra gran companyia aèria amb seu a Balears, Air Eu-ropa, incrementà la facturació un 16% el 2007. L’hangarde manteniment a l’aeroport de Mallorca s’ampliarà de5.000 a 7.000 metres quadrats de superfície, obres ques’iniciaran la tardor d’enguany. També te previst crearuna filial de baix preu, Universal Airlines, així coml’adquisició, entre el 2013 i el 2014, de vuit Boeing-787per a vols de gran llargària.

Viajes Barceló i American Express creen una societatconjunta dirigida al mercat dels viatges d’empresa queté per objectiu assolir una quota del 10% del mercat es-panyol i una facturació del voltant de 300 milions d’eu-ros.

Augmenta el transport aeri a Mallorca i Eivissa,mentre a Menorca roman estable

A l’aeroport de Mallorca arribaren 11,6 milions de pas-satgers, amb un augment subjacent del 5,2%, el quecontinua l’augment iniciat l’abril de 2007. El major impulsfou donat pel passatge d’Alemanya i del Regne Unit,amb taxes tendencials superiors al 5%. Els aeroportsamb els que va tenir major tràfic de passatge foren elsde Barcelona i Madrid (1,8 milions cadascun), Düssel-dorf (un milió), Manchester (750.000) i Londres-Gatwick(700.000).

Menorca, per la seva banda, es mantingué. Des d’inicisde 2007 s’observa una desacceleració en el passatgearribat, tal i com es veu al gràfic. El lleuger increment enel trànsit domèstic serví per compensar la reducció enels arribats del Regne Unit. Les connexions més densesforen les de Madrid i Barcelona.

-6,0%

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

Mallorca Menorca Pitiüses

2003

M01

2003

M03

2003

M05

2003

M07

2003

M09

2003

M11

2004

M01

2004

M03

2004

M05

2004

M07

2004

M09

2004

M11

2005

M01

2005

M03

2005

M05

2005

M07

2005

M09

2005

M11

2006

M01

2006

M03

2006

M05

2006

M07

2006

M09

2006

M11

2007

M01

2007

M03

2007

M05

2007

M07

2007

M09

2007

M11

4. PASSATGERS ARRIBATS PER VIA AÈRIA, CICLE-TENDÈNCIA

L’aeròdrom d’Eivissa continuà suavitzant el ritme decreixement, com es registra des d’inicis de 2006. Tant eltrànsit domèstic com el britànic no marcaren fortes varia-cions; en canvi, els mercats menors com Alemanya iItàlia tancaren amb un alça superior al 10%. Els puntsprincipals d’origen i destinació foren Madrid i Barcelona.

· Transport marítim de passatge

El 2007 arribaren en línia regular marítima a Balears 2,2milions de passatgers, tot excloent el tràfic entre lesdues Pitiüses. Aquesta xifra suposa el 12,6% de la sumad’arribats per aeroports i ports.

Un de cada quatre visitants d’Eivissa arriba envaixell de línia

Tres grups de navieres controlen actualment el trànsitmarítim entre la Península i les Illes Balears,: Trasmediter-ránea , Balearia i Iscomar. Transmediterránea té una quotaen el trànsit del voltant del 50% en passatge i del 75%en mercaderies. Acciona, principal accionista de Trans-mediterránea amb un 61% del capital, cerca vendre laseva participació. La venda de Transmediterranea hauràde comptar amb el vist i plau del Tribunal de Defensa de

la Competència, tota vegada que la lliure concurrènciaen el mercat es podria veure afectada negativament. Al-tres grans accionistes de la naviera líder són la Caja deAhorros del Mediterráneo-CAM, el grup eivissencMatutes i les societats Aznar i Armas. Balearia està tam-bé participada pel grup Matutes.

L’afluència de passatge regular augmentà a totes lesIlles, però particularment a Eivissa, registrant un creixe-ment subjacent del 9% - taxa molt superior a l’1,3% quemarquen les arribades per via aèria des de la resta d’Es-panya. Aproximadament el 55% dels visitants espanyolsarribaren a Eivissa en avió, i el restant 45% en vaixell.

El nombre de creueristes amb partida o escala a Mallor-ca augmenta un 11%, esdevenint el tercer port d’Europaen volum de passatge.

· Transport de mercaderies

Tots els ports de les Balears registren una desacce-leració en el tonatge de mercaderia traficada, motivadaen part per la desacceleració de la branca de la con-strucció. Es manté el signe positiu a Mallorca i Eivissa,mentre que decreix a Menorca i Formentera.

El pes dels béns transportats en avió minva un cinquè aMallorca i un 7% a Menorca.


-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%


2003

M01

2003

M03

2003

M05

2003

M07

2003

M09

2003

M11

2004

M01

2004

M03

2004

M05

2004

M07

2004

M09

2004

M11

2005

M01

2005

M03

2005

M05

2005

M07

2005

M09

2005

M11

2006

M01

2006

M03

2006

M05

2006

M07

2006

M09

2006

M11

2007

M01

2007

M03

2007

M05

2007

M07

2007

M09

2007

M11

4. ARRIBADA DE PASSATGERS SEGONS ORIGEN DE VOL. CICLE-TENDÈNCIA


AcumulatGener-desembre Cicle Tendència Tt

t-k (%)

Balears

Línia regular,excepte de Formentera a Eivissa 3.382.675 5,7

Creuers turístics 1.220.097 n.d.

Mallorca

Línia regular 1.211.087 5,3

Creuers turístics 1.048.482 10,9

Menorca

Línia regular 173.742 5,0

Creuers turístics 91.242 7,5

Pitiüses

Línia regular Eivissa,excepte procedent de Formentera 821.140 9,0

Línia regular, Formentera 1.176.706 3,0

Creuers turístics 80.373 50,6

4. TRANSPORT MARÍTIM DE PASSATGE. DESEMBARCATS

Cicle-tendència Tt-k (%)

4. TRANSPORT DE MERCADERIES. TONES EMBARCADES I DESEMBARCADES

AcumulatGener- Desembre

Balears

Mallorca

Marítim 14.373.077 1,6

Aeri 24.845 -15,2

Menorca

Marítim 10.769.169 2,8

Aeri 21.935 -20,4

Pitiüses

Marítim 1.303.878 -4,4

Aeri 3.619 -7,0

Marítim, Eivissa 2.077.451 4,6

Marítim, Formentera 222.579 -9,3

Aeri 4.291 0,9

4.4 Intermediació financera

El subsector de serveis financers de les Balears segueixuna trajectòria sòlida, que es manifesta tant en l’altarendibilitat del negoci – exhibint augments de beneficisnotables al llarg de 2007- com en l’expansió de la sevaxarxa d’oficines – atenent als creixements, per damuntdel 3%, del nombre d’establiments financers durant elstres primers trimestres de l’any 2007.

Les entitats financeres han tancat l’any amb augments notables de beneficis i expandint laseva xarxa d’oficines

El negoci hipotecari es desinfla

No obstant això, el mercat immobiliari, que s’ha erigitcom el principal impulsor de l’intens creixement del sub-sector d’intermediació financera en la darrera dècada,mostra certs símptomes de debilitament. Així ho mani-festa el descens de l’afiliació a la subbranca immobi-liària, així com també la senda desaccelerada que traçala formalització de préstecs per comprar un habitatge.D’aquesta manera, en el mes de novembre, el nombred’hipoteques constituïdes descendeix en tendència un5,2% mentre que el seu import experimenta un creixe-ment del 3,5%.

El perfil cada vegada més moderat de l’import de leshipoteques constituïdes s’ha fet notar en el volum decrèdits concedits al sector privat que, tot i créixer a unritme d’entorn el 20% interanual en el tercer trimestre,alenteix el ritme d’avanç.

La captació de dipòsits s’ha convertit en el principal cavall de batalla per a bancs i caixes

De fet, la pèrdua de vigorositat del negoci hipotecari es-tà obligant a bancs i caixes a reorientar gradualment lesseves estratègies de mercat cap a la captació dedipòsits, per diversos motius. En primer lloc, per com-pensar l’alentiment dels ingressos derivats dels préstecshipotecaris, en un escenari amb tipus d’interès relativa-ment alts. En segon, per equilibrar balanços i augmentarla seva liquidesa - ja que en els darrers anys la velocitatde creixement en crèdits havia superat amb escreix elsaugments de volum en recursos - i, d’aquesta manera,poder fer front a l’augment de la morositat. Finalment, untercer motiu, fa referència a la major dificultat per part deles entitats financeres per convertir els préstecs hipote-caris en títols financers (cèdul·les hipotecàries), arran dela crisi de les subprime iniciada als Estats Units. Així, en-tre juliol i setembre, el volum de dipòsits intensifica elcreixement, atès que l’augment tendencial que experi-menta és ja superior als dos dígits.

Els impagats s’acceleren a finals d’any, tot i queencara es mantenen en cotes històricament baixes

En aquest sentit, el nombre i l’import d’impagats encartera creixen, durant el darrer mes de l’any anterior, auna taxa tendencial del 24,2% i del 69,8%, respectiva-ment. L’enduriment en les condicions que bancs i caixesimposen als clients per obtenir un crèdit, l’augment del’atur o l’ascens de les càrregues financeres de lesfamílies estan al darrera del creixement de la morositat.Cal assenyalar, però, que el nombre d’efectes impagatses manté en cotes històricament baixes en comparacióamb les xifres de les passada dècada, en la que espalesava un volum d’impagats de més del doble delsque hi ha actualment.


4.INDICADORS D’INTERMEDIACIÓ FINANCERA

Darrera dada Cicle Tendència Tt t-k (%)

Nombre d’oficines d’entitats financeres 3T07 1.234 3,6

Nombre d’hipoteques constituïdes nov 4.553 -5,2

Import noves hipoteques (milions d’€) nov 832,3 3,5

Nombre d’efectes impagats des 4.822 24,2

Import d’efectes impagats (milions d’€) des 18,1 69,8

Dipòsits (milions d’€) 3T07 17.531,7 10,7

Crèdits (milions d’€) 3T07 39.110,6 19,6

Afiliats a la SS activitat intermediació financera 4T07 9.119 -1,7

Mallorca 4T07 8.445 -2,4

Menorca 4T07 156 10,0

Pitiüses 4T07 518 5,5

Font: BE, INE, TGSS


L’ocupació al subsector financer descendeix, peròmenys acusadament que a principis d’any

Finalment, quant als afiliats a la categoria d’intermediaciófinancera, aquests han patit al llarg de 2007 un descensque ha estat tant menys acusat a mesura que ha anatavançant l’any. D’aquesta manera, el quart trimestre estancà amb un decreixement tendencial de l’1,7%, mentreque a començament d’any descendien a una taxa del3,0%. La minva d’afiliats a la intermediació financera s’ex-plica per la notable disminució de treballadors del segmentd’assegurances i plans de pensions, atès que el col·lectiumés nombrós, corresponent als ocupats als bancs i lescaixes d’estalvi, ha registrat augments continuats al llargde 2007. Per illes, a Menorca i a les Pitiüses els afiliats ala subbranca creixen un 10% i un 5,5% tendencial, re-spectivament, mentre que a Mallorca disminueixen un2,4%.

4.5. Serveis empresarials i activitat immobiliària

Els serveis empresarials mostren una frenada en el ritmede creixement, que és especialment forta a Menorca. Per a

totes les illes, el tercer trimestre del 2007 coincideix amb elmínim observat en tot l’any i el quart trimestre suposa l’inicid’una recuperació. Si bé els afiliats a aquesta activitat hantancat l’any amb taxes de creixement properes a un 5%, elcreixement total de l’any ha estat quasi dos punts inferiorrespecte al 2006.

L’activitat immobiliària segueix el camí de l’alentiment.

Les agències immobiliàries han sofert directament les con-seqüències del retraïment de l’activitat en el sector de laconstrucció i l’habitatge. L’alça dels tipus d’interès i la faltade liquidesa han reduït el número de transaccions en un 4%(una reducció d’un 5,3% en l’habitatge de segona mà) i hanaugmentat el temps mitjà de comercialització de l’habitatge.Aquestes dificultats s’han traslladat a les oficines immobil-iàries, que s’han vist obligades a reduir personal o bé a tan-car. Mallorca és l’única illa que manté els afiliats en lesactivitats immobiliàries, però la xifra queda molt lluny de l’in-crement d’un 10% enregistrat al mateix període de l’any an-terior, i del 16,2 % del 2005. Menorca i les Pitiüsesmantenen la tendència negativa iniciada al segon trimestredel 2007.


Afiliats Serveis Empresarials 4T 39.228 4,2


Menorca 4T 1.806 -1,7

Pitiüses 4T 2.819 3,7

Afiliats Activitats Immobiliàries 4T 6.827 -1,6


Menorca 4T 471 -11,3

Pitiüses 4T 767 -8,0

Fonts: Seguretat Social

4. INDICADORS DELS SERVEIS EMPRESARIALS I IMMOBILIARIS



Activitats sanitàries i veterinàries 4T 30.694 16,7

Activitats socials 4T 23.333 1,9

Administració Pública 4T 20.538 3,8

Educació 4T 16.317 4,5

Serveis de la llar 4T 9.330 - 6,6

Mallorca



Administració Pública 4T 17.061 - 1,2

Educació 4T 14.902 4,5

Serveis de la llar 4T 7.644 -6,4

Menorca




Educació 4T 646 2,8

Serveis de la llar 4T 435 -15,8

Pitiüses




Educació 4T 769 1,4

Serveis de la llar 4T 1.251 -8,4

Font: Seguretat Social

4.OCUPATS ALTRES SERVEIS

4.000

4.800

5.600

6.400

7.200

8.000

Any i trimestre

Tre

bal

lad

ors

1999

T04

2000

T01

2000

T02

2000

T03

2000

T04

2001

T01

2001

T02

2001

T03

2001

T04

2002

T01

2002

T02

2002

T03

2002

T04

2003

T01

2003

T02

2003

T03

2003

T04

2004

T01

2004

T02

2004

T03

2004

T04

2005

T01

2005

T02

2005

T03

2005

T04

2006

T01

2006

T02

2006

T03

2006

T04

2007

T01

2007

T02

2007

T03

2007

T04

4.AFILIATS SS ACTIVITATS INMOBILIÀRIES ILLES BALEARS


4.6. Altres serveis

El número d’afiliats a l’activitat dels serveis sanitaris iveterinaris ha augmentat en el 2007 en més de 4500 per-sones, el que significa un creixement de la tendència del16,7%. Aquest creixement ha vingut motivat per la inaugu-ració de l’Hospital de Inca i de l’Hospital de Formentera aprincipis del 2007, el quals van incorporant progressiva-ment noves consultes.

Les activitats sanitàries i veterinàries experi-menten el major dinamisme

El sector de l’educació va pujar bruscament amb més de4500 afiliats en el quart trimestre del 2006. Aquest aug-ment està concentrat gairebé en la seva totalitat a l’aug-ment registrat a l’illa de Mallorca en el mateix sector. Elperíode coincideix amb l’inici del curs escolar i amb la

inauguració de nous centres (7 nous centres de primàriai un institut d’ensenyament secundari) i amb l’ampliaciód’altres. Aquesta forta pujada es tradueix en un augmentde la cicle-tendència de 4,5 punts.

Els sectors de l’Administració Pública i de les activitatssocials mantenen el nivell de creixement semblant a lestaxes generals del sector serveis, si bé l’evolució en amb-dós casos presenta una desacceleració.

L’afiliació en el règim de la llar ve marcada pel procés deregularització de la immigració que hi hagué entre el 7 defebrer i el 7 de maig de 2005. En el conjunt dels dostrimestres que comprenen el període, el número de tre-balladors del règim de la llar augmentà en més de 7300persones. El període de reajustament posterior presentaperíodes on la davallada significa la reducció de quasi el10%. La tendència en manté a la baixa (-6,6%) però sem-bla que les davallades cada vegada menys acusades fa-cilitaran l’estabilització de l’activitat.

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

Any i mes

Tre

bal

lad

ors

1999

T04

2000

T01

2000

T02

2000

T03

2000

T04

2001

T01

2001

T02

2001

T03

2001

T04

2002

T01

2002

T02

2002

T03

2002

T04

2003

T01

2003

T02

2003

T03

2003

T04

2004

T01

2004

T02

2004

T03

2004

T04

2005

T01

2005

T02

2005

T03

2005

T04

2006

T01

2006

T02

2006

T03

2006

T04

2007

T01

2007

T02

2007

T03

2007

T04

4.TENDÈNCIA TREBALLADORS SEGURETAT SOCIAL - RÈGIM ESPECIAL EMPLEATS DE LA LLAR

Any i trimestre


El indicadors del mercat laboral de les Balears estabilitzenel creixement, després del deteriorament que experimenta-ren a mitjans de l’any anterior. D’aquesta manera, el nombred’ocupats presenta a principis d’any un ritme d’augmentsostingut, mentre que el total d’aturats registra, des del no-vembre de 2007, creixements lleugerament més moderats.

El ritme d’avanç del nombre d’ocupats es manté perdamunt del 2,5%

El nombre d’ocupats registrats a la Seguretat Social se situadurant el mes de gener en les 411.100 persones, el que re-presenta un augment en tendència del 2,8%, en línia ambles taxes de creixement registrades durant els darrersmesos de l’any anterior. D’aquesta manera, el ritme d’avançdels ocupats recorre una senda estable entre el 2,5% i 3%,que esdevé menys intensa que els registres dels tres dar-rers anys (del 4,5% de 2005-2007), però que dibuixa un per-fil significativament més accelerat que els tres anysimmediatament anteriors (de l’1,2% de 2002-2004).

El sector serveis encapçala la creació d’ocupació

Sectorialment, l’evolució dels afiliats en els darrers mesosde l’any manté trajectòries ben diferenciades. Així, la indús-tria segueix presentant l’evolució més negativa, perdent al-guns ocupats, en línia amb el que ha vengut ocorrent duranttots els mesos de l’any 2007. Mentrestant, el nombre d’afi-liats a la construcció experimenta una desacceleració no-table en relació amb els creixements de principi de 2007, toti que continua augmentant a taxes per damunt del 2%. Fi-nalment, el ritme de creació d’ocupació al serveis manté elmajor dinamisme, experimentant unes taxes de creixementque es resisteixen a desaccelerar-se, per damunt del 3%.

Per illes, el major augment s’observa a les Pitiüses que, enel mes de desembre, presenta un creixement de l’afiliaciótendencial del 3,6%, mentre que, per contra, la taxa mésmoderada se situa a Menorca, amb augments per sota del2%. A Mallorca, per la seva part, es manté un ritme de crei-xement del voltant del 3%.

Major augment dels ocupats estrangers, però tambédels aturats

Cal tenir en compte que el ritme de creació d’ocupació con-tinua creixent en més intensitat per part del col·lectiu es-tranger, que ha tancat l’any amb un ascens de l’afiliació del9,4%, tot assolint les 67.100 persones. No obstant això, el

creixement esdevé ben diferent segons la seva procedèn-cia. Així, mentre que els treballadors afiliats estrangers co-munitaris augmenten un molt notable 33,8%, els afiliats nocomunitaris, especialment afectats per la finalització de lesobres d’infrestructures licitades la passada legislatura,copsen un descens el mes de desembre, que s’ha xifrat enel 3,2%.

Es modera lleument l’increment del nombre d’aturats

Per altra banda, el nombre d’aturats registrats creixen un7,9% el mes de gener –un 9,8% en termes tendencials-, elque ratifica la trajectòria en els darrers mesos cap a lalleugera desacceleració. L’augment s’explica essencialmentper la desacceleració de l’activitat que palesa la construcciói els serveis afins a aquest sector. Així, el nombre d’aturatsa la construcció experimenta un creixement tendencial perdamunt del 30%, mentre que el del sector terciari se situa entaxes pròximes al 5%. Per illes, Mallorca lidera l’ascens delnombre d’aturats registrats, amb un augment tendencial del10,7%, mentre que a Menorca i a les Pitiüses els aturatsascendeixen a una taxa del 5,0% i 7,2%, respectivament.

Així, a començament d’any, el nombre de contractes regis-trats experimenta un retrocés, del 8,1% tendencial, que escopsa més acusat pel que fa als contractes indefinits(-17,1%) més que no pas pel que fa als contractes tempo-rals (-5,2%). S’ha de destacar que el nombre de contractesindefinits a les Pitiüses registra un ascens en tendència del4,0%, que contrasta amb les disminucions experimentadesa Mallorca i a Menorca, del 17,9% i 17,6%, respectivament.

La taxa d’atur registrada augmenta quatre dècimesel gener en relació al mateix mes de l’any anterior

Amb tot, la taxa d’atur registrada, calculada a partir del nom-bre d’aturats registrats i el nombre d’afiliats, se situa en elgener en el 10,9%, 0,4 punts percentuals més que el mateixmes de l’any anterior. Per illes, la taxa d’atur més elevada laregistren les Pitiüses (15,1%), d’acord amb la seva estruc-tura econòmica, més especialitzada en el sector turístic i,per tant, menys intensiva en mà d’obra durant els mesosd’hivern en comparació amb Mallorca i Menorca. Finalment, segons els registres del SOIB i la Seguretat So-cial, el nombre d’actius segueixen augmentant a un ritmesostingut a finals de l’any anterior i començaments de l’ac-tual, amb un ritme d’avanç del voltant el 3,0% interanual.Menys dinàmica és l’evolució segons les dades de l’En-questa de població activa, que xifra el creixement dels actiusen l’1,2% pel darrer trimestre de 2007 i situa la taxa d’acti-vitat en el 74,8%, 1,4 punts percentuals menys que el mateixtrimestre de l’any anterior.

55.1 Ocupació

Mercat laboral


Població activa1 gen 461.619 3,0

Ocupats (afiliats a la SS)2 gen 411.101 2,8

Assalariats des 311.404 3,0

Autònoms i altres règims especials des 97.980 2,6

Aturats registrats gen 50.518 9,8

Taxa d’atur registrat (%) 3 gen 10,9 0,4

Total contractes indefinits gen 4.567 -17,1

Mallorca

Població activa1 des 379.176 3,1

Ocupats (afiliats a la SS)2 des 340.820 3,0



Total contractes indefinits gen 3.704 -17,9

Menorca




Taxa d’atur registrat (%) 3 gen 12,3 0,6Total contractes indefinits gen 318 -17,6

Pitiüses





Total contractes indefinits gen 545 4,01.Suma dels aturats el mes de gener i dels afiliats estimats per aquest mateix mes2.Afiliats als règims generals, d’autònoms, especial agrari i de la llar de la Seguretat Social i als règims especials de la mar. No in-clou afiliats a MUFACE, ISFAS ni règims especials menors de la Seguretat Social.3. Càlcul fet a partir dels aturats registrats el mes de gener i el nombre d’afiliats estimats per aquest mateix mes. Variacions en di-ferències interanuals en percentatge.Fonts: TTSS, SOIB i INE

5.OCUPACIÓBalears Darrera dada

Cicle-tend�nciaTt

t-k (%)

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

5. GRÀFIC 1. CREIXEMENT DE L’OCUPACIÓ A LES BALEARS


En el tercer trimestre, els costs laborals mantenenel ritme d’avanç de la primera meitat de l’any

Els costs laborals en el tercer trimestre continuen man-tenint una evolució similar a l’experimentada durant laprimera part de 2007. Així, el cost laboral per treballador imes ascendeix als 2.056,3 ?, el que suposa una alça in-teranual del 4,1%, una dècima més que el semestre ante-rior, segons les dades provinents de l’Enquesta Trimestralde Costs Laborals.

Per components, el cost salarial per treballador i mes as-cendeix un 4,0%, mentre que els altres costs laborals ex-perimenten una dinàmica més accelerada, en augmentarun 4,3%, a causa principalment de les indemnitzacionsper acomiadament i finalització del contracte, sobretotaplicades a treballadors del sector de la construcció.

El cost per hora creix en major intensitat al sectorsecundari

Per altra banda, els costs ajustats per les hores efectivestreballades s’alcen a un ritme més alt, fins el 6,2%, a con-seqüència del descens del 2% en el nombre d’hores trebal-lades per assalariat. El sector industrial lidera l’augment decost per hora, en créixer un 8,9%, atès que el sector de laconstrucció i el de serveis experimenten increments perdavall de la mitjana, del 6,1% i 5,9%, respectivament.

La disminució de les hores efectives treballades per as-salariat en el tercer trimestre l’encapçala, com ha succeïtal llarg de l’any, el sector de la construcció, en mostrar undescens del 5,5%. Mentrestant, la indústria i els serveisregistren disminucions més moderades, de l’1,8% i l’1,4%,respectivament.

El guany dels treballadors augmenta més que elspreus

Amb tot, el guany per treballador i mes segueix alçant-seper damunt de la inflació. D’aquesta manera, l’ascens delpreu dels productes i serveis fins el 2,3% en el tercer tri-mestre, ha fet que el guany en termes reals per treballa-dor i mes hagi augmentat un 1,8%, front el creixement del’1,6% durant els dos primers trimestres de l’any.

5.2 Costs Laborals

Darrera dada Var (%)

Tercer trimestre 2007

Cost laboral per hora efectiva, € 14,8 6,2


Indústria i energia 16,5 8,9

Serveis 14,8 5,9

Cost total per assalariat i mes, € 2.056,3 4,1

Hores efectives per assalariat /mes 138,9 -2,0

Construcció 142,2 -5,5

Indústria i energia 138,5 -1,8

Serveis 138,4 -1,4

Font: INE

5.COST I JORNADA LABORAL


La taxa de variació interanual de l’índex de preus de con-sum (IPC) de les Balears al gener de 2008 augmenta un1,3 punts respecte del gener de 2007 i se situa en el 3,8%.Per al conjunt d’Espanya, l’IPC també s’incrementa i escol·loca en un 4,3%, més del doble de l’objectiu d’estabi-litat de preus fixat per l’autoritat monetària europea.

Durant l’exercici de 2007, la taxa de variació de l’IPC d’Es-panya i de les Balears evolucionà a la baixa fins al mes desetembre, atès que la pujada del petroli se suavitzà a Eu-ropa pel tipus de canvi alt que manté l’euro davant el dòlar.No obstant això, a partir del mes d’octubre l’evolució és al’alça a causa dels preus dels aliments i de l’energia.

L’índex de preus de consum per al gener assolí el3,8%, amb una tendència a l’alça en l’evoluciódels aliments i l’energia.

Per grups, els que destaquen per haver experimentat lespujades interanuals més elevades al gener de 2007 són:·Aliments i begudes no alcohòliques, que és el grup ambmés pes en l’aportació a l’IPC, incrementa la seva taxafins al 7,4% des del 2,7% al gener passat. Destaquen elsaugments en la llet i els seus derivats, el pa i la carn d’avi-ram.·Transport passa la seva taxa anual del 0,3% al mes degener de 2007 a un 7,1% al d’enguany. Aquest comporta-ment s’explica per l’augment dels preus dels carburants i

dels lubricants.·Comunicacions passa d’un –0,6% al gener de 2007 al’1% al gener de 2008.·Ensenyament se situa en un 5,7%, 2,9 punts percentu-als més que al gener de l’any passat.·Habitatge augmenta la seva taxa anual d’un 3,3% a un4,1%. Aquest increment s’explica perquè el gas i l’electric-itat han pujat els preus regulats.

Els grups que han disminuït en el període de temps es-mentat són:·Parament de la llar, que se situa en un 0,3%, quan algener de 2007 ho feia en un 3,7%.·Begudes alcohòliques i tabac, amb una taxa interanualdel 3% al mes de gener de 2008, si bé al gener de l’ante-rior exercici era del 7,6%.·Hotels, cafès i restaurants tenen una taxa de variació in-teranual d’un 4,8% al mes de gener d’enguany, mentreque al gener passat era d’un 5,1%. Té una aportació im-portant a l’IPC del 0,51.·Lleure i cultura passa d’un –0,4 a un –2,2 al gener 2008.

Destaca les variació negativa de medicina (–2,8%), perl’abaratiment dels medicaments.

Aliments i begudes no alcohòliques incrementen la seva taxa fins al 7,4% desdel 2,7% al gener passat.

6 Preus

Índex general 3,8




Habitatge 4,1 0,46


Medicina -2,8 -0,08

Transport 7,1 1,16

Comunicació 1,0 0,04Lleure i cultura -2,2 -0,14



Altres 1,8 0,17

Inflació subjacent 2,6

6. INFLACIÓ

Taxa de variació interanual de l’índex de preus de consum. Gener 2008Taxa Aportació a l’IPC

Font: INE


A les Balears la taxa d’inflació subjacent (que exclou elsaliments no elaborats i productes energètics) se situa enel 2,6% de variació interanual, 1,2 punts percentuals persota de l’índex general, atès que la pujada principal del’IPC s’ha donat en els grups que s’exclouen en el càlculde la inflació subjacent, principalment el petroli i els ali-ments frescs. En el conjunt d’Espanya, la taxa d’inflaciósubjacent és més elevada: el 3,1%. Cal destacar que almes de desembre de 2007, a les Illes, la taxa d’inflaciósubjacent era tres dècimes més alta: el 2,9%.

La taxa d’inflació subjacent a les Balears se situaper sota de l’espanyola.

L’índex harmonitzat de preus de consum (IHPC) de laUnió Europea és del 3,2%, de manera que Espanya, ambun 4,4%, i les Illes Balears, amb un 3,8%, estan perdamunt de la inflació de la zona euro.

En relació amb l’IPC general per comunitats autònomes,les Illes Balears apareixen com una de les que mostrenuna inflació més baixa; només estan per davall Ceuta iMelilla, amb un 3,4% i un 3,5%, respectivament.


0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

gn ,0

3mç mg jl st nv

gn ,0

4mç mg jl st nv

gn ,0

5mç mg jl st nv

gn ,0

6mç mg jl st nv

gn ,0

7mç mg jl st nv

gn ,0

8

6. TAXA DE VARIACIÓ INTERANUAL DE L’ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM


7.1. Consum

Les vendes del comerç minorista es moderen perNadal

El consum de les llars es desaccelera i allarga la gradualinflexió a la baixa dels períodes precedents. Així ho ma-nifesten els indicadors disponibles principals. En primerlloc, les vendes minoristes, reflectides a través de l’índexde comerç al detall, acaben l’any amb una taxa de creix-ement real propera a zero.

El consum de béns duradors es desaccelera

Per la seva part, les matriculacions de vehicles, desprésd’haver crescut un 6,0% durant el 2007, cauen sobtada-ment el gener, en registrar-se 3.130 vehicles, el nombremés baix de la darrera dècada. Això no obstant, aquestdescens de vendes està afectat per la nova fiscalitat del’automòbil, així com la desaparició del Pla Prever d’a-judes a la renovació del parc automobilístic.

La nova fiscalitat en l’impost de matriculació de vehiclesentrà en vigor el passat 1 de gener. Els tipus impositiusanteriors, que eren del 7% o 12% segons la cilindrada,passen a quatre trams des del 0% fins el 14,7% en funcióde l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera. Això haprovocat l’avançament de les vendes el mes de desem-bre. En concret a Balears la matriculació de turismes i tot-terrenys ha augmentat un 28,6% respecte el desembredel 2006, percentatge que s’ha vist reduït en la mateixamesura en el mes de gener.

En la mateixa línia, el consum de carburants automociós’estanca, en copsar un increment nul en tendència, aconseqüència de la moderació en el creixement de lesvendes de gasoil i el manteniment dels descensos habi-tuals en les vendes de benzina.

El consum energètic per part de les famíliesexperimenta una notable acceleració

Per contra, la facturació d’energia elèctrica d’usos domès-tics experimenta una molt notable acceleració, en registrarun augment tendencial del 6,3% que compensa, amb es-

creix, els descensos interanuals registrats durant elsmesos centrals de l’any. Sens dubte, les baixes tempera-tures registrades els darrers mesos de l’any 2007 en com-paració amb la suau tardor de 2006, expliquen aquestaugment del consum energètic per part de les llars.

Amb tot, el consum agregat se sosté en bona part gràciesa l’augment de població. Així, segons les estimacions depoblació actual realitzades per l’Institut nacional d’estadís-tica, la població de les Illes Balears a 1 de gener de l’any2008 ha augmentat en més de 30.000 persones, el quesuposa un increment interanual del 3,0%.

La inflació drena l’augment de la renda disponible

La desacceleració dels indicadors de consum privat és co-herent amb l’evolució dels seus principals determinants.D’aquesta manera, si bé la renda disponible de les llars ales Balears experimenta un creixement sostingut en ter-mes nominals, d’acord amb la fortalesa en la creaciód’ocupació i amb l’augment dels costs salarials unitaris, elrepunt inflacionista de finals de 2007 i principis de 2008provoca, en termes reals, un menor impuls de la capaci-tat adquisitiva de les llars.

Els tipus d’interès en nivells relativament alts i elmenor ritme d’avanç de la riquesa, ajuden a contenir la despesa de les llars

Així mateix, el manteniment d’uns tipus d’interès relativa-ment alts, incrementa la despesa financera i, alhora, aug-menta el cost d’endeutar-se. Addicionalment, lesexpectatives a la baixa dels consumidors, reflectides através de l’índex de confiança dels consumidors, així comla disminució del ritme d’avanç de la riquesa, degut tant aldeteriorament del mercat borsari com a la desacceleraciódel preu de l’habitatge, són factors que influeixen de ma-nera decisiva en les decisions de contenció de despesadels individus.

7 Demanda


7.2 Turisme.Consum dels no residents

El consum dels visitants augmentà tot i l’abreujament de l’estada mitjana, gràcies a l’increment de la despesa diària

El consum total dels residents a l’estranger s’incrementàun 2,2% el 2007. L’escurçament de l’estada mitjana delsvisitants es va veure compensada per un increment de ladespesa diària. Mentre, s’estima que el consum dels vis-itants espanyols s’ha mantingut a l’alça mercè a l’evoluciófavorable en el nombre de visitants i el manteniment delconsum de les llars.

D’altra banda, les compres i les extraccions d’efectiusfetes a les Balears amb targetes de pagament emeses al’estranger s’incrementaren un 11%. Tots els principalspaïsos origen del turisme de les Balears mostraren unaevolució marcadament positiva, com es pot observar en lataula.

Els principals orígens de les targetes, mesurat per l’importde les operacions, varen ser el Regne Unit, amb un terç

del total, i Alemanya, amb una quarta part. França i Itàliaregistraren un 5% cadascuna, i destacaren també elvolum de les compres i disposicions fetes amb mitjansd’Holanda, Suïssa, Estats Units i Noruega. El fet que ellloc d’emissió de la targeta estigui més relacionat ambl’origen de les rendes o la disposició dels fons que amb laresidència del titular explica que els Estats Units se situïnen volum per sobre d’altres mercats turístics tradicionalsde l’arxipèlag.

L’import mitjà de l’operació segons el país de la targetapot servir d’orientació sobre l’evolució de la despesa diàriaper origen del visitant. En aquest sentit, l’operació mitjanaamb targetes britàniques va ser de 146 euros, un 2,6%per sobre de l’any anterior; mentre que les alemanyes novariaren, i se situaren en els 149 euros.

Cal dir que l’ús de la targeta com a mitjà de pagament ésun indicador de la despesa dels no residents, però queestà condicionat per diversos factors: els usos i costumsde cada país; si el titular viu a la zona euro i, per tant, noté problemes de canvi de moneda, o si viu en un país forade la zona euro, cosa per la qual li resulta més avantatjósa les Balears l’ús dels diners de plàstic; i d’altres més can-viants, com la política comercial dels sistemes de targeteso les comissions carregades.

Facturació elèctrica usos domèstics (MWh) gen 231.415 6,3

Consum carburants automoció (quilolitres) gen 55.416,2 0,0

Matriculació de vehicles gen 3.130 -2,3

Índex de vendes al detall des 99,0 1,2

Mallorca



Matriculació de vehicles nov 2.710 -0,8

Menorca



Matriculació de vehicles nov 189 3,4

Pitiüses



Matriculació de vehicles nov 322 -1,3

Fonts: CLH, Gesa-Endesa, INE, IEA i Anfac

7.1. INDICADORS DEL CONSUM

Balears Darrera dadaCicle-tend�ncia

Ttt-k (%)


Total, milions d’euros 9.044 2,2

Mitjana per persona, euros 922 1,7

Mitjana diària 106 11,4

Estada mitjana 9 -8,7

Compres i extraccions d’efectiu amb targeta emesa a l’estranger

Total, milions d’euros 1.932,0 11,0

Regne Unit 649,5 UK 9,6

Alemanya 528,5 D 5,3

França 98,7 F 14,2

Itàlia 89,0 I 10,9

EUA 76,5 USA 24,9

Holanda 71,3 NL 16,5

Suïssa 69,7 CH 5,0

Noruega 50,1 N 15,1

Irlanda 37,3 IRL 15,0

Suècia 42,0 S 16,6

Àustria 30,0 A 4,6

Dinamarca 33,5 DK 40,1

Portugal 22,7 P 20,9

Bèlgica 20,8 B 9,4

Resta 112,6 X 27,3

7.2. CONSUM DELS RESIDENTS A L’ESTRANGER

Enquesta despesa turística - EGATUR

Gener - desembre Variació (%)

7.3. Inversió

La formació bruta de capital presenta una trajectòria pocdefinida, d’acord amb les diferents tendències quedibuixen els principals indicadors conjunturals d’aquestacomponent de demanda.

El volum net de capital es multiplica per quatredurant el desembre

Així, al mes de desembre, el volum net de capital registraun ritme d’avanç notable, en multiplicar per quatre l’exis-tent fa un any. Aquest ascens es deu exclusivament a lesampliacions de capital de les empreses ja existents, atèsque el capital subscrit i desemborsat de les societats mer-cantils creades experimenta una disminució tendencial del25,1% durant els darrers mesos de l’any. Així mateix, elnombre de societats creades també tendeix a la baixa i,alhora, el nombre de centres de treball inscrits al registrede la seguretat social alenteixen el ritme de creixement, toti augmentar un 2,9%.

Les vendes de vehicles de càrrega s’alenteixen

Per la seva banda, la matriculació de vehicles de càrregamanté una trajectòria desaccelerada, que es veu espe-cialment llastrada el mes de gener per la reforma de l’im-post de matriculació, que grava més als vehicles que mésCO2 emeten a l’atmosfera. En qualsevol cas, l’evolució

de les compres d’aquest tipus de vehicles, bàsicamentcamions, és coherent amb la senda cada vegada menysexpansiva traçada pel sector de la construcció. D’aquestamanera, la inversió en construcció continua perllongant latònica de debilitament, manifestada en l’alentiment delnombre d’afiliats a la Seguretat Social de la branca i en lamenor utilització del ciment, principal consum intermedidel sector.

Es refreda la inversió en obra pública i enhabitatge


Aquesta pèrdua de to és especialment acusada a la in-versió en obra pública, una vegada finalitzats els gransprojectes d’infraestructures, però també es palesa en elsegment residencial. Així, el nombre d’hipoteques consti-tuïdes i el seu import continuen amb la trajectòria cap al’alentiment començada a mitjans de 2005, la qual cosaes fa notar al volum de crèdits concedits, que rebaixen elritme de creixement.

A començament d’any, les perspectives turístiquessón bones

En qualsevol cas, l’etapa de desacceleració econòmicas’afronta amb relatiu optimisme per part dels empresarisde les Balears. Així, pel que fa al turisme, principal sectoreconòmic de les illes, s’espera que el 2008 es pugui man-tenir la rendibilitat obtinguda l’any anterior.

La disponibilitat de liquidesa, que es manifesta amb l’as-cens del volum de dipòsits, juga un paper clau alhora d’as-sumir noves inversions, especialment en un marc, coml’actual, en el què el cost d’ús del capital es manté en ni-vells relativament alts i, alhora, s’endureixen les condi-cions de finançament a causa de la inestabilitat delsmercats crediticis.

7.3. INDICADORS D’INVERSIÓ


Augment net de capital (milers d'€)1 des 251.181 8,5

Nr. Centres de treball inscrits a la SS des 41.462 2,9

Noves hipoteques (milions d’€) nov 832,3 3,5

Dipòsits (milions d’€) 3T07 17.531,7 10,7

Crédits (milions d’€) 3T07 39.110,6 19,6

Matriculació de vehicles de càrrega gen 428 -5,1

Mallorca nov 488 -3,3

Menorca nov 55 -2,5

Pitiüses nov 82 -2,8

1 Capital de noves societats, més ampliacions de capital, menys reduccions de capital.

Font: INE, BE, MTA, DGT i Anfac


MEDI AMBIENTIII.

100.000.000

105.000.000

110.000.000

115.000.000

120.000.000

125.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

El consum urbà d’aigua s’incrementà un 12,3% entreel 2000 i el 2006, si bé destaquen també les disminu-cions del consum produïdes els anys 2004 i 2005 res-pecte del 2003. Tot i que cal dir que són dades declara-des pels gestors de cada municipi i, en alguns casos,dades estimades, i per tant esbiaixades per la dificultaten l’obtenció d’informació homogènia.

Entre 2000 i el 2006 es produeix un incrementdel 12 % del consum urbà d’aigua

La producció total d’aigua dessalada a les Illes Ba-lears ha registrat durant el darrer trimestre del 2007 unfort increment a causa de la major producció de lesdessaladores de Mallorca. En total, durant aquest tri-mestre, s’han produït 2,82 Hm3 més d’aigua que du-rant el mateix període de l’any anterior. Tot i així, laproducció total de l’any 2007 no ha sofert variacionsdestacables respecte del 2006, registrant un augmentde la producció de 0,15 Hm3.

Aigua

Font: Direcció general de Recursos Hídrics. Govern de les Illes Balears

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

80.000.000

90.000.000

100.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

MALLORCA

MENORCA

EIVISSA

FORMENTERA


CONSUM URBÀ D’AIGUA (M3)

CONSUM URBÀ D’AIGUA ILLES BALEARS (M3)


4,86

7,67

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

Oct-Nov 2006 Oct-Nov 2007

Mallorca

Eivissa

Formentera

Total Illes

El dessalatge d’aigua ha roman estable el 2007

L’evolució de la producció total repeteix gairebé els ma-teixos valors que els del 2006, quantitat que està sensi-blement per sota de la producció de l’any 2005, en quèes va registrar un fort augment, arribant a produir-semés de 28 Hm3 d’aigua dessalada. En general, lesoscil·lacions més significatives de la producció se regis-



Mallorca EivissaFormentera TOTAL ILLES BALEARS

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2007

tren a l’estació de la Badia de Palma, mantenint la restad’instal·lacions una producció prou estable.

Els aqüífers de les Illes Balears mantenen la seva ten-dència lleugerament positiva. Mentre que les reservesde Menorca es mantenen durant el mes de desembrede 2007 en el 50%, idèntic percentatge que per al ma-teix període de 2006; Mallorca i Eivissa van experi-mentar augments fins a situar-se en el 55% i el 73%,respectivament.

PRODUCCIÓ D’AIGUA DESSALADA PER ILLES, OCT-DES 06-07

PRODUCCIO D’AIGUA DESSALADA PER ILLES 2001-07


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

ene06

feb06

mar06

abr06

may06

jun06

jul06

ago06

set06

oct06

nov0

6des

06ene

07feb

07mar0

7abr

07may0

7jun

07jul0

7ago

07set

07oct

07no

v07

des07


Els aqüífers mantenen la seva tendència positiva

Si bé el 2007 ha estat un any d’abundants pluges, el quelògicament ha beneficiat a les reserves hídriques de lesBalears, no podem oblidar que la inestabilitat és una deles característiques de la pluviometria de les Illes, a lavegada que no acaba de calar en la mentalitat dels con-sumidors la importància de l’estalvi de l’aigua.

La qualitat de les aigües del litoral de les Illes Balearsinflueix directament en la qualitat de les Illes com destíturístic, a més de ser un element de gran importància pera la salut de la població. La qualitat de les aigües debany es troba regulada a nivell europeu per la Directiva2006/7/CE; en aplicació d’aquesta normativa, les aigüesdel litoral de les Illes Balears es controlen amb una fre-qüència setmanal durant els cinc mesos i mig de tempo-rada de bany, entre l’1 de maig i el 15 d’octubre.

Els paràmetres que s’analitzen en totes les mostres són:col·liformes totals, col·liformes fecals, estreptococs fecalsi Escherichia colio. A més, per a alguns punts de mostras’analitza la salinitat, els nitrits, els nitrats i els fosfats.

Gràcies a aquestes anàlisis les aigües de bany de lesIlles es qualifiquen en un dels tres rangs establerts per lanormativa europea en:

· Aigües 2, excel·lents: aigües aptes per al bany de moltbona qualitat, que compleixen les condicions més exi-gents.

· Aigües 1, aptes: aigües aptes per al bany de bonaqualitat.

· Aigües 0, no aptes: aigües no aptes per al bany .

Les aigües del litoral de les Illes Balears presenten engeneral un nivell de qualitat elevada. Les aigües consi-derades excel·lents o aptes representen en el període2000-2006 valors per damunt del 97%. No obstant això,aquests percentatges se situen per sota de la dadaanual per al conjunt d’Espanya en el mateix període.

Les aigües del litoral presenten un nivell de qualitat elevada

Crida l’atenció que si bé el percentatge d’aigües qualifi-cades d’excel·lents a Espanya ha anat incrementant-sedes de l’any 2000 fins a 2006, a la vegada que es re-duïen els percentatges d’aigües aptes i no aptes fins aarribar aquestes últimes a representar únicament el0,7% en 2006, segons dades de l’Observatori de la Sos-tenibilitat a Espanya; els percentatges representatius dela qualitat de les aigües de les Balears oscil·len any rereany sense una tendència clara.

Respecte del litoral Balear podem afirmar que en les últi-mes quatre temporades els percentatges d’aigües qualifi-cades com aptes per al bany s’han anat reduint a favor deles aigües excel·lents. No obstant això, és significatiu l’in-crement del percentatge d‘aigües no aptes per al bany en2,1 punts en 2007 respecte de l’any 2006, situant-se en un4,4%, valor màxim del període considerat.

RESERVES HÍDRIQUES 06-07

MALLORCA MENORCA EIVISSA


8,60%12,60% 13,20% 12,00%

6,01% 9,19% 8,60%9,63%

86,10%89,25%89,19%92,35%85,10%85,10%84,50%89,70%

2,90%1,70%2,90%1,70% 1,64% 1,62% 2,15% 4,28%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

NO APTES

APTES

EXCEL·LENTS

Font: Direcció general de Salut Pública i Participació. Govern de les Illes Balears

Font: Direcció general de Salut Pública i Participació. Govern de les Illes Balears

87,83%

77,42%

87,80%

7,83%

19,35%

7,32%4,35% 3,23% 4,88%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

MALLORCA MENORCA EIVISSA-FORMENTERA

PM EXCEL·LENTS

PM APTES

PM NO APTES

Per illes, Menorca s’observa una major estabilitat en elspercentatges de les aigües de bona i molt bona qualitaten 2007 respecte de l’any anterior, situant-se entorn del

GRÀFIC EVOLUCIO DE LA QUALIFICACIO DE LES AIGUES DE BANY 00-07

GRÀFIC QUALIFICACIONS PER ILLES DURANT L’ANY 2007

96,7%. Mentre que a Mallorca i a les Pitiüses s’observaun descens de la qualitat de les aigües de bany respectedel 2006, en 2,6 i 2,4 punts respectivament.


Aire

Un dels impactes ambientals més greus és l’empitjora-ment de la qualitat de l’aire urbà a causa de la concentra-ció de contaminants i de gasos que contribueixen al’escalfament global, especialment el CO2. Des d’aquestpunt de vista resulta especialment remarcable el fet quedurant l’any 2005 la quantitat de Gasos d’Efecte Hiverna-cle (GEH) emesos per les activitats de transport urbà re-presentà el 8,3% del total de les emissions de les IllesBalears.

És cert que Palma està lluny de presentar els problemesde qualitat de l’aire urbà que presenten altres ciutats es-panyoles, en especial les que concentren una forta activi-tat industrial i un important volum de trànsit de vehicles.Això no obstant, convé parar esment en l’evolució de lapresència dels principals contaminants a l’aire del princi-pal nucli urbà de l’Arxipèlag.

Els gràfics que s’inclouen en el present apartat mostrenl’evolució, durant el darrer trimestre del 2007, dels valorsmitjans diaris registrats a l’estació del carrer Foners dePalma dels contaminants considerats més nocius per a lasalut de les persones: partícules en suspensió (PM10);diòxid de sofre (SO2); diòxid de nitrògen (NO2); monòxidde carboni (CO); ozó (O3); i, finalment, benzè (Bz). Elsvalors límit i els objectius pel que fa a la qualitat de l’aireestan regulats i fixats per la legislació espanyola i euro-pea. Val a dir, en relació als complicats estàndards de qua-litat de l’aire determinats normativament, que el simple fetde sobrepassar, en un dia concret, un dels valors límit es-tablerts per a algun dels contaminants no s’ha d’interpre-tar necessàriament com una minva significativa de laqualitat general de l’aire. I, a la inversa, que un contami-nant no arribi a superar el nombre màxim de vegades elseu valor límit que s’ha establert —en funció del contami-

Font: Direcció general de l’Oficina de Canvi Climàtic. Govern de les Illes Balears

Concentracions màximes diàries de Diòxid de Sofre a Palma (c/Foners)

0

50

100

150

1/10/07 7/10/07 13/10/07 20/10/07 26/10/07 1/11/07 7/11/07 13/11/07 19/11/07 25/11/07 1/12/07 7/12/07 13/12/07 19/12/07 25/12/07 31/12/07

Concentracions màximes de Diòxid de Nitrogen a Palma (c/ Foners)

0

30

60

90

1/10/07 15/10/07 30/10/07 13/11/07 27/11/07 11/12/07 25/12/07

Concentracions màximes de Monòxid de Carboni a Palma (c/ Foners)

0369

12

1/10/07 7/10/07 13/10/07 20/10/07 26/10/07 1/11/07 7/11/07 13/11/07 19/11/07 25/11/07 1/12/07 7/12/07 13/12/07 19/12/07 25/12/07 31/12/07

Concentracions màximes de Partícules en suspensió (diàmetre < 10 m) a Palma (c/

0

50

1/10/07 7/10/07 13/10/07 20/10/07 26/10/07 1/11/07 7/11/07 13/11/07 19/11/07 25/11/07 1/12/07 7/12/07 13/12/07 19/12/07 25/12/07 31/12/07

Concentracions màximes d'Ozó a Palma (c/ Foners)

050

100150200

1/10/07 7/10/07 13/10/07 20/10/07 26/10/07 1/11/07 7/11/07 13/11/07 19/11/07 25/11/07 1/12/07 7/12/07 13/12/07 19/12/07 25/12/07 31/12/07

Concentracions màximes de Benzè a Palma (c/ Foners)

0

5

10

1/10/07 7/10/07 13/10/07 20/10/07 26/10/07 1/11/07 7/11/07 13/11/07 19/11/07 25/11/07 1/12/07 7/12/07 13/12/07 19/12/07 25/12/07 31/12/07

Valor límit diari per a la protecció de la salut. Mitjana 24 h: 125_g/m3

Valor límit anual per a la protecció de la salut. Mitjana anual: 46_g/m3

Valor màxim octohorari diari per a la protecció de la salut: 10 mg/ m3

Valor màxim diari per a la protecció de la salut. Mitjana diària: 50_g/m3

Valor màxim diari per a la protecció de la salut. Mitjana diària: 180_g/m3

Valor màxim per a la protecció de la salut. Mitjana anual: 8_g/m3


Dos contaminants ultrapassan els valors límitamb relativa freqüència: les partícules en suspensió de diàmetre inferior a les 10 µm i el diòxid de nitrògen

nant que es tracti el nombre de superacions màximes delsvalors límit oscil·la entre les 18 hores/any i els 35dies/any— no s’ha d’interpretar tampoc com un motiu pera la desatenció del problema.

Es pot observar que, en línies generals, la majoria de con-taminants no presenten concentracions elevades i, pertant, no sobrepassen els límits ni arriben als llindars d’a-lerta establerts per la normativa esmentada. Tot i així,convé parar esment en dos dels contaminants que sí so-brepassen els valors límit amb relativa freqüència: les par-tícules en suspensió de diàmetre inferior a les 10 µm i eldiòxid de nitrògen.

Font: Inventario Nacional de Emisiones de Gases de Efecto Invernadero. Ministeri de Medi Ambient. INE. Direcció general d’Economia, Govern de les Illes Balears

171,9

160,4

160,2

[VAB a preus constants. Index 100 = 1990]

Emissions totals GEH Emissions sector TransportsVAB Illes Balears

Any b

ase

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

90,0

100,0

110,0

120,0

130,0

140,0

150,0

160,0

170,0

180,0

190,0

200,0

210,0

Índe

x

Per al disseny de polítiques de mobilitat sostenible s’hande prendre en consideració també els sobrecostos socialsi ambientals de les distintes modalitats de transport, i l’e-missió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) procedentde les activitats d’aquest sector mereix una aproximaciómés detallada.

L’informe anual «Sostenibilidad en España» de l’Obser-vatorio de la Sostenibilidad en España, publicat a finalsdel 2007, recull una estimació de les dades de les emis-sions de GEH del 2006. D’acord amb aquesta estimació,durant el 2006 s’hauria registrat una reducció —la primeraen molts d’anys— del 4,1% de les emissions. És difícilponderar les causes d’aquesta reducció però s’apuntenfactors com la disminució del consum d’energia primària,els resultats de les polítiques sectorials empreses els da-

rrers anys, l’augment de la producció hidràulica i, espe-cialment, l’augment del preu del petroli i d’altres combus-tibles.

A l’espera de la confirmació de les dades estimades per al’any 2006 i de conèixer les emissions de les Illes d’aquestmateix any, en conjunt, les dades de les Illes mostren unaevolució encara més negativa que la del país. Els índexreproduïts en el gràfic següent mostren que el creixementdel VAB de les Illes i el creixement de les emissions totalshan anat paral·lels, encara que fins a l’any 1998 l’índex deles emissions se situava per sota el del VAB. A partir d’a-quest any, especialment els tres darrers anys dels qualses disposen dades d’emissions, l’índex d’emissions sesitua molt per sobre del del VAB.

EVOLUCIO A LES BALEARS DE LES EMISSIONS TOTALS DE GEH,DEL VAB I DE LES EMISSIONS DEL SECTOR DEL TRANSPORT 1990-2005


L’indicador que relaciona les tones de GEH emeses ambel nombre d’habitants permet apreciar la diferència en laproducció de GEH entre les Illes Balears i l’estat espanyol.El 1999, cada habitant de les Illes Balears produïa ja mésde 10 tones de GEH i des d’aleshores no s’ha reduïtaquesta quantitat, arribant inclús a les 11 tones per habi-

0,002,004,006,008,00

10,0012,00

IllesBalearsEspanya

Font: Inventario Nacional de Emisiones de Gases deEfecto Invernadero. Ministeri de Medi Ambient.

tant a l’any 2003. En el conjunt de l’estat espanyol, encanvi, només a l’any 2005 s’ha arribat a la quantitat de 10tones i en els anys anteriors l’emissió de GEH per habitantera inferior. Les dades pendents de confirmar de les emis-sions del 2006 situarien l’indicador espanyol una altra ve-gada per sota de les 10 tones per habitant.

Amb les dades del Inventario Nacional de Emisiones deGases de Efecto Invernadero relatives a l’any 2005, lesemissions provocades pel conjunt d’activitats de proces-sament de l’energia equivalen al 78,8% del total de lesemissions espanyoles —dins aquesta categoria el sectordels transports, per exemple, és el responsable de gai-

rebé el 24% de les emissions—, mentre que a les Illes Ba-lears les activitats de processament de l’energia són lesresponsables de més del 90% del total de gasos emesos.Dins aquesta categoria, el sector del transport emet el30,7% dels gasos d’efecte hivernacle.

EMISSIONS DE GEH A BALEARS DEL DIF SECTORS ACT. ANY 05

Processament de

l'energia

90%

Ús de dissolvents

0%

Agricultura

3%

Tractament i eliminació

de residus

3%

Processos Industrials

4%

Font: Inventario Nacional de Emisiones de Gases de Efecto Inverna-dero. Ministeri de Medi Ambient

El sector del transport emet el 31% delsgasos d’efecte hivernacle

EMISSIONS DE GEH PER HABITANT

Illes Balears

Espanya


D’ençà del 1990, any considerat base, les emissions pro-vocades pels transports han augmentat de forma contí-nuada —amb tres forts increments registrats el 1996,2000 i 2003— fins a situar-se en més del 60% per sobrede les emissions del sector de l’any 1990. El percentatgede les emissions dels transports respecte de les emissionstotals s’ha situat invariablement al llarg d’aquests anysentre el 31 i el 35%, registrant el valor percentual més baix

precisament durant l’any 2005. A la vegada, dins la cate-goria d’activitats dels transports, el transport per carreterarepresenta més del 70% de les emissions, la qual cosaequival a un 21,6% de les emissions de tots els sectors.La resta de modalitats de transport —activitats marítimesi tràfic aeri— són les responsables del 9,2% del total d’e-missions de les Illes Balears.

Indústries del Sector

Energètic 53%Transports 34%

Altres Sectors 6%

Indústries

manufactureres i de la

construcció 7%

Font: Inventario Nacional de Emisiones de Gases de Efecto Invernadero. Ministeri de Medi Ambient

Vehicles < 3,5 t

10%

Vehicles > 3,5 t i

autobusos

16%

Motocicletes y

ciclomotors < 50 cm3

1%

Motocicletes > 50

cm3

1%

Altres modalitats de

transport

30%

Turismes

42%

Transport col·lectiu

Finalment, a més de les emissions de GEH —que, comhem vist, constitueixen una de les variables ambientals crí-tiques de la situació actual dels transports—, per a la inte-gració de les polítiques del sector en una estratègiageneral de desenvolupament sostenible és necessariparar esment en altres factors negatius associats a les ac-tivitats del transport: la congestió del tràfic a les infraes-tructures, especialment en els accessos a Palma; l’emissióde productes contaminants atmosfèrics; el renou; els acci-dents; la intrusió visual de les pròpies infraestructures; etc.

Per tal de potenciar un transport més sostenible segonspretén la Unió Europea, es fa necessari l’anàlisi previsobre la distribució modal del transport col·lectiu, el qualreflecteix la distribució dels viatgers segons el mitjà detransport utilitzat diferenciant entre els desplaçaments in-terurbans, integrats per les línies del Transport de les IllesBalears (TIB), les línies interurbanes de l’EMT i la conne-xió del tren de Sóller amb Palma; i els desplaçaments ur-bans, que es corresponen amb el servei de l’ EmpresaMunicipal deTransport de l’Ajuntament de Palma (EMT).

En aquest context, la utilització del ferrocarril i de l’auto-bús en el conjunt del territori espanyol ha anat disminuintlentament en els darrers anys. En canvi, a les Illes Balears,aquesta evolució no ha estat la mateixa ja que entre el2004 i el 2007 s’observa una tendència creixent del trans-

port col·lectiu, el qual ha tingut un creixement anual mitjàdel 6%.

Entre el 2004 i el 2007 s’observa una tendènciacreixent del transport col·lectiu, amb un creixement anual mitjà del 6%.

En el cas de Mallorca, aquesta distribució posa de mani-fest com l’autobús ha estat, al llarg del període 2004-2007,el mitjà més utilitzat, absorbint el 90% dels viatgers, delsquals el 75% han fet ús del transport urbà. Tot i això, eltren presenta un creixement sostingut durant tot el períodeja que el nombre d’usuaris s’ha anat incrementant cadaany, superant des del 2005 els 5 milions de passatgers, fetque suposa un 11% del volum del transport públic, man-tenint-se aquesta participació al llarg dels anys 2004-2007. Cal comentar que en el 2004 els mitjans decomunicació es feren ressò de que en l’any anterior elsSFM superaren els 3 milions de passatgers, fet que es potexplicar per la inauguració del nou ramal Inca-Manacor enla primavera del 2003.

EMISSIONS DE GEH A LES ILLES BALEARS DEL GRUP

“PROCESSAMENT DE L’ENERGIA” A L’ANY 2005

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DEL SECTOR DEL

TRANSPORT, PER TIPUS DE VEHICLE (2005)


-

10

20

30

40

50

60

2004 2005 2006 2007

TrenSóller

Tren SFM

Interurbà

UrbàMilio

ns d

e pa

ssat

gers

Font: Tren de Sóller; Serveis Ferroviaris de Mallorca; Consorci del Transport de Mallorca; Empresa Municipal de Transports

Font: Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca; Departament de Política de Mobilitat I Activitats del Consell Insular d’Eivissa

Pitiüses

Menorca

Mili

on

s d

e p

assa

tger

s

Font: Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca; Departament de Política deMobilitat i Activitats del Consell Insular d'Eivissa .

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

L’increment de la demanda del transport col·lectiu, mésconcretament, de l’autobús com a mitjà de transport tambées dóna en la resta de l’Arxipèlag, sobretot en el cas deMenorca, on durant els darrers anys s’ha duplicat el nom-bre de viatgers que es registraren al llarg del 2002. A Ei-vissa aquesta evolució ha estat més discreta, tot i que el

volum d’usuaris és molt superior al de Menorca. S’ha detenir en compte que la demanda es concentra, sobretot,durant el segon i tercer trimestre de l’any coincidint ambla temporada turística, mentre que durant la resta de l’anypresenta uns registres més suaus.

DISTRIBUCIO MODAL DEL TRANSPORT COL·LECTIU A MALLORCA 2004-07

EVOLUCIO USUARIS D’AUTOBUS A MENORCA I EIVISSA 2001-2007



CCoonnjjuunnttuurraa eeccoonnòòmmiiccaa ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrssIIII ttrriimmeessttrree 22000088



Les previsions de creixement de l’activitat econòmicamundial pel 2008 s’han revisat a la baixa al llarg dels pri-mers mesos de l’any. Una part important d’aquestamenor activitat té el seu origen en l’afebliment econòmicdels Estats Units. Tot i això, les dades referents al primertrimestre en termes generals són millors del que s’espe-rava. A més dels Estats Units, aquest és el cas de Japó,Alemanya, Regne Unit i Zona Euro, que presenten taxesde creixement pels tres primers mesos de l’any perdamunt de les previsions inicials. En canvi, pel segon tri-mestre, els indicadors apunten cap a una activitat mésmoderada.

El primer trimestre, el Regne Unit presenta una taxa decreixement per davall del període precedent i els indica-dors disponibles del segon trimestre fan pensar que esmantindrà aquesta pèrdua de dinamisme de l’activitat. Elpunt positiu el posa el mercat laboral, que manté la taxad’atur en mínims històrics.

La Zona de l'euro manté en el 2008 la taxa de creixe-ment del darrer trimestre del 2007. Per països, aquestaacceleració obeeix al bon ritme de creixement d’algunesde les grans economies, especialment d'Alemanya iFrança. En concret, Alemanya sorprèn amb una accele-ració del 2,6% al primer trimestre de 2008, gràcies al boncomportament de la inversió, del consum i del sectorexterior. El mercat laboral segueix amb la bona evolució

observada en el passat. Malgrat això, els indicadors dis-ponibles del segon trimestre apunten cap a un cert min-vament del ritme de creixement econòmic.

El Producte Interior Brut d’Espanya intensifica la tendèn-cia de desacceleració iniciada al segon trimestre de2007, el que es reflexa també a les dades del mercatlaboral. Aquest alentiment es reflecteix especialment alsector de la construcció i a la indústria. Pel costat de lademanda, el debilitament del consum privat intensifica lapèrdua de dinamisme. A més, l’Índex de Preus deConsum se situa al maig per damunt del 4,0% per setèmes consecutiu.

Les Illes Balears registren un creixement de 2,2% el pri-mer trimestre de 2008, vuit dècimes per davall del nivellregistrat en els trimestres de l’any passat. Per illes, lareducció és més suau en el cas de les Pitiüses i se situaen els ritmes de creixement de finals del 2006. Mallorca,que els darrers anys presentava la taxa de creixementeconòmic més elevada de les illes, passa a ésser lasegona més dinàmica amb un 2,3%. Menorca, tot i pre-sentar un ritme moderat, també redueix lleugerament elseu creixement fins a l’1%.

L’agricultura s’ha vist afectada per les pluges del mes demaig, reduint la collita dels cereals i retardant la recollidade la patata. La ramaderia no ha pogut repercutir en els

Resum executiu

Anual Trimestral

2005 2006 2007 2006 (e) 2007 (e) 2008 (a)

(e) (e) (e) I II III IV I II III IV I

Zona €€ 1,5 2,8 2,6 3,1 2,2 2,5 3,1 3,2 2,5 2,7 2,3 2,2

Espanya 3,6 3,9 3,8 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8 3,5 2,7

Balears 2,4 2,8 3,0 2,5 2,7 2,9 3,0 3,0 3,0 3,1 3,0 2,2

Agropesquer * 2,1 3,5 2,0

Indústria * 1,2 1,7 1,5 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4 1,6 1,4

Construcció * 2,5 3,7 3,7 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8 3,0 0,2

Serveis * 2,5 2,8 3,1 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2 3,1 2,6

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; INE; Comissió Europea


* Taxa de variació del VAB a preus constants (en %)

Taula 1.Perspectives de l’economia Balear



preus els increments dels costs del pinso. La producciópesquera incrementa el pes i el valor econòmic de lescaptures.

El sector de la indústria registra un creixement moderatde l’1,4% en el primer trimestre de 2008. L’índex de pro-ducció industrial i l’ocupació romanen estables mentreque les exportacions de calçat i de pell i cuiro s’incremen-ten significativament. Pel que fa a l’energia, la facturacióelèctrica total a Balears augmenta un 5,2% tendencial ien especial a Menorca (19%)

El sector de la construcció contreu el ritme de creixe-ment fins a situar-se en el 0,2%. La davallada de compra-vendes d’habitatge, les turbulències del sistema financeri el descens en el nombre de projectes visats no pre-veuen que torni a canviar el cicle en el curt termini.

Els serveis són el sector amb major dinamisme en el2008. Aquest creixement està potenciat per l’incrementen el nombre de passatgers, el manteniment dels ingres-sos i preus dels establiments hotelers i la tendència crei-xent en el nombre d’afiliats. Els majors creixements esdonen en els serveis sanitaris i veterinaris i en educació,mentre que els empleats en activitats immobiliàries pre-senten la caiguda més pronunciada.

Els primers quatre mesos de 2008 els principals indica-dors de comerç mantenen la pèrdua de dinamisme queja s’observava uns mesos enrere. Els consumidors hanvist modificades les seves condicions de despesa perl’augment generalitzat dels preus, pel major endeuta-ment de les famílies i pel deteriorament de la confiança.

A hoteleria, el nombre de pernoctacions a establimentsturístics arriba als 6,1 milions fins l’abril, xifra lleugera-ment per sota de la registrada l’any 2007. El fet de que almarç s’ha celebrat la Setmana Santa ha afectat negativa-ment a les pernoctacions. Les Pitiüses han mostrat unadinàmica diferent a la resta de l’arxipèlag, on el nombrede viatgers allotjats en establiments hotelers s’ha incre-mentat un 14,4%. Fins al març, l’evolució dels ingressosi preus hotelers es mostra clarament en augment, tot ique el nombre de pernoctacions hoteleres ha estat infe-rior a les de 2007. Els preus d’oferta complementària(restaurants, bars i cafès) a Balears s’ha mantingut persobre de l’índex armonitzat de la zona euro.

Els indicadors disponibles de l'activitat de transport icomunicació fins el mes de maig deixen palès una bonaevolució pel conjunt de l’arxipèlag, tot i que a l’anàlisi perilles els resultats obtinguts divergeixen. Als aeroports debalears arriben el mes de maig un total de 1,7 milions depassatgers, un 2,7% més que el mateix mes d'un anyenrere. A l’anàlisi de les dades acumulades fins maig, esreflexa pel conjunt de les illes un augment del nombre depassatgers front el mateix període d’un any enrere. Entermes generals, el passatge regular fins el mes de marçaugmenta. En canvi, donat l’efecte Setmana Santa, elnombre de passatgers d’abril és inferior a l’abril de 2007en un 1,0% tendencial. L’atur dels transportistes, ambmotiu de les protestes per l’encariment dels carburants,va paralitzar la segona setmana de juny el tràfic marítimde mercaderies des de la península.

Els darrers mesos de 2007 i primers de 2008, el subsec-tor dels serveis financers deixa enrere les elevadestaxes de creixement per introduir-se en una fase demoderació. Aquesta situació, influïda pel menor dinamis-me econòmic, pels ajusts del mercat immobiliari i pelrelativament elevat nivell dels tipus d’interès, ha propiciatla introducció de restriccions per accedir al crèdit en elmercat financer.

Els principals indicadors del mercat laboral suavitzen elcreixement el primer quadrimestre del 2008. El nombred’afiliats a la Seguretat Social manté un creixement entendència del 2%; l’augment en el sector serveis i el man-teniment en la indústria compensen la davallada en laconstrucció. L’atur marca un any amb taxes interanualsde creixement positives. Els contractes indefinits formalit-zats experimenten una considerable apujada a lesPitiüses i presenten tendències a la baixa a la resta d’i-lles. Descomptada la inflació, el cost total per assalariataugmenta un 2,0% el primer trimestre de 2008. Les horesefectives per assalariat es redueixen a tots els sectors,en especial a la construcció.

La taxa de variació interanual de preus de l’IPC per a lesilles al maig augmenta fins el 4,4%, i queda situada enmés del doble de l’objectiu de l’estabilitat fixat per l’auto-ritat monetària europea. La inflació subjacent és 1,3punts percentuals per davall de l’índex general, per lapujada en aliments no elaborats i productes energètics,causants de l’escalada que sofreixen els preus.

El consum de les llars continua moderant el seu creixe-ment, si bé els principals indicadors mantenen variacionspositives. L’índex de comerç al detall remunta en el mesd’abril les davallades experimentades des de gener i sesitua al mateix nivell de creixement que fa un any. A més,el consum energètic per part de les famílies s’acceleranotablement a totes les illes. En canvi, les matriculacionsde vehicles cauen el maig, especialment la venda a par-ticulars. Les compres i extraccions d’efectiu realitzades ales Illes Balears amb targetes emeses a l’estranger s’hanincrementat el primer trimestre un 22,1% respecte l’anypassat i la despesa mitjana diària augmenta un 3,4 %.

Alguns indicadors de la inversió reflecteixen tendènciescontraposades. L’augment net de capital arriba als 113milions d’euros el març, el que suposa un augment ten-dencial de més del 90%. En canvi, les turbulències finan-ceres de caire internacional i els relativament elevatstipus d’interès dificulten la formació bruta de capital. Lesmatriculacions de vehicles de càrrega es redueixen nota-blement.

Quant a medi ambient, en aquest apartat monogràfics’analitza d’una banda la càrrega demogràfica de cadailla així com la seva interrelació amb la generació de resi-dus. L’Índex de Pressió Humana arriba a presentar perMallorca variacions de més del 40% entre la temporadaalta i la baixa. Per Menorca i les Pitiüses, durant l’estiul’índex supera el doble del valor mínim anual. A Mallorcai a Eivissa la generació de residus presenta una tendèn-cia creixent, mentre que a Menorca un ritme semblant alde la càrrega demogràfica. Pel que fa al reciclatge, a lesPitiüses s’ha incrementat un 24% respecte al 2006, aMenorca la recollida selectiva es manté estable i aMallorca es registra un 11%


Les previsions de creixement de l’activitat econòmicamundial pel 2008 s’han revisat a la baixa al llarg dels pri-mers mesos de l’any. De moment, es fixen en el 3,8%,vuit dècimes per davall de l’estimat pel 2007, segons laComissió Europea. Una part important d’aquesta menoractivitat té el seu origen en l’afebliment econòmic delsEstats Units, que deixa a l’economia xinesa com a motorprincipal de creixement de l’economia mundial.

Les pressions a l’alça sobre els preus s’uneixenals desequilibris econòmics ja existents

A les incerteses sobre els mercats financers, borsaris idel cru, s’afegeix un altre protagonista, la inflació, que esveu impulsada per l’evolució dels preus energètics i deles matèries primeres alimentàries. En aquest context

internacional, on coexisteixen inflació amb desaccelera-ció econòmica, les diferents autoritats monetàries s’handecantat per polítiques monetàries diverses. Mentre quea uns països s’han inclinat per afavorir el creixement imantenir o inclús davallar els tipus d’interès (com perexemple els Estats Units i Regne Unit); a d’altres, comara la Zona euro, s’han decantat per la lluita contra lainflació amb pujades dels tipus d’interès, cosa que agreu-ja la desacceleració.

Pel que fa a les dades referents al primer trimestre, entermes generals es pot concloure que són millors del ques’esperava. Aquest és el cas dels Estats Units, Japó,Alemanya, Regne Unit i Zona Euro, que presenten taxesde creixement econòmic per damunt de les previsions.En canvi, pel segon trimestre, els indicadors apunten capa una activitat més moderada.

ENTORNI.

Internacional1

PIBX Taxa d’atur Inflació X

IT2007 IT2008 Mç.2008 Ab.2008

Estats Units USA 1,5 2,5 5,1 4,0 o

Japó NP 3,2 1,1 3,8 0,6 o

Unió Europea UE 3,1 2,2 6,7 3,6

Regne Unit UK 3,0 2,5 5,1 o 3,0

Zona euro Z€ 3,2 2,2 7,1 3,3

Alemanya D 3,7 2,6 7,3 2,6

França F 2,1 2,2 7,8 3,4

Italia I 2,1 0,2 … 3,6

Espanya E 4,1 2,7 9,3 4,2

Fonts: Eurostat i Banc d’EspanyaX. Taxa interanual

o. Dades de febrer

Taula 2. Indicadors internacionals i de la Unió Europea


JapóL’economia nipona registra una taxa de creixement del’1,1% el primer trimestre de 2008, front l’1,4% del quarttrimestre de 2007. Malgrat aquesta desacceleració delritme de creixement, el balanç del primer trimestre nodeixa de ser positiu. El consum privat presenta un dina-misme inesperat i la inversió residencial repunta desprésde les caigudes dels trimestres anteriors.

El sector exterior, que representa una part important delcreixement del PIB, mostra un bon comportament fins elprimer trimestre de 2008. Les exportacions nipones esdestinen en bona part a la resta d’economies asiàtiques,el que permet que es registrin taxes de creixement d’un11,7%. Pel que fa a les importacions, també s’acceleren,però ho fan en menor mesura (3,7%).

Tal com s’esperava, la producció industrial minva almarç, però això no lleva que les expectatives apuntin capuna notable recuperació a partir del mes de maig. Quanta l’activitat al sector de la construcció, sembla que esmanté la reducció del seu ritme de creixement a causa

de la nova normativa sobre construccions (relacionadaamb la reducció d’emissions contaminants).

Al mercat laboral, s’alenteix el ritme de creació d’ocupa-ció, l’atur es redueix lleugerament i els sous milloren rela-tivament.

Al Japó s’allunya el fantasma de la deflació grà-cies als preus energètics i dels aliments

La inflació continua redreçant-se el mes de març al com-pàs de l’encariment del petroli i dels aliments, situant lataxa general al mateix nivell que la subjacent a l’1,2%interanual. El Banc de Japó manté el tipus oficial en el0,5% a causa del possible alentiment de l’activitat econò-mica als propers mesos.

Amb tot això, les previsions pel conjunt de l’economiaque es publicaren l’abril passat són del 2,0% perenguany i de l’1,2% pel 2009, segons la ComissióEuropea.

Estats Units d’AmèricaEl primer trimestre de 2008 el Producte Interior Brut (PIB)dels Estats Units avança un 2,5% interanual i manté aixíestable la taxa del trimestre anterior. Es confirma el debi-litament de la despesa en consum amb el deterioramentdels indicadors de confiança del consumidor i les vendesal detall. Pel que fa a la inversió, també s’accentua laseva caiguda i ho fa més intensament a la residencial,donat l’ajust del mercat de l’habitatge.

La depreciació del dòlar afavoreix el creixementde les exportacions dels Estats Units

Quant al sector exterior, es veu afavorit pel mantenimentdel dòlar dèbil, i permet continuar amb el bon ritme de lesexportacions, alhora que es manté una acceleració deles importacions molt per davall de les exportacions.

Una de les dades positives del període fou la inflació, quees va reduir lleugerament a l’abril fins el 3,9%, tot i l’evo-lució a l’alça dels preus energètics. Altrament, la ReservaFederal va baixar a la darreria d’abril el tipus d’interès ofi-cial fins el 2% (la setena des del segon trimestre de2007) i augmentà la quantia d’alguns dels mecanismesd’injecció de liquiditat.

El mercat laboral mostra també un perfil de desaccelera-ció al primer trimestre. Per contra, al mes d’abril es regis-tra una moderació en la caiguda de l’ocupació i milloralleugerament la taxa d’atur. Aquest millor comportamentdels indicadors del mercat laboral permet donar un certoptimisme a les previsions econòmiques del segon tri-mestre.

Les previsions de creixement anual pel 2008 davallenfins el 0,9%, i fins el 0,7% pel 2009, segons la ComissióEuropea.

PIB Taxa d’atur Inflació

2008 2008 2008

Estats Units USA 0,9 5,4 3,2

Japó JP 1,2 4,0 0,2

Unió Europea UE27 2,0 6,8 3,6

Regne Unit UK 1,7 5,4 2,8

Zona euro Z€ 1,7 7,2 3,2

Alemanya De 1,8 7,3 2,9

França FR 1,6 8,0 3,0

Espanya ES 2,2 9,3 3,8

Fonts: Comissió Europea.

Taula 3. Previsions internacionals


Xina L’activitat de l’economia xinesa manté el seu dinamisme.El creixement del primer trimestre és del 10,6% inter-anual, front l’11,2% del trimestre anterior, el que mostrala continuïtat de la suau desacceleració. S’observa certamoderació al creixement de la producció industrial.Aquesta registra a l’abril un avanç del 15,7% interanual,el que suposa un cert refredament front els sis mesosanteriors. Els efectes sobre el teixit industrial del terratrè-

mol de Sichuan, que va tenir lloc el maig, sembla que sónlimitats.

Les pressions inflacionistes es mantenen com un delsproblemes econòmics principals. El indicadors mésrecents mostren que els preus de consum augmentarenun 8,5% interanual l’abril, impulsats en bona part perl’augment del preu dels aliments (22,1%). Aquest nivellde preus afecta principalment a les classes rurals.

Divises i petroliEl preu del petroli continua registrant màxims històrics. Sial butlletí de març 2008 es comentava que el màxim delpetroli Brent (de referència a Europa) era de 98 dòlarsper barral, a aquest butlletí i amb l’evolució marcadamentalcista, el Brent arriba al màxim amb 135,24 dòlars perbarral a la primeria de juny. Al gràfic núm. 1, on s’arre-plega l’evolució mensual de la mitjana dels tres tipus depetroli més importants (West Texas Intermediate, DubaiFareh, i Brent), és palesa aquesta evolució i registra elseu punt més alt al mes de maig amb 122,8 dòlars.

El preu del Brent sobrepassa els 135 dòlars perbarral el juny

Els desequilibris d’oferta-demanda s’agreugen per unaoferta amb dificultats de créixer, i una demanda enexpansió. Pel costat de l’oferta, són diferents els factorsque l’afecten com ara les tradicionals tensions geopolíti-ques a Nigèria i a l’Iran; el petroli cada vegada es troba amajor profunditat i, per tant, els costs d’extracció sónmajors; es redueixen les existències de cru disponibles;la preocupació que als països productors principals l’ex-tracció, distribució i refinament ja estiguin funcionant aplena capacitat, amb excepció de l’Aràbia Saudita. Pelcostat de la demanda, aquesta es veu afectada per l’aug-ment del consum energètic de les economies emergents,i pel manteniment del nivell de consum energètic de leseconomies industrialitzades, les quals resisteixen les tur-bulències millor del que s’esperava; i pel fet que el petro-li s’ha convertit en un valor refugi de les inversions, dona-da l’evolució dels mercats borsaris i les turbulènciesfinanceres.

Gràfic 1. Preu mensual del barral de petroli (mitjana dels preus spot de Brent, West Texas i Dubai)

79,1 €

47,5 €

20,8 €

122,8$

65,1$

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

140,00

€ per barral$ per barral

gn 2001 ab jl ocgn 2002 ab jl oc



gn 2007 ab jl ocgn 2008 ab


Quant al tipus de canvi, la lliura esterlina perd part de laseva fortalesa front l’euro i arriba a 0,79 £/€, la majorparitat d’octubre de 1996 ençà. Aquesta debilitat de ladivisa ve donada en part per les incerteses de l’economiabritànica referent als mercats financers i immobiliaris.

El dòlar manté la pèrdua de valor respecte al euro i res-pecte d’altres monedes com el ien i la lliura esterlina. Els

desequilibris a l’economia dels Estats Units, introduïtspels ajusts al mercat immobiliari i per les turbulènciesfinanceres, mantenen les tensions a la baixa. Alhora,aquesta situació afavoreix les exportacions nord-ameri-canes.

1,28

1,35

1,56

1,29

0,86 0,68 0,68

0,790,84

0,59

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

gn.96 mg

$/€ £/€

st fb jn oc fb jn oc fb jn oc fb jn ocfb 01 jn oc fb jn oc fb jn oc fb jn oc

fb 05 jn ocfb 06 jn oc

fb 07 jn ocfb 08 jn

Gràfic 2. Tipus de canvi del dòlar EUA i la lliura esterlina en front de l’euro/ecu, mitjana mensual

Font: Banco de España i BCE


Regne Unit

Es redueix la taxa de creixement per tercer tri-mestre consecutiu

El primer trimestre de 2008 l'economia britànica presen-ta una taxa de creixement del 2,5%, tres dècimes perdavall del trimestre precedent. Els indicadors disponiblesdel segon trimestre fan pensar que es mantindrà aques-ta pèrdua de dinamisme de l'activitat.

Possiblement, el consum privat serà una de les partidesque reflecteixin aquest menor dinamisme, atès que hi hacerts indicadors que ho confirmen, com per exemple lesvendes al detall o l'índex de confiança dels consumidors.Però també és cert que la caiguda del consum es podràveure parcialment contrarestada per la confiança resul-tant de la bona evolució del mercat laboral.

Per sectors, la producció industrial es recupera al primertrimestre tot i que comença el segon amb certa modera-ció. El sector de la construcció es veu afectat per l'ajustdel mercat de l'habitatge, el que fa que els preus delshabitatges continuïn a la baixa, i que se situïn per davalldels registrats un any enrere.

La taxa d'atur és a nivells mínims, amb un 5,3%

El mercat laboral mostra un comportament sorprenent-ment positiu. La taxa d'atur es manté al voltant de nivellsmínims històrics, tot i que el mes d'abril augmentà unadècima per a situar-se en el 5,3%. La bona evolució esconfirma també a les dades d'ocupació, ja que augmen-ta el nombre d'ocupats en un 1,6% el primer trimestre.

Contràriament a la resta d'economies europees, elspreus al consum al Regne Unit mostren l'abril un compor-tament a l’alça i passen a una variació del 3,0% front el2,4% del mes precedent. A més, el Banc d'Anglaterras'ha inclinat per pal·liar el menor ritme d'activitat i confiarque el repunt inflacionista serà temporal. Això l’ha portata aplicar una política de reducció dels tipus de interès i jasón tres les davallades fetes de desembre de l'any pas-sat ençà. Tenint en compte la davallada d'abril, el tipus dereferència es col·loca en el 5,0%,.

Segons la Comissió Europea la previsió de creixementpel 2008, que inicialment era del 2,3%, es redueix perrestar en un 1,7%.

Zona euro

L'economia de la Zona Euro es veu afavorida perl'evolució de la demanda interna

La Zona de l'euro, que enguany celebra els 10 anys de laseva constitució, econòmicament no sembla experimen-tar un dels seus millors moments, donada la situació del'entorn exterior, les tensions financeres i l’augment delspreus de les matèries primeres i dels aliments. Tot i així,la seva taxa de creixement es situa el primer trimestreper damunt del que s'esperava i manté la taxa del trimes-tre anterior (2,2%). Per països, aquesta acceleració obe-eix al bon ritme de creixement d’algunes de les granseconomies, especialment d'Alemanya i França. Peròtambé d'altres més petites, com ara Grècia o Àustria.

Pel costat de la demanda, les magnituds que més hi hancontribuït són la inversió i el consum de les llars. De lamateixa manera, la demanda externa sembla que té unaaportació positiva, tot i que a partir del març s'alenteixl'activitat exportadora i s'accelera la importadora. Pelcostat de l'oferta, la producció industrial manté notablestaxes de creixements, malgrat registra un descens lleu almes de març.

La bona evolució del mercat laboral manté la taxa d'aturals nivells més baixos dels darrers 15 anys. El mes demarç arriba al 7,1% de la població activa, front el 7,6%del mateix mes d'un any enrere.

Paral·lelament a l’evolució del preu del cru està l'evoluciódels preus de consum, que registren el seu màxim anualel març amb una variació del 3,6%, per davallar el mesd'abril que era del 3,3%. Donada l'evolució dels preusenergètics, s'estima que el mes de maig la inflació de laZona euro torni a repuntar. Per aquest motiu, el presidentdel Banc Central Europeu ha informat sobre la possibili-tat de futures pujades de tipus d'interès pel mes de juliolcom a mesura per a controlar l'escalada dels preus.

Pel que fa a les previsions, els indicadors més recentsapunten cap a un alentiment al final del primer trimestre iprincipis del segon i fan pensar en una reducció de lestaxes de creixement de l'activitat econòmica. Pel conjuntde 2008, les previsions davallen fins l'1,7%, segons l'in-forme publicat l'abril per la Comissió Europea, quanabans eren del 2,3%.

Alemanya

S’accelera significativament el ritme de creixe-ment de l'economia alemanya

El PIB d'Alemanya va sorprendre amb una acceleraciódel 2,6% al primer trimestre de 2008, davant el 1,8% del

Unió Europea2


trimestre precedent, gràcies al bon comportament de lainversió. I, en menor mesura, del consum i del sectorexterior. Les reformes sobre l'IVA alemany introduïdes alprimer trimestre de 2007 varen avançar el consum de lesllars i, per tant, disminuïren el consum d’aquell trimestre.En canvi, per a enguany l'efecte és a l’inrevés i semblaque la variació de la despesa en consum del primer tri-mestre sigui major.

El comportament de certs indicadors fa dubtar sobre lacontinuïtat del bon ritme d'activitat de cara al segon tri-mestre. Les exportacions registren un retrocés el mes demarç, tot i que el primer trimestre avançaren intensa-ment. El sector industrial es manté de moment ambdades robustes pel bon comportament de l'activitatexportadora, però a partir del març també comença amostrar símptomes de desacceleració.

El mercat laboral segueix amb la bona evolució passada.L'atur continua davallant i el mes de març es situa en el7,3% de la població activa. A més, la reducció dels costslaborals li permet mantenir la competitivitat, a pesar de lapujada de l'euro i l'augment del cru.

La inflació, igual que la majoria de les economies euro-pees, arriba al 3,0% el març i es modera l'abril fins el2,4%.

Els indicadors disponibles del segon trimestre apuntencap a un cert minvament del ritme de creixement del PIB.Per exemple, les vendes a la menuda tornen a davallar,en contra de la evolució a l'alça de la confiança del con-sumidor de març i abril. La taxa d'atur es manté a nivellscontinguts, inferior al 8,0%. Les previsions pel conjunt del2008 de la Comissió Europea situen la taxa de creixe-ment en l'1,8%.

França

França repeteix la taxa de creixement del quarttrimestre

L'economia gal·la creix un 2,2% interanual el primer tri-mestre, per damunt del que s'esperava, fet que s'explicaen gran part per la millora del sector exterior, que ha per-mès compensar la menor aportació de la demanda inter-na. La inversió es manté i el consum, tant públic com pri-vat, ha minvat. La demanda externa, que al trimestreanterior va contribuir de forma negativa, passa a contri-buir de forma positiva.

Igual que a altres països de la zona euro, al final del pri-mer trimestre i començament del segon els indicadors

comencen a mostrar un perfil no tan favorable, fet ques'observa tant a l'oferta com a la demanda. Els darrersmesos, les comandes industrials i de serveis davallennotablement, el que fa preveure la desacceleració econò-mica de l'economia gal·la.

La taxa d'atur francesa es manté a nivells mínimshistòrics

La inflació retrocedeix a l'abril fins el 3,0% interanual.Alhora, la taxa d'atur va restar encallada al 7,8% de lapoblació activa al febrer i març, i es mantingué a nivellsde mínims històrics.

L'economia francesa ha estat més temps que altres paï-sos a manifestar els efectes de les turbulències finance-res, però finalment també ha reduït la seva previsió decreixement pel 2008 fins el 1,4% i el 1,5% pel 2009.

Itàlia

L'economia italiana presenta un procés de desac-celeració important

L'economia italiana es desmarca de la resta de granseconomies europees al presentar notables símptomesde debilitat al llarg del primer trimestre. La variació delPIB resta en el 0,2% interanual, quan el mateix períodede 2007 era del 2,1%.

La demanda interna no aconsegueix accelerar-se i la for-mació bruta de capital s'alenteix. El consum privat pre-senta atonia tot i que les vendes a la menuda mostrensenyals positives el febrer. Un altre punt de debilitat vedonat pel sector exterior, atès que la desacceleració deles exportacions és més intensa que la de les importa-cions. Aquest fet que afecta directament a la produccióindustrial del país.

A diferencia del conjunt de la zona euro i en línia amb elRegne Unit, la inflació a Itàlia no es desaccelera a l'abril,si no que es manté en el 3,3%. La taxa d'atur tambémanté la taxa del darrers mesos del 2007 (6,1%).

És evident que l’economia italiana té importants desequi-libris i símptomes preocupants de debilitat al primer tri-mestre, el quals es confirmen encara més a mesura queavança l'any. La previsió de creixement pel conjunt del2008 és del 0,5%, segons la Comissió Europea, la mésfluixa de la Unió Europea.


Les previsions de creixement pel 2008 i 2009 publicadespel Ministeri d’Economia i Hisenda es revisaren a la baixael mes d’abril. Així, el 3,1% previst pel 2008 davalla finsun 2,3%, tot i que l’evolució recent dels indicadors del’activitat apunten cap a possibles revisions a la baixa alsmesos vinents.

El Producte Interior Brut d’Espanya intensifica latendència de desacceleració iniciada al segon tri-mestre de 2007

La taxa de creixement del primer trimestre de 2008 dava-lla fins en el 2,7%, vuit dècimes per davall de la registra-da al trimestre precedent, segons les dades deComptabilitat Nacional Trimestral de l’Institut Nacionald’Estadística (INE).

Pel costat de la demanda, el menor pols de l’activitat eco-nòmica té l’origen principal a la Demanda nacional.Aquest debilitament no aconsegueix compensar-se perles dades positives de la demanda externa, que experi-menta certa millora en el seu comportament. El consumprivat n’intensifica la pèrdua de dinamisme a causa dediferents factors, com ara el deteriorament de la confian-ça dels consumidors, la taxa elevada d’inflació, el majorendeutament de les famílies i l’evolució menys expansi-va de l’ocupació. Això és el que s’observa als indicadorsdisponibles: l’indicador de confiança dels consumidors

davalla 1,3 punts respecte al trimestre precedent; l’índexde vendes al detall ho fa fins un 3,6%; La matriculació devehicles registra també taxes de creixement negatives alprimer trimestre (-14,5%). En sentit contrari, el consumpúblic mostra un perfil a l’alça al primer trimestre de l’any.

La formació bruta de capital es desaccelera. La inversióen béns d’equipament tendeix a la baixa, tot i que mantétaxes elevades de creixement. La inversió en construcciódavalla el ritme d’acceleració en 1,6 punts percentuals.Aquest perfil de desacceleració s’observa tant a l’edifica-ció residencial com a l’edificació no residencial i infraes-tructures, si bé aquest darrer encara manté taxes de crei-xement elevades.

Com ja hem comentat, l’aportació del sector exterior alcreixement del PIB es mostra més positiva que al trimes-tre anterior, encara que ho faci de forma molt moderada.Les importacions decauen gairebé mig punt percentualalhora que les exportacions minven lleugerament, atèsque les destinades a la Unió Europea augmenten, men-tre que les destinades als Estats Units i a Mèxic dismi-nueixen com a reflex tant de la desacceleració d’aquelleseconomies com de la fortalesa de l’euro davant el dòlar.La informació que es desprèn de l’Enquesta deConjuntura de l’Exportació del Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç mostra que la cartera de comandes téuna tendència lleugerament a la baixa, tot i que per alsmesos vinents les perspectives de l’activitat exportadorasón positives.

Espanya 3

2008 2009

Consum final nacional privat 2,2 2,2



Variació d’existències 0,0 0,0




PIB a preus de mercat 3,8 3,1

Deflactor del PIB 3,1 2,6

Ocupació 2 3,0 2,2


Cost laboral unitari 3,4 2,5

AP. Administració Pública1. Inclou les ISFLSL2. Llocs de feina equivalents a temps completFont: Ministeri d'Economia i Hisenda, abril 2008.Escenari macroeconòmic 2008-2009

Taula 4. Previsions macroeconòmiques de l’economia espanyola

Taxes de variació interanuals


Pel costat de l’oferta, el menor ritme d’activitat hi és gai-rebé en tots els sectors, i de forma més intensa a la cons-trucció que situa el creixement a l’1,4% el primer trimes-tre, davant el 2,8% del trimestre precedent. Aquest afebli-ment es fa palès als diferents indicadors dels sector: elnombre de projectes visats al conjunt nacional acumulatsfins el mes de març és un 60,7% inferior als registrats elmateix període de 2007; el nombre d’afiliats es redueixen un 2,8% de mitjana pel trimestre; el nombre d’hipote-ques del mes de març arriba a ser un 18,9% inferior queel març de 2007; i els preus de l’habitatge lliure ja noméssón un 3,8% superiors als del mateix trimestre d’un anyenrere. No obstant això, l’evolució de l’obra pública pre-senta un canvi de cicle, tal com reflecteix la licitació ofi-cial que deixa de banda els creixements negatius de2007 i inicia una senda de creixements positius.

En la mateixa línia es troba la indústria i l’energia, quetenen una taxa de creixement del 0,4%, front l’1,9% deltrimestre precedent. Quan s’analitzen per separat, l’ener-gia decau mig punt però es manté en un creixement del4,0%. La caiguda més forta es troba a la indústria, quedecreix un -0,3% quan el trimestre precedent fou d’un1,4%. L’Índex de Producció Industrial segueix amb la ten-dència a la desacceleració que ja mostrava al 2007. Elnombre d’afiliats a la Seguretat Social d’aquest sector técreixements suaus fins el mes de març, quan registra unlleuger creixement negatiu (%).

Els serveis redueixen mig punt la seva taxa de creixe-ment del primer trimestre de l’any per arribar a un 3,7%.Durant aquest període, el nombre d’afiliats al sector mos-tra un creixement mitjà del 2,6%, taxa que no varia moltels mesos d’abril i maig. L’Índex de Xifra de Negocis delsector registra un augment del 2,6% pel conjunt del tri-mestre, malgrat que el mes de març la caiguda sigui del-5,0%. Llevat del turisme (3,6%), tots els sectors regis-tren caigudes de la seva xifra de negocis, en especial elcomerç (-6,6%). Pel que fa al turisme, els efectes decalendari i concretament l’efecte Setmana Santa, queenguany fou pel març i el 2007 per l’abril, no permetencomparar les dades d’aquests mesos. Però les dadesacumulades fins el mes d’abril, que sí són comparablesamb les del mateix període de 2007, mostren queenguany la despesa turística augmenta un 6,2%, fet ques’explica per l’acceleració tant de la despesa mitjana perturista (2,8%) com de la despesa mitjana diària (1,4%).

Com és normal, l’evolució del mercat laboral presentacerta sintonia amb l’evolució de l’activitat econòmica. Elsregistres d’afiliats a la Seguretat Social del conjunt nacio-

nal tenen un creixement mitjà del trimestre de l’1,4%, i esdesacceleren els primers mesos del segon trimestre finsa arribar a un creixement del 0,8% al maig. Les dadesd’ocupació de l’Enquesta de Població Activa (EPA) delprimer trimestre segueixen aquesta línia i, amb 20,4milions de població activa, es desacceleren per a arribara una taxa de l’1,7%. A l’anàlisi laboral per sectors deproducció, el ram de l’energia i la indústria disposa d’unaquantitat d’afiliats que roman gairebé estable (0,3% 1r tri-mestre) i la de desocupats que augmenta fins un 11,7%.A la construcció la desacceleració es més intensa, atèsque el nombre d’afiliats registra creixements negatius (-2,8% el 1r trimestre) i que el creixement del nombre dedesocupats al sector el primer trimestre arriba al 65%.Per contra, els serveis són el sector que es mostra méssaludable: l’augment del nombre d’afiliats augmenta un2,6% i els desocupats ho fan en un 17,1%.

L’Índex de Preus de Consum es situa per damuntdel 4,0% per setè mes consecutiu

En relació als preus, l’Índex de Preus de Consum regis-tra al mes de maig una variació del 4,6% interanual i.D’entre els grups que més influència tenen sobre aques-ta variació destaquen: el transport (8,4%), que respon al’encariment dels carburants, l’habitatge (6,6%), i els ali-ments i begudes no alcohòliques (6,7%). També cal men-cionar el grup de lleure i cultura que, encara que assoleixuna variació negativa es situa molt per damunt de que esregistrà al maig de 2007.

La inflació subjacent, que exclou els elements més volà-tils (aliments no elaborats i productes energètics), expe-rimenta una variació del 3,3% interanual, dues dècimesper damunt del mes precedent. Pel que fa als productesenergètics, la variació de l’índex de preus que fa referèn-cia a aquest grup és del 16,5%, taxa que ve explicadaper l’evolució dels preus del petroli al mes de maig. Moltmés suavitzada, és la dels aliments no elaborats, queregistra un 4,1%.

L’Índex Harmonitzat de Preus de Consum (IHPC) pre-senta al maig una variació del 4,7% interanual. Amb unaevolució semblant, però més suavitzada, es troba l’IHPCde la Zona de l’euro, que s’accelera tres dècimes per aarribar a situar-se en el 3,6%, onze punts percentuals perdavall de l’nacional i setze punts per damunt de l’objectiud’inflació.

2006 2007 2008

Trimestre I II III IV I II III IV I

Agrari i pesquer -0,1 2,3 -2,4 10,1 6,8 2,8 2,8 2,9 3,0

Indústria i energia 1,8 2,5 -3,9 2,3 3,5 3,6 2,0 1,9 0,4

Construcció 5,8 5,3 5,1 3,9 4,5 4,2 3,8 2,8 1,4

Serveis 4,0 4,2 4,2 4,1 4,2 4,2 4,3 4,2 3,7

PIB a preus de mercat 3,7 3,8 3,9 4,0 4,1 4,0 3,8 3,5 2,7

Font: INE

Taula 5. Evolució de l’economia espanyola

Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanual, Volum encadenat referència 2000 (en %)


L’economia de les Illes Balears no és aliena al seu entorni, per això mateix, s’ha vist també afectada per l’evolucióa l’alça dels preus energètics i de les matèries primeres,pels ajusts del sector de la construcció, per les turbulèn-cies financeres i per les perspectives de menor creixe-ment de la resta de països de la Unió Monetària. Peraquests factors i per altres que es comentaran més enda-vant i amb més profunditat, la primera aproximació decreixement econòmic se situa en el 2,2% interanual, vuitdècimes per sota del trimestre precedent.

A l’anàlisi per sectors, els serveis es mantenen com elsector més dinàmic de l’economia, amb un 2,6%. La con-tinuïtat del creixement del nombre d’afiliats, l’incrementdel nombre de passatgers, i el manteniment dels ingres-sos i preus dels establiments hotelers, són els que fanpossible la fortalesa del sector; tot i que no s’ha d’oblidarque també mostra cert alentiment. L’activitat de la indus-tria i l’energia és la que experimenta l’ajustament menys

intens, donat que tan sols rebaixa dues dècimes respec-te al trimestre precedent. Aquest sector s’ha vist en granpart arrastrat per la relació de moltes activitats amb laconstrucció. La construcció és el sector que reflecteix ladesacceleració més intensa, tal com indiquen l’evoluciódels afiliats, la davallada dels projectes visats i el menorritme de creixement dels preus dels habitatges, 0,2%,molt per davall del ritme que havia experimentat en tri-mestres anteriors.

Per illes, les Pitiüses es mantenen amb la taxa de crei-xement més dinàmica (2,5%), ja que de moment les pre-visions de la temporada turística són positives. Mallorcaés l’illa on el procés d’ajust es fa de manera més intensa.I a Menorca la davallada de la taxa de creixement eco-nòmic no és tan forta com a la resta d’illes, però tambécal destacar que segueix sent l’illa que presenta el crei-xement més baix.

ILLES BALEARSII.

Anual Trimestral

2005 2006 2007 2006 (e) 2007 (e) 2008 (a)

(e) (e) (e) I II III IV I II III IV I

Balears 2,4 2,8 3,0 2,5 2,7 2,9 3,0 3,0 3,0 3,1 3,0 2,2

Agropesquer 2,1 3,5 2,0

Indústria 1,2 1,7 1,5 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4 1,6 1,4

Construcció 2,5 3,7 3,7 3,3 3,7 3,9 4,0 3,9 4,0 3,8 3,0 0,2

Serveis 2,5 2,8 3,1 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2 3,1 2,6

Mallorca 2,6 3,1 3,2 2,8 3,0 3,2 3,3 3,3 3,2 3,2 3,1 2,3

Menorca 1,9 1,5 1,4 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,4 1,3 1,3 1,0

Pitiüses 1,2 2,1 2,7 1,5 2,0 2,3 2,4 2,3 2,6 2,9 3,1 2,5

Font: Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; INE; Comissió Europea


Taula 6. Evolució de l’economia balear

Taxes de variació del VAB a preus constants (en %)


L’ocupació al sector primari augmenta un 1,9% a lesBalears però cada activitat evoluciona de manera moltdiferent. Agricultura i ramaderia presenten un creixementdel 2,6% i pesca ha tingut un una taxa negativa de -3,5%.La pujada dels preus dels carburants ha provocat unadisminució en el nombre de barques que surten a la mar.Pel que fa a la distribució per règims de la SeguretatSocial, els afiliats autònoms a les Illes Balears s’hanincrementat en conjunt (7,4 %). Cal tenir en compte l’en-trada en vigor el dia 1 de gener de la Llei 18/2007, de 4de juliol, que estableix la integració dels treballadors percompte propi del règim especial agrari al règim especialde treballadors autònoms. Aquest fet ha provocat quedevers 2400 treballadors d’alta en data 31 de desembreen el règim especial agrari hagin passat a formar part delrègim d’autònoms l’1 de gener. Tot i això, el nombre d’au-tònoms d’alta a les Illes, sense comptar els inscrits pelcanvi de metodologia, ha augmentat un 4,5% en variacióinteranual.

AgriculturaAl Mercat Central de Mallorca els volums de fruita i d’hor-talissa comercialitzats han disminuït respecte l’any ante-rior. El preu mitjà de la fruita ha crescut un 29,2%, com-pensant així la baixada en volum i incrementant quasiuna quarta part l’import total. En canvi, el preu de les hor-talisses ha baixat un 11,9%, que juntament amb el des-cens de volum, provoca una baixa considerable en l’im-port final.

Les extraordinàries pluges del mes de maig han provocatefectes desiguals al camp de les Balears. Alguns arbresfruiters i les verdures de principi d’estiu han estat benefi-ciats mentre que altres fruites com els albercocs han sor-tit perjudicats. L’excessiva humitat ha fet malbé moltscereals i farratges a més d’abaixar-ne la qualitat dels ques’han pogut vendre. La recollida de la patata s’ha vist

retardada per la pluja, i l’exportació n’ha patit les conse-qüències. S’espera que la collita d’ametlles i garrovessigui abundant tant en quantitat com en qualitat.

La tuta absoluta ha estat detectada a l’illa de Mallorca.Aquest cuc, també conegut com a l’arna de la tomàtiga,ja ha causat greus problemes a les plantacions de Sud-amèrica. Les futures collites de tomàtigues, patates,pebres i albergínies es poden veure afectades per aquestcuc de potencial reproductiu elevat.

Les exportacions de goma de garrofí i d’ametlles experi-menten baixades significatives respecte l’any anterior.També es detecta una baixada en les vendes a l’exteriorde vins i licors respecte al mateix període de l’any pas-sat. Aquesta menor producció de vi es compensa en partper l’augment del seu preu de venta. Cal tenir en comp-te que només el 12% del vi consumit a les Balears éslocal.

El volum de productes agroalimentaris ecològics comer-cialitzats creix i també ho fa el nombre d’operadors (10%d’augment respecte l’any anterior). D’aquests, a Mallorcaes troben més del 75,5% del total d’operadors, aMenorca el 13,2% i l’11,3% restant a les Pitiüses.

RamaderiaL’augment de preu dels pinsos suposa una despesaextraordinària pels productors que, atesa l’oferta d’origenpeninsular, no poden repercutir l’increment dels costs alspreus. Tot plegat ha provocat una baixada en la quantitatde carn produïda a les Illes Balears. Les davallades mésacusades s’observen en la carn de porcella (-4,5%) i enla d’oví (-4%). Aquesta darrera segueix sent de les mésafectades tot i que les taxes no són tan baixes com lesexperimentades al segon semestre del 2007 (-6,2%).

Taula 7. Creixement del VAB de l’agricultura, ramaderia i pesca


2002 2003 2004 2005 (e) 2006 (e) 2007 (a) 2008 (p)

2,1 1,0 5,1 2,1 3,5 2,0 1,1



Agropesquer1


PescaLa producció pesquera declarada a les Illes Balears en el1r quadrimestre de 2008 va ser de 1,1 milers de tonesamb un valor en primera venda de 6,6 milions d’ euros.En comparació amb el mateix quadrimestre de l’any2007, aquestes dades suposen uns increments del12,7% en pes i del 4,6% en valor econòmic. En canvi, enel 1r quadrimestre de 2008, a diferència de l’anterior, elpreu mitjà del peix s’ha reduït en un 7,26% (de 6,20 €/Kga 5,75 €/Kg) respecte del mateix període de 2007, perí-ode en el quan s’incrementà en un 6,13%.

Les espècies planctòfagues de talla petita i de vida curta(com la gamba vermella, el gerret, la maire, la sardina oel calamar) tenen un pes molt important a l’activitat delsector pesquer de les Illes Balears. La seva biologiadepèn més de factors ambientals incontrolables que deles mesures de gestió que puguin prendre les administra-cions o les mateixes organitzacions de pescadors, cosaque és l’origen de la variabilitat i incertesa típiques d’a-questa activitat econòmica. Bona part de l’increment deles captures que hi ha el 2008 s’explica perquè hi ha 60tones més de sardina (Sardina pilchardus) i maire(Micromesistius poutaussou), dues espècies amb grans

Taula 8. Indicadors de l’agricultura i la ramaderia

Període Dada Var.(%)

Ocupació

Illes Balears 1T 8.540 è 1,9

Afiliació a la SS

Illes Balears 1T 7.836 ì 2,6


Menorca 1T 685 ì 2,5

Pitiüses 1T 712 ì 5,4

Mercat central de Mallorca TonesMilers

d’€€Var.(%)

PreuMitjà kg

Var. (%)

Fruita gen-ab 203,136 î -4,8 233,6 ì 23 1,15 29,2

Hortalisses gen-ab 901,398 î -13,7 928,4 î -24 1,03 -11,9

Total gen-ab 1.104,53 î -12,2 1.104,53 ì 9,5 1 3,1

Mercaderies agràries exportades

Goma de garroví Nov-gen 269 î -10 2.603 è 1

Alemanya Nov-gen 59 ì 18 580 ì 9

Dinamarca Nov-gen 48 ì 65 469 ì 49

Ametlles Nov-gen 56 î -32 221 î -43

Vins i licors Nov-gen 55 î -68 546 î -25

Alemanya Nov-gen 108 î 53

Carn sacrificada als escorxadors

Boví Gen-febr 618,14 î -2,6%

Oví Gen-febr 293,36 î -4,0%

Porc Gen-febr 645,40 è -1,3%

Porcella Gen-febr 130,34 î -4,5%


fluctuacions interanuals però de valor econòmic en pri-mera venda molt baix (0,96 i 0,67 €/Kg, respectivament),cosa que explica que, tot i haver un increment global deles captures de més del 12%, el preu mitjà del peix s’ha-gi reduït.

Quant a la diferència del valor, i en particular del valormitjà dels productes pesquers, el 2007 va ser un anyextraordinàriament bo per al calamar (Loligo vulgaris),una espècie que tradicionalment té molt bon preu (14,78€/Kg en 2007 i 19,73 €/Kg en 2008) i de la que en el2007 es pescaren un 156% més (19 tones) que en 2008(216 mil euros més). Per interès econòmic també s’ha

donat una reducció del 10% en les captures de gambavermella, fet que, per ser la principal espècie de les IllesBalears, també ha tingut les seves conseqüències en elvalor global de la pesca desembarcada. Aquests primersmesos del 2008 han estat molt favorables per al jonqui-llo, espècie estacional que tan sols captura la flota d’artsmenors de Mallorca, de la que en el 2008 s’han comer-cialitzat 7 tones més que en 2007. Això significa un incre-ment dels ingressos xifrats en 160 mil euros €.

Quant a la resta de fluctuacions, són les pròpies de l’ac-tivitat i, en principi, s’atribueixen a causes naturals.

Ocupació PeríodeDarreraDada

Var.(%)

Afiliats SS 704 î -3,5%

Mallorca 1T 482 î -2,5%

Menorca 1T 101 î -5,1%

Pitiüses 1T 121 î -5,4%

Captures

Captures (kg) Valor (euros)

Gerret 1Q 99.288 î -4,7% Gamba vermella 1Q 1.461.844 î -9,6%

Sardina 1Q 93.504 ì 88,2% Escamarlà 1Q 389.540 ì 35,3%

Maire 1Q 93.153 ì 33,2% Sípia 1Q 354.909 ì 4,7%

Gamba vermella 1Q 56.515 î -8,2% Gall de Sant Pere 1Q 323.940 ì 26,0%

Moll vermell 1Q 54.097 î -12,3% Moll vermell 1Q 290.078 ì 8,6%

Morralla 1Q 53.546 î -7,8% Caproig 1Q 276.616 ì 9,2%

Pop 1Q 49.683 ì 13,3% Jonquillo 1Q 256.254 n.d.

Sorell 1Q 46.731 n. d. Lluç 1Q 241.071 î -6,6%

Rajada 1Q 45.826 ì 26,0% Calamar 1Q 233.491 î -48,0%

Sípia 1Q 39.577 è -0,3% Gerret 1Q 181.814 î -18,7%

Taula 9. Indicadors producció pesquera


El sector de la indústria i l’energia registra uncreixement moderat.

El sector de la indústria i l’energia registra un creixementd’un 1,4 % el primer trimestre de 2008, amb la qual cosacontinua amb les taxes moderades que s’estan enregis-trant. L’Índex General de Producció Industrial (IPI) pre-

sentà un increment del 9,1% a Balears i del 11,3% aEspanya en el mes d’abril.

L’ocupació en el sector es mostra estable, amb un des-cens en el nombre de treballadors assalariats i un aug-ment dels treballadors autònoms. Per illes, l’ocupacióbaixa a Mallorca, resta estable a Menorca i augmenta ales Pitiüses.

Indústria i energia2Taula 10. Creixement del VAB de la indústria i energia


Anual Trimestral

2005 2006 2007 2005 (e) 2006 (e) 2007 (e)2008(a)

(e) (e) (e) I II III IV I II III IV I II III IV I

1,2 1,7 1,5 0,7 0,9 1,3 1,7 1,5 1,8 1,8 1,6 1,5 1,4 1,4 1,6 1,4



Energia

Gràfic 3. Facturació energia electrica total. Illes Balears (Variació de la tendència)

4,80%

4,90%

5,00%

5,10%

5,20%

5,30%

5,40%

5,50%

5,60%

5,70%

gen 01mar 01

jny 01set 01

des 01mar 02

jny 02set 02

des 02mar 03

jny 03set 03

des 03mar 04

jny 04set 04

des 04mar 05

jny 05set 05

des 05mar 06

jny 06set 06

des 06mar 07

jny 07set 07

des 07mar 08


La facturació elèctrica presenta una variació posi-tiva d’un 5,2%.

La facturació d’energia elèctrica total augmenta un 5,2%,destacant l’increment a Menorca amb un 19%.

En el nou esquema de facturació que presentà el governde l’Estat destaca l’aplicació de la nova tarifa social, laqual suposarà un estalvi en la factura de la llum del 10%per a 4,5 milions de llars. Aquesta tarifa afectarà alsusuaris amb potències contractades de menys de 3 kilo-vats (kw) d’electricitat en la seva primera residència. Laresta de tarifes tindran un tram de consum mínim gratuït,que se compensarà amb unes penalitzacions majors alsque tinguin un consum excessiu.

En el mes de juliol Gesa eliminarà la reducció per tarifanocturna creada l’any 1983, la qual tenien contractadafins ara 4.238 clients. Això suposarà una pujada en elconsum elèctric que s’afegeix a la del mes de gener.També desapareixeran tarifes regulades pel reguiu i mitjatensió que afectaran a les indústries les quals hauran depassar al mercat regulat.

Una central neta, donarà calefacció i llum al ParcBit, UIBi Son Espases. Es preveu que iniciarà el seu funciona-ment en el 2010. Aquesta central, que consumirà gasnatural, arribarà amb el gasoducte, a la vegada aprofita-rà la calor residual generada per abastir d’aigua calentasanitària, calefacció i refrigeració a tota l’àrea.

Per una altra banda, Gesa Endesa proposa als hotelerstreballar junts en posar en marxa una sèrie de mesuresque els permeti reduir la seva factura fins a un 20%.

El nombre d’ocupats en el sector energia elèctrica, gas iaigua a les Balears és de 2.509 i presenta una tendènciacreixent d’un 2,8%.

Indústria

Fabricació de material de transport és l’apartatamb la pujada més destacada.

La facturació d’energia elèctrica a la indústria presentauna lleugera tendència a l’alça per al conjunt de les illes(1,3%), especialment a Menorca (6,3%) i a Pitiüses (4%)mentre que s’estanca a Mallorca.

L’ocupació al sector agroalimentari registra a Mallorcauna baixada interanual del 6,8% en el primer trimestre.Malgrat això, pel conjunt de les illes la tendència de l’o-cupació és estable. La indústria de tèxtil, cuiro i calçatminva a Mallorca, es manté a Menorca, i a Pitiüsesincrementa un 5,5%. L’activitat industrial més dependentde la construcció, la de minerals no metàl·lics, que reculll’activitat tant de pedreres com de materials per a laconstrucció, marca lleugers descensos a tot l’arxipèlag,en línia amb la moderació de la demanda.

L’apartat de Fabricació de material de transport és el queté una pujada més destacada i afecta a totes les illes(8,0%).

Exportacions

El producte més exportat a Balears, el calçat,augmenta un 28,8% respecte al període anterior.

Si comparem els mesos de novembre i desembre del2007 a més de gener de 2008 en relació al mateix perío-de 2006-2007, resulta que les exportacions s’han elevaten un 43,7%.

El producte més exportat a Balears és el calçat, el qualaugmenta un 28,8% respecte al període anterior, tot i ladepreciació del dòlar. Són significatives les exportacionsa Alemània, França, Itàlia, Regne Unit i Bèlgica. A més,s’observa una forta baixada del 61% en les exportacionsde roba i complements.

Els mobles se segueixen exportant al Carib, especial-ment a Mèxic i a la República Dominicana. Les exporta-cions d’aixetes han minvat considerablement. No s’hanmantingut les ventes dels mesos anteriors a Hongria i aÀustria. Només han augmentat a la RepúblicaDominicana. Un dòlar dèbil ha provocat que les exporta-cions de joies i bijuteria continuïn baixant a taxes consi-derables.

Hi ha un augment moderat de les exportacions de pellpreparada. La forta baixada de Portugal s’ha compensatamb petites pujades d’altres països. El fet que Xina hagipassat a ser una gran compradora de pell i cuiro ha donatun gran impuls al total del subsector.

D’altra banda, Quely exportava 900 tones de galetes imitjançant un contracte amb un importador xinès expor-tarà fins a 1.800 tones el proper any.


Balears Darrera dada Cicle-tendència Ttt-k (%)

Facturació energia elèctrica total (MWh) 2008M04 476.920 ì 5,2

Facturació energia elèctrica indústria (MWh) 2008M04 24.673 è 1,3

Índex de producció industrial 2008M02 114,8 è 1,6

Ocupats totals a indústria i energia 2008M04 30.980 è -0,8

Assalariats 2008M04 24.932 è -1,2

Autònoms 2008M04 6.048 è 1,5

Ocupats segons activitats

Energia elèctrica, gas i aigua 2008T01 2.509 ì 2,8

Agroalimentari 2008T01 5.114 è 0,2

Tèxtil, cuir i calçat 2008T01 2.908 î -3,2

Metal·lúrgia 2008T01 3.798 è -1,4

Minerals no metal.lics 2008T01 3.174 î -2,2

Fusta i suro 2008T01 2.230 ì 3,6

Paper i edició 2008T01 2.775 è 0,8

Material de transport 2008T01 2.726 ì 8,0

Mallorca


Facturació energia elèctrica indústria (MWh) 2008M04 20.155 è 1,2

Ocupats segons activitats 2008T01 23.901 î -1,9

Energia elèctrica, gas i aigua 2008T01 2.189 ì 2,4

Agroalimentari 2008T01 3.887 î -3,4

Tèxtil, cuir i calçat 2008T01 1.633 î -6,6

Metal·lúrgia 2008T01 3.051 î -2,0

Minerals no metal.lics 2008T01 2.723 î -2,4

Fusta i suro 2008T01 1.568 î -5,1

Paper i edició 2008T01 2.246 è -1,8

Material de transport 2008T01 2.184 ì 9,0

Menorca


Facturació energia elèctrica indústria (MWh) 2008M04 2.161 ì 6,3

Ocupats segons activitats 2008T01 4.613 è 1,3

Energia elèctrica, gas i aigua 2008T01 256 ì 8,4

Agroalimentari 2008T01 801 è -1,1

Tèxtil, cuir i calçat 2008T01 1.128 è 0,5

Metal·lúrgia 2008T01 415 ì 8,2

Minerals no metal.lics 2008T01 229 î -2,4

Material de transport 2008T01 303 ì 5,4

Fusta i suro 2008T01 486 ì 41,3

Paper i edició 2008T01 296 è 0,3

Pitiüses


Facturació energia elèctrica indústria (MWh) 2008M04 1.357 ì 4,0

Ocupats segons activitats 2008T01 2.028 ì 6,3

Agroalimentari 2008T01 426 î -5,9

Paper i edició 2008T01 233 ì 3,7

Metal·lúrgia 2008T01 332 î -5,7

Minerals no metal.lics 2008T01 222 ì 2,2

Material de transport 2008T01 239 ì 13,5

Font: TGSS, Gesa-Endesa, DG d’Economia, INE.

Taula 11. Indicadors de la indústria i l’energia


Producte

Principals mercats exteriors Milers d'€€ Var. (%)

Calçat 23.883,0 28,8%

Alemania 4.644,3 70,3%

França 3.353,7 100,2%

Itàlia 2.706,8 115,6%

Regne Unit 2.406,6 86,1%

Bèlgica 936,2 76,1%

Pell i cuiro 1.354,9 136,9%

Xina 1.270,4 n.d.

Pell preparada 369,4 13,7%

Alemania 42,1 171,6%

Portugal 33,0 -66,8%

Estats Units 33,6 1876,5%

Roba i complements 422,5 -61,8%

Mèxic 159,9 -66,1%

Cuba 47,7 -70,7%

Països Baixos 58,5 -47,0%

Joieria i bijuteria 3.525,5 -20,0%

Bahamas 990,6 16,0%

Estats Units 291,7 -2,2%

França 916,8 -38,2%

Mobles 2.120,0 16,4%

Mèxic 1.001,0 117,6%

Rep Dominicana 465,0 72,7%

Aixetes 1.419,0 -54,2%

Mèxic 154,0 -30,9%

Rep Dominicana 219,0 298,2%

Olis essencials i perfumeria 4.891,5 25,6%

Països Baixos 1.764,6 42,9%

Regne Unit 1.528,1 33,1%

Font: Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España.

Taula 12. Principals béns industrials exportats

De novembre 2007 a gener 2008


Durant els primers mesos de 2008 s’ha agreujat la situa-ció de desacceleració que patia el sector de la construc-ció. El creixement del VAB cau considerablement fins asituar-se en el 0,2%, molt per davall del ritme que haviaexperimentat en trimestres anteriors. Aquest fet marca uncanvi de cicle en el sector i s’inicia una fase de retraï-ment, la fi de la qual, segons els indicadors avançats, noes preveu a curt termini.

El creixement del VAB és molt inferior al de tri-mestres anteriors

La contracció de l’activitat en el sector s’ha traslladat al’ocupació, on el número d’afiliats ha baixat lleugeramenten el primer quadrimestre (-0,7%), principalment pel des-cens en el número d’assalariats (-4,2%). Una part d’a-questa caiguda ha estat absorbida per les noves altes enel règim d’autònoms (11,3%). Aquest comportament éscomú per a totes les illes de l’arxipèlag. En especial, des-taca que Menorca presenta la tendència a la baixa en elnúmero d’assalariats més acusada de totes les illes i lamés suau en l’augment d’autònoms. D’altra banda, l’aturregistrat en el sector de la construcció ha augmentat degener a maig en 611 persones, un 8,7%, mentre que enel mateix període de 2007 va davallar més d’un 20%, engran part per la quantitat d’obra pública que es feia.

Segons l’estadística de preus d’habitatge lliure delMinisteri de l’Habitatge, el preu mitjà del metre quadrat ales Balears es situa en el primer trimestre de 2008 en2408,10 €, un -0,5% respecte el darrer període de 2007.No s’havia registrat una davallada en el preu mitjà del ter-cer trimestre de 1997. De llavors ençà els preus han aug-mentat més d’un 270% i això ha esgotat la capacitat decompra dels demandants d’habitatge. Tant és així que laconstitució d’hipoteques, en número i en import, ha dava-llat el març una tercera part respecte el mes anterior.Segons el Col·legi de Registradors, en els tres primersmesos de 2008 s’han fet 3548 compravendes d’habitat-ge, les quals suposen una reducció d’un 15,0% respecte

l’any anterior. Aquesta baixada és la tercera més pronun-ciada de totes les províncies, després de les correspo-nents a Palència i Tarragona. El descens, que té lloc tanta l’habitatge usat com en el nou, és reflex de les expec-tatives de menor dinamisme que ja presentava el sectora finals de 2007, ja que sempre es produeix un desfasa-ment entre l’execució de la compravenda i el seu registredefinitiu.

La davallada en les transaccions immobiliàries, junta-ment amb la pujada dels tipus d’interès i amb les limita-cions de crèdit imposades per la crisi de confiança finan-cera d’abast internacional han agreujat la situació.Precisament, aquestes circumstàncies han desviat partde la demanda cap el mercat de lloguer, fent que lesseves rendes presentin al març la pujada més acusadadels darrers tres anys (4,5 %).

A la darreria de març de 2007 entrà en vigor del nou CodiTècnic d’Edificació, el qual marca les exigències que hand’acomplir els edificis o les seves parts i les característi-ques dels materials, productes o sistemes. Aquest fetprovocà un augment apreciable en el nombre de projec-tes presentats en el primer trimestre de l’any passat i difi-culta considerablement la comparativa interanual. Detotes maneres, analitzant la variació dels indicadorsavançats respecte 2006, es preveu que el procés de des-acceleració es perllongarà més enllà del 2008. En el pri-mer trimestre de l’any s’han visat un 13,3% menys deprojectes a les Illes Balears respecte el 2006 que en totalsuposen un 29,1% menys de pressupost mesurat enpreus corrents. La reducció és especialment significativaen el número d’habitatges, ja que a totes les illes es vanvisar menys de la meitat d’unitats residencials. La ten-dència negativa de les vendes de ciment (-22,4%) i la delicitació pública confirmen el pronòstic.

Construcció3Taula 13. Creixement del VAB de la construcció


Anual Trimestral

2004 2005 2006 2007 2005 2006 (e) 2007 (p)2008(a)

(e) (p) I II III IV I II III IV I II III IV I

1,4 2,5 3,7 3,7 2,2 2,4 2,6 2,9 3,3 3,7 3,9 4 3,9 4 3,8 3 0,2



Les compravendes d’habitatge es redueixen un15%


Taula 14. Indicadors de la construcció


Assalariats ab 51.698 î -5,3

Autònoms ab 18.152 ì 10,4

Vendes aparents ciment (tones) nv 77.834 î -22,4

Preu habitatge (€/m2) 1T 2.408 ì 5,0

Mallorca

Assalariats 1T 41.241 î -3,5



Palma 2S 2.478 ì 5,2

Manacor 2S 1.646 ì 2,5

Inca 2S 1.852 ì 7,8

Menorca




Maó 2S 2.144 ì 6,7

Ciutadella 2S 2.132 ì 6,4

Pitiüses




Eivissa – vila 2S 2.331 ì 7,4

Sant Antoni de Portmany 2S 2.121 ì 7,3

Font: MTSS, Oficemen, Ministeri de Foment, Ministeri de l’Habitatge, i Sociedad de Tasación.



Pressuposts (milers d’€ constants) mç 77.445 î -41,9

Nombre de projectes mç 682 î -14,5

Nombre d’habitatges mç 653 î -52,5

Licitació pública T1515 gn 6432,4 î -35,5

(milers d’€ constants)

Mallorca



Nombre d’habitatges mç 599 î -46

Menorca


Nombre de projectes mç 96 è -1

Nombre d’habitatges mç 31 î -57

Pitiüses

Pressuposts (milers d’€ constants) mç 4.679 î -40


Nombre d’habitatges mç 23 î -55,7

Font:COAIB, Ministeri d’Habitatge i Ministeri de Foment

Dades amb € constants base Gener 2005.

Taula 15. Indicadors avançats de la construcció


El primer trimestre davalla el creixement del VABdels serveis mig punt

El primer trimestre del 2008 el sector serveis redueix l’ac-celeració del valor afegit brut en mig punt, per deixar lataxa de creixement en el 2,6%, front el 3,0% del primertrimestre de 2007.

L’abril, els afiliats de la Seguretat Social a aquest sectorarriben a una taxa de creixement del 2,0% tendencial, elque manté la continuïtat de la desacceleració dels mesosanteriors. L’activitat que presenta el creixement mésmoderat pel conjunt del primer trimestre és la relaciona-da amb les activitats immobiliàries, coherentment amb elprocés d’ajusts del sector de la construcció. Els serveis

vinculats a l’educació són els que es mostren més dinà-mics amb un creixement de la tendència del 3,8% el pri-mer trimestre. Per illes, els afiliats als serveis del primertrimestre mostren una tendència estable a Mallorca, ambuna taxa de creixement que es manté estable(3,4%). Percontra, a Menorca i Pitiüses arriben a creixements nega-tius, amb -0,3% i -0,6% respectivament. Les expectativesde cara al segon i tercer trimestre són de certa millora,atesa la Setmana Santa i l’inici de la temporada turística.

L’Índex de xifra de negoci del mes d’abril deixa enrere lavariació negativa de març i marca una recuperació ambun creixement de l’1,9% interanual. Aquesta evoluciócontrasta amb la de l’índex d’ocupació dels serveis elqual es mostra a la baixa i el mes d’abril davalla finsregistrar un creixement negatiu (-1,0%).

Serveis4Taula 16. Creixement del VAB del sector serveis


Anual Trimestral

2005 2006 2007 2005 (e) 2006 (e) 2007 (e)2008(a)

(e) (e) (e) I II III IV I II III IV I II III IV I

2,5 2,8 3,1 2,3 2,5 2,6 2,5 2,5 2,7 2,9 2,9 3,0 3,0 3,2 3,1 2,6

Darrera dada Cicle-tendència Ttt-k (%)

Afiliats Seguretat Social abr 322.318 ì 2,0


Menorca 1T 18.750 è -0,3

Pitiüses 1T 27.277 è -0,6

Matriculació d’automòbils de turisme per a lloguer(inclou tot terrenys)

mg 3.562 î -36,1

Fonts: TS , Anfac

Taula 17. Indicadors dels serveis


4.1 ComerçEls primers quatre mesos de 2008 els principals indica-dors de comerç mantenen la pèrdua de dinamisme queja s’observava uns mesos enrere.

Al llarg del darrer any, els consumidors han vist modifica-des les seves condicions de despesa, sobre les qualshan afectat negativament tres factors: en primer primerlloc, l’augment generalitzat dels preus; en segon lloc, elmajor endeutament de les famílies pels tipus d’interésmés alts i per l’enduriment de les condicions de crèdit; ifinalment, conseqüència dels anteriors, el deterioramentde la confiança. Aquests factors han arribat a modificar elcomportament dels consumidors, com ara l’aplaçamentde les decisions de compra, la variació de la freqüència ide la despesa de la compra, i la major substitució de pro-ductes per altres de menor preu, a excepció dels casosamb fidelitat de marca, que aquesta s’accentua encaramés.

Referent a les empreses d’aquesta subbranca, un delsprincipals indicadors és l’Índex de vendes al detall (ICM)de l’Institut Nacional d’Estadística. L’evolució d’aquestíndex a les Illes Balears ve marcada per un ascens moltsuau. No obstant això, la variació de l’índex sí que recullla tendència a la desacceleració de l’activitat amb unataxa del 1,1% l’abril, quan un any enrere la tendència erade l’1,5%.

Altres indicadors referents a la activitat comercial nomostren tan clarament aquesta tendència de desaccele-ració. És el cas del nombre de treballadors afiliats a laSeguretat Social de l’activitat de comerç i reparació, queels darrers tres trimestres presenta una variació de latendència gairebé estable (1,6%). També hi ha lesenquestes opinàtiques efectuades als comerços, comara l’enquesta publicada per PIMECO, que no mostrauna evolució gaire positiva tot i que l’abril repunta respec-te el març.

La desacceleració de les vendes comercials és fa mésintensa als petits comerços. En canvi, les grans superfí-cies han aconseguit incrementar més la seva quota demercat, donada la major diversitat de productes que ofe-reixen i, per tant, major varietat de preus.

Segons la Confederación Española de Comercio (CEC),els tipus de producte que s’han vist més perjudicats sónels vinculats a l’equipament de les llars (per la desacce-leració dels sector immobiliari) i, en menor mesura, els

bens personals com són tèxtil, calçat i perfumeria. Tambécal afegir que les pluges del mes de maig i les baixestemperatures, juntament amb el menor poder adquisitiudels residents i turistes, han provocat que les vendes delcomerç de tèxtil de la moda primavera-estiu davallin elmes de maig.

L’atur dels transportistes, amb motiu de les protestes perl’encariment dels carburants, va paralitzar la segona set-mana de juny el tràfic marítim de mercaderies des de lapenínsula. Així, algunes cadenes de supermercats i qual-que gran superfície que no disposen plataformes demagatzematge i distribució a les illes arribaren a registrarla falta d’alguns aliments al llarg de la setmana, sobretotdels peribles.

En matèria normativa, destaquen els canvis previstos amig termini. A més de l’introducció de la Directiva euro-pea de serveis que es començarà a aplicar a finals de2008, està previst que tant Consells insulars comAjuntaments augmentin la seva capacitat de decisió enrelació a aquests temes. Els primers ho faran amb l’apro-bació dels plans directors d’equipaments comercials, i elssegons mitjançant el seu propi planejament urbanístic.

4.2 Turisme. Hoteleria

La celebració de la Setmana Santa al març haafectat negativament el nombre de pernocta-cions hoteleres.

El nombre de pernoctacions a establiments turístics arri-ba als 6,1 milions fins l’abril, una xifra lleugerament infe-rior (-3,0%) a la registrada en el mateix període de l'anypassat. Per tipus d’establiment, el descens s’observa tanten hotels, com en apartaments i en turisme rural. El nom-bre de viatgers allotjats presenta el mateix patró de com-portament (-1,2%) i en el primer quadrimestre supera l’1,1 milions de persones. El fet que enguany s’hagi cele-brat la Setmana Santa al març i que a l’abril el tempsmeteorològic fos inestable han influït de manera negativaen l’ocupació hotelera. No s’han adquirit bitllets de darre-ra hora i els viatgers s'han decantat per altres destina-cions.

Taula 18. Indicadors del comerç


Índex de vendes al detall - termes constants. ab 92,2 è 1,1

Índex d’ocupació comerç al detall ab 101,4 è -0,1

Afiliats a la SS activitat comerç i reparació 1T 77.565 è 1,6

Mallorca 1T 63.212 è 0,6

Menorca 1T 6.451 è 0,0

Pitiüses 1T 7.902 è -1,0

Font: INE, TGSS, DGT


En el gràfic de l'evolució històrica dels establiments hote-lers s’observa que el nombre de pernoctacions el primerquadrimestre de l'any ha arribat a una xifra similar a la de2004. Malgrat la influència negativa que ha tingut laprompta celebració de la Setmana Santa, la situació enel nombre de viatgers és semblant a la de l'any anterior. L’estada mitjana en apartaments turístics i turisme rurals’allarga a 8,3 i 4,1 dies respectivament. Gairebé mig dia

més que en el mateix període de l’any anterior. En canvi,l’estada mitjana als establiments hotelers es redueix a5,2 dies. Si bé aquesta xifra és molt semblant a la delstres anys anteriors, es detecta una lleugera tendència ala baixa. Entre les causes d'aquesta reducció progressi-va hi ha un mercat amb major competència per la majorcapacitat d’allotjament i la transparència que atorga elmercat d'Internet.

Taula 19. Establiments turístics Balears

Gràfic 4. Pernoctacions, viatgers i estada mitjana hotels. Gener-Abril. Índex 1999 = 100

abri-08 Var. (%) Acumulat 2008 Var. (%)

Pernoctacions 2.648.606 î -10,7 6.064.341 î -3,0

Establiment hoteler 2.411.056 î -8,7 5.567.789 î -2,0

Apartament turístic 204.386 î -27,6 423.073 î -14,3

Rural 33.164 î -17,6 73.479 î -9,0

Viatgers allotjats 493.239 î -9,0 1.139.707 è -1,2

Establiment hoteler 456.197 î -7,4 1.070.773 è 0,4

Apartament turístic 29.139 î -27,1 51.196 î -22,1

Rural 7.903 î -15,9 17.738 î -13,9

Estada mitjana (dies) 5,4 è -1,3 5,3 î -2,3

Establiment hoteler 5,3 è -1,5 5,2 î -2,3

Apartament turístic 7,0 è -0,8 8,3 ì 10,0

Rural 4,2 è -1,9 4,1 ì 4,6

Font: INE

8.888

7.796 7.649

6.0895.905

5.496 5.4225.718 5.720 5.568

1.0711.069

1.140

1.0261.0081.049

1.211

1.319

1.2481.283

6,96,2

5,8

5,05,6

5,5 5,3

5,0

5,4 5,2

50

60

70

80

90

100

110

120

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



En aquest sentit, els portals que venen on line creixenper damunt del 10% anual. Pagar a terminis és un delsavantatges que ja ofereixen aquest tipus d'agències deviatges, de manera que es pot reservar un hotel pagant-lo a terminis, sense interessos i sense cap cost addicio-nal. Fins i tot s'ofereixen subhastes de viatges amb l’ana-da a un euro de preu de sortida.

En aquest moment de la temporada la baixa rendibilitatés la dificultat principal amb la qual s'enfronten els hote-lers, els comerciants i l’oferta complementària. Cal teniren compte que els descomptes que s’aplicaren a les ven-des anticipades van arribar fins a un 15%. Actualment hiha una certa incertesa sobre com evolucionaran elsíndexs de rendibilitat els pròxims mesos, ja que es des-

coneix el comportament futur que tindran els mercatsdavant la situació de desconfiança econòmica que hi haper les turbulències als mercats financers, als de matè-ries primeres, així com per l’alentiment de l’activitat aescala global.

Segons la Federació Hotelera de Mallorca, les vendesvacacionals cap a Balears han mostrat un comportamentnegatiu al Regne Unit, principalment a causa de la deva-luació de la lliura davant l'euro. Aquesta depreciació harepercutit negativament en l’arribada de viatgers a lesilles, ja que el mercat britànic és un dels principals emis-sors. La debilitat de la divisa britànica davant l’euro técom a conseqüència que el turista britànic que visita lesilles tingui menor poder adquisitiu, la qual cosa pot tenirconseqüències negatives sobre la rendibilitat turística.

Hotels i Apartaments Mallorca

Acumulat gen-ab 08 Var. (%) (%) sobre total

Pernoctacions 5.554.425 î -2,8 100

Hotels 5.144.363 è -1,8 92,6

Apartaments 410.062 î -13,3 7,4

Viatgers allotjats 1.015.637 è -1,4 100

Hotels 967.047 è -0,4 95,2

Apartaments 48.590 î -18,1 4,8

Estada mitjana (dies) 5,5 ì 20,3

Hotels 5,3 è -1,4

Apartaments 8,4 ì 5,8

Hotels i Apartaments Menorca

Acumulat gen-ab 08 Var. (%)

Pernoctacions 107.485 ì 2,6

Hotels 107.485 ì 2,6

Apartaments* - -

Viatgers allotjats 28.746 î -3,2

Hotels 28.746 î -3,2

Apartaments* - -

Estada mitjana (dies) 3,7 ì 6

Hotels 3,7 ì 6

Apartaments* - -

Hotels i Apartaments Pitiüses

Acumulat gen-ab 08 Var. (%)

Pernoctacions 285.138 î -7,7

Hotels 285.138 î -7,7

Apartaments* - -

Viatgers allotjats 65.575 ì 14,4

Hotels 65.575 ì 14,4

Apartaments* - -

Estada mitjana (dies) 4,3 î -19,3

Hotels 4,3 î -19,3

Apartaments* - -

Font: INE

Nota: *. No hi ha dades

Taula 20. Hotels i Apartaments a les Illes


A Mallorca, el nombre de pernoctacions a establimentshotelers i apartaments turístics arriba als 5,5 milions, elque suposa una lleugera reducció respecte al mateixperíode de l'any anterior. Aquest descens es produeixprincipalment a apartaments (-13,3%), mentre que en elshotels, que són els que tenen més pes a l’illa, el nombrede pernoctacions es manté relativament estable. Elmateix succeeix amb el nombre de viatgers, que decaumés acusadament en els apartaments (-18,1%). Pel quefa a l’estada mitjana, augmenta en els apartaments i esmanté gairebé estable en els hotels.

Els allotjaments d’alt nivell són la nova tendència a lesBalears i les majors cadenes mundials tenen intenció d’o-perar amb hotels a Mallorca. L'hostaleria mallorquinacomença a despertar l’interès de les majors cadenesamericanes del sector, les quals estan interessades adisposar d’establiments de gran luxe a l’illa. Aquest tipusd'inversió pot ser una gran empenta per millorar la com-petitivitat de les empreses turístiques mallorquines a laMediterrània.

A Menorca es manté la caiguda tant en el nombre depernoctacions (-7,5 %) com en el nombre de viatgers.Malgrat això, l’estada mitjana (3,7 dies) s’allarga un7,4%. La preocupació i incertesa dels empresaris turís-tics a Menorca fa que l’associació hotelera de Menorcademani un pla de xoc per als pròxims mesos. Els hote-lers aproven que s’obrin nous mercats, però insten al

Consell que no descuri els mercats tradicionals com elbritànic, l’alemany o el francès.

Les illes Pitiüses mostren una dinàmica diferent aMallorca i a Menorca

Les illes Pitiüses mostren una dinàmica diferent aMallorca i a Menorca. El nombre de viatgers allotjats enestabliments hotelers s'incrementa (14,4%). Aquestincrement és degut principalment a l'augment en el nom-bre de turistes nacionals (25,7%), ja que el mercatestranger descendeix pel que fa a l’any anterior.

Segons la Confederació Espanyola d'Hotelers iAllotjaments Turístics, es preveu una bona ocupació elsmesos de temporada alta. Les Agències de viatges asse-guren que si els clients no poden anar al Carib optaranper canviar la destinació cap a la costa mediterrània.

Preus i Ingressos Hotelers

De gener ençà, l’evolució tant dels ingressos com delspreus hotelers ha mantingut un comportament a l'alça toti que nombre de pernoctacions hoteleres ha estat inferiora les de 2007. És més notable l’augment al març a causade la celebració de la Setmana Santa.

Gràfic 5. Variació interanual dels Preus i Ingressos hotelers.

2,3%

3,1%

4,6%

1,3%

2,2%

1,3%

4,2%

2,2%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

gn fb mç ab

Índex de preus Índex d'ingressos

Pel que fa als preus d'oferta complementària (restau-rants, bars i cafès) s'observa que hi ha gran disparitatentre els preus de consum dels nostres principals mer-cats turístics emissors i la zona euro. Els darrers anys, elritme de creixement dels preus del sector a les Balearss’ha mantingut per sobre de l’índex harmononitzat de lazona euro. Si bé en el mes d’abril de 2007 la diferènciafou molt acusada, la desviació es redueix en el 2008.

L'Associació de bars, restaurants i cafeteries de la CAEBha detectat un descens d'entre un 20 i un 30% de clientsen els darrers mesos. La causa principal s’atribueix a lesconseqüències que té l’ alentiment econòmic sobre lesfamílies.


Comparació amb altres destinacions

Fins a abril, Balears s'han mostrat estables en el nombrede visites de turistes estrangers, i s’ha mantingut com auna de les destinacions europees principals de sol i plat-ja. La majoria de destinacions nacionals mostren unaevolució positiva, especialment la Comunitat Valenciana

i Canàries. Mallorca i Menorca augmenten respecte 2007un 2,1% i un 5,6% respectivament, no obstant això dismi-nueixen les Pitiüses i Andalusia. La resta de destinacions competidores, tant emergentscom madures, mostren un bon comportament el primerquadrimestre de l'any llevat de Xipre que descendeix un3,8% respecte a l’any anterior.

Gràfic 6. IPC Balears restaurants, cafès i bars Balears. IHPC Zona euro (abril)

3,3%

1,9%2,0% 2,0% 2,1%

2,5%

4,2%

6,3%

3,1%

4,6%

5,0%

3,7%

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

2003 2004 2005 2006 2007 2008

IHCPZona Euro IPC Desembre Balears Restaurants, bars i cafès

Taula 21. Turistes estrangers, comparació amb altres destinacions

De gener a … Total (milers) Var. (%)

Illes Balears ab. 1.297.193 è 1,6

Mallorca ab. 1.247.466 ì 2,1

Menorca ab. 18.539 ì 5,6

Pitiüses ab. 31.188 î -15,8

Canàries ab 3.513.895 Can ì 4,4

Andalusia ab 2.155.445 And î -2,5

Comunitat Valenciana ab 1.563.880 Val ì 4,2

Portugal des 11.411 P ì 14,2

Malta 1 mar. 211.689 M ì 22

Xipre ab 182.091 CY î -3,8

Croàcia mar. 159.530 HR ì 38,1

Turquia 2 mar. 1.064.794 TR ì 10,6

1. Per a Malta, turistes partits. 2. Per a Turquia, turistes d’Europa-OCDE.


4.3. Turisme. Transport i comunicacions

Ocupació

Els indicadors disponibles de l'activitat de transport icomunicació fins el mes de maig deixen palès una bonaevolució pel conjunt de l’arxipèlag, tot i que a l’anàlisi per

illes els resultats obtinguts divergeixen. Així, el nombred'afiliats a aquesta activitat al primer trimestre de l'any nopresenta gaire variació respecte un any enrere. Els regis-tres per illes mostren evolucions diferents. Per Mallorca,l'augment és del 5,4% tendencial i per Menorca iPitiüses, és del -3,6% i -1,3% respectivament.

Taula 22. Ocupats a l’activitat de transport i comunicacions

Taula 23. Passatgers arribats via aèria segons origen del vol.

a 31 març 2008 Cicle-tendència Ttt-k (%)

Balears 28.282 è 0,6

Mallorca 24.583 ì 5,4

Menorca 1.341 î -3,6

Pitiüses 2.368 è -1,3

Maig 2008 Darrera dada Cicle-tendència Ttt-k (%)

Balears

Total 1.686.115 ì 2,70%

Espanya 402.210 ì 4,40%

Alemanya 511.860 è 0,70%

Regne Unit 490.891 ì 3,40%

Itàlia 19.746 è 0,50%

Suïssa 37.613 ì 7,20%

França 31.748 ì 2,00%

Mallorca

Total 1.296.795 ì 5,50%

Alemanya 459.257 è 1,70%

Espanya 265.162 è -0,90%

Regne Unit 335.987 ì 5,50%

Suïssa 34.327 ì 8,90%

Itàlia 3.080 î -29,60%

Menorca

Total 145.734 è -0,20%

Espanya 51.343 ì 4,60%

Regne Unit 73.214 è 1,30%

Alemanya 8.243 î -58,90%

Itàlia 3.648 è 1,90%

Pitiüses

Total 243.586 ì 2,50%

Espanya 85.705 ì 5,80%

Regne Unit 81.690 î -2,60%

Alemanya 44.360 ì 16,20%

Itàlia 13.018 ì 3,60%

França 4.551 ì 6,50%

Font: AENA


Transport aeri de passatge i agències de viatge

4,5 milions de passatgers per via aèria de generfins maig

Als aeroports de balears arriben el mes de maig un totalde 1,7 milions de passatgers, un 2,7% més que el mateixmes d'un any enrere. Segons el país d’origen, els ale-manys, que són un 30% del total, mantenen gairebéestable la tendència del número de passatgers (0,7%);els britànics, amb un 24% del total de passatgers, s'incre-menten un 3,4% tendencial; finalment, els passatgersnacionals, amb un pes del 29%, mostren una tendènciaa l’alça amb un augment del 4,4%.

Segons l’aeroport d’arribada, el nombre de passatgersarribats a Son Sant Joan el mes de maig s'aproxima als1,3 milions, el que suposa una millora del 5,5% respectede l'any passat. A Menorca, els passatgers arribatssumen 146 milers, no molt per davall de la xifra d'un anyenrere (-0,2%). Per finalitzar, a les illes Pitiüses el nom-bre de passatgers arribats el maig és de 244 milers, elque suposa un increment del 2,5% respecte el mateixmes d'un any enrere.

A l’anàlisi de les dades acumulades fins maig es reflexapel conjunt de les illes un lleuger augment front el mateixperíode d’un any enrere. Així, el nombre de passatgersque arriba a les Balears entre gener i maig suma 4,5milions, la qual cosa no varia gaire respecte el mateixperíode de l’any anterior.

Pel que fa a les dades acumulades per illes, Mallorcasuma 3,7 milions de passatgers, un 1,7% per damunt del’any anterior. A Menorca, la dada acumulada és de 323mil, una quarta part per davall del mateix període de2007. I finalment, a les Pitiüses, amb 520.000 passat-gers, la variació és del 2,1%.

Diferents aerolínies nacionals es troben en pro-cessos de concentració

A l'anterior butlletí de conjuntura es comentaven lesfusions d’empreses turístiques, concretament d’opera-dors turístics. En aquest l’actualitat està en les de com-panyies aèries de caire nacional. Per una banda, arribael termini de la venta de Spanair. Després d'un any deconversacions, el grup escandinau SAS decideix tancarles negociacions i mantenir el grup dins de la pròpia com-panyia. Per tant, la seu de l'aerolínea romandrà aMallorca i els més de mil treballadors no es mouen delloc. Per altra banca, la fusió de Click-air i Vueling acabàamb èxit. Ambdues companyies, que abans eren compe-tència dins de les aerolinies de baix cost i que sumarenun total de 228.000 passatgers a Balears fins l'abril, s’a-junten i prenen el nom de Vueling. Segons declaracionsde les pròpies companyies, donada la situació actual delsector, no es limitaran a una simple adició de forces, sinóque a més duran a terme un ampli reajustament. La novacompanyia començarà a operar a partir de la tardor.

Segons un informe realitzat per Sabre, al segment delmercat de baix cost, el 59% de les companyies canvienel seu model davant la impossibilitat d'obtenir beneficisamb el model pur de baix cost. El 52% s'han transformaten aerolínees híbrides principalment per dues vies: hanincrementat els serveis de cara als passatgers, introduintcerta diferenciació entre ells, o bé han ampliat els seuscanals de distribució i venda mitjançant les agències deviatges. Un 7% s'han transformat en companyies de ser-vei complet i el 41% restant es manté com a companyiesde baix cost. Segons la pròpia empresa que elabora l’in-forme, les companyies aèries híbrides ja són mes popu-lars que les de baix cost pures, atès que transportaren un64% dels passatgers de tot el segment de baix cost.

Gràfic 7. Passatgers arribats via aèria segons origen del vol. Cicle-tendència

-20,0%

-15,0%

-10,0%

-5,0%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%


2003M01

2003M03

2003M05

2003M07

2003M09

2003M11

2004M01

2004M03

2004M05

2004M07

2004M09

2004M11

2005M01

2005M03

2005M05

2005M07

2005M09

2005M11

2006M01

2006M03

2006M05

2006M07

2006M09

2006M11

2007M01

2007M03

2007M05

2007M07

2007M09

2007M11

2008M01

2008M03

2008M05


Donada la evolució a l'alça del preu del petroli, diferentsaerolinees anuncien la intenció d’incrementar els preusdels bitllets. Altres companyies apliquen diferents mesu-res, com per exemple cobrar 10 euros per maleta, carre-gar tarifes al client per permetre fer telefonades o cobrar

pel servei de menjar. Moltes aerolinees espanyoles hanaplicat, o tenen plans per aplicar a curt termini, els incre-ments de la taxa de combustible als seus bitllets ambl'objectiu de fer front al sobrecost del querosè i, fins i tot,començar a reduir el nombre de vols domèstics.

Gràfic 8. Passatgers arribats via aèria per illes, cicle-tendència

-6,0%

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

2003M01

2003M03

2003M05

2003M07

2003M09

2003M11

2004M01

2004M03

2004M05

2004M07

2004M09

2004M11

2005M01

2005M03

2005M05

2005M07

2005M09

2005M11

2006M01

2006M03

2006M05

2006M07

2006M09

2006M11

2007M01

2007M03

2007M05

2007M07

2007M09

2007M11

2008M01

2008M03

2008M05


Taula 24. Passatgers arribats via marítima

Abril 2008 Darrera Dada Cicle-tendència Ttt-k (%)

Balears

Línia regular excepte de Formentera a Eivissa

224.675 è -1,0

Creuers turístics 111.717 ì 16,9*

Mallorca

Línia regular 62.544 î -9,1

Creuers turístics 104.020 ì 32,9*

Menorca

Línia regular 5.125 ì 6,8

Creuers turístics 4.380 î -52,8*

Pitiüses

Línia regular excepte de Formentera a Eivissa

157.006 ì 2,3

Línia regular, Formentera 60.336 ì 2,4

Creuers turístics Eivissa 3.295 î -58,1*

Font: Ports de Balears

*. Variació interanual (%)


Transport marítim de passatge

El primer quatrimestre de 2008 arribaren a Balears 759mil passatgers per via marítima regular, tot excloent eltràfic entre les dues Pitiüses., la qual cosa representa undescens de l’1% respecte al mateix període de l’any pas-sat.

Els visitants arribats en línia regular el primer quatrimes-tre queden un 1% per sota dels registrats el 2007

Per illes, l’evolució es presenta dispar. El creixement mésintens és a Menorca, amb un augment del 6,8% tenden-cial. A les Pitiüses, la variació de la tendència també éspositiva encara que una mica més suau (2,3%).Finalment, a Mallorca es desaccelera el nombre de pas-satgers arribats amb línea regular en un -9,1%.

Segons les dades de Ports de Balears, el nombre depassatgers de creuers turístics registrats de gener a abrilaugmentà un 22,5% respecte el mateix període de 2007.Gairebé 143 milers de creueristes arribaren en 85creuers, dos més que un any enrere. A l’anàlisi per illes,no hi ha una línea general. A les Pitiüses sols són signifi-catives les dades del mes d’abril que sumen 3.295 pas-satgers amb 9 creuers i representen la meitat dels que

arribaren el mateix mes d’un any enrere. A Menorca, l’a-cumulat de març i abril, suma 6,4 milers de persones, elque suposa un 32% per davall del 2007; els 11 creuersque arribaren suposen cinc menys que el 2007. En canvi,a Mallorca, les dades es mostren més positives, on l’a-cumulat de gener a abril suma 133 milers de passatgers,un 35% per damunt dels de 2007; i el nombre de creuersarribats són 65, deu per sobre del 2007.

Transport de mercaderies

Fins el mes d’abril, les dades de transport de mercade-ries a les Balears presenten certa acceleració, que esmostra de manera més intensa a la via aèria que a lamarítima. Cal tenir en compte que encara no es disposade les dades de juny, que és quan va tenir lloc la vagadels transportistes, que es manifestaven per l’evolució al’alça dels peus energètics i el sobrecosts que això supo-sa.

Les mercaderies registrades als ports de Balears mante-nen el signe positiu a Mallorca i Eivissa, mentre quedecreix a Menorca i Formentera. Les tones de mercade-ries transportades en avió minven un 8,2% a Menorca iun 3,3% a les Pitiüses.

Taula 25. Transport de mercaderies. Tones embarcades i desembarcades

Abril 2008 Darrera Dada Cicle-tendència Ttt-k (%)

Balears

Marítim 1.303.663 ì 3,4

Aeri 2.788.676 ì 11,9

Mallorca

Marítim 971.471 ì 2,7

Aeri 2.175.543 ì 13,6

Menorca

Marítim 109.217 î -5,5

Aeri 239.970 î -8,2

Pitiüses

Marítim Eivissa 203.710 è 0,4

Marítim, Formentera 19.265 î -11,7

Aeri 373.163 î -3,3

Font: AENA i Ports de Balears


4.4 Intermediació financera

Els darrers mesos de 2007 i primers de 2008, el subsec-tor dels serveis financers deixa enrere les elevades taxesde creixement per introduir-se en una fase de moderació.Aquesta situació, influïda pel menor dinamisme econò-mic, pels ajusts del mercat immobiliari i per l’elevat nivelldels tipus d’interès, ha propiciat la introducció de restric-cions per accedir al crèdit en el mercat financer.

No obstant això, al primer trimestre de 2008 el número denoves oficines d’entitats financeres redueix el seu creixe-ment tot i que manté la seva taxa de creixement al vol-tant del 3,0%, la qual cosa dóna lloc a que la densitat delnombre d’oficines del subsector sigui prou elevada, amb1,2 oficines per cada 1000 habitats. Per això, de cara almig termini i amb una perspectiva de possible reduccióde l’activitat, tant els bancs com les caixes ja es plante-gen polítiques d’alentiment a la obertura de noves ofici-nes.

En aquesta situació conjuntural, tant famílies com empre-ses s’han vist desfavorides no només per l’augment delnivell d’endeutament i per l’evolució a l’alça dels tipusd’interès, sinó també per la falta de liquidesa al mercatfinancer. Tot plegat ha contribuït a que els bancs, caixesi altres entitats de crèdit hagin reduït considerablement laconcessió de préstecs. Així, de gener a març el volumdel crèdits mostra un menor ritme de creixement, tot i laseva taxa de variació de dos dígits (16,2%). Per altrabanda, conseqüència de l’evolució dels tipus i com a einade recolzament de les famílies davant de les incerteses,els dipòsits registren un augment del ritme de creixementel primer trimestre de 2008 (8,6%).

Pel que fa als préstecs hipotecaris, i atès el seu vincleamb el mercat immobiliari, es desacceleren i registrenimportants taxes de creixement negatives (-31%). Entreles noves condicions del mercat hipotecari destaquenl’alça dels costs financers, que es dóna en bona part perl’increment de deute i, en menor mesura, per l’augmentdel tipus d’interès hipotecari de referència, l’euribor, quees manté elevat per arribar el maig al 5,0%. Aquest tipussuposa una pujada de l’hipoteca mitjana de 644 euros al’any (hipoteca mitjana segons l’INE).

A partir de setembre de 2007 és palès un augment delnombre i de l’import dels impagats, que deixa la variaciódel març en un 24,5%. L’enduriment en les condicionsper obtenir un crèdit i l’augment de l’atur han propiciatl’augment de la morositat. Tot i això, el nombre d’efectesimpagats no deixa de tenir una quota històricamentbaixa, per davall del 4,5% del total d’efectes.

Els afiliats a la intermediació financera del primer trimes-tre abandonen les taxes de creixements negatives delstrimestres anteriors, per mantenir-se en una variació del0,2%. El col·lectiu de menor pes dins aquesta activitat, elde les assegurances i plans de pensions, s’acceleranotablement. Per contra, els afiliats als bancs i caixesd’estalvi es moderen, en consonància amb l’alentimentde les obertures de noves oficines. Per illes, a Mallorcaels afiliats es mantenen gairebé estables (-0,3%), altemps que a Menorca i Pitiüses es desacceleren ambcreixements en tendència del 7,1% i 4,7% respectiva-ment.

Taula 26. Indicadors d’intermediació financera


Nombre d’oficines d’entitats financeres 1T08 1.249 ì 3,0

Nombre d’hipoteques constituïdes Mar 2.632 î -31,8

Import noves hipoteques (milions d’€) Mar 529,0 î -16,7

Nombre d’efectes impagats Mar 4.871 ì 24,5

Import d’efectes impagats (milions d’€) Mar 21,4 ì 24,5


Crèdits (milions d’€) 1T08 43.606 ì 16,2

Afiliats a la SS activitat intermediació financera 1T08 9.122 è 0,2

Mallorca 1T08 8.444 è -0,3

Menorca 1T08 153 ì 7,1

Pitiüses 1T08 525 ì 4,7

Font: BE, INE, TGSS


4.5. Serveis Empresarials i activitat immobiliària

Els serveis empresarials han accentuat la frenada ques’havia iniciat a finals del 2007. L’alentiment de l’activitateconòmica indueix un efecte indirecte sobre les empre-ses que presten serveis informàtics, lloguen maquinàriao arrenden altres equipacions. Els afiliats al subsectorhan davallat respecte el quart trimestre de l’any passat (-1,1%), si bé encara mantenen una tendència moderadadel 1,3%. Mallorca és l’illa on l’efecte de la desaccelera-ció ha incidit amb menys intensitat (-0,8% de taxa inter-anual) i manté un creixement tendencial del 2,1%. AMenorca, l’afiliació pràcticament s’ha mantingut almateix nivell que el darrer trimestre de 2007, si bé en el2008 els autònoms augmenten un 6,9% respecte el perí-ode anterior. D’un any ençà, les Pitiüses registren taxesnegatives en l’ocupació del subsector, tot i que els incre-ments anteriors mantenen la tendència en positiu.

L’alentiment de l’activitat econòmica indueix unefecte indirecte sobre les empreses que prestenserveis

Quatre trimestres consecutius de taxes d’afiliació negati-ves han deixat la tendència general de l’activitat immobi-liària en un -3,1%. Les dificultats que presenta el sectorde la construcció també s’han traslladat a les agènciesimmobiliàries. L’alça dels tipus d’interés i les limitacionsde crèdit del sistema financer han provocat al mes demarç una davallada, tant en número com en import, d’unterç de les hipoteques. La reducció en el número detransaccions ha perjudicat seriosament a les agènciesimmobiliàries, especialment a les de Menorca, que en unany i mig ha reduït els assalariats a gairebé la meitat. LesPitiüses augmenten tímidament l’afiliació en el primer tri-mestre de 2008 respecte el 2007(1,7%) i rompen amb latendència marcadament negativa de períodes anteriors.Mallorca, en canvi, presenta els tres primers mesos del’any una davallada del 4,3% i mostra per primera vega-da una tendència negativa.

Taula 27. Indicadors dels serveis empresarials i immobiliaris


Afiliats Serveis Empresarials 1T 38.807 è 1,3


Menorca 1T 1.804 è -1,7

Pitiüses 1T 2.780 è 1,0

Afiliats Activitats Immobiliàries 1T 6.716 î -3,4

Mallorca 1T 5.476 î -2,8

Menorca 1T 459 î -9,4

Pitiüses 1T 781 è 0,4

Fonts: Seguretat Social

Gràfic 9. Afiliats a activitats immobiliaries. Variació (%) cicle-tendència

-20%

-10%

0%

10%

20%

Any i trimestre


2000T04

2001T01

2001T02

2001T03

2001T04

2002T01

2002T02

2002T03

2002T04

2003T01

2003T02

2003T03

2003T04

2004T01

2004T02

2004T03

2004T04

2005T01

2005T02

2005T03

2005T04

2006T01

2006T02

2006T03

2006T04

2007T01

2007T02

2007T03

2007T04

2008T01


El nombre d’ocupats en activitats sanitàries i veterinà-ries a les illes que és el principal epígraf dins del grupd’altres serveis, en el primer trimestre de 2008, és supe-rior en 2.830 persones en relació al primer trimestre de2007, amb un creixement en tendència del 10,7%. Creixen major mesura a Mallorca i a Pitüses a causa principal-ment dels nous Hospitals d’Inca i Formentera.

Tendència creixent del 10,7% per a les activitatssanitàries i veterinàries

Pel que fa als serveis socials, que està en el segon llocen importància respecte del nombre d’ocupats en aquestapartat d’altres serveis, el nombre d’afiliats a la seguretatsocial es mantenen en un nivell similar al del primer tri-mestre de 2007. Aquest sector comprèn les activitatsassociatives; les activitats recreatives, culturals i esporti-ves i els serveis personals.

Els afiliats a la seguretat social del sector d’Educació,amb 16.639 persones a Balears, presenten una tendèn-cia a l’alça amb un 3,8% pel conjunt de les illes, quecorrespon sobre tot a Mallorca i en menor mesura aMenorca. D’altra banda, segons l’actualització estadísti-ca de 2008 del Ministeri d’Educació, les darreres dadesde despesa per alumne, que corresponen al 2005, el cost

per alumne no universitari escolaritzat en centres públicsde Balears se situa en 5.817 euros, és a dir, cinc-centseuros més que la mitjana espanyola. Si se consideren elsalumnes no universitaris tant de l’ensenyament públic

com privat concertat la mitjana d’Espanya és de 4.520euros i Balears la supera (4.705 euros). Aquestes dadesper alumne són les darreres disponibles i corresponen al’any 2005, els ha publicades el Ministeri d’Educació enl’actualització estadística de 2008.

A l’Administració Pública es mostra una tendència a ladesacceleració en l’ocupació pel conjunt de les Illes.Comparant els primer trimestre de 2008 i el mateix perí-ode del 2007, la davallada d’ocupats es produeix aMallorca. A Menorca i a Pitiüses augmenta en 83 i 76empleats respectivament. S’ha de destacar que es creàel Consell Insular de Formentera mitjançant la Llei orgà-nica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatutd’Autonomia de les Illes Balears.

Els ocupats en Educació augmenten, mentre quea l’Administració Pública disminueixen

Taula 28. Ocupats altres serveis


Activitats sanitàries i veterinàries 1T 28.842 ì 10,7

Activitats socials 1T 22.807 è -1,4

Administració Pública 1T 20.091 è -1,7

Educació 1T 16.639 ì 3,8

Serveis de la llar 1T 9.309 è -1,9

Mallorca


Activitats socials 1T 19.287 è 0,5

Administració Pública 1T 16.700 î -3,6

Educació 1T 15.207 ì 3,7

Serveis de la llar 1T 7.639 è -1,4

Menorca



Administració Pública 1T 1.903 ì 9,1

Educació 1T 658 ì 3,1

Serveis de la llar 1T 439 î -6,0

Pitiüses



Administració Pública 1T 1.488 ì 5,0

Educació 1T 774 è 1,1

Serveis de la llar 1T 1.231 î -4,6

Font: Seguretat Social

4.6. Altres serveis


Es manté la tendència en l’afiliació en el règim de la llar,la qual cosa indica una estabilització de l’activitat. Per unaltre cantó, l’INE, a partir del compte satèl·lit de les llars,referent a l’any 2003, ha elaborat un estudi per quantifi-car la producció de les famílies per al seu autoconsum ique, per tant, no està quantificada al PIB. Segons aquest

estudi el treball realitzat a la llar (atenció de la casa, elsfills o els majors) i que no computa en el producte interiorbrut, suposaria un 27% del PIB nacional, aproximada-ment uns 285.600 milions d’euros de 2007 si s’extrapo-lessin aquests comptes.

Gràfic 10. Treballadors Seguretat Social - Règim especial empleats de la llar. Cicle tendència.

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2000T01

2000T02

2000T03

2000T04

2001T01

2001T02

2001T03

2001T04

2002T01

2002T02

2002T03

2002T04

2003T01

2003T02

2003T03

2003T04

2005T01

2005T02

2005T03

2005T04

2006T01

2006T02

2006T03

2006T04

2007T01

2007T02

2007T03

2007T04

2008T011999T04

2004T01

2004T02

2004T03

2004T04


5.1. OcupacióEl ritme d’afiliacions a la Seguretat Social en el primerquadrimestre del 2008 s’ha suavitzat, però així i totmanté un creixement en tendència del 2% i, en valorabsolut, ha augmentat des de finals de l’any passat gai-rebé 50 mil persones (12,1%). Per contra, l’atur arriba als36 mil registrats i marca un any amb taxes interanuals decreixement positives.

L’ocupació suavitza el creixement i l’atur presen-ta taxes positives

Després de quatre mesos seguits on cada vegada esreduïa el ritme d’afiliació, en el mes d’abril torna a repun-tar i se situa en el 0,9% interanual, amb un augment d’un5,6% respecte el mes anterior. Si bé és veritat que desdel novembre de 2004 no es registrava una taxa inter-anual inferior al 2%, cal recordar que al 2007 es celebràla Setmana Santa, moment que fixa l’inici de nombrosescontractacions, en el mes d’abril. Els assalariats presen-ten cada vegada creixements més modests i tendeixen aestabilitzar-se. Paral·lelament, el nombre d’autònomss’accelera i presenta taxes superiors al 3% durant elsquatre primers mesos de 2008.

Mercat laboral5

Gràfic 11. Creixement de l’ocupació a les Balears

-4,0%

-2,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

El nombre d’autònoms del sector primari s’ha vist afectatper l’entrada en vigor el dia 1 de gener de la Llei 18/2007,de 4 de juliol, que estableix la integració dels treballadorsper compte propi del règim especial agrari al règim detreballadors autònoms. Aquest canvi de règim ha provo-cat que devers 2400 treballadors d’alta en data 31 dedesembre en el règim especial agrari s’hagin passat aconsiderar autònoms l’1 de gener. Tot i això, el nombred’autònoms d’alta a les Illes en el sector agrari, sensecomptar els inscrits pel canvi de metodologia, ha aug-mentat un 4,5% en variació interanual. El sector de laconstrucció presenta un retrocés molt acusat (-6,4% elmes d’abril) i registra taxes negatives des del darrer mesde novembre. El règim general de la indústria manté elmateix nivell d’afiliats que a l’abril de l’any passat i s’a-llunyen així les taxes negatives que havia patit el sectordurant 2007. Els serveis s’incrementen en tendència un2% i lideren el creixement de l’afiliació a la SeguretatSocial.

L’afiliació augmenta en el sector serveis, esmanté per la indústria i davalla pel sector de laconstrucció

Les Pitiüses presenten el major ritme de creixement ennúmero d’ocupats de tot l’arxipèlag, i tendencialmentaugmenten un 2,8%. En segon lloc es troba l’illa deMallorca, que manté un camí de creixement al voltantdel 2%. Finalment, Menorca manté una tendència planades de finals del 2007.

El col·lectiu d’afiliats estrangers, que havia experimentatcreixements propers al 10% durant el 2007, limita el seuaugment fins el 7% el mes d’abril. En qualsevol cas, laxifra es troba molt allunyada de l’augment d’afiliatsestrangers del 2005 (34%) i del 2006 (19%).


Amb tot, la taxa d’atur registrada, calculada a partir delnombre d’aturats registrats i el nombre d’afiliats, se situaen el maig en el 7,9%, 1,7 punts percentuals més que elmateix mes de l’any anterior. Per illes, la taxa d’atur méselevada la registren les Pitiüses (8,2%), mentre queMallorca i Menorca presenten taxes molt semblantsentre elles (7,2 i 7,3 respectivament).

La població activa, calculada com el número d’afiliatsmés aturats, manté un ritme de creixement proper al 3%.És especialment elevat per les Pitiüses, on la variació dela tendència augmenta fins el 3,7%. Per contra, Menorcapresenta una tendència molt suau. Segons l’EPA, lapoblació activa el primer trimestre de 2008 fou de 543 milpersones, un 3,9% més que l’estimada el 2007.

Augmenta la tendència a l’alça en l’atur registrat

L’atur registrat reflecteix els ajustaments que s’estan pro-duint al sector de la construcció i augmenta el maig un29% a les Illes Balears. Tot i així, suposa unes 4800 per-sones menys que a l’abril (-11,6%) i, a més, la ComunitatAutònoma de Illes Balears encapçala per segon mesconsecutiu la major davallada intermensual de l’atur. Latendència de la desocupació és més intensa a Mallorca(20,4%), atès que presenta increments cada vegada mésaccentuats i al maig arriba al 28,6%. A Menorca la ten-dència és gairebé 3 punts percentuals més suau i acabaen el 17,6%. Les Pitiüses presenten al mes de maig el

menor ritme d’atur de l’arxipèlag (11,8%) i també lamenor variació interanual (26,7%).

El nombre de contractes indefinits s’incrementena les Pitiüses

Al maig, el número total de contractes indefinits supera-va els 7 mil, un 6,5% més que el mateix període del 2007.La tendència és especialment positiva per les Pitiüses,on augmenta un 15% i sobrepassa els 1500 contractes.A Mallorca el registre és lleugerament negatiu i perMenorca baixa gairebé un 10%

Taula 29. Indicadors del mercat laboral


Població activa1 ab 499.995 ì 2,8

Ocupats (afiliats a la SS)2 ab 458.762 è 1,9

Assalariats ab 357.112 è 0,4

Autònoms i altres règims especials ab 101.650 ì 3,5

Aturats registrats mg 36.439 ì 19,7

Taxa d’atur registrat (%) 3 mg 7,9 è 1,7

Total contractes indefinits mg 7.002 ì 7,7

Mallorca





Total contractes indefinits mg 4.812 î -2,7

Menorca

Població activa1 ab 34.875 è 0,6




Total contractes indefinits mg 663 î -9,9

Pitiüses


Ocupats (afiliats a la SS)2 ab 47.769 ì 2,8



Total contractes indefinits mg 1.527 ì 14,8

Fonts: TTSS, SOIB i INE

1.Suma dels aturats el mes d'abril i dels afiliats per aquest mateix mes. Variacions en diferències interanuals en percentatge.

2.Afiliats als règims generals, d’autònoms, especial agrari i de la llar de la Seguretat Social i als règims especials de la mar. Noinclou afiliats a MUFACE, ISFAS ni règims especials menors de la Seguretat Social.

3. Càlcul fet a partir dels aturats registrats el mes de maig i el nombre d’afiliats estimats per aquest mateix mes. Variacions en dife-rències interanuals en percentatge.


5.2. Costs laboralsEn els tres primers mesos de l’any, el cost total per assa-lariat s’ha incrementat un 6,4% i ascendeix als 2180,75 €cada mes, segons les dades que publica l’InstitutNacional d’Estadística. Això suposa un increment de mésd’un punt percentual respecte les taxes observades entrimestres anteriors. Tot i així, el nivell màxim de la sèries’assoleix el darrer trimestre de 2007 amb un costs totalsde 2373,12 € per mes, que davallen amb l’entrada del’any. Aquest és un comportament usual, atesa la reduc-ció que es dóna en els pagaments extraordinaris i elsendarreriments durant els primers mesos de cada anyrespecte els darrers mesos de l’any precedent.

El cost total per assalariat i mes augmenta un6,4% en el 2008

El cost salarial per treballador, el qual suposa aproxima-dament unes tres quartes parts del cost total, ascendeixun 4,6% des del primer trimestre de 2007. La resta decomponents del cost s’incrementen en conjunt un 11,2%,principalment a causa de l’augment de gairebé un 43%de les percepcions no salarials (indemnitzacions per aco-miadament, pagaments per incapacitat temporal, paga-ments compensatoris,...). Per sectors, la construcció pre-senta els costs totals més reduïts, però, després d’un anyi mig de taxes pròximes a zero o negatives, en el primertrimestre de 2008 s’incrementen un 8,0%. Els costs sala-rials ordinaris són el motiu d’aquest increment. Elsempleadors de la indústria soporten uns costs totals de2330,30 € per treballador, un 7,2% més que l’any ante-rior. Destaca l’augment de gairebé el 80% del cost perpercepcions no salarials. Pel sector serveis, aquestavariable augmenta el primer trimestre gairebé un 50% iels costs totals creixen a un menor ritme, un 5,8%.

Taula 30. Cost i jornada laboral

Primer trimestre 2008 Darrera Dada Cicle-tendència Ttt-k (%)

Cost laboral per hora efectiva, €

Indústria i energia 16,06 ì 10,0

Construcció 16,45 ì 13,4

Serveis 13,94 ì 16,3

Cost total per assalariat i mes, € 16,52 ì 8,0

Hores efectives per assalariat /mes 2.180,75 ì 6,4

Indústria i energia 135,80 î -3,3

Construcció 141,60 î -5,6

Serveis 142,50 î -7,2

Font: INE

El cost laboral de l’hora efectiva se situa en els tres pri-mers mesos de 2008 en poc més de 16 euros i presen-ta una variació interanual del 10%. Igual què succeïaamb els costs totals, el sector de la construcció presentala variació més elevada en el cost d’hora efectiva (16,3%)i en tots els seus components. La indústria mostra uncreixement del 13,4%, mentre que els serveis ho fan a un8%.

El sector de la construcció encapçala la baixadade les hores efectives treballades

Les hores de feina per treballador i mes davallen, a totsels sectors conjuntament, el 3,3%. Novament, és al sec-tor de la construcció on s’observa el canvi relatiu mésacusat (-7,2%), seguit de la indústria (-5,6%) i els serveis(-2,0%). La construcció és el sector que més hores efec-tives per treballador presenta i els costs d’aquestes horesmés reduïts.


Els grups que presenten un IPC més elevat en el mes demaig són els que tenen un pes específic més important:- Aliments, beguda no alcohòlica, presenta una taxa devariació interanual del 6,8%. Els aliments frescs com ous,llet o fruita han estat els més afectats per aquest encari-ment de preus així com també els cereals i derivats, lacarn de vacú i els preparats de llegums i hortalisses. - Habitatge, amb un 5,2%, a causa principalment delspreus de la calefacció, enllumenat i distribució d’aigua.- Transport, amb una taxa del 8,2%, pujada que s’explicapels elevats preus dels carburants i lubricants. La taxa del’IPC del transport personal és d’un 7,4% i la del transportpúblic interurbà del 10,3%. - Hotels, cafès i restaurants, 4,4%.

Cal destacar la davallada del grup de Medicina que sesitua en un -0,3 % atesa la reducció dels preus delsmedicaments i altres productes farmacèutics.

Pel que fa alguns subgrups, que tenen un pes específicimportant, s’han de destacar les taxes de l’IPC de:Lloguer de vivenda (4,4 %), Electricitat, gas i altres com-bustibles (8,6%), Béns i serveis relatius als vehicles(15,4%).

Finalment, disminueix fins assolir el -16,6%, el subgrupEquips i suports audiovisuals, fotogràfics i informàtics.

La taxa de variació interanual de l’Índex de Preus deConsum (IPC) de les Balears el maig de 2008 augmentafins a situar-se en el 4,4%, el seu màxim des de desem-bre de 2002. Per al conjunt d’Espanya, l’IPC es col·locaen un 4,6%, més del doble de l’objectiu d’estabilitat depreus fixat per l’autoritat monetària europea. Es tractad’una escalada motivada bàsicament pel preu del petrolii dels aliments. Aquests darrers pugen per la desviació de

cereals a la producció de biocombustibles, per les malescollites i per l’augment de la demanda en els païsosemergents com Índia o Xina.

L’IPC per a les illes en el maig augmenta fins el4,4%

Preus6

Taxa Aportació a l’IPC

Índex general 4,4




Habitatge 5,2 0,57


Medicina -0,3 -0,01

Transport 8,2 1,36

Comunicació 0,3 0,01

Lleure i cultura -0,7 -0,05



Altres 2,8 0,28

Inflació subjacent 3,1

Font: INE

Taula 31. Variació interanual de l’IPC

Taxes de variació interanual de l’índex de preus de consum. Maig 2008


0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%


gen 03 mç mg jl st nvgen 04 mç mg jl st nv

gen 05 mç mg jl st nvgen 06 mç mg jl st nv

gen 07 mç mg jl st nvgen 08 mç mg

L’evolució en els primers mesos de 2008 del comporta-ment de les taxes de variació interanual de l’IPC per aBalears i per a Espanya ha estat d’augment des del mesde gener fins els mes de març, per a davallar en el mesd’abril i tornar a pujar en el maig, com es pot observar enel gràfic d’aquest apartat.

D’altra banda, en el més de juny els preus es veuranafectats per la vaga de transportistes, sobre tot pel que faals aliments. Les majors pujades es preveu que es con-centrin en fruites i hortalisses i productes pesquers.

A les Balears, la taxa d’inflació subjacent (que exclou elsaliments no elaborats i productes energètics) en el mesde maig se situa en el 3,1% de variació interanual, 1,3punts percentuals per davall de l’índex general, atès quela pujada principal de l’IPC s’ha donat en els grups ques’exclouen en el càlcul de la inflació subjacent, principal-ment el petroli i els aliments frescs. En el conjunt d’Espanya, la taxa d’inflació subjacent és del 3,3%.

La inflació subjacent és 1,3 punts percentuals perdavall de l’índex general, per la pujada en ali-ments no elaborats i productes energètics.

L’Índex Harmonitzat de Preus de Consum (IHPC) per aEspanya en el mes de maig és del 4,7%. Es tracta delnivell més alt de la sèrie històrica que s’elabora des degener de 1997. Les Illes Balears, amb un 4,2%, estanentre les comunitats autònomes que tenen l’IHPC mésbaix, igualades al País Basc i només estan siuades perdavall Madrid, Ceuta i Melilla.

Les Illes Balears estan entre les comunitat autò-nomes que tenen l’IPC harmonitzat més baix enel mes d’abril.

L’estimació flash de l’Índex de Preus de Consum de laUnió Monetària (IHPCUM) de maig és del 3,6%, tresdècimes més que la del mes anterior. De confirmar-seaquesta data suposa que el diferencial amb Espanya ésd’1,1 punts percentuals. Des del passat mes d’octubre,aquesta taxa se situa molt per damunt de l’objectiu del2% que estableix el BCE com a objectiu d’estabilitat depreus, a causa sobre tot de l’espiral alcista dels preus delpetroli i dels aliments no elaborats

Gràfic 12. Variació interanual de l’Índex de Preus de Consum


7.1. Consum

El consum de les llars continua moderant el seu creixe-ment, si bé els principals indicadors mantenen variacionspositives. L’índex de comerç al detall remunta en el mesd’abril les davallades experimentades durant el primertrimestre de l’any i se situa al mateix nivell que fa un any.

Al maig es matriculen gairebé 7300 vehicles a les IllesBalears, el que suposa un descens de més del 30% res-pecte les matriculacions de fa un any. La reducció haafectat sobretot a la venda de tot-terrenys, la qual haretrocedit un 39%, i a la de turismes (-30,2%). La vendaa particulars s’ha vist també retallada i en els cinc primersmesos de l’any s’ha reduït un 21%.

Les matriculacions de vehicles cauen al mes demaig

L’escalada de preus del petroli s’ha traduït en un incre-ment del preus de la benzina i el gasoil. Fins i tot el preudel Gasoil A (d’ús general i no bonificat) ha arribat asuperar el preu de la benzina. Tot i la forta inelasticitat enla demanda que demostren els carburants, les apujadess’han traduït en una reducció dels quilolitres de combus-tible consumits.

El consum energètic per part de les famílies s’ac-celera notablement a totes les illes

La facturació d’energia elèctrica d’usos domèstics acce-lera el seu creixement i arriba a marcar una tendència de6,8%. Durant el 2006 i 2007, la facturació elèctrica de lesllars semblava haver estancat el seu creixement, espe-cialment pel que fa als punts màxims anuals, els quals esregistren en els mesos de febrer i març. En canvi, en el2008 repunta el consum i de forma destacada a lesPitiüses (9,3% de creixement en tendència) i a l’illa deMallorca (8,1% tendencial)

Segons l’avanç del padró municipal publicat per l’INE, lapoblació de Balears a 1 de gener de 2008 va ésser de1.071.221 persones, un increment del 3,9% respecte lapoblació oficial de 2007. Aquest augment relatiu suposael més alt de totes les Comunitats Autònomes i contri-bueix a mantenir el consum agregat.

La capacitat de compra de les llars es veu reduïda en ter-mes reals pel repunt inflacionista. Per una banda la rendadisponible a les Balears presenta un creixement nominal,d’acord amb la baixada de l’atur i l’augment tant de l’afi-liació com dels costs salarials; però per l’altra, la pujadadels preus dels aliments i del transport minven una partd’aquest increment de capacitat de compra. A més, elstipus d’interès elevats acreixen el cost d’endeutament,dificultant els crèdits al consum.

Demanda7Taula 32. Indicadors de consum


Facturació elèctrica usos domèstics (MWh) ab 217.438 ì 6,8

Consum carburants automoció (quilolitres) mg 71913,9 î -3,1

Matriculació de vehicles mg 7.295 î -32*

Índex de vendes al detall ab 92,2 è 1,1

Mallorca

Facturació elèctrica usos domèstics (MWh) ab 167.632,00 ì 8,1

Consum carburants automoció (quilolitres) mg 57.552,60 è -2,0

Menorca


Consum carburants automoció (quilolitres) mg 5.492,28 î -2,8

Pitiüses


Consum carburants automoció (quilolitres) mg 8868,9 î -2,5

Fonts: CLH, Gesa-Endesa, INE, IEA i DGT

* Taxa de variació interanual


7.2. Consum dels no residents

La despesa mitjana diària augmenta un 3,4 %

En el primer quadrimestre de 2008, la despesa mitjanadiària dels turistes s’ha incrementat un 3,4% respecte2007, tot i el descens en el volum total. Aquesta reduccióha estat causada bàsicament per la disminució en el des-embors pel paquet turístic (-26,8%) i en comestibles (-13,2%), mentre que s’ha vist compensada per l’augmenten la despesa turística en transport (9,2%) i en allotja-ment (17,1%). L’escurçament de l’estada mitjana provo-ca més rotacions i això també redueix la despesa perpersona respecte el 2007 (-4,2%).

Les compres i extraccions d’efectiu realitzades a les IllesBalears amb targetes emeses a l’estranger s’han incre-mentat el primer trimestre un 22,1% respecte l’any pas-sat. Cal tenir en compte que es tracta d’una variaciónominal i que la celebració enguany de la Setmana Santaen el mes de març suposa una distorsió en la comparati-va. Si bé la variació interanual és difícilment interpretablefins no disposar de la informació sobre el segon trimes-tre, destaca el fet que les targetes emeses als PaïsosBaixos tripliquen el seu import els tres primers mesos del’any. També és remarcable l’increment de més del 50%de l’import de disposicions en efectiu i compres dels paï-sos nòrdics, en especial Noruega i Dinamarca.

Si s’analitza la distribució de les operacions segons l’ori-gen d’emissió de la targeta, entre el Regne Unit iAlemanya es concentra més del 60% del total d’imports.Aproximadament, els desembors dels turistes amb targe-tes d’origen alemany superen el terç del total mentre queles d’origen britànic no superen la quarta part. Segons lesdades dels darrers anys, aquesta distribució acaba inver-tint-se en el còmput anual. L’augment que han experi-mentat els mitjans d’Holanda i dels països escandinaushan incrementat la seva contribució relativa a l’importtotal fins més enllà del 8% cada un. Finalment, Françamanté en el primer trimestre el registre del 5%.

L’import mitjà de les disposicions d’efectiu de les targetesemeses a Alemanya supera els 230 €. Normalment, lescomissions que carreguen les entitats bancàries per lesdisposicions d’efectiu a la seva xarxa de caixers automà-tics té una part fixa independent de la quantitat, fet queimpulsa a l’alça l’import de la disposició. La quantitat mit-jana pagada en les compres efectuades amb targeta nosupera els 127 €. Pel cas del Regne Unit, la disposiciómitjana d’efectiu arriba als 180 € per operació, sensible-ment inferior a l’alemanya, segurament per intentar evitarun excés que suposi tornar a canviar de divisa. Les ope-racions efectuades amb els doblers de plàstic britànicspresenten una mitjana de 135 € per compra.

Taula 33. Consum dels residents a l’estranger

Total acumulat Variació (%)

Enquesta despesa turística – EGATUR (gener-abril)

Total, milions d’euros 1.016 î -2,8

Mitjana per persona, euros 777,05 î -4,2

Mitjana diària 95,00 ì 3,4

Estada mitjana 8,2 î -7,4

Compres i extraccions d’efectiu amb targeta emesa a l’estranger (gener – març)

Total, milions d’euros 197,47 ì 22,1

Regne Unit 47,262 UK ì 9,8

Alemanya 70,145 D ì 11,2

França 9,168 F ì 7,9

Itàlia 4,13 I ì 2,3

EUA 17,133 USA î -66,8

Holanda 4,36 NL ì 346,9

Suïssa 8,784 CH î -41,9

Noruega 4,107 N ì 134,3

Irlanda 1,678 IRL ì 53,3

Suècia 3,851 S è -0,6

Àustria 3,878 A ì 5,8

Dinamarca 2,626 DK ì 32,4

Portugal 2,656 P ì -1,8

Bèlgica 1,876 B ì 64,5

Resta 15,814 X ì 30,0


Les matriculacions de vehicles de càrrega esredueixen notablement

Tot i la positiva variació en la matriculació de vehiclespesants (17%), les de vehicles de càrrega (camions i fur-gonetes) es redueixen considerablement en el mes demaig (-42,7%). L’evolució de la venda d’aquest tipus devehicle ve marcada en gran mesura per la del sector dela construcció i per les activitats indirectament relaciona-des. Els símptomes de debilitament que mostra aquellsector marquen una senda cada vegada menys expansi-va i es tradueixen en una reducció del número de noves

edificacions i altres obres. Així, la reducció en la inversióen construcció agreuja la tònica de debilitament manifes-tada des de finals de 2007. Pel que fa al caire residen-cial, el número d’hipoteques constituïdes s’ha reduït, aixícom i el seu import total (-16,7%).

L’augment en el volum de dipòsits manifesta un ascensen la disponibilitat de liquidesa, que alhora es tradueix enmés crèdits concedits (16,2% en tendència). Aquest fetpren importància si es té en compte que a l’actual esce-nari del mercat creditici s’han endurit les condicions definançament.

7.3. Inversió

Les turbulències financeres de caire internacional i elsrelativament elevats tipus d’interès dificulten la formacióbruta de capital. Tot i així, alguns indicadors d’aquestacomponent de la demanda reflecteixen tendències con-traposades.

L’augment net de capital arriba als 113 milionsd’euros el març

L’augment net de capital (calculat com el constituït en lesnoves societats, més el saldo final de les ampliacions i deles reduccions) arriba als 113 milions d’euros el mes demarç, en gran part impulsat per les ampliacions de capi-tal. Al març s’han constituït societats per un capital demés de 5 milions d’euros. Aquest indicador presenta unatendència considerablement positiva, atès els augmentsimportants que es donen des de setembre de l’any pas-sat. Entre aquests destaca el mes de desembre de 2007,amb el màxim registre històric de 237 milions d’euros.

Taula 34. Indicadors d’inversió


Augment net de capital (milers d'€)1 mar 113.377 ì 93.9

Nr. Centres de treball inscrits a la SS abr 44.537 è 0,9

Noves hipoteques (milions d’€) mar 529 î -16,7


Crédits (milions d’€) 1T08 43.606 ì 16,2

Matriculació de vehicles de càrrega mai 646 î -42,7*

Font: INE, BE, MTA, DGT i Anfac

1 Capital de noves societats, més ampliacions de capital, menys reduccions de capital.

*.Var (%) interanual.


Medi AmbientPràcticament qualsevol activitat que realitza la societatactual és, en menor o major mesura, generadora de resi-dus. L’activitat domèstica, la productiva o la comercialsón responsables de quantitats cada vegada més impor-tants de deixalles, les quals han d’ésser tractades demanera controlada per evitar danys al Medi Ambient. És,per tant, crucial conèixer el volum, l’evolució i la compo-sició dels residus per poder preveure’n el seu tractamenti aplicar polítiques d’infraestructures adients. Atesa laimportància d’aquest fet, el present apartat de MediAmbient està dedicat a l’anàlisi dels residus sòlids gene-rats al conjunt de les Illes Balears i a Mallorca, Menorcai les Pitiüses individualment.

Un dels factors que, sens dubte, ha d’ésser objecte d’a-tenció és l’efecte de la càrrega demogràfica. En el cas deles Balears, la importància d’aquest estudi es veu multi-plicada per la pròpia dinàmica de l’activitat turística, laqual comporta augments de població considerablesdurant la temporada alta. Per això, s’analitza en primerlloc l’Índex de Pressió Humana (IPH), com indicador delpes poblacional real que suporta la nostra Comunitat. Ensegon lloc es presenta el volum total de residus sòlids,parant especial atenció a la paral·lela evolució amb l’IPH.Els dos apartats següents analitzen per separat els resi-dus segons el diferent tractament que reben: la fracció derebuig per una banda i la recollida selectiva per l’altra. Eldarrer apartat està dedicat als residus perillosos.

MEDI AMBIENTIII.

-

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

gn 1

999 ab

jl oc

gn 2

000

gn 2

001

gn 2

002

gn 2

003

gn 2

004

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007

Mile

rs d

'hab

itant

s

Mallorca Pitiüses Menorca

ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc

Gràfic 13. Pressió Humana a les Illes Balears 1999 - 2007. Gener 1999 = 100

Índex de Pressió HumanaA les Illes Balears, com a zona eminentment turística iper les limitacions espacials que suposa qualsevol arxi-pèlag, la càrrega demogràfica esdevé tant un factor claua l’hora de quantificar les infraestructures necessàriescom un de substancialment rellevant en el disseny delssistemes de finançament. Al mateix temps, és un elementa tenir en compte per entendre diversos problemesambientals que, en major o menor mesura, es trobenrelacionats amb la pressió humana. Per tant és necessa-ri un indicador que reculli no sols la població resident

durant un període concret sinó també la població flotant. Les dades oficials de població resident a dia 1 de generles aporta el padró municipal. Malgrat això, per obteniruna població inicial, cal ajustar doblement aquesta xifra.Per una banda, s’ha de tenir en compte als residents queno es troben presents en aquell moment; i per una altra,als viatgers que visitaven les illes però que no hi residei-xen. La insularitat ofereix sols dues vies d’entrada i sorti-da al flux de persones, això és, per mar o per aire. Així,la població flotant s’obté del còmput de les entrades i lessortides a ports i aeroports. Amb aquest trànsit de pas-satgers s’aconsegueix incloure tant l’afluència de turistes


i de treballadors temporers com els propis movimentsdels residents. A més del flux de persones que es mouena les illes durant el període considerat, també es compu-ta el creixement vegetatiu, això és, el saldo resultant dela diferència entre els naixements i les defuncions.

Segons l’avanç del padró municipal publicat per l’INE, lapoblació de Balears a 1 de gener de 2008 va ésser de1.071.221 persones. Això suposa un increment de mésd’un 40% respecte la població en el 1996.A aquest aug-ment de la pressió de la població resident, s’hi ha d’afe-gir l’estacionalitat induïda per l’activitat turística. Permesos, els nivells mínims de l’IPH es donen al gener o al

desembre de cada any i els màxims s’assoleixen en elsmesos d’agost. A l’estiu, l’Índex de Pressió Humana arri-ba al màxim d’un 65% respecte el nivell del gener. Tot iésser l’illa amb major població, l’IPH a Mallorca durantl’estiu creix més del 50% respecte el nivell que es dóna al’hivern. L’efecte de l’arribada de turistes sobre la càrregademogràfica de Menorca i de les Pitiüses és molt mésaccentuat i, en ambdós casos, durant l’estiu l’índex supe-ra el doble del valor mínim anual. A la temporada alta,l’IPH de Menorca suposa més de 2,2 vegades el de latemporada baixa i encara una dècima més pel cas de lesPitiüses.

50

70

90

110

130

150

170

190

210

230

gn 1

999 ab

jl oc

gn 2

000

gn 2

001

gn 2

002

gn 2

003

gn 2

004

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007

Pressió Humana Residus totals

ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc

Gràfic 14. Evolució volum total de residus i pressió humana a Mallorca 1997 - 2007. Gener 1999 = 100

Volum total de residus El Plan Nacional Integrado de Residuos (PNIR), 2007-2015 elaborat pel Ministeri de Medi Ambient, posa l’ac-cent en la necessitat d’atenuar l’associació existent entrela producció de residus i el creixement econòmic. Sobreaquesta qüestió es centra l’estudi “Zonas turísticas ygeneración de residuos. Lecciones sobre las variacionesestacionales de población para las Agendas 21 Locales”dut a terme per l’OBSAM (Observatorio Socioambientalde Menorca), en el qual es proposa utilitzar la generacióde residus sòlids urbans (RSU) per estimar la càrregademogràfica de cada municipi. Com era d’esperar,aquesta sèrie mensual presenta un elevat grau de corre-lació amb la pressió humana. Prenent aquest treball coma punt de referència, tot seguit es mostra la relació entrela pressió humana i la generació de residus a les IllesBalears. A fi de poder comparar l’evolució d’ambduesmagnituds, s’han indexat les sèries prenent com a baseel primer període disponible (gener de 1999 pel cas deMallorca i el mateix mes de 2004 per Menorca i Pitiüses)

Així, durant el període 1999-2007, l’evolució de la gene-ració de residus a Mallorca, presenta els valors més ele-vats, any rere any, durant els mesos d’estiu. Al 2007, perexemple, el volum de residus generat al febrer a Mallorcaés d’unes 45.000 tones, mentre que a l’agost del mateixany s’incrementa en un 50%, característica que es repe-teix en els anys anteriors. Per altra banda, com s’ha vist

a l’apartat anterior, l’evolució de la càrrega demogràficaregistrada a Mallorca durant el mateix període presentaun comportament semblant: durant la temporada turísti-ca la població flotant representa en mitjana el 40% de lapoblació resident. Aquesta circumstància també es dónaen les altres illes, si bé destaca Eivissa on aquestes dife-rències són més accentuades, ja que a l’agost del mateixperíode, els residus generats arriben a duplicar els regis-tres del febrer. Atesa la no disponibilitat de les dadessobre el volum de residus de les Pitiüses pel darrer tri-mestre de 2005, s’han interpolat linealment les observa-cions perdudes i així s’ha marcat en el gràfic.

Pel que fa a les variacions interanuals, s’observen unsmatisos diferents entre les illes. Així, a Mallorca i aEivissa la generació de residus presenta una tendènciacreixent, assolint uns màxims cada cop més elevats,mentre que a Menorca s’observa com l’acumulació deresidus varia a un ritme semblant al de la càrrega demo-gràfica.

La pressió sobre el territori és constant al llarg del’any per part de la població que hi resideix iaquesta és molt més intensa a l’estiu


0

100

200

300

400

500

600

gn 2

003 ab

jl oc

gn 2

004

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007


ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc

Gràfic 15. Evolució volum total de residus i pressió humana a les Pitiüses 2004 - 2007. Gener 2004 = 100

50

100

150

200

250

gn 2

004 ab

jl oc

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007

oc.0

7


ab

jl oc ab

jl oc ab

jl

Gràfic 16. Evolució volum total de residus i pressió humana a Menorca 2004 - 2007. Gener 2004 = 100


Fracció de rebuig

Els residus de fraccions no valoritzables o de rebuig és lapart dels Residus Sòlids Urbans que no és reutilitzable ique generalment s’usa com a material energètic gràciesa la combustió. A Mallorca representa al voltant d’un 70%de la totalitat de Residus Sòlids Urbans generats a l’illa:al febrer va ésser d’unes 40.000 tones i a l’agost s’incre-menta en un 67%.Per tal de visualitzar, des d’un caire relatiu i comparableaquesta variable, ens resulta útil analitzar per a cada illala generació mitjana de residus per habitant i per diadiferenciant, per a cada any, entre la temporada alta(mesos d’abril a setembre) i la temporada baixa. S’haconsiderat el conjunt d’habitants en el seu sentit ampli i,per tant, s’ha dividit volum diari per l’agregat de la pobla-ció resident i de la flotant. Pel conjunt de les Baleats s’ob-serva que l’estiu és l’època en què es genera en promiguna major quantitat de rebuig. És a dir, que l’incrementde població que es produeix a l’estiu va acompanyat d’unincrement més intens pel que fa a la generació de la frac-ció de rebuig. Aquesta circumstància es dóna, sobretot, al’illa de Menorca, on a l’estiu de 2007 es generaren 100

grams més per habitant i dia que durant la temporadabaixa. Tot i que sembla una quantitat minsa, hem de teniren compte que durant l’estiu passat a Menorca hi haviauna mitjana de 140.000 persones i, per tant, es tractad’un increment de 14 tones diàries en generació de resi-dus. Les Pitiüses, amb una mitjana anual de producciódiària d’uns 1,6 kg per habitant, presenten el rati més ele-vat de tot l’arxipèlag balear.

Per una altra banda, aquestes mateixes dades ens ofe-reixen una altra lectura prou interessant. A primera vista,a Mallorca s’observa com la producció de rebuig segueixuna tendència creixent amb un salt important registratentre el 2005 i el 2006. A Menorca, en canvi, des del2004 la generació de residus ha anat disminuint tot i quesembla estabilitzar-se a partir del 2006. Per últim, a lesPitiüses, els residus generats no presenten variacionsd’un any a l’altre en tot el període. Tot plegat, a més d’in-dicar l’evolució de la producció de rebuig a cada illa,reflecteix també el ritme de l’activitat econòmica de lesBalears.

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2004 2005 2006 2007

kg/h

abita

nt i

dia

Mitjana diària RSU p/c hivern Mitjana diària RSU p/c estiu Mitjana diària RSU p/c anual

1,391,43 1,41

1,381,43 1,41

1,60 1,61 1,61 1,621,65 1,63

Gràfic 17. Generació mitjana de rebuig per habitant i dia Mallorca 2004 - 2007

Font: Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació; Consell insular de Menorca.

1,00

1,10

1,20

1,30

1,40

2004 2005 2006 2007

kg/h

abita

nt i

dia

Mitjana diària rsu p/c hivern Mitjana diària rsu p/c estiu Mitjana diària rsu p/c anual

1,27

1,321,30

1,20

1,271,24

1,16

1,211,19

1,12

1,221,18

Gràfic 18. Generació mitjana de rebuig per habitant i dia Menorca 2004 - 2007


1,66

1,58 1,581,561,63 1,63 1,65

1,60 1,61 1,62

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2004 2005 2006 2007

kg/h

abita

nt i

dia

Mitjana diària rsu p/c hivern Mitjana diària rsu p/c estiu Mitjana diària rsu p/c anual

Gràfic 19. Generació mitjana de rebuig per habitant i dia Pitiüses 2004 - 2007

Recollida selectiva

La protecció del territori exigeix que la recollida selectivaavanci de cada cop més. De fet, per a cada illa, la reco-llida selectiva també presenta un comportament estacio-nal, ja que assoleix els seus valors màxims durant l’estiu.Aquest fet ens indica que tot i que a l’estiu es generenuna major quantitat de residus, la dinàmica es veu ate-nuada amb un major volum de residus destriats selecti-vament. Tot i això, si s’analitza la recollida selectiva entermes relatius pel període 2004-2007, s’observen com-portaments diferents entre les illes, diferenciant entre

temporada alta i temporada baixa (mantenint el mateixcriteri que en l’apartat anterior). Per una banda, a lesPitiüses es recicla una mitjana del 7% dels residus gene-rats en ambdós períodes. Altrament, a Menorca la reco-llida selectiva registrada a les temporades d’hivern supo-sa un percentatge superior a les de l’estiu, posant en evi-dència que la població resident a l’illa cada vegada reci-cla més. A més, s’observa que durant la temporadabaixa la diferència entre la recollida selectiva i els residusgenerats en massa cada any és més elevada. En canvi,a mesura que s’apropa la temporada turística aquestesdiferències van minvant degut a l’afluència de turistes.

50

70

90

110

130

150

170

190

210

230

gn 2

004 ab

jl oc

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007

I_Recollida selectiva I_Residus totals

ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc

Gràfic 20. Evolució volum total de residus i recollida selectiva a Mallorca 2004 - 2007. Gener 2004 = 100


A Mallorca, durant l’any 2007 s’han generat unes730.000 tones de residus, un 3% més que durant l’anyanterior, la major part de les quals, el 46%, ha estat inci-nerat, el 16% destinat a compostatge i el 13% reciclat.Aquestes dades impliquen que el tractament en incinera-ció ha disminuït un 18% mentre que les tones abocadess’han incrementat un 35% respecte l’any anterior. Tot iaixò, destaca Palma, ciutat on la generació de residussòlids urbans s’ha reduït un 15% respecte a l’any ante-rior.

Per una altra banda, a Mallorca s’han recollit selectiva-ment prop de 99.000 tones de residus, un 11% més quel’any anterior, de les quals el 73% correspon a paper, el33% a vidre i el 13% als envasos, els quals registren elmajor creixement respecte al 2006, amb una taxa de

variació anual del 35%.

Pel que fa al 2008, el volum de residus sòlids urbans acu-mulats al mes de març, és a dir, la fracció de rebuig, pre-senta un increment d’un 30% respecte al mateix períodede l’any anterior, fet que s’ha traslladat pràcticament enl’augment de les tones incinerades. Durant el primer qua-drimestre del 2008, la recollida selectiva registrada aMallorca és de 17.000 tones, el que suposa una variaciódel 9% respecte al mateix període de l’any anterior. Deles mateixes dades es desprèn que el paper suposa mésde la meitat del volum total recollit fins a l’abril d’enguany,mentre que els envasos registren la major taxa de creixe-ment amb el 23%, en relació al primer quadrimestre del2007.

0

50

100

150

200

250

300

gn 2

004 ab

jl oc

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007

oc.0

7

gn 2

008

Rec Sel RSU

ab

jl oc ab

jl oc ab

jl

Gràfic 21. Evolució volum total de residus i recollida selectiva a Menorca 2004 - 2007. Gener 2004 = 100

A Menorca, l’any 2007 es va tancar amb una producciótotal de residus de 60.000 tones, volum molt semblant aldel registrat al 2006. Un 3% del total es dedicà al com-postatge. La recollida selectiva realitzada al llarg del2007 va assolir les 9.600 tones, de manera que es mantéestable en comparació a l’any anterior. Pel que fa a lacomposició, els envasos han experimentat un creixementdel 17% i el paper s’ha reduït un 5,5% respecte al 2006.Durant els tres primers mesos de l’any 2008, la produc-

ció acumulada de residus continua en nivells semblantsals del primer trimestre de l’any anterior. El volum totalarriba a 11.000 tones i la recollida selectiva, pel mateixperíode, s’ha incrementat un 27%. Així, fins al març s’hanrecollit 2.200 tones, de les quals el paper en representael 64% mentre que el vidre i els envasos suposen el 21%i el 16% respectivament. Destaca la recollida del paperamb un creixement del 33% respecte l’any anterior.


50

100

150

200

250

300

350

gn 2

004 ab

jl oc

gn 2

005

gn 2

006

gn 2

007

I_Recollida selectiva I_Residus totals

ab

jl oc ab

jl oc ab

jl oc

Gràfic 22. Evolució volum total de residus i recollida selectiva a Pitiüses 2004 - 2007. Gener 2004 = 100

Taula 35. Recollida Selectiva de residus a les Illes Balears

Illes Tones Variació (%)

Mallorca Gener-abril 2008 17.120 ì 9%

Paper 9.570 8%

Vidre 4.998 6%

Envasos 2.552 23%

Menorca Gener-març 2008 2.210 ì 27%

Paper 1.408 33%

Vidre 458 28%

Envasos 344 6%

Pitiüses gener-desembre 2007 8.673 ì 24%

Paper 5.117 15%

Vidre 2.766 37%

Envasos 790 52%

Font:Consell Insular de Mallorca; Ajuntament de Palma; Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca; Consell Insulard'Eivissa.

A Eivissa, al llarg del 2007 s’han generat 117.000 tonesde residus, un 3% més que l’any anterior, de les quals el7% s’han recollit selectivament, activitat que s’ha incre-mentat un 24% respecte al 2006. Així, el paper recollitdurant el 2007 va suposar gairebé el 60% del volum trac-

tat selectivament. Tot i que els envasos són els residusque més han augmentat respecte al 2006, amb un crei-xement anual del 50%, s’ha de tenir en compte quenomés representen el 9% del volum recollit selectiva-ment.


Tenint en compte la importància que suposa l’acumulacióde residus en general i dels perillosos en particular, resul-ta imprescindible controlar el nombre d’empreses quegeneren residus catalogats com a perillosos. De fet, exis-teix un registre de petits productors de residus tòxics iperillosos de les Illes Balears, regulat pel Decret 36/1998,en el qual es considera petit productor de residus perillo-sos a aquells que en produeix una quantitat inferior a 10

tones anuals, prèvia inscripció en el registre esmentat. Apartir de les dades subministrades per la Conselleria deMedi Ambient, el nombre d’aquestes empreses registra-des a desembre del 2007 ha assolit un total de 2.035empreses. Tot i que el nombre total de petits productorsha anat en augment cada any, el ritme de creixement vadisminuint: al 2003 el creixement anual va ser de 36%mentre que al 2007 només ha estat del 15%.

66

190

294270

218235

272

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Noves inscripcions

Gràfic 24. Noves inscripcions de Petits productors de residus perillosos a les Illes Balears 2001 - 2007

Residus Perillosos

La producció de residus perillosos suposa un risc elevata tenir en compte tant pel medi ambient com per a lasalut de la població. La sostenibilitat necessita una dismi-nució en la producció d’aquests, però també seria desit-jable disminuir les característiques de perillositat delsresidus, tal com recomana el II Pla Nacional de ResidusPerillosos 2007-2015, fent referència al VI Programa deAcción de la UE. Tot i la importància que té, el seu segui-ment i anàlisi és dificultós degut a l’escassetat de dadesper part de les Administracions Públiques. L’Observatoriode la Sostenibilidad en España exposa en la seva publi-cació Sostenibilidad en España 2006 que els objectius dereducció de residus perillosos continguts en el PlaNacional de Residus Perillosos 1995-2000 van quedar

lluny de la realitat, ja que la reducció va ser del 9,7% enrelació a les dades del 2004 front el 40% previst.

Segons les dades facilitades per la Conselleria de MediAmbient, la producció de residus perillosos a les IllesBalears evoluciona sense presentar una tendència clara,si bé al 2006 assoleixen unes 25.000 tones, constituint elmajor registre des del 2003. Destaca el grup dels olis, elsquals han passat de representar el 44% del volum totaldels residus el 2003 per anar disminuint cada any finsarribar al 30% el 2006. En contraposició, els residus peri-llosos procedents dels hidrocarburs han guanyat terreny,ja que al 2006 assoleixen la xifra de 4.000 tones amb unataxa de creixement anual del 80% respecte a l’any ante-rior.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2003 2004 2005 2006

Tone

s

Resta RP 8 Sanitaris 18 Res. Hidrocarburs 23 Oli vegetal 2 Oli sentina 6 Bateries 1 Olis

Gràfic 23. Producció de residus perillossos a les Illes Balears 2003 - 2006


Agraïments

Institucions i òrgans administratius

AENA – Aeroport d’Eivissa.AENA – Aeroport de Maó.AENA – Aeroport de Palma.Autoritat Portuària de les Balears (APB), Ministeri deFoment.Asociación Española de Fabricantes de Automòviles yCamiones (ANFAC)Banco de España (BE).Butlletí estadístic, Ministeri de Foment.Col·legi Ofi cial d’Arquitectes de Balears (COAB).Consell Superior de Cambres de Comerç d'Espanya.Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), Palma.Consell d’EivissaConsorci de Residus Urbans i Energia de MenorcaDirecció General de Biodiversitat, Conselleria de MediAmbientDirecció General d’Energia, Conselleria de Comerç,Indústria i EnergiaDirecció General de l’Oficina del Canvi climàtic,Conselleria de Medi AmbientDirecció General de Recursos Hídrics, Conselleria deMedi AmbientDirecció General de Pesca, Conselleria d’Agricultura iPescaDirecció General d’Aviació Civil, Ministeri de Foment.Direcció General de Fons Comunitaris i FinançamentTerritorial, Ministeri d’Hisenda.Direcció General de Trànsit (DGT), Ministeri d’Interior.Direcció General d’Habitatge, Arquitectura i Urbanisme,Ministeri de Foment.Direcció Insular de Residus, Consell de MallorcaDirecció Provincial de Trànsit (DP Trànsit), Ministerid’Interior.Direcció Territorial de Comerç a les Illes Balears,Ministeri d’Economia.

Espais de Natura Balear, Conselleria de Medi AmbientEuro6000EUROSTAT.Estadístiques, Ministeri de Treball i Afers Socials (MTAS).Estadístiques, Ministeri d’HabitatgeGesa-Endesa.CTTIB-Enturib, Conselleria de Turisme.Instituto de Estudios Turísticos (IET), Ministerid’Economia.Instituto Social de la Marina a les Illes Balears (ISM),Ministeri de Treball i Afers Socials.Instituto Nacional de Estadística (INE), Ministerid'Economia.Instituto de Estudios de Automoción (IEA).Mercados Centrales de Abastecimiento de Palma deMallorca, S.A (mercapalma, s.a.)Servei estadístic nacional de Malta.Servei estadístic nacional del Marroc.Instituto Nacional de Estadística de Portugal.Servei Estadístic Nacional de Tunísia,Servei Estadístic Nacional de Turquia.Servei Estadístic Nacional de Xipre.ServiredSubdirecció General d’Estudis, Secretaria GeneralTècnica, Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT).Agrupación de Fabricantes de Cemento de España (Oficemen).Asociación de Empresas Constructoras de ÁmbitoNacional (Seopan).Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB),Conselleria de Treball i FormacióSistema 4BTINSA.Tresoreria Territorial de la Seguretat Social a les IllesBalears (TTSS), Ministeri de Treball i Afers Socials.

Notes i abreviatures. AgraimentsNotes i abreviaturesEls percentatges de variació es refereixen a la diferència entre el període esmentat d’enguany i el mateix període del’any passat, excepte quan es diu expressament una altra cosa.

La Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació no es responsabilitza de les opinions expresades en el monogràfic dela secció 4, les quals corresponen als autors.

Abreviatures:

Ttt-k (%): Variació interanual de la component tendència-cicle calculat segons el programa Tramo-Seats.

S.Original: dades de la sèrie original

SASeries: dades ajustades d’estacionalitat segons el programa Tramo-Seats.

n. d. No disponible.

BE: Banc d’Espanya

CEur: Comissió Europea.

FMI: Fons Monetari Internacional.

Frontur: Enquesta a les fronteres, Institut d'Estudis Turístics, Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

MinFom: Ministeri de Foment.


Documents

web.parlamentib.esweb.parlamentib.es/recursosweb/docs/ppgg2009/... · Informe econòmic - financer Pressuposts CAIB 2009 Direcció: Andreu Sansó Rosselló Director General d’economia