Henri Toulouse Lautrec

Pintor neoimpressionista-postimpressionista, 1864-1901.

Fou membre d’una família aristocràtica francesa, nasqué a l’Albi (França).

La seva característica alçada es deu a una caiguda als 14 anys en que es trencà el fèmur esquerre, i en que l’any següent es trencà el dret . Aquestes fractures no es van soldar correctament i les seves cames no van créixer més, obtenint com a conseqüència la seva deformada figura amb un tronc que continuà desenvolupant-se amb normalitat i unes cames molt curtes. La seva deformitat fou una font constant d’infelicitat i amargura per l’artista i el portà al greu alcoholisme que esdevingué la causa principal de la seva primerenca mort.

Dedicà la seva vida a l’art, fent cartells i pintures que reflectissin l’elegància, lla provocació i la decadència de la ciutat parisenca del segle XIX. Degas era el referent més important de l’artista, es sentí atret pels mateixos temes que ell, com ara les ballarines o els cavalls, tot i això es diferenciaven en que Lautrec pintava moviments específics i fugaços (fet pel qual necessità una tècnica ràpida).

Començà a freqüentar cabarets, cafeteries amb cantants i els burdels parisencs, prenent apunts d’amics, artistes, ballarines, prostitutes i cortesans. Aquest pertorbador ambient captivà Lautrec, arrel d’això posà en pràctica i perfeccionà la seva aguda percepció del moviment, les expressions i els efectes de llum, el seu característic grafisme nerviós i el contorn de línies vibrants.

Obres

Ballarina ajustant-se una sabata, 1890. París i el Moulin Rouge, 1888.

Yvette cantant Linger, 1894. La toilette, 1889

Gaston Bonnefoy, 1891 Mujer peinandose, 1891

Vincent Van Gogh

Pintor postimpressionista, 1853- 1890.

Fou el més gran dels sis fills d’un pastor protestant, d’entre ells el seu germà Theo (quatre anys menor que ell) i l’artista, van mantenir una relació que esdevindria determinant en sa existència i sa trajectòria artística. La correspondència que tots dos van intercanviar al llarg de les seves vides mostra la intimitat d’aquesta relació i les passions o angoixes humanes i creatives que van enfonsar a Van Gogh als seus últims anys.

L’encarnació de l’artista torturat e incomprès, Van Gogh no vengué més que un quadre dels centenars que arribà a crear. El reconeixement de sa obra no començà fins un any desprès de la seva mort, arrel d’una exposició retrospectiva organitzada pel Saló dels Independents; a dia d’ara és considerat un dels grans genis de la pintura moderna.

Durant un període de sa vida que passà a París, el seu germà Theo li presenta diversos artistes, entre ells Camille Pissarro, Georges Seurat, Paul Gauguin Toulouse-Lautrec i Émile Bernard. Sota aquest nou ambient arribà a la definició de la seva pintura, condicionant que la seva paleta es tornés clara i colorista, les seves composicions menys tradicionals i donés forma a sa personal visió del postimpressionisme.

Obres

Crani amb una cigarreta, 1886 Estudi paisatgista, 1882

Irises, (Jarrón con lirios), 1890 Camp de blat amb Xiprer, 1889

Cel estelat sobre el Roine, 1888 L’ametller, 1888

Paul Gauguin

Pintor postimpressionista, 1848-1903.

Nasqué a París, als tres anys els seus pares van emigrar a Perú, però durant el viatge morí el seu pare. Allà visqué amb sa mare uns quatre anys fins que van decidir tornar a França.

Gauguin abandonà els estudis als disset anys i esdevingué marí mercant, on descobrí el seu desig per conèixer altres terres, tot i que, més endavant es convertí en empresari financer (fet que comportà la seva acomodada vida).

Gauguin començà a desenvolupar un fort interès per l’art que el portà a prendre classes de pintura i a reunir una copiosa col·lecció d’obres impressionistes (de Manet, Cézanne, Monet i Pissarro). Durant la dècada dels setanta tractà l’autoconeixement amb l’ajuda de Pissarro, obtenint com a resultat la col·laboració de ser convidat a participar a la cinquena exhibició impressionista l’any 1880. Tres anys més tard, el seu creixent interès per la pintura s’uní a la caiguda de la Borsa per conduir-lo a prendre la decisió de dedicar-se plenament a l’activitat artística.

A partir d’aquell moment, Paul Gauguin visqué a la penúria, rebutjat per una societat que anteriorment l’havia obert els braços i en breu l’anava a avorrir, experimentà un gir radical desprès de la seva trobada amb Vincent Van Gogh, del qual quedà fortament impressionat per la forma en que aquest aconseguí plasmar les seves inquietuds vitals en llenços plens d’expressivitat.

Obres

Maternità o tre donne in riva al mare, 1899 La reina, 1896

The seed of the Aeroi, 1892 Nave nave moe

Estudi d’un nu, 1880 Dona amb mango

Paul Cézanne

Pintor impressionista, 1839-1906.

Nasqué en una família catòlica, el seu pare l’ajudà econòmicament per prosperar en sa carrera artística, a més, li deixà una quantiosa herència. Cézanne conservà les seves creences catòliques durant tota la seva vida, tret que quedà representat al llarg de sa obra pictòrica.

Quan l’artista tingué vint-i-dos anys, es traslladà a París on fou deixeble de Pissarro. No fou excessivament valorat al seu temps, és a dir, se’l considerà un artista de segona, o així ho mostren les diferents galeries que el van rebutjar, així com la impossibilitat de l’artista en guanyar-se la vida amb el seu treball.

Amb Cézanne inicià “tot”, referint-se a l’inici dels moviments rupturistes que mig segles més en davant confluirien el modernisme. Tingué com a objectiu aconseguir una síntesi ideal de la representació naturalista, l’expressió personal i l’ordre pictòric. L’artista manifestava un interès progressiu en la representació de la vida quotidiana contemporània, de forma completament objectiva, sense idealitzacions temàtiques ni afectació d’estil. La seva obra mostra el desenvolupament d’un estil pictòric solidificat, quasi bé arquitectònic.

Obres

La muntanya de Saint-Victoire, 1886 L’estanc, 1878

Paisatge i el canal, 1879 Paisatge nevat (Fontainebleau), 1880

Esbossos de Saint-Victoire, 1886 Esbossos de Montgeroult, 1881

François-Auguste-René Rodin

Escultor modern, 1840-1917.

Rodin va néixer a París, pertanyé a una família modesta i no es sap gairebé res sobre sa infantesa. Els seus primers anys no foren fàcils, no fou admès a l’Escola de Belles Arts i va haver resignar-se amb assistir a la Petit École d’arts decorativa. Tampoc gaudí de la compressió de la crítica i el seu primer treball fou com a dibuixant i modelador d’escultures decoratives.

L’impressionisme era un moviment fonamentalment pictòric que exercí una profunda influència a l’escultura. Tot i que sembli mentida, la tècnica més adequada per traduir les vibracions atmosfèriques, introduir les sensacions lumíniques a través de la renovació fou l’escultura. Per tant, classificar a Rodin simplement com a impressionista no seria just, ja que traspassà els seus límits posant el seu art en servei d’un programa simbolista.

L’escultura fou un instrument per la seva interpretació personal de la naturalesa. La tècnica impressionista (els efectes lumínics i de vida profunda de figures, rugositat de les superfícies i la multiplicació de plans) els aportà Rodin.

La seva fama arriba l’any 1877 amb l’obra El despertar de la humanitat o Edat de Bronze.

Obres

Les tres ombres, 1881-86 Madame Fenaille, 1898

Crouching Woman, 1882 Eve, 1881

El pensador, 1881 El petó, 1882