· Web viewGeneralitat de CatalunyaFeines d’estiu Departament d’Educació INS Josep Mestres i Busquets Generalitat de Catalunya Feines d’estiu Departament d’Educació INS

Generalitat de Catalunya Feines d’estiuDepartament d’EducacióINS Josep Mestres i Busquets

FEINES D’ESTIU: 1r BTX

Benvolgudes famílies,

Per tal de recuperar les matèries suspeses els alumnes hauran de:

Presentar obligatòriament les activitats d’estiu proposades de la matèria suspesa i lliurar-les al professor/a de matèria el dia de la prova.

Fer una prova escrita segons el calendari de proves extraordinàries que trobareu a continuació. Les proves extraordinàries es realitzaran entre l’1 i el 4 de setembre de 2017.

Les notes es lliuraran dimecres 6 de setembre de 2017 a les 10.30h.

Penseu que la superació d’aquestes proves pot determinar la promoció de curs i tingueu present que el pas de curs sense matèries pendents és molt important per garantir l’adquisició de nous coneixements.

Aprofitem per desitjar-vos unes bones vacances i restem a la vostra disposició per qualsevol dubte.

MATÈRIA FEINA D'ESTIU alumnes que han de recuperar al setembreAnglès Repàs d'activitats del workbook (veure instruccions més avall)

BiologiaActivitats d'avaluació final dels temes 1 al 10. No cal copiar les preguntes. Presentar en forma de dossier.

Castellà Full amb activitats de repàs del llibre de text + orientacions en full adjunt

Català Vegeu indicacions al final del document.

Ciències de la terra1Batx CTMA " Fer un resum del tema 1 del llibre amb un glosari dels conceptes més importants."

Ciències del món contemporani

1r Batx B

Resum i opinió de 8 noticies relacionades amb els temes 1,2,3 i 4. (mireu indicacions al final)

Ciències del món contemporani

1r Batx A, C

Resum i opinió de 1 noticia de cada tema de l’índex del llibre. (mireu indicacions al final)

Cultura audiovisualPresentar un curt audiovisual de 4 minuts. i un treball fotogràfic de 12 fotos inspirades en 12 triades d'autors famosos. Comentar la tria i explicar la vostra proposta

Dibuix artístic 20 dibuixos per avaluació suspesa al bloc DIN A4.

Dibuix tècnicTema 6 del llibre. Presentar un bon resum amb els exemples ben fets. Exercicis n. 1. pàg 61, 175 i 176

Economia Repassar el llibre i les activitats


Educació física Dossier

EOE 1 Repassar el llibre i les activitats

Filosofia Repassar el llibre: temari i activitats

Física I Veure full de les instruccions de la feina a entregar al final del document

FrancèsExercices pratiques de grammaire française 3 (o similar) Alhambra Longman ISBN 9788420527826

Història del món Repassar el llibre: temari i activitats

Literatura catalana Revisió de les tècniques de comentari de text literari

Literatura universal Orientacions en full adjunt

LlatíEntregar dossier de morfología nominal i verbal. Cultura : habitatges dels romans, urbanisme i espectacles públics.

Matemàtiques Refer els exercicis fets a classe i tots els resolts del llibre

Matemàtiques CCSS Refer els exercicis i la teoria i apunts de classe.

Psicologia Repassar apunts, llibre i activitats

Química Veure full de les instruccions de la feina a entregar al final del document

Religió

Tècniques exp. Graficop.

Realitzar un projecte per un quadre de 80x 80. Tècnica acrilica,oli. Temàtica lliure.

Tecnologia industrial Fer exercicis realitzats a classe durent tot el curs

VolumFer una escultura treballant l'espai. Memòria del projecte de la forma natural. Fer un projecte teòric sobre una performance. Acabar l'escultura de porexpan.

Per a qualsevol dubte adreceu-vos al professor/a de la matèria corresponent.

https://www.dropbox.com/s/v53viucc7szwevv/TREBALL%20ESTIU%20BATX%20.docx?dl=0


CALENDARI DE LES PROVES EXTRAORDINÀRIES de SETEMBRE curs 2016-2017

1 DE SETEMBRE 4 DE SETEMBRE

8’00 – 9’30CATALÀ (Aula 1rB)

FÍSICA (Aula 1rA)BIOLOGIA (C3)

CULT. AUDIOVISUAL (Aula 1r B)DIBUIX TÈCNIC (Aula 2n B)

9’30 – 11’00 CASTELLÀ (Aula 1rB)CC. MÓN (Aula 1rB)

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA (1r A)LITERATURA CATALANA (2n A)

11’00 – 12’30 FILOSOFIA (Aula 1rB)MATEMÀTIQUES (1r A)

MATEMÀTIQUES CC.SS. (2n A) TÈCNIQUES G-P (Comp 4)

12’30 -13’30 ANGLÈS (1r B)QUÍMICA (1r A)

ECONOMIA (2n B) FONAMENTS D'ARTS (2n A)

13´30-14´30ED. FÍSICA (pati)

HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (aula 1r B)

TECNOLOGIA (1A) CTMA (Aula 2nA)


ANGLÈS RECUPERACIONS 1r BTX

Grammar basics: Do the exercises on pages 110 to 126 on your Student’s book.

You have to complete the exercises and hand them in for correction. This is compulsory. If you

don’t complete the exercises you won’t be allowed to do the exam.

The exam will consist of:

A writing exam about one of the topics from the write section of units 1-7 in the

workbook.

A grammar and vocabulary exam on units 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 based on the exercises in

the grammar basics.

A listening exam out of the listenings in the exam practice section of units 1-7 in the

workbook.

If you do the exam in September you won’t get marks higher than 5, unless the exam is

unusually good and you may get a 6.


LLENGUA CASTELLANA RECUPERACIONS 1r BTXACTIVIDADES DE VERANO 2017 CASTELLANO, 1º BACHILLERATO

El departamento de lengua castellana sugiere a los alumnos que hayan obtenido evaluación negativa trabajar los diferentes aspectos de la materia con actividades variadas. La realización correcta de las mismas comportará un 30% de la nota global; el 70% restante corresponde al examen de recuperación.

Si se acoge a esta opción, es obligatoria la entrega de estas tareas el mismo día del examen; de lo contrario, la nota del examen de la prueba extraordinaria será de un 100%.Formato de entrega: folios numerados en una carpeta con los datos personales. ES IMPRESCINDIBLE QUE EL TRABAJO SEA PERSONAL Y ESCRITO A MANO

TRABAJO DE VERANO: ENTREGAR EL DÍA DEL EXAMEN DE SEPTIEMBRE

1. COMPENSIÓN LECTORA:TRABAJO DE LAS LECTURAS:

Ana María MATUTE: Los niños tontos. Autor y obra: elabora una infografía con la biografía del autor, obras más destacadas y características de su obra.

i. Tipo de texto: INFOGRAFÍAhttp://babel-lengua.blogspot.com.es/2014/07/crear-una-infografia.htmlii. Temas: Redacta en unas 120-150 palabras un texto expositivo en el

que expliques los temas principales y los secundarios que aparecen en la obra.

Tipo de texto: EXPOSITIVOEn el examen de septiembre se efectuarán preguntas sobre la obra, tanto de contenido para comprobar su lectura, como de teoría sobre el conocimiento de su autor y de la corriente literaria a la que pertenece.TIENEN QUE ESTAR ESCRITOS A MANO

2. EXPRESIÓN:

6 redacciones (entre 120 y 150 palabras cada una) en las que se indiquen las características de cada uno de temas de “VARIEDAD DE DISCURSOS” trabajados a lo largo del curso:

i. Funciones del lenguaje.ii. El texto y sus propiedades.

iii. La lengua oral y la lengua escrita.iv. El texto narrativo y el texto descriptivo.v. El texto expositivo y el texto argumentativo.

vi. Los textos instructivos.

http://babel-lengua.blogspot.com.es/2014/07/crear-una-infografia.html


En el examen de septiembre habrá una pregunta que será la redacción de uno de los textos anteriores.

TIENEN QUE ESTAR ESCRITAS A MANO

3. CONOCIMIENTOS GRAMATICALES: Selección de actividades del libro de texto: Reelaboración de los ejercicios gramaticales (del libro de texto. Unidades 1-6

Unidad 1: ACTIVIDADES DE COMPROBACIÓN Pág. 13 y ss: Ej. 1-6. Unidad 2: ACTIVIDADES DE COMPROBACIÓN Pág. 45 y ss: Ej 1-14. Unidad 3: ACTIVIDADES DE COMPROBACIÓN Pág. 75 y ss: Ej 1-6. ACTIVIDADES

DE CONSOLIDACIÓN Pág. 81 Ej. 1, 2, 5, 6. Unidad 4: ACTIVIDADES DE COMPROBACIÓN Pág. 99 y ss: Ej 1-4. . ACTIVIDADES

DE CONSOLIDACIÓN Pág. 105 Ej. 1, 2, 3, 5. Unidad 5: ACTIVIDADES DE COMPROBACIÓN Pág. 123 y ss: Ej 1-7. ACTIVIDADES

DE CONSOLIDACIÓN Pág 131 Ej 2, 3, 4, 6, 7. Unidad 6: ACTIVIDADES DE COMPROBACIÓN Pág. 143 y ss: Ej 1-5. . ACTIVIDADES

DE CONSOLIDACIÓN Pág. 149 Ej. 1, 3, 5, 7.

TIENEN QUE ESTAR ESCRITOS A MANO

4. CONOCIMIENTOS ORTOGRÁFICOS: Selección de actividades del libro de texto: Reelaboración de los ejercicios DE LA NORMA ORTOGRÁFICA (libro de texto,

unidades 1-6).TIENEN QUE ESTAR ESCRITOS A MANO

WEBS DE MATERIAL DE REFUERZO

Para reforzar la ortografía: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ Actividades en red.

Para reforzar la gramática:http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/http://www.xtec.cat/~jgenover/entrada.htm

ESTRUCTURA DEL EXAMEN:10% Comprensión de texto: Resumen, tema, estructura, función lingüística, tipología

textual, sinónimos y antónimos… 10% Morfología verbal10% Morfología: reconocimiento de las categorías gramaticales.10% Redacción: Conceptos lingüísticos, tipos de texto. 10% Pregunta de la lectura obligatoria: Los niños tontos.10% Ortografía30% Cuestiones de gramática, léxico, sintaxis10% Lenguaje literario: figuras retóricas, métrica, géneros literarios.

http://www.xtec.cat/~jgenover/entrada.htm

http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/


TEMARIO DEL CURSO

REPASO DE MORFOLOGÍA: Reconocimiento de las diferentes categorías gramaticales (tipos de palabras). Clasificación adverbios, determinantes, pronombres. Formas verbales: Verbos irregulares: Persona, número, tiempo, modo, conjugación.

Voz activa y pasiva. Diferenciar determinantes, pronombres, adverbios. Diferenciar numerales/indefinidos. Los numerales: cardinales, ordinales, partitivos, múltiplos. Preposiciones y conjunciones. Los pronombres. Sintaxis de la partícula SE. El Sintagma nominal. El nombre o sustantivo. Clasificación semántica. El adjetivo: grados y clases. Las perífrasis verbales

ANÁLISIS DE LA ORACIÓN SIMPLE

1. Subraya los verbos. 2. Identifica las categorías gramaticales.3. Identifica el SUJETO (SNs) 4. Clasifica los distintos componentes del Sujeto5. Señala el Predicado. Predicado Nominal (PN) y el Predicado Verbal (PV)6. Clasifica los distintos componentes del predicado7. Clasifica la oración según los distintos criterios.

TEMA 1: LA COMUNICACIÓN.Definición y/ o reconocimiento y ejemplificación de los siguientes conceptos :

Proceso de la Comunicación Elementos de la comunicación Funciones del lenguaje (Jakobson). Signo. Clases de signos (Peirce). Definición teórica y reconocimiento práctico. Lenguaje verbal/no verbal Códigos o sistemas semiológicos. El signo lingüístico: significante y significado y referente. Características del signo lingüístico. Reglas generales de acentuación y casos especiales (ejercicios para acentuar y/o

justificar presencia o ausencia de tilde). Especial atención a hiatos, diptongos y triptongos.

TEMA 2: EL TEXTO Y SUS PROPIEDADES: El texto. Definición y características. Propiedades del texto.


Mecanismos de cohesión. Estructura de los textos Anáfora y catáfora. Conectores. Clasificación Clases de texto. Características. Léxico y semántica: Procedimientos de formación de palabras: derivación, composición, parasíntesis,

siglas, acrónimos, acortamientos. Origen del léxico castellano: sustrato, adstrato y superestrato. Palabra patrimonial.

Cultismo. Doblete léxico. Neologismo. Préstamo lingüístico, Xenismo, calco semántico. Lusismo, galicismo, anglicismo…

CULTISMOS: Reconocimiento y significado de los principales lexemas de origen griego y latino.

Significado denotativo y significado connotativo de las palabras. Relaciones semánticas: monosemia, polisemia, homonimia, sinonimia, antonimia,

hiperonimia, hiponimia. Campo semántico y familia léxica. El cambio semántico: elipsis, eufemismo, metáfora, metonimia.

Acentuación diacrítica, diferenciadora de palabras.

TEMA 3: Gramática: Enunciado: oración y frase Reconocimiento de SUJETOS. Oraciones impersonales y su tipología. Modalidad oracional (clasificación de las oraciones según la actitud del hablante). Ortografía : B / V

TEMA 4: Clasificación semántica de los sustantivos. Reconocimiento y clasificación de Determinantes y pronombres. Reconocimiento de los CN. El adjetivo. Reconocimiento de las siguientes funciones del SN: sujeto, Vocativo, CN, CAdj, CAdv. Ortografía : H / G / J

TEMA 5: Usos estilísticos de las formas verbales. Perífrasis verbales. Sintaxis: Análisis sintáctico de oraciones Ortografía : R/RR, Y/I/LL, C/Z/S/X

TEMA 6: Los pronombres. Sintaxis:

Análisis sintáctico de oraciones.


Reconocimiento de las funciones sintácticas. Clases de predicados: voz activa/ pasiva; predicativa/atributiva/semicopulativa

(pseudocopulativa); uso predicativo de verbos atributivos; transitiva/intransitiva. La PARTÍCULA SE.

Ortografía : R/RR, Y/I/LL, C/Z/S/X Signos de puntuación.

GLOSARIO DE TÉRMINOS ANTERIORES

ACORTAMIENTOS ACRÓNIMOS ADECUACIÓN AGUDAS AMERICANISMOS ANÁFORA ANGLICISMOS ANTONIMIA ARBITRARIEDAD DEL SIGNO

LINGÜÍSTICO CALCOS CAMBIOS SEMÁNTICOS CAMPO SEMÁNTICO CANAL CATÁFORA CATALANISMOS CHARLA, CÓDICO COHERENCIA COHESIÓN COMPOSICIÓN COMUNICACIÓN CONFERENCIA COONOTACIÓN CULTISMOS DEBATE DEIXIS DENOTACIÓN DERIVACIÓN DESCRIPCIÓN DESCRIPCIÓN DINÁMICA DESCRIPCIÓN ESTÁTICA DIPTONGO DISCURSO DISCURSO NARRATIVO DOBLE ARTICULACIÓN. DOBLETE EL SIGNO EL SIGNO LINGÜÍSTICO ELIPSIS

ELIPSIS EMISOR ESDRÚJULA ESPACIO Y TIEMPO NARRATIVOS ESTILO DIRECTO ESTILO INDIRECTO ESTILO INDIRECTO LIBRE ESTRUCTURA CONTRAPUNTO ESTRUCTURA EXTERNA E INTERNA ESTRUCTURA LINEAL ETOPEYA EUFEMISMO EXAMEN EXPOSICIÓN ORAL FAMILIA LÉXICA FLASH-BACK FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA FUNCIÓN CONATIVA o APELATIVA FUNCIÓN EMOTIVA o EXPRESIVA FUNCIÓN FÁTICA FUNCIÓN POÉTICA o ESTÉTICA FUNCIÓN REFERENCIAL o

REPRESENTATIVA FUNCIONES DEL LENGUAJE GALICISMOS GALLEGUISMOS GERMANISMOSARABISMOS HIATO HIPERONIMIA HIPONIMIA HOMONIMIA ICONOS IN MEDIA RES INDICIOS INFORME ORAL ITALIANISMOS LATINISMOS LENGUAJE NO VERBAL LENGUAJE VERBAL LENGUAS NATURALES


LEXEMAS LLANAS LUSISMOS MARCADORES DISCURSIVOS O

CONECTORES TEXTUALES MENSAJE METÁFORA METONIMIA MONEMAS MONÓLOGO MONÓLOGO INTERIOR MONOSEMIA MORFEMAS NARRACIÓN NARRADOR OBSERVADOR EXTERNO NARRADOR OMNISCIENTE NARRADOR PERSONAJE SECUNDARIO NARRADOR PROTAGONISTA NEOLOGISMPS PALABRAS PATRIMONIALES PARASÍNTESIS PERSONAJES: POLISEMIA PRÉSTAMOS LÉXICOS PRINCIPIO DE COOPERACIÓN PRINCIPIO DE CORTESÍA PROSOPOGRAFÍA PROTAGONISTA, SECUNDARIO RECEPTOR REGISTRO LINGÜÍSTICO REGLAS DE COHERENCIA: REPETICIÓN,

PROGRESIÓN, CONTRADICCIÓN, RELACIÓN

REPETICIÓN RUTINAS SEMIOLOGÍA SERMÓN SIGLAS SIGNIFICADO SIGNIFICANTE SÍMBOLOS SINONIMIA SITUACIÓN TEXTO TEXTOS ORALES ESPONTÁNEOS TEXTOS ORALES PLANIFICADOS TRIPTONGO VASQUISMOS XENISMOS ARGUMENTACIÓN EXPOSICIÓN ESTRUCTURA ANALIZANTE O

DEDUCTIVA ESTRUCTURA SINTERIZANTE O

INDUCTIVA. ENSAYO VERBO REGULAR VERBO IRREGULAR VERBO DEFECTIVO PERÍFRASIS INCOATIVA, INGRESIVA,

DURATIVA, REITERATIVA, PERFCTIVA. PASIVA REFLEJA IMPERSONAL REFLEJA

QUÉ SABER: EL LENGUAJE LITERARIO

A. CARACTERÍSTICAS DE LA LENGUA LITERARIA

1. Importa mucho el significante, es decir, la materia acústica. 2. Importa el significado connotativo 3. Selección y combinación (tanto de los significantes como de los significados). 4. Ritmo. 5. Desviación de la norma

B. RECURSOS LITERARIOS

ALEGORÍA ALITERACIÓN ANÁFORA

ANADIPLOSIS ANTONOMASIA ANTÍTESIS


APÓSTROFE ASÍNDETON BIMEMBRACIÓN CALAMBUR COMPARACIÓN o SÍMIL: CONCATENACIÓN DERIVACIÓN, POLÍPTOTON o POLÍPOTE ELIPSIS ENCABALGAMIENTO ENUMERACIÓN EQUÍVOCO o DILOGÍA HIPÉRBATON HIPÉRBOLE IRONÍA JUEGO DE PALABRAS METÁFORA IMAGEN METONIMIA ONOMATOPEYA OXÍMORON PARADOJA PARONOMASIA PARALELISMO PERÍFRASIS o CIRCUNLOQUIO PERSONIFICACIÓN O PROSOPOPEYA PLEONASMO QUIASMO REDUPLICACIÓN RETRUÉCANO SÍMBOLO SINESTESIA


C. EL RITMO Y LA RIMA

1. CÓMPUTO DE SÍLABAS 2. LICENCIAS POÉTICAS

a) Sinalefab) Sinéresisc) Diéresisd) Dialefa:

4. ESTICOMITIA 5. ENCABALGAMIENTO 6. CLASIFICACIÓN DE LOS VERSOS SEGÚN SU MEDIDA

7. RIMA a) Rima asonanteb) Rima consonante

8. ESTROFAS: PAREADOTERCETOSOLEÁCUARTETOSERVENTESIOREDONDILLACUARTETASEGUIDILLACOPLACUADERNA VÍALIRASEXTILLACOPLA DE PIE QUEBRADO OCTAVA REALDÉCIMA o ESPINELA

9. POEMAS ESTRÓFICOS: VILLANCICOZÉJELSONETOROMANCE SILVA


D. LOS GÉNEROS LITERARIOSÉPICO NARRATIVO LÍRICO DRAMÁTICO DIDÁCTICO

1. Epopeya2. Poema épico3. Cantar de Gesta4. Romance

1. Novela 2. Cuento

1. Oda2. Elegía3. Égloga4. Sátira6. Epigrama

1. Tragedia2. Drama3. Comedia Y TAMBIÉN:a. Auto Sacramentalb. Entremésc. Sainete e. Vodevil

1. Fábula2. Epístola3. Ensayo

http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_5.htm

MATERIAL DE CONSULTALIBRO DE TEXTO.FOTOCOPIAS PROPORCIONADAS POR EL DEPARTAMENTO DE LENGUA

CASTELLANA DURANTE EL CURSO

http://recursos.cnice.mec.es/lengua/profesores/eso2/t1/teoria_5.htm



LLENGUA CATALANA I LITERATURA RECUPERACIONS 1r BATX

TEMARI EXAMEN DE RECUPERACIÓ 1a avaluació

o Estudi de la literatura (unitat10) o Els gèneres literaris (unitat11)o La comunicació, el llenguatge i el text(unitat1)o L’oració I : definició i classes (unitat 2)o L’oració II: l’estructura interna(unitat3)o Literatura medieval: la poesia lírica(unitat 12)o Primera part de l’Antologia de poesia catalana

2a avaluació o Les classes de mots I: noms, adjectius i determinants (unitats 4 i 5)o Les classes de mots II: pronoms i verbs (unitat 5 i 6)o Literatura medieval: la prosa filosòfica i moral (unitat13)o Literatura medieval. La narrativa històrica (unitat 14)o Literatura medieval: la narrativa de ficció (unitat 15)

3a avaluació o Les classes de mots III: Les paraules invariables (unitat 7)o Estructura i formació dels mots (unitat8)o La variació lingüística (unitat 9)o Segona part de l’Antologia de poesia catalana.( Hi anirem intercalant els continguts de les unitats

16, 17 i 18 del llibre de text)

A


FISICA I RECUPERACIONS 1r BTX

FEINA ESTIU 2016 FÍSICA 1r BATX

1. a) Quin tipus d’ona és la llum? b) Esmenta diferents aplicacions de les diferents bandes de l’espectre electromagnètic c) Realitza els càlculs adients, i ordena de més a menys energia les següents radiacions electromagnètiques:

una radiació de freqüència 2 107 Hzuna radiació de longitud d’ona 10-12mun fotó d’energia 4 10-19J

Dades: c= 3·108m/s; h= 6,63·10-34 J.s2. La figura representa la propagació d’un raig de llum quan passa d’un medi a un altre. Enuncia la llei que regeix aquest fenomen físic i raona a quin d’aquests medis (A o B) la llum es propaga a una velocitat més gran.

3. Un raig de llum vermella incideix sobre un vidre amb un angle de 30º respecte de la direcció normal a la superfície. L’índex de refracció del vidre, per la llum vermella, val n=1,5

a) En quina direcció surt reflectit el raig?b) En quina direcció surt refractat el raig?c) Es produirà reflexió total en el pas de la llum de l’aire al vidre? Justifica-ho.d) Quin serà el valor de l’angle crític en el pas del la llum del vidre a l’aire?

4. En què consisteix un tub de fibra òptica? En què es basa el seu funcionament? Quines aplicacions en té?

5. Un mirall còncau té un radi de curvatura de 50 cm. Determineu analíticament i amb un diagrama de raigs la posició i la mida de la imatge d’un objecte de 20 cm d’alçada, si es col·loca:a) a 50 cm del mirall.b) a 20 cm del mirall.c) Expliqueu les característiques de les imatges formades en els dos casos anteriors.

B


6. a) Determina l’índex de refracció d’una lent bicòncava de radis de curvatura r1= 15mm i r2= 18mm, i distància focal 13.6mm. b) Calcula analítica i numèricament la posició d’un objecte situat a 30mm.

7.- El vector de posició d’un cos en moviment durant els tres primers segons ve donat per l’expressió:

r→=(2 t , t+2 )m, en què t és el temps en s.

a) Calcula i representa el vector de posició per t=1s i t=3sb) Calcula la velocitat mitjana entre els dos instantsc) Classifica , raonadament, la trajectòria segons que sigui rectilínia o curvilínia, plana o espacial.8.- A la següent gràfica hi ha representat el moviment d’una moto.:

a) Descriu el moviment que realitza la moto b) Calcula les acceleracions.c) Si continués el moviment amb la primera acceleració, quant tardaria enquedar aturat? I, què espai ha de recórrer fins aturar-se?

9.- Es dispara un projectil cap amunt a una velocitat inicial de 120 m/s. a) Determina l'altura màxima assolida. b) A quina altura es troba al cap de 16 s d'haver-se disparat? c) De quant temps disposem per apartar-nos del lloc inicial per tal que el projectil no ens impacti quan caigui?

10.- Una boia està situada a 15 km d’un vaixell. Si disparen un objecte des del vaixell a 400 m/s amb un angle de 30°, a) Arribarà a la boia? b) A quina alçada màxima arriba l’objecte?

RAONA LES RESPOSTES


11.- Una rentadora centrifuga a 850 rpm. Partint del repòs triga 15 s en arribar a les 850 rpm. Calcula: a) l’acceleració angular, durant aquest 15 s. b) quantes voltes fa en aquest primers 15 s. c) Si el radi del tambor és de 25 cm. Quina acceleració centrípeta pateix la roba durant el centrifugat a 850 rpm i quina és la seva velocitat lineal?

12.-Un bloc de massa 4,5 kg descansa sobre un pla inclinat un angle de 30º i sense fricció. El cos està unit mitjançant una corda lleugera que passa per una politja a un segon bloc de massa 2 kg suspès verticalment, com indica la figura:

Calcula la tensió de la corda i l’acceleració del sistema

13. Un cos de massa 2kg es mou a 5m/s en el sentit positiu de l’eix X. Es dispara una bala en sentit contrari i després del xoc tot queda en repòs. Si la massa de la bala és de 30 g, quina era la seva velocitat abans d’impactar amb el cos?

14.- Calcula la massa de Júpiter si sabem que un dels seus satèl·lits té un període de 16,55 dies i un radi orbital de 1,9·109 m.Dades: G= 6,67 ·10-11Nm2/kg2.

15.-Dos amics empenyen un piano de 150kg per una rampa inclinada 20º per pujar-lo a un camió, la força mínima que han d’aplicar és de 779N. a) Quin és el coeficient de fregament entre el piano i la rampa?b) Si l’altura entre el terra i el camió és de 90cm, quin treball desenvoluparà la força aplicada pels dos amics?

16.- L’Albert arrossega el seu trineu muntanya amunt per un pendent de 30º amb un coeficient de fregament de 0.1. La massa del trineu és de 50kg i l’Albert recorre, a partir de la situació de repòs, una distància de 30m en 12 s amb moviment accelerat. Calcula la potència desenvolupada per l’Albert.

17.-a) Un motor té un rendiment el 10%. Quina energia ha de consumir per tal de realitzar un treball de 1000J b) Un cos puja per un pla inclinat amb fregament per l’acció d’una força externa. Raona, si és positiu, negatiu o nul el treball realitzat per les forces següents:


- el pes- el fregament- la normal

18.-Una substància que es fon a 200ºC té una calor específica en estat sòlid de 0.3 cal/gºC, i en estat líquid, de 0.5 cal/gºC. Hem aplicat 48000cal a 100g de la substància, i aquesta ha passat de solida a 100ºC a líquida a 300ºC. Ara calcula’n la calor latent de fusió.

19. En unes muntanyes russes d'un parc d'atraccions, la vagoneta i els seus ocupants, de massa total m = 560 kg, passen per un dels cims, situat a 25 m d'altura respecte del terra, a una velocitat de 2 m/s. En passar pel proper cim, situat a 10 m sobre el terra, la vagoneta porta una velocitat d'11 m/s. Quin treball han efectuat les forces de fricció sobre la vagoneta?

20.- Un vagó amb una massa de 1000 kg es desplaça a una velocitat de 5 m/s per una via horitzontal sense fricció. En un moment determinat xoca amb un altre vagó de 2000 kg de massa que estava aturat, de manera que després de la col·lisió queden units. Calcula: a) la velocitat del conjunt després de xocb) l’energia mecànica perduda en el xoc

21.- Calcula la quantitat d'energia que cal transferir a 250 g de plata a 800 0C per transformar-los en plata líquida a 962 ºC Dades: Temperatura de fusió de la plata = 962 ºC; calor específica de la plata = 239 J/kg ºC; calor latent de fusió de la plata = 105 kJ/kg.

22.- La Isabel pren cada dia una tassa de te de 125 cm3 a 60ºC, amb una mica de llet a 10ºC. Si es beu el te amb la llet a 40ºC, quanta llet afegeix cada dia a la infusió?Dades: cte=1cal/(g·ºC); cllet= 0.94 1cal/(g·ºC); densitat de la llet= 1,03g/cm3; densitat del te= densitat de l’aigua = 1g/cm3.

23.- Un bloc de 0,5kg es deixa anar per un tobogan llis des d’una altura de 3m. A continuació es mou per un pla horitzontal sense fregament fins a topar amb una molla de constant k=400N/m. Calcula:a) la velocitat del bloc just abans de topar amb la mollab) La compressió màxima de la molla


QUÍMICA 1 RECUPERACIONS 1r BTX1.- Imagina que tens un vas cúbic ple d’aigua a vessar. Si pressuposem que el volum és de 300 cm3, calcula:a) El nombre de molècules d’aigua que hi ha al vas.b) El nombre d’àtoms d’hidrogen i d’oxigen que hi ha al vas.

2.- Calcula la massa, en grams, d’una molècula d’àcid sulfúric.

3.- Ordena, de més grans a més petites, les quantitats de massa següents:a) 50 mol d’àcid nítric. c) 1027 àtoms d’heli.b) 1026 molècules de diòxid de carboni. d) 5 kg de ferro.

4.- La fórmula molecular de la cafeïna és C8H10N4O2. Calcula:a) La massa molecular de la cafeïna.b) La massa d’un mol de cafeïna.c) Les molècules de cafeïna que hi ha en 100 g de la substància.d) Els àtoms d’hidrogen que hi ha en 100 g de cafeïna.

5.- L’hidròxid d’amoni és un líquid incolor que es forma quan l’amoníac es dissol en aigua. Molts netejadors industrials en duen en la seva composició. És un producte força tòxic que pot generar problemes respiratoris quan s’inhala, així com cremades greus si entra en contacte amb la pell.Calcula’n la composició centesimal.

6.- L’anàlisi d’un compost ha donat aquests resultats:168 grams de carboni, 28 g d’hidrogen i 224 g d’oxigen. Si sabem que la seva massa molecular és 60 unitats de massa atòmica, calcula’n les fórmules empírica i molecular.

7.- El nitrat d’amoni és una substància que es fa servir com a fertilitzant, i en la seva fabricació s’utilitzen l’àcid nítric i l’amoníac. Calcula quina d’aquestes tres substàncies conté més nitrogen.

8.- La glicerina es fa servir en la indústria dels cosmètics i, també, en la indústria farmacèutica.Tenim una mostra de glicerina que conté 576 g de carboni, 128 mols d’àtomsd’hidrogen i 2,89 · 1025 àtoms d’oxigen. Calcula’n la fórmula molecular.Dada: un mol de glicerina té una massa de 92 g.

9.- S’ha inflat un globus amb heli a una temperatura de 6 ºC. Si la temperatura s’ha incrementat fins a 30 ºC, però la pressió no ha canviat. Quin és ara el volum del globus en relació amb el que tenia a 6 ºC?

10.- Hem introduït heli en un recipient a 20 ºC i la pressió que exerceix és d’1,5 atmosferes. Calcula la densitat del gas dins el recipient.


11.- Formula i anomena, respectivament, els compostos següents:pentabromur de iode AgIOòxid de coure (I) HNO3

amoníac Li2SO3

peròxid de bari CaI2

hidrur de cadmi COàcid sulfhídric CuH2

cromat de plata K2SO4

permanganat de ferro (II) Pb(OH)4

clorur d’estany (IV) K2Sòxid de plom (IV) AgClhidròxid de ferro (II) HClhipobromit de potassi Ca(IO)2

sulfat de níquel (II) KNO2

iodur de rubidi FeSO4

hidròxid d’alumini Ag2O

12.- Formula i anomena, respectivament, els compostos següents:

sulfat de calci Na2CrO4

triòxid de sofre HMnO4

fluorur de calci NH4 OHcarbonat de plata Ca (NO3)2

tetraòxid de dinitrogen Fe2O3

perclorat de potassi Fe(OH)2

àcid bromhídric Ag2O2

bromur clorur de magnesi CaCO3

sulfur d’hidrogen H2Oàcid sulfúric NH4 Clnitrat de sodi CuOàcid carbonic Ag2 SO3

òxid de bari NaOHàcid sulfúric HgSbromur de coure (II) (NH4)2SO4

13.- L’amoníac (NH3) és un gas que té aplicacions múltiples i s’obté industrialment fent reaccionar gas hidrogen amb el nitrogen de l’aire. Per estudiar les condiciones idònies de fabricació, es fa servir una planta pilot, és a dir, un reactor més petit que l’industrial, però d’una mida suficient perquè els seus resultats puguin ser extrapolats a la indústria. Unes dimensions adequades podrien ser un reactor cilíndric d’1,5 m2 de secció i 1 m d’alçada. En una experiència, l’amoníac que s’obté exerceix una pressió de 200 atmosferes quan està a 300 ºC. Calcula:a) El volum que ocuparia l’amoníac que hi ha al reactor si estigués en condicions normals.b) La densitat de l’amoníac dins el reactor de la planta pilot i la que hi hauria en condicions normals.c) La massa de l’amoníac que hi ha dins el reactor.d) Les molècules d’amoníac que hi ha dins el reactor.


14.- Un gas ideal està en les condicions que corresponen al punt A, que són: P = 3 atm, V = 5 L i T = 25 °C. Si experimenta una expansió a temperatura constant fins a B, on el volum arriba a ser de 20 L, i després una compressió a pressió constant fins a C. Fes els càlculs que et permetin conèixer les condicions del gas als punts B i C.

15.- Els equips de busseig inclouen bombones amb una mescla de gasos per respirar de composició diferent a la de l’aire normal, i que depèn de la profunditat del busseig. Per a immersions al voltant dels 30 m s’utilitza una mescla a una pressió d’unes 8 atmosferes, i la seva composició en volum és 39,5% de nitrogen, 17,5 % d’oxigen i 43 % d’heli. Recorda que l’aire que respirem habitualment exerceix una pressió aproximada d’una atmosfera, i que la seva composició en volum és 78 % de nitrogen i 21 % d’oxigen. Calcula:a) La pressió parcial del nitrogen i de l’oxigen en el gas de busseig.b) La pressió parcial del nitrogen i de l’oxigen en l’aire que respirem normalment.c) La quantitat de nitrogen, oxigen i heli que necessitem per preparar una bombona de 5 L del gas de busseig. Suposem que aquest gas ha d’exercir la pressió de 8 atmosferes a uns 5 ºC.

16.- Capturem amb una xeringa 30 centímetres cúbics d’aire, i la pressió que exerceix el gas en el moment concret és de 100.000 pascals.a) Escriu el valor de la pressió en atmosferes, en mil·límetres de mercuri, en mil·libars i en newtons per centímetre quadrat.b) Una cop hem tapat el forat de sortida, calcula quina serà la pressió si empenyem l’èmbol, tot reduint el volum que ocupa el gas a 18 centímetres cúbics.c) Calcula quin hauria de ser el volum ocupat pel gas perquè la pressió fos únicament de 0,7 atm.

17.- En un recipient de litre, introduïm 5 grams de CO2 i 5 grams més de CO a una temperatura de 20 ºC. Calcula:a) La pressió a l’interior del recipient.b) Si en el mateix recipient s’introdueix tan sols diòxid de carboni en condicions normals. Quants grams de gas hi haurà dintre?

18.- En un envàs de 3 litres hi ha continguts 19,51 grams d’un gas. La pressió a l’interior de l’envàs és de 2,5 atmosferes, i la temperatura, 27 ºC.a) Quina massa molecular tindrà el gas?b) Quin volum ocuparia aquest gas en condicions normals?

19- En un recipient de 5 litres hi ha continguts 0,14 mols d’un gas A, 0,1 mol d’un gas B i 0,04 mols d’un gas C.


Si les seves pressions parcials són, respectivament, 0,7 atmosferes, 0,5 atmosferes i 0,2 atmosferes, calcula:a) La temperatura a la qual està la mescla.b) Les pressions parcials exercides pels gasos B i C quan s’extreu el gas A del recipient.c) Les fraccions molars dels gasos B i C després d’extreure el gas A.

20.- L’àcid nítric és ven en unes ampolletes de color topazi, i la seva etiqueta indica HNO3, 64 % de riquesa i 1,45 g/mL de densitat. Calcula la concentració d’aquest àcid nítric expressada com a molaritat, molalitat i fracció molar de solut.

21.- En una experiència de laboratori es determina la quantitat màxima de nitrat de potassi que es pot dissoldre en 100 g d’aigua a diferents temperatures. Els resultats, ordenats, s’indiquen a la taula de dades:

a) Com es pot definir la quantitat màxima de nitrat de potassi dissolta en 100 g d’aigua?b) Representa la gràfica de massa de nitrat de potassi enfront de la temperatura.Quina relació hi ha entre les dues magnituds?c) Dedueix, utilitzant la gràfica, la solubilitat del nitrat de potassi a 25 °C i a 85 °C.

22.- Respon si les afirmacions següents són certes o falses. Raona la teva resposta.a) Les cerveses s’emmagatzemen a una pressió més gran que l’atmosfèrica perquè tinguin més quantitat de diòxid de carboni dissolt.b) En general, la solubilitat de les substàncies disminueix quan la temperatura baixa.c) Una solució saturada és una solució molt concentrada.d) Totes les solucions es componen d’un solut i un dissolvente) Algunes vegades, el punt de congelació d’una solució és més gran que el del dissolvent en estat de substància pura.

23.- Tenim una solució de HNO3 2 M i d’1,13 g/mL de densitat. Determina’n la concentració expressada com a molalitat, fracció molar del solut, percentatge em massa i g/L.

24.- Indica quim procediment empraries al laboratori per preparar 100 mL d’una solució de H2SO4 1,5 M, si tens 500 mL de solució 5 M en H2SO4, aigua destil·lada i tot el material de laboratori que et cal.

25.- Determina quants electrons hi pot haver en un àtom de qualsevol mida que siguin compatibles amb el conjunt de nombres quàntics següent:a) (4) b) (3,1) c) (4, 2, 0) d) (4, 0) e) (4, 1, 1) f ) (6, 5, 4, −1/2)

26.- Les radiacions ultraviolades es troben entre 200 i 400 nm de longitud d’ona. Entre quins valors de freqüències i d’energia es troben aquestes radiacions?

27.- El sofre ( Z = 16) és un element que té 4 isòtops. Les seves respectives masses atòmiques i els percentatges d’abundància a la naturalesa de cadascun d’ells són:


Calcula la massa atòmica relativa del sofre

28.- Explica el fet o els fets experimentals que van permetre arribar a les afirmacions següents sobre la naturalesa de la matèria:a) Els raigs catòdics estan formats per partícules d’electricitat negativa, les característiques d’aquestes partícules no depenen del material que forma el càtode.b) Els àtoms contenen unes partícules de càrrega positiva anomenades protons.c) Tota la càrrega positiva de l’àtom està concentrada en una part molt petita anomenada nucli.

29- El ferro s’obté fent reaccionar l’òxid de ferro (III) amb hidrogen, i com a producte de la reacció també s’obté aigua.a) Escriu i ajusta la reacció.b) Quina quantitat (en grams) d’òxid de ferro (III) ha de reaccionar per obtenir 5 kg de ferro?c) Quantes bombones d’hidrogen cal fer servir en el procés si cadascuna és de 10 L i emmagatzemen l’hidrogen a una pressió de 20 atmosferes, a la temperatura de 25 °C?

30.- La troilita (FeS) és un mineral de ferro de color gris bru. Quan es fa reaccionar amb oxigen produeix òxid de ferro (III) i diòxid de sofre, un gas que s’utilitza per fabricar àcid sulfúric.a) Quants grams d’òxid de ferro (III) es poden obtenir d’una mostra de 50 g de troilita amb un 80 % de riquesa en FeS?b) Quina pressió exercirà el diòxid de sofre obtingut si es posa dins una bombona de 8 L quan la temperatura és de 60 °C?

31.- El metanol (CH3OH) s’obté industrialment fent reaccionar monòxid de carboni i hidrogen a pressions i temperatures força elevades.Calcula la massa de metanol que es pot obtenir a partir del monòxid de carboni que conté un reactor de 50 L, a 100 atm de pressió i a 250 °C de temperatura, si el rendiment de la reacció és del 80 %.

32.- Ajusta les següents reaccions químiques i indica si són reaccions àcid-base, de precipitació o redox (en aquest cas, identifica l’oxidant i el reductor). Justifica la teva resposta.a) Al (s) + HCl (aq)→Al Cl3 (aq) + H2 (g)b) KOH (aq) + HCl (aq)→KCl (aq) + H2O (l)c) Mg (s) + O2 (g)→MgO (s)d) CH4 (g) + O2 (g)→CO2(g) + H2O (g)e) H3PO4 (aq) + NaOH (aq)→Na3PO4 (aq) + H2O (l)f) Pb(NO3)2 (aq) + NaCl (aq)→PbCl2 (s) + NaNO2 (aq)

33.- Anomena les substàncies que apareixen a l’activitat anterior


34.- Quin volum d’una dissolució 0,5 M d’hidròxid de sodi es necessita per reaccionar totalment amb 1 mol d’àcid fosfòric?

35.- En cremar metà s’ha obtingut 100 L de diòxid de carboni en condicions normals. Quina quantitat de metà s’ha cremat?

36.- Un dels mètodes per obtenir hidrogen consisteix a fer passar vapor d’aigua sobre carbó a temperatura elevada. A més, s’obté diòxid de carboni.En una ocasió determinada es van fer passar 300 g de vapor d’aigua sobre una mostra de 100 g de carbó. Quan va finalitzar el procés es van recollir 25 L d’hidrogen que exercien una pressió de 15 atm a una temperatura de 80 °C.Calcula:a) El rendiment de la reacció.b) Els grams de diòxid de carboni que s’han obtingut.

37.- El nitrat de potassi és un dels comburents més utilitzats. Quan es descompon forma nitrit de potassi i allibera oxigen.a) Escriu l’equació de descomposició del nitrat de potassi ajustada.b) Quina quantitat d’oxigen s’obté, en mols i en grams, a partir d’1 kg de nitrat de potassi?Masses atòmiques K = 39 u; O = 16 u; N = 14 u.

38- El pentaòxid de dinitrogen és un gas molt oxidant que, entre altres utilitats, es fa servir per obtenir àcid nítric. S’obté al laboratori fent reaccionar gas clor amb nitrat de plata. A més del pentaòxid de dinitrogen, també s’obté clorur de plata i gas oxigen.a) Escriu i ajusta l’equació química d’aquesta reacció.b) Expressa-la amb paraules, tot indicant la proporció en mols en què hi participen les diferents substàncies.

39.- El gas nitrogen reacciona amb el gas hidrogen per produir amoníac. En la reacció es desprenen 46,1 kJ per cada mol d’amoníac que es forma.a) Dibuixa el diagrama de la velocitat d’avanç de la reacció,b) Raona quina de les accions següents es podria emprar per accelerar el procés.• Utilitzar un recipient més gran.• Treballar a una temperatura més alta.• Afegir-hi un catalitzador.• Fer que entri més nitrogen al recipient.

40- Indica la diferència entre una equació química i una reacció química.

41.- Un dels mètodes per fabricar àcid clorhídric consisteix a fer reaccionar àcid sulfúric amb clorur de sodi. I també s’obté sulfat de sodi.a) Escriu i ajusta la reacció.b) Determina la quantitat d’àcid clorhídric que podràs obtenir, com a màxim, si aboques 100 mL d’una solució d’àcid sulfúric 5 M en 50 g de clorur de sodi.c) L’àcid clorhídric es comercialitza en solucions aquoses del 36 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat. Quina quantitat (volum) d’aquest àcid clorhídric comercial es podrà obtenir en aquest procés?

42.- Quina quantitat d’àcid sulfúric del 98% de riquesa i 1,8 g/ml de densitat ens cal per preparar 250mL de solució 0,8 M?43.-Els espinacs són un aliment molt ric en ferro, tot i que només tenen 4mg d’aquest element per cada 100g. A més a més, l’organisme humà tan sols absorbeix el 10 % de ferro que ingereix a través d’aquest vegetal. La quantitat diària recomanada (QDR) de


ferro és de 14 mg per un adult. Calcula la quantitat d’espinacs que hauria menjar una persona adulta per tal d’aportar al seu organisme tot el ferro que necessita, en el supòsit que aquest aliment sigui l’únic que ingereixi que porti ferro.44.- Per tal de desinfectar una piscina de 50 m3, una persona vol abocar-hi 100L de lleixiu. Per error, hi aboca 100L de salfumant, que és una dissolució concentrada d’HCl (aq), de 35% en massa i una densitat d’1,16kg/dm3 . Per corregir l’error, vol afegir a la piscina carbonat de sodi en pols per neutralitzar l’àcid.a) Escriu i iguala l’equació de la reacció de neutralitzaciób) calcula la massa necessària de carbonat de sodi per a la neutralització total de l’àcid.

45.- Els alpinistes, quan pugen a més de 8000m, es veuen obligats a emprar oxigen, el motiu és que allà dalt hi ha molt poc aire. A uns 8000m d’alçària, la pressió atmosfèrica és de l’ordre d’uns 300 mm Hg. En canvi a Barcelona és d’uns 760mmHg.Si la temperatura habitual a uns 8000m és de l’ordre de -40ºC, calculeu la densitat de l’aire allà dalt, si sabem que la densitat de l’aire a nivell de mar i a 25ºC és 1,29 kg/m3.46.- El clorur d’alumini es pot preparar fent reaccionar directament els seus elements. Si en un recipient s’introdueixen 90g d’alumini i 42 g de clor:a) Escriu l’equació igualada del procés b) Raona quin serà el reactiu limitantc) Quants grams de clorur d’alumini es formaran?d) Sobra d’alguns dels reactius? Quina massa?Dades: Masses atòmiques: alumini 27; Clor 35,45

47.- Formula:triòxid de sofre àcid sulfurósfluorur de calci ió nitrur carbonat de plata nitrogenperclorat de potassi fosfat de calciàcid bromhídric fosfinasulfur d’hidrogen triclorur de nitrogenòxid de bari ió magnesiclorur de coure (II) carbonat de sodi decahidratathidrur de rubidi peròxid d’hidrogenpermanganat de ferro (II) hidrogensulfat de potassiió fluorur hidròxid de calcihidrogen àcid periòdic

48.- Es fan reaccionar 10 dm3 d’hidrogen gas amb 10 dm3 d’oxigen gasa) Quin volum de vapor d’aigua es formarà si la reacció té lloc a pressió i temperatura constant?b) Quin volum de reactiu quedarà sense reaccionar?

49.- Anomena:

HNO3 Mg(ClO2)2

Pb(OH)4 P3-


KNO2 Sr(NO3)2

Ag2CrO4 CrO3

NH4+ HgCl2

Pt(HSO4)2 HICuSO4·5H2O Be2CLi2O2 OF2

I2O5 Br2

CH4 BaSO3

Cl2O OH2S Ni2O3

Ne BaH2

BeS K2Cr2O7

HPO42- BrO2

-

50.- En el laboratori es disposa d’una dissolució d’àcid nítric concentrada del 86% i de densitat 1,465 g/cm3.a) Quina és la concentració d’aquesta dissoluciób) Com prepararies 250 cm3 d’una dissolució aquosa d’àcid nítric 0,8 mol/dm3. Indica càlculs, material i procediment

51- Defineix: oxidant, reductor, àcid i base52.- .- a) Què significa que un àtom de silici tingui una massa atòmica relativa igual a 28u? b) Quines diferències hi ha entre una substància pura i una mescla? 53.-Anomena:SnONO2

HClO3

Al2O3

SO32-

NH4Cl

54.- Els experiments de Rutherford van demostrar que no era possible l’àtom tal com l’havia imaginat Thomson.a) Explica la diferències entre els seus models atòmics

b) Explica l’experiment de Rutherford

55.- a) –Què són els isòtops? b) El bor està format per una mescla de dos isòtops: l’un, de massa atòmica 10, i l’altre de massa atòmica 11. Si la massa atòmica del bor és 10.8 calcula la proporció en què es troben aquests dos isòtops en aquest element.

56.-Completa la següent taula: (EXPLICA COM FAS ELS CÀLCULS)Element àtom Z A Nombre

de Nombre d’electrons

Nombre de


neutrons protonscarboni

6 C14

Urani U 92 146Clor 35

Cl- 18

carboni 12C 6

57.-a) Quina diferència hi ha entre els espectres d’absorció i d’emissió d’un àtom? b) Quina interpretació fa Bohr de l’espectre del l’àtom d’hidrogen? 58.--Ajusta les següents reaccions químiques i indica si són reaccions àcid-base, de precipitació o redox ( en aquest cas, identifica l’oxidant i el reductor). Justifica la resposta:

a) Zn (s) + HCl (aq) → ZnCl2(aq) + H2(g)b) H3PO4(aq) +NaOH(aq) → Na3PO4(aq) +H2O(l)c) Mg(s) + O2(g) →MgO(s)d) Pb(NO3)2(aq) + KCl(aq) → PbCl2(s) + KNO3(aq)e) CH3COOH(aq) + NaOH (aq) → CH3COONa(aq)+ H2O(l)

59.- a) Quan un electró passa del nivell 5 al nivell 2 de l’àtom d’hidrogen emet una radiació que té una freqüència de 3,157·1014 Hz . Determina’n la longitud d’ona i l’energiab) Quina és l’energia necessària per excitar un electró de l’hidrogen del nivell 2 al nivell 5? Explica-ho Dades: h= 6,63 10 -34 Js c= 3 108m/s

60.- a) Escriu les configuracions electròniques del nitrogen, clor i estronci. Indica raonadament com s’omplen els últims orbitals b) Indica els nombres quàntics dels electrons de valència del nitrogen i estroncic) Raona quin tipus d’enllaç presentarà el compost format per l’estronci i el clor. Quina seria la fórmula d’aquest compost? Dades: N(Z=7), Cl(Z=17), Sr(Z=38)

61.-a) Ordena cronològicament els següents científics pels seus treballs:Henry G. Moseley, Newlannds, Döbereiner i Mendeléiev.

Indica en cada cas, quina és la seva aportació 63.-a) A quin grup i a quin període pertany un element que té la següent configuració electrònica:

1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p3

b) Explica raonadament com varia la grandària dels àtoms en un període de la taula periòdica en augmentar el nombre atòmicc) Explica per què el primer període de la taula periòdica moderna té dos elements, el segon i el tercer en tenen vuit i el quart en té divuit.

RECUPERACIÓ CCMC 1 BATXILLERAT

1.-Cal buscar un article o noticia de cada tema


2.- Realitzar un treball que ha de tenir el contingut següent de cadascuna de les noticies:

* Títol de la noticia/article* Citar-la (font, data, autor)* Redactar amb les teves paraules, les idees principals de la noticia o

article (mínim 20 línies).* Redactar la teva opinió, crítica i argumentada, sobre els temes tractats a

cada notícia/article (mínim 15 línies)3.- La presentació ha de ser a ordinador, seguint les normes adients en l’elaboració d’un treball (portada, índex, bibliografia...)4.- Es tracta d’un treball individual, no s’admetrà de cap manera un “treball copiat”.5.- Cal lliurar-lo el dia indicat per l’examen de setembre

Documents

· Web viewGeneralitat de CatalunyaFeines d’estiu Departament d’Educació INS Josep Mestres i Busquets Generalitat de Catalunya Feines d’estiu Departament d’Educació INS