Apologia de Sòcrates Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Julià i Tura Tremoleda 1r de Batxillerat – Filosofia i ciutadania 2012

2

ÍNDEX

Acta de les reunions....................................................................................................

Glossari.......................................................................................................................

Esquema de Xavier Duran....................................................................................

Esquema de Pau Garcia............................................................................................

Esquema d’ Isart Julià...........................................................................................

Esquema de Tura Tremoleda..........................................................................................

Esquema comú del grup.............................................................................................

Preguntes de l’Apologia de Sòcrates:

• Pregunta a........................... .................................................................................

• Pregunta b.............................................................................................................

• Pregunta c.............................................................................................................

• Pregunta d.............................................................................................................

• Pregunta e............................................................................................................

• Pregunta f..............................................................................................................

• Pregunta g................................................................. ..........................................

• Pregunta h.............................................................................................................

• Pregunta i..............................................................................................................

Valoració personal....................................................................................................

Bibliografia...............................................................................................................

3

Acta de les reunions

El dia 5 de novembre de 2011, Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Julià i Tura Tremoleda es

reuneixen a casa la Tura a Breda a les 11:30. Primer de tot, es posen en comú els esquemes

individuals que havia realitzat cada membre del grup i se’n fa un de comú. Seguidament, es

procedeix a respondre oralment el qüestionari proposat sobre l’Apologia de Sòcrates.

El membre Xavi Duran, per motius personals, no ha pogut assistir a l’hora proposada i ho

fa unes hores més tard; cap el voltant de les 3 del migdia.

El dia 27 de gener de 2012, Xavi Duran, Pau Garcia, Isart Julià i Tura Tremoleda es tornen

a reunir al municipi de Breda, a casa la Tura, per posar en comú el treball realitzat

individualment, com són les transcripcions de cada una de les preguntes, la portada i el

glossari. S’ajunten totes les parts del treball i es revisa perquè no hi hagi cap error.

Seguidament, es realitza l’índex i s’imprimeix el treball, adjuntant els esquemes del text.

Glossari

- Absolgueu: Eximir d’una pena, deure, obligació, responsabilitat.

- Adés: En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.

- Àdhuc: Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar.

- Baldament: Inútilment.

- Calúmnia: Delicte que consisteix a atribuir un delicte amb coneixement de la seva

falsedat o amb menyspreu temerari envers la veritat.

- Calumniador: Persona que calumnia.

- Comparèixer: Presentar-se.

- Copsar: Copsar el sentit d’una paraula, la significació d’un acte.

- Deplorable: Que és propi de doldre’s vivament (d’una cosa).

- Dracma: Moneda d’argent d’un pes d’una dracma usada a l’antiga Grècia.

- Emprendre: Posar-se a fer, començar.

- Enfelloniu: Enutjar fortament, excitar la ira (d’algú).

- Ensems: Juntament.

- Esperó: Eximir d’una pena, deure, obligació, responsabilitat.

4

- Estatgeu: Donar estatge.

- Fatalitat: Qualitat de fatal.

- Indolent: Que no es dóna ànsia de res.

- Lleure: Temps lliure del qual hom disposa fora de les ocupacions regulars per a

distreure’s de les obligacions quotidianes.

- Llur: Pertanyent a ells o a elles.

- Magistratura: Conjunt dels magistrats i jutges.

- Malvolença: Mala voluntat envers algú, envers els altres.

- Occidor: Matador.

- Oligarquia: Govern en què el poder és en mans d’un grup reduït de persones.

- Poltre: Cavall jove.

- Puix: Generalment seguida de que, atès que.

- Quadriga: En l’antiguitat clàssica, tir de quatre cavalls de front.

- Sojorn: Estar-se en un lloc un cert temps.

- Vana: Que no té sinó l’aparença, sense realitat, sense fonament. Ombres vanes. Vana

esperança. Vanes il�lusions.

5

a) Al principi del diàleg Sòcrates assegura que no utilitzarà un llenguatge gaire elevat, com ara el dels sofistes, per defensar-se, sinó que parlarà amb les

mateixes paraules que utilitza al mercat. Ara bé, afegeix, el que mostrarà, a

diferència d’aquests, és la veritat. Localitza el fragment on s’explica aquesta

idea i reflexiona: creus que aquesta pretensió –la de dir la veritat- és realitzable?

Com pot Sòcrates provar-nos que diu la veritat? Hi ha alguna nota distintiva del

seu discurs que el diferenciï d’un que busqui no la veritat sinó, simplement la

persuasió? Com pot Sòcrates diferenciar-se dels sofistes?

Pau: Ja està gravant.

Tura: Val, torno a llegir la pregunta?

P: Val.

T: (repeteix la pregunta formulada anteriorment). Vale, primer de tot intentem localitzar

aquesta part. A l’esquema surt del 17 a al 17 b. Jo crec que la diferència principal entre

Sòcrates i els sofistes és que els sofistes es pensen que tenen la veritat i, en canvi, Sòcrates

no creu que tingui la veritat, i això l’acosta una mica més a la veritat.

P: Perquè sap...

T: (l’interromp) Sap que realment no sap

P: (xiuxiuejant) Això.

T: Però no ho sé.

P: Sí, sí.

T: I també diu que això, que ell, el que no vol és convèncer, simplement vol dir la veritat,

no? Aquí diu: (busca a l’esquema el tros mencionat però no el troba)

P: Diu...? (riuen).

(passen uns moments)

Isart: La meva opinió és que Sòcrates diu que farà servir un llenguatge que no és complicat

com el dels sofistes per poder arribar al poble i expressar la justícia tal i com és.

T: Clar, perquè els sofistes el que farien seria posar-ho tot molt maco perquè la gent s’ho

cregui però en realitat no entengui res.

I: Ja.

T: Una mica com lo de l’actimel de l’Anna Soy.

6

P: Sí. (riu)

I: Val, diu que ell farà servir els mots que li vinguin i bueno, el que li surti, vaja.

T: I tu què en penses, Pau?

P: Emm... que sí, que Sòcrates diu la veritat perquè no ho fa perquè se’l creguin, sinó

perquè ell creu que diu la veritat.

T: Vale, perfecte.

I: I diu que: “creus que aquesta pretensió –la de dir la veritat- és realitzable?”.

T: És que no ho sé! Jo diria que no pot perquè jo no crec que existeixi la veritat absoluta...

I: (l’interromp) Ell només fa el seu punt de vista!

T: Sí, exacte.

I: L’únic que no intenta persuadir la gent, com els sofistes.

P: I no s’inventa coses.

I: Clar.

T: Sí, exacte.

P: No sé, només diu el que ell creu, de veritat i no s’ho inventa.

T: Ja, i, a més, aporta arguments racionals.

P, I: Sí.

I: És un xulo (riuen). En comptes de defensar-se com Déu mana...

T: (amb to irònic) Plorant, davant dels jutges, no? Bueno...

I: Què més segueix?

T: Com pot Sòcrates diferenciar-se dels sofistes? També dóna molta importància al fet de

que mai ha cobrat a ningú, o sigui que no és mestre de ningú, que la gent és lliure de seguir-

lo o no.

I: O sigui que ell mai ho ha fet per interès.

P: I després, quan aporta la prova aquella, o sigui, bueno, que no el denuncien acusant-lo

amb aquells, els alumnes perquè no els ha cobrat i ells estarien a favor seu.

T: Exacte. Llavors què? Hmm.. Com pot Sòcrates provar-nos que diu la veritat? No ho pot

fer!

7

I: No ho pot provar, l’únic que ell fa servir la seva teoria de que no sap la veritat i així

s’acosta més a la veritat, com has dit tu abans.

T: Ah, vale, doncs, vale.

I: Vols el llibre? (mentre li acosta l’Apologia de Sòcrates)

T: Doncs, vale, podem concloure dient que...

I: (l’interromp) Hem de desenvolupar-la una mica més eh com a mínim.

T: Sí, no?

I: Com pot provar-nos que diu la veritat?

T: A veure, citem algun tros del text.

I: Hi ha alguna nota distintiva del seu discurs que el diferenciï d’un que busqui no la veritat

sinó, simplement la persuasió?

P: Vale, perquè ell es pensa saber una cosa no sabent res...

I: (interromp) Meletos? (pausa, en Pau nega amb el cap) Meletos pensa això, o sigui Sòcrates diu

que es pensa saber algo mentres ell sap... bueno, digues-ho tu.

P: “Ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res; jo, com que no sé res, no em penso

saber”1 Això ho diu Sòcrates, eh!

I: Sí, sí, i també diu que s’ha muntat una calúmnia que ja veus!

P: És per enveja que ho fan!

I: Sí, enveja perquè ell diu que en sap més.

P: I perquè ensenya sense cobrar.

T: Els posa en evidència, vaja!

(assenteixen. Passen uns instants)

T: És que estava buscant ara un tros...

P: Ens pot fer veure que els altres són més persuasius, que els altres estan enfadats per

això, per això intenten persuadir la gent de lo que opina Sòcrates.

T: Clar, perquè s’ha guanyat molts enemics fent l’examen socràtic.

I: En canvi ell no té cap necessitat de persuadir la gent, perquè és un xulo!

1 Plató, Apologia de Sòcrates 21d, pàg. 51

8

T: També això que diu:

“Sòcrates és culpable perquè tafaneja les coses del cel i de sota la terra i fa semblar

bona la mala causa i ensenya tot això als altres.” 2

Com es relaciona això amb els sofistes?

P: Pues, els sofistes l’estan intentant culpar dient que fa coses que, que... o sigui que se

l’està jugant amb Déu, però que en veritat no se la juga, ho diuen per fer veure que és una

cosa molt gran, però en veritat no és tant.

I: També diu que, si és veritat que intenta persuadir la gent doncs que tregui de testimoni a

la gent i després ningú testimonia que ell hagi intentat persuadir ningú, només ho diu

Meletos, tot i que la gent li té mania per deixar-los en evidència.

T: Ja. Hmmm.. però encara no hem respost la pregunta...

I: Sí, home, sí!

P: Jo crec que sí, eh!

T: Com pot provar que diu la veritat?

I: No ho prova!

P: (alhora que l’Isart) És que no ho prova! Simplement diu que els altres...

I: (interromp amb entusiasme) Examina la realitat, fa un examen als altres.

T: Diu que els altres estan dient mentida, i com que els altres diuen mentida, ell ha de dir la

veritat.

P: O no... bueno, o s’apropa més a la veritat.

I: Diu:

“ Ells, els acusadors, com dic, han dit poc o res de veritat. De mi, en canvi, escoltareu

tota la veritat. No, per Zeus, atenesos amb un llenguatge exquisit com el d’ells, amb

mots i expressions triades, ans em sentireu parlar simplement amb els mots que em

vindran”.3

Ell té confiança en que les coses que dirà són justes.

P: Sí.

2 Plató, Apologia de Sòcrates. 19b pàg. 48

3 Plató, Apologia de Sòcrates.17b pàg. 46

9

T: Exacte. I això és una de les coses que el diferencia dels sofistes: aquest llenguatge i

aquesta manera d’expressar-se i el fet de dir les coses tal com ragen. Doncs ja està, jo crec

que ja està la pregunta, perquè la nota distintiva del seu discurs és això que acabes de llegir

tu ara.

I: Però també diu:

“Jo he rebut aquesta anomenada, atenesos, no per res més, sinó perquè posseeixo una

certa saviesa, i Quina és aquesta saviesa? La saviesa, potser, pròpia de l’home. En ella,

tal volta sóc entès però aquells de qui ara parlava, tal volta són savis en una saviesa més

gran que la humana; si no és així, no sé com anomenar-la; car jo no la conec, i qui digui

el contrari ho diu per a calumniar-me.” 4

T: Exacte, doncs és això, o sigui, diu, els altres, han de posseir una saviesa tant gran que jo

simplement no la conec, o sigui, està dient, els altres són ignorants al pensar-se que

posseeixen una veritat i saviesa tant gran, i com que jo no em penso posseir-la, sóc una

mica més savi.

P: Perquè sap que no sap res.

I: Te consciència de no ésser savi.

T: “Només sé que no sé res”! (riu) L’any passat li vam posar a l’examen d’eticocívica.

P: A qui? Qui?

T: A l’examen, uns quants de la classe vam posar a la part de dalt “Només sé que no sé res,

Sòcrates”. No sé, se’ns va anar molt l’olla.

P: Tu també ho vas ficar?

T: Jo sí!

(riuen tots)

I: La pregunta la tenim acabada o no?

T: Bueno, va, sí, passem a la b.

I: És que ens en estem anant...

P: Sí.

I: Bueno, espera fem una conclusió. A viam, de la part que diu “Com podem saber que

Sòcrates diu la veritat”, doncs no podem saber que diu la veritat, sinó que sabem que ell és

4 Plató, Apologia de Sòcrates. 20d pàg. 50.

10

un enviat de l’oracle de Delfos i diu que la única veritat absoluta que hi ha és la del Déu,

que és l’únic que realment és savi. Tots els altres són ignorants.

T: Llavors com podem dir que diu la veritat? Llavors no diu la veritat!

I: Ell diu la veritat que li ha dit Déu.... potser.

P: Doncs com que Déu és qui sap la veritat i li ha dit a ell, llavors Sòcrates diu la veritat.

T: Vale (riuen tots).

I: No ho veig gaire clar, eh.

T: Jo tampoc, jo tampoc, però a veure, més veritat que la resta de la gent la dirà segur.

P: Sí, perquè, com hem dit abans, ell sap que no existeix la veritat absoluta.

I: I què més?

T: També jo crec que això que diu de si la pretensió és realitzable ho és en la mesura de

que ell és l’enviat de Déu, és el tàvec que ha d’inculcar el coneixement, el que ha d’anar

punxant a la gent!

I: Molt profund (riuen)

P: (imitant un punxo amb el dit) Pu, pu! Com l’Arare!

T: No, no! Com les plaques tectòniques que fan “Cluc, cluc!)

I: (Intentant que els altres dos no es desviïn massa del tema principal) Però és que ell el que diu no és

que intenti dir la veritat, ha d’intentar fer veure a la gent...

T: (l’interromp) Que no és tan sàvia com es pensa, que la veritat és que són ignorants.

I: Vaia veritat més trista.

T: (riu) Ja, bueno...

P: Però diu la veritat.

I: Sí. Bueno... alguna cosa més?

P: Crec que no.

T: No, no. Doncs, ja està, pregunta 1 acabada!

11

b) Patir la injustícia amb integritat moral: creus que Sòcrates n’és un exemple? Per què? Quina injustícia pateix Sòcrates? Val la pena patir-la? En general,

es diu sovint que hi ha qui mor per un ideal. Valora críticament aquesta

opció, tot mostrant-ne raons a favor i raons en contra. Hi ha ideals pels que

val la pena morir? N’hi ha que no? Tenim manera de saber quins ho són?

Quina?

Pau: (llegeix la pregunta anteriorment formulada) Patir la injustícia amb integritat moral: creus

que Sòcrates n’és un exemple? Per què? Quina injustícia pateix Sòcrates? Val la pena patir-

la? En general, es diu sovint que hi ha qui mor per un ideal. Valora críticament aquesta

opció, tot mostrant-ne raons a favor i raons en contra. Hi ha ideals pels que val la pena

morir? N’hi ha que no? Tenim manera de saber quins ho són? Quina?

Isart: Bueno, jo crec que la injustícia està clara que la gent al odiar-lo, doncs, l’acusa.

Tura: (l’interromp) Però espera un moment, això de la integritat moral què vol dir

exactament?

I: Avera digues

T: Es que no sé

I: Tu què creus?

T: Jo aquí als apunts tinc que... Això, que la integritat moral és actuar correctament i

honradament, per tant, jo crec que sí, que és exemple.

I: (l’interromp)O sigui és una injustícia perquè intenta actuar moralment.

T: Exacte.

I: Amb la veritat per davant.

T: Tot i que diu: Patir la injustícia amb integritat, o sigui, jo crec que en Sòcrates no tingues

integritat moral faria el que diu al final del llibre de plorar davant dels jutges i intentar

defensar-se.

I: Clar.

T: En canvi la seva integritat moral es defensa en el sentit de que no intenta defensar-se ja

que ja està a favor de la injustícia.

I: No intenta justificar-se, ell simplement exposa la seva idea: Que ell per ensenyar és bonic

i sense cobrar.

T: Exacte.

12

I: I amb això intenta desmentir la seva acusació que li han fet de que corromp la joventut, o

sigui, la injustícia és bàsicament aquesta: que ell intenta ensenyar i els altres l’acusen d’això.

T: A més la injustícia de Sòcrates tampoc creu que sigui una injustícia per ell mateix,

perquè, tu te’n recordes Pau quan diu allò de que serà un mal per ells?, o sigui, que no serà

un mal per Sòcrates, que serà un mal pel poble.

P: Ah, ja, perquè mataran a un gran pensador que està a prop de la veritat i que ensenya als

altres i es quedaran amb els entre cometes “tontos”. (riuen)

P: Llavors, avera, ara hem de contestar a...

I: (l’interromp) Tu creus que val la pena patir la injustícia?, o sigui, que Sòcrates podria triar

no ser tan xulo

P: (l’interromp) i no morir-se... Home sí ...

I: (l’interromp) I adaptar-se i no patir la injustícia aquesta, Bueno, la patiria però sense

conseqüències.

P: Sí, però Sòcrates ja diu en un fragment que està content de patir-la perquè així pot

arribar a veure més coses i és més feliç.

I: Diu que se sent bé, no? O sigui, al final del llibre, al 38.b diu que també li semblaria

innoble defensar-se evitant el perill, que ell ho fa tal i com s’havia de defensar.

P: Això.

T: Sí, es veritat; ho posa en aquell exemple, el que passa es que tampoc, jo no crec que la

pena sigui tan greu, perquè tal i com enfoca la mort, per ell no és un càstig, el càstig pitjor

és per tot el poble, o sigui, són ells els que es quedaran sense un mestre.

I: Bueno, són els ignorants, diu que fan una mala acció de matar-lo.

P: Per tant, si que hi ha ideals per els que val la pena morir segons Sòcrates.

I: Per Sòcrates sí, per això mor.

T: Exacte.

P: I n’hi ha que no?

T: Ideals pels quals no val la pena morir?, home, jo crec que si.

P: Sí, no?

T: Home jo crec que sí, seguríssim. Però com sabem quins són i quins no?

I: Depèn la importància que li doni cadascú.

13

P: Sí, es que això depèn de cada persona. Algú morirà per alguna cosa que creu que és el

millor del món i algú altre pensarà que allò per el qual aquell ha mort era una tonteria

morir, com els sofistes pensen que per el que mor Sòcrates no val la pena morir.

T: Clar, exacte.

P: A més que l’acusen, llavors el maten per tant, creuen 100% que no val la pena morir per

allò. A més que Sòcrates podria haver suplicat i no l’hagessin matat.

I: Home, també hem de tenir en compte la segona acusació: Meletos l’acusa de no creure

en els deus. Que li va fent preguntes fins que l’altre li digui que si que creu en Déu.

T: Sí, exacte.

I: Però bueno, això tampoc... Què hi voldríeu dir?

P: Però Sòcrates sí que creu en Déu, perquè desprès diu...

I: (interromp) Deus, eh, allà no parla d’un Déu, eh.

T: Clar, tenen més d’un.

P: Ah, Bueno i allò que diu...

(Sona alerta de “Watsapp” de l’Isart)

I: Hòstia, “Watsapp”! (tots riuen)

P: I quan diu que... Bueno, ah... Sòcrates si que creu amb Déu, no?

T: Sí, perquè diu que està obeint.

I: Home ell fa això perquè li diu l’Oracle de Delfos.

T: Sí.

P: I després diu que si no Zeus els castigarà.

T: Ah si?

P: A què si? (dirigint-se a l’Isart)

I: Eh???

(tots riuen)

I: No sé tio, estic escrivint.

T: Ah vale.

P: Bueno, que sí, que sí, que si no Zeus els castigarà amb clons seus.

14

T: Ah vale!, sí, sí! Bueno, però castigarà al poble, no pas a ell.

P: Bueno, ja, que castigarà els altres, no pas a ell.

I: Però ho diu al final això, diu que el poble patirà, o sigui que si cometen...

T: (interromp) Que si el maten a ell, en sortiran 30 de joves que seran pitjors.

I: Que sortiran molts de Sòcrates.

P: Sí, sí!

T: (tots riuen) Mini-Sòcrates

P: “Todo xulos”

I: Ja li està bé morir-se! Bah, per “xulo”!

I: (Tura i Pau riuen) No, és veritat, si no volgués morir, o sigui, si tan val la pena el que diu,

llavors que intenti buscar una solució, no anar tan de “xulo” perquè el matin.

P: Sí.

T: Però... Bueno, això és de la tercera pregunta que ara, espera.

I: (interromp)Bueno, però ara estem a la segona.

T: Bueno, fem aquesta discussió a la tercera pregunta, vale?

I i P: Vale.

T: Bueno, doncs tenim manera de saber quins ideals són els que valen la pena morir?

I: Espera!

T: (interromp) Ah! Hi ha una cosa que diu Sòcrates ara que hi acabo de caure... Un moment

eh. (Busca als apunts)

I: Puc llegir una situació del llibre?

P: Sí.

I: No sé si és de la primera pregunta, pot ser? “Em sorprendria, com deia al començament,

si arribés en tan poc temps a destruir una calúmnia tan arrelada. Aquesta és, atenesos, la

veritat, i no us parlo ocultant-la ni dissimulant-la poc ni molt, prou sé que justament per

això que em crearé més odis”

T: Que vols dir amb això?

I: Doncs... (Pau i Isart riuen)

15

P: Bueno si no ho esborrem i ja està tu.

I: Té llegeix tu (i li apropa el llibre a la Tura perquè pugui llegir) No, que és interessant,

T: O sigui, ja, però...

I: Però bueno, això seria més interessant a la primera pregunta quan diu si diu la veritat o no.

T: Ja... Que diu que igualment no se’l creuran, perquè com que porta tan de temps digen

una mentida, ara no es pot destruir el...

P: (interromp) Ah, doncs, o sigui, ell ha sap que va a morir, oi?

T: Jo crec que en el fons sí, eh.

P: Però abans de morir vol que hi hagi més gent... És el que diu que hi hauran trenta

Sòcrates petits més (Tura riu) Que això, fent aquet discurs i tal, hi haurà gent que se’l

creurà.

T: Clar.

P: Perquè no tindrà les calúmnies arrelades.

T: Sí, sí.

I: A la pregunta “B” quins punts més hem de tractar, Pau?

P: Ja està.

I: Ja està?

P: Sí, ara fem la “C”?, Tanco?

(Tura fa que sí amb el cap)

I: Espera.

(Es fa un silenci)

(De cop Isart i Pau riuen alhora)

P: Què?...

I: Espera, acabem de precisar la pregunta i la Tura que acabi de llegir això.

T: Mm, es que... (es fa un silenci)

P: (Dirigint-se a l’Isart) Sòcrates sí que és un dels exemples que pateix injustícia moral, no?

I: Sí. (Fa una pausa) Tenim manera de saber quins ideals val la pena morir o no?

16

P: Això és el que està buscant la Tura.

I: Es que clar, això és depèn de la persona.

P: Ja!, es que cadascú tindrà uns ideals pels quals li valdrà la pena morir i tothom en tindrà

uns de diferents.

I: Si aquets ideals són la persona, el que t’ha format, doncs si home, sí tels han de treure val

la pena morir, perquè si no ja no ets qui ets.

T: Bueno, doncs deixem-ho aquí, el que passa es que... Sí bueno.

17

c) Bona part de la força de l’Apologia de Sòcrates rau en l’actitud d’aquest davant la mort. Localitza els textos en relació a aquesta qüestió i reflexiona: quina és

aquesta actitud? Creus que és raonable? Quines altres actituds poden donar-se

front la mort? Creus que totes són igualment dignes? L’exemple de Sòcrates, en

aquest punt, és admirable? O bé penses, com Nietzsche, que l’actitud de

Sòcrates davant la mort és monstruosa i absurda?

I: Doncs anem per la tercera pregunta on parlarem de la mort, o sigui, de l’Apologia de

Sòcrates, la idea que ens dóna de la mort. I diu que, bueno, quina actitud té Sòcrates davant la

mort, si creus que és raonable i quines altres actituds poden donar-se davant la mort.

L’actitud de Sòcrates, doncs, és bàsicament de que ell no té por a la mort...

T: (l’interromp) Però, bàsicament no té por a la mort perquè no sap realment què és la mort!

La gent diu... o sigui, a mi m’agrada molt la seva visió perquè diu que la gent té por a la

mort però en canvi té la gosadia o prepotència de saber, o sigui, de pensar-se saber que la

mort és una cosa dolenta.

I: Però en veritat la por a la mort és raonable, perquè normalment la gent té por al

desconegut; ell no sap la veritat de la mort, llavors... o sigui, quan saps les coses llavors no

tens por, saps?

P: (assenteix) Com que és una cosa que mai ningú ha pogut tornar d’ella...

I: La seva actitud, llavors és de que no li importa bàsicament per això, perquè tampoc sap

què hi ha.

T: A més, dóna com dos possibilitats: Una de les possibilitats que diu de morir-se és un...

(comença a riure sola)

I: Què, què rius?

T: (continuant el seu discurs) És, és un son reposat, en el qual no tens cap somni, per tant és el

descans absolut, cosa que ja li està bé en ell; i, sinó, l’altre opció que dóna és trobar-se amb

tota la gent que s’ha mort, com per exemple els grans poetes antics com Homer o els

semidéus, per tant a ell tampoc no li és desagradable la idea de morir-se

I: Sí. (reflexiona un moment) I quines altres actituds davant la mort es poden presentar en una

persona, a part de la de Sòcrates, que no és la normal, per cert!

P: És que només n’hi ha dues! La de no tenir por a la mort, que seria la que li és igual si es

mor i la que de que sí que en te... (es posa a riure mirant a la Tura)

T: (també rient) Auuu m’acabo de fotre una hòstia amb la finestra!

18

I: Hosti, Tura! (riu) Has de vigilar eh! Doncs mira (tornant al tema) quedem en que les altres

maneres de reaccionar davant la mort és amb la por (se sent el soroll de tancar la finestra) perquè

no saben ben bé què hi ha i s’imaginen coses que no són, no?

T: Però... creieu que l’exemple de Sòcrates és admirable?

P: Sí! Perquè com que no se sap què hi ha darrere la mort no se sap si és una cosa dolenta

o bona; llavors, no tenir por, o sigui, voler descobrir què és, doncs, està bé.

I: Bueno, jo el punt de vista de voler descobrir què és, tampoc, jo crec que és més...

P: (interrompent) Però, vull dir, si ningú tingués por a la mort tampoc tindria por a viure! I

llavors seríem més feliços.

T: Uooo!

I: Bé, Pau! Però bueno, el fet de que... bueno digues tu la teva opinió.

T: Que potser penses, com Nietzche que l’actitud de Sòcrates davant la mort és

monstruosa i absurda?

I: No, o sigui, ja està bé no tenir-li por, és a dir, viure amb por no serveix de res; la por és

un sentit inútil, jo crec, o sigui, la cosa és saber les coses i vigilar, però no tenir por. Es basa

en la ignorància, la por.

P: Però no és un instint?

T: En certa mesura.

I: Sí però és un instint que el controles.

P: Doncs l’any passat vam fer que no teníem instints

I: (estranyat) Què?

T: És veritat, l’any passat vam dir que els éssers humans no teníem instints, per tant la por

és una conducta apresa.

I: Però no és un instint exactament, és un sentiment, més aviat.

P: Però, la por, o sigui, servia per quan érem animals, bueno, bèsties, sobreviure.

I: Però...

P: (interrompent) Quan tenien por d’alguna cosa, els feia fugir d’allà. Perquè no s’hi

quedessin i es morissin...

I: Però el propòsit dels filòsofs com ara Sòcrates és saber la veritat, i la por és el no saber, o

sigui la gent té por a la mort perquè no la coneix.

19

T: Clar.

I: I els animals igual, com que no en tenen ni idea...

P: Però en part, una mica de por a la mort ja està bé, perquè imagineu-vos que ningú

tingués por a la mort, llavors “ara jo em suïcido perquè em ve de gust”.

I: No, però a veure, una cosa és por i l’altra precaució; no pensar que el que ve després és

millor, simplement no tenir-li por i ja està, quan hagi d’arribar que arribi. No s’ha de tenir

por, s’ha de ser caut i vigilar.

P: Però imagina’t que tens un lleó a davant, si no li tens por i t’hi apropes massa...

I: Home, però llavors ja no ets caut! Saps que un lleó et pot mossegar, es tracta de no

acostar-t’hi! És com les dones, si t’hi acostes massa t’atrapen, eh Pau?

T: (Amb to sarcàstic) ha, ha ha! Aquest comentari masclista i sense sentit està totalment fora

de lloc...

I: (L’interromp) Això és masclista?

T: Acabes de tractar les dones com a objectes i a més a més estàs negant la possibilitat de la

homosexualitat o de viure sense parella!

(tots riuen)

I: Però, aviam, què...

T: (amb un fals to solemne) No permetré una actitud així sota el meu sostre! Ara, si ho vols,

pots fer un discurs de defensa, però després votarem.

I: Jo sóc com Sòcrates i crec que no val la pena defensar-se davant d’una acusació tan

inútil.

T: (rient) Llavors el tribunal et castigarà! Demano la pena de mort!

P: Jo voto a favor de la Tura!

I: Doncs jo opino que no, que demà sortiré pel balcó!

T: Vale, d’acord. Veig que tu no has fet com Sòcrates, que no has acceptat la teva

condemna i has decidit ser innoble!

I: Però ell no accepta la seva condemna! Li diuen: què vols, que t’executem o ens ofereixes

alguna altra cosa?

T: No, però ho fa perquè els seus deixebles li ho diuen, si ell no tingués... (al veure la cara

d’escepticisme que posa l’Isart) bueeeenoo... no ho sé...

20

I: No ho sé, jo tinc entès, pel que ens va dir a classe, que ell agafa la cicuta per no caure en

el que diuen els altres, o sigui, li diuen, digues una cosa i nosaltres et direm si ens sembla bé

o no, però no el pensaven pas matar, al principi. És ell el que diu de morir-se. Li donen la

oportunitat de dir alguna cosa, per exemple marxar, però diu que no, que no li sembla bé,

perquè li sembla innoble.

T: És veritat.

P: Sí, sí.

T: Així doncs, no vols sortir pel balcó, no? (pausa) És broma!

P: Estàveu contestant alguna pregunta?

I: Clar, tio!

T: Acabem de contestar... acabem de fer una cosa genial!

I: Acabem de fer un text súper guai, imitant l’escena del llibre!

P: Aaaah, vale...

T: Encara no hem localitzat els textos, no?

P: Bueno, no ben bé...

T: Mireu, aquí, a la pàgina 69 diu: “Ara hom proposa per a mi la mort, i jo quina

contraproposta us faré?” És a dir, intenta buscar una altra solució.

I: I més endavant diu:

“Jo us ho diré: és que el que m'esdevé deu ésser algun bé, i no devem tenir raó

quan pensem que la mort és un mal. Per mi hi ha una gran prova d'això, car és

impossible que el signe habitual no m'hagués advertit, si el que anava a fer no

hagués estat bo.”5

O sigui, que el destí l’ha portat a la mort.

T: Clar, o sigui que la mort, per a ell, ha de ser bona per força!

P: I també diu, a la pàgina 75:

5 Plató, Apologia de Sòcrates.40b pàg. 74

21

“Car ésser mort és una de les dues coses: o bé tant com no ésser res, no tenir cap

sensació de res quan s'és mort; o bé, com s'acostuma a dir, s'esdevé un canvi, una

emigració de l'ànima d'aquest lloc d'aquí en un altre lloc”6

I: O sigui, és bo estar mort, llavors, tot el temps només ens sembla una nit...

T: No, però és allò que dèiem abans de dormir. Sòcrates diu: si tu dormissis una d’aquelles

nits que no tens cap somni i dorms molt profundament, i ho comparessis amb totes les

altres nits de la teva vida, quina seria la millor? Doncs la que has dormit bé no? Doncs ell

diu: un son d’aquest tipus sense cap mena de somni, per sempre, no seria bo?

I: I a més aquí també cita els Déus, ho diu d’una forma més religiosa, que en el viatge cap a

la mort es trobarà amb els semi-déus, serà jutjat per aquests jutges de veritat, no els que hi

ha aquí, que són hipòcrites. Per tant, el viatge no és una cosa dolenta.

T: Sí. Ei, mireu, aquí, a la pàgina 68 al 35a diu:

“ I jo he vist moltes vegades gent que semblaven alguna cosa i que davant dels

tribunals es comportaven d'una manera estranya, com si pensessin qui sap quines

coses havien de passar si els calia morir, talment com si estiguessin segurs de la

immortalitat en el cas que vosaltres no els condemnéssiu a mort.”7

I: és que té molta lògica! O sigui, és com si, el jurat els perdona, i ja són immortals. No, no

vol dir res, algun dia o altre es moriran. Així, el fet de suplicar per la pròpia vida quan el

càstig diu que s’ha de morir totalment innoble i totalment absurd, perquè igualment

t’acabes morint.

I: Com diu el jovent, per algú hem de morir, no?

T: Va, doncs ja està.

I: Fi de la pregunta 3.

6 Plató, Apologia de Sòcrates.40c pàg. 75

7 Plató, Apologia de Sòcrates.35a pàg. 68

22

d) Un altre punt polèmic és sens dubte l’actitud de Sòcrates davant el tribunal que l’ha de jutjar. Analitza-la, tot mostrant les raons d’aquesta, si creus que segueix una estratègia, si la trobes encertada com a defensa, etc. Com actua Sòcrates i per què? Creus que és la millor opció en un judici? Quina opinió et mereix la segona part del discurs, on Sòcrates proposa la seva condemna? Trobes la postura de Sòcrates sincera, insolent, irònica...?

I: Doncs ara parlarem de la quarta pregunta, que ens diu que analitzem la manera d'actuar

de Sòcrates davant del tribunal. Si creus que segueix una estratègia i fer un comentari o

opinió d'aquesta manera de fer. Tura et donem el torn de paraula.

P: Era la part 2 oi? a quina pàgina està?

I: Poseu una estrelleta o “algo” per assenyalar-ho.

T: Jo crec, home avera com actua Sòcrates, Sòcrates és això com em dit en les preguntes

anteriors es presenta davant del tribunal amb un llenguatge súper senzill i dient la veritat, i

ho fa per deixar en evidència els que l'han atacat.

I: Ell no intenta defensar-se com ho fa una persona normal, suplicant i intentant demostrar

una veritat que el deixaria lliure, sense cap càrrega. Sinó que ell va de veritat en veritat

perquè el vegin com el que la diu la veritat. El tiu va de xulo.

T: Però ells lacaven culpant per no quedar malament no?

I: Recorda que vota el poble eh!

P: Sí però diu que l'han condemnat per molt pocs vots.

I: Ja, ja!

T: Ja perquè son molt pocs el que el voten, ja que només uns pocs més el volguessin lliure

ho hauria estat. També hi ha un tros del text en que diu que si no hagués sigut condemnat,

l'altre hauria d'haver pagat una multa.

I: Tu Pau ho trobes bé la manera en que es defensa.

P: Sí, que no ha de suplicar, ja que suplicant perd...

I: L'honor i...

P: La dignitat, com diu la pregunta 1, on està... defensa la seva integritat moral.

T: Tu que n'opines?

P: I ho fa precisament perquè, del que es tractava la pregunta, que hi han ideals que val la

pena morir per ells i Sòcrates creu que aquest s'ho val.

23

I: Però tu ho faries el que fa ell?

P: Jo no ho faria però crec que l'entenc.

T: Tens por a la mort?

P: Home sí.

I: No es tracta de tenir por... però saps, un vol viure.

P: Sí esque no és exactament por, però tampoc vull morir. Vaja prefereixo viure a morir.

I: Dubto que volgués morir-se però és tant xulo (riu).

T: Una cosa introdueixo una pregunta que no ve al text...

I: Esque es la seva manera de defensar-se... digues, Tura.

T: Doncs creieu que hi han certes coses que s'han de viure abans de morir?

P: Sí, o sigui, crec que sí per auto-realitzar-se, morir satisfet del que has fet.

I: És una mica el que diu Thoreau de reduir la vida al que realment ens omple i no viure

allò que no ens fa sentir vius. Com el Carpe Diem.

P: Sí això, tot i que viure-ho tot és impossible.

T: Però quan es decideix que has viscut suficient?

I: Quan s'et acaben els ànims no ho sé.

P: Es que nosaltres estem plens d'il�lusions però a la gent gran se'ls acaben o més ben dit

les perden o inclús es consideren auto-realitzats.

T: És clar quan estàs realitzat pues et dona igual morir, estàs satisfet.

P: Però jo crec que no hem de buscar quan morir, un dia arribarà i ja està.

I: És això, no t'has de preocupar.

T: Viure la vida en qualitat i no en quantitat. Hi ha gent que viu menys però potser ha

disfrutat molt més que un altre que viurà més anys.

I: Això ho diuen els que es droguen, eh! Cal buscar una combinació i no jugar-se la vida a

la primera, ser caut i cuidar-se i trobar el mix.

P: Hi estic d'acord.

(llarg silenci)

I: Tornem al que estàvem, que la actitud de Sòcrates davant del jutjat és una mica així, que

24

posa la veritat però ells no volen la veritat, ells volen sentir certes coses.

T: Clar, ells volen fets, no els hi importa.

I: Al oferir-li la mort, doncs ell creu que s'ha de castigar a sí mateix amb el verí. Ell ha de

seguir el camí per trobar la veritat.

P: Doncs aquí afirma que no sap res.

T: Es fa savi en la mesura que sap que no sap. Trobes la seva postura: insolent, sincera o

modèlica.

I: Home dins les que hi ha...

P: Valenta.

I: Insolent.

T: Tu el trobes insolent eh!

I: És un xulo, el fet que la gent no sigui sàvia no el mereix ser savi per saber que no sap res.

P: Ell en veritat també és sofista perquè s'ha inventat lo de que déu li ha dit que ell és el

més savi.

T: Li ha dit Querofont. Jo li veig la prepotència però és sincer.

I: Però la pregunta és, de veritat s'ha de dir la veritat, no sempre és el millor oi?

T: Això és molt important eh.

I: Amagar-la, no dir-la o mentir.

T: Perquè l'hauria d'amagar?

I: Creus que una persona que és lletja viurà millor sabent que és ho és o no?

P: Home si ho sap es podrà arreglar.

I: No crec eh, si tothom li diu lletja es sentirà malament.

T: Però ho ha d'acceptar, tampoc es tracte de que la gent li digui per fer-li mal. És millor

que se’n adoni.

P: Jo crec que depèn amb que la veritat és millor o no.

I: Et guardes la veritat, i així pots viure i un cop et salves la treus i ja està.

T: Però per ell es pitjor deixar de filosofar que morir.

P: La veritat són punts de vista, tothom se la pren com vol.

25

T: Ens em enrotllat mol ja, deixem-ho estar doncs? Ja està tot respost.

26

e) Una de les tesis més cèlebres i controvertides que se li atribueixen a Sòcrates és que «només s’obra malament per ignorància». Trobes al text algun punt

on es defensi aquesta idea? Assenyala’l, si pots, i respon en tot cas: quins

arguments hi trobes a favor? Quins en contra? Assenyaleu els límits que

veieu a la tesi socràtica, i tracteu de posar exemples que us serveixin per

avaluar-ne l’abast.

T: Isart, pots llegir la pregunta si us plau?

I: Una de les tesis més cèlebres i controvertides que si li atribueixen a Sòcrates, és que

només es fa el mal a causa de la ignorància, com deia Arent, no?

T: Era Arent?

I: Sí, sí! Sòcrates deia igual que ell, que el mal es fa per pura ignorància.

P: Està gravant eh...

T: Si... clar, mira (interrompuda).

I: Troba en el text algun punt on es defensi aquesta idea.

T: Jo l'he trobat!

I: Ok!

P: A si?

T: Aquí, a partir del 20... no tot el 20... (interrompuda).

(Algú pica la porta, entra la germana de la Tura, la Vinyet a l'habitació)

I: Hòstia!

P: Hola Vinyet.

Vinyet: Hola.

I: Passa, passa que ens ajudaràs a fer el treball de filosofia!

T: Mira, estem parlant de perquè s'actua malament per ignorància, Isart ens pots respondre

aquesta pregunta? O Pau? Expliquem-li a me germana...

P: Què perquè actuem per ignorància? (estava distret, i es interromput)

I: Mira, l'idea diu que el mal... vaja que una persona fa males accions pel fet que no sap que

fa, no sap que són males accions (interromput, ja que el pare de la Tura ens crida per anar a

dinar).

27

(Una estona més tard... arriba en Xavi que fins ara no hi havia sigut )

P: Ja hem arribat de dinar!

I: Sí! I estem a la pregunta “e”, on tractàvem la ignorància. Xavi, el nou convidat...

(interromput).

T: En Xavi ha arribat!

I: Va Xavi et toca filosofar.

T: Què n'opines de la idea d'actuar malament per ignorància?

Xavi: Em... pues... això mateix, que... l'ésser humà actua per... me quedat en blanc...

(Tots riem)

X: Seriositat eh, és què no em trobo bé, tinc molta calor...

T: Va... seguim si us plau... va Xavi explica que en creus de la tesis de Sòcrates.

X: Avera, jo crec que té raó perquè (en Pau tos), jo no crec que hi hagin persones que

vulguin actuar malament, sinó perquè es volen fer veure, es a dir no s'ho han rumiat... (es

interromput)

P: No reflexionen suficient el que fan.

I:Però hi ha gent que fa el mal perquè sí, perquè volen, sense ignorància.

T: Jo no ho crec així. (es senten crits que no s'entenen de tots els components del grup)

X: Fica un exemple va.

I: Hi han assassins en sèrie que maten i no per ignorància.

P: Maten perquè... (interromput)

X: Maten per falta de raonament!

I: Jo crec que aquests poden arribar a matar per gust, per satisfacció, i això no és falta de

raonament, és maldat demoníaca.

P: Pues per què?

X: Si! No! (tot confós).

P: Els satisfà perquè se senten millor.

X: Els satisfà perquè no han rumiat... per què.

I: Els hi agrada.

28

P: Sí que han rumiat, o sigui això com és millor per mi doncs ho faig saps? Si els hi agrada

matar gent... a mi m'agrada menjar pastissos i en menjo, pues està clar que ho faig.. perquè

m'agraden no? (Tots riem).

I: Te'n recordes abans.. el lleó no té por?

P: Pam i pipa! (riures)

X: Què dieu? (amb cara de sorprès)

(Tots tornem a riure fent molts crits)

T: Ja t’ho explicarem quan siguis més gran, Xavi...

P: Estem gravant oi?

T: (amb una veu de monstre) PAM I PIPA!

(Tots tornem a riure)

(silenci.. )

I: Tornem al tema que estàvem?

T: Va centrem-nos. Ara localitzem algun lloc on es defensi aquesta idea.

I: Meletos fa la maldat banal.

T: Vols dir?

I:Ai, fa la maldat demoníaca.

T: Els de la maldat banal són els altres.

I: Clar els que l'acusen, ja que realment no tenen informació de què fa Sòcrates i són

enganyats.

T: Ja està! L'acusen dient

T: li que es savi però en veritat ells no saben ben bé que és ser savi.

I: No li diuen que és savi...

T: Sí, diuen Sòcrates no creu en els déus perquè es savi.

X: Divinitats, no Déus.

I: Però resulta que la maldat banal dels acusadors és per ignorància. L'acusen sense

informació.

T: Vols dir que es refereix a això?

29

I: Sí.

X: Em sento margi... Mica (la gossa) vina!

T: Mira, pàgina 47 el 18-d : “Aquells que per malvolença tractaven de convèncer i aquells

que convençuts a ells mateixos... tots aquells són els de més maltractar de tots ...” (cita un

paràgraf bastant llarg). Es això o sigui (interrompuda)

I:Hi ha dos menes d'acusadors.

T: Uns que m'acusen ara...

P: Els que acusen per enveja i els que ho fan per ignorància.

I: Xavi parla tu va!

X: Que vols que digui?

T: Arguments a favor de la idea de lo de actuar malament per ignorància.

X: Sí, jo ja he dit que estic a favor que crec que sí.

T: Però en aquest cas concret, dels acusadors?

X: No sé...

T: Avera creieu que algú conscient de que fa mal pot seguir fent mal? En serio...

V: Home... depèn... si es per rancor potser sí, perquè n'és conscient.

P: Portem massa estona sense dir res rellevant.

(Fem una pausa a la gravació, i seguim amb l'altre part)

I:A la tesis de que tothom es pensa saber, quan ningú sap “res”?

T: Jo crec que és la tesis de que ningú actua per ignorància...

I: Ai ! sí...

X: Tio, es el que estem fent !

T: Va... on estant els límits?

I:Límits? Realment jo crec que hi ha gent que fa maldat per gust, no per ignorància, sinó

per unes ideologies... (interromput)

T: Però no vols dir... (interrompuda)

P: Que tots en som culpables del mal que fem igualment...

30

T: Posa un exemple Isart...

I:Com els xenòfobs, no sé, si que els Nazis podien actuar per ignorància però bé que havia

uns líders que tenien les idees clares, no pas per falta d'ignorància...

X: Però es això, les idees estant mal plantejades.

I:Mal plantejades? Bueno pot ser mal plantejades, però això no vol dir que persones com

Hitler no tinguessin una maldat demoníaca, verdadera, bé que ell volia matar tota aquella

gent... (interromput per tots els altres, amb molt de soroll)

X: No ! Ell ho feia perquè...

P: Perquè era una idea de que només havia d'haver una raça.

X: Sí, una raça.

T: No en tenia consciència, jo crec que ell realment es pensava que feia el bé.

P: Clar!

I:Home, això no és maldat demoníaca?

T: No! Perquè... (interrompuda)

I:Oi tant.

T: No, perquè fer maldat demoníaca és... no ser-ne conscient de que realment feia el mal

I:Sí que n'era conscient, però des de el seu punt de vista no era fer el mal.

V: Jo crec que n'era conscient del que feia, però el punt és que no era conscient de que feia

el mal.

P: O sigui creia que els Jueus no eren persones, i si els matava feia el bé, per tant ell no feia

pas el mal. Saps?

I:Home, depèn des de on la miris la maldat no?

P: Es que si tu mates a algú no pensaràs que fas el mal.

X: Es que el problema és que no ho has rumiat prou, és aquest el punt.

I:Llavors... tothom fa el mal, per maldat banal... ja que en molts llibres sempre s'ha dit que

els grans criminals no pensen que fan el mal, simplement feien el bé, des de el seu punt de

vista.

T: Això és la tesis de Sòcrates, ningú actua malament.

31

I: Jo no ho crec així... segur que hi ha gent que fa el mal conscientment... no ho sé...

deixem-ho. La donem per acabada doncs.

32

f) Avui en dia es diu sovint que cal estimar-nos, valorar-nos a nosaltres mateixos. És això compatible amb l’examen i el reconeixement de la pròpia

ignorància que proposa Sòcrates? Raona la teva resposta

T: La pregunta era... Avui en dia es diu que cal estimar-nos valorar-nos a nosaltres

mateixos. És això compatible amb l’examen de reconeixement que ens planteja Sòcrates?

Raona la teva resposta. Jo crec que... el que esta preguntant aquí és que...

(l’Isart estossega, la Tura continua parlant)

És que si una persona s’estima a un mateix s’ha d’acceptar tal com és, o sigui, ha d’acceptar

la seva ignorància. Bé, és el que crec que vol dir aquesta pregunta...

I: Si diu que cal estimar-nos i cal que se sàpiga la pròpia ignorància de la gent, llavors que sí

que pot encaixar-ho bé, no malament.

T: O potser que no....

I: (interromp) La gent pot encaixar-ho malament i li dona la culpa a ell i no es mengin l’olla

saps? Però ho han d’acceptar com ell ho accepta que és més tonto que els altres.

T: Per tant que sí que és compatible amb l’examen Socràtic?

I: Sí! Si t’estimes a tu mateix vol dir que vols el millor per tu!

T: Avera jo també penso que també es podria veure de la manera que sigui l’examen

Socràtic ens diu que ens estimem tal com som. (pausa llarga) bueno deixem-ho així...

(Tots riem)

I: Bueno Xavi (pronuncia unes paraules que ningú entén)

Tots: què???

I: És igual... Ah! Mira, la Mica! (La gossa de la Tura entra a l’habitació) Vine, Mica, vina!

T: Pau... Pau...

P: Mica ves amb en Xavi!

X: Deixa’m a mi! (apartant la Mica d’ell) Va, continuem!

T: Vale va! Avera, Isart, què has dit al final? És compatible o no?

(L’Isart no escolta de la pregunta i respon en Xavi)

X: Joder sí que és compatible per allò que ha dit!

I: I per què és compatible?

33

X: (sospira) Doncs que Sòcrates és més llest que els altres perquè ell sap que no sap casi res

per això sap mes que l’altre gent, perquè l’altre gent es pensa que sí que en sap… Bueno això

sona estrany però crec que va així la cosa.

(se sent un cop)

X: Vaia hòstia t’has cardat Pau!

(riem tots)

T: Avera, avera… Jo entenc que estimar-te a tu mateix vol dir que t’has de acceptar tal i

com ets amb els defectes que tinguis.

I: Eh! Eh! Mira… (intenta fer un truc de màgia i no li surt)

(riem tots)

P: Eh va la pregunta!

I: (amb una veu intentant imitar l’accent francès) Bueno pues la gent quan s’estima reconeix la seva

pròpia ignorància i, si no, som uns ignorants i què hi farem!

(parla tothom de cop) Ei! Orden en la sala!

(riu tothom)

P: Doncs ja veig que ja no tenim res més a dir, no? Va, fem la següent!

34

h) La relació de Sòcrates amb la ciutat sovint es pren com a model per explicar

la relació de la filosofia i la política. Quina creus que és, si ens basem en el

text? Penses que la figura de Sòcrates és imprescindible, com ell mateix diu?

Quin paper pot tenir (o hauria de tenir ) el filòsof?

P: La relació és que, una ciutat, per a governar una ciutat, es necessita una política...

T: (interrompent) Espera, espera, un moment, però què és la ciutat?

P: Doncs el poble, on viu la gent!

X: Atenes. Es dirigeix a Atenes, el poble.

(hi ha molt d’enrenou)

T: Aviam, la política és la ciència que estudia els afers de la polis. En cavi, Sòcrates, no es preocupa dels afers de la polis, ho diu ell mateix.

I: Es preocupa dels afers específics de la gent.

T: Sí, per això diu que mai s’implica en els afers de la polis i mai ocupa cap càrrec; a més a més també ha de ser honest amb tot el que...

I: (l’interromp però no s’entén el que diu)

T: Exacte, sinó, diu que els Déus el matarien.

P: Però això és, és una...

X: (interrompent-lo) Vigila que tires la carta... les cartes de...

(riuen tots)

P: Doncs que, això que acabes de dir, Tura, és una defensa, o sigui, és per defensar-se. Tura.

T: Però... quina és la relació amb la filosofia? Ah, la filosofia és la que fa ell...

P: Ell utilitza la filosofia en la política.

(L’Isart s’aixeca sobtadament i la Tura fa cara de sorpresa)

T: Doncs va, la relació filosofia- política: no ho sé, jo crec que la filosofia és indispensable per a que hi hagi bona política, per això diu Sòcrates que...

P: (L’interromp violentament) Però és que en realitat és el mateix!

T: Clar, Sòcrates diu que s’ha de reflexionar per ell mateix per ser bon polític.

35

P: La política és una branca de la filosofia en la que... és la branca que... és la branca... A vera, saps que hi havia aquell filòsof, que hi havia la filosofia que serveix per alguna cosa i la que no servia per res.

X: Hosti! Quin susto m’ha cardat el gos!

T: (ignorant en Xavi) Aristòtil. Sí, Aristòtil diu que hi ha la filosofia primera que seria la filosofia en si i la segona, que seria la política.

P: Exacte, i la política és la filosofia segona, per tant, és un tipus de filosofia, la filosofia que és útil.

T: Sí, però... llavors per què diu que és la relació de Sòcrates amb la ciutat? Ah, perquè la ciutat per a ell només són els afers pràctics i ell, seria la teoria, la filosofia primera. Llavors diu “quina creus que és, si ens basem en el text?” vale, això ja ho hem dit; i “penses que la figura de Sòcrates és imprescindible, com ell mateix diu? Quin paper pot tenir (o hauria de tenir ) el filòsof?” Què fa el filòsof?

P: És el que fa que la política sigui possible, el que s’ocupa dels afers personals, perquè la filosofia és una reflexió i la política també ha de ser una reflexió, de lo bo i de lo dolent.

T: Per tant, la tasca del filòsof és fer reflexionar.

P: Política és filosofia aplicada als afers de la polis.

T: Perfecte. Per tant la tasca del filòsof és fer reflexionar, anar persona per persona, simplement el que fa Sòcrates, fer adonar-se a la gent de les seves contradiccions perquè després pugui governar justament.

36

Valoració del treball

La realització del treball sobre l’Apologia de Sòcrates ens ha ajudat molt a ampliar coneixements de l’assignatura de filosofia, així com a entendre millor el pensament de l’autor. Creiem que l’Apologia no és un text fàcil de llegir i menys de treballar, però amb esforç i paciència hem aconseguit entendre’l i respondre les preguntes satisfactòriament. Hem pogut aprofundir en molts temes tractats per l’autor i que ens interessaven especialment, com la mort, la pietat o l’honor.

En relació al treball en si, considerem que la seva estructura, el fet de fer les preguntes dinàmiques i participatives gravant-les, ha estat molt útil per a fer el treball entretingut i interessant. La nostra organització no ha estat massa bona, ja que hem deixat passar massa temps entre una sessió i una altra degut a la dificultat per a trobar un dia per posar en comú els aspectes treballats individualment (transcripció de preguntes, elaboració del glossari i l’acta, etc) ja que hem estat molt ocupats amb exàmens i treballs de l’Institut. A l’hora de transcriure els diàlegs hem tingut algun problema.

Tot i així, ens ha agradat molt fer el treball ja que ens hem divertit molt en la seva realització i en la transcripció de diàlegs; de cara al pròxim treball, el de Nietzsche (ja que no hi ha temps material, ara ja, de fer el de Descartes) esperem organitzar-nos millor.

Bibliografia

� Plató, Apologia de Sòcrates. Traducció de Joan Crexells, edició de Josep Vives. Edicions 62, Barcelona. 2008. Col�lecció labutxaca. ISBN: 978-84-96863-96-5.

� http://dlc.iec.cat/, Diccionari virtual de la llengua catalana. Consultat el

27/1/2012