Didctica de leducaci fsica Grup:3p

Paula Piquer Melchor, Mara Lpez Rodrigo i Inma Martnez Prez

1

Aprenem en moviment

Lsser hum, al llarg del seu desenvolupament evolutiu, necessita relacionar-se amb els

seus iguals, i per aix, necessita establir una comunicaci. Per comunicar-se es

requereix el mateix cos, que mitjanant ell, realitzem una srie de moviments i

manifestacions que ens fan ser conscients del nostre medi i de nosaltres mateixos. El

moviment s una de les primeres formes dexpressi que s manifesta en el nostre cos,

aconseguint potenciar la creativitat, les relacions socials, afectives i emocionals

arribant aix a un complet desenvolupament de la persona.

Per tant, s important proporcionar als xiquets, medis i recursos per potenciar el

descobriment, comunicaci i el coneixement de si mateix. Estem dacord amb lautor

Jordi Daz Lucea (2010) en qu leducaci fsica s una rea que compta amb certes

caracterstiques que li permeten establir vincles amb la resta de matries aconseguint

una interdisciplinarietat, s a dir, valer-se de leducaci fsica per explicar, comprendre i

experimentar continguts daltres rees dEducaci Infantil.

Per Qu est ocorrent amb leducaci fsica en els centres escolars? Des del nostre

punt de vista, sha donat ms importncia a uns mitjans de comunicaci i expressi que

altres, abandonant el moviment i leducaci corporal. Daquesta manera, leducaci

fsica sha quedat allada de la resta d'rees, reduint-se a una o dues sessions per

setmana i sense utilitzar-la com un medi per assolir aprenentatges significatius.

Un bon exemple de la interdisciplinarietat de leducaci fsica s el projecte dut a terme

en lEscola La Masia. Aposten per la innovaci i lexperimentaci en leducaci i

inclouen leducaci fsica en les prctiques diries en les diferents matries.

Aconsegueixen aix, un aprenentatge prctic, actiu, motivador i amb un toc ldic que fa

que lensenyana siga ms amena, interactiva, cooperativa i enriquidora.

En aquesta escola, encara que realitzen 2 sessions de psicomotricitat a la setmana,

empren el moviment per a explicar els continguts de les diferents rees. Per exemple,

quan realitzen les figures geomtriques, els xiquets de 3 anys, primer elaboren amb el

cos les forma, la mestra els fotografia i treballen a partir de les imatges.

En 5 anys, en compte de treballar els nombres i la suma amb fitxes, realitzen

descomposicions numriques amb el cos. Els xiquets sagrupaven fent la xifra que

Didctica de leducaci fsica Grup:3p

Paula Piquer Melchor, Mara Lpez Rodrigo i Inma Martnez Prez

2

mencionava la mestra. Dintre dels grups experimentaven les diferents possibilitats per

compondre eixe nombre.

Altre exemple, en plstica en compte de pintar sempre amb pinzells, sintrodua la

pintura amb el cos en qualsevol poca de lany. Empraven els seus peus, mans, punys,

dits, braos per tal de realitzar alguna obra siga inventada per ells o dalgun pintor.

Tamb en molts contes, els de 3 anys interpretaven als personatges. Una vegada la

mestra contava la histria amb tots els moviments, els xiquets es dividien en grups i

interpretaven el conte realitzant els moviments propis del personatge que havien

escollit. Per exemple treballaren un conte danimals, aleshores el caragol sarrossegava,

el cangur saltava, el gat gatejava i el carranc anava cap enrere sempre emprant el cos

per tal daprendre i motivar cap a la lectura i dramatitzaci.

Ja en les sessions de psicomotricitat, tamb empraven prctiques diferents, encara que hi

havia circuits, duien a terme sessions de ball, ioga, step etc. Treballen les parts del cos

de manera prctica i empren aquestes activitats per a desenvolupar el coneixement de s

mateix i continguts dinfantil. Quan feien pilates amb el bal, desenvolupaven les

nocions de dalt, baix, damunt, sota a ms a ms treballaven la motricitat del cos. I en

el cas de step, empraven una rajola, treballaven la lateralitat, orientaci, coordinaci

motora i tamb els conceptes anteriors.

En definitiva hem de tindre present que lexpressi corporal s fonamental per al

desenvolupament del xiquet. Per aix, cal integrar-se en les diferents rees, donat que

contribueix a la millora de les diferents dimensions que possibiliten una educaci

integral. Pensem que s essencial ampliar el nombre dactivitats fsiques i motrius dins

de lensenyana escolar, ja que, com afirma Piaget (1936), el xiquet pensa, aprn, crea i

afronta els seus problemes mitjanant lactivitat corporal.

Bibliografa

Daz, J. (2010) Educacin fsica e interdisciplinariedad, una relacin cada vez ms

necesaria (Versin electrnica). Tndem: Didctica de la educacin fsica, (33), 7-21.

Gil, P., Contreras, O.R., Daz, A., Lera, A. (2006) La educacin fsica en su

contribucin al proceso formativo de la educacin infantil (Versin electrnica). Revista

de Educacin, (339), 401-433.

Gallego Ortega, J. (1998) Educacin Infantil, Algibe. Mlaga

Urea Ortz, N., Yuste Lucas, J., Lpez Villalba, F., Vera Lacrcel, J. Universidad de

Murcia Educacin Fsica Infantil. Visitado el 16 de febrero de 2015 en

http://ocw.um.es/cc.-sociales/educacion-fisica-infantil/material-de-clase-1/tema-1-juan-

luis-yuste-educacion-fisica-infantil-3.pdf