Didctica de leducaci fsica Grup:3p
Paula Piquer Melchor, Mara Lpez Rodrigo i Inma Martnez Prez
1
Aprenem en moviment
Lsser hum, al llarg del seu desenvolupament evolutiu, necessita
relacionar-se amb els
seus iguals, i per aix, necessita establir una comunicaci. Per
comunicar-se es
requereix el mateix cos, que mitjanant ell, realitzem una srie
de moviments i
manifestacions que ens fan ser conscients del nostre medi i de
nosaltres mateixos. El
moviment s una de les primeres formes dexpressi que s manifesta
en el nostre cos,
aconseguint potenciar la creativitat, les relacions socials,
afectives i emocionals
arribant aix a un complet desenvolupament de la persona.
Per tant, s important proporcionar als xiquets, medis i recursos
per potenciar el
descobriment, comunicaci i el coneixement de si mateix. Estem
dacord amb lautor
Jordi Daz Lucea (2010) en qu leducaci fsica s una rea que compta
amb certes
caracterstiques que li permeten establir vincles amb la resta de
matries aconseguint
una interdisciplinarietat, s a dir, valer-se de leducaci fsica
per explicar, comprendre i
experimentar continguts daltres rees dEducaci Infantil.
Per Qu est ocorrent amb leducaci fsica en els centres escolars?
Des del nostre
punt de vista, sha donat ms importncia a uns mitjans de
comunicaci i expressi que
altres, abandonant el moviment i leducaci corporal. Daquesta
manera, leducaci
fsica sha quedat allada de la resta d'rees, reduint-se a una o
dues sessions per
setmana i sense utilitzar-la com un medi per assolir
aprenentatges significatius.
Un bon exemple de la interdisciplinarietat de leducaci fsica s
el projecte dut a terme
en lEscola La Masia. Aposten per la innovaci i lexperimentaci en
leducaci i
inclouen leducaci fsica en les prctiques diries en les diferents
matries.
Aconsegueixen aix, un aprenentatge prctic, actiu, motivador i
amb un toc ldic que fa
que lensenyana siga ms amena, interactiva, cooperativa i
enriquidora.
En aquesta escola, encara que realitzen 2 sessions de
psicomotricitat a la setmana,
empren el moviment per a explicar els continguts de les
diferents rees. Per exemple,
quan realitzen les figures geomtriques, els xiquets de 3 anys,
primer elaboren amb el
cos les forma, la mestra els fotografia i treballen a partir de
les imatges.
En 5 anys, en compte de treballar els nombres i la suma amb
fitxes, realitzen
descomposicions numriques amb el cos. Els xiquets sagrupaven
fent la xifra que
Didctica de leducaci fsica Grup:3p
Paula Piquer Melchor, Mara Lpez Rodrigo i Inma Martnez Prez
2
mencionava la mestra. Dintre dels grups experimentaven les
diferents possibilitats per
compondre eixe nombre.
Altre exemple, en plstica en compte de pintar sempre amb
pinzells, sintrodua la
pintura amb el cos en qualsevol poca de lany. Empraven els seus
peus, mans, punys,
dits, braos per tal de realitzar alguna obra siga inventada per
ells o dalgun pintor.
Tamb en molts contes, els de 3 anys interpretaven als
personatges. Una vegada la
mestra contava la histria amb tots els moviments, els xiquets es
dividien en grups i
interpretaven el conte realitzant els moviments propis del
personatge que havien
escollit. Per exemple treballaren un conte danimals, aleshores
el caragol sarrossegava,
el cangur saltava, el gat gatejava i el carranc anava cap enrere
sempre emprant el cos
per tal daprendre i motivar cap a la lectura i dramatitzaci.
Ja en les sessions de psicomotricitat, tamb empraven prctiques
diferents, encara que hi
havia circuits, duien a terme sessions de ball, ioga, step etc.
Treballen les parts del cos
de manera prctica i empren aquestes activitats per a
desenvolupar el coneixement de s
mateix i continguts dinfantil. Quan feien pilates amb el bal,
desenvolupaven les
nocions de dalt, baix, damunt, sota a ms a ms treballaven la
motricitat del cos. I en
el cas de step, empraven una rajola, treballaven la lateralitat,
orientaci, coordinaci
motora i tamb els conceptes anteriors.
En definitiva hem de tindre present que lexpressi corporal s
fonamental per al
desenvolupament del xiquet. Per aix, cal integrar-se en les
diferents rees, donat que
contribueix a la millora de les diferents dimensions que
possibiliten una educaci
integral. Pensem que s essencial ampliar el nombre dactivitats
fsiques i motrius dins
de lensenyana escolar, ja que, com afirma Piaget (1936), el
xiquet pensa, aprn, crea i
afronta els seus problemes mitjanant lactivitat corporal.
Bibliografa
Daz, J. (2010) Educacin fsica e interdisciplinariedad, una
relacin cada vez ms
necesaria (Versin electrnica). Tndem: Didctica de la educacin
fsica, (33), 7-21.
Gil, P., Contreras, O.R., Daz, A., Lera, A. (2006) La educacin
fsica en su
contribucin al proceso formativo de la educacin infantil (Versin
electrnica). Revista
de Educacin, (339), 401-433.
Gallego Ortega, J. (1998) Educacin Infantil, Algibe. Mlaga
Urea Ortz, N., Yuste Lucas, J., Lpez Villalba, F., Vera Lacrcel,
J. Universidad de
Murcia Educacin Fsica Infantil. Visitado el 16 de febrero de
2015 en
http://ocw.um.es/cc.-sociales/educacion-fisica-infantil/material-de-clase-1/tema-1-juan-
luis-yuste-educacion-fisica-infantil-3.pdf
