“GROSSOMODO: la comèdia d’Amparín” (teatre profes Tirant lo Blanc). 1994-5

Les imatges d’aquest PPT són d’un escanejat del programa de mà i del guió de l’obra.

En 2n lloc d’un escanejat de fotos en paper ‘un assaig general (es nota perquè van sense maquillar -sense màscara de maquillatge- i alguns sense la seua indumentària: ai mare…)…

Després hi ha un grup de fotos del dia de l’estrena:

- A l’Altet maquillant-se, - Durant la representació - fotos ‘post’…. després de l’estrena

El curs que vé fem 20 anys de teatre de professorat a l’iES Tirant lo Blanc de Torrent.

Ho celebrarem però ja us anirem comentant….

Ací comença un arxiu històric d’imatges, comentaris, enllaços, etc etc etc

Ja hem fet un facebook per a la ocasió i un blog que anirà omplint-se poc a poc:

https://www.facebook.com/pages/20-anys-Tirant-Teatre-/517163038390036

http://20anystirantteatre.blogspot.com.es/

Començem pel principi….

Fa anys (mireu el fosfo de la imatge) es feien per Sant Tomàs (a principis de febrer) paelles i aprofitàrem eixa data per fer la nostra obra, la de profes. Ara em sembla increible que poguerem estrenar a principis de febrer. No sé quin ritme d’assajos portàvem abans i després de Nadal però fins al curs 2000-01 que la ferem ja al mes de març, ESTRENÀVEM A PRiNCiPiS DE FEBRER !!!!

Al 2001-02, el famosíssim any Guernika, estrenàrem ja a maig i ja a partir del curs següent, 2002-03, estrenàvem pels pèls…. O siga, la 1ª setmana de juny: ai que no arribemmmm !!!!!!!!

Quan les fotos eren fotos de paper i no hi havia càmeres digitals. Hi havia vida en eixes condicions?

Sí, sí…. Hi havia 2 cançons… I LES HE TROBADES A UNA CiNTA DE CASSETTE !!!!!!!...Ací els arxius on podreu sentir aquesta genial música de Sondheim adaptada, clar, en fons i forma: https://app.box.com/s/u07kkkjzgxri6rie2w1m

Fotos de l’assaig general, ajudant a vestir-se en l’escenari i alguns sense vestir. Encar sense maquillar. Es nota que era el mes de febrer, amb caçadora….

Al final ixqué sense perruca: brrr……

Hi havia música en directe, amb micros quasi de joguet. Es subratllaven alguns efectes amb xiulits, colps, etc…. Com si foren dibuixos animats…

La 1ª escena: dos tireretes de personatges que es presentaven cantant… a ritme… el canó (s’aprecia un xicotet rotgle de lllum) era… un projector de diapositives amb una diapositiva q fabricavem: un forat, un cercle….

Ferrànculus i Raélculus…. Rael quasi q a punt de fer un streptease

Una de les escenes que més m’agradava era quan la Companyia feia un alt en la representació. Paràvem la funció i esmorzavem fent com una improvisació ara no recorde massa bé sobre què….

Tota comèdia és un embolic que s’acaba desembolicant… sempre amb happy end…

Cançò final….. Ramón i Tomàs, els 2 primers per l’esquerra segons mirem la foto, dissimuladament… perduts

Salutacions finals…

Relax després de la funció…

Fins AL 2000 la il.luminació del públic (de la sala ) del Saló d’Actes era d’uns tubos fluorescents amb una coberta blanca, tipus hospital o així, directa i freda… es varen canviar per llum alògena regulable en quan a la intensitat i direcció. Dalt abans; baix ara…

Les cortines de les patilles i el fons no eren càmera negra sino groga. Encara ara hi ha un teló groc (quan jo estudiava a l’institut era roig….). A l’any Guernica (2001-02) es va col.locar una càmera negra per acollir algunes funcions d’una Mostra de teatre fora de l’institut, crec recordar….

El color negre absorbeix menys llum i es concentra l’atenció en els actors. És com una càmera de fotos: una càmera…negra…

Inclús alguna patilla… volava….

Paqui, apuntadora i ajudant i Toni Gutièrrez sempre en treballs de tècnic (posava la música, llums….)

Compareu l’equip de llums elèctric i taula de so d’abans i ara….

Ara….

El flexo és de ma casa… un

detall, ‘retro’, jj….

Són tantes coses: q’ fer, q’ no fer, fins on arribem, per on tallar, per on clavar la música, el text… com fer que açò siga teatre i tinga trellat…… i que siga el més digne possible….