Laia Talavera i Mònica Ruiz

COMÈDIA LLATINA

La Comèdia és un gènere que tracta sobre els problemes quotidians, presenta uns personatges de carrer i utilitza un llenguatge molt viu.

QUÈ ÉS LA COMÈDIA?

El teatre romà esta basat en el teatre grec.És un altre exemple de la hel·lenització de

la cultura romana.El teatre llatí sorgí durant la República,

després de la conquesta de la Magna Grècia.

Livi Andrònic va ser el primer en escriure una representació teatral en llatí.

ORIGEN

Magna Grècia

Dintre de la comèdia llatina trobem:

- La fabula palliata: comèdia llatina ambientada en Grècia. Els personatges eren grecs i vestien amb el pallium (vestit grec).

- La fabula togata: comèdia llatina ambientada en Roma. Els personatges eren romans i vestien la toga (vestit romà). Solien ser de categoria social inferior dels que podíem trobar a la fabula palliata.

La fabula palliata és la que està més influenciada per la comèdia grega.

S’inspira sobretot en la seva darrera etapa, la Comèdia Nova.

Comèdia Nova: etapa de la comèdia grega que s’estengué entre els anys 323 aC i 263 aC. El seu màxim representant fou Menandre. L’argument de les obres girava entorn a la vida privada de la burgesia grega, representada per personatges tipus: el vell, la sogra, el jove, la donzella, l’esclau, etc.

La fabula palliata fou la comèdia que tingué més èxit en l’Imperi Romà. Gràcies a aquest fet avui en dia es coneixen les obres dels seus dos principals representants: Plaute i Terenci.

Nascut a Sarcina (Hongria) al 254 a.C. No es coneix la seva data de naixement,només és una aproximació.

Es trasllada a Roma i allà fa de soldat i comerciant. Es dedica a escriure obres de teatre.

Els diners que cobrava els va invertir en el comerç. Posteriorment els va perdre i va acabar arruïnat.

PLAUTE

Treballà en un forn mentre continuava escrivint obres teatrals,comèdies palliatas, adaptades al grec. Quan va assolir l’èxit va deixar aquesta feina.

Va morir a l’edat de 70 anys.

PLAUTE

Les seves obres tenen un llenguatge molt ric a nivell col·loquial.

Coneixia el llenguatge del poble gràcies al seu treball al forn.

Es deia que Plaute va escriure 130 obres però Varo (Font) les va reduir a 21. Hi ha dos teories per el qual es van reduir:

‐ Perquè de les 130 Plaute moltes es confongueren amb les obres de Plautí .

‐ Perquè Plaute va reeditar obres orals.

OBRA

I. Amphitruo o Amfitrió

II. Asinaria

III. Aulularia

IV. Bacchides

V. Captivi

VI. Casina

VII. Cistellaria

VIII. Curculio

IX. Epidicus

X. Menaechmi

XI. Mercator

XII. Miles Gloriosus

XIII. Mostellaria

OBRES

Tema. En l’obra hi ha un monòleg que tracta sobre l’ expedició militar de Amfitrió en front els Teleboas.

Estructura. La obra està dividida en un pròleg i cinc actes, subdividits en escenes. El diàleg és un element indispensable per aquesta obra ja que es teatral. En aquesta obra no hi ha narrador.

Argument. La comèdia narra les confusions generades per el capritx del Déu Júpiter cap a la princesa Alcmena, que era l’esposa del general Amfitrió. Llavors quan Amfitrió torna de la guerra descobreix que una espècie de clon de ell mateix, ha estat mantenint relacions íntimes amb la seva dona. El qui havia fet aquet canvi i va enganyar a Alcmena va ser Júpiter.

Personatges principals: - Júpiter, Déu- Alcmena, dona de Amfitrió- Amfitrió, general tebà - Sosia, esclau d’ Amfitrió

AMPHITRYO (AMFITRIÓ)

Asinaria també coneguda com La comèdia dels ases. És una obra còmica.

Atenes és l’escenari de l’obra. El vell Demenet, sotmès a la seva esposa, vol ajudar econòmicament el seu fill Argirip, enamorat de la jove cortesana Filena, que el correspon. Però Cleareta (mare de Filena) ha acordat lliurar la noia al jove Diàbolo, si Argirip no troba abans les 20 mines que val.

La comèdia del ases rep aquest nom perquè per recuperar a Filena ell pretén vendre els ases que són de la seva dona per obtenir els diners que necessita. Al final el jove llibertí Diàbolo, enfadat perquè Filena no li fa cas, ho exlica a Artemona, esposa rica de Demenet i mare de Argirip.

Personatges principals:‐ Argirip‐ Clereta‐ Demenet‐ Filena‐ Artemona‐ Diàbolo

ASINARIA

Publi Terenci Afer va ser un comediògraf posterior a Plaute.

Va nèixer a Àfrica en el segle II aC.Va arribar a Roma com esclau de Terenci

Lucà, senador romà, qui li oferí una educació i finalment li concedí la llibertat.

TERENCI

Gràcies a Lucà Terenci va entrar en el Cercle literari dels Escipions.

Aquest cercle promovia la introducció dels trets literaris grecs en la literatura llatina.

Terenci morí en el transcurs d’un viatge a Grècia l’any 159 aC.

La gran elaboració i refinament de la seva obra impediren que la seva trajectòria sigués tan exitosa com la de Plaute.

La seva curta carrera teatral ens deixà sis obres:

I. Andria (La noia d’Andros)II. Heautontimorumenos (El que es castiga a sí

mateix)III. Eunuchus (L’eneuc)IV. Phormio (Formió)V. Hecyra (La sogra)VI. Adelphoe (Els germans)

OBRES

Datació: 161 aC.Argument. Tais és una jove cortesana

amant de Fedria. Ella rep per part d’un pretendent seu una esclava, la qual resulta ser la seva germana Pànfila. El germà de Fedria, Querea, s’enamora d’ella. Per poder entrar a casa seva es farà passar per un eneuc, un home castrat. Pànfila descobreix l’engany, però finalment el perdona i es casen.

EUNUCHUS (L’ENEUC)

Datació: 160 aCArgument. Demea, pare de dos fills,

Esquino i Ctesifonte, deixa en mans l’educació del primer al seu germà Mició. Mentre que Esquino es educat de forma liberal, Ctesifonte rep una educació estricta per part del seu pare. Demea, qui creu efectiu aquest model educatiu, es sorprèn quan el seu fill Ctesifonte manté relacions amb una cortesana.

ADELPHOE (ELS GERMANS)

Esquino la raptà per ell, i Demea pensà que era ell qui mantenia relacions amb la noia. Davant el fracàs del seu tipus d’ensenyament es torna menys estricte i més indulgent.

Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way to the Forum)

Adaptació cinematogràfica del musical homònim de Stephen Sondheim.

TRASCENDÈNCIA DE LA COMÈDIA GREGA A L’ACTUALITAT

Influència: obra de Plaute (Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria).

Argument: comèdia d’embolic protagonitzada per Pseudolus, esclau que ajuda al seu amo a aconseguir la cortesana que estima a canvi de la seva llibertat.