Upload
pilar-berenguer
View
607
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Citation preview
CULTIUS HERBACIS
BLAT DE MORO/ PANÍS/ MORESC.
Presentació núm. 5
Pilar Berenguer Minguet
Bloc II: Tècniques de cultiu
Tema 9. FertilitzaciTema 9. Fertilitzacióó
Repàs de conceptes: pel panís i pels altres cultius
• Elements principals en la fertilització:
N, P, K
• Elements secundaris en la fertilització:
Ca, Mg, S
• Oligoelements, microelements essencials:
Fe, Mn, B, Cu, Zn, Mo, Cl
• Oligoelements, microelements no essencials
Na, Co, I, Se, Fl, Si, Al, etc.
Preguntes clau per a la fertilització N‐P‐K
• Quant? Quina quantitat de fertilitzant s’ha d’aplicar
• Quan? En quin moment s’ha d’aplicar
• Com? Quin tipus de fertilitzant s’ha d’aplicar
Quina quantitat i quan sQuina quantitat i quan s’’ha ha dd’’aplicar el fertilitzant?aplicar el fertilitzant?
Per a més informació vegeu:
Extraccions del panís
Calculeu les extraccions (N‐P‐K) aproximades d’un cultiu de panís que produeix 13 Tn/ha.
Exercici de classe 1
Solució:N13 Tn x 23 kg N = 299 kg N
ha 1 Tn ha
P2O513 Tn x 10 kg P2O5 = 130 kg P2O5
ha 1 Tn ha
K2O13 Tn x 22 kg K2O = 286 kg K2O
ha 1 Tn ha
Si es deixa la canyota al camp i s'incorpora al sòl quines seran les extraccions el panís?
Exercici de classe
Solució:N299 kg N x 65 = 194 kg N
ha 100 haP2O5
130 kg P2O5 x 70 = 91 kg P2O5ha 100 ha
K2O286 kg K2O x 40 = 114 kg K2O
ha 100 ha
Adobat de P en fons
Fertilització fosfòrica
Adobat de K en fons
Fertilització potàssica
• N element molt mòbil al sòl lligat al contingut d’aigua
• Difícil de preveure’n l’evolució:– Mineralització de la matèria orgànica
– Pèrdues de N:• Lixiviació
• Volatilització
• Denitrificació
• La llavor i la fertilització N són els principals costos de producció
• El panís té una alta resposta a la fertilització N
• Si el pagès no té accés a llavor híbrida i a adobat N difícilment podrà obtenir uns rendiments elevats
Fertilització Nitrogenada
Existeixen diverses metodologies pel càlcul de les dosis d’adobat N. Depenen amb el grau d’informació que tenim de cada parcel∙la. No n’hi ha cap 100% vàlida, segurament la combinació de varies d’aquestes metodologies seria la forma més adequada per realitzar la fertilització N.
– Mètode del balanç del N– Anàlisi dels nitrats al sòl (N‐NO‐3). Mètode Nmin– Anàlisis “post‐morten”: nitrats base de la tija– Mesures òptiques del contingut de clorofila de les fulles (Soil Plant Analysis Development, SPAD)
Fertilització Nitrogenada
Fertilització Nitrogenada• Mètode del Balanç:
• Mètodes d’anàlisis de nutrients als sòl:
Exemple Blat de moro (PPNT)
Grain yields as a function of plant available N [initial soil N‐NO‐3 (0‐90cm) plus
fertiliser N applied]. (Berenguer et al. 2008)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
0 200 400 600 800 1000
Available N (kg N-NO-3 ha-1)
Gra
in y
ield
(Mg
ha-1
)
y= 5.10+0.033x if x<258y= 13.6 if x≥ 258R2= 0.65
Molt recomanable adobar en N principalment en cobertora!!!! (V3‐V6)
• La fertilització orgànica és molt apropiada pel panís ja sigui per gra o per farratge
• Fems, purins, gallinassa, etc.
• Adob verd: agricultura ecològica o de baixos inputs
• Recordem: problemes d’heterogeneïtat en la composicióde l’adob orgànic!!
• S’ha d’aplicar 2‐3 mesos abans de la sembra
• Zones vulnerables: 300 kg N/ha dels quals com a màx. 170 kg N/ha fertilització orgànica
Fertilització orgànica
Fertilització orgànica
kg nutrient/ 1000 kg de fem o purins aplicats
Fertilització orgànicaZones vulnerables
Zones no vulnerables
Per estar actualitzat sobre el tema...
http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.5fbcc9934b5f463053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=833d5eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=833d5eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
J.M. Pijuan
Foto: DAR
P. BerenguerP. Berenguer
P. Berenguer
Font: Fertiberia
Fertilització mineral
Jaume Lloveras
J. Lloveras
J. Lloveras
J. Lloveras
J. Lloveras
Compte amb les males pràctiques!!
S. CelaS. Cela
1. Un agricultor-ramader de la plana de Lleida vol millorar la seva fertilització i decideix fer una anàlisi de sòl:
2. Dades: • Reg a tesa, l’aigua de reg procedeix directament del canal.• Zona vulnerable• Cultius precedents: 4 anys alfals, 1 any blat.• Fertilització anterior: no ha aplicat cap adob orgànic durant els últims
5 anys.• L’agricultor té una granja de porcs• La producció mitjana de la zona és de 12000 kg/ha (14% H)• Sembra 1 setmana d’abril
3. Feu la programació de la fertilització: Calcular les extraccions del cultiu, quina quantitat d’N-P-K s’ha d’aplicar? En quina forma s’han d’aplicar? En quina epoca s’ha d’aplicar?
Exercici classe 2
Anàlisi de sòl (0‐30 cm):N‐NO‐
3: 20 ppmP (Olsen): 62 ppmK (Ext. Act. Am.): 170 ppm
2. Comentar aquest anàlisi de sòl:
Exercici classe 3
Rotacions i panís• Cultiu que funciona força bé darrere si mateixmonocultiu
• Rotació típica amb lleguminoses ja que aquestes aporten N– Nostres zones:
• Alfals‐panís‐...‐panís
• Alfals‐panís‐...‐cereal d’hivern
– En països subdesenvolupats: • Mongeta‐panís
• Intercropping
Monocultiu
Rotació
6000
8000
10000
12000
14000
16000
0 100 200 300N fertilization (kg ha-1)
Mai
ze y
ield
(kg
ha-1
)
Rendiment Rot + 0 kg N ha-1 = 12899 kg ha-1
Equació d’ajust monocultiu de panís:Y = 8174,5 + 40,28 N – 0,0664 N2
N 160 kg N ha‐1
Producció de panís darrera de 2 anys alfals
(Ballesta and Lloveras, 2007)
Reg a manta
Rendiment de gra
16,7 t ha‐1sense afegir N !!
Almacelles (Cela et al., 2008)
Desprès de 4 anys d’alfals
Reg per aspersió
Rendiment de gra
10.000 kg sense N !!
Gimenells (Cela et al., 2007)
Desprès de 4 anys d’alfals
10000
11000
12000
13000
14000
15000
16000
17000
0 50 100 150 200 250 300 350 400Fertilizante N (Kg N /ha)
Rend
imie
nto
14%
(kg/
ha)
y=11835.8+27.71x cuando x<117.6y=11835.8+27.71*117.6 cuando x>117.6
R2= 0.96
Resultados Maíz tras 4 años de alfalfa (Zaragoza 2007)
Salmerón et al., 2007
12000 kg/ha de panís sense aportació de N!!!
Jaume Lloveras
P. Berenguer
http://farfromtreetown.blogspot.com/2006/04/as-corn-grows.html