Embed Size (px)
Citation preview
LES ADAPTACIONS LITERÀRIES
Adaptacions i versions com a recurs didàctic
(a partir de Sotomayor Sáez, 2005)
La història de la humanitat és una història
d’interrelacions.
El nostre present està definit pels intercanvis, les barreges i les relacions que hem tingut en el nostre passat.
Des dels albors de la humanitat l’ésser humà es relaciona amb els demés i amb el món i, molt prompte, intercanvia coneixements i paraules: productes culturals, com ara la literatura.
INTRODUCCIÓ
La literatura oral, des de les formes més primitives, dóna compte d’aquest esdevenir de coneixements, experiències i paraules a través de temps i llocs diversos.
La literatura, des dels orígens, és el resultat d’una relació entre els sistemes socials, lingüístics, tècnics i educatius que formen una cultura.
LITERATURA ORAL I ESCRITA
La intenció de divulgar la literatura, bé mitjançant la divulgació oral o l’escrita, ha dut a alguns autors i autores al desig de reescriure-la per tal de fer-la arribar a més gent.
El començament de la reescriptura de textos es
remunta a l’Antiguitat i es produeix al llarg de tota la història de la Humanitat.
La relació d’un text (B) amb un altre anterior del qual deriva (A), implica sempre un procés de transformació que fa de l’hipertext B una construcció nova, amb la seua identitat pròpia, distint de l’hipotext A, original i font de la nova creació.
LES FORMES DE LA REESCRIPTURA
Esta activitat es du a terme de dues formes bàsiques:
com una transformació simple o directa: consisteix a dir el mateix d’una altra manera.
com una transformació indirecta: que Genette denomina imitació, dir una cosa distinta de manera pareguda: la paròdia, la transposició, el pastitx i la imitació
satírica.
Según Laparra, molts adults creuen haver llegit obres originals quan, en realitat, han llegit adaptacions.
Lefevere corrobora aquest fet, i situa la major incidència de la lectura de reescriptures en l’etapa de formació, en la qual s’accedeix al món literari, es coneix el patrimoni cultural i es formen els hàbits de lectura. Lectors en període de formació.
Pel que fa a les traduccions, o les ampliacions d’una obra per l’addició de personatges, motius o episodis, caldrà tindre en compte si es produeixen transformacions FORMALS o, a més, hi ha també canvis substancials en el seu CONTINGUT.
ADAPTACIONS
DIFERÈNCIA ENTRE:
ADAPTACIÓI
VERSIÓ
La versió implica una transformació que, en especial, afecta al mode de presentació d’un text, és a dir, al seu codi genèric.
Per esta raó, Postigo, seguint Genette, proposa anomenar «versió» a les reelaboracions que no tenen en compte el destinatari i arriben a crear un text més lliure.
VERSIÓ
ADAPTACIÓ
Suposa una transformació directa en la línia que hem esmentat anteriorment (contar el mateix d’una altra manera) però amb una finalitat necessària:
Es transforma per facilitar-ne la lectura a un públic determinat.
En general, les adaptacions estan dirigides a lectors que tenen un baix nivell de coneixements literaris o es troben en fases inicials de la seua educació literària.
Lectors no professionals limitada competència literària mecanismes de transformació més utilitzats són aquells que simplifiquen, redueixen o estimulen la resposta afectiva.
DIFERENTS TIPUS D’ADAPTACIÓ:
La supressió d’episodis o històries secundàries.
L’eliminació de frases i adequació del llenguatge.
La substitució de narració per diàleg (o del mode indirecte pel mode directe).
La introducció d’elements familiars i propers al lector (personatges, llocs, situacions) en forma d’afegits o continuacions.
El resum de la història a partir dels moments principals.
La transformació de la forma narrativa en dramàtica (amb acció directa i diàleg) o poètica (amb musicalitat i ritme).
La reescriptura burlesca o desmitificadora.
No ha de sobrepassar una extensió determinada. Complementar-se amb il·lustracions. Haver sigut escrita per un/a autor/a prestigiós. Vincular-se d’alguna manera amb el relat
d’aventures. Incloure personatges que estiguen en l’imaginari
col·lectiu (si entre ells hi ha algun xiquet d’edat pròxima al lector/a, millor encara).
Tindre nombrosos diàlegs. Estar narrada per un dels protagonistes. Proporcionar plaer al lector com a prioritat.
(Laparra, 1996: 73-74).
El que fa d’una obra literària una lectura possible a les aules:
Qualsevol text pot generar un altre text; però n’hi ha alguns que amb més freqüència han esdevingut hipotextos de creacions posteriors al llarg de la història literària i educativa.
HIPOTEXTOS (molt) PRODUCTIUS
El context historicosocial i cultural imposa les seues idees, valors i codis estètics, i en funció d’aquests afavoreix l’ús d’un mecanismes o uns altres de transformació de l’hipotext (obra literària inicial).
Es poden assenyalar 4 gran grups:
De naturalesa oral (que afecta al mode de producció, transmissió i recepció) i, per això inexistència d’una forma única que funcione com a hipotext.
Allò invariable en aquests relats no és més que el seu esquelet, la seua estructura elemental el “vestit” que el cobreix adopta formes diferents en cada lloc i cada cultura a priori, és impossible parlar de transformacions, ja que per a transformar alguna cosa ha d’existir alguna cosa estable i fixa que transformar.
[La influència que ha tingut en la literatura occidental la recopilació que els germans Grimm realitzen en el segle XIX ha sigut de tal magnitud, que els seus contes han sigut hipotextos per a la majoria de les edicions i adaptacions posteriors, superant la del seu antecessor, Charles Perrault. Un dels contes de Perrault que ha patit alteracions més importants: La bella dorment del bosc, història d’origen medieval. ]
1-CONTES POPULARS
Obres que han esdevingut referents de las cultures nacionals i que es mantenen vives pels seus valors simbòlics, literaris i culturals. Les reescriptures per a acostar els clàssics a adults poc instruïts tenen un clar propòsit de divulgació cultural.
Las reescriptures dels clàssics per a xiquets i joves estan marcades per un propòsit educatiu que duu sempre a transformacions simplificadores per a reduir l’extensió dels hipotextos (de vegades, acompanyada per la prosificació dels textos).
2-CLÀSSICS DE LA LITERATURA UNIVERSAL
L’adaptació de clàssics del gènere d’aventures tracta d’augmentar el plaer que ja proporcionen aquestes històries alleugerant el text, reduint-lo a la mera aventura i suprimint tot allò que puga detindre el progrés de l’argument i l’acció.
Hi ha un altíssim nombre d’adaptacions d’autors com Verne, Salgari, Stevenson, Scott, Dumas, Cooper o Dickens i d’obras com Ben Hur, Robinson Crusoe, Ivanhoe, Robin Hood, Bufalo Bill, Oliver Twist, Gulliver…
3-CLÀSSICS DEL GÈNERE D’AVENTURES
Escrites en origen per a un destinatari específic: l’infantil.
Es justifiquen aquestes adaptacions per la necessitat d’ajustar el text al nivell de competència literària d’uns receptors d’edat i circumstàncies distintes d’aquells a qui anava dirigit el text original.
Exemples?
4-CLÀSSICS DE LA LITERATURA INFANTIL
PERÒ...
No n’hi ha tantes adaptacions, per la necessitat d’un
lector professional específic amb interés divulgatiu que puga llegir i adaptar el text original.
Es podrien agrupar segons la relació que tinguen amb els 4 grups anteriors, ja que moltes vegades són a l’origen de contes populars, estan vinculats intertextualment amb clàssics de la literatura universal, presenten característiques del relat d’aventures o poden inspirar clàssics infantils.
Formen part del cànon literari de les cultures nacionals.
Enquesta.
... I ELS CLÀSSICS MEDIEVALS?
La intenció de facilitar el gaudi per lectura,
promoure l’hàbit lector i establir les bases de l’educació literària dels més menuts.
Divulgar coneixements i valors, i permetre l’accés al currículum escolar mitjançant un element d’alta importància cultural.
Donar a conéixer els clàssics a lectors no qualificats o no professionals.
Permetre el sentiment de pertinença a una cultura i gaudir el seu patrimoni cultural (lingüístic, literari, artístic).
ADAPTACIONS I EDUCACIÓ.LA FUNCIÓ SOCIAL DE LES
ADAPTACIONS
1ª OPINIÓ:
Les obres clàssiques s’han de respectar en tota la seua integritat ajornant-ne la lectura fins el moment en què la competència literària del lector/a ho permeta. Necessitat de transmetre les obres sense falsejar-les, perquè sols així es podrà arribar a conéixer la vertadera riquesa del seu contingut i el valor del seu discurs. La dificultat de la lectura s’ha de resoldre
preparant el lector amb una sòlida educació literària recolzada en la lectura d’altres textos: aquells que en cada etapa del procés siguen els més adequats.
OPINIONS SOBRE LA CONVENIÈNCIA DE LES ADAPTACIONS
2ª OPINIÓ:Es procura un coneixement més primerenc del contingut, personatges,i mons creats en aquestes obres adaptant el text a la competència del lector/a.Prioritat de transmetre el coneixement d’obres canòniques no en la seua literalitat, sinó en allò essencial del seu contingut i els seus valors.
Condicions per què es complisca la funció social educativa:
No han d’alterar el sentit profund de l’obra original (que és el que se pretén divulgar).
Han d’assolir una elaboració literària que permeta avançar en la construcció de la competència lectora. Han de fer explícita la seua condició d’adaptacions sense pretendre fer-se passar per l’original, indicant els criteris que ha seguit, els objectius que es proposa i la referència a l’autor i obra original.
L’autor de l’adaptació ha de conéixer a fons l’obra original per tal de reescriure-la sense alterar-ne el sentit.
DEONTOLIGIA DE LES ADAPTACIONS
Es busquen noves formes d’adaptació literària per exemple, crear itineraris de lectura, de manera que es puga optar por llegir els fragments essencials seleccionats o per llegir, més avant, l’obra completa.
En l’actualitat...
Quines altres formesd’adaptació podríem pensar?
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ
(a alguns més que a altres)
