1. VNVIDN31VAVINnvyOD CURS n a t u m VicensVives Educado Primaria IJlBcilll cultural TERCER CICLE

2. 'ftnivers L'univers s el conjunt format per tots els cossos celestes i l'espai immens que els cont. Els cossos celestes ms importants sn les estreles. LES ESTRELES Una estrela s una gegantina bola de gas molt calenta que emet llum i calor. El Sol s una estrela. El seu dimetre s 110 vegades ms gran que el de la Terra, i la seua massa s 330000 vegades ms gran. El Sol s una estrela de grandria mitja- na. Altres estreles tenen un dimetre centenars de vegades ms gran que el Sol, i n'hi ha que emeten una quantitat d'energia milers de vegades ms gran. LES GALXIES Les estreles s'agrupen en galxies. Cada galaxia t milers de milions d'estreles. Hi ha galxies de diferents grups. La ga laxia on es troba el Sistema Solar s la Via Lctia: t una forma espiral, i el seu dimetre s d'uns 100000 anys llum. La temperatura del Sol en la seua superficie s de 5500C. En l'interior, assoleix els 14000000 C a causa de la gran quantitat d'energia que emet, que arriba a la Terra en forma de llum i calor, i hi fa possible l'existncia de vida. TIPUS DE GALXIES UN Ab*y llu m s la ? D|stbicia que r e - Co*RE LA LLUM EN UN AlY* QUE EQUIVAL A UlV|S EU BILIONS DE k C)u,l6ivetres. 3. L'ORICEN DE L'UNIVERS Els cientfics creuen que Punivers es va originar a partir d'una gran explosi, el Big Bang, que es va p ro duirfa uns 15000 milions d'anys. Segons aquesta teora, abans de l'explosi tota la m ateria i l'ener- gia que constitueixen l'univers es- tava compactada en un punt molt menut. En produir-se la gran explosi aquesta materia es va anar expan- dint en totes direccions en forma de gas i de pols, i, en refredar-se i compactar-se en alguns llocs de l'espa, es van originar les prime- res estreles; les agrupacions d'es- treles van form ar les galxies. Actualm ent, les galxies conti nen movent-se en Pespai i, en general, es van allunyant les unes de les altres. En aquesta fotografa es veu la formaci de noves estreles a partir de gas i pols. 1* Havies sentit parlar abans de la teoria del Big Bang? Explica en qu consisteix. Per a trobar informado, pots consultar Internet o algn llibre d'astronomia. Per a investigar Cada vegada ms, els cientfics tenen un gran nombre d'instruments ptics que ens enven imatges ens proporcionen informado sobre l'univers. O Esbrina el nom d'uns quants d'a- quests nstruments, on se siten i com funcionen. 2. Identifica els dos instru- ments de les fotografes. Els avanzos tecnolgics ens han perms conixer ms b l'univers. 4. El Sistema Solar est format per tots els cossos celestes que estn sotmesos a la forga de gravetat del Sol. Els principis cossos del Sistema Solar son els planetes. ELS PLANETES Els planetes sn cossos grans i arredonits que giren al voltant d'una estrela. Segueixen sempre un recorregut, que s'anomena rbita i t una forma quasi circular. No tenen llum propia, pero poden reflectir la llum de l'estrela al voltant de la qual giren. En el nostre Sistema Solar hi ha huit planetes principis: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Aquests planetes es divideixen en interiors i exteriors, segons que estiguen ms prop o ms lluny del Sol. Aix, dones: Mercuri, Venus, la Terra i Mart sn planetes inte riors. Sn rocosos i relativament petits. Jpiter, Saturn, Ur i Nept sn planetes exteriors. Sn gasosos i de dimensions ms grans. Hi ha tamb uns altres planetes, anomenats planetes nans: Ceres, Plut i Eris. Es diferencien deis principis per qu sn ms menuts i poden compartir la seua rbita amb altres cossos celestes. A la I-lustrado noms s'han repre- sentat els planetes principis i el cintur d'asteroides. Jpiter, el planeta ge- gant, po dra conte- nir tots els altres plane tes del Siste ma Solar. Mart, el pla neta roig, s el planeta ms semblant a la Terra. Saturn es carac teriza pe seu sistema d'anells. 5. COSSOS DE DXMEtfSXOtfS MEKUDES Per a contestar 1 1Qu sn les estreles? Quina s l'estrela ms prxima a la Terra? 21 Qu s una galaxia? Com s'anomena la nostra galaxia i quines caracterstiques t? 3 1Quines semblances hi ha entre un planeta i un satMit? 4 Quins sn els planetes principis del Siste ma Solar? Ordena'ls segons la seua dis tancia al Sol. 5 Quins cossos celestes menuts hi ha? H Busca informaci sobre les caractersti ques que t cada planeta principal. Els satMits sn cossos celestes, generaI- ment amb forma esfrica, ms xicotets que el planeta al voltant del qual giren. Tamb reflecteixen la llum d'una estrela. ELS SATL LITS Els planetes interiors tenen pocs satMits: la Terra noms en t un, la Lluna; Mart en t dos, i Mercuri i Venus no en tenen cap. Els planetes exteriors, en canvi, solen teir molts satMits: Jpiter, per exemple, en t 63. La Lluna s 49 vegades ms menuda que la Terra. No t atmosfera i la temperatura a la seua superficie pot arribar a 107 C de dia i a -173 C de nit. Els cometes sn cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Sn visibles quan s'acosten al Sol, perqu part del gel s'evapora i arrossega partcules de pols, que originen la cua del cometa. Els asteroides sn cossos rocosos. La majoria es troben en l'anomenat cintur d'asteroides, en tre Mart i Jpiter. Els meteorits sn fragments d'asteroides o res tes de cometes que viatgen a grans velocitats per l'espai. Quan xoquen amb plane tes i satMits hi formen grans crters en la su perficie. Si sn menuts, quan entren en contacte amb I'atmosfera s'en- cenen i es veuen des de la Terra en forma d'estreles fugaces. El crter Meteor d'Arizona t ms d'1 km de dimetre i va ser produt fa uns 49 000 anys per un meteorit d'uns 20 m de dimetre. 6. La T e r r a , EL NOSTRE PLANETA La major part de la Terra est formada per la geosfera, una gran massa rocosa compacta i arredonida d'uns 13000 km de dimetre. Gran part de la geosfera est coberta per la hidrosfera, una capa d'aigua lquida que forma els mars i els oceans, els llacs i els us. Aquesta capa es comparativament molt prima, perqu el seu gruix mitj s de noms 4 km. Sobre la hidrosfera i la part descoberta de la geosfera hi ha una capa de gasos, l'atmosfera. Aquesta capa s tamb molt prima: noms t unes desenes de quilmetres d'altitud. En aquesta unitat descobrirem de qu est for mada la geosfera, els fenmens que hi tenen Uoc i com ens afecten. Fixa't en les fotografes petites: - Quina part de la Terra representa cadascuna? Quin gruix tenen? a j Has sentit alguna vegada que a la Pennsula Ib- ? rica haja entrat en erupci un volc o que s'hi ha- ja produit un terratremol? Et sembla que l'sser huma modific el paisatge? Explicarho. r. 7. L a geosfera DE QU EST FORMADA LA GEOSFERA La geosfera est formada per roques. Una roca s un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substncies qu- miques anomenades minerals. El granit, per exemple, s una roca comuna formada pels mine rals quars (transparent), feldspat (blanc) i mica (negra). Algunes roques estn formades per un sol mi neral; s el cas de la calcria, formada noms pe mineral calcita. Nosaltres noms podem observar les roques que es troben en la superficie de la geosfera. Pe ro les roques del seu interior tenen unes caracte- rstiques especiis. En primer lloc, estn molt ms calentes, i ho estn ms com ms gran s la profunditat: al centre de la Terra la seua temperatura arriba ais 5000 C. A aqestes altes temperatures les roques es fon- drien si no fra perqu estn sotmeses a grans pressions pe pes de les roques que tenen damunt. Noms en una zona prxima al centre i en l magma ix a l'exterior a travs d'un volca Pot ^ unes zones prximes a la superficie terrestre, les r'S *ava' roques es troben en estat lquid. Aqestes roques foses reben el nom de magma. LES CAPES DE LA GEOSFERA Segons la composici de les roques i les condi- cions en qu es troben, la geosfera es divideix en tres capes concntriques: L'escorga, que s una capa molt prima: t no ms de 5 a 70 km de gruix. Forma els conti- nents i el fons deis mars. El mantell, que t uns 3000 km de gruix. Est format per roques ms denses. El nucli, que t uns 3500 km de radi. Les ro ques del nucli sn encara ms denses que les del mantell, i contenen un 90 % de ferro. En la part ms externa, les roques es troben en estat lquid. mica feldspat quars El granit est format per tres minerals. La calcria, noms per un, la calcita. nucli .nucj 3500 km mantell escoria escoria 5-70 km mantell 3000 km 8. LES PLAQUES LITOSFRIQUES La geosfera s en gran part slida, pero les roques que la formen poden deformar-se i moure's molt lentament. Aquests moviments tenen lloc en la part superior de la geosfera, en les anomenades plaques litosfriques. Les plaques litosfriques tenen un gruix d'uns 100 km, i estn formades per l'escorga i la part ms externa del mantell. La seua extensi s molt ctesigual, i estn disposades com si foren les rajles irregulars d'un paviment que cobreix tota la geosfera. En moure's, les plaques litosfriques es poden espen- tar entre si, separar-se o fregar-se unes amb altres. Aquests moviments sn molt lents: noms uns cent- metres per any. Pero sn molt importants perqu sn la causa d'uns altres fenmens: la formado de les grans serralades muntanyoses, deis volcans i deis trra- En a|gUns llocs de la Terra es pot veure la trmols. zona de contacte entre dues plaques. Fixa't en el mapa: re presenta les plaques li tosfriques i els lmits d'aquestes. 1* En quantes pla ques est dividida l'escorga terrestre? Quin nom reben? 2* En quina placa hi ha la Pennsula Ibrica? Amb qui nes plaques limita? 9 Per a contestar l| Qu s una roca? Iun mineral? 2 En quines condicions de temperatura es tra ben les roques de la geosfera? 3 Qu passaria si les roques de l'interior no estigueren sotmeses a grans pressions? 4 Quines capes es distingeixen en la geosfe ra? Quina profunditat tenen? 5 Qu sn les plaques litosfriques? Quin ti- pus de relleus es formen quan aqestes pla ques es mouen? PLACA DEL PACIFIC FL Placa de les Filipines CO Placa de Cocos CA Placa del Carib AR Placaarbiga DEL PACFIC 9. Com canvia el relleu terrestre La superficie de la geosfera est en canvi cons- tant, pero la majoria d'aquests canvis sn difciis de percebre, perqu duren milions d'anys. Els elements que provoquen aquests canvis sn els agents geolgics. Poden ser: Agents geolgics interns, si procedeixen de Tinterior de la geosfera. Agents geolgics externs, si sn en l'exterior, com l'aigua i Taire. E L S AGENTS GEOLGICS INTERNS L'agent intem principal s l'energia que pro- dueix els moviments de les plaques litosfri- ques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrmols. Les grans serralades All on xoquen les plaques litosfriques, s'hi solen formar grans serralades, com les de l'Him- laia, els Andes o els Pirineus. En canvi, on les plaques se separen, emergeix lava de l'interior de la Terra i s'hi formen serra lades submarines molt llargues, anomenades dorsals oceniques. Els volcans Y Els volcans es localitzen principalment en les vores de les plaques litosfriques. Un volc s un clivell de l'escorga terrestre pe qual puja roca fosa de l'interior de la Terra fins a la superficie. Quan la roca fosa es troba en Tinterior de la Terra rep el nom de magma, i quan ix a l'exterior en una erupci s'anomena lava. De vegades, a causa de la pressi deis gasos, el magma convertit en lava s expeHit a l'exterior del volc, juntament amb cendres i fragments de roques. La lava i els altres materials expel*lits pe volc s'acumulen al voltant de l'orifici d'eixida, anome- nat crter. Tots ells formen una mena de puig que rep el nom de con volcnic. Algunes serralades s'originen quan es deformen les vores de dues plaques que xoquen l'una amb l'altra TALL ESQUEMTIC D'UN VOLC Un volc, durant una erupci, emet gasos, lava i productes slids. lava ximenera volcnica magma crter cendres con volcnic 10. Els terratrm ols Un terratrmol o sisme s una sacsejada brusca d'una zona de l'escorga terrestre produlda pe trencament i el desplagament d'una gran massa rocosa a certa profunditat. Els terratrmols es produeixen principalment en les vores de les plaques litosfriques. La majoria deis terratrmols sn tan dbils que noms es detecten per mitj d'aparells espe ciis, anomenats sismgrafs. Quan els terratrmols sn intensos notem que la Terra tremola i es produeixen desastres enor mes; els edificis poden arribar a caure. El focus del terratrmol o hipocentre s el punt de Pinterior de la Terra on s'origina el terratrmol. L'epicentre s el punt de la superficie, situat damunt de Phipocentre, al qual arriben abans les ones ssmiques. , PRINCIPAL* ZONES DE RISC SSMIC A LA PENNSULA IBRICA A la Pennsula Ibrica, el risc ssmic, s a dir, de terratrmols, es considera moderat. Les zones amb un risc ms alt sn el sud i el sud-est peninsulars els Pi- rineus. OCE ATLNTIC g g M Per a contestar 1 Qu sn els agents geolgics? De quins ti- pus poden ser? H Qu es forma abans en un volca, el con vol- cnic o el clivell que el comunica amb el magma de l'interior? 3 Classifica aqestes paraules en dos grups, segons que estiguen relacionades amb els volcans o amb els terratrmols: epicentre erupci sismgraf lava focus magma 11. E l desgast del relleu terrestre ELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS Els principis agents geolgics externs sn l'aigua, el gel i Taire. Aquests agents tendeixen a arrancar materials de les zones ms altes del relleu Oes muntanyes), i a reblir-ne les zones ms baixes (les valls i els fons marins). L'acci d'aquests agents es fa en quatre fases: meteoritzaci, erosi, transport i sedimentaci. La meteoritzaci s el conjunt deis processos produts per l'ai- gua i Taire, que alteren les roques i les descomponen en frag- ments. Quan les roques han estat meteoritzades, l'aigua, el gel i el vent les erosionen, s a dir, en van arrancant fragments a poc a poc. Els materials erosionis sn transportats pels rius, els mars o el vent a uns altres llocs. Finalment, els materials transportats es sedimenten, s a dir, es dipositen en llocs com les desembocadures deis rius o el mar. El conjunt deis materials que es dipositen rep el nom de sedi- m ments. ACCI DELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS Per a interpretar 1. Relaciona cada foto- grafia amb la fase de desgast que represen ta. 12. COM ES PRODUEIX LA SEDIMENTACI? La sedimentado deis materials es pot produir de maneres diferents: Els materials dissolts es sedimenten a causa de certs canvis en les condicions de l'aigua: per exemple, quan s'evapora. Aix es forma la cal cita, un mineral com a moltes roques. Els materials no dissolts es sedimenten quan l'aigua perd velocitat, ja que no t prou for^a per a continuar arrossegant-los. Primerament, se'n dipositen els ms grossos, els cudols i les graves, i desprs les arenes i els fangs. Uns altres materials que es sedimenten sn les conquilles de diferents organismes marins, formades per substancies minerals, com la cal cita. Ompli un got amb aigua i afig-hi arena i pols d'argila. Agita'l amb una cullereta i deixa'l reposar. Observa que, a mesura que l'aigua va perdent forga, al fons del got es diposita l'arena i, damunt, l'argila. Passa una cosa semblant quan l'aigua deis rius perd velocitat. En la part mitjana deis rius s'acumulen els cudols que l'aigua ja no pot arrossegar. La sedimentado de les conquilles forma materials com el que mostra la imatge. En els mars clids i salats, l'aigua s'evapora i la sal es sedimenta damunt de les roques. If l Per a contestar l| Digues el nom deis principis agents geol- gics externs. 2 Quins elemens s'encarreguen de transpor tar el mineral erosionat? 3 Qu passa al final amb els minerals erosio nis? 4 Per qu els minerals com els cudols i les gra ves es sedimenten abans que les arenes i els fangs? 5 Com es forma la calcita? H N'hi ha prou amb la fragmentado de les ro ques per a canviar el paisatge? Raona-ho. 13. Les roques els sois de l'esco^a terrestre TlPU S DE ROQUES Les roques de l'escorga terrestre es classifiquen en tres tipus: magmtiques, sedimentries i metamorfiques. Les roques magmtiques sn aquelles que es formen en refredar-se un magma (una roca en estat lquid). Si el magma arriba a la superficie a travs deis volcans i es refreda rpidamnt, els minerals que es formen sn microscpics. El basalt s un exemple com d'aquest ti pus de roques. Si el magma es refreda lentament, es formen roques en qu els minerals es distingeixen a ull nu, com ara el granit. Les roques sedimentries es formen a partir deis mi nerals acumulats en els sediments. N'hi ha de tres tipus: - Els sediments poden ser fragments d'altres roques, arrossegats per l'aigua o per Taire. Per exemple, a partir de l'arena es forma el gres, i a partir del fang, largila. - Els sediments poden procedir de minerals dissolts en laigua, que es solidifiquen quan l'aigua s'evapora. Aix es formen el guix, la sal i la calcria. - Algunes vegades, els sediments poden ser grans quan- titats de cossos morts d'organismes que queden col- gats. Aquest s l'origen del carb i del petroli. Les roques metamorfiques es formen quan les roques sedimentries o magmtiques sn sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seues caracterstiques, pero sense arribar a fondre's. Aquest s el cas de la pissarra, que procedeix de l'argi- la, i el del marbre, que procedeix de la calcria. Un mineral s una substancia qumica natural que t unes propietats caracte rstiques (forma, color, duresa, etc.). A partir d'aquestes propietats podem identificar els minerals: La calcita pot teir diferents colors: transparent, blanc... Es parteix en romboedres. ELS SLS calcita Els sois estn formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d'animals descompos- tos. Aqestes restes reben el nom d'humus. L'humus d'un sol s molt important perqu les plantes hi puguen crixer, ja que ajuden a mantenir-lo humit i a descompondr les substancies minerals que les plantes ne- cessiten per a crixer. Els sois poden teir una profunditat d'uns quants cent- metres, com en les parts rocoses de les muntanyes, o d'uns quants metres, com en els boscos. La presencia de l'humus en el sol li dona un to fose caracterstic. 14. ROQUES PRINCIPALS ROQUES SEDIMENTRIES La sal comuna es forma en les salines quan l'aigua de mar s'evapora. ROQUES MAGMTIQUES El basalt s una roca magjntica que es refreda rpidament en la superficie de la Terra i en la qual no es distingeixen els minerals. 1. Elegeix un exemple de roca sedimenta ria, un de roca magmtica i un de roca metamrfica. Busca informado sobre els usos que t cada tipus de roca. ROQUES METAMRFIQUES 15 La quarsita s una roca d'aspecte compacte i molt resistent a l'erosi. La pissarra s una roca que es parteix amb una certa fcilitat en forma de Iloses. El marbre s una roca metamrfica que prov de la transformaci de la calcara. Per a contestar H Quins tipus de roques hi ha en l'escorqa ter restre? 2 A quin tipus de roques pertanyen la calcria i el guix? Com es formen? 3 Quin s l'origen del carb i dl petroli? 4 Com es formen les roques magmtiques? Posa'n un exemple de cada tipus. 5 Qu s una roca m etam rfica? Posa un exemple de roca metamrfica. On es troben els sois? El guix s'extrau de pedreres que es van formar per evaporaci fa milions d'anys. El gres s una roca sedimentaria formada per grans d'arena, apegats entre si per mitj d'altres substancies minerals. 15. Mapa conceptual La Terra i est formada per atmosfera hidrosfera I escoria I est composta per i roques i i lsedimentries magmtiques metamorfiques j JlS g fts r mantell es divideix en _______l_______ 1 * canvia per l'acci deis i agents geolgics r 1externs JT 1 aigua gel 4 nucli zona zona interna externa slida fosa interns i moviments de plaques litosfriques Completa un resum ft La Terra est formada per 1' Els moviments de les plaques originen la ....... i la ............ i ......... La geosfera es divideix en I' Els agents geolgics externs sn 1' e l....... i e l............ e l....... i P ............ Les plaques litosfriques estn formades Les roques de Pescoria terrestre es per 1'....... i la part superior del............ classifiquen e n ....... , ........i ............ L'escorga terrestre experimenta canvis Els.......estn formats per roques, mi a causa deis nerals i .......... 16. Aprn Observar I'acci erosiva de l'aigua i Material Dues caixes rectangulars de fusta o de pls- Terra de jard tic amb un forat d'1 o 2 cm de dimetre en H Plstics un deis costats curts de la caixa Dos tubs de goma d'1 a 2 cm de dimetre Llavors de gespa Dos recipients na regadora H Procedfment El sol pot ser arrossegat fcilment per I'acci erosiva de l'aigua i d'uns altres agents geolgics. Pero, experimentar la mateixa erosi un sol en el qual creixen plantes? L'experincia segent ens permetr contestar aquesta pregunta: 1. Col-loca el tub de goma al forat que tenen les dues caixes en un deis costats curts, com es veu al dibuixQ . 2. Folra l'interior de les caixes amb plstic perqu l'aigua no s'escape O Desprs, ompli-les de trra fins a un nivell just per davall del forat del tub de goma. 3. En una de les caixes sembra les llavors de gespa i rega-les durant uns dies fins que cresquen uns centmetres. Rega tamb amb la mateixa quanti- t tat d'aigua la caixa sense gespa Q . 4. Col-loca les dues caixes com s'indica al dibuix Q , de manera que queden un poc inclinades. Amb la regadora, abocla mateixa quantitat d'aigua (un litre, per exemple) damunt de la trra de la part superior de la caixa. Un cop realitzada l'experincia contesta: x - Quin fenomen de la realitat representa l'aigua que ix de la regadora? - De quina caixa ha eixit ms aigua? - Quines diferncies hi ha entre l'aigua que ha eixit de cada caixa? Quina n's la causa? - Quines conclusions pots traure d'aquesta expe- rincia? 17. Practica competncies bsiques (Q Contesta les preguntes segents al quadern: - Com s l'estructura de la Terra? - Quins tipus d'agents geolgics hi ha? t - Quines conseqncies comporten els moviments de pla ques litosfriques? - Qu s la lava que ix deis volcans? | Q Qu s un terratrmol? Amb quin aparell es detecten? ^ Com acten sobre la superficie de la Terra Taire i l'ai- gua? H H De quines maneres es sedimenten els materials arrosse- gats per I aigua? ^ s$f; desgastada pe vent. - Quins tipus'de roques coneixes? Posa'n exemples. 2 La geosfera est formada per capes diferents: - Copia el dibuix de la geosfera al quadern i desprs ssenyala-hi cadascuna de les capes. En el nucli es distingeixen dues zones. Marca-Ies tamb r al dibuix. - Busca al tema el gruix de les capes ms importants i anota'l al dibuix. 3 Fixa't en les dues imatges i contesta les preguntes: jSj Quin tipus d'agents geolgics intervenen en cada cas, interns o externs? - Quins sn aquests agents? 18. @ - Esbrina per a qu s'utilitzen aquests materials i escriu el nom d'objectes que, en una cuina, puguen estar fabricats amb algn d'aquests materials. - Desprs indica si s'han obtingut a partir de roques o de minerals. - Quins altres materials es poden tFobar en una cuina? Elabora un diccionari digital amb els termes ms importants que aprendrs du- rant el curs: 1. Crea un document amb l'ordinador. 2. Ordena alfabticament els termes segents i defineix-los: geosfera magma placa lto5frica sediment humus granit vidre acer marbre coure alumini n Copia la llista de materials segent: 5 Les tres imatges segents mostren els processos d'erosi, transport i sedimen- taci de materials. Indica quina foto correspon a cada procs i desprs explica al quadern en qu consisteix cadascun: 4 1 L'activitat deis terratrmols queda recollida en uns grfics anomenats sismogrames. Fi- xa't en aquest sismograma. Com ms puja i baixa la lnia del grfic, ms intens s elter- i ratrmol: 7 h 19 min 7 h 20 min 7 h 21 - A quina hora comenta i a quina hora aca ba el terratrmol segons el grfic? jp Quant temps dura? A quina hora ha estat ms ihtens? 19. elleu, rius i clima d'Europa EL RELLEU I LES COSTES D'EUROPA Europa s un continent d'extensi reduda (10500000 km2): representa el 7 % de les terres emergides del planeta. A Europa es poden diferenciar diverses formes de relleu: Les planures: la ms important s la Gran Planu- ra Europea, que s'estn des de Blgica i els Pa- sos Baixos fins ais Urals. Les muntanyes i els massissos vells, de poca altitud i de formes arredonides, com el Masss Central francs, el Masss Ren... Les muntanyes joves, que sn les ms altes d'Europa (els Pirineus, els Alps, el Caucas...). La costa europea s molt extensa i variada: Les costes del nord d'Europa i d'lslndia arri ben fins a l'oce Glacial rtic. La zona costanera de l'oest del continent est banyada per l'oce Atlntic. Les costes del sud d'Europa es corresponen amb el mar Mediterrani, que est dividit en diferents mars (Tirr, Adritic, Egeu...). Al sud-est trobem costes a dos mars interiors: el mar Negre i el mar Caspi. En les costes d'Europa destaquen les pennsules Escandinava i de Jutlndia, al nord; i la Ibrica, la Itlica i la Balcnica, al sud del continent. ELS RIUS EUROPEUS Segons el mar o l'oce on desemboquen, agru- pem els rius europeus en cinc vessants fluvials: Rius del vessant rtic: el Petxora, el Dvina Sep tentrional... Rius del vessant atlntic: l'Elba, el-Sena, el Rin, el Tajo, el Loira... Rius dei vessant mediterrani: l'Ebre, el Roine, el Po... Rius que desemboquen al mar Caspi: el Volga. Rius que desemboquen al mar Negre: el Danu- bi, el Dniper, el Don... Les serralades muntanyoses joves, com els Pirineus, es localitzen principalment al sud d'Europa. Tenen un relleu abrupte i accidentat que dificulta les comunicacions. El riu Volga s el ms llarg d'Europa. Naix a l'oest de Rssia i desemboca al mar Caspi. Alguns rius europeus sn navegables. Les valls per les quals flueixen aquests rius faciliten les comunicacions entre les diferents zones d'Europa. 20. RELLEU I RIUS D'EUROPA M asss' 'fita/ Elbrus| 5633 111 V Masss Centraf M m -fsla C rseg M PjEninsul, Balcnica ^e3$ Sardenyi Tirr 600km liles Canries * ' Teide i 3 #18 m EL CLIMA D'EUROPA El clima d'Europa s molt variat: El clima polar, al lmit nord d'Europa, pre senta temperatures molt baixes. En les zones amb clima d'alta muntanya els hiverns sn molt freds. En l'interior d'Europa el clima s conti nental: estius calorosos, hiverns freds i poques precipitacions. En la costa atlntica el clima s ocenic: temperatures suaus i moltes pluges. Al sud, el clima s mediterrani: hiverns suaus, estius calorosos i pluges escasses. rtl IM PS n'FM R D P A 21. Ejuropa poltica i social EUROPA, UN CONTINENT MOLT POBLAT Europa s un continent molt poblat: hi viuen ms de 730 milions d'habitants i t una densitat mit- jana de 72 h./km2. La poblado es distribueix de manera desigual: A PEuropa central la densitat de poblaci arri ba ais 300 h./km2. En els pa'sos nrdics i en les zones de muntanya la densitat de poblaci s inferior ais 20 h./km2. ELS ESTATS D'EUROPA. LA UNI EUROPEA ActaIment, Europa est formada per 45 estats diferents. Europa s una de les zones ms desenvolupades del planeta. Els europeus produeixen ms de la quarta part de tota la riquesa mundial. La majoria de la poblaci europea treballa en la industria i els serveis (transports, comen;, turisme, fnances...). A Europa hi ha ms de 50 ciutats o aglomeracions urbanes que superen el mili d'habitants. Tres d'aquestes ciutats (Londres, Pars i Mscbu) en tenen ms de 10 milions. Ms del 70 % de la poblaci europea viu en les ciutats. Aix significa que el continent est molt urbanitzat. Una part d'aquests estats va iniciar, en la dcada del 1950, un projecte de cooperaci i d'integra- ci que ha donat lloc a la formaci de la Uni Europea. Actualment, 27 pa'sos d'Europa formen part de la Uni Europea. 22. ESTATS D'EUROPA Helsinki Nord D,j cP&wip Moscou pNrdam T l e w ^ h y a ixkmuRG xemhrJ iREPlj Varsvia ygLG Brussel-l $ HONG Rl A / '/V'^AN YtTI marino a naf 9 i ** Descriu qu fan els diferents habitants de la ciutat que hi ha a la Ilustrado. Quins grups socials representen? 147. Practica competncies bsiques O Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes al quadern: - Qu s una monarqua absoluta? I una monarqua parlamentaria? - Explica qu va comportar la revoluci agrcola i industrial. - Descriu les caracterstiques principis de la burgesia i de la classe obrera. H Llig atentament aquest text i contesta les preguntes: Cap home no ha rebut'de la natura el dret de governar sobre els altres. La llibertat s un regal del cel i cada individu de la mateixa espcie t el dret de gaudr-ne de la mateixa manera que gaudeix de la ra. Denis Diderot (article sobre el poder poltic). - Qu critica aquest text? *- De quins dos grans drets han de poder gaudir tots els homes segons Diderot? - ^Quina facultat humana justifica aquesta exigncia? 3 Una de les tcniques agrcoles que es van implantar durant els segles XVIII i XIX va ser la rotaci de cultius. Fixa't atentament en els dibuixos i contesta aqestes preguntes: - En qu consista la rotaci de cultius? - Compara aquest dibuix amb el de la tcnica del guaret de la pgina 122. Qui nes diferncies hi veus? - Explica els avantatges que presenta el sistema de rotaci de cultius sobre el sis tema de guaret. TCNICA DE ROTACI DE CULTIUS Diderot fou un illustrat del segle XVIII que va defensar el liberalisme. Els cultius es desplacen de parcel-la cada any, i d'aquesta manera es permet la recuperado del sol sense deixar de conrear-lo. 148. 4 Completa la pirmide de la societat industrial i desprs contesta la pregunta al quadern: - Sita i e^criu ais requadres corresponents el nom deis diversos grups que for maven la societat industrial: obrers industriis grans capitalistes, industriis i banquers llauradors i jornalers artesans i assalariats funcionaris i professionals scriu al lloc corresponent el nom de les classes socials en qu es dividien aquests grupsL petita i mitjana burgesia classes populars comerciants % % t i alta burgesia A quines activitats es dedicava cadas- cun deis grups socials? Copia un quadre com aquest al quadern. Escriu-hi aquests conceptes relacio- nats amb els difererts tipus de monarqua: Sobirania nacional Concentraci de poders Divisi de poders. Constituci Origen div del poder Els ciutadans elegeixen un Parlament No es reconeixen els drets humans Declaraci de Drets de l'Home i del Ciutad Monarqua absoluta Monarqua parlamentaria ^ Afig aqestes paraules al teu diccionari digital: absolutisme Xllustraci industrialitzaci burgesia obrer 149. EUROPA I EL MN ESPANYA EL$E6LE XX I EL MN ACTUAL La forma de vida de l'sser huma ha canviat ms des del segle XX que al llarg d'uns quants segles precedents. La poblaci i l'economia mundials han experi mental un gran creixement i els avanzos cient- fics i tecnologics han perms millorar el nivell de vida de les persones. Pero, malgrat aix, el mn ha conegut tamb grans enfrontaments bWics i ha desenvolupat l'armament ms mortfer de tota la historia. A ms, encara persisteixen grans desigualtats econmiques entre els paisos: els paisos rics gau- deixen de benestar i riquesa, mentre que en els pal- sos pobres els manquen molts deis productes de pri mera necessitat. D'altra banda, el progrs industrial ha generat greus problemes mediambientals. Fixa't en l'eix cronolgic: - Quines dues grans guerres mundials va viure el segle XX? Quin nom donem al perode entre les dues guerres? - Amb quin esdeveniment va acabar la Segona Guerra Mundial? - Quin perode en les relacions internacionals va comentar desprs de la Segona Guerra Mundial? - Quines van ser les grans etapes de la historia d'Espanya en el segle XX? 1910 150. lim Europea ACTUALITAT D I C T A D U R A F R A N Q U I S T A 1939 1936 Fi de la Guerra Civil 1986 1975 1977 Entrada a la CEE O Insurrecci militar Mort de Franco Eleccions democrtiques 151. E ls conflictes del segle X X I del segle XXI LES DUES UERRES MUNDIALS El segle XX va conixer dues grans guerres que van impactar el mn i que van teir unes caracterstiques desconegudes fins aleshores: Van implicar diversos continents: Europa, Amrica, Asia i Africa. Shi van utilitzar noves armes amb una capaci- tat destructiva molt ms gran que les anteriors. El nombre de baixes civils va ser molt elevat. En la Primera Guerra Mundial (1914-1918) es van utilitzar armes noves, com taes, avions i gasos. Com a conseqncia de la guerra van mo rir 10 milions de persones i van quedar devastats extensos territoris europeus. En la Segona Guerra Mundial (1939-1945) es van produir bombardejos massius contra les ciu tats i es van llangar dues bombes atmiques so bre el Jap (Hiroshima i Nagasaki). Hi va haver 50 milions de morts. A ms, moltes-persones es van quedar sense casa i sense faena. Acabada la guerra, es van descobrir fets terri bles, com els camps d'extermini on els nazis ha- ven matat milions de jueus. ELS CONFLICTES ACTUALS Actualment hi continua havent un gran nom- bre de guerres, que afecten algunes de les zones ms pobres del planeta. Milers de persones patei- xen les conseqncies terribles deis conflictes bl*lics: destrucci, fam, mort, etc. En molts paisos la violencia s'ha convertit en un fet quotidi, i les persecucions i massacres so bre la poblaci civil han comportat l'xode de mi lers de refugiats. Per a interpretar 1. Quants morts per conflictes bllics hi va haver entre els anys 2000 i 2005? 2 . En quin continent hi va haver ms morts com a conseqncia de les guerres? L'ONU I ELS DRETS HUMANS BAIXES EN CONFLICTES BL LICS (2000-2005) L'impacte causat per la Segona Guerra Mundial va impulsar la fundado, l'any 1945, de l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), els objectius de la qual sn el manteniment de la pau i la cooperado entre pa'sos. El 1948, l'ONU va elaborar la Declaraci Universal deis Drets Humans. Consta de 30 articles que recu- IIen els drets fona- mentals que t tothom, sense distinci de raga, color, sexe, religi o Mengua. En la fundado de l'ONU van participar 46 estats de tot el mn. Actualment, 192 pasos en sn membres de pie dret. 152. Per a observar Per a contestar 1. Descriu Pescena i els efectes del bom- bardeig sobre la ciutat. 2. Quina funci tenen els focus que iMu- minen el cel? 3* On es refugia la poblaci civil? Per qu? Com creus que repercuteix la guerra en sa vida? 1 Quines noves caracterstiques van teir les guerres del segle XX? 2 Entre quins anys van transcrrer les dues grans guerres mundials que hi va haver al llarg del segle XX? 3 Qu s l'ONU? Quan es va crear? Quins en sn els objectius? Qu va elaborar aquesta organitzaci l'any 1948? 153. Espariya durant el segle XX Al llarg del-tsegle XX, Espanya va patir una guerra civil terrible i una dictadura militar de quasi quaranta anys. LA SEGONA REPBLICA I LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA L'any 1931, desprs del triomf en les eleccions municipals deis republicans, es v proclamar a Espanya la Segona Repblica. El rei Alfons XIII va abandonar el pas i es va abolir la instituci de la monarqua. Pero l'any 1936 es va produir un algament mili tar contra la Repblica, que va conduir a la Guerra Civil. Espanya va quedar dividida en dues zones: la que donava suport ais militars in- surrectes i la que es va mantenir al costat de la legalitat democrtica, la Repblica. Durant la guerra, la poblaci civil va patir grans penries. Milers de persones van morir com a conseqncia deis combats, els bombarde- js i la fam. Desprs de tres anys d'enfrontaments cruents, la Repblica va ser derrotada l'abril de 1939. LA DICTADURA FRANQUISTA Els vencedors de la Guerra Civil van imposar una dictadura (1939-1975). El general Francisco Franco va concentrar tots els poders en la seua persona i es va atorgar el ttol de caudillo. Durant aquest perode, Espanya va deixar de ser un pas democrtic. Les Corts van ser clausu- rades i es van prohibir els partits poltics i els sindicats, amb l'excepci d'un partit nic, del qual Franco era el mxim dirigent, la Falange Espaola, i del sindicat del govern. No hi havia una constituci que garantira els drets deis espanyols i tampoc no se celebraven eleccions per a elegir els governants. A ms, les persones que es van oposar al fran- quisme van ser perseguides i empresonades, i mol- tes van haver d'exiliar-se fora dEspanya o lluitar en la clandestinitat. B U La Puerta del Sol de Madrid desprs del triomf deis republicans en les eleccions de 1931. Durant la dictadura franquista, en la dcada de 1960, es van vendre moits cotxes "600" de la marca SEAT. 154. LA tr a n sic i a la d em o c r a c ia Desprs deja mort de Franco, en 1975, Joan Caries I va ser nomenat rei d'Espanya i es va ini ciar un procs de transici cap a la democracia. Els partits poltics i els sindicats van ser lega- litzats, es va amnistiar els presos poltics i es va permetre el retorn deis exiliats. El juny de 1977, es van celebrar les primeres eleccions demo- crtiques desprs deis anys de dictadura. El procs de transici va acabar amb l'aprova- ci, l'any 1978, d'una Constituci democrtica, que estableix que Espanya s una monarqua parlamentria i declara que la sobirania resi- deix en el pobl. Durant la transido, el pobl espanyol va recuperar la seua sobirania desprs de quasi quaranta anys de dictadura militar. Amb aquest quadre, anomenat Guernica, Picasso va voler denunciar el bombardeig brutal de la ciutat de Gernika el 1937 per l'aviaci alemanya, que donava suport al bndol franquista. Per a observar . Descriu l'obra. Quina impressi produeix? 2. Localitza aquests personatges: dona que trau el cap per la finestra, cavall agonitzant, dona amb un fill en bracos, pardal, toro i dona en un incendi. 3. Quins recursos utilitza el pintor per a mostrar el dolor i el sofriment? Per a contestar 1 Quan es va iniciar la Segona Repblica? 2 Qu va ser la Guerra Civil espanyola? Qui va enfrontar? 3 En qu va consistir la dictadura franquista? H Explica en qu es diferencia una dictadura d'una democracia. 5 Com va ser la transici democrtica? 155. Espanya un pas democrtic La Constituci espan yo la LaConstituci va ser aprovada el 6 de desembre de 1978. S'hi reconeix que la sobirania resideix en el pobl i, per aix, tots els ciutadans i ciutadanes espanyols ms grans de 18 anys tenen dret a votar i a elegir els seus representis. A ms, la Constituci garanteix els drets i les lliber- tats fonamentals i la igualtat davant de la llei de tots els espanyols. LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT La Constituci estableix les institucions de l'Estat: El rei s el cap de l'Estat espanyol. s un crrec vitalici i hereditari. Les seues funcions sn representar Espanya i ajudar al mcionament dels altres rgans i poders de l'Estat. Les Corts Generis s el nom que rep el Parlament es panyol, que esta format per dues cambres: el Congrs dels Diputats i el Senat. Exerceixen el poder legislatiu. Els diputats i els senadors sn elegits en les eleccions generis que se celebren cada quatre anys. Les seues funcions principis sn elaborar i aprovar les liis, con trolar l'activitat del Govern i aprovar els pressupostos de l'Estat. El Govern s l'encarregat de fer complir les liis i de governar. Exerceix el poder executiu. El president del Govern s el lder del partit poltic mes votat. Es elegit pe Congrs dels Diputats a proposta del rei. S'encarrega de designar i coordinar els ministres que formen el Govern. Els jutges i els tribunals dejusticia tenen la funci d'assegurar que les persones i les institucions obeeixen i compleixen les liis. Exerceixen el poder judicial. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES La Constituci reconeix a les regionst a les nacionalitats que integren Espanya el dret a l'autonomia, s a dir, a te ir un govern, unes institucions i un estatut d'autonomia, que s la llei bsica que regula les competncies de la co munitat. Espanya consta de dsset comunitats autnomes i de les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla. El rei Joan Caries I s el cap de l'Estat i espanyol. Els seus poders~els estableix la Constituci, i no pot promulgar liis, ni governar, ni jutjar. Al Congrs, els diputats estn representats proporcionalment al nombre de vots obtinguts pe seu partit en les eleccions generis. 156. INSTITUCIONS DE L'ESTAT ESPANYOL O . CAP DE L'ESTAT representa l'Estat, pero no govema CONGRES DELS DIPUTATS SENAT MES GRANS DE 18 ANYS LA CORONA t&gg? jB? i L elegeixen 1 MINISTRES ESPANYOLES 1ESPANYOLS PRESIDENT M M L PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU PODFR iiiniriAi elabora les liis governa 1 jutja 1 GOVERN I CORTS GENERALS TRIBUNALS DE JUSTCIA elegeixen TRIBUNAL SUPREM CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL LES COMUNITATS AUTONOMES ESPANYOLES 1. Quines sn les institucions que hi ha a l'Estat espanyol? Quin poder exerceix cadascuna? 2. Com i qui ele- geix els poders legislatiu i exe- cutiu? 3. Qui exerceix el poderjudicial? Per a contestar 1 Quan es va aprovar la Constituci espanyo- la? Quins drets reconeix ais ciutadans i ciu- tadanes espanyols? 2 Qu s l'Estat de les Autonomies? O Per qu creus que diem que Espanya viu en democracia? 4 Quines sn les dsset comunitats autono- mes d'Espanya? 157. ElLa Uni Europea GUI S LA.UNI EUROPEA? El 1957 es va crear la Comunitat Econmica Europea (CEE), que ha anat incrementant el nombre dels estats que en sn membres fins a arribar ais vint-i-set actuals. El 1992 va passar a anomenar-se Uni Europea (UE). La Uni Europea pretn crear un espai com europeu que fomente el desenvolupament econmic i social dels es tats membres i protegisca els drets de tots els seus ciuta dans i ciutadanes. La Uni Europea compta amb les quatre grans institu cions segents: El Parlament Europeu est format pels representants dels paisos membres (eurodiputats). S'encarrega d'elabo- rar les liis europees. La Comissi Europea est composta pe president i els comissaris i comissries. S'encarrega de temes con- crets: medi ambient, educaci, etc. El Consell Europeu reuneix els presidents i els minis tres dels paisos membres. S'encarrega d'orientar la pol tica europea. El Tribunal de Justicia t com a fonci garantir el compliment de les liis. ESPANYA A LA UNI EUROPEA Espanya va entrar a formar part de la CEE l'l de gener del 1986. Des de llavors, l'economia i el desenvolupament social espanyol han estat estretament vinculats a Europa. Espanya s un dels paisos ms poblats del sud d'Europa i coHabora en tots els projectes de la Uni. Ser ciutad eu ropeu comporta formar part d'un projecte com basat en la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat. La bandera de la Uni Europea es compon . d'un cercle, sobre un fons blau, format per dotze estrelles que simbolitzen la unitat dels paisos. El 9 de maig se celebra el Dia d'Europa. L'anvers s igual en tots els paisos. Al revers de la moneda cada pas ha gravat un motiu de la seua cultura. L'euro s la moneda de quinze estats de la Uni Europea. Les seus de les institucions europees estn repartides per diverses ciutats d'Europa. El Parlament Europeu t una de les seues seus a Brussel-les {Blgica). 158. QU SUPOSA SER CIUTAD DE LA UNI EUROPEA? Com a consumidors Com a treballadors Com a estudiants Comprar en qualsevol pas membre sense pagar drets de duana. Pagar amb la mateixa moneda (euro) en quinze pa'sos de la UE. Se'ns garanteix la qualitat dels productes. Establir-nos en qualsevol pas de la UE treballar-hi lliurement. Estudiaren altres pa'sos membres. Com a ciutadans Com a Estat membre Gaudir de les llibertats democrtiques i dels drets humans. Ajudes econmiques per a Ajudes per a les regions menys desenvolupades. Protecci del medi ambient. Foment de la investigaci. Promoci de la pau en el mn. Cooperaci amb altres zones del planeta. infraestrudures. agricultura. educaci. cultura. ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNI EUROPEA 1. Quins drets tenim els espanyols i les espanyoles com a ciutadans de la Uni Europea? 2. Quines ajudes pot rebre Es panya com a Estat membre de la Uni Europea? Per a observar 1. Quants pasos componen ac- tualm ent la Uni Europea? i Enumera'ls. Per a contestar 1 Qu s la Uni Europea? Quins en sn els objectius? 2. Quines institucions componen la :UE? Quines funcions tenen? 159. S Progrs desigualtat des del segle XX Cr e ix e m e n t ec o n m ic I SOCIETAT DE CONSUM Al llarg del segle XX, l'economia mundial va experimen tar un desenvolupament sense precedents grcies ais avanzos incessants de la ciencia i de la tecnologia. Els progressos en la higiene i en la medicina van perme tre un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i la po blaci mundial va crixer enorme/nent. El gran creixement econmic es va centrar en unes zo- nes molt determinades del planeta: principalment l'Euro- pa Occidental, 1'Amrica del Nord i el Jap. Actual ment, tots aquests paisos acumulen la major part de la riquesa mundial. En els paisos rics, la poblaci pot gaudir de tot tipus d'aments, d'una bona assistncia mdica i d'un nivell de vida elevt. Les indstries omplin contnuament els mer- cats de productes nous i variats, que la poblaci compra i consumeix. Es el que anomenem societat de consum, en la qual la publicitat estimula els consumidors a comprar tot tipus de productes i a comparar les ofertes diferents que existeixen en el mercat. CREIXEMENT DE LA POBLACIO MUNDIAL 1,6 ,p8 5 j 9986 wV#0^ 2011 7 2025 8 2042 9 2060 1 Quina poblaci tenia el planeta al comen^ament del segle XX? Quant va crixer? 2. Quant es preveu que cresca la poblaci durant el segle XXI? Vivim en na societat de.consum, caracteritzada per la despesa massiva de bns i serveis. s una societat do minada per la publicitat, que s'encarrega de fer atrac- tius els productes per a incitar-nos a consumir-los. 1. Descriu aquests cartells publicitaris i explica quin tipus de productes anuncien. Q Com es presenten els productes per a incitar-nos a comprar-los? Busca'n en els diaris alguns exemples. 3* Quina relaci hi ha entre societat de consum i publicitat? Dos cartells publicitaris caracterstics de la societat de consum. i 160. d esig u a lta t s o c ia l IIM PACTE ECOLGIC El creixement econmic no lia arribat per igual a tots els racons del planeta, i la poblaci de molts paisos, sobretot d'Africa, d'sia i de 1'Amrica del Sud, viu en condicions d'una pobresa extrema. Aix, un dels grans problemes del mn actual s la desigualtat social: mentre que uns .quants paisos tenen tot tipus d'aliments i productes de consum, en molts d'altres, la poblaci o t aliments bsics ni tampoc medecines de primera necessitat. . i 11 t Contaminado atmosfrica produda per una fbrica de paper. El gran creixement industrial ha plan- tejat problemes ecolgics nous i greus. La necessitat de frenar la contaminado del medi ambient i de protegir els recur sos naturals s'ha convertit en un impera- tiu per a assegurar l'equilibri ecolgic del planeta. Per a contestar 1 Quines zones del mn van teir un creixe ment econmic ms gran al llarg del segle XX? Qu ho va permetre? 2 Quines grans desigualtats socials hi ha en el mn actual? 3 Quins problemes ecolgics ha generat el creixement econmic? Q Enumera alguns exemples de problemes me- diambientals que conegues personalment o a travs dels mitjans de comunicado. Una familia mitjana europea gaudeix d'un nivell de vida i d'unes comoditats molt superiors a les de la majoria de ^ les famlies africanes. 161. A L'art del segle XX Les crisis d^l segle XX van exigir ais artistes una actitud ms compromesa amb la societat. En un segle de guerres, l'art es va convertir sovint en un instru- ment de denuncia que expressava l'an- goixa de l'sser huma. Ais artistes no els interessava repre sentar el mn d'una manera fidel, sin des d'un punt de vista personal. Ar q u it e c t u r a Els arquitectes del segle XX pensaven que l'arquitectura havia d'estar, en pri mer lloc, al servei de les persones. Per a fer-ho van utilitzar els nous ma- terials industriis de construcci (formi- g armat, alumini, acer, vidre...) pen- sant en la funci que havien de teir aquests edificis. Molts arquitectes van donar una gran importncia a la simplicitat de les for mes i a la geometra, pero tamb a la integraci de l'edifici en el seu entorn natural. ESCULTURA Els escultors van simplificar i dis torsionar les formes i van utilitzar tot tipus de materials (ferro, plstic, mate- rials reciclats...) per a crear obres molt allunyades de la realitat visible. 66 PINTURA Durant el segle XX van sorgir nom- brosos corrents pictrics que tenien en com l'experimentaci amb la forma i el color i la recerca de l'expressivitat. Els cubistes com Picasso o Juan Gris van desintegrar els objectes. Sal vador Dal va deformar les figures d'u na manera dramtica i Joan Mir va crear un mn potic molt personal. Casa sobre la cascada, obra de Frank Lloyd Wright, 1935-1939. Destaquen l'horitzontalitat i la integraci de P-edifici en el paisatge. Premonicions de Guerra Civil, de Dl. Per a observar 1. Quin recurs utilitza Dal al seu quadre? El profeta, de Pablo Gargallo. La figura humana s'hi redueix a una combinado de peces de ferro. 162. Picasso va revolucionar l'art del segle XX. Nascut a Mlaga en 1881, va estudiar a Barcelona i quan era jove va anar a Pars, la capital artstica de l'- poca. Va morir a Franga en 1973. Va ser un creador incansable. En la seua pbra es distingeixen diverses etapes: l'poca blava, l'po- ca rosa, l'poca cubista, l'poca clssica, etc. Picasso sempre va buscar nous gamins en l'art i va utilitzar totes les tcniques (dibuix, pintura, escultura, cermica, gravat) per a donar testimoni dels proble mes del seu temps (la po- bresa, la fam) i de l'horror de les guer res (el Guernica). Natura morta de la cadira de vmet. El guitarrista cec s una creado de l'poca blava. Las Meninas, quadre en el qual Picasso recrea lobra del mateix ttol de Velzquez, vist amb el seu llenguatge caracterstic. La familia de saltimbanquis, una mostra dels valors de l'poca rosa. Per a contestar 1 Quins trets dominen en l'arquitectura del segle XX? 2 Qu caracteritza els artistes del segle XX? Quins recursos utilitzen en les seues obres? m Busca ms obres de Picasso i dassifica-les se gons les etapes i les tcniques que hi utilitza. 4 La Natura morta de la cadira de vmet de Pi casso pertany al perode cubista. Hi distin- geixes algn objecte? A qu creus que dna ms importancia, a la forma o al color? 5 Com estn representis els cossos i les cares al quadre Las Meninas? 163. Mapa conceptual ElsegleXX ielmn actual ra Europa i al mn h va haver van sorgir sha produit noves progrs dentfic i institucions creixement econmic I conflictes bllics i I Guerra Mundial i J II Guerra ONU Uni social ecolgics Mundial Europea ha comportat i i conflictes actuals paisos paisos rics pobres i a Espanya J s una i democracia ______ i hi va haver 1 . Segona Repblica I . t . , + divisi Constituci Guerra de poders Civil Idictadura franquista drets i llibertats i igualtat davant transici de la llei garanteix i i Completa un resum El segle XX ha conegut dues grans ........en les quals hi va haver milions d e ........... Durant el segle XX Espanya va patir u n a ........i u n a............. Actualment, Espanya s u n a........que compta amb u n a ........que garanteix e ls........i ..........i la ..........de tots els es panyols i espanyoles. Espanya forma part de la ........ Al llarg del segle XX, a Europa i al mn, hi va haver un g ran ........, com a resultat d e ........, que ha condut a una societat d e ........... 164. Aprn a... Elaborar un eix cronolgic H Prcedim ent 1. Elabora un eix cronolgic amb les etapes principis de la historia d'Espanya durant el segle XX. Per fer-ho, dibuixa un eix com el de l'exemple. Desprs situa-hi cada etapa histrica: - Monarqua d'Alfons XIII - Segona Repblica - Guerra Civil - Dictadura franquista - Transici - Democracia - Joan Caries I 2. Esbrina quin any va succeir cada esdeveniment i orde- na'ls cronolgicament. Des- prs, situa'ls en l'eix: - Joan Caries I s proclamat rei d'Espanya - S'instaura a Espanya la dictadura franquista - Es proclama la Segona Repblica - Se celebren les primeres eleccions democrtiques desprs de la dictadura - Espanya entra a la CEE M A Espanya esclata una guerra civil 3. Fixa't en les il-lus- tracions d'aques- ta pgina. Sita en leix el nombre de cadascuna se gons l'etapa a qu correspongue. 1910 1920 1S>30 1940 1S50 1960 1S70 1980 1990 2000 m-MBam m SISM I 165. Practica competrices bsiques Q Repassa el que has aprs i contesta les preguntes; - Qu s l'ONU? Quins sn els seus objectius? Qui la integra? - Qu va ser la transici a la democracia espanyola? Com es va portar a terme? - Qu significa que Espanya s membre de pie dret de la Uni Europea? Penses que el desenvolupament econmic del segle XX ha afectat de la matei- xa manera tots els pasos del mn? Raona la resposta. 2 Llig el text i fixa't atentament en les fotografes. Desprs contesta les preguntes: A travs de la historia, les dones han tingut un paper secundari perqu la seua faena no estava valorada. Fins a les eleccions de 1933, les dones espanyoles no van poder exercir el seu dret a votar. Durant la segona meitat del segle XX, les dones van inar conquistant un lloc ms destacat en la societat. En les ultimes dcades del segle, es van comengar a valo rar les seues activitats en un pa d'igualtat amb l'home. Aqestes fotografes, col locades cronolgicament, et permeten conixer alguns aspectes de l'evoluci de la participado de la dona en la societat espanyola al llarg del segle XX. - A qu penses que es dedicava la majoria de les dones du rant el primer terg del segle XX? - En quin any es va atorgar el dret a votar a les dones es panyoles? Quin significat poltic i social t aquest fet? - A qu es dediquen les dones de la tercera i de la quarta fotografa? Esmenta professions actualment exercides per un nombre elevat de dones. rj Penses que les dones participen en igualtat de condi- cions en la vida social a tots els nivells? Valoreu les res- postes en grup. Fixa't ara en les fotografes des d'un altre punt de vista i explica amb detall les di ferencies que trobes entre la manera de vestir i els pentinats de les dones que hi apareixen. 166. Fixa't en aquest esquema. Representa la manera que les ciutadanes i els ciu tadans espanyols exerceixen la sobi rania nacional: LA SOBIRANIA NACIONAL PODER EXECim U PODERJUDICIAL La sobirania nacional resideix en el pobl espanyol, del qual emanen els tres poders de l'Estat. Article 1.2 de la Constituci espanyola. LJ2> J PRESID EN ! DEL GO VERN MEMBRES DEL GO VERN CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL + 4 - Qu significa el concepte de sobira nia nacional? - Quina s la instituci o el poder que elegeix directament el pobl? - Quines institucions s'elegeixen per mitja d'altres institucions? MEMBRES MEMBRES DEL CO N G RS D ELSEN AT PODER LEGISLATIU E L P O B L E E L E G E IX SOBIRANIA N ACIO N AL Esbrina com s un consell escolar: B Prepara una entrevista a un membre de la direcci de Pescla. Per a fer-ho, pots seguir aquest gui: Qui forma part del consell Com sn elegits i per a quant escolar? temps? Quants membres el formen? Quines sn les seues funcions? Qui els elegeix? Quan es reuneix? Ara imagina que et presentes com a candidat o candidata al consell escolar. Redacta un petit programa electoral on expliques ais teus companys i com- panyes per qu et presentes i quines millores per a Pescla proposaries al consell escolar. Finalment, feu un debat a classe sobre les diferents propostes que heu redac- tat i voteu qui us sembla el millor candidat o candidata. Afig els conceptes segents al teu diccionari digital: drets humans guerra civil democracia Uni Europea societat de consum desigualtat social 167. La Com unitat V alenciana en l'Edat M oderna i Contempornia Durant els segles XVI i XVII, el Regne de Valn- cia va continuar formant part de la Corona d'Arag i enva conservar les liis i les institucions prpies. Pero, en el segle XVIII el rei Felip V va suprimir, per mitj del Decret de Nova Planta, les liis i els privilegis*del Rgne de Valencia. Malgrat aix, aquest segle va ser unperode de prosperitat en l'mbit econmic i en el demogrfic. Al llarg de l'Edat Contempornia, tot i que es va mantenir el sistema de petita propietat agraria de regadiu, la introducci dela industrialitzaci va do nar lloc a noves classes socials i anoves formes de vida. Polticament, els segles XIX i XX, i sobretot des de la implantaci de la democracia, han servit a la Comunitat Valenciana per a anar avangant en auto noma, especialment deng de l'aprovaci del nos- tre primer Estatut l'any 1982. Quina ha estat lTvoluci de l'autogovern en el nostre territori des del segle XVI? Qu regulava el Tribunal de les Aiges? Informa't de les caracterstiques actuals d'aquest tribunal. Descriu els vestits, els calgats, les lligadures i els accessoris deis personatges de la pintura de Fer- rndiz. Qu et recorden? Quines activitats econmiques s'han dut a terme en la nostra Comunitat des de l'Edat Moderna? 168. E l Regne de Valencia en els segles XVI i XVII SITUACI'POLTICA Recorda que el Regne de Valencia, que era membre de la Corona d'Arag, es va integrar en la monarqua hispni ca amb el matrimoni dels Reis Catlics. Tant els Reis Catlics com els monarques de la casa d'Austria, els Habsburg, van respectar les liis i les parti- cularitats de cadascun dels seus regnes. Per aquest motiu, el Regne de Valencia va conservar els furs i les institu cions (la Generalitat i les Corts). Malgrat tot, la monarquia volia assegurar la seua pre sencia a Valencia i va crear la figura del virrei, perqu f- ra el seu representant. CONFLICTIVITAT SOCIAL I POLTICA Lany 1519 es va iniciar una insurrecci, anomenada Germanja, dels artesans dels gremis de Valencia, que exi- gien teir representants en les institucions que governa- ven la ciutat. La revolta es va estendre per tot el regne; pero, la forta repressi que van dur a terme les tropes reials amb el su port de la noblesa valenciana, va fer fracassar la insurrecci. En el segle XVII, durant el regnat de Felip IV, el conflic- te principal en el nostre territori va ser l'enfrontament entre la monarquia i les Corts de Valencia. Sels exigia, ams d'altres coses, reclutartropes entre lapoblaciper amantenirl'exrcithispnic, i les Corts no ho acceptaven. DEMOGRAFIA I ECONOMIA El conjunt de la poblaci del regne de Valencia a la da- rreria del segle XVI era de 400000 habitants, 130000 dels quals eren moriscos. La base de l'economia valenciana en els segles XVI i 'XVII va ser l'agricultura, que, grcies al regadiu, fou ca da vegada ms productiva, especialment Tarros i la vinya. Tamb era important el cultiu de la morera, ats que les fulles d'aquest arbre servien d'aliment ais cucs de seda, que eren la base d'una important indstria de la seda. L'excedent agrcola i la puixanga de l'artesania van per metre el desenvolupament del comerg, tant en l'mbit del Mediterrani com dirigit cap a l'Europa atlntica i, fins i tot, ais ports americans (a travs de Sevilla). Els diputats de la Generalitat valenciana eren nobles o burgesos. La cermica de Manises va guanyar un gran prestigi durant el segle XVII i va arribar a exportar-se a Franga a Italia. TOAN LLUXS VXVfA L'hum anista Joan Llus Vives (1492-1540) va ser una de les figures ms brillants de la cultura valenciana del segle XVI. Com que era d'u na familia d'ori- gen jueu, va ha- ver de viure en altres llocs'd'Eu ropa i va ense- nyar a Lovaina i a Oxford. Busca infor maci sobre la vida i l'obra de Joan Llus Vives. 169. L EXPULSI DELS MORISCOS Desprs de La Reconquista s'havien quedat en el territori valencia molts musulmans que fo- ren obligata convertir-se al cristianisme i van rebre el nom de moriscos. Cap al final del segle XVI es va estendre una actitud de rebuig envers els moriscos, ats que es considerava que continuaven sent musulmans. Va ser aix com va sorgir la idea que la millor soluci era expulsr-los deis regnes hispnics, de manera que l'any 1609 el rei Felip III va or denar que tots els moriscos foren expulsats deis seus regnes. Van marxar del Regne de Valncia unes 120000 persones, homes, dones i xiquets, que van ser embarcats en galeres i traslladats al nord d'yfrica des deis ports de Vinars, Valn cia, Dnia, Alacant... Aquesta expulsi va teir conseqncies eco- nmiques negatives per al Regne de Valncia. Molts pobles petits van quedar despoblis i grans extensions de trra no es van poder cul tivar durant molts anys. Fins ben avangat el segle XVIII el Regne de Va lncia no va comentar a recuperar-se d'aquest desastre. I . Quin rei va ordenar l'expulsi deis moris cos? Com van eixir del Regne de Valncia i on van anar? Per a contestar 1| De quina Corona formava part el Regne de Valncia en els segles XVI i XVII? 2 El Regne de Valncia tenia liis i institucions prpies? Esmenta'n alguna instituci. 3 Qu va ser el moviment de la Germania? Expulsi deis moriscos des del port de Vinars. La majoria deis moriscos eren agricultors, tot i que n'hi havia tamb que eren artesans ceramistes o es dedicaven a la construcd. 2. Quins perjudicis va causar al Regne de Va lncia el fet que els moriscos se n'anaren? Quan se'n va recuperar? i 4 Quin conflicte poltic va caracteritzar el se gle XVII al territori de la nostra Comunitat? 5 Quins cultius eren ms productius per a l'e- conomia valenciana? Per a quines altres ac- tivitats s'utilitzaven? 170. La Comunitat Valenciana en el segle XVIII La g u er r a de su c c essi Durant la Guerra de Successi, els nobles valencians van donar suport al nou monarca, Felip V de Borb; pero, els artesans, els comerciants i, especialment, els llauradors, atrets per les promeses de Caries d'Habsburg de suprimir els drets dels nobles, van fer cos- tat a l'arxiduc austrac. Les tropes de Caries d'Habsburg van ocupar la ciutat de Valencia l'any 1705, pero l'exrcit de Felip V va triomfar a Almansa (Albace te) l'any 1707 i va conquerir el Regne de Valencia. La victoria va permetre que Felip V promulgara el Decret de Nova Planta, que abolia les liis del Regne de Valencia i hi imposa- va les de Castella. Aix va significar: La desaparici de la Generalitat valenciana. La utilitzaci del castella com a nica llengua oficial. La creaci de la figura del capit general, representant del rei i mxima autoritat militar de cada provincia. Per a observar 1. Qu representa aquest quadre? Amb quina finalitat es va pintar? 2* Qui es varen enfrontar en aquesta batalla? Quines conse- qncies va teir per al Regne de Valncia? On s la ciutat d'Almansa? Per qu era un enclavament estratgic? Xtiva va ser durament reprimida per Felip V; per aix el seu retrat est col locat de cap per avall al Museu Municipal. Aquesta pintura, que representa la batalla d'Almansa, la va encarregar Felip V al-pintor Buonaventura Liglio i a l'enginyer Phillipo Pallota, els quals la van fer amb una gran minuciositat a fi que el rei poguera veure-hi tots efs detalls de la batalla. castell i ciutat ' d'Almansa 171. ECONOMIA I SOCIETAT El Regne de Valncia va aconseguir establir una agricultura prospera mitjangant l'ampliaci del regadiu i el desenvolupament ^leTarrs i les hortalisses. Tamb va crixer el cultiu de l'olivera, la vinya, la morera i els tarongers. Alguns llauradors posseien petites finques, pero la major part eren jornalers que treballaven les terres deis nobles i de la burge sia agraria, la qual inverta els beneficis que obtenia del crner^ en la compra de terres. Durant el segle XVIII, hi va haver un desenvolupament artesa- nal important pe que fa a la fabricaci de teixits de seda i de llana, paper, cermica i veles per ais vaixells, La prosperitat econmica va teir repercussions en el creixement del comer, que exportava per mar arrs, panses, vi, teixits i altres productes a Europa i a Amrica. Tamb hi va haver un gran creixement de la poblaci, que s'ha calculat que va ser de 825000 persones a la fi del segle XVIH. LA XL LUSTRACXO VALENCIANA El pensament il-Iustrat va te ir a Valncia molts segui- dors, entre els quals van des tacar Gregori Maians i Sisear (1699-1781) i Antni Josep Cabanilles (1745-1804). Maians i Sisear va ser el fun dador de PAcadmia Valen-- ciana I autor d'un gran nom bre d'obres histriques. Antoni Josep Cabanilles, bo- tnic i naturalista, va portar a terme una descripci minu ciosa de la geografa, la flora i Pagricultura de les terres va- lencianes. ms, va viatjar a Amrica i fou director del Jar-, di Botnic de Madrid. Retrat de Gregori Maians A travs del port d'Alacant s'exportaven a Europa i a les colnies americanes *Sisear, els productes valencians. Per a contestar 1S Com es va desenvolupar la Guerra de Suc- cessi al Regne de Valncia? Quina nova di nasta s'hi va establir? 2 Quins canvis va produir el Decret de Nova Planta en la poltica del Regne de Valncia? 3 Quines caracterstiques va teir l'economia valenciana del segle XVIII? 4 Anota les dades ms importants sobre la poblaci i les classes socials al territori va lencia durant el segle XVIII. 172. L'art: del Renaxemerit al Barroc L'ART DEL RENAIXEMENT La pintura d'estil renaixentista itali es va di- fondjpe per la Pennsula grcies a pintors com Fer nando Yez i Femando de Llanos, formats a Ita lia, que van treballar en el retaule major de la catedral de Valencia. En el segle XVI va destacar el pintor valencia Joan Macip, conegut amb el sobrenom de Joan de Joanes (1510-1579), les obres del qual reflec- teixen la influencia del pintor itali Rafael. Tamb hi va haver importants obres arquitec- tniques renaixentistes, com el claustre del coHe- gi del Corpus Christi de Valencia i el del collegi de Sant Domnec d'Oriola (Alacant), i la portalada de l'esglsia de 1Assumpci de Vistabella (Castell). L'escultor renaixentista valencia ms impor tant va ser Dami Forment, que va destacar pels seus retaules. Joan de Joanes: El Sant Sopar (1550). Dami Forment: Retaule de /'adorado dels pastors (1537). Portada de l'esglsia de l'Assumpci de Vistabella (Castell). www.vicensvives.net/internautal -j s dic en la nostra Comunita segueix les nslrucdons i toma a fer dic sobre: - Per a observar 1* Indica alguns dels elements renaixentls- tes que es distingeixen en les obres d'art d'aquesta pgina. 173. EL BARRPC Recorda que al llarg segle XVII l'art renaixen- tista va evolucionar cap a l'art barroc. La pintura En pintura, la influencia italiana es va intro- duir al Regne de Valncia mitjan^ant les obres de Pedro de Orrente, com ara el Sant Sebasti de la catedral de Valncia, i del conjunt de pintures que Francesc Ribalta, que va treballar a la cartoi- xa de Portaceli de Btera. Una de les grans figures de la pintura barroca valenciana s Josep de Ribera, que, encara que va nixer a Xtiva, va treballar la major part de sa vida a Npols. Es un pintor de l'estil anomenat "tenebrista", que utilitza tonalitats fosques i contrastos de llums. lgunes de les obres de Ribera, com El somni de Jacob, es caracteritzen per l'aparici del paisatge i la riquesa de colors. Tamb pertanyen a l'escola valenciana pintors com Jeroni Jacint Espinosa i Esteve March. L 1escultura Ja en el segle XVIII, l'art barroc va evolucionar cap a un estil ms recarregat. Aquesta evoluci va teir una importancia es pecial a Valncia, on va destacar l'escultor Ignasi Vergara (1715-1775). La seua obra cabdal s la portalada del palau del marqus de Dosaiges, a Valncia, feta l'any 1744. s un conjunt escultric en marbre, elaborat amb elements de la naturalesa entrellagats amb figures humanes molt robustes. Altres escultures seues es troben a la fa