1. 1. TREBALL DE SNTESI 2n ESO INSTITUT QUERCUS CURS 2014 - 15 Noms: Grup:
2. 2. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO NDEX 1. Introducci 3 2. Marc organitzatiu: objectius, planificaci, avaluaci, presentaci i estructura dels continguts 5 2.1. Objectius generals 5 2.2. Planificaci setmanal 6 2.3. Criteris davaluaci del treball 7 2.4. Graella de seguiment diari 8 2.5. Presentaci del treball 9 2.6. Grups de treball i aules 10 2.7. Assignaci dun Tutor Individual i horaris exposicions 11 2.8. Estructura i continguts del Treball de Sntesi 13 2.9. Exposici oral 15 2.10. Fitxa davaluaci del Treball de Sntesi 18 3. Activitats del dossier 22 3.1. Cincies Naturals: Estudi de la sal 22 3.2. Cincies Naturals: Les roques 31 3.3. Tecnologia: Aprofitament dels minerals 34 3.4. Matemtiques: Activitats del clcul 39 3.5. Cincies Socials: La vila de Cardona 40 3.6. Cincies Socials: El castell de Cardona 44 3.7 Cincies Socials: La collegiata de Sant Vicen 46 3.8. Visual i Plstica: Un cartell sobre Cardona 48 3.9. Llengua Castellana: El castillo y los castellanos 50 3.10. Angls: Write a letter 52 3.11. Llengua Catalana: Converses dins del castell 53 4. Bibliografia 54 2
3. 3. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 1. INTRODUCCI Cardona s una de les poblacions catalanes amb ms histria, ja que durant segles ha tingut un protagonisme sociopoltic de primera lnia, que ha deixat un llegat monumental i patrimonial molt valus i atractiu. La vila de Cardona neix sota el castell formant un raval o burg, cap a les darreries del segle X. El castell desenvolupa una preuada situaci estratgica envers la frontera amb lAl- Andalus, i s crulla de camins entre els Comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga i Osona- Barcelona. Aquesta condici geoestratgica juntament amb el factor econmic derivat de la riquesa que comporta l'extracci i comercialitzaci de la sal cap a Europa, convertiran la vila de Cardona i el seu castell en un centre poltic i comercial de primer ordre. Ms endavant, Cardona ser protagonista dels principals fets poltics i militars esdevinguts a Catalunya dins del conflicte successori per la corona espanyola en contra de Felip V (1700-14). Ladhesi feta per Cardona a la causa encapalada per larxiduc Carles dustria (Carles III) adopta la seva mxima expressi amb el setge sofert a la tardor de 1711 per les tropes francoespanyoles fins a la rendici de Barcelona, l11 de setembre de 1714. Una setmana desprs, amb data del 18 de setembre, la fortalesa obria les seves portes i la plaa darmes era lliurada a les forces de Felip V. Cardona havia esdevingut aix el darrer baluard de les llibertats catalanes. En els dos segles segents, els eixos econmics, socials i poltics de Cardona giravolten a lentorn de les activitats derivades de la tradicional explotaci de la sal, lagricultura dels masos del seu terme fonamentada en el conreu de la vinya i la viticultura, i les manufactures txtils dels petits obradors locals, combinades amb la comandncia militar del castell i la seva caserna. Aix mateix, Cardona va experimentar una primera industrialitzaci fonamentada en el txtil i les grans fbriques de filatures vora el riu. Daltra banda, la descoberta de les sals potssiques feta lany 1912 shavia de traduir, en les set dcades segents (1929-1991), en la segona industrialitzaci de Cardona, en el marc duns processos socioeconmics fonamentats en lactivitat minera, que havien de dur 3
4. 4. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Cardona a duplicar de nou la seva poblaci fins a superar els 8.000 habitants a la dcada de 1960-70, alhora que patir importants transformacions en el seu paisatge i urbanisme fins a lactualitat. Aix doncs, aquest Treball de Sntesi pretn que us convertiu en cientfics, miners, cavallers, periodistes o artistes... per conixer de primera m, a travs del treball de camp i la recerca, una localitat de la nostra comarca plena dhistria, de recursos naturals, de patrimoni artstic i de tradicions. 4
5. 5. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2. MARC ORGANITZATIU: OBJECTIUS, PLANIFICACI, HORARI PROFESSORAT, AVALUACI, PRESENTACI I ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS 2.1. OBJECTIUS GENERALS Per definici, el Treball de Sntesi est format per un conjunt dactivitats densenyament i aprenentatge concebudes per comprovar si shan aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents rees curriculars. Durant aquesta tasca, lalumne haur de mostrar capacitat dautonomia en lorganitzaci del seu treball individual, i tamb de cooperaci i collaboraci en el treball dequip. Capacitats de final detapa treballades especficament en aquest Treball de Sntesi: Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, inters i tolerncia, superant inhibicions i prejudicis, tot rebutjant qualsevol tipus de discriminaci. Analitzar els mecanismes i valors que dirigeixen el funcionament de les societats, de manera que permetin tenir criteri personal per actuar amb autonomia i iniciativa. Analitzar els mecanismes bsics que regeixen el medi fsic, valorar com hi repercuteixen les activitats. Obtenir, seleccionar i tractar informaci utilitzant les diverses fonts disponibles, i les metodologies i instruments tecnolgics apropiats, procedint de forma organitzada, autnoma i crtica. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat. Identificar diferents tipus de problemes i elaborar estratgies per solucionar-los, utilitzant procediments intutius, de raonament lgic i dexperimentaci. 5
6. 6. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.2. PLANIFICACI SETMANAL HORES DIMARTS 2 DIMECRES 3 DIJOUS 4 DIVENDRES 5 DILLUNS 8 8 9 Presentaci. Instruccions s dels porttils. Organitzaci i planificaci del treball. Inici del treball en grup. SORTIDA A CARDONA VISITA A LES MINES DE SAL I AL CASTELL DE CARDONA 8h: Presentar resum de la conferncia. Treball de grup 8h: Presentar apunts de Cardona. SORTIDA A MANRESA 8h Aula 15 Marxen al Museu POSADA EN COM Treball de grup 9 - 10 Treball de grup 9h Aula 14 Marxen al Museu POSADA EN COM Treball de grup 10 10:20 PATI PATI PATI 10:20 11:20 CONFERNCIA Cardona SALA DACTES Treball de grup 10:20h Aula 16 Marxen al Museu PREPARAR EXPOSICI Treball de grup 11:20 12:20 PRCTICA LABORATORI A LAULA 15 Treball de grup Arriba 1r torn del Museu 12:20h Arriba 2n torn del Museu PREPARAR EXPOSICI Treball de grup 12:20 12:40 PATI PATI Treball de grup. Sacaba a les 13.40h. PATI 12:40 13:40 PRCTICA LABORATORI A LAULA 16 Treball de grup REVISI, NETEJA I RET DELS PORTTILS Sacaba a les 13.40 13:40 14:40 PRCTICA LABORATORI A LAULA 14 Treball de grup 14:00 Arriba 3r torn del Museu OBSER- VACION S Quan en una aula fan la prctica de laboratori en les altres segueixen fent el resum i el treball. Els grups segueixen TS mentre estan a lInstitut. 6
7. 7. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.3. CRITERIS DAVALUACI DEL TREBALL Lavaluaci ha de ser contnua, global i ha de poder reflectir el nivell dautonomia en el treball personal, aix com la capacitat de collaboraci en el treball de grup. Per valorar les diferents activitats ens basarem en els objectius del crdit explicats anteriorment. Distribuci dels percentatges segons les parts del crdit: Treball individual 10% Seguiment del treball diari 20% Treball de grup 50% Exposici oral 20% TOTAL: 100% Treball individual: es valoraran la capacitat de sntesi, la claredat de lexpressi (coherncia, cohesi, s correcte dels signes de puntuaci) i la correcci (lxica, morfosintctica, ortogrfica). Seguiment del treball diari: s important recollir el mxim dinformaci sobre el treball individual i collectiu durant el procs de desenvolupament del crdit. Per aix el professorat disposar dun full de registre per cada grup de treball, on valorar els aspectes segents de cada alumne: participaci i inters, autonomia de treball, aportacions i iniciatives, relaci personal i planificaci de la feina (aquesta darrera ser una nota global de grup). Per superar el Treball de Sntesi cal aprovar aquest apartat. Treball en grup: Es valorar la bona realitzaci de les activitats aix com la bona redacci i presentaci. Les pautes davaluaci estan detallades al full segent. Exposici oral: es tindran en compte, de forma individual, els aspectes segents: presentaci, gui, capacitat de sntesi, estructura i expressi. 7
8. 8. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.4. GRAELLA DE SEGUIMENT DIARI A L U M N E S ASPECTES A VALORAR: Inters pel treball en grup, autonomia de treball, aportacions i iniciatives, relaci personal NOTA DIRIA MOLT B, B, REGULAR, MALAMENT 8-9 9-10 10:20- 11:20 11:20-12:20 1240 1340 13:40-14:40 Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll Dm Dc Dj Dv Dll 8
9. 9. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.5. PRESENTACI DEL TREBALL Treball individual: Cada alumne ha de lliurar els tres resums (conferncia, Llengua Catalana i Llengua Castellana), impresos en paper, amb una portada on ha de constar: TTOL: TREBALL INDIVIDUAL: CARDONA I LA MINERIA DE LA SAL. DADES PERSONALS: Nom i cognoms, nmero de grup de TS. Treball de grup: s important que us organitzeu b com a grup i elaboreu una planificaci diria, per saber qu fer en cada moment i no perdre el temps. Possiblement s millor repartir-se de forma individual la recerca dinformaci en diferents mitjans (biblioteca, internet, premsa...), aix com la feina de passar les diferents activitats a lordinador, confeccionar taules i plnols... Per cal que tots participeu en la redacci final de les activitats i conclusions: noms aix tindreu una visi clara i global del contingut del treball. Pautes de realitzaci del dossier: 11 Shaur de lliurar ordenat en un portafolis (no s obligat enquadernar-lo) en fulls DIN A4 impresos per una sola cara i amb una lletra ben llegible. 11 La primera pgina consistir en una portada, on constaran el nom del alumnes, el nom del treball, el curs i lany. 11 En lencapalament de cada full hi ha de constar el ttol de lapartat corresponent. 11 Al peu de pgina hi haur el nmero de pgina corresponent. 11 A linici del treball hi haur un ndex de les activitats, amb el nmero de pgina corresponent. Aquest ndex es pot realitzar per activitats o b per temes (economia, societat...), agrupant les diferents activitats que hi fan referncia. Abans de lliurar-lo, procureu llegir-lo sencer, daquesta manera trobareu aquells aspectes mal explicats, incoherents o repetits. Tamb heu de ser curosos amb lortografia. 9
10. 10. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.6. GRUPS DE TREBALL I AULES 10 AULA 15 GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3 GRUP 4 GRUP 5 GRUP 6 GRUP 7 G. Llum Q. Martinez Eva Garcia Marc Padilla Sergi Guilln Joaqun Orgaz David Crespo Carlos Ortega C. Esteban Laura Valero Ral Fernandez Jordi Garcia lex Hernndez Arnau Jan Biel Comas S. Pereira Marc Izquierdo Pol Argerich Ignasi Mars Manuel Pellicer Gerard Fras Jos Toro S. Arenas Carla Obradors Pau Bascompta Jaume Gibert M. Kadri Pol Vil A. Bascompta Leticia Fleitas Edgar Lpez Kevin Padilla Roger Camins AULA 16 GRUP 8 GRUP 9 GRUP 10 GRUP 11 GRUP 12 GRUP 13 Marta Sagus Andrea Martnez Alexandru Dobre Laia Martn Noem Traveria Janaina Santana Ona Nadeu Sira Mart Iker Clemente Natlia Pradas Sandra Puerta Laia Postico Zaira Fernndez Carla Moreno Dani Abadas C. Sanmiquel Gisela Panadell Carla Blanco Ester Andorr Laia Capsada Pau Baos Laura Miralles Irene Sols Laura Prez Ruben Galn Laura Font Ilona Morasvska Aida Fernandes
11. 11. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.7. ASSIGNACI DUN TUTOR INDIVIDUAL DELS GRUPS DE TREBALL I HORARI DE LES EXPOSICIONS ORALS Cada grup de treball tindr assignat un Tutor Individual que far un seguiment i assessorament general sobre el Treball de Sntesi. La distribuci ser la segent: Grups Tutor Individual Grup 1 Mnica Gamisans Grup 2 Mnica Gamisans Grup 3 Begoa Irigaray Grup 4 Begoa Irigaray Grup 5 Pep Busuldu Grup 6 Begoa / Mnica Grup 7 Pep Busuldu Grup 8 Pep Figueroa Grup 9 Llus Latorre Grup 10 Llus Latorre Grup 11 Pep Figueroa Grup 12 Llus Latorre Grup 13 Pep Figueroa Grup 14 Beth Dans Grup 15 Beth Dans Grup 16 Roger / Beth Grup 17 Roger / Iolanda Grup 18 Roger Casanovas Grup 19 Iolanda Llohis Grup 20 Iolanda Llohis AULA 14 GRUP 14 GRUP 15 GRUP 16 GRUP 17 GRUP 18 GRUP 19 GRUP 20 Nria Martn Gerard Vidal Andrea Prez Guillen Barcons Marc Garcia Mireia Alcaraz Merc Pradell Maria Iranzo R. Casanova Noa Simn G. Serarols D. Coronado Alba Muoz Inna Hlady Estel Priego Marc Villamn Rubn Molina Gens Garcia Artur Blaya Laura Prez Marta Escudero Mireia Villa Aarn Aguilar ngel Ruiz David Jornet Arnau Vilaseca Natlia Boixaderas Marta Dhzygalo Dani Casanova Carlos Martinez Aina Rodrguez Slvia Cordero 11
12. 12. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO HORARIS DE LES EXPOSICIONS ORALS: HORARI AULA 14 AULA 15 AULA 16 8:30 a 9:00 GRUP 14 GRUP 1 GRUP 8 9:00 a 9:30 GRUP 15 GRUP 2 GRUP 9 9:30 a 10:00 GRUP 16 GRUP 3 GRUP 10 10:00 a 10:30 Descans Descans Descans 10:30 a 11:00 GRUP 17 GRUP 4 GRUP 11 11:00 a 11:30 GRUP 18 GRUP 5 GRUP 12 11:30 a 12:00 GRUP 19 GRUP 6 GRUP 13 12:00 a 12:30 GRUP 20 GRUP 7 12
13. 13. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.8. ESTRUCTURA I CONTINGUTS DEL TREBALL DE SNTESI El treball sarticula en una part individual i una altra de grup. TREBALL INDIVIDUAL Visita a Cardona i Conferncia. 1.1- Xerrades explicatives de la Conferncia i de les visites a la muntanya de sal , al castell i la collegiata. Prendre apunts i observar els diferents aspectes de la sal, la mina, el castell i la collegiata. 1.2- Realitzaci dels esborranys dels resums: Llengua catalana: Conferncia. Llengua catalana: La Muntanya de Sal. Llengua castellana: El Castillo y la Colegiata. 1.3- Escriure tres resums definitius, dunes 250 paraules cadascun. TREBALL EN GRUP. Activitats del dossier. Cincies naturals: Estudi de la sal. Prctica de laboratori 1. Cristallitzaci de la sal. Prctica de laboratori 2. Obtenci duna estalactita. Construcci dun model molecular de sal. Investigaci. La formaci de la sal. La muntanya de sal. La minilla. Cincies naturals: Les roques. Museu Valent Masachs. Esquema : classificaci de les roques Introducci Les roques gnies Les roques sedimentries Les roques metamrfiques Tecnologia: L'aprofitament dels minerals. Museu Valent Masachs La terra sesgota La radioactivitat Minerals i persones 13
14. 14. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Aplicacions del materials geolgics Els minerals Minerals del futur Aplicacions industrials dels minerals Estalvi energtic Matemtiques: Activitats de clcul relacionades amb la Mina Nieves Cincies socials: La vila de Cardona. Situaci sobre el mapa. Confecci dun eix cronolgic. Comentari duna descripci histrica de la vila de Cardona. Assenyalar els diversos barris de Cardona. Descripci de dos habitatges de diferent classe social. Caracterstiques urbanstiques de carrers medievals. Elaboraci denquestes sobre la ramaderia, el comer, la indstria i el turisme. Cincies socials: El castell de Cardona. Emplenar el plnol de la vista general del castell. Exercici de vocabulari. Cincies Socials: La collegiata de Sant Vicen. Emplenar el plnol de la collegiata de Sant Vicen. Qestionari sobre la collegiata de Sant Vicen. Visual i Plstica: Realitzaci dun cartell sobre Cardona i el dossier explicatiu de lelaboraci. Fer una llista de conceptes i elements urbanstics de Cardona. Realitzar un reportatge fotogrfic Crear diferents imatges per als projectes de cartell. Dissenyar el projecte definitiu. Elaborar un dossier amb tots els projectes. Llengua castellana: El castillo y los castellanos. Escribe un texto narrativo descriptivo. Colorea un dibujo esquemtico siguiendo un texto. Llengua anglesa: Write a letter. Llengua catalana: Converses dins del castell. 14
15. 15. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.9. EXPOSICI ORAL Pautes per preparar lexposici oral: 1. Us heu de fer un esquema previ. Ha de ser un gui ampli que fareu servir per a la preparaci i tamb durant lexposici, sempre que perdeu el fil: Hi ha d'haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escrites telegrficament (noms han de servir de recordatori). Hi podeu incloure algunes dades o informacions que sn difcils de retenir a la memria. Tamb hi hauria de constar on comena i on acaba la intervenci de cadasc. Aniria b que fssiu servir bolgrafs de colors diferents perqu de seguida pugueu identificar qu sn dades o exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcar ms, etc. Caldr que al final de l'exposici el lliureu al tribunal. 2.. Qu cal tenir en compte a lhora de fer lexposici oral? 2.1- La posada en escena a) Primer cal presentar-se: explicant quin treball heu fet i quin s el nom de cada membre del grup. b) Laspecte fsic. No es tracta de la vestimenta (cadasc anir vestit com li plagui), sin sobretot dels gestos i lactitud. Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en general) us ajudaran moltssim a comunicar-vos. No estigueu massa rgids; moveu les mans amb naturalitat; no poseu una cara massa seriosa, sin relaxada i tranquilla. Lactitud ha de ser de respecte als altres companys i al professorat: no rigueu sense solta ni volta; no us poseu a mirar per la finestra... c) La veu. Concretament heu de tenir en compte lentonaci i el ritme. 15
16. 16. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Lentonaci ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre lineal, massa avorrit. Heu de fer una entonaci natural, com si fssiu una explicaci a un amic vostre. Pel que fa al ritme i a les pauses sn molt importants perqu loient no es perdi; heu de saber captar latenci dels oients, tot fent algun comentari gracis o alguna ancdota que us hagi ocorregut. La vostra seguretat es reforar si no parleu massa de pressa i sabeu fer pauses desprs de cada apartat o subapartat. d) El llenguatge: Heu de parlar amb la mxima correcci possible. No cal que feu servir paraules rebuscades, per sobretot eviteu vulgarismes. Cal que us expliqueu amb claredat. Us heu dimaginar que els que teniu davant vostre no saben res dall que els explicareu. 2.2- Contingut adient de la vostra exposici oral. Es valorar com us heu organitzat per fer lexposici, quines fonts dinformaci heu emprat i les conclusions a qu heu arribat. 2.3- Capacitat de sntesi. Heu de centrar-vos en les dades o fets ms importants, ometent les informacions que no siguin rellevants. Cal desenvolupar l'activitat 3.11 de l'rea de Catal (Converses dins del castell). La durada de cada part. Heu de saber controlar el temps, a fi que no us en sobri massa ni, per contra, hgiu dacabar a corre-cuita. 16
17. 17. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3- Coneixement de tot el contingut del Treball de Sntesi. En acabar lexposici oral, qualsevol professor/a del tribunal us far a cadascun dels membres del grup una pregunta sobre qualsevol dels apartats del treball. Resumint, heu de parlar amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs de tot all que dieu. Consulteu lesquema quan us calgui, per procureu no llegir tota lestona. 17
18. 18. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2.10. FITXA DAVALUACI DEL TREBALL DE SNTESI GRUP : ASPECTES DAVALUACI P u nt u ac i m xi m a 1- 2- 3- 4- 5- -6 EXERCICI INDIVIDUAL Resum de la conferncia Resum i esborrany de la Muntanya de Sal Resum i esborrany El Castillo y la Colegiata TOTAL 10 SEGUIMENT DEL TREBALL DIARI Inters pel treball de grup Autonomia de treball Aportacions i iniciatives Relaci personal TOTAL 20 TREBALL DE GRUP (DOSSIER) PRESENTACI DEL DOSSIER: ndex, estructura, bibliografia. ACTIVITAT 3.1 CINCIES NATURALS: ESTUDI DE LA SAL (6p) Activitat 3.1.1 Activitat 3.1.2 Activitat 3.1.3 Activitat 3.1.4 Activitat 3.1.5 Activitat 3.1.6 Activitat 3.1.7 ACTIVITAT 3.2 CINCIES NATURALS: LES ROQUES (3p) Activitat 3.2.1 Activitat 3.2.2 Activitat 3.2.3 Activitat 3.2.4 Activitat 3.2.5 ACTIVITAT 3.3 TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS MATERIALS (6p) Activitat 3.3.1 Activitat 3.3.2 Activitat 3.3.3 Activitat 3.3.4 Activitat 3.3.5 Activitat 3.3.6 Activitat 3.3.7 ACTIVITAT 3.4 MATEMTIQUES: ACTIVITATS DE CLCUL (5p) Exercici 1 18
19. 19. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Exercici 2 Exercici 3 Exercici 4 Exercici 5 Exercici 6 ACTIVITAT 3.5 CINCIES SOCIALS: LA VILA DE CARDONA (9p) Activitat 3.5.1 Activitat 3.5.2 Activitat 3.5.3 Activitat 3.5.4 Activitat 3.5.5 Activitat 3.5.6 Activitat 3.5.7 ACTIVITAT 3.6 EL CASTELL DE CARDONA (2p) Activitats 3.6.1 Activitats 3.6.2 ACTIVITAT 3.7 LA COLLEGIATA DE SANT VICENS (2p) Activitat 3.7.1 Activitat 3.7.2. ACTIVITAT 3.8 VIP: REALITZACI DUN CARTELL SOBRE CARDONA (3p) Activitat 3.8.1. Cartell ACTIVITAT 3.9 LL. CASTELLANA: EL CASTILLO Y LOS CASTELLANOS (3p) Activitat 3.9.1 Activitat 3.9.2 ACTIVITAT 3.10 ANGLS: WRITE A LETTER (3p) Activitat 3.10. Carta ACTIVITAT 3.11 LL. CATALANA: CONVERSES DINS DEL CASTELL (3p) Activitat 3.11.1. TEXT TEATRAL Activitat 3.11.2. Representaci TOTAL 50 EXPOSICI ORAL Gui 4 Posada en escena (presentar-se, entonaci, expressi) 4 Contingut adient (organitzaci, fonts dinformaci, conclusions) 4 Capacitat de sntesi 4 Coneixement de tot el contingut del crdit (preguntes) 4 TOTAL 20 Nota final (sobre 100) Nota final (sobre 10 Nota final (E, N, B, S, I) 19
20. 20. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3. ACTIVITATS DEL DOSSIER 3.1- CINCIES NATURALS: ESTUDI DE LA SAL 3.1.1- PRCTICA DE LABORATORI 1: CRISTALLITZACI DE LA SAL Si sevapora aigua que contingui clorur de sodi dissolt, els ions Cl- i Na+ es van collocant ordenadament formant una xarxa cbica. Els ions Cl- i els de Na+ suneixen a causa de la seva crrega elctrica oposada. Cada i negatiu est unit noms als ions positius, i a la inversa. Lestructura cbica que formen els ions es reflecteix en la forma dels cristalls, tamb cbics. MATERIAL: - Clorur sdic - Aigua destillada - Comptagotes - Vas de precipitats - Microscopi ptic - Portaobjectes i cobreobjectes PROCEDIMENT: Agafa un vas de precipitats petit i posa-hi uns 10 ml daigua destillada. Afegeix-hi el clorur sdic fins aconseguir una dissoluci saturada (quan no es dissol ms i precipita lexcs de sal). Agafa amb un comptagotes una gota de la dissoluci i colloca-la en un portaobjectes molt net. Colloca-hi el cobreobjectes i observan els marges al microscopi. OBSERVACIONS: Dibuixa els cristalls formats utilitzant els tres objectius del microscopi. Indica en cada cas a quins augments ests observant. 20
21. 21. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.1.2- PRCTICA DE LABORATORI 2: OBTENCI DUNA ESTALACTITA 1.-Fes un esquema del muntatge que veus i elabora una llista del material utilitzat. 2.-Sabent que els vasos de precipitats contenen una dissoluci saturada daigua amb sal, explica per quin mecanisme sha format lestalactita. 3.-Creus que les estalactites de la mina de sal shan format de la mateixa manera? Raona la resposta. 21
22. 22. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.1.3- CONSTRUCCI DUN MODEL MOLECULAR DE SAL Amb el material adient, construu un model de cristall de clorur de sodi. 3.1.4- INVESTIGACI 1.-Busqueu informaci sobre el procs de formaci de les roques evaportiques. 2.-Feu una llista de totes les roques evaportiques que es poden trobar a la Pennsula ibrica. 3.-Situeu els jaciments daquestes roques evaportiques en un mapa. 22
23. 23. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.1.5- LA FORMACI DE LA SAL 23
24. 24. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 24
25. 25. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.1.6- LA MUNTANYA DE SAL 25
26. 26. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 26
27. 27. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.1.7- LA MINILLA 27
28. 28. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 28
29. 29. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.2. LES ROQUES. VISITA AL MUSEU VALENT MASACHS Vitrines 20, 21 i 22 3.2.1. ESQUEMA: CLASSIFICACI DE LES ROQUES Volcniques 1. Magmtiques Plutniques Detrtiques 2. Sedimentries No detrtiques (fetes per evaporaci de laigua, com la sal, o per restes dssers vius, com el carb) 3. Metamrfiques 3.2.2. INTRODUCCI - Defineix el concepte de roca. - Creus que totes les roques estan formades per ms dun mineral? - En les diferents vitrines veurs que les roques estan classificades en sedimentries, gnies i metamrfiques. Relaciona les fotografies de lesquerra amb el tipus de roca. 1. Roca metamrfica 29
30. 30. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 2. Roca gnia 3. Roca sedimentria 3.2.3. LES ROQUES GNIES Vitrina 20 - Quina diferncia creus que hi ha entre les roques gnies plutniques, les filonianes i les volcniques? - On creus que es formen les roques gnies plutniques? Posan un parell dexemples. - Pots identificar entre les roques exposades el marbre de la teva cuina? Creus que est ben dit? Quin tipus de roca s el marbre? 3.2.4. LES ROQUES SEDIMENTRIES Vitrina 20 - Escriu les diferncies entre un gres, un conglomerat i una bretxa. - Identifica la calcria fossilfera, per qu creus que sanomena aix? 30
31. 31. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO - Enumera els diferents tipus de carb que hi ha. On creus que hi ha la diferncia? 3.2.5. LES ROQUES METAMRFIQUES Vitrines 21 i 17 - Quins tipus de metamorfisme hi ha? - Enumera un parell de roques que shagin format per metamorfisme de contacte i per metamorfisme regional. - Depenent del grau de metamorfisme la lutita es converteix en altres roques. Digues en quines i en quin grau de metamorfisme ho fan. (vegeu la vitrina 17) 31
32. 32. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.3. TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS MINERALS. VISITA AL MUSEU VALENT MASACHS 3.3.1 LA TERRA SESGOTA. Psters. 3.3.1.1 Els recursos naturals Qu s un recurs natural no renovable? 3.3.1.2 No energtics Qu sn els recursos naturals no energtics? Posan dos exemples. Qu creus que pots fer tu perqu no sacabin tan rpid? 3.3.1.3 Energtics Digues el nom dalgun mineral que se naprofita la seva energia i digues en qu. Qu podem fer per no gastar tants recursos energtics? De quines fonts denergia renovables podem obtenir energia elctrica? 3.3.2. LA RADIOACTIVITAT. Psters Quina s la matria primera de lenergia nuclear? s un recurs natural energtic o no energtic? Quins s el principal problema de lenergia nuclear? Quines aplicacions t lenergia nuclear? 32
33. 33. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Positives Negatives Quin mineral s el que ms radioactivitat emet segons el detector Geiger del mdul dENRESA? Quines sn les barreres que millor allen de la radioactivitat? Dibuixa l'experiment. 3.3.3. MINERALS I PERSONES Vitrina 06 3.3.3.1 Minerals a preu de sang La zona dels Grans Llacs , a lfrica, comprn una regi on es troben pasos com la Repblica Democrtica del Congo, Uganda, Rwanda i Burundi. En aquests pasos sexplota or, argent, coure, estany, cobalt, nquel, niobi, tntal, mangans, zinc, tori i alguns metalls del grup de les terres rares com el ceri, lantani, europi, etc... Fixat en aquests minerals, tria'n 2 i anomenan aplicacions: Mineral Aplicacions Positives Aplicacions Negatives EL COLTAN Vitrina 06 Quins dos metalls sextreuen del Coltan? En quins aparells en fas servir? 33
34. 34. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Qu hi podem fer nosaltres per reduir-ne el consum? EL DIAMANT (vegeu tamb la vitrina 08) A part d'utilitzar-se en joieria, per qu sutilitza el diamant: per tallar roques o com a abrasiu? 3.3.4. APLICACIONS DELS MATERIALS GEOLGICS. Vitrina 27 3.3.4.1 Introducci als rids Observa les diferents caixes transparents que contenen rids. Quins tipus drids sobserven? Anota'n el nom i fes-ne una foto o un dibuix. De quins tipus dexplotaci sextreuen? Qu sen fa de lrid? 3.3.4.2 Usos dels rids. EL CIMENT Digues els materials base per a la fabricaci del ciment: 3.3.4.3 rids + ciment En qu es diferencien el morter i el formig? Posa un exemple don aplicaries formig i un altre don aplicaries el morter. 34
35. 35. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.3.4.4 El ma Amb quins materials es fabrica el ma? Quin tipus dexplotaci extreu la seva matria base? Explica algunes utilitats del ma. 3.3.5. ELS MINERALS. Vitrines 24 i 25. Defineix el concepte de mineral. 3.3.6. MINERALS DEL FUTUR. Vitrina 6, 7, 14 i 37. Anoteu alguns dels minerals del futur i l'aplicaci que creieu que tindr ms importncia per al nostre futur. Expliqueu per qu l'heu triat i busqueu-ne una foto representativa. 3.3.7. APLICACIONS INDUSTRIALS DELS MINERALS Vitrines 07, 09, 11, 13, 14 i 18 Omple la taula segent: Mineral Qu sobt? Aplicacions Fotografia d'un objecte Bauxita Calcopirita Cinabri Galena Niquelina 35
36. 36. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Mineral Qu sobt? Aplicacions Fotografia d'un objecte Pirolusita Talc Quars Sofre Hematites 3.3.8. ESTALVI ENERGTIC Experimenta, observa, anota i calcula Tipus de bombeta Intensitat de corrent Potncia Energia Consumida (en 1 hora) HALGENA BAIX CONSUM LEDS 36
37. 37. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.4. MATEMTIQUES: ACTIVITATS DE CLCUL A partir de la informaci relativa a la Mina Nieves, respon les segents qestions, indicant tots els clculs que siguin necessaris: 1.- Calcula les tones de material til (potassa) i les tones de materials de rebuig (halita i argila) que es van obtenir durant lexplotaci de la Mina Nieves. 2.- Suposant que la densitat dels materials de rebuig s d1,9 g/cm3 , calcula en m3 el volum del runam sal produt. 3.- Calcula quants minuts trigaven els miners per baixar amb lascensor fins a -720m. 4.- Calcula la temperatura que hi ha a linterior de la mina: a) A -720m (pou M.Teresa) b) A -1030m (fondria mxima) 5.- La temperatura a linterior de la mina, en funci de la profunditat, es pot expressar mitjanant la funci: T = (x 25 ) : 33 + 15 a) Fes una taula de valors on hi consti la T a -100m, -200m, , -1000m. (indica les operacions) b)Situa les dades en uns eixos de coordenades i uneix els punts. 6.- Lascensor per baixar a la mina estava aguantat per un cable dacer molt gruixut. Imagina 1m daquest cable com si fos un cilindre. a) Busca quin s el dimetre del cable, i calcula el volum d1m de cable. b) Si la densitat de lacer s de 78 g/cm3 , quants quilograms pesa 1m de cable? c) Si hi havia 800m de cable fins el fons del pou M.Teresa, quan pesava aquest cable? 37
38. 38. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.5. CINCIES SOCIALS: LA VILA DE CARDONA ACTIVITATS: 3.5.1. Situa sobre el mapa de Catalunya la comarca del Bages i les comarques que hi limiten. Al mapa del Bages (Fig. 2) marca-hi tamb el recorregut des de Sant Joan fins a Cardona (indica quina distncia quilomtrica hi ha). 38 La planta de card amb arrels i tres flors ha estat lemblema dels senyors de Cardona des de lEdat mitjana.
39. 39. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.5.2. Llegeix el text segent i fes un eix cronolgic dels fets histrics ms destacats. Cardona fins al 1929 A causa del seu valor estratgic i la Muntanya de Sal, lindret on es troba Cardona ha estat poblat des de lpoca prehistrica, i des de fa molts segles aquesta vila ha estat una de les ms importants de la comarca, amb edificis ben construts i carrers fora amples, envoltada de muralles i amb el gran castell on vivien els ducs de Cardona. Aquesta famlia havia estat la ms poderosa de Catalunya desprs del rei. La sal no era lnic recurs, ja que tenia una pagesia dedicada principalment a la vinya i una activitat artesana cada cop ms important, en la qual hi predominava la producci txtil, per tamb la de cordes, espardenyes, paper, etc. Diversos fets van tenir repercussions en la vida i la poblaci cardonina: A partir de 1590 els ducs de Cardona ja no van viure ms al castell, a causa del matrimoni de lhereva del duc amb lhereu de la casa de Medinacelli, de Castella, la qual cosa va fer perdre importncia al castell i a la vila. En la Guerra de Successi, durant la qual Barcelona va caure lonze de setembre de 1714, Cardona va resistir el setge fins al dia 18 de setembre. El bndol vencedor va prendre represlies i la poblaci en va patir les conseqncies. Durant el segle XIX hi van haver greus enfrontaments bllics que van afectar greument Cardona: la Guerra del Francs i les Guerres Carlines. En aquestes ltimes linters major era obtenir el control del sal. Grcies a la transformaci del txtil i el bon moment que vivia la vinya, el 1857 Cardona arriba als 4660 habitants. Com arreu de Catalunya, la plaga de la filloxera va matar les vinyes i port una poca de crisi a Cardona. El 1900 el cens va baixar fins a 2855 habitants. Durant el primer ter del segle XX, Cardona es va recuperar grcies al creixement de lagricultura, la indstria i el comer. Aquesta economia diversificada li va permetre mantenir-se com a tercera poblaci de la comarca, desprs de Manresa i Sallent. El 1929 sobre la mina de potassa i comena una nova poca per a Cardona. 3.5.3. Francisco de Zamora, funcionari i escriptor castell, va fer diversos viatges per Catalunya. Va visitar Cardona el setembre de 1788 i la va descriure aix: Las murallas que rodean el pueblo... tienen seis puertas y dos atalayas... bajan desde el castillo, pero la villa es tan fcil de ganarse como dificultoso el castillo... Las calles, para ser poblacin antigua y en una eminencia, son bastante anchas. Estn empedradas, y alguna excelentemente. Slo les falta alcantarilla, por lo qual echan todas las inmundicias a la calle. Pero como ha habido fiestas pblica hasta hoy, no se ha permitido vaciar hasta esta noche; y cuando esto escribamos se estaba ejecutando esta operacin, con harta incomodidad de nuestras narices. Qu tha cridat latenci daquesta descripci de Cardona? 39
40. 40. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.5.4. A partir del plnol de la ciutat que trobars seguidament, situa i localitza amb diferents colors els diversos barris de la ciutat. Cal fer llegenda. Fes una descripci del plnol de la ciutat. Remarca les diferncies entre les parts antigues del poble i les noves (amplada i forma dels carrers, tipus de cases...) 3.5.5.A partir del recorregut efectuat a la sortida a Cardona, tria dos edificis de dos barris diferents: un del casc antic i un altre de modern. Fes-ne el dibuix esquemtic dambds i a partir daqu fes la descripci de la faana (quants pisos t dalada, forma de les obertures de les portes i finestres, el volum general, materials, amplada,...) i comenta les diferncies. 3.5.6. Tamb a partir del recorregut, assenyala les caracterstiques urbanstiques dalguns carrers medievals: NOM DEL CARRER Ample Estret Recte Tortus Pla Costerut Fosc Illuminat 3.5.7. Des del tancament de la mina lany 1990, el poble de Cardona ha canviat progressivament la seva activitat econmica. Cal que esbrineu com han evolucionat els segents sectors econmics: Turisme (visites, millora dels espais dinters turstic) Comer Indstria Agricultura i ramaderia (granges de porcs i vedells) Serveis (restauraci, guies turstiques, allotjaments rurals, hotels) Per fer-ho caldr que entrevisteu 4 cardonins/es utilitzant el segent qestionari i desprs que elaboreu un text amb les conclusions. 40 Quins espais o indrets turstics hi ha a Cardona? Quines millores shan realitzat als llocs dinters turstic? Quina importncia t el Parador del Castell per a la vila? Es va veure afectat el comer pel tancament de la mina? Es fa publicitat dels comeros del poble? Quantes indstries hi ha al poble i qu produeixen? Aproximadament quantes granges hi ha a Cardona? Sabries dir 4 serveis que generi el turisme?
41. 41. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Plnol actual de Cardona 41
42. 42. 3.6. CINCIES SOCIALS: EL CASTELL DE CARDONA 3.6.1- Plnol del castell, vista general ( fitxa de treball)
43. 43. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.6.2- Exercici de vocabulari sobre el castell de Cardona: Expliqueu de manera correcta i completa les paraules i expressions segents (si cal podeu consultar enciclopdies). PARAULES EXPLICACIONS BALUARDS FOSSAT GARITES ESPITLLERES TRONERES CASAMATA BATERIES PER A FUSELLERS TORRE DE LA MINYONA 43
44. 44. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.7. CINCIES SOCIALS: LA COLLEGIATA DE SANT VICEN 3.7.1- Plnol de la collegiata de Sant Vicen (fitxa de treball) 44
45. 45. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.7.2- Qestionari sobre la Collegiata de Sant Vicen 45
46. 46. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.8. VISUAL I PLSTICA: REALITZACI D'UN CARTELL SOBRE CARDONA Crea un cartell a partir de les activitats que et proposem. 3.8.1. Fes una llista de conceptes i d'elements urbanstics, arquitectnics o paisatgstics que expliquin o representin aquesta localitat: En la llista dels conceptes hi has d'escriure tot all que la defineixi millor, tant pel que fa a aspectes generals (agrcola, empresarial, turstica, etc.) com pel que fa a aspectes concrets (fires i festes locals, comunicaci, serveis, etc.). En la llista d'elements urbanstics, arquitectnics o paisatgstics hi has d'anotar aquells caracterstics del municipi: una esglsia, un edifici singular, un pont, etc. 3.8.2. Realitza un reportatge fotogrfic: Fes fotografies basant-te en els conceptes i els elements urbanstics i arquitectnics de la llista anterior. Haurs de disposar d'unes 10 fotografies que seran la base per fer els diferents projectes de cartell. Tria l'enquadrament, el punt de vista i les angulacions de cmera que millor representin el que vols explicar. 3.8.3. Crea diferents imatges per als projectes de cartell: 3.8.3.1. Proposta fotogrfica A partir de les fotografies del reportatge fes aquestes activitats: a) Fotografia manipulada Tria una fotografia i tracta de manipular-la: pinta-la amb llapis de colors, retoladors o guix molt dilut, ratlla-la o escaneja-la i manipula-la infogrficament. b) Fotocpia sobre papers de colors Selecciona una fotografia i fes fotocpies sobre papers de colors. Retalla les cpies que has fet i munta-les utilitzant els retalls dels diferents colors. c) Fotomuntatge 46
47. 47. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Fes fotomuntatges amb les fotografies del reportatge i fotografies tretes de revistes, etc. El fotomuntatge pot tenir un carcter de denncia, de crtica o pot ser fantstic, onric, etc. 3.8.3.2. Proposta tipogrfica Fes un projecte de cartell a partir de les lletres que formen el nom de la localitat, s possible incloure-hi tamb un eslgan. Pots utilitzar tipografies de l'ordinador, lletres tretes de revistes o dibuixar-les tu mateix. Per aplicar el text sobre la imatge pots fer-ho de diferents maneres: pots imprimir o treballar sobre un paper i retallar-lo o fer-ho sobre un acetat transparent i muntar-lo sobre la imatge. 3.8.3.3 Proposta personal Realitza un projecte de cartell a partir d'una proposta personal. Utilitza qualsevol tcnica o recurs que consideris convenient i que sigui diferent de les activitats anteriors. Per fer aquesta activitat pots jugar amb formes geomtriques, orgniques, textures, xarxes o fer una relectura d'algun cartell o obra d'art que t'agradi. 3.8.4. Dissenya el projecte definitiu. Projecta un cartell anunciador d'algun esdeveniment que tindr lloc a Cardona. Combina text i imatge grfica de manera original, emprant les propostes anteriors i fent servir tots els recursos plstics que siguin necessaris perqu el missatge sigui clar i senzill. Utilitza fulls DIN A4 per fer esbossos i realitza la composici definitiva en una cartolina DIN A3. 3.8.5. Elabora un dossier amb tots els projectes que has fet. 47
48. 48. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.9. LLENGUA CASTELLANA: EL CASTILLO Y LOS CASTELLANOS. El adjetivo castellano procede de la palabra castillo. Los castellanos eran as llamados por ocupar una zona (a finales del primer milenio) en la cual abundaban los castillos. stos eran necesarios para protegerse de los ejrcitos musulmanes, ya que se trataba de un territorio fronterizo. De cmo se viva en los castillos en aqulla poca tenemos informacin a partir de los textos, las pinturas, los grabados... En la ilustracin siguiente, extrada de un manuscrito medieval, se representa una escena festiva dentro de un castillo: un juglar toca una vihuela, instrumento antecesor de la viola y el violn, y los caballeros, damas y el rey mismo danzan al son de la msica. 3.9.1. En diez lneas narrad y describid la escena y los personajes que se representan en la ilustracin anterior. El texto debe tener un narrador interno, en 1 persona. En la sociedad medieval el poder de la fuerza era tanto o ms importante que el poder de la riqueza. Fue aqulla una poca muy inestable en la historia de Europa, en la que la clase social de los guerreros era la dominante, puesto que ellos defendan el territorio y ocupaban los territorios de sus vecinos. La sociedad se organizaba por la necesidad que tenan unos de que los otros los defendieran o les ayudaran a defender la tierra. 48
49. 49. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO Ahora te proponemos un ejercicio al revs del primero que habis hecho: deberis pintar las ropas del personaje del dibujo que tenis a continuacin siguiendo lo que se dice en el texto siguiente. Leed el siguiente fragmento del Poema de Mio Cid y realizad el ejercicio que hay a continuacin. [...] en calzas de muy buen pao sus dos piernas las meti, se pone encima zapatos que tienen mucha labor. Camisa de hilo se viste, tan blanca era como el sol, de buen oro y buena plata todas las presillas son, muy bien se le ajusta al puo, porque l as lo encarg. Rico brial de brocado encima se coloc, de sus labores de oro bien reluca el fulgor y luego una piel bermeja, doradas sus franjas son, que siempre llevaba puesta Mo Cid el Campeador. Los cabellos con un lienzo de hilo fino se cubri, tejido estaba con oro, hecho con mucho primor, as quiere defenderse el pelo el Cid campeador; larga tena la barba, se la at con un cordn, para que nadie lo ofenda tomaba esa precaucin. Cubierto va con un manto que era de mucho valor, a todos los que lo vean les causar admiracin. 3.9.2. A partir de la lectura del texto anterior, aadid y pintad el vestuario de la figura que tenis a continuacin. 49
50. 50. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.10. ANGLS: WRITE A LETTER Your penfriend Linda lives in Liverpool. Write a letter to her explaining your day in Cardona. You have to tell her: a) When you went there, what time you left and what time you came back. b) Who you went with and how. c) What you saw: the places you visited. d) What you did: activities you did in these places. e) What you ate and drank and where. f) Your opinion about the trip. 50
51. 51. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 3.11. LLENGUA CATALANA: CONVERSES DINS DEL CASTELL Escriu un text teatral de 3 pgines (lletra ARIAL 12, interlineat 1,5). Cada grup ha descollir un dels personatges que habitaven o podien tenir alguna relaci amb el castell de Cardona durant lpoca medieval. Si busqueu informaci a la xarxa, trobareu tot tipus de personatges: reis, comtes, ducs, cavallers, donzelles, joglars, .... Un cop seleccionat el/s personatges/s , heu de preparar un petit fragment per representar el dia de lexposici oral. Heu de ser els i les protagonistes del castell, poseu-vos una roba o algun objecte que estigui dacord amb el vostre personatge i feu crrer la vostra imaginaci. I, sobretot, interpreteu tan b com sapigueu. Com a exemple, aqu teniu algunes idees: Unes donzelles que mantenen una conversa en una habitaci del castell ... El trobador Guillem de Bergued escriu un poema damor a una dama o .... Uns joglars interpreten unes canons i jocs per divertir la classe aristocrtica ... La filla del duc senamora dun rab (llegenda de la Torre de la Minyona) ... Un cavaller entrega una lletra de batalla a un altre per disputar un combat a ultrana ... A partir daquestes propostes, inventeu i jugueu a ser actors per un dia amb lnica condici que els dilegs i fragments siguin versemblants. Podeu acompanyar el text amb una msica medieval i un powerpoint dimatges que ajudin a donar lambientaci adequada (com a decorat, per exemple) a lescena que interpretareu. Duraci aproximada: 3 minuts. 51
52. 52. TREBALL DE SNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO 4- BIBLIOGRAFIA - BRAVO DUEAS, MIGUEL: Mina de Cardona (1929-1989). Diputaci de Barcelona. - Centre excursionista de la comarca: El Bages. Ed. Montblanc. - Associaci de Mestres Rosa Sensat: Nova Enciclopdia catalana de lestudiant: LUnivers i la terra. Ed. Carroggio. - Folch i Guillen, Ramon i altres: Histria Natural dels Pasos Catalans. Recursos geolgics i sl. Ed. Enciclopdia Catalana. - Diputaci de Barcelona: La ciutat de la sal: Pla especial de protecci i millora de la muntanya de sal de Cardona i de la vall salina. - Riquer/ Comas/ Molas: Histria de la literatura catalana. Vol. I. Editorial Ariel. - Diversos: Gran Enciclopdia Comarcal Catalana. El Bages. El Bergued. Ed. Enciclopdia Catalana. - Mn de Sal-Cardona, Camp dAprenentatge del Bages. - Llibres de text de les diverses rees. 52