1. EL GABINET DEL Dr. CALIGARI Pau Fabreg Mireia Castellvi 1r
BAT A 2. ndex Moviment cinematogrfic Context cultural i
socioeconmic de lpoca El director Les circumstncies del rodatge
Valoracions crtiques Temtica Argument Caracterstiques Moviments de
cmera 3. Moviment cinematogrfic 4. L'Expressionisme -El moviment
expressionista va aparixer en els ltims anys del segle XIX i
primers del XX. -L'artista expressionista va tractar de representar
l'experincia emocional en la seva forma ms completa , sense
preocupar-se de la realitat externa sin de la seva naturalesa
interna i de les emocions que desperta en l'observador. 5. -El
principal atractiu de la pellcula resideix en la seva anormalitat
escenogrfica , amb xemeneies obliqes , reminiscncies cubistes i
finestres amb forma de fletxa, tot aix amb una funci merament
dramtica i psicolgica , i no com una cosa decoratiu.
-L'Expressionisme evolucionar substituint les teles pintades pels
decorats, Donant Lloc a una illuminaci ms complexa com a mitj
expressiu . 6. -Per aconseguir-ho, els temes s'exageren i es
distorsionen per tal d'intensificar la comunicaci artstica. -Una
altra caracterstica a destacar ser el maquillatge dels actors , i
la seva interpretaci. 7. Context cultural i socioeconmic de lpoca
8. A la dcada de 1920 , desprs del final de la Primera Guerra
Mundial, es va instituir la Societat de Nacions , que va nixer amb
la finalitat d'evitar que un conflicte d'aquesta magnitud torns a
repetir-se. 9. Alemanya, la pitjor parada, havia de desemborsar
milions de lliures. La seva economia no estava preparada per a
semblant esfor i no va poder fer front als lliuraments. El marc,
-unitat monetria alemanya- va perdre gran part del seu valor, es va
devaluar i va provocar una desbocada hiperinflaci que va disparar
els preus , desencadenant alts nivells d'atur. 10. Entra en vigor
la Llei Seca o Prohibici. Tamb hi ha l'instauraci del vot femen en
els Estats Units. S'inicia el moviment no violent de Gandhi en
defensa dels drets humans a l'ndia. 11. L'economia nord-americana,
es trobava immersa en una fase expansiva com a conseqncia de la
difusi generalitzada de les innovacions resultants de la Segona
Revoluci Industrial , a la producci i al consum de les famlies. 12.
El personatge de Cesare, un sinistre somnmbul manipulat pel demirg
Caligari, representa com cap altre la por i els dubtes de
l'Alemanya d' entreguerres : una societat atrapada entre els errors
del passat i la por al futur. 13. El director 14. Robert Wiene Va
ser un director alemany de cinema mut nascut el 24 d'abril de 1873
a Breslau, Alemanya (avui en territori polons ) i mort el 17 de
juliol de 1938 a Pars. Fill de l' actor Carl Wiene , i per tant en
un ambient artstic, Robert Wiene va iniciar la seva carrera al mn
del teatre per desprs vincular-se al cinema. 15. La pellcula amb la
qual va aconseguir destacar s el clssic de terror: El gabinet del
Doctor Caligari (1920) que s considerada com la primera pellcula
del cinema expressionista alemany. 16. Les circumstncies del
rodatge 17. Quan Erich Pommer li va oferir a Fritz Lang la direcci
del film , aquest va suggerir una estructura amb un prleg i un
epleg realistes que converts la histria en un somni. Lang va
incloure en el gui una acci parallela: la histria de Caligari es
revela com la fantasia delirant del pacient d'un manicomi dirigit
pel Dr. Caligari . 18. Malgrat l'Oposici de Carl Mayer, el
guionista, del tant Pommer com Robert Wiene, director nou, van
mantenir la idea estructural de Lang. El productor, Erich Pommer,
va posar a Caligari en mans del dissenyador Hermann Warm i dels
pintors Walter Reimann i Walter Rhrig, als qui va conixer com un
soldat que pintava escenaris per a un teatre militar alemany . 19.
Quan Pommer va comenar a tenir dubtes sobre com havia de ser
dissenyada la pellcula, li van haver de convncer que tenia sentit
pintar llums i ombres directament a les parets i pisos del set i
utilitzar llenos de fons darrere dels actors. Wiene va filmar una
escena de prova per experimentar amb les teories de Warm , Reimann
i Rhrig i va ser tan impressionant que Pommer va donar carta blanca
als artistes. 20. Els productors que volien un final menys macabre
van imposar al director la idea que tot acaba sent una allucinaci
de Francis. En fer-ho, van produir la primera representaci
cinematogrfica d'estats mentals alterats, similars a les
distorsions sensorials produdes per drogues recreacionals. 21. Pel
que fa al rodatge hem de destacar que es realitza en interiors, en
plats ( hermtic ). La filmaci va tenir lloc durant desembre de 1919
i gener de 1920. La pellcula va ser estrenada a la Marmorhaus de
Berln el 26 febrer 1920 22. Valoracions crtiques 23. Molts crtics
afirmen que s un ttol clssic dins de la histria del cinema, ja que
va suposar l'inici de l'escola expressionista alemanya. En la seva
concepci visual van tenir una importncia decisiva els audaos
decorats dissenyats pels pintors Walter Rhrig i Walter Reimann i
l'arquitecte Hermann Warm. 24. Tamb afirmen molts crtics que el
film proposa una faula fantasiosa i ombrvola en la qual no s difcil
descobrir l'esperit abatut d'un pas en crisi , partit per la recent
derrota bllica i enfrontant-se a un futur ms aviat incert . 25. Una
joia imprescindible del set art. Constitueix juntament amb
Nosferatu ( 1924 ) de F.W Murnau les dues obres mestres de
l'expressionisme alemany. Un conte de terror que funciona tant pel
seu aspecte visual com per la seva fosca naturalesa. El film
demostra la sagacitat de Wiene en la narraci, presentant com a base
un extens flash back, l's constant de l'iris i un prodigis muntatge
que portar l'espectador a presenciar el naixement d'una etern
dubte, un relat on l'ambigitat cobrar un nova vctima. -Pierluigi
Puccini 26. Ms enll d'una nova utilitzaci dels espais cal preguntar
que impacte tindria en l'espectador de l'poca la idea d'un sser
desdoblat , o d'un assass d'instints virtuals . La veritat s que
aquests arguments ja estaven recollits en les llegendes populars i
s , tal com apuntvem , la forma de plasmar-los en la pantalla el
que els atorga una nova dimensi. 27. Aquest film, no t ningn premi;
ja que s la primera pellcula expressionista de la histria; tot i
aix, s una pellcula que ha passat a la histria del cinema i va ser
una de les pellcules expressionistes alemanyes ms influents. 28.
Temtica 29. El gabinet del doctor Caligari es classifica com film
de suspens, es tracta d'una pellcula muda considerada la primera
pellcula expressionista de la histria 30. Per no noms s de suspens
ja que destaquen els decorats distorsionats, que creen una
atmosfera amenaadora. Per la qual cosa s considerada una de les
millors pellcules de terror de tots els temps. 31. Argument 32. La
pellula tracta sobre un doctor anomenat Caligari i el seu soci
Cesare, el qual presenta com a espectacle. Diu que s somnmbul i que
pot respondre totes les preguntes que li formulin. 33. El narrador
es diu Francis, i al costat del seu amic Alan visiten el doctor, i
quan Alan pregunta a Cesare quant temps viur, aquest li respon que
morir abans de l'alba del segent dia. La profecia es compleix, ja
que Cesare l'assassina i Francis i la seva nvia Jane investiguen al
doctor i a Cesare. 34. Per aquest motiu, el doctor mana a Cesare
segrestar a Jane i matar-la, per Cesare no pot a causa de la gran
bellesa de la noia i cau per un barranc . 35. Ms tard, Francis
descobreix que el dector Caligari s el director de l' hospital
psiquitric del poble que est obsessionat amb la histria del
Dr.Caligari i el seu cmplice assass. Al final revela la seva mania
i s tancat en el seu propi asil. 36. I per acabar la pellcula,
se'ns mostra que tota la histria a base de flashbacks per part del
narrador, noms sn imaginacions, ja que aquest s un pacient de
l'asil, i Caligari s noms seu metge. 37. Caracterstiques 38. Trobem
un s de paissatges tenebrosos y deformats que donen un toc obscur
durant tota la obra. A ms, s'utilitza la mateixa banda sonora, una
que inspira por i suspns en l'espectador. 39. s apreciable des d'un
comenament l's d'una sola transici, s'ens mostra una petita porci
d'imatge que es va ampliant al cap de pocs segons. 40. La pellcula
es caracteritza per l'estilitzaci dels decorats, la forma exagerada
d'actuar, la illuminaci s puntual i forta, fent ressaltar alguns
elements de la resta del conjunt de l'escena; veiem un joc de llums
centrats en la foscor i el canvi de colors en certes ocasins. Tamb
es mostren potents i peculiars usos d'angulaci de la cambra. 41.
Moviments de cmera 42. En El gabinet del Dr Caligari, no trobem
moviments de cmera ja que es tracta d'una de les primeres pellcules
de l'expressionisme alemany. 43. Tot i aix, el que si trobem en
abundncia s l's d'una mateixa transici i diferents plans que veurem
a contiuaci. 44. Transici d'inici: s'ens mostra un fragment de
l'escena que va augmentant progressivament. 45. Vdeo 1 46. Aquesta
transici la trobem al llarg de l'obra, tant per iniciar una escena
com per finalitzar-la 47. Vdeo 2 48. I trobem els diferents plans,
com el pla general, pla sencer, pla americ, pla mig, etc; que ara
veurem 49. D'un pla general fins un primer pla 50. Vdeo 3 51. D'un
pla sencer a un pla mig 52. Vdeo 4 53. D'un pla americ a un primer
pla 54. Vdeo 5 55. Pla de perfil 56. Vdeo 6 57. Pla frontal 58.
Vdeo 7 59. Pla subjectiu 60. Vdeo 8
