27
L’esquema de la comunicació Receptor Emissor Missatge Contingut Forma L’horror de la guerra 1. Trets cubistes 2. Expressió en el gest dels personatges 3. Renuncia del color per accentuar el dramatisme 4. La utilització de la gamma de grisos s’anomena grisalla El pintor L’observador

Esquema de la comunicació

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Esquema de la comunicació

L’esquema de la comunicació

ReceptorEmissor Missatge

Contingut

Forma

L’horror de la guerra

1. Trets cubistes2. Expressió en el gest dels personatges3. Renuncia del color per accentuar el dramatisme4. La utilització de la gamma de grisos s’anomena grisalla

El pintor L’observador

Page 2: Esquema de la comunicació

FUNCIONS DELS MISSATGES VISUALS

•Funció expressivaLa intenció principal del creador és transmetre la seva particular visió del mon

•Funció informativa:Es pretén informar al receptor de fets, empreses, consells,idees...

•Funció estètica:Es pretén que el receptor obtingui plaer al contemplar formes i imatges.

•Funció persuasiva:En aquest tipus de comunicació el missatge està centrat al receptor, es pretén seduir-lo de manera que actuï com vol el emissor.

Page 3: Esquema de la comunicació
Page 4: Esquema de la comunicació
Page 5: Esquema de la comunicació
Page 6: Esquema de la comunicació
Page 7: Esquema de la comunicació
Page 8: Esquema de la comunicació
Page 9: Esquema de la comunicació
Page 10: Esquema de la comunicació
Page 11: Esquema de la comunicació
Page 12: Esquema de la comunicació
Page 13: Esquema de la comunicació

LA TEMÀTICA I EL GÈNERE

El tema:

És allò de què parla un missatge visual. El tema pot ser social, històric, religiós, mitològic o de concepte referit a valors universals (l’amor, la mort, la justícia, la llibertat,...)

Els gèneres:

Són tipus de representacions convencionals que es repeteixen al llarg de la història. Bàsicament en són tres:

el bodegó el paisatge el retrat

El simbolisme:

Un símbol gràfic és un element visual que representa un concepte o una idea. La pau, el poder, la justícia, etc..., són conceptes i per tant no tenen cap forma concrete. El símbol permet materialitzar-los

el guernica.exe

Page 14: Esquema de la comunicació

La farga de Vulcà (1630), de Velázquez. Temàtica mitològica

Page 15: Esquema de la comunicació

La tentación de Eva, Miguel Ángel, Capilla Sixtina

Ermita Vera Cruz MaderueloRomànic

ADAN Y EVA ARROJADOS DEL PARAISO 1638Obra de REMBRANDT

Page 16: Esquema de la comunicació

Garrote vil (1894), de Ramon Casas. Temàtica social.

Page 17: Esquema de la comunicació

La rendició de Breda.

Velázquez va pintar aquest quadre per decorà el saló principal del palau reial del “Buen Retiro”.El quadre representa al comandant genovès Ambrosio de Spínola a qui el governador Justino de Nassau entrega les claus de la ciutat de Breda en els països Baixos el 5 de Juny de 1625. Això passa després de assetjar les ciutats del nord, en l’any 1625. És una de les obres més representatives de l’art Barroc espanyol.

Page 18: Esquema de la comunicació

Aquestes pintures fan referència al concepte de Vanitats. A la fugacitat de la vida i les coses terrenals, al pas del temps i la impossibilitat d’escapar del destí de la mort.

Las edades y la muerte (1539) Las tres gracias o La Armonía (1540)

Els temes universals en l’art

Page 19: Esquema de la comunicació

Bodegó o natura morta

Zurbaran

Page 20: Esquema de la comunicació

Bodegones y FloresPaul Cezanne

Page 21: Esquema de la comunicació

Still Life with a Skull

Philippe de Champaigne

Page 22: Esquema de la comunicació

Paisatge urbà

Page 23: Esquema de la comunicació

Paisatge rural

Page 24: Esquema de la comunicació

Paisatge obert

Page 25: Esquema de la comunicació

Retrat psicològic

Page 26: Esquema de la comunicació
Page 27: Esquema de la comunicació

El 1623, Velázquez va ser nomenat Pintor del Rei Felipe IV.

3.Per llegir aquesta obra hem de centrar la nostra mirada en tres aspectes fonamentals: els personatges retratats, l'espai i la mirada del pintor.

5.La instantaneïtat del moment es pot veure en els gestos dels personatges, que semblen haver estat alertats per la crida d'algú exterior a l'escena.

7.El més original de Les Menines és el joc de mirades i miralls que conté, un efecte habitual en l'art Barroc.

9.La mirada: Velázquez ens mira fixament . Velázquez es retrata a ell mateix en el quadre pintant els reis

11.Les Menines era el nom amb el qual es coneixien les acompanyants dels nens reials en el S.XVII.