1

L'ANTÀRTIDA

1-PRESENTACIÓ: DIAPOSITIVA 1:

Bon dia a tots i totes, la meva conferència tratarà sobre l'Antàrtida, tema que he triat perquè s’aprenen moltes coses interessants i curioses sobre ella i el món. Les seves característiques geogràfiques, les seves condicions climatològiques i els seus aspectes biològics fan que sigui un continent singular. 2. D'ON VE EL SEU NOM DIAPOSITIVA 2:

El nom "Àrtic" prové del nom grec "Artikos" que vol dir "de l'ossa " en referència a la constel·lació anomenada "Ossa Menor", en la qual es troba l'Estrella Polar, que senyala al Pol Nord. “Antàrtic” prové del nom "Antartikos", que significa "oposat a l'ossa", és a dir fa referència al Pol Sud, que és on es troba ubicat el continent de l'Antàrtida. 3. LOCALITZACIÓ AL MÓN DIAPOSITIVA 3:

L'Antàrtida és un continet gelat que es troba localitzat al sud del nostre planeta , exactament, es troba quasi en la seva totalitat per davall del Cercle Polar Àntartic, en l'hemisferi sud, en les seves terres gelades hi trobem localitzat el Pol Sud geogràfic. (Els pols geogràfics de la Terra, són els dos punts per els quals l’eix de rotació de la Terra l’atravessa. El Pol Sud és el punt més austral del nostre planeta és l’oposat al Pol Nord ). 4. EXTENSIÓ I DESCRIPCIÓ DIAPOSITIVA 4:

Té una extensió de 14 milions de Km², és el quart continent més gros de la Terra, després d'Àsia, Amèrica i Àfrica. Superant a Europa i doblant el tamany d'Austràlia. El seu perímetre, és a dir , tota la línea al voltant de la seva costa, medeix quasi 29000 km. El seu diàmetre és de 4500km. L’extrem nord de la Península Antàrtica es troba a 1000km de Sud-Amèrica. La distància de les costes antàrtiques més properes respecte d’Àfrica són 3600km, de Tasmània són 2250 Km, d’Austràlia són 3135Km i de Nova Zelanda 2200 Km.

2

DIAPOSITIVA 5:

Té una forma circular de la qual surt una espècie de braç que és la Península Antàrtica, que està envoltada d’illes. 1. El continent es divideix, principalment, en dues parts: Antàrtida Occidental i Antàrtida Oriental. Les separa una de les cadenes muntanyoses més llargues del món: les muntanyes Transantàrtiques (longitud aproximada de 4000 km). Aquestes cadenes muntanyoses estan ubicades entre els mars més importants del continent: el mar de Weddell i el mar de Ross. L'Antàrtida Oriental està formada per roques molt antigues, de més de 550 milions d'anys i està coberta per una gran capa de gel que en algunes zones pot superar els 4500 m d'alçada. En ella hi trobam el volcà actiu " Muntanya Erebus", que és un dels tres volcans del món que tenen un llac permanent de lava fosa. L’Antàrtida Occidental, inclou la Península Antàrtica, les roques són més recents i està coberta per una capa més fina de gel. En ella hi trobam la muntanya més alta de l'Antàrtida el Massís Vinson (té 4892 metres per damunt del nivell del mar), localitzat molt a prop de la Península Antàrtica. 2. L'Antàrtida està envoltada per l'oceà Antàrtic, també anomenat Austral. Aquest oceà és una continuació dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. 3. Aproximadament el 98 % del continent està cobert per gel, en forma de capes, formant enormes glaceres, barreres de gel i icebergs. El 2% de continent que queda al descobert de gel està format per les illes que l'envolten, per voreres de la costa i muntanyes que emergeixen del gel. El gel que cobreix l'Antàrtida, és la major reserva d'aigua dolça del planeta perquè suposa el 80% d'aigua dolça de tot el món. 5. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTINENT DIAPOSITIVA 6:

L'Antàrtida és el continent :

Més alt de la terra, el gel que cobreix l'Antàrtida té una edat de 25 milions d’anys i una altura mitjana de 2500m , arribant a 4500 m d'alçada en alguns indrets de l'estructura rocosa del continent, només les muntanyes més altes i alguns pics aïllats es poden veure per damunt del gel.

Més fred del món, el qual manté el record de temperatura més baixa enregistrada en la superfície de la terra: -93ºC, l'any 2010.

Més sec del món, es considera com un desert. L’aire és molt fred i quasi no reten humitat, arribant a ser més sec que als deserts càlids. Les plujes són mínimes i són en forma de neu. Quasi bé no hi ha flora i fauna.

3

Amb vent mes fort del món: són freqüents els temporals de neu i vent, però no es produiexen tormentes elèctriques. El vent pot arribar als 200km/hora, amb ràfagues molt més elevades(320 km/h). Són típics els vents catabàtics, que són els que provenen des del'interior cap a la costa, i també, els vents blancs, que són vents molt forts que arrosseguen la neu.

6. MUNTANYES I LLACS SOTA EL GEL DIAPOSITIVA 7:

El gel antàrtic amaga espectaculars cadenes muntanyoses, valls , fins hi tot llacs. Es coneixen 150 llacs ocults baix el gel, com per exemple, el més gran conegut, el LLac Vostok, localitzat a més de 3600 m baix la superfície geleda. 7. LLAC VOSTOK DIAPOSITIVA 8:

L’enorme capa de gel, que el cobreix, protegeix l’aigua del llac, la qual fa més de 15 milions d’anys que no ha tingut contacte amb l’atmosfera i tampoc accés a corrents marines i a rius. Els investigadors russos van perforar el gel per prendre’n mostres (van descubrir l’existència de 3500 tipus de bacteris que viuen en les seves aigües, així com també van recuperar l’ADN de peixos i moluscs que vivíen en el llac fa milions d’anys quan aquest llac estava amb contacte amb l’atmosfera i estaba envoltat de boscos). Perquè encara que sembli increible, l’Antàrtida no ha estat sempre un bloc de gel. Fa 50 milions d’anys l’Antàrtida disfrutava d'un clima tropical. S’han trobat fòssils de plantes que demostren que abans que el continent es gelàs va ser un bosc amb molta vegetació on també hi van viure dinosaures. 8.¿COM ES FORMEN LES CAPES DE GEL QUE COBREIXEN L'ANTÀRTIDA? DIAPOSITIVA 9:

Com us he explicat, l'Àntartida està coberta per una gruixuda capa de gel, formant les glaceres, les barreres de gel i els icebergs. El gel pot ser dolç o salat. Segons d’on prové. El gel que prové d’aigua dolça només es forma al continent, en canvi als mars ens podem trobar amb gel dolç i salat. El que necessitem perquè es formi una glacera és : neu, temperatures baixes i temps. El gel de la glacera es forma a partir de neu compactada, per tant, el gel de la glacera està format totalment per aigua dolça. Les glaceres s'han anat formant al llarg de milions i milions d'anys, és a dir, al llarg del temps si la neu no es fon, es va acumulant i compactant i es transforma en una gruixuda capa de gel, que és la glacera. Degut al propi pes del gel, les glaceres es desplacen cap a l'oceà creant les barreres de gel o els icebergs.

4

DIAPOSITIVA 10:

Una barrera de gel és la part de la plataforma de gel de la glacera que sobresurt del límit del continent i sura sobre la superfície de l'oceà. La vora externa de les plataformes de gel flotants presenta una imposant paret vertical, de fins a 30 m d'altura sobre el mar.

Les més importants o conegudes són: la barrera de gel de Ross, de Filchner- Ronne i de Larsen.

DIAPOSITIVA 11:

Els Icebergs, són un bloc de gel d'aigua dolça que s'ha separat de la glacera o de la barrera de gel, aquests suren damunt l'aigua de l'oceà i es mouen per les corrents marines. Poden suposar un obstacle per les embarcacions marítimes perquè poden xocar contra elles.

Els icebergs suren perquè el gel és una mica més lleuger que l'aigua que l'envolta, la diferència no és molt gran, però suficient per permetre que un iceberg suri, la qual cosa fa que si dividim un iceberg en 8 parts , 1 part és la que quedarà fora de l'aigua i les 7 parts restants quederan submergides davall l'aigua. 9. GEL MARÍ: CONTINENT POLSANT I FORMACIÓ DE LA BANQUISA DIAPOSITIVA 12:

L’aigua del mar, a causa de la sal que conté, es congela d’una forma diferent en comparació a l’aigua dolça. L’aigua salada es congela a -2ºC, mentre que l’aigua dolça ho fa 0ºC. Al començament de l'hivern l’aire fred comença a congelar les aigües marines fent que s’arribi a crear un gruixuda capa de gel , els mars i una part de l'oceà es congela en les costes, fent que cresqui la superfície del continent fins a 30 milions de km². Aquest gel que es forma s'anomena banquisa. A l'estiu, aquest gel es fon i la superfície minva fins arribar als 14 milions km², es redueix a la meitat. Aquest fet de canvi de la superfície d'una estació a l'altre es diu Continent Polsant. 10. CLIMA: DIAPOSITIVA 13:

El clima que trobam a l'Antàrtida és Polar, les temperatures més altes a l'estiu són de -20 ºC i a l'hivern estan per davall dels -60ºC .

5

ESTIU: És sempre de dia. A ple estiu, que seria durant el mes de gener, els dies tenen llum quasi les 24 hores, a mitja nit el sol baixa fins a l'horitzó, sense amagar-se, per després tornar a pujar. Les hores en que el sol està més a prop de l'horitzó es diu nit blanca . HIVERN: Els dies estan en una penumbra permanent. A ple hivern, que seria durant el setembre , els dies estan dintre la foscor. DIAPOSITIVA 14:

Per aquest motiu, es diu que, al Pol Sud el dia dura 6 mesos i la nit uns altres 6 mesos més. Tot això és degut a que l'eix de rotació de la Terra està inclinat respecte de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. Le baixes temperatures que es produeixen en el continent són degudes, no només per la seva ubicació en la zona polar, sinó també, per la gran altura sobre el nivell del mar i a la poca radiació solar que reb el continent. 11. FAUNA i FLORA 1.FAUNA: DIAPOSITIVA 15:

És molt escassa en l'interior del continent però molt abundant en la costa, en els mars i l'oceà austral, A l'interior de l'Antàrtida no hi trobam cap espècie de vertebrat, només hi podem trobar alguna espècie d'invertebrat, com són els àcars, els quals poden aguantar les baixes temperatures. En canvi en les zones costaneres, durant l’estiu, abunda la fauna marina, hi trobam diferents espècies de vertebrats, com són els pingüins, aus, foques i lleoparts marins. Al començament de l’hivern migran degut a la congelació del mar i formació de gel a la costa. Els mars i l'oceà són l'única font d'aliment per aquests animals on hi trobam una gran biodiversidad d'espècies. Entre moltes espècies hi podem trobar: *INVERTEBRATS MARÍNS: Dintre dels invertebrats maríns hi trobam: DIAPOSITIVA 16:

KRILL: L'èspecie més important del fons marí antartic és el Krill, que és molt abundant en totes les aigües de l'oceà austral. És un petit invertebrat de 4cm de llarg que suposa la base de la cadena alimentícia antàrtica, perquè és la font d'aliment de quasi totes les demés espècies de l'Antàrtida, com són les foques, pingüins, balenes i aus.

6

CALAMAR COLOSSAL: és l'invertebrat conegut més gros del món, també l'espècie de calamar més gran que existeix. Pot arribar a medir entre 12-14 metres de longitud (comptant amb els seus tentacles) i pot arribar a pesar 750 Kg ERIÇÓ DE MAR, ESTRELLA DE MAR, FITOPLACTON, PAGELLIDES, MEDUSES, ANÈMONES...EXISTEIXEN NUMBROSES ESPÈCIES D'INVERTEBRATS A L'OCEÀ ANTÀRTIC. *PEIXOS : DIAPOSITIVA 17:

Hi ha devers 200 espècies de peixos en la regió antàrtica, la majoria tenen un creixement lent i adaptacions úniques al fred, exemples d'ells són: BACALLÀ ANTÀRTIC, LLUÇ NEGRE: Aquests peixos tenen una proteïna anticongelant en la sang que fa que puguin aguantar temperatures inferiors als 0ºC. PEIX GEL: és l'únic vertebrat que no te el pigment vermell en la sang. Això fa que tengui la sang clara i la pell pàlida. *MAMÍFERS MARÍNS: FOQUES I BALENES: no hi ha mamífers terrestres, només hi trobam mamífers maríns, com són les foques i les balenes. 1.FOQUES: DIAPOSITIVA 18:

LLEOPARD MARÍ(depredador de les altres foques, pingüins, aus i krill) FOCA DE ROSS (menja calamars) FOCA DE WEDDELL (no sol migrar , viuen normalment en les illes sense gel de la Península

Antàrtica) FOCA CANGREJERA(Krill principalment) ELEFANT MARÍ AUSTRAL OSSOS MARÍNS

2. BALENES: DIAPOSITIVA 19:

DESDENTADES:

BALENA BLAVA: animal més gros que ha existit i que existeix en la Terra, medeix fins a 30 m de longitud i pot pesar fins a 200 tones. Passa l'estiu en aigües antàrtides, i cria a altamar. A l'hivern se'n va cap el nord on hi ha aigües més càlides. S'alimenta de Krill.

7

RORCUAL COMÚ: és el segon animal més gros existent a la terra, només superat per la balena blava. També s'alimenta de Krill.

BALENA SEI: BALENA ENANA O MINKE COMÚ BALENA GEPARUDA BALENA FRANCA

DENTADES: CATXALOT: La més grossa de les balenes dentades, pot submergir-se a profunditats superiors a

1000m. S'alimenta de calamars i peixos. Una curiositat sobre les mides del calamar colossal és que es coneixen per les restes d'aquest animal immens trobat dins l'estómac d'un catxalot.

ORCA: És el carnívor més gros del planeta, penetra entre els icebergs per alimentar-se de foques i pingüins. S'alimenta també, de peixos , tortugues, aus, taurons inclús d'altres balenes, no se li coneixen cap enemic natural.

CALDERÓ AUSTRAL: Es veu poques vegades, s'alimenta bàsicament de calamars i pot aguantar submergit 1 hora baix l'aigua sense sortir a respirar.

*AUS Les aus més comuns son els pingüins, els petrells, albatros i gavines. DISTINGUIM LES VOLADORES DE LES NO VOLADORES 1.AUS NO VOLADORES: DIAPOSITIVES 20:

PINGÜINS: Només es troben a l'Hemisferi Sud, n'hi ha fins a 18 espècies. Tenen una alçada entre 38-120 centímetres, s'alimenten de Krill, peixos, calamars i poden viure durant molt de temps sense menjar. Poden nadar molts Km per trobar els llocs on posen els seus ous habitualment. Neden a 40 km/hora. Viuen en colònies en les illes o costes dels mars australs.

Uns quants exemples són aquests: PINGÜÍ EMPERADOR: És el més alt de tots arribant al 1,20 m. Viuen en colònies de 4000-5000

individus. És lúnic que fa tot l'any a l'Antàrtida. Durant l'abril s'aparellen, posant un ou. Els mascles cuiden de l'ou i les famelles s’envan a l’oceà a cercar el menjar. No fan nius sinó que els mascles els coven entre les seves pates i els cobreixen amb la seva panxa. Si l'ou toca el gel, no neixerà cap nou pingüí.

PINGÜÍ REIAL: És una mica més petit que l'anterior però en tenen certes similituds. Tampoc fan nius i coven un sol ou de la mateixa manera que l'Emperador.

PINGÜÍ BARBIJO PINGÜÍ ADÈLIA. PINGÜÍ PAPUA O BEC VERMELL PINGÜÍ DE PLOMALL GROC

PINGÜÍ DE PLOMALL ATARONJAT O MACARONI: També posen dos ous, però tiren el primer, i el

segon el cova tant mascles com famelles.

posen dos ous que coven tant mascles com femelles dins els nius de pedra que ells construeixen

8

2. AUS VOLADORES: DIAPOSITIVES 21:

Dins les aus voladores hi trobam:

ALBATROS ERRANT PETRELL GEGANT PETRELL PINTAT PETRELL ANTÀRTIC PETRELL BLANC SKUA GRAN O MARRÓ SKUA ANTÀRTIC COLOM ANTÀRTIC CORB MARÍ ANTÀRTIC

2.FLORA DIAPOSITIVA 22:

A causa de les condicions extremes del clima, existeix molt poca vegetació (no existeixen arbres) i la que podem trobar són de formes molt simples com algues, molsa i líquens, Hi trobam:

ALGUES TERRESTRES: poden viure fora de l’aigua amb unes condicions òpitmes d’humitat. ALGUES MARINES ALGUES D’AIGUA DOLÇA ALGUES DE LA NEU MOLSA LÍQUENS.

A la zona costanera de la Península Antàrtica hi trobam dos plantes autòctones: CLAVELL ANTÀRTIC (flors blanques de petit tamany) PASTURA ANTÀRTICA

Totes dues creixen en zones protegides entre la molsa. 12.TRACTAC ANTÀRTIC-PROTOCOL DE MADRID DIAPOSITIVES 23:

L’Antàrtida no pertany a cap País. Malgrat això, els governs de diferents països tenen muntades estacions d’investigació, ja siguin permanents o temporals, per a realitzar estudis científics. Actualment, els únics habitants humans de l’Antàrtida són components d’expedicions científiques.

9

L’any 1959 es va signar el Tractac Antàrtic i l’any 1991 es signar el Protocol de Madrid, tot dos encaminats a mantenir l’Antàrtida com territori protegit. El Protocol de Madrid és l’eina principal per a la protecció del mediambient antàrtic i declara l’Antàrtida reserva natural dedicada a la pau i la investigació científica. El novembre del 2016, van signar un acord la Unió Europea i 24 països més on es designa a l’Antàrtida com la reserva marina més gran del món. Es situarà en el mar de Ross, a l’oceà Antàrtic i suposarà una àrea protegida de 1,57 milions de Km² lliures de pesca comercial i perforacions durant 35 anys. Es prohibeix la pesca al 100% en tota la zona i només es podrá pescar en una petita porció per a la investigació científica pels estudis dels ecosistemes maríns i conseqüencies del canvi climàtic. 13. CANVI CLIMÀTIC I ESCALFAMENT GLOBAL DIAPOSITIVA 24:

A l’Antàrtida està ubicat el FORAT DE LA CAPA D’OZÓ. La capa de gas ozó es troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una capa de l'atmosfera anomenada estratosfera. L'escut d'ozó filtra les radiacions solars, fent que les radiacions ultraviolades més nocives no puguin atravessar-lo i no arribin a la superfície de la Terra. Sense la capa d'ozó, la vida a la Terra desapareixeria. Aquest forat és provocat per la contaminació i per l’emissió de gasos CFC utilitzats en els aerosols. El forat ha crescut pràcticament tots els anys. Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument. Per això, al món és pateix l’efecte hivernacle, un procés on l’atmosfera del planeta s’escalfa desmesuradament perquè la Capa d’Ozó permet l’entrada de la radiació solar però no deixa sortir el calor que provoca en el planeta. Per tot això, la Terra puja la seva temperatura, patint escalfament global. 14. CONSEQÜÈNCIES DE L’ESCALFAMENT GLOBAL DIAPOSITIVA 25:

Curiosament però, a causa d’aquest escalfament s’està desglaçant molt més ràpidament el Pol Nord que el Pol Sud. Fotografies de la NASA ho demostren. A l’interior de l’Antàrtida està augmentant el gel a causa de la pujada de les temperatures globals perquè fan que augmenti l’humitat atmosfèrica produïnt majors precipitacions de neu. En canvi, a l’Antàrtida Occidental i Península Antàrtica s’està produïnt una perdua generalitzada de gel, l’escalfament de l’aigua de l’oceà fa que es fongui el gel a les costes. 15. DIFERÈNCIES AMB L’ÀRTIC I ja per acabar, us compararé una mica l’Antàrtida i l’Àrtic DIAPOSITIVA 26:

10

1.Primer de tot , diferenciam la seva ubicació. L’Àrtic es troba al Pol Nord mentres que l’Antàrtida al Pol Sud. 2.L’Àrtic és un oceà gelat, no existeix terra davall del gel. Està envoltat per continents. L’Antàrtida, en canvi, és un continent cobert de gel, envoltat per oceans que convergeixen en l’oceà austral. 3.Les capes de gel de l’Antàrtida son molt més gruixades que les de l’Àrtic, això fa que el canvi climàtic afecti molt més al Pol Nord. 4. A l’Antàrtida fa més fred que a l’Àrtic, basicament per l’elevada altura mitjana de l'Antàrtida que fa que l'aire sigui molt més fred en comparació amb l'Àrtic, que està a nivell del mar. A l’Antàrtida a l’hivern s’han registrat temperaturas al voltant dels -90 ºC, en canvi a l’Àrtic la temperatura més baixa no sol baixar més dels -50ºC. 5. Al voltant de les costes de l’Artic existeixen poblacions humanes natives, com els esquimals per exemple. A l’Antàrtida mai han existit poblacions humanes natives, només hi viuen temporalment científics. 6. En quant a la fauna, a l’Àrtic hi viuen espècies de mamífers terrestres com els ossos polars, llops, aguineus àrtics…. En canvi a l’Antàrtida no habita cap espècie de mamífer terrestre, només habiten a l’estiu animals marins com els pingüins, foques, lleoparts marins… 7. La flora és molt més abundant a l’Àrtic, hi trobam arbres, p.ex. En canvi a l’Antàrtida només hi ha molses, liquens i algues. 8. L’Antàrtida no és propietat de ningú i es va signar un tractat per a protegir-la i declarar-la interès medioambiental per a tota la humanitat. Els països veïnats de l’Àrtic no es posen d’acord, i no hi ha cap tractat que reguli la seva protecció. 16. ON HE TROBAT LA INFORMACIÓ? Aquí és on he trobat la informació. DIAPOSITIVA 27:

17. VÍDEOS I DESPEDIDA DIAPOSITIVA 28:

Us deixo dos vídeos, un sobre la balena blava i un altre on podreu veure imatges de l’Antàrtida fetes des d’un dron. I fins aquí ja he acabat, esper que us hagi agradat la meva conferència. Gràcies per escoltar-me.