EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ

CAIUS IULIUS CAESAR (100-44 aC)

Remei Baldó

100 aC: Naixement de Juli Cèsar, de la família Júlia, emparentada, segons la tradició, amb Iulus (el fill d’Eneas, nét de Venus).Participa des de ben jove en la vida pública:

-càrrecs religiosos: sacerdot de Júpiter (85 aC), pontífex

maximus (63 a C).-càrrecs militars i polítics en

l’òrbita del “partit del poble”: tribú militar (71 aC), qüestor (69),

edil (65), pretor (62), propretor a Hispània (61).

60 aC: es crea un pacte secret- anomenat pels historiadors primer triumvirat- entre Cèsar, Pompeu i CrasCèsar, Pompeu i Cras, tres polítics de tendència popular, que pretenien neutralitzar el poder dels conservadors.

59 aC: amb l’ajuda del triumvirat, Cèsar aconsegueix el consolat. El seu col·lega és un tal Bíbul, que pràcticament va ser relegat de la presa de decisions. Per això aquest any es coneixia humorísticament com “l’any del consolat de Gai i Cèsar.”

58 aC: Cèsar nomenat procònsol (=governador) de la Gàl·lia Cisalpina, Il·líria i la Gàl·lia Transalpina. Inici de la conquesta de la Gàl·lia cèltica.56 aC: renovació del triumvirat en la conferència de Lucca. S’acordà que Pompeu i Cras es presentaren al consolat l’any següent i des d’eixe càrrec promulgarien una llei per la qual a Cèsar se li allargaria el proconsolat en la Gàl·lia 5 anys més. També s’haurien de procurar per a ells mateixos un govern proconsular semblant al de Cèsar. A Pompeu li correspondria Hispània i a Cras, Síria.

Lucca

58-51 aC: Conquesta de la Gàl·lia (França, Bèlgica, Suïssa i part d’Alemanya), amb el pretext de protegir els gals de les incursions dels pobles germànics. Aconsegueix:

-conquistar una nova província per a l’imperi romà-protegir la Gàl·lia Narbonesa, ja conquistada anteriorment-tindre un exèrcit fidel a la seua persona-la popularitat i simpatia del poble de Roma

Pont de fusta sobre el Rhin construït pels soldats de Cèsar en la campanya contra els

germànics

55 i 54 aC: Campanyes de Cèsar en Germània i en Britànnia (derrota de Cassivelaune).

52 aC: Revolta dels gals capitanejats per Vercingetòrix, de la tribu dels auverns. Setge d’Alèsia i derrota definitiva dels gals.

Vercingetòrix es rendeix (Lionel Royer, 1899)

53 aC: mort de Cras en una campanya contra els perses. Sorgeixen les desavinences entre Cèsar i Pompeu. Aquest s’ha quedat en Roma i ha enviat a Hispània, d’on era procònsol, els seus delegats. Atret pel bàndol conservador del Senat , ordena a Cèsar llicenciar les seues tropes i tornar a Roma. Mentretant, pel seu compte, comença a reclutar il·legalment legions. Cèsar sap que si llicencia les seues tropes i va a Roma el jutjaran i el processaran per dur a terme guerres sense el permís del Senat i per reclutar més legions de les permeses. Intenta negociar amb Pompeu: que els dos, Cèsar i Pompeu renunciaren al mateix temps a les seues tropes. Les negociacions fracassen.52 aC: el Senat li concedeix poders extraordinaris a Pompeu i és nomenat consul sine collega, en lloc de compartir el càrrec com era habitual.50 aC: Cèsar decideix solucionar el tema per la força. El pas del riu Rubicó i l’entrada en territori d’Itàlia amb les tropes suposa la declaració de guerra civil.

La deessa de Roma s’apareix a Juli Cèsar en el Rubicó Alea iacta est

50-45 aC: Guerra civil : Pompeu i els membres del Senat fugen a Grècia. Escenaris: HispàniaHispània, batalla d’Ilerda, victoria sobre els pompeians Afrani, Petrei i Varró-49-; AlbàniaAlbània; GrèciaGrècia- batalla de Farsàlia, derrota de Pompeu, fugida a EgipteEgipte i mort de Pompeu -48 a C-, batalla de Tapsos, en el nord d’Àfrica nord d’Àfrica contra les tropes pompeianes -46 aC- i batalla de Munda, en HispàniaHispània, contra un fill de Pompeu- 45 aC.

48-47 aC: Enmig de la guerra civil, quan arriba a Egipte, Cèsar pren partit per Cleopatra com a reina front al seu germà Ptolomeu XIII.46 aC: Campanya contra Farnaces, rei del Pont (Àsia Menor),que s’havia rebel·lat contra Roma. Cèsar va resoldre la situació tan ràpidament i d’una manera tan contundent que el seu part de guerra per al Senat s’ha fet famós: Veni, vidi, vici ( he arribat, he vist, he vençut).

46 aC: Cèsar, després d’estes victòries va ser nomenat pel Senat dictador per deu anys i es va atribuir els privilegis dels tribuns de la plebs. Va exigir que el Senat ratificara tots els seus actes i va obligar als funcionaris públics a prestar-li jurament. El Senat es va limitar a ser una assemblea consultiva, que no prenia decisions. Cèsar controlava el tresor públic i preparava la llista dels candidats a cònsols i a la resta de les magistratures . Era com un rei, però sense tindre el títol. S’havia fet concedir el consolat i la dictadura perpètua. Posa les bases del sistema imperial que començarà amb August.El nom Cèsar va ser utilitzar posteriorment pels emperadors posteriors com a sinònim de “rei, monarca”. D’eixe nom deriven els apel·latius Kaiser (emperador alemany) i tsar (emperador rus).

Un grup de senadors organitza una conspiració per assassinar-lo i tornar al Senat el poder que li correspon. 44 aC: En els Idus de març (15 de març) assassinat de Cèsar a punyalades.

Inici d’una altra guerra civil entre els defensors de Cèsar (Marc Antoni i Octavi) contra els assassins de Cèsar ( Brutus, Cassius….), defensors de les idees republicanes.

Reformes de Cèsar en el temps que està en el govern:

-fomenta les obres públiques.-reorganitza les biblioteques públiques.-reforma del calendari (anys de 365 dies dividit en 12

mesos).-reformes socials que disminueixen el nombre de

desocupats.-impulsa l’establiment dels ciutadans sense recursos i els veterans de l’exèrcit en territoris conquistats per Roma.-frena els abusos de poder dels governants de les

províncies.

Segon triumvirat (43 aC): Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

Octavi Marc Antoni Lèpid

Batalla de Filipos: Els triumvirs derroten els assassins de Cèsar.

Els triumvirs es reparteixen les províncies de l’imperi.•Marc Antoni: províncies orientals•Lèpid: Àfrica•Octavi: províncies occidentals.

Guerra civil entre Marc Antoni i Octavi: Marc Antoni i Cleopatra són vençuts a la batalla d’Acci i es retiren cap a Alexandria, on, acosats per Cèsar, es suïciden, primer Marc Antoni, amb la seua espasa i després Cleopatra , que es deixa mossegar per una serp verinosa.

27 aC: Octavi August és el princeps. Inici del període imperial o Principat.

Ara pacis Augustae

Escultura d’August

Relleu de la Terra

RELLEUS DE L’ARA PACIS o Altar de la Pau, manat construir per Octavi August el 13 aC.