COSMOPOLITANITZACIÓ I LLENGUAL’anglès com a llengua franca internacional

Liliana Arroyo Molinerlili.arroyo@gmail.com

PREGUNTA I OBJECTIUS

PREGUNTA:A què es deuen les diferències de

coneixement i competències en llengua anglesa entre els membres de la Unió Europea?

OBJECTIUS:a) Justificar sociològicament l’objecte d’estudib) Analitzar quins són els factors causants de la

distribució desigual del coneixement de l’anglès entre els membres (no anglòfons) de la Unió Europea

c) Fer servir un tipus d’anàlisi basant-nos el mínim possible en les fronteres nacionals.

JUSTIFICACIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI

La llengua és un recurs escàs (Solé i Alarcón) Els intercanvis lingüístics són relacions de

poder (Bourdieu) Com l’entorn (estat) influeix en l’individu

(possibilitats i motivacions afavoridores o no per a l’aprenentatge)

El capital lingüístic pren cada vegada Anàlisi de temàtiques transnacionals per

vèncer l’obsolescència dels marcs i mètodes actuals.

MARC TEÒRIC

Les funcions de la llengua (participativa i comunicativa)

Considerar la llengua com un bé hipercol·lectiu (Bourdieu, 1985; De Swaan,2001 i Solé i Alarcón, 2005)

El capital lingüístic redueix els costos de transacció (una llengua comuna abarateix la comunicació) (Carr, 1985)

World Language System (de Swaan) Capital lingüístic (inclòs dins del capital

cultural) Globalització: Capacitat de funcionar en temps

real a escala planetària (Castells, 2007)

NOVES PERSPECTIVES: LA VISIÓ COSMOPOLITA D’ULRICH BECK Nova lògica de desterritorialització i flexibilitat

(compressió de temps i espai)

Interconnexió (noves formes d’organització social)

Nacionalisme metodològic VS cosmopolitanisme metodològic

Cosmpolitanisme VS Cosmpolitanització (globalització interioritzada, similar al concepte Glocal de Robertson)

Les experiències transfrontereres reforcen l’obertura i tolerància de les persones i «la intensificació de la consciència del món com un tot» (Robertson, 1992:8)

Imaginació dialògica (including otherness)

HIPÒTESI I DISSENY DE L’ANÀLISI RQ: A què es deuen les diferències en el

coneixement d’anglès dins dels països no anglòfons de la Unió Europea?

Hipòtesi: A major grau de cosmopolitanisme de l’estat, major coneixement de la llengua anglesa com a llengua estrangera Per estat cosmopolita s’entendrà aquell en què les

fronteres es difuminen i es relaciona més enllà d’elles i, dins dels seus vestigis, els seus individus i les seves organitzacions actuen i s’acosten al pensament glocal, més propers a sentir-se part del món i la natura.

Com mesurem el grau de cosmopolitanisme (indicadors)

Quines variables fem servir? Com trobem aquestes variables?

MOSTRA I RECULL DE DADES

Mostra. 23 estats membres que no tenen l’anglès com a llengua oficial. (Àustria, Bèlgica, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Holanda, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia, Eslovència, Espanya i Suècia)

Bases de dades secundàries: EUROSTAT EUROBAROMETER European Comission

Nivells d’anàlisi: Spread (difusió, expansió de l’anglès) Proficiency (qualitat i competències en anglès) Capital lingüístic anglès (ambdues alhora)

VARIABLES INCLOSES

CONCLUSIONS

Diferències entre “spread” i “proficiency” excepte Dinamarca, Suècia i Holanda.

Forta correlació (positiva) entre el grau de comsopolitanització i el capital lingüístic en llengua anglesa. Més forta en el cas de la competència i una mica

més dèbil en el cas de l’expansió Odds ratio:

Proximitat de L1 a la llengua anglesa afecta a la qualitat però no a l’expansió (augment confiança en l’ús)

Aquells entorns en què part del seu consum cultural és (o pot ser) en altres llengües mostra especial relació amb el capital lingüístic general en llengua anglesa i el grau de penetració, però especialment té incidència en el nivell qualitatiu.

Com més avançats en el procés de desterritorialització, major capital lingüístic (inversió internet)

Les variables més explicatives són: Capital social transfronterer Grau de valors cosmopolites dels individus

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Liliana Arroyo Moliner

5 de febrer de 2009, Universitat de Barcelona