Una proposta perquè la "generació desmotivada" aprengui llengua"

(ESO)

Esther Lucea TeruelAnna Maria Martí SoléMetodologia de l’Ensenyament de la Llengua7 de novembre de 2011

És un concepte abstracte, hipotètic, que fem servir per explicar perquè la gent pensa el que pensa i es comporta com ho fa.

És un calaix de sastre que amaga un ventall de significats.

Un alumne està motivat perquè notem que és i està aplicat, entregat i entusiasmat... de cara a l’acte d’aprendre?

Un alumne desmotivat és i està a les antípodes de l’anterior exemple?

La “motivació” entronca amb un dels aspectes més bàsics de la ment humana: EL CAPTENIMENT HUMÀ que té un paper importantíssim a l’hora de determinar l’èxit o el fracàs ens els processos d’aprenentatge.

Hi ha dos tipus de motivació:

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA que es relaciona amb la meta que persegueix un subjecte en termes d’experiència del sentiment de competència i autodeterminació. El resultat és la realització mateixa i no depèn de cap premi extern.

MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA que està relacionada amb la realització d’unes tasques per tal d’aconseguir un premi o bé evitar un càstig.

La consigna mediàtica sembla clara:

“Los estudiantes

españoles no sólo se

sitúan significativamente

por debajo de la media

de la OCDE por su

capacidad lectora en

Internet, sino que sus

resultados son incluso

peores en términos

comparativos de los que

habían obtenido en el

informe PISA sobre

habilidad para entender

textos impresos.”

“Lectura en textos impresos ….La peculiaridad de España es que el porcentaje de alumnos que alcanzan la excelencia es muy inferior a la media, y así sólo un 0,2 % entran en el nivel 6, el máximo, frente al 1 % en el conjunto de la OCDE, y únicamente un 3,4 % en el siguiente, comparado con el 7,5 % de media.”

“comparar los sexos… las calificaciones medias de las chicas son 19 puntos superiores a las de los chicos, cuando en la OCDE llegan a ser de 24 puntos. Esa brecha de género únicamente es menor en Corea del Sur (18 puntos), Dinamarca (6) y ya fuera de la organización en Hong Kong (8) y Colombia (3)…”On ens porta aquest camí tortuós?

Què diuen “alguns” professionals i els gestors polítics?

“La obligatoriedad hasta los 16 años unida a una posible falta de autoestima en los alumnos hace que una gran parte de los alumnos que se encuentran en 2° o 3° de ESO no muestren ningún interés en aprender”

“Una gran majoria dels alumnes només espera acabar els primers cursos per obtenir un certificat o una titulació i, immediatament, abandonar els estudis…”

“El malestar en el aula está originado por este tipo de alumnos totalmente desmotivados.”

'La frustración que un día te puede producir un chaval problemático es mayor que la satisfacción que te dan los otros 24. Y a consecuencia de esto es verdad que nuestra actitud puede que cada vez sea más negativa'.

• La primera tasca de l’educació és sacsejar la vida al mateix temps que es deixa l’individu en llibertat perquè es pugui desenvolupar.

• Si un dia han d’arribar la salvació i l’ajuda, només podrà ser a través dels infants perquè són ells els creadors de la humanitat.

• Aquesta és la nostra obligació respecte als infants: donar-los un raig de llum i continuar el nostre camí.

• RELACIONAR els objectius de les explicacions amb els objectius dels alumnes.

• PORTAR EL MÓN REAL A L’AULA i tractar aspectes que, a banda de preceptius, fomentin l’interès dels alumnes.

• LA PREGUNTA com a eina de motivació no pas com a judici de competències.

• AJUDAR a reconèixer tant la capacitat com el sentiment de frustració.

• PERSONALITZAR el tracte amb l’alumne dedicant-li temps exclusiu per parlar dels temes acadèmics i, fins i tot extraescolars (tutories).

• POTENCIAR EL TREBALL COOPERATIU que trameti un missatge de cohesió com a grup i de reforç com a individus.

Un model innovador que es fonamenta en l’enfocament orientat al PROCÉS.

Això és, prendre una perspectiva dinàmica de la motivació i estar atents als canvis que pateix la motivació amb el temps.

La motivació dels alumnes fluctua, té els seus alts i baixos i per això pot resultar útil incloure una dimensió temporal en un model de motivació que s’hagi d’aplicar a l’aprenentatge escolar (cf. Dörnyei 2000).

FASES:

GENERAR la dimensió motivacional lligada a aquesta fase (motivació per elecció), la motivació generada comporta la selecció de l’objectiu o de la tasca que cal dur a terme.

MANTENIR I PROTEGIR la motivació generada mentre duri l’acció (motivació executiva) i és d’allò més pertinent en entorns didàctics a l’aula.

RETROSPECCIÓ MOTIVACIONAL que s’inicia quan acaba l’acció i té a veure amb l’avaluació retrospectiva que els alumnes fan del procés. D’aquest punt en dependran les activitats que

estaran motivats a emprendre en el futur.

QUÈ? Una aula Facebook QUAN? Durant el segon semestre (si funciona, ho

mantindrem la resta de curs). COM? A partir de la lectura del llibre Un estiu

amb l’Anna i aprofitant el programa 1X1 que comporta que cada alumne tingui el seu pc a l’aula.

PER QUÈ? Per aprendre llengua mentre debatem: per aprendre a comunicar i comunicar-nos.

El nostre objectiu és potenciar les actituds i els valors lingüístics dels alumnes

És una eina que ens ajudarà a fer créixer l’esperança d’èxit dels alumnes

Reforcem l’orientació envers els objectius per part dels alumnes

Adaptem els materials docents als alumnes perquè els siguin rellevants

Generar creences realistes entre els alumnes

Trenquem la monotonia. Variem el procés: canviem el

canal, els exercicis, el format d’organització, l’estil de presentació...

Hi ha un NOU repte, un NOU contingut interessant pels alumnes, innovador, intrigant, exòtic, fantàstic... un element personal

Impliquem més als alumnes (pactem normes)

Facilitem la participació activa dels alumnes (participació i responsabilitat)

Cada dia de classe es proposaran 3 temes de debat relacionats amb la lectura del llibre:

Creus que l’Oriol és un immadur perquè no accepta beure alcohol? L’Anna és una “motivada”? La nova parella de la mare de l’Oriol és el detonant perquè ell

vulgui escapar? Per què creus que falla la comunicació entre l’Oriol i la seva mare? La nova colla d’amics que fa l’Oriol és determinant per a la seva

vida? T’esperaves un final infeliç? …

Cada alumne haurà de fer un mínim de 3 intervencions cada dia del debat no menor de tres línies i no superior a 10 línies.

ES PODRÀ UTILITZAR el nou llenguatge escrit que comporten les noves eines telemàtiques i les noves formes de comunicació, sota criteris pactats, clars i que s’ajustin a la normativa.

NO ESCRIUREM: Io (jo)

Dios (adéu)

PK (per què? perquè)

XO (però)

OK

ESCRIUREM: Jo (són igualment dues lletres!!)

Dw (i explicarem que és una uau)

PQ (tenim una Q, usem-la)

XÒ (l’accent obert ens fa singulars)

DK (recuperem el “d’acord”)

Ens interessa establir una certa normativa en aquesta nova forma d’expressió. L’anirem discutint, raonant i pactant en cada cas i així, treballarem aspectes ortogràfics, fonètics i gramaticals que ens atorgaran identitat (consciència lingüística) fins i tot en aquest tipus de missatges:

L’experiència ha de permetre recuperar l’interès i la motivació dels alumnes a partir d’una eina que els hi és atractiva i que tots coneixen.

L’èxit de la iniciativa depèn del seu sentit de responsabilitat (confiança).

Assajarem una nova relació docent/alumne amb unes normes pactades i uns objectius comuns.

Treballarem la llengua des del debat i anirem polint les errades (política de pactes).

Aconseguirem sembrar una certa llavor que normativitzi l’ús del llenguatge que els joves fan, actualment, a la xarxa.

ALONSO, J. (1995): Orientación educativa. Teoría, evaluación e intervención. Capitulo IV: Problemas de aprendizaje (II): Evaluación y mejora de la motivación hacia el aprendizaje. Madrid. Síntesis.

BORGES, F. (2005). «La frustración del estudiante en línea. Causas y acciones preventivas». Digithum [artículo en línea]. UOC. N.º 7. [consulta: 10/2011].<http://www.uoc.edu/digithum/7/dt/esp/borges.pdf

DÖRNEI, Z. (2008). Estratègies de motivació a l'aula de llengües. Barcelona: Editorial UOC.

ESCAÑO, J.; GIL DE LA SERNA, M. (2000). “¿Favorecemos que nuestros hijos estén motivados por el trabajo del colegio? Cuestionario para padres y madres”. Aula de innovación educativa nº 95, pp.6 – 8.

“L’exemple de’n Jordi”: [en línia] [consulta: 10/2011] http://www.xtec.cat/~joriola2/personal/motivar.htm

MARINA,J.A. (1997). El misterio de la voluntad perdida. Barcelona. Anagrama. [en línia] [consulta: 10/2011] http://www.geocities.com/motivacionescolar.

“MARIA MONTESSORI , la pedagogia de la responsabilidad y la autoformación” [en línia] [consulta: 10/2011] http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm

MÉTODO MONTESSORI a www.psicopedagogia.com [en línia] [consulta: 10/2011]