2. Qu aprendrem? Mesopotmia: Ciutats Imperis Escriptura Art
Egipte: El Nil L'Estat egipci Vida quotidiana Religi
3. La Histria a travs dels cmics Llegirem Astrix i
Cleopatra
4. Astrix el Gal Comena a publicar-se el 1959 a Frana Gui de
Goscinny Dibuix dUderzo Hi ha 24 lbums (fins 1977) + 10 lbums (noms
Uderzo)
5. Astrix el Gal La histria est situada a la Gllia (actual
Frana) al segle I a.C. s un petit poble que resisteix als atacs de
lImperi Rom de Juli Csar grcies a la poci mgica. s humorstic, per
ens dona informaci sobre la Histria Antiga (Egipte, Grcia,
Roma)
6. Astrix el Gal Personatges principals:
7. Astrix el Gal
8. Astrix i Cleopatra s el 6 volum (1965) Astrix, Oblix i
Panormix viatgen a l'Antic Egipte. Apareixen Cleopatra i Juli Csar
(s. I aC)
9. Mesopotmia
10. Mesopotmia Primeres Ciutats Estat IV millenni aC -
Envoltades per muralles Rius Tigris i Eufrates - Agricultors i
ramaders
11. Mesoptmia Creixement producci agrcola Especialitzaci:
artesans i comerciants Invenci de la moneda
12. Mesopotmia
13. Mesopotmia Temple: Ziggurat Centre de la ciutat Sacerdots:
molt poder Funcionaris: escribes
14. Mesopotmia Conflictes: domini terra i aigua Caps militars
Monarques Guerres Ms esclaus
16. L'origen de l'escriptura (3500 aC) 1 funci: comptabilitat
Ms tard: lleis i codis (recull de lleis) Final: Textos literaris i
religiosos
17. L'Escriptura Pictogrames Cuneforme
18. L'escriptura
19. L'art mesopotmic Arquitectura: Arc i volta Maons (no hi
havia pedra)
20. L'art mesopotmic Ziggurat (temple) Fets de ma Betum
(Impermeable) Cermica
21. Egipte Marc geogrfic: Desert: protecci Nil: aigua
Irrigar-Fertilitzar (Crescudes)
22. Egipte Baix Egipte: Delta del Nil Alt Egipte: Desert + Riu
Nil (On vivia la gent)
23. Egipte Cicle de crescudes del Nil Primavera: pluges al
naixement Juny-Octubre: inundacions Octubre: terres frtils - sembra
Febrer-juny: collites
24. Egipte Crescudes: eren perilloses. Construcci de dics i
canals: controlar-les Augment terra conreable Augment producci
agrcola
25. Egipte Nil: via de comunicaci Grans ciutats: Memfis i
Tebes
26. Egipte Avenos tcnics: Clcul i Geometria Comptabilitat
Tcniques de construcci Calendari (prevenci crescudes del Nil)
27. Egipte 1r Fara: Narmer (Menes) 3.000aC: Unifica Alt i Baix
Egipte
28. Egipte
29. Egipte Etapes: Imperi Antic (2686-2160 aC): Capital Memfis.
Estabilitat i prosperitat. Construcci pirmides
30. Egipte Etapes: Imperi Mitj (2050-1650 aC): Capital Tebes.
Guerres i invasions.
31. Egipte Etapes: Imperi Nou (1550-1069 aC): Capitals Tebes i
Tell-el-Amarna. Ramss II: expansi territorial. Amenofis IV:
Monoteisme. Fi unitat d'Egipte.
32. Egipte Etapes: poca tardana (684-30aC): 1) Segle VI
Provncia Persa. Conquesta de Dario I
33. Egipte Etapes: poca tardana (684-30aC): 2) 332 aC conquesta
d'Alexandre el Gran.
34. Egipte Etapes: poca tardana (684-30aC): 3) 69-30 aC,
provncia romana. Victria d'Octavi sobre Clepatra i Marc Antoni
35. Egipte L'estat egipci: Fara: Poder absolut. Considerat un
Du. Garantia l'ordre i la justcia. Possea totes les terres
Controlava el comer exterior i les obres pbliques
36. Egipte Tamb va haver-hi Reines d'Egipte
37. Egipte ACTIVITAT: Busca informaci sobre un dels faraons de
la segent llista o de les reines anteriors: 1) Narmer (Menes) 2)
Djoser (Zoser) 3) Kheops (Keops) 4) Jafra (Khefren) 5) Menkaura
(Micerino) 6) Pepi II 7) Amenemhet I 8) Ahmose (Amosis I) 9)
Tuthmosis III (Tutmosis III) 10) Hatshepsut 11) Amenofis III o
Amenhotep III 12) Akhenaton (Akenatn) 13) Tutankamon 14) Seti I 15)
Ramss II 16) Ramss III 17) Psamtic I 18) Alexandre el Gran 19)
Ptolemeu I 20) Soter 21)Cleopatra VII 22) Ra Escriu a la llibreta
un breu resum (8-10 lnies) sobre la seva vida
38. Egipte L'Estat egipci: Govern: Visir + Governadors
provincials + Funcionaris. Exrcit: Fara (Cap suprem). Enemics
externs i interns.
39. Egipte
40. Egipte Privilegiats: Alts funcionaris (dirigien el pas)
Nobles (tenien terres) Sacerdots (cincia, religi, escriptura)
Escribes (clcul, escriptura, obres, exrcit) Poble: Pagesos
(lliures, per lligats a la terra) (pagaven impostos, treballaven a
les obres pbliques) Mercaders i artesans (molts oficis, pagaven
impostos) Esclaus (poc nombrosos) Societat egpcia: dividida. Molta
desigualtat