PRIMERA LECTURA DE LLENGUA

CATALANA

ELS TRES MODERNETS

Els tres germans de cal Sabater, en Cristian, l’Amine i l’Adrià, havien estat de sempre uns

galifardeus de mena. Durant l’estiu, anaven i venien de les festes majors dels pobles propers a

Soses sempre corrents perquè sempre eren perseguits pels veïns enfurits de la vila en qüestió.

Si us pregunteu per què els empaitava tothom i per què ells fugien, la raó era evident: es

dedicaven a sabotejar tots els actes que podien per tal que tot se n’anés en orris i la celebració

no es pogués dur a terme. Així, per exemple, avançaven en comitiva pel mig del correfocs i

mullaven amb aigua la pólvora, o tallaven els cables de subministrament elèctric dels autos de

xoc, o fins i tot sucaven la pista de ball amb una bona capa de cera per tal que les balladores i

els balladors rellisquessin durant el primer pas doble. Ells reien i escapaven cames ajudeu-me,

però certament s’havien endut més d’una bufetada a Aitona, a Seròs o a La Granja d’Escarp, i

havien acabat amb la roba esparracada i bruta.

Ara, però, els havia donat per la música. Eren, per dir-ho d’alguna manera, més modernets.

Estaven neguitosos, perquè duien a terme una mena de competició per tal de veure qui

muntava la discoteca més exitosa al poble. I ja feia setmanes que l’operació estava en marxa i ja

feia setmanes, també, que a Soses no podia dormir pas ningú...

A l’esplanada de les penyes, l’Amine, el germà més despreocupat, va alçar la seva minidisco

amb tres o quatre bales de palla, penjà uns bafles de qualsevol manera, i convocà la menudalla

del poble perquè hi fes cap. L’escàndol musical era absolutament esfereïdor, a la seva

discoteca. Tothom ballava desenfrenadament, sense aturador!

Una mica més amunt, a Plaça de l’Església, en Cristian, un xic més previsor, havia aixecat el

seu local amb palets de fusta cedits pels magatzem Espax i els havia unit tot utilitzant fems de

vaca. La pudor era insuportable, però una enorme patuleia d’adolescents s’aplegava cada cap

de setmana i hi iniciava una sèrie de balls desenfrenats. Estaven tots tocats del bolet, en aquella

discoteca!

Finalment l’Adrian, el germà més previngut, havia optat per muntar la seva discoteca de

luxe a l’interior de la sala del ball. Allà, protegits del vent i de la pluja, la jovenalla de Soses

gaudia d’allò més. Amb tot, l’escàndol era de pronòstic!

Les tres discoteques creaven una mena de triangle de disbauxa i rebombori, sorollada que

trencava el cap i rebentava les oïdes de la pobra senyora Duna, una velleta pansida de cent deu

anys que ja n’estava farta, de tanta gresca. Ella recordava sempre amb recança els temps en

què el ball era un punt de trobada i es podia parlar tranquil·lament amb els amics. Ara, això

s’havia convertit en una casa de bojos... Bé, en tres, perquè al poble hi havia tres discoteques!

Un bon dissabte, a les dues de la matinada, la vella Duna, farta de la situació, sortí de casa

amb el bastó i comença a repartir bastonades a tort i a dret a tothom qui trobava a la discoteca.

Començà per la de l’Amine. Les bales de palla no van durar ni un minut, sota el bastó de la

velleta, i tothom corregué a refugiar-se a la disco d’en Cristian. La vella, implacable, destrossà

també a cops de gaiato els palets de fusta del noi. Morts de por, els joves de la disco

corregueren cap a la sala del ball. Allà la vella Duna ho tingué més difícil. De fet, som a

divendres i la dona fa gairebé una setmana que pica i pica. Tot el jovent és a dintre, tancat amb

pany i clau. Tothom té por de rebre la primera garrotada...

------------------------------------------------------