22
MARTA, SÒNIA, ÀLEX, MARC, NIL, JAUME, AIDA, GEORGY I JOSEP Mª. ALUMNES DE 3R

Projecte romans

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Projecte romans

MARTA, SÒNIA, ÀLEX, MARC, NIL, JAUME, AIDA, GEORGY I JOSEP Mª. ALUMNES DE 3R

Page 2: Projecte romans

ÍNDEXQui eren els romans?La moda romana:

- Pentinats- Com anaven vestits-- Maquillaven-- Calçat

-Déus romans-Déus romans-Exèrcit-Cultura comana-Els nens romans-Roma, com era-El Colisseu-Els esclaus

Page 3: Projecte romans

QUI EREN ELS ROMANS?Els romans van ser una civilització que va viure a Itàlia. La prodigiosa història de Roma comença al segle VIII a.C a la península italiana.

Diuen que la ciutat de Roma es va fundar al 753 a.C. La llegenda dels bessons Ròmul i Rem explica com es va fundar la ciutat de Roma.

Els primers romans:Els primers romans:Els primers romans:Els primers romans:

Al principi Roma era un poble petit de pagesos que es va convertir en un gegantesc Imperi al voltant de la mar Mediterrània i va fundar la ciutat més gran i bonica de l’Antiguetat: Roma

Page 4: Projecte romans

LA MODA ROMANA, COM ANAVEN PENTINATS

A més del cabell, es deixaven barba pel mateix motiu. Això va seguir així fins ben entrada l’època del imperi, on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la

Des del principi de la història romana els ciutadans romans acostumaven a deixar-se llargues cabelleres, que estava associada amb grans virtuts masculines, com altres cultures més antigues també feien.

on els homes es tallaven el cabell i ensenyaven la seva cara afaitada, encara que semblés un procés molt llarg i cansat degut a les eines que utilitzaven.

El tonsor, del barber, tallava el cabell amb unes estisores de ferro, anomenades fortexfortexfortexfortex.

Cada vegada que hi anaven era molt dolorós, sobretot quan anaven a afaitar, ja que no s’aplicaven prèviament cap loció només aplicaven aigua abans d’utilitzar les navalles. Les navalles s'anomenaven novacolaenovacolaenovacolaenovacolae i les ganivetes cultricultricultricultri.

Page 5: Projecte romans

LA MODA ROMANA, COM ANAVEN PENTINATS

Les dones romanes joves es recollien els cabells en un nus o en trenes i portaven diademes i cintes.

Les senyores casades preferien el pentinat. Les dones romanes també utilitzaven postissos i recollits. recollits.

Els homes i les dones romanes es tenyien el cabell de color groc-vermellós. El costum de tenyir-se el cabell el van heretar dels grecs. Es tenyien el cabell amb sabó càustic, anomenat spumaspumaspumaspumacausticacausticacausticacaustica o batava que estava fet de greix i cendres.

Els romans també utilitzaven perruques que s’anomenaven capillamentumcapillamentumcapillamentumcapillamentum.

Page 6: Projecte romans

LA MODA ROMANA, COM ANAVEN VESTITS

Els romans vestien unes simples túniques curtes cosides i lligades a la cintura amb una corda que anomenaven colobíucolobíucolobíucolobíu.

Damunt es col·locaven la togatogatogatoga, un tros de roba en forma de semi el·lipse de llana blanca amb la qual s’embolcallaven el cos.

Page 7: Projecte romans

LA MODA ROMANA, COM ANAVEN VESTITS

La toga dels magistrats i senadors duia una franja porpra.

Les dones duien sostenidor strophium i una faldilleta sota de la túnica, damunt portaven l’estola cenyida als malucs i es cobrien amb un mantell pali.

Page 8: Projecte romans

LA MODA ROMANA, COM ES MAQUILLAVEN?

Les dones romanes es pintaven els llavis i les galtes de color vermell amb pigments que s’obtenien de diferents plantes i mol·luscs.

Els ulls es delineaven en negre i les celles es posaven molt marcades. Les parpelles es s'ombrejaven de color blau.

Les dones romanes tenien la pell pàl·lida i marcaven molt les galtes. Al ulls Les dones romanes tenien la pell pàl·lida i marcaven molt les galtes. Al ulls es posaven unes pastes fetes de cendra i antimoni que es feien servir per enfosquir. Per rímel de pestanyes feien servir ous de formiga i mosques triturades.Per fer pintallavis feien servir tinta vermella i òxid de ferro.

Els romans menjaven julivert per tenir bon alè i per blanquejar-se les dents feien servir pedra tosca (pedra pómez) barrejava amb orina.

Page 9: Projecte romans

LA MODA ROMANA, COM ANAVEN CALÇATS?

Els esclaus no tenien sabates i Els esclaus no tenien sabates i anaven descalços.

Els ciutadans romans tenien sabates. Les sabates d’hivern eren més tancades i les d’estiu eren més obertes.

Page 10: Projecte romans

ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS ROMANS?Els romans creien en més d’un déu, els més coneguts eren: Júpiter, Juno, Minerva, Apolo, Diana, Neptú, Mart, Venus, Mercuri, Vulcano, Ceres i Vesta.

.

MartMartMartMart: era el fill de Júpiter i de Juno. Al principi era el déu de la vegetació, però després el va convertir en el déu de la guerra.

JúpiterJúpiterJúpiterJúpiter: és el rei dels déus i dels homes, és fill de Saturn.

Page 11: Projecte romans

ELS DÉUS, EN QUÈ CRIEN ELS ROMANS?

VenusVenusVenusVenus: era filla de Júpiter. És la deesa de la bellesa, la fertilitat i els plaers de l’amor. Es feien moltes festes per honrar-la.

NeptúNeptúNeptúNeptú: era el déu del mar. Cavalga les onades sobre cavalls blancs. Tots els habitats de les aigües l’han d’obeir. A la mitologia grega se’l coneix com a

Poseidó. MercuriPoseidó.

JunoJunoJunoJuno: es la germana i esposa de Júpiter.

MercuriMercuriMercuriMercuri: és el fill de Júpiter i de la nimfa Maya. És el missatger dels deus.

Mercuri

Venus

Neptú

Page 12: Projecte romans

L’EXÈRCIT, COM ERA?

L’exèrcit romà va ser molt important i nombrós. Si l’exèrcit romà no hagués estat tant important, no hauria existit l’Imperi romà.

Ara us explicarem quines eren les formacions de l’exèrcit romà:L’exèrcit romà tenia tres formacions: tortuga, con i cercle.

La formació tortugaformació tortugaformació tortugaformació tortuga: els soldats es col·locaven formant un rectangle o quadrat. Gràcies a la formació tortuga l’exèrcit romà va vèncer moltes batalles..

Formació en cercleFormació en cercleFormació en cercleFormació en cercle Formació en conFormació en conFormació en conFormació en con

Page 13: Projecte romans

L’EXÈRCIT, COM ERA?

A l’exèrcit romà els soldats a canvi de l’enrolament al servei de l’imperi els tenen dret a una part del botí que aporta la victòria al aporta la victòria al final del seu servei. Els soldats passaven a ser propietaris d’un terreny que podien cultivar.

Page 14: Projecte romans

L’EXÈRCIT, COM ERA?

Amb què guanyaven les guerres els soldats romans?Amb què guanyaven les guerres els soldats romans?Amb què guanyaven les guerres els soldats romans?Amb què guanyaven les guerres els soldats romans?

Amb javelines, espases, catapultes, punyals i ballestes.

Amb què es protegien? Amb què es protegien? Amb què es protegien? Amb què es protegien?

Amb escuts, armadures, cascos, muralles, punxes i romans que vigilaven.

L’exèrcit romà es va convertir L’exèrcit romà es va convertir L’exèrcit romà es va convertir L’exèrcit romà es va convertir en professionalen professionalen professionalen professionalQuan les conquestes s’estenen l’exèrcit ha de mantenir l’ordre i contenir els intents d’aixecaments i invasions. Fins i tot abans del final de la República l’exèrcit passa a ser professional.

Page 15: Projecte romans

CULTURA ROMANAQuè feien els romans?Què feien els romans?Què feien els romans?Què feien els romans?El Panteó té un forat molt gran al sostre per dintre ara és una església i és molt gran. Fa 2.000 anys que el van construir a Roma i també hi ha el Colisseu Romà que hi feien lluites de gladiadors i feres.

Page 16: Projecte romans

ELS NENS ROMANS

Els més important dels nens romans era que també tenien escoles i hi anaven dels 12 als 18 anys només. A les escoles hi anaven per aprendre grec, retòrica i l’art de parlar

Page 17: Projecte romans

ROMA, COM ERA?Al segle II, Roma és la ciutat més gran d’Occident i una de les més riques.

Els emperadors volen que sigui un reflex del seu poder.

Van construir fòrums, temples, arcs triomfals i amfiteatres.

El Gran Circ

El Colisseu

Els romans construïen arcs triomfals per recordar les batalles que havien guanyat

Page 18: Projecte romans

EL COLISEUM

El Colisseu era el més gran i ben estudiat dels amfiteatres romans amfiteatres romans té cabuda per a més de 50.000 espectadors.

Al Colisseu s’hi feien lluites de gladiadors.

Page 19: Projecte romans

EL COLISEU

Arena

Grades

La seva construcció s’inicia al 72 d.C per ordre de l’emperador Vespasià i no s’acaba fins uns 10 anys més tard. Un sistema de bombes instal·lat en el subsòl permet transformar l’arena en un llac artificial per organitzar batalles navals.

Arena

Corredors

Portes d’accés al Colisseu

Page 20: Projecte romans

� El Colisseu és un edifici ovalatque fa 189 metres de llarg per 156 d’amplada i 57 metres d’alt.

Page 21: Projecte romans

Amplada: 156 metresAmplada: 156 metresAmplada: 156 metresAmplada: 156 metresLlargada: 189 metresLlargada: 189 metresLlargada: 189 metresLlargada: 189 metres

� El Colisseu és un edifici ovalat que fa 189 metres de llarg per 156 d’amplada i 57 metres d’alt.

Alçada: Alçada: Alçada: Alçada: 57 metres57 metres57 metres57 metres

Page 22: Projecte romans

ELS ESCLAUS,Qui eren els esclaus? Qui eren els esclaus? Qui eren els esclaus? Qui eren els esclaus?

Romans que feien el que els manava l’amo.

Eren criminals, infants abandonats i presoners de guerra.

Quines feines feien els esclaus a Roma? Quines feines feien els esclaus a Roma? Quines feines feien els esclaus a Roma? Quines feines feien els esclaus a Roma?

Feien el que el seu amo els deia, com anar a comprar, pentinar les dones, fer anar a comprar, pentinar les dones, fer de jardiners, també hi havia esclaus que treballaven a les mines.

Els amos tractaven bé els seus esclaus? Els amos tractaven bé els seus esclaus? Els amos tractaven bé els seus esclaus? Els amos tractaven bé els seus esclaus? Sí perquè sinó la justícia els podia castigar, però si un esclau no es portava bé el seu amo el castigava.

Els amos eren amics dels esclaus? Els amos eren amics dels esclaus? Els amos eren amics dels esclaus? Els amos eren amics dels esclaus? A vegades els amos i els esclaus es feien amics i sovint els amos romans alliberaven els seus millors esclaus. Els esclaus alliberats es deien lliberts i eren lliures. Sovint es convertien en mercaders i comerciants.