POETA DEL POBLE -CATORZE POEMES DE MIQUEL MARTÍ I POL-

Josep Maria Corretger i Olivart Maig del 2010

CANCELL

PÀG.

-Plou i fa sol ……………………………………………………………. 3

-Camí, potser retorn ……………………………………………………. 4

-Captard …………………………………………………………………. 5

- II ………………………………………………………………………… 6

- III ……………………………………………………………………….. 7

- IV ………………………………………………………………………… 8

- V ………………………………………………………………………… 9

- VI ……………………………………………………………………….. 10

- VIII ……………………………………………………………………… 11

- X ………………………………………………………………………… 12

- XIV ……………………………………………………………………… 13

- XV ……………………………………………………………………… 14

- Plou a muntanya ……………………………………………………… 15

- L’amor jugava a perdre’s …………………………………………….. 16

___________

- Llàgrimes als ulls ……………………………………………………… 17

- Bibliografia i webgrafia ………………………………………………… 18

2

PLOU I FA SOL

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,Al cel triomfa l’arc de Sant Martí,El món fa la rialla entre boirinesi el verd és més lluent i el groc més fi.

Plou i fa sol!, una alegria novaxiscla i s’ensenyoreix del pensament,i el poble vell, estès tal com la roba,comenta a retrobar-se lentament.

Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,plou i fa sol, i riu clar l’horitzó,plou i fa sol, les bruixes es pentinen…I el vent manyac s’emporta la cançó.

EXERCICI:

-Subratlla i anomena les figures retòriques d’aquest poema. Realitza el recompte sil·làbic, digues com és la rima i si segueix algun tipus d’estrofa.

3

CAMÍ, POTSER RETORN

Camí, potser retorn, a horitzons densosquan ja la carn és trista, quan la carn és de nit;i alçar amb les mans els ulls, encara intensos,car hem perdut la intimitat del crit.

Tornar I tornar només, com si la vidafos un etern recomençar imprecís,talment el vol d’una au sempre feridaque es precipita en l’aire trencadís.

I un cop només tocar la llum, tan claraque ja mai més no deixarem el port,perquè una nit hem amagat la caradintre les mans amigues de la mort.

EXERCICI:

-Després d’haver llegit el poema observa la imatge. Hi veus algun tipus de relació? Què ens vol transmetre el poeta amb el seu missatge i quina és la informació que ens arriba de la fotografia? Descriu amb sis línies que et suggereix la imatge.

4

CAPTARD

La tarda mor sense dolori mare-lluna plora estrelles,un vent calmós gronxa poncelles;en voleu més de serenor!

Calla l’ocell i, amb ploricó,la font salmeja meravelles,s’adorm el camp I les parpellesobre l’amor somniador.

Cel d’hora baixa, empresonatdins la pupil·la de l’aimia,llums en conjur de bruixeria,

fetilleria o veritatque dura poc, i el cor voldriaque fos per una eternitat.

EXERCICI:

-Escriu tots els adjectius que trobis en aquest poema i realitza una oració amb cadascun. Agrupa tots els noms i adjectius per camps semàntics similars. Posa’t al lloc del poeta i redacta un altre final de tres versos, el que més desitgis.

5

II

Creieu en els prodigisi teniu fe en la sang que us han llegatavantpassats insignes.

Qui sap si en aquest íntim desgavellresideix el poder de la vostra estirpsignada amb una creu de privilegi boscos prudentíssims.

Perquè vosaltres al combat podeuaportar-hi la força de tanta aiguano sotmesa a cap llei,la veu angoixosadels tan plens d’intimitat com una cambra closa.

Tot això que en vosaltres resta purus serva enlaire i us llançacap a les altes rutes.

EXERCICI:

-Saps què és una personificació? Al text en pots trobar una de molt evident. Escriu-la i inventa-te’n una altra. Endevinalla: Estem sempre a prop l’un de l’altre, semblem bitlles i no ho som, però el conjunt forma un _ _ _ _ (4 lletres)

6

III

He anat creixent amb el matí sense imposer-melímit.

Coneixereu que sóc jo perquè la veu no ment.

Més amunt de les comes també hi ha l’esperançai un poblet esquifit de rara perspectiva.

Quan torni us contaré tots els secrets.

Vosaltresno ho creureu, però és cert que he estat hoste delventi de la llum només un sol instanti que lluny del brogit, en el més alt silenci,us he comprèsi us he estimat amb tot l’ànima.

EXERCICI:

-El professor llegirà el poema en veu alta i tu escriuràs les paraules que hi falten. Llavors, redacta un resum de quatre línies d’aquest poema. Què et suggereix? Què ens vol transmetre el poeta? Quina és la teva idea de silenci?

7

IV

La vostra veu ens munta carn amuntcom aigua trabucada.Tenim les mans i els ulls de fang obscuri la sang aspra de la pols dels camins.

Damunt vostre hem alçat les ciutats i hem alçat les muntanyes I els rius;ho serveu tot només amb la mirada.

Estranyament remots,com un so de trompetes a la nit,podeu preveure tot el desgavelli estimar dignament la virtutcom si fos un herbeta remeiera.

Però és ben trist de saber-setan arrelats a la vostra desfetaque fins la veu se’ns podreix als ditsi a cada gest esfullem roses de carn,si en el gest i en la veués on, només ens podem reconèixer.

EXERCICI:

-Assenyala els adjectius que vegis en aquest poema i escriu un sinònim i un antònim de cadascun. Cerca tres oracions i anomena el seu subjecte.

8

V

Hi ha un remolí a l’aigua on les paraules es fandolces,on les paraules es fan lentes i clarescom les profunditats.

Hi ha un lloc a l’espai on la veu us ressona,on la veu us envolta i sedueixcom si cridéssiu dins d’una cova.

Si us dic això és per sincerar-vosamb vosaltres mateixos.

No vulgueu esbrinar quines forces us mouen.

Hi ha la vida i la mort immutables.

La resta són paraules.

Estimeu-vos, germans, pel que us dol i us encisa.

EXERCICI:

-Primer llegeix en veu alta el poema alta i després explica que has entès. Ara anem a realitzar un Bocamoll sobre aquest poema tan bonic de Miquel Martí i Pol, et limitaràs a dir paraula per paraula els mots que digui el professor amb accents i tot, si ho fas bé, tindràs un punt, sinó passarem al següent.

9

VI

Aquells que no he estimat,aquells que ni tan sols he coneguthan de servar de mi la part més pura.

Vosaltres, solitaris, que direu el meu nomi trobareu la pau llegint els meus poemes.Per a vosaltres escricamb l’efusió d’un abraç de germà.

No m’estimeu per l’esforç que puposa.Escriure per a vosaltresés com repetir-se lentamentels versos d’un poema estimat.

Quan llegiu els meus llibreshi trobareu la vostra pròpia veu,la buidor elemental del vostre viureque us omple les mans de vent.

No vulgueu penetrar-me el sentit.Isoleu-vos en íntims jardinso en cambres silenciosesi pregueu amb les meves –les vostres- paraulesmeravellosament vives i actuals.

Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.

EXERCICI:

-Anem a fer un Gran Dictat. Et dedicaràs a escriure en un paper 8 paraules que apareixen en un poema de Martí i Pol. A veure qui n’escriu més de bé. Què vol dir “Quan llegiu els meus llibres, hi trobareu la vostra pròpia veu”.

10

VIII

No us preserven del focl’enyor ni la distància.Hi ha preceptes subtilsrera cada paraulai el gran temor del buitque us atreu i us espanta.Debades camineuper la cresta de l’aiguatasteu els fruits amargsque les fulles empareno us enfileu pel ventcap a les rutes altes.Tard o d’hora la nittallarà les amarresd’aquest vaixell que soui us llançarà per claresrutes de solitudal bell mig de les flames.Pel foc esbrinareuquè hi ha dins de vosaltres.

EXERCICI:

-Què ens vol dir el poeta amb això dels “fruits amargs”? Justifica la teva resposta. Saps qui era en Miquel Martí i Pol? Si no ho saps realitza una cerca de vikipèdia sobre la seva vida i obra i prepara un petit powerpoint per al proper dia de classe.

11

X

Tinc por de les conquestes que he fetamb el vent per estendard,tan a cavall del ventque la veu em ressona pertot arreucom un repte.

Allibeure-me de l’atracció dels abismes,vosaltres que no sabeu què ésel descrèdit de tot anorreant-voscom una llosa absurda damunt del pit,vosaltres que encara podeu plorari riure d’innocent alegria,pregueu per mi i per totsa l’hora del matíquan les coses són pures.

Que la vostra dolcesaaparti de mi la severa venjança.Cal que sigueu bons en excésper evitar el cataclisme inevitable.Així guanyareu el vostre benestari la meva gratitud.

EXERCICI:

-Ja saps que en català per mesurar versos es compta fins a la darrera síl·laba tònica i que és totalment diferent a com es fa en castellà. Per tant, ara ja pots comptar les síl·labes que té cada vers i cercar la seva rima. Enregistra aquest poema de Martí i Pol amb una gravadora donant una entonació adequada.

12

XIV

Ni el verd és verd com el teu cant, ocell,ni el groc és groc, ocell, com el teu cant.Tu crees verd I groc I ja resten per sempre.

Recordarem el punt dels colors I de la veuprecisant els contorns de la tarda,com un retrat del teu cant.

I llavors se’ns fan altes les manscap a fruits ja Collins, però tenders encara,i a les dents l’aigua hi dibuixa illes.

Recordarem el teu gest àgil,la corba inicial del teu vol.

I llavors els ulls arrecerats a l’ombra prodigaran virtuts d’herbetes remeieresI les noies gràcils t’estimaran molt mésperquè els recordaràs l’amor absent,

L’amor que és més verd i més groc que el teu cant,ocell fantasiaire.

EXERCICI:

-Entrar a la següent direcció d’Internet http://valclot.blogspot.com/2009/12/marti-i-pol-lelionor.html i visualitza el vídeo que hi ha sobre uns alumnes d’ESO que reciten el poema “Elionor”. Ara pots fer el mateix. Recita aquest poema amb un grup de cinc persones i amb una entonació clara i enregistra’l en una càmara. Llavors penja’l al blog http://www.llengilitcat.blogspot.com .

13

XV

¿La branca que et suportano sentirà quan fugisuna buidor d’enyorança?

¿Com et diré que el teu cantm’omple les mans d’aigua-llumi sóc tan pur com la veu d’un infanti tan greu I lleuger com la tarda?

Si jo et tingués, ocelltindria el secret de les coses,perquè ara tot és el teu canti la teva presència,fràgil,damunt la branca.

EXERCICI:

-Explica el sentit que té el vers “la branca que et suporta”. Aquest poema eròtic de Martí i Pol utilitza molt simbolisme. Escriu un poema similar evitant eufemismes.

14

PLOU A MUNTANYA

Plou a muntanya,la boira fredas’esfilagarsa.De l’ampla serrales grans espatllesreben, calmoses,l’embat de l’aiguai els llacs s’emplenende fades boges,nues I blanques.El vent s’afua,passa I traspassa,corrent amb fúriaper entre els arbres;besa les rosesI amb grans rialles,uns cops alegres,d’altres irades,La torrenteraque fuig porugaper entre cingles,frisós empaita.

EXERCICI:

-Dibuixa tot allò que et diuen les paraules d’aquest poema i llavors anota el vers que has dibuixat a sota de la imatge. Redacta cinc oracions que continguin subjecte + verb + complements amb els versos que has escollit. Cerca un poema de Martí i Pol que hagi estat musicat. Pensa en cantautors catalans.

15

L’AMOR JUGAVA A PERDRE’S

L’amor jugava a perdre’sals teus ulls clars.Em deia l’enyorança:No el trobaràs.La tarda s’enfollia,boja de llum,vibrant en l’harmoniadel seu perfum.Plorava el cor silencisi llanguiment.Em deia tot: No hi pensisper un moment.L’amor es compadiadel meu penar;de sobte apareixiarera un lilà.Per la meva hora mudavolava un cant.L’amor era vençudai el pler constant.

EXERCICI:

-Redactar un poema d’amor amb rima o sense que contingui deu versos. Si ets un noi, et pots inspirar en aquesta foto de l’actriu americana Robin Lively famosa durant els anys vuitanta i noranta. Realitza un powerpoint amb aquest poema i amenitza’l amb imatges que et suggereixi. Pots seguir l’exemple d’un poema amb presentació d’Slideshare –adjuntat apart-.

16

Llàgrimes alsulls,

tensa espera.Sis copesd’història,una granproesa.

Encoratgenel tic-tac

d’aquest corblaugrana,

mentrela gentclama

“Barça,Barça,

Barça!”,El nostre

critde guerra.

Josep Maria Corretger i OlivartCerdanyola del Vallès

Març del 2010

17

BIBLIOGRAFIA:

-MARTÍ I POL, Martí (2001), Quinze poemes / Porto la tarda recolzada al braç, Biblioteca Martí i Pol, 2, Edicions 62, Barcelona.

WEBGRAFIA:

-http://www.llengilitcat.blogspot.com

-http://www.vikipedia.org

-http://www.slideshare.net

(Fragment dels vitralls de “les senyoretes de Cerdanyola”, Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès).

18

Ja ha arribat l’hora de posar fi al meu projecte.

Una forta abraçada.

Josep Maria.

19