Embed Size (px)
DESCRIPTION
Citation preview
CFA La Llagosta
ÍÍNDEXNDEX
Textos dels nivells inicials
Instrumental I
Instrumental II
Instrumental III
Castellà Bàsic
Català Bàsic
Textos dels nivells mitjans
GES1
CFGM
Llindar Català
Textos dels nivells alts
PAU
CFGS
GES2
Textos dels grups d’anglès
Nivell inicial
Nivell mitjà
Nivell funcional
1
Sant Jordi 2011
TTEXTOSEXTOS DELSDELS NIVELLSNIVELLS INICIALSINICIALS
El meu somni
A mi m’agradaria viatjar a Canada i als Estats Units per a veure les ciutats més
importants i els paisatges. També m’agradaria conèixer com són les persones d’allà.
Com que no sé parlar anglès, estic decidida a aprendre’l per a poder comunicar-me
amb els americans i alguns canadencs. Hi ha canadencs que parlen en francès, però
com que jo ja sé parlar francès, amb aquests no tindré cap problema. Espero que el
meu somni es faci realitat algun dia.
Hawa Sidibe
Instrumental I
Me encanta
En verano yo me voy al pueblo. Me encanta pintar la casa, el corral y la fachada,
pasear por las calles, hablar con la gente del pueblo, sentarme en la calle con una
mecedora, ver las estrellas, levantarme por las mañanas y desayunar pan frito y pasta
del pueblo.
Justa García
Instrumental I
Sant Jordi
Sant Jordi es una fiesta muy especial, que me gusta. Los chicos regalan rosas y las
chicas libros. En Cataluña se celebra el día de los enamorados.
El año pasado se hizo un dragón muy grande, de color verde y lo pegamos en la
pared. Escribimos cada uno un texto y este año también.
Yo estudio castellano, para tener una novia española que me entienda bien y yo la
entienda a ella. Tiene que ser guapa, mas de lo que imagináis todos y gracias a todos
Mohamed Lkadi
Instrumental I
2
CFA La Llagosta
Amiga
Amiga, fue tan bonito y tan importante conocerte, porque al conocerte aprendí
muchas cosas. Ahora todo en mi es alegría ya nada es tristeza. Tú con tu cariño, haces
iluminar mis días y mis noches y poco a poco tu amistad fue creciendo dentro de mí.
Ahora le doy gracias a Dios por haberte puesto en mi camino y por haberte conocido.
Oumou Traoré
Instrumental I
Hagi
Hola, soy un chico muy tranquilo. Este verano me gustaría ir un día de vacaciones un
mes Arabia Saudí, a la Meca, para “hagi”, es mi sueño y espero poder cumplirlo.
Ibrahima Sillah
Instrumental I
En Semana Santa
Este año si puedo iré a mi pueblo, Écija , en la Semana Santa. Hacen pasos todos los
días y se cantan muchas saetas. Quiero verlas todas, aunque no duerma, porque hace
30 años que no voy.
Mª Carmen Jiménez
Instrumental II
Para Sant Jordi
El día de Sant Jordi es fiesta y me voy a comer con mis hijos y mis nietos. Después
jugaremos al bingo para reírnos un ratito y Juani, Loli y el que se anime bailarán
woliwut y cada uno a su casa.
Manuela Cánovas
Instrumental II
3
Sant Jordi 2011
El colegio
Soy Ana. He decidido cambiar la tele por el colegio y estoy muy contenta con mis
compañeras y voy aprendiendo poco a poco.
Fui la primera vez en mi vida de excursión a Blanes. Había gente joven y de muchos
países. Fue bonito, iré a todas las que pueda.
Ana Ruiz
Instrumental II
Jan
En marzo nació Jan y estoy muy contenta. Es el quinto nieto, vive en Segur de
Calafell y si puedo voy a verlo el fin de semana porque lo echo mucho de menos.
Mª Rosario Doblas
Instrumental II
Mi disfraz
“La Edad de Oro” somos un grupo de personas mayores de La Florida y hacemos
muchas cosas. Ahora para carnaval nos hemos disfrazado de flores y gotas de agua.
Llevamos una carroza como una montaña y caía el agua como una catarata. Tenía
flores y era muy bonita. Estuvimos bailando tres horas. Hemos ganado el premio
especial.
Concha Morillo
Instrumental II
Me llamo Ruperto Vargas. Tengo 54 años y estoy enfermo hace dos años, pero nunca
es tarde para recuperarse y dar el primer paso.
Me acuerdo con cariño y al mismo tiempo con tristeza cómo era yo antes. Pero
encontré tranquilidad y una solución en el colegio de adultos. Gracias a todos mis
profesores también doy gracias a mis compañeras.
Ruperto Vargas
Instrumental II
4
CFA La Llagosta
Mi nieta
Yo estoy muy contenta con mi nieta en mayo va a cumplir un año y le haremos una
fiesta de cumpleaños le haremos muchos regalos, juguetes, ropa y más cosas. Ahora
habla, tiene dos dientes, anda con la mesa y con el sofá sola, le gusta cuando la
llevamos al parque juega con los niños y es muy guapa, como su madre tiene la cara
roja y ahora come más. Estamos encantados con ella, la queremos mucho.
Aicha
Instrumental II
Sant Jordi
Llegó la primavera
Como el que espera una pera
Y Sant Jordi un mes después
Yo ya sabía pues
Que mi hija la menor
Se casaba.
Sentí el mayor fervor
cuando lo supe: que ilusión
mas otra fue la de mi nieta de comunión
Entre tanta felicidad
Dichosa bondad
Y mis mejores deseos
Para los novios y los demás.
Ana Pérez
Instrumental II
5
Sant Jordi 2011
Me voy a Marruecos en junio para ver a mi familia, a mi hijo y a la nueva familia de
mi hijo. Iré con mi familia a la playa y me iré al mercado a comprar muchas casas que
necesitamos para la boda de mi hijo.
El día de la boda viene gente y la familia, hacemos la comida, el te con galletas y
pastas…Cuando acabe la fiesta volveré al mercado para comprar ropa y cosas
necesarias para volver a España.
Fátima Essamouri
Instrumental II
La Sagrada Familia
Tengo que ir a ver la Sagrada Familia de Barcelona. Solo la he visto por televisión,
pero yo quiero verla por dentro, que dicen que es preciosa: Una buena ocasión fue
cuando vino el Papa, pero lo dejaré para ir mas tranquila con alguna amiga.
Purificación Moreno
Instrumental III
El Viaje
Aunque el agua me da mucho respeto, desde que veía “Vacaciones en el mar”, he
pensado lo bien que se pasa en esos viajes y soñaba con algún día que pudiera
hacerlo.
Hace unos años unos amigos hicieron un viaje en barco y querían que fuera, pero no
pudo ser, así que me quedaré con las ganas, a no ser que se presente alguna ocasión y
podamos ir aunque vayamos mi marido y yo solos.
Encarna Aranda.
Instrumental III
Vacaciones
Este verano quiero ir de vacaciones a Marruecos con mi abuela en el avión y visitar a
mi tía en Nador. Solo un mes. Me encantan los restaurantes. Se hace muy buena
comida.
Samira Bouyaamad
Instrumental III
6
CFA La Llagosta
La hortensia
Una de mis flores favoritas es la hortensia. En casa tengo dos, una blanca y una rosa,
pero tengo muchas ganas de tener una amarilla como la que tiene mi hijo Enrique.
Está preciosa, me gusta mucho.
Antonia López
Instrumental III
Vacaciones
Me voy de vacaciones el mes de junio con mi marido y mis hijos en el autobús.
Iremos a casa de Basir y Mariam que son mis cuñados, también visitare a mis tíos y
familia, hermanos, hermanas, primos y primas.
Rachida Uahhoudi
Instrumental III
Viaje con mi abuela
En mayo haremos un viaje a Tenerife y Lanzarote. Me gustaría en otro viaje ir a
Galicia, mi hermana ha vivido en La Coruña y es muy bonito. También espero ir
algún día a Lourdes, a Portugal, y a otras ciudades de España que no conozco.
Rosario Alba
Instrumental III
Me gustaría
Me gustaría ir a Tenerife a ver sus playas, su catedral y sus monumentos para agosto,
antes de que seamos mayores. Este mes iré a Peñíscola que tiene un castillo. Hace
mucho tiempo que no voy al pueblo en Jaén, es muy bonito y tiene muchas flores en
los patios.
Melchora Carmona
Instrumental III
7
Sant Jordi 2011
Recuerdo de Navidad.
He estado con mi hermana Carmen, de vacaciones en un crucero. Estuvimos en
Mónaco, visitamos un casino y los jardines eran muy bonitos, todo estaba muy
limpio, en Túnez también paro el barco y recuerdo mucho las tiendas, en Roma
vimos el circo romano, en el Vaticano muchas joyas.
En el barco cada noche después de cenar íbamos a ver el espectáculo y a la discoteca.
Lo pasé bien.
Conchi Magaña
Instrumental III
Soutelo de Sanmanez
Estoy deseando que llegue el mes de agosto para ir a mi pueblo para regar mis
plantas: claveles, hortensias…, las cuida mi sobrino, pasármelo bien con mi familia y
dar un paseo por el Miño en catamarán, por la Rivera Sacra.
Concha Rodríguez
Instrumental III
Recuerdos
Soy de Castilla-León, de Santiago de la Requejada, un pueblo de Sanabria, en la
provincia de Zamora.
Tenía 13 años cuando vine a vivir a La Llagosta. Aunque no he ido tantas veces
como quisiera, en mi memoria están grabados aquellos prados llenos de flores
cuando llega mayo. Sus ríos tan limpios que se ven las truchas. Los paisajes tan
verdes, el cielo tan azul y por la noche tantas estrellas. Pero sobre todo la gente tan
acogedora y tranquila.
Espero volver pronto y me gustaría ir en mayo. Andaré por el campo, en esa fecha,
todo florido y respirar ese aire que huele tan bien.
Victorina Ramos
Instrumental III
8
CFA La Llagosta
El terremoto
Un día del año 2007 estaba en Marruecos, hubo un terremoto y mucha gente muerta
de un pueblo que se llama”El Hosaimoy,Nador”.Yo tenia mucho miedo y todas las
casas se movían y la gente estaba triste porque hay gente de su familia que se muere.
La semana pasada cuando vi. el terremoto de Japón yo recordé lo que pasó en
Marruecos y yo estoy triste con la gente de Japón.
Hafida El Curache
Instrumental III
Quisiera
El mar y el cielo son igual de azules, pero en la distancia parece que se unen. Quisiera
ser el cielo porque así el mar nunca me alcanzará.
Monte Ortiz
Instrumental III
Mi amigo Freja tiene veinte años. Estudia cocina y vive en Copenhague, capital de
Dinamarca. Lo conocí en Pineda de Mar el verano pasado, trabajaba en un hotel, él
me invitó a visitarlo. He ido a verlo, he estado dos meses allí, hacía mucho frío y
aunque él me acompañaba para ver la ciudad, yo prefiero España. Estaba deseando
venir.
Mamadu Kanten Jarra
Castellà bàsic
Mi vida
Estoy en casa mucho tiempo. Acompaño a mi marido y hago mis tareas. Salgo a
comprar, a recoger a mis nietos al colegio, tengo cinco y viene otro en camino. Voy a
trabajar y tres días a la semana al cole. Tengo compañeros y compañeras de muchos
países, me gusta estar con ellos, escucharlos y hacer juntos los trabajos.
Sabina Cuenca
Castellà bàsic
9
Sant Jordi 2011
Hola, me llamo Latifa. Me gusta leer y cocinar. Quiero mucho a mis hijos, a mi
familia y a mi marido. Mi marido y yo nos queremos mucho y no tenemos
problemas. Vivimos hace cuatro meses en La Llagosta y estamos bien, porque es un
pueblo muy tranquilo.
Latifa Hantar
Castellà bàsic
La clase
Yo, en Marruecos hacia clases de árabe. Cuando llegué a Cataluña, estuve tres meses
sin trabajar, ahora hago clases de árabe en la Mezquita de Mollet-Sant Fost. Son
treinta niños entre ocho y trece años, a algunos les cuesta entenderlo, pero entre
todos se ayudan. Es una clase muy divertida y motivadora. Estoy muy feliz por
poder hacerla.
Ouarda Achoukhi
Castellà bàsic
A mi me gusta escribir y aprender catalán y castellano, por eso este año estoy en el
colegio. Tengo más compañeros que también están aprendiendo. Nos lo pasamos
bien, pero yo a veces quiero ir mas deprisa, pero poco a poco.
Mohamed El Mokhtar
Castellà bàsic
Soy de Mali, capital Bamako y mi pueblo se llama Dombia. Tengo treinta y tres años
y he venido a España a buscarme la vida. Hace cuatro años y siete meses que estoy
en Cataluña. Voy teniendo trabajo, pero no tengo pasaporte y no he podido ver a mi
familia ni despedirme de algunos de ellos. Tampoco me deja disfrutar de mis amigos,
estoy preocupado, siempre con miedo.
Tamaki Sissoko
Castellà bàsic
10
CFA La Llagosta
Soy Ilhan Ouammou. He nacido en Marruecos en 1989. Pasé mis primeros años entre
mi familia, una vida modesta, tranquila y feliz. Hasta los trece años estuve en el
colegio con mi prima y mis amigos del pueblo. Para estudiar secundaria tenia que ir
en bicicleta o caminando dos kilómetros.
El sueño de mi viaje a España comienza en 2006, hasta 2010, cuando mi hermano me
ha dicho que todo está preparado y mi sueño se realizará.
Todo cambia cuando estoy aquí, otra vida y otras gentes. Yo comienzo a ser
responsable y más prudente y también aprendo la lengua para tener más fácil mi
porvenir. Adiós.
Ilhan Ouammou
Castellà bàsic
Els meus néts
Estic molt contenta perquè seré àvia del tercer nét que naixerà el proper mes de març.
El nen es dirà Joel, el seu germà es diu David i el cosí Iker.
Ara la casa és plena de rialles de nens.
Quan els meus fills eren petits jo treballava i els meus pares m’ajudaven amb ells.
Els portaven al parc, a l’escola ...
Desitjo ser tan bona àvia com els meus pares ho van ser amb els meus fills!
Emília Monterrubio
Català bàsic
11
Sant Jordi 2011
Record d’un passat
Aquest matí he viatjat a Barcelona amb RENFE i m’he assegut en un seient he
començat a fixar-me amb tota la gent que viatjàvem en aquell tren. Alguns llegien el
diari, altres tenien la mirada perduda en els seus pensaments, uns altres dormien. A
mi em va venir un record de quan jo anava a treballar i agafava el metro. Més d’una
vegada em passava de parada perquè m’adormia i havia de tornar enrere. En altres
ocasions, quan em despertava, m’adonava que tenia el cap quasi a l’espatlla del meu
company de seient i de viatge. Això em feia molta vergonya i no sabia si baixar a la
pròxima parada o continuar el recorregut.
Carme Villalba Álvarez
Català bàsic
La meva jubilació
Sempre havia dit que el dia que em jubilés faria moltes coses que no he pogut fer
abans, com viatjar i anar-me’n al poble algunes temporades amb el meu marit, però
ara que ja estic jubilada de allò que pensava no puc fer res perquè m’han portat una
néta que he de cuidar i m’ha canviat tot. M’ha passat com al conte de “ la lechera”, se
m’ha trencat el cantir, però jo estic molt feliç i veig com la nena cada dia aprèn alguna
cosa nova i em diu algunes cosetes que a vegades no entenc, i veig com li surten les
dents i com comença a caminar.
Em passo el dia mirant-la i jugant amb ella. Ara no penso en res més, només en que
es trobi bé i sigui feliç.
Anna Garcia Garcia
Català bàsic
12
CFA La Llagosta
El 75è aniversari
Sóc alumna de l’escola d’adults de La Llagosta. Fa uns dies vaig passar per davant de
l’ajuntament i vaig llegir a la façana aquesta frase: “75è aniversari del poble de La
Llagosta. Felicitats.”.
Vaig pensar: “el poble té la mateixa edat que jo”.
Parlant amb la gent del poble em van dir que aquest realment era jove, abans
pertanyia oficialment a Sant Fost.
Fa tres cursos que estic a l’escola i ara que estudio em sento jove d’esperit igual que
el poble.
La Llagosta ha millorat molt en aquests darrers anys: centre cultural, tallers, cursos
per la gent gran, xerrades i sortides culturals...
En aquests tres anys he après a escoltar, aprendre de mica en mica el català i llegir
amb l’ajuda de les professores. Gràcies.
Mª José Palma
Català bàsic
Sóc boliviana
He vingut a Espanya de vacances i he deixat al meu nebot, fill de la meva germana,
de tres mesos de vida a Bolívia. M’agrada molt estar aquí i he trobat un treball en un
bar. Més tard vaig buscar un altre feina i ara treballo a Barcelona cuidant una dona
gran de 86 anys per la nit. M’agrada molt, sobretot quan em parla en català com
també el seu fill. Per això m’he interessat aprendre el català.
Jo en el meu país soc professora de primària i llicenciada en dret, i vull fer un curs
d’adaptació per exercir la meva carrera.
Ja tinc NIE i puc viatjar al meu país per veure la meva família i estar alguns mesos
per passar el Nadal i Any Nou. Em fa molta il�lusió!
Lupe Monasterio Salas
Català bàsic
13
Sant Jordi 2011
La meva vida a Espanya
Jo visc fa quatre anys a Espanya. Vaig venir aquí per treballar en telefonia, ja que una
empresa espanyola a la meva ciutat Lima (Perú) donava l´oportunitat de poder venir
a treballar aquí. Vaig viure nou mesos a Múrcia, després em vaig traslladar a Eivissa
per a seguir treballant en telefonia i allà va ser on va començar el meu interès per
aprendre el català. A l’oficina on treballava dos dels meus companys parlaven català
i jo m’esforçava per entendre´ls, però a vegades se’m feia una mica complicat. Em va
agradar molt viure dos anys en aquesta petita illa per les seves platges, els paisatges i
els capvespres que són una meravella.
Fa un any que em vaig traslladar a Barcelona perquè el meu xicot treballava aquí i
també per buscar una oportunitat nova de feina, i vaig aconseguir una feina
igualment a telefonia. Ja fa un any que visc aquí i el meu interès pel català ha crescut
molt més, ja estic més acostumada a escoltar-lo. Espero poder aprendre el més aviat
possible doncs la meva propera meta és aprendre francès.
Trobo molt a faltar el meu país, la meva família i els meus amics, però m’agrada molt
viure a Espanya. He conegut gent molt amable i això fa que la vida i el dia a dia aquí
sigui més fàcil.
Sara Nicho Levy
Català bàsic
El mundo real
Las personas no sacamos todo lo que llevamos dentro, bién por vergüenza, vanidad,
orgullo y un largo etcétera. Esto crea enfermedades y nos limita en muchas cosas
como en expresar lo que sentimos de verdad. Pues nuestra mente no está limpia y
por lo tanto no piensa con claridad.
Francisca Miranda
Català bàsic
14
CFA La Llagosta
Una petita història de la meva vida
Jo era la petita de sis germans i els meus pares treballaven al camp amb els dos
germans grans. Jo cuidava dels altres germans i de les tasques de casa com si fos la
mestressa , per això no podia anar a l’escola. Quan tenia catorze anys els meus pares
em van enviar a Barcelona a casa de la meva tieta. Ella ja havia vingut feia alguns
anys i em va buscar un treball de seguida. Vaig començar a treballar a una polleria
on em feien treballar moltíssim. Els pollastres i conills els matàvem a rebotiga i es
pelaven a ma. La mestressa els venia a la botiga i jo feia els encàrrecs a domicili.
Coneixia les lletres però no les sabia ajuntar. Cada dia veia els rètols dels carrers i així
vaig començar a llegir i més tard vaig escriure una carta a la meva mare al poble. Li
vaig demanar que em digués si entenia allò que li escrivia. La senyora on jo vivia
m’ajudava a aprendre a escriure i llegir i així va ser com vaig anar aprenent una mica
i finalment la meva mare va poder entendre tot allò que li explicava. Gràcies a això
puc explicar una mica una part de la meva història.
Maria Comino
Català bàsic
15
Sant Jordi 2011
Ademuz
El rincón de Ademuz es un rincón precioso. Es un lugar para descansar y disfrutar de
una tranquilidad que pocos otros lugares tienen.
En este lugar nací yo. Aunque su enclave está entre Cuenca y Teruel y nuestras
costumbres se asemejan más a las de Aragón, pertenecemos a Valencia y no
renunciamos a ser valencianos.
Es un pueblo para visitar, sobre todo la gente que ame la naturaleza pura y le guste el
senderismo.
Tenemos pinares centenarios con grandes y hermosísimos pinos, alguna secoya y
muchas, muchísimas sabinas, que son dignas de ver y escucharlos cuando el aire
sopla fuerte y pasa entre sus espesas ramas.
También tenemos una hermosa vega regada por el río Turia que está llena de
manzanos de una variedad llamada esperiega, es única en esta zona.
A partir de Marzo esta vega es un verdadero paraíso, comienza a florecer y se ve
todo blanco, precioso. Y seguidamente empieza a verse el fruto y cambia de color.
Pero todo esto es mucho más que color y olor. También es amor, el amor con que las
gentes cuidan esas huertas y esos frutos, como los recogen, como los envasan. Es
precioso verlo y hacerlo todos juntos en familia. También tenemos para los amantes
de monumentos: un castillo y varias ermitas. En una de ellas, llamada Virgen de la
Huerta, dejó su firma El Cid Campeador cuando iba hacia Valencia.
A todo el que le guste viajar no pierda la oportunidad de conocer este rincón de
España.
Isabel Blasco Alvaro
Català bàsic
16
CFA La Llagosta
Una tarda de compres a una gran superfície.
A la tarda fem l’entrada al hipermercat sense presses, fem una passada pel
departament d’informàtica, la meva dona em diu que va a la seva per agafar el que li
falta per casa, jo em vaig a veure el que m’interessa. Passo pel departament d’eines,
roba, menjar, begudes, … i quan ha passat una bona estona faig una trucada a la
meva dona per saber on estava. Ens trobem i em diu que li queda una mica, llavors li
dic que l’esperaré a la porta d’entrada per què em feien mal els peus. Desprès de
mitja hora ens tornem a veure i marxem a prendre un tallat. Al final si volem fer la
tarda complerta entrem al cinema, però amb de cura escollim la sala doncs hi ha
alguna que és tan còmoda que no puc evitar adormir-me.
José Muñoz
Català bàsic
Reflexions
Em dic Mª José i tinc 58 anys. Tinc tres fills: el Vicenç, en Manel i el Jordi.
Soc àvia de tres néts, dos nens i una nena. El gran es diu Aleix i té vuit anys, en Pol
de cinc anys és el mitjà i la nena es diu Noia i té quatre mesos.
Estic molt contenta per què abans treballava i no podia estar amb els meus fills el
temps que jo volia, i ara en canvi gaudeixo molt dels néts, d’estar amb ells, d’estar a
casa i venir a l’escola.
Mª José Santa
Català bàsic
17
Sant Jordi 2011
Memòries
Tot a la vida té un final. Jo vaig a explicar una mica el que sento i he sentit al llarg
d’uns anys, quan vaig començar a cuidar a dos germans.
En Xavier, el gran, quan tenia tants sols tres mesos de vida vaig començar a cuidar-lo
perquè els seus pares havien de treballar i van confiar amb mi per la seva cura.
Els he cuidat amb els meus propis fills amb tot: en l’alimentació, en l’educació, i
també amb molta estima, i en tot el que un nen necessita per créixer bé en la seva
vida.
Ja van passar cinc anys d’ençà que tenia en Xavi que va néixer el seu germà, l’Àngel,
al que cuida i dono la mateixa educació i estimació que al seu germà.
Jo m’he sentit i em sento molt orgullosa d’ells dos, doncs són uns nens bons i educats
i molt bons estudiants, però com he dit al començament tot té el seu final. Aquest
anys, al juny, els deixo de cuidar doncs s’han fet grans. Xavier te 17 anys i l’Àngel 12,
i vol dir que em sento trista al no poder tenir-los tant com abans però sapigueu que ja
no em necessiten. Dir-vos que vaig ser molt feliç amb ells dos. Els he estimat i estimo
molt. Per al meu marit, els meus fills i per mi signifiquen molt ells dos i us trobaré a
faltar!.
Marina Núñez
Català bàsic
18
CFA La Llagosta
Els anys seixanta a Barcelona.
En el record tinc els meus primers anys a Catalunya, arribem a Barcelona després de
que el meu pare hagués vingut a treballar, vam venir a viure a casa dels meus avis
paterns, concretament a l’Hospitalet de Llobregat, vivint a casa dels meus avis, la
meva àvia ens preparava el berenar a la cuina, van ser uns anys feliços. Més tard ens
vam anar a viure a casa d’un cosí del meu pare, al centre de Barcelona, al carrer
Barberà, en ple barri xinès. Jo en aquells dies no era conscient de la zona en què
vivíem, va ser més tard quan en vaig fer una mica més gran, que entesa el que havia
vist i va ser quan vaig començar a raonar moltes coses.
Vivíem en un pis molt gran i nosaltres tenien dues habitacions llogades, amb dret a
cuina i lavabo comunitari. Recordo que la meva mare ens portava cada matí a
l’escola, i al carrer Sant Pau, de camí ens paraven en una granja i ens preníem un
cacaolat, que compartíem la meva germana i jo, !que bo estava!, suposo que com no
havia tanta abundància com ara ho valoràvem tot molt més.
També un cop per setmana la meva mare ens portava a la meva germana i a mi a
banyar-nos, als banys públics que hi havia prop de casa, el meu germà com era uns
anys més gran, i noi, anava tot sol.
El dia que es feia la bugada havíem d’anar al safareig públic, per rentar la roba, i un
cop acabada ens la centrifugaven en una màquina gran i ens la portàvem a casa per
estendre.
Al carrer Unió, hi havia el cinema Barcelona, i algunes vegades, el meu germà ens
portava a la meva germana i a mi a veure alguna pel�lícula de l’època.
Això és un petit record dels meus primers anys a Catalunya, als anys seixanta.
Ascensión Carayol
Català bàsic
19
Sant Jordi 2011
TTEXTOSEXTOS DELSDELS NIVELLSNIVELLS MITJANSMITJANS
44 roses
On és el meu cavaller?
aquell que em porta la rosa
amb un somriure en el rostre
per “Sant Jordi” cada any.
On està aquest any la rosa?
aquest any no arribarà
he rebut quaranta-quatre
ja cap més em portarà.
Aquest any, la rosa jo compraré
i al costat del teu retrat
la rosa jo et posaré.
Maribel
Català llindar
La historia de Sant Jordi és molt interessant. Un senyor elegant i cavaller porta una
rosa a la mà i la dóna a una noia molt maca. Ella li regala un llibre a ell. És una
tradició molt bonica a Catalunya i la fan tots els catalans i castellans.
Silvia Teijeiro
Català llindar
20
CFA La Llagosta
Diada de Sant Jordi
Per mi el dia de Sant Jordi ha estat sempre molt especial pel que representa per
Catalunya, sempre s’ha sentit que era el dia del llibre, però jo mai n’havia llegit cap.
Un dia vaig decidir que volia aprendre a escriure en català, per això vaig inscriure’m
a l’escola d’adults, ja que tot i que sóc catalana no l’he sabut escriure perquè a la
meva època el català estava prohibit.
Vaig començar les classes, la Isabel i la Marta ens digueren que havíem de llegir el
primer llibre, es deia: La maternitat d’Elna, de l’Assumpta Montellà.
El vaig deixar a la tauleta de nit i allà el vaig tenir tot un mes i no me’l mirava mai.
Però la Isabel insistia que l’havíem de llegir, que era necessari per aprendre i que ens
podia ajudar molt.
Vaig tornar a la biblioteca a buscar-lo altra vegada, aquest cop em vaig proposar
llegir-lo, i així ho vaig fer. I no sé per quina raó ja no he deixat de llegir, sempre tinc
un llibre a casa.
I amb un curs i mig d’escola ja n’he llegit vint-i-dos. Alguns me’ls han recomanat,
altres els he escollit jo. Tots m’han agradat molt, però alguns els tornaria a llegir.
La maternitat d’Elna de l’Assumpta Montellà, El secret del meu turbant de l’Agnès
Rotger, Emma de la Maria Barbal, Joc brut del Manuel de Pedrolo, Maletes perdudes de
Jordi Puntí, 39+1 i Una família fora de sèrie de la Sílvia Soler. Tots ells m’han ajudat
força, però el millor de tot ha estat que la lectura avui per mi és molt gratificant, no
m’ho hauria pensat mai.
Agnès Bou
Català llindar
21
Sant Jordi 2011
Reflexió de la vida
En aquesta vida he après que no es pot fer marxa enrere, que l'essència de la vida és
anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic, en la qual, si
t'equivoques, te’n pots penedir. Per aquesta raó cada instant, cada segon de la meva
vida la visc com si fos l'últim. No importa el camí que prengui si el bo o el dolent, si
tinc la raó o no. El que importa és viure, ja que la vida en si són dos telenotícies i ja
n’he viscut un.
Dahiana Melo
GES 1
La meva experiència
El meu primer dia de classe, asseguda a la meva cadira, al davant de la taula, vaig
pensar “uff... on m’he ficat?” Això va ser el que pensava interiorment. Ara, després
de sis mesos, estic amb un bolígraf a la mà escrivint aquesta narració per Sant Jordi.
Com han canviat les coses...
Cada nit a casa posem el “telediari” a l’hora de sopar per informar-nos sobre els
esdeveniments que passen al món. Quan veia algunes notícies en què mencionava
algun país, per exemple Gran Bretanya, jo en quedava igual perquè no sabia ubicar-
me en el món. En canvi ara, quan diuen el nom dels països ja puc situar-los.
Una de les coses que més m’han arribat a dintre ha estat que la professora un dia va
demanar fer un treball sobre el quadre del Guernica. En aquell moment jo sabia quin
quadre era i qui l’havia pintar, el que no sabia era el seu significat. Quan vaig fer el
treball em va impactar molt la seva història, la importància del seu passat.
Encara em queda molt per aprendre, ho sé. Ganes no me’n falten. Primer de tot és la
cultura.
Rosa Mº Acero
GES 1
22
CFA La Llagosta
TTEXTOSEXTOS DEDE NIVELLSNIVELLS ALTSALTS
El somni
S’havia fet tard i no arribaria a temps, jo havia quedat amb una senyora gran per fer-
li una reforma al bany. Vaig entrar en aquella casa enorme i es va apagar el llum,
vaig sentir un soroll molt fort com si caigués una finestra a terra i es trenqués en
molts trossos. No estava espantat però si preocupat, perquè sense llum no podria fer
el que havia vingut a fer, la reforma al bany. No hi havia ningú a la casa per
demanar-li que m’ajudés a encendre els llums, em van caure al peu totes les eines,a
terra, i una clau amb tant mala sort que em va trencar el turmell. Em feia molt de mal
i no em podia moure, ara si que estava espantat i començava a desmaiar-me.
Ara ja sé què era el soroll d’abans, un gos que hi havia a la casa i estava al meu costat
i va començar a bordar, al cap d’una estona va arribar un veí de la casa del costat
que em van dir que perdria el peu. Aleshores em vaig despertar, tot havia estat un
somni.
Abel Pozo Neiro
GES2
23
Sant Jordi 2011
S’havia fet fosc i jo conduïa,vaig veure un casalot a l’horitzó. De sobte, el cotxe es va
aturar. Vaig baixar del cotxe i vaig acostar-me a la casa a veure qui vivia en aquell
lloc tan bonic.
Vaig quedar-me bocabadada, era un noi molt maco, amb una gran somriure, moreno
amb els ulls foscos. Es va adonar que estava fora i jo vaig sortir corrents cap al cotxe.
Ell va sortir corrents cap on jo estava. Va preguntar-me què feia allà a aquelles hores
de la nit amb el temps que feia.
Em va dir que passés a casa seva.Vaig entrar, hi havia dues nenes petites amb ell.
Vaig posar-me molt nerviosa i va dir-me que no em preocupés, que era vidu,i vam
estar tota la nit parlant. Vaig passar totes les hores jugant amb les nenes, fins i tot
volien que dormís amb elles. Em va dir el pare, en Jordi, que estigués a casa seva
mentre ell arreglava el meu cotxe. Passàvem les hores tots junts jugant,cuinant. Ens
passàvem en Jordi i jo totes les nits parlant de les nostres vides. Al cap d’una setmana
em va dir que el cotxe ja estava arreglat però que si volia em quedés tot el temps que
jo volgués. Llavors es va apropar i mirant-me als ulls em va dir que no volia que
marxés i em va fer un petó. Jo sentia el mateix però jo li havia de dir una cosa molt
important del meu passat: era lladre de cases riques. Li vaig explicar amb molta cura
i em va dir que si havia canviat no passava res, que tots cometem errors. Després
d’allò mai res va tornar a ser el mateix: vaig deixar de fer aquella feina gràcies a
aquell home tan fantàstic i tan humil i sobretot a aquella avaria del cotxe.
Adriana García
GES2
24
CFA La Llagosta
Vaig començar a pujar la muntanya fins aquella casa gran i vella. Quan hi vaig entrar
es va apagar el llum, es van començar a sentir sorolls, les portes i les finestres
s’obrien i es tancaven soles. De sobte vaig sentir un soroll molt fort que em va tirar
enrere i la llum es va encendre. Vaig anar a esmorzar i em van trucar per telèfon. El
vaig agafar i van penjar. Tot em semblava molt estrany, però no hi vaig fer gaire cas.
Al migdia em van tornar a trucar, el vaig agafar però era una amiga, vaig anar al
pàrquing per agafar el cotxe i anar al centre de la ciutat però no em funcionava, em
vaig empipar molt i vaig tornar a casa. La sorpresa va ser que hi vaig trobar moltes
roses sobre la taula. No m’ho podia creure, no podia imaginar de qui podien ser.
Vaig anar al lavabo, em vaig mirar al mirall i vaig veure darrere meu la cara d’un noi,
però no el coneixia. De sobte vaig caure a terra i em vaig quedar adormida. Quan em
vaig despertar no sabia què havia passat.
Belinda Padilla
GES2
El drac fantasma
Vaig entrar en aquella casa magnífica, enorme, i vaig pujar aquella escala, quan vaig
arribar al capdamunt es va apagar el llum i de sobte va aparèixer una ombra
desconeguda per mi. Un drac!! déu meu!!! Vaig sortir a córrer pensant que sortiria
aquell monstre d’algun lloc, però no apareixia, de totes maneres no parava de córrer
fins que vaig trobar un amagatall on vaig esperar que aparegués aquella bestia.
Tenia una navalla que era del meu pare als pantalons i la vaig treure per clavar-li al
clatell en el moment que sortís. Estava acollonit i no tenia ni idea de per quin lloc
apareixeria, era la fi dels meus dies. Seria l’àpat d’aquell animal. Aleshores i de sobte
va sortir el meu germà de darrere l’armari fent la broma disfressat de drac.
David Arribas
GES2
25
Sant Jordi 2011
Estava estirat al llit i eren les nou del matí, em vaig aixecar i vaig anar a esmorzar. La
meva mare havia anat a treballar i la meva germana estava a l´escola.
Vaig anar a la cuina i vaig obrir la nevera i em vaig beure un got de llet. Després vaig
anar a l’habitació i em vaig vestir.Vaig posar-me les vambes i vaig sortir de casa.Feia
un bon dia i el cel era blau i no hi havia ni un núvol.Tampoc feia vent i vaig anar a
l’administració de loteria. Vaig anar a comprar el pa i un número de loteria per
aquell dia.
Després vaig anar a casa i vaig recollir l’habitació i vaig netejar la casa i mentre
fregava els plats va arribar la meva germana que venia de l’escola i li vaig preguntar
què tal li havia anat. Després va arribar la meva mare de treballar i va fer el dinar.
Vaig seure al sofà i vaig estar mirant les notícies. Van dir que avui el pot de loteria
era molt elevat i que al ser tant elevat farien el sorteig al migdia.Vaig començar a
dinar i van fer el sorteig i em van tocar trenta milions d’euros. Vaig anar al banc i els
vaig cobrar, aleshores em vaig despertar. Tot havia estat un somni.
David Hernández
GES2
Se sent un tren que arriba a una estació. Hi ha algú que mira a través dels vidres
entelats. Em sembla que és una noia que conec. Ella m’ajuda i jo entro al tren a
descobrir qui és aquesta persona. És la Judit, una amiga del càmping on anava la
meva mare.
Ella em pregunta com estic i jo amb un somriure li dic que bé, que no la conexia.Em
contesta dient que ja em val, que ja no la reconeixo i amb un petit somriure em diu
que és broma. Em diu que la pròxima parada és la seva i jo que vull tenir contacte
amb ella li dóno el mòbil i li pregunto quin és el seu. Ella me’l dóna i em diu que a
veure quan quedem que ja fa temps que no ens veiem. Li dic que la trucaré per
quedar algun dia i ella em diu que d’acord. Ens acomiadem i ella baixa del tren.
David Millá Patiño
GES2
26
CFA La Llagosta
El somni empipador
S’havia fet fosc i jo conduïa, vaig veure una masia a l’horitzó. De sobte, el cotxe es va
aturar. Vaig sortir a mirar el que passava al motor però no hi vaig veure res
d’estrany. Me’n vaig anar caminant pel bosc per tal d’arribar a la masia que havia
vist per buscar ajuda.
Mentre que anava arribant la masia s’anava enfosquint. Vaig agafar el mòbil, i vaig
encendre el flash. Vaig continuant caminant fins que vaig arribar a la masia dintre
del bosc. En picar a la porta no em va contestar ningú. Així que vaig decidir entrar-
hi. Estava molt fosc i el terra era molt vell, tronava quant feia passos. En aquell
moment vaig veure una dona que va fugir corrents només veure’m. Vaig intentar
seguir-la perquè necessitava ajuda pel cotxe. Vaig buscar-la per tot arreu, fins que la
dona em va trobar. Tenia uns quaranta anys i s’assemblava a un zombi. La dona va
intentar atacar-me, llavors vaig fugir i vaig tancar-me al bany. Quan la zombi hi va
entrar vaig agafar un vidre bastant gros i la vaig decapitar. Vaig tancar la porta del
lavabo amb clau i vaig fugir deixant-la tancada allà.
Vaig marxar de la masia i vaig córrer tant com vaig poder, fins que vaig arribar al
cotxe. Aquest es va engegar a la primera, com si a l’haver matat a la zombi
desaparegués una barrera que feia que el cotxe s’aturés. Vaig prémer l’accelerador
ben fort i vaig anar tant ràpid com un llamp. I aleshores em vaig despertar, tot havia
estat un somni. I em vaig adormir un altre cop.
Eduardo Roura Clarés
GES2
27
Sant Jordi 2011
Un dia de sort
Era divendres i arribava tard a recollir el cotxe al taller, com que no havia començat el dia
amb bon peu ja donava per fet que el trobaria tancat i hauria de tornar a casa amb un taxi.
Vaig tenir sort, el cotxe era al carrer amb les claus posades davant del taller tancat.
Començava a ploure i ràpidament pujant al vehicle el vaig posar en marxa.
No feia gaire que havia començat el camí de retorn a casa, el cotxe es va aturar al marge de la
carretera, estava plovent i al fons a mà dreta es veia un camí sense asfaltar que conduïa a un
vell i sinistre casalot, el camí semblava més un rierol enfangat que l’accés a una vivenda.
Vaig baixar del vehicle amb la llinterna a la mà i vaig fer una ullada al motor, en sortia un
fum molt espès que al barrejar-se amb la boira produïa unes fumeroles de color blanc que
s’esvaien en formes capricioses. De sobte vaig ser conscient que el motor havia reventat i em
tocava agafar carretera i manta si no volia passar la nit en aquell cul de món.
Em vaig encaminar en direcció a aquell casalot abandonat i a punt de caure per aquell
caminet totalment intransitable. Sentia com els meus peus relliscaven en aquella mena de
pasta xopa d’aigua i de color marró més apta per fer bols i càntirs que per caminar.
Tenia els peus freds i humits, estava cansat i la son em començava a passar factura, cada pas
que donava em suposava un esforç gegantí. Finalment vaig arribar a la entrada principal, la
porta semblava que tingués cent anys, la fusta estaba enfosquida pel pas del temps i grans
esquerdes creuaven una superfície molt irregular.
D’un cop de peu la vaig obrir, dins no es veia pràctiment res, era fosc com la boca d’un llop,
vaig avançar amb precaució però tot i així vaig ensopegar i vaig caure al damunt d’alguna
cosa dura i quadrada amb reflexos metàl�lics. Amb la flama de l’encenedor es veia vagament
un maletí brut i ple de pols. Al fons hi havia una pala rovellada que em va servir per obrir-lo.
Dintre, acuradament col�locats, s’intuien diners, molts Diners. Semblava que la meva sort
començava a canviar, però l’esquelet que hi havia al costat em feia venir esgarrifances. Vaig
agafar el maletí i corrent com un boig vaig desaparèixer d’aquell lloc. Carrer avall passava
un taxi que em va portar a casa. Al matí aniria a comprar-me un cotxe nou.
Esteve Bou
GES2
28
CFA La Llagosta
Em trobava en un carreró fosc i hi corria una boira que llepava el terra sota els meus peus. De
sobte entre les ombres aparegué un monstre llefiscós i verd amb uns ulls groguencs injectats
en sang. De la seva boca entreoberta deixava veure unes dents serrades i una llengua bífida
blavosa. Era com una mena d’homenet verd i en veure’m va llençar a terra un ós repelat i va
començar a caminar cap a mi, allargant les seves urpes en la meva direcció. El cor em volia
sortir del pit. La sang se’m va glaçar a les venes i vaig perdre la noció del temps. Aquell
monstre s’apropava a mi i jo vaig començar a córrer per sortir d’aquell carreró maleït. Em
dirigia on hi havia la llum. La llum dels semàfors, dels fanals, i de les finestres del carrer del
fons. Les finestres... Em semblava impossible que la gent estigués tan tranquil�la a les seves
cases veient la televisió i jo em trobés en aquella situació tan increïble. Vaig començar a
córrer, les cames em pesaven i no podia avançar. El monstre s’apropava més i més a mi. Vaig
girar el cap i vaig veure com reptava per terra esgarrapant les parets amb les ungles, llargues
i negres, a poc menys de dos metres de mi. Vaig imaginar-me les seves urpes clavant-se a la
meva esquena i això em va donar un nou impuls a les cames i vaig accelerar, però com
mirava cap endarrere no vaig veure la fusta que hi havia al terra i vaig caure de genolls. Vaig
rodar i vaig quedar asseguda a terra, el monstre no havia deixat d’avançar cap a mi i se’m va
col�locar a sobre. Em vaig quedar tombada a terra amb aquell monstre a sobre, que va treure
la llengua i em va llepar el coll com assaborint el seu proper àpat.
Quan ja creia que ho tenia tot perdut, que la meva vida acabaria en aquell instant vaig sentir
el rugit característic del motor d’una Harley Davidson, pensava que era producte de la meva
imaginació. Però no, el monstre es va encarar cap a la moto de la qual va baixar un home alt i
fort que duia una espasa a l’esquena. Es va treure el casc i vaig veure una cara coneguda. Va
treure l’espasa i va anar cap al monstre que tot just s’aixecava davant meu. Amb un
moviment ràpid va tallar-li el cap que va caure rodolant i el seu cos va caure al meu costat.
La sang va tacar la meva camisa però de sobte la sang es va tornar com elàstica, va començar
a tenir formes i finalment va tornar-se un munt de roses que m’envoltaven, vaig sentir-ne la
seva fragància. L’home, el meu home, em va donar la mà i me la va sacsejar i de sobte em
vaig despertar. Tenia un pom de roses a sobre del llit i el meu xicot em va fer un petó i em va
felicitar el Sant Jordi.
Irene Henares
GES2
29
Sant Jordi 2011
S’havia fet fosc i jo conduïa, vaig veure un casalot a l’horitzó. De sobte, el cotxe es va
aturar. L’únic so capaç de percebre eren les copes dels arbres mogudes pel vent.
Era una nit tancada i freda al bell mig del bosc.
De fons, vaig veure uns llums que s’atansaven cap a mi. No podia creure el que veien
els meus ulls, un camió de gelats enmig de la nit. Va parar davant meu, vaig
demanar un Corneto, el vaig desembolicar i quan anava a fer la primera queixalada
aleshores em vaig despertar, tot ho havia somniat.
Isaac Roura
GES2
Sortia de la feina, i conduïa tranquil�lament mentre es feia fosc. Vaig veure un casalot
a l’horitzó. De sobte, el cotxe es va aturar, després un soroll que provenia de la foscor
em va acollonir. No hi havia ningú, però en aquell moment no podia treure’m del
cap la pel�lícula de terror del dia anterior.
Vaig intentar engegar el cotxe, una vegada rere una altra, però no havia manera.
Després de deu minuts rumiant vaig decidir anar cap al casalot, a veure si algú em
podia deixar trucar a casa.
La casa tenia un aspecte tenebrós i semblava que no hi visqués ningú. Vaig tocar al
timbre però no funcionava, i després de cridar no hi va haver resposta. De sobte, les
finestres de la casa s’obriren. Sense pensar-ho més vaig córrer sense mirar enrere fins
al cotxe, va engegar a la primera.
Encara no sé què va succeir aquella nit, potser només va ser la meva imaginació o
potser no...
Josu Esteban
GES2
30
CFA La Llagosta
Vaig entrar en aquella casa magnífica, enorme, i vaig pujar aquella escala. Quan vaig
arribar al capdamunt aleshores es va apagar el llum. Al cap de cinc segons em vaig
sentir molt estrany, com si el meu cap es fes més gran. Tenia un encenedor i el vaig
encendre. Era poca llum però almenys podia moure’m per aquella habitació.
Començava a pensar que hi havia algun esperit o bruixeria dintre. Volia baixar molt
ràpid però amb la llum tan petita, la casa tan gran i tants passadissos anava molt lent.
Al baixar, cada planta tenia un so diferent, i feia por. I vaig pensar que havia de ser
fort i valent perquè tot el que em passava era por i mals pensaments pel cap. Quan
vaig arribar a la planta baixa vaig començar a córrer cap a fora fins que vaig arribar a
la porta i vaig sortir, aleshores em vaig despertar. Tot havia estat un somni.
Keeval Anglin
GES2
Visita a Marsella
Era de dia quan vaig anar de viatge amb el meu cotxe. Vaig començar a conduir des
del matí per arribar a Marsella, perquè havia d’anar a visitar a un amic meu que
estava malalt. Portava cinc hores conduint abans d’arribar a la frontera. Em vaig
parar dues vegades per comprar algunes coses de menjar i begudes També vaig
posar combustible al cotxe perquè una vegada entrat a França el litre de gasolina
costa més car. Per això no vaig voler fer cap despesa per un viatge d’una setmana. Al
final vaig arribar tard perquè la velocitat màxima a Espanya és de cent quilòmetres
per hora i per tant vaig arribar a la nit. Un moment abans d’entrar al país es van
apagar els llums de la carretera i el cotxe es va aturar. Em vaig quedar sense
paraules. Al cap i a la fi havia estat un bon viatge i jo era una persona absolutament
diferent.
Khalilou Toure
GES2
31
Sant Jordi 2011
Se sent un tren que arriba a una estació. Hi ha algú que mira a través dels vidres
entelats. Era un noi de cabells arrissats.
Jo era a l’estació esperant la meva amiga.
El noi del tren va baixar. Ens vam quedar mirant i vaig sentir com si el temps es
parés. Quan va arribar el tren en el que anava la meva amiga, vaig estar tan pendent
d’ella que quan me’n vaig adonar el noi de cabells arrissats ja no hi era. Vaig decidir
no pensar- hi més.
Al cap de dos dies jo era en un restaurant, sopant, quan el vaig tornar a veure. Era a
la porta. Ens vam passar la nit mirant-nos, però jo no m’ atrevia a dir- li res. Al cap
d’una estona vaig veure com li donava un paper al cambrer.
Quan el cambrer em va portar el compte em va donar un paper amb un número de
telèfon. Vaig mirar el noi de cabells arrissats i em va somriure, fent- me entendre que
era seu.
A la tarda següent el vaig trucar i vam quedar per anar un dia a prendre un cafè i
conèixer-nos. Em va semblar un noi molt simpàtic i interessant. Ens anàvem veient
molt seguit. Ens ho explicàvem tot, o quasi tot.
L’ últim cop que vaig estar amb ell, em va confessar que s’estava morint. Tenia una
malaltia molt avançada i els metges no hi podien fer res. A la setmana següent em va
trucar un amic seu dient- me que el noi de cabells arrissats s’havia mort.
Després d’allò mai res va tornar a ser el mateix.
Laura Alcaraz
GES2
32
CFA La Llagosta
Obsessió
Una tarda molt assolellada va començar la història d’una noia que es deia Carlota. Era rossa,
amb el cabell molt llarg, els ulls verds, molt tímida i sobretot molt amigable. Aquella tarda
d’agost va rebre una trucada d’un número ocult, va quedar-se molt estranyada per qui seria
però el va agafar i va dir: “Hola?...”
No contestà ningú durant deu segons i quan estava a punt de penjar una veu aguda contestà:
“T’espero a la masia d’aquí cinc minuts!”
La Carlota molt valenta va anar-hi, i quan va arribar es va sorprendre perquè qui l’havia
trucat va ser en Carles, el seu antic xicot que volia parlar amb ella per solucionar els seus
problemes. Després d’una bona estoneta parlant, quan ja s’havien solucionat gairebé del tot
va aparèixer un amic d’en Carles que es deia Marc. Que havia anat allà per dir-li al Carles
que aquella nit hi hauria un sopar al restaurant nou que havien inaugurat a la plaça
anomenat “Pi-Tapes”. Van quedar a les nou a la porta tots els amics i amigues.
En aquell precís moment la Carlota va notar com si l’estómac li fes pessigolles i ella sabia
perfectament que això era un amor a primera vista. En Marc era l’home perfecte per a ella,
tenia el cabell curt i castany, els ulls verds i no era massa gras. Quan en Marc va marxar la
Carlota li va dir al Carles que si volia ella l’acompanyaria al sopar i ell amb molta il�lusió li
va dir que encantat. I així doncs cadascun d’ells es va anar cap a casa seva a arreglar-se per
anar ben bufons. Ja eren les nou quan tothom va arribar a la porta del restaurant. Tots
plegats van entrar cap a dins a agafar taula. Quan estaven sopant entre la Carlota i en Marc
hi havia moltes miradetes, es notava clarament que a ell també li feia gràcia la Carlota. Quan
van acabar de sopar van sortir a fora a fumar-se un cigarret.
I allà van estar parlant una mica de qui eren per conèixer-se. Fins que la Carlota que havia
estat embadalida amb ell des que el va veure per primera vegada. Li va dir que li agradava i
ell li contestà que ell també sentia alguna cosa per ella però que ara encara era molt d’hora
per sortir junts. Van passar dos anys fins que a la fi es van decidir a tenir una relació estable.
Tot va anar molt bé, va ser una historia preciosa que els va durar tota la vida.
Laura Mateo
GES2
33
Sant Jordi 2011
S`havia fet fosc i jo conduia, vaig veure un casalot a l`horitzó. De sobte, el cotxe es va
aturar, el motor no funcionava. Vaig baixar del cotxe amb l’esperança de trobar algú
que m’ajudés.
Però anaven passant les hores i no apareixia ningú. Vaig estar tres hores esperant,
fins que vaig veure els llums d’un cotxe. En va sortir un noi molt amable que em va
poder arreglar el motor. El vaig convidar a un cafè com a agraïment. Quan vem sortir
de la cafeteria encara era fosc i va insistir en anar plegats a fer un tomb. Anàvem
caminant i parlant. De sobte em va empènyer contra la paret i va treure un ganivet.
Jo notava que em faltava la respiració. Aleshores va passar un policia i el va arrestar.
Jo no parava de plorar, estava molt nerviosa. Aleshores em vaig despertar, tot havia
estat un somni.
Lucía Lancharro
GES2
Vaig entrar en aquella casa magnífica, enorme i vaig pujar aquella escala, quan vaig
arribar al capdamunt es va apagar el llum.
De sobte entre tota aquella foscor vaig veure una pedra que s’il�luminà. Vaig voler
agafar aquell resplendor però em feia una mica de por. Vaig agafar la pedra i me la
vaig ficar a la butxaca.
Quan vaig sortir d’aquella enorme i magnífica casa, vaig tornar a agafar la pedra i
quan la tenia a les meves mans em va mostrar el futur. El que hi vaig veure no em va
agradar gens: queia en l’alcohol i les drogues. Però això pot canviar, perquè tot passa
per alguna cosa i per això canviaré el meu futur per a millor. Vaig deixar aquella
pedra on la vaig trobar perquè si alguna vegada algú més la trobés tingués la
oportunitat que he tingut jo. Quan vaig sortir d’aquella casa ja mai res va tornar a ser
el mateix.
M.Cruz Gilabert
GES2
34
CFA La Llagosta
Em vaig endinsar en aquella casa magnífica, enorme i majestuosa, gairebé colonial i
vaig pujar aquella escala infinita que semblava que arribava al cel, des d’on es podien
veure els estels. Quan vaig arribar al capdamunt es va apagar la llum, tot va quedar
fosc, mort, però a la meva retina encara perdurava la imatge d’aquell lloc ple de
màgia i incertesa que no sabia enregistrar dins del meu cap, però on estranyament
em sentia plena de vida. No sabia com havia arribat allà, per quin motiu vaig creuar
aquella portada i em vaig enfonsar en aquella casa, va ser una necessitat com s’hi
algú em cridés des de dins.
Em veia sola en un lloc estrany però curiosament no sentia por, era una sensació
insòlita, agradable, com si hagués estat tota la vida allà. No paraven de passar-me
imatges pel cap, eren fotogrames de la meva infantesa que em volien dir alguna cosa
que no era capaç d’encertar. Les imatges es succeïen, sempre veia el mateix, una
senyora gran que volia dir-me alguna cosa que no esbrinava. Vaig decidir seure allà
en un esglaó vell i rovellat, ple de brutícia. No em va importar tacar el vestit que tant
d’esforç i temps havia dedicat la mare a fer i que em regalà pel meu aniversari. De
cop i volta es van encendre els llums i la casa va tornar a tenir vida, és aquí quan el
meu cap va començar a muntar el trencaclosques que m’havia estat voltant. Ara ho
entenia tot, era la meva àvia, morta quan jo era molt petita i de la qual no tenia
records. Ella vivia en aquella casa que significava tot el que ella havia estat. A partir
d’aquí ja res va tornar a ser igual, no vaig deixar de visitar l’esperit de la meva àvia.
Sandra Díaz
GES2
35
Sant Jordi 2011
Vaig entrar en aquella casa magnífica,enorme, i vaig pujar les escales. Quan vaig
arribar al capdamunt es va apagar la llum. I tot d’una es comencen a sentir veus de
nois petits plorant. De cop i volta el llum s’encengué i les veus es van deixar de
sentir. Vaig baixar les escales i quan vaig arribar a la porta de sortida... Una altra
vegada els llums es van apagar i vaig sentir com la porta es va tancar molt fort. Les
veus van començar a pujar el to i de cop i volta dalt de les escales vaig veure una
llum molt intensa de color vermell...I es va començar a moure i a baixar les escales.
Era tan intensa que no es podia mirar,era enlluernadora i cada cop s’apropava més i
més. Jo intentava sortir però la porta no s’obria. No sabia què fer,tenia molta por. La
llum estava a uns quatre metres de mi però cada vegada era més fluixa, fins que es
podia veure la silueta d’una noia petita d’uns cinc anys amb el vestit tacat de sang.
Tenia la cara pàl�lida i molt perversa, semblava com si rigués. Els ulls eren blancs, les
ungles de les mans eren llarguíssimes i negres. Jo estava paralitzada, no em podia
moure, no sabia què fer, era fosc i amb la porta tancada. De sobte la noia amb va
parlar! Ves-te’n ara mateix! Aquesta és casa meva. Fora!!!
La porta s’obrí sola,i vaig arrencar a córrer com una boja. Quan ja estava bastant
lluny vaig mirar enrere i a la finestra de la mansió hi havia la noia tota quieta,
mirant-me amb aquella claror vermella. Desprès d’això mai res va tornar a ser el
mateix.
Oliver Palmero
GES2
36
CFA La Llagosta
Se sent un tren que arriba a l’estació. Hi ha algú que mira a través dels vidres entelats
... és la meva tia. Em va dir que no fos a casa seva fins que les coses es calmessin.
Vaig pujar al camió i vaig fer un viatge llarg de dos quilòmetres com a mínim que
valia la pena fer ja que hi havia un paisatge preciós amb herbes altes i unes flors
silvestres que surten en aquella zona.
Vaig entrar en aquella casa magnífica i enorme, vaig pujar les escales cargolades que
em pujaven a una habitació fosca i vella però molt bonica i gran.
Al dia següent em vaig llevar d’hora, ja que feia un dia molt assolellat i al baixar a la
cuina la meva cosina ja hi era, fent l’esmorzar. La vaig sorprendre perquè feia tant de
temps que no la veia que no em va reconèixer i s’espantà molt i començà a riure.
Va entrar un noi alt i guapo que la va saludar, em va mirar, em va donar la mà i es
presentà. Vivia en unes cases més avall, en una molt gran, perquè els pares eren rics
però ell no ho semblava perquè era una persona molt propera i divertida. Sempre
me’n recordaré quan anàvem al llac, que hi havia a les muntanyes molt gran.
Hi vaig estar una mesada llarga, però se’m va fer curt perquè acabava l’estiu i
tornava a la ciutat on tot és massa complicat, amb la mare i amb la meva vida
d’escolar.
África Hernández
GES2
37
Sant Jordi 2011
S’havia fet fosc i jo conduia, vaig veure un casalot a l’horitzó. De sobte el cotxe es va
aturar a la calçada, enmig d’un bosc. Hi havia molta boira i no es veia res, només
arbres i el casalot, que semblava tenir molts anys i jo dubtava que hi visqués algú.
Vaig intentar arrencar el cotxe, però no vaig tenir sort i tampoc tenia cobertura al
mòbil, ja que em trobava enmig del bosc, llavors vaig començar a caminar direcció al
casalot. Se sentien molts sorolls entre els arbustos, els quals feien augmentar la meva
por.
Després de caminar durant uns vint minuts hi vaig arribar. A l’entrada hi havia un
hort petit que estava descuidat, hi havia dos espantaocells.
De sobte un corb em va passar per damunt del cap i vaig córrer fins la porta i
desesperadament vaig pulsar el timbre. Em va obrir una anciana d’uns 70 anys, diria
jo, i en explicar-li el que m’havia succeit em va convidar a passar dins.
L’anciana era molt agradable i simpàtica. Em va explicar un munt d’histories de quan
era jove mentre preníem un got de xocolata calenta.
Vaig trucar a la grua des del seu telèfon, i em van dir que no vindrien fins l’endemà
al matí. L’anciana em va preparar el llit per dormir i el sopar, un estofat de carn que
estava boníssim.
Inmediatament després del sopar em va envaïr una son que no era normal i que al
final em va vèncer. Quan vaig despertar em sentia atordida i marejada, tot em
donava voltes. Quan vaig aconseguir centrar la vista vaig veure l’anciana al meu
costat. Vaig voler aixecar-me del llit però no vaig poder perquè estava lligada de
mans i peus. Tenia l’estómac obert i els llençols estaven impregnats de la meva sang.
No m’ho podia creure.
L’anciana va començar a treure’m els intestins i em deia que aquests serien pel
pròxim estofat de carn que faria, i reia malèficament. Jo vaig cridar amb totes les
meves forces i aleshores em vaig despertar. Tot havia esta un somni.
Saray Gutiérrez
GES2
38
CFA La Llagosta
La carrera
En el circ dels números, al vespre, Pi està molt nerviós, està a punt de realitzar la
seva millor i més complicada actuació: la carrera de les mates.
Comença la carrera. Pi es llança des del trapezi, corre a través de l’arrel quadrada,
sentint com l’alè de la malvada hipotenusa se li apropa fins gairebé atrapar-lo per
sempre. En un intent per deixar-la enrere, arriba a l’abisme de la derivada. Se sent
acorralat, però..., no, de seguida troba una sortida per la tangent que acaba en una
divisió i torna a intentar escapar lliscant per la tangent. De sobte, rellisca i cau sobre
el catet. El catet li dóna un cop de mà per aixecar-se, llavors Pi ja divisa la meta.
El número Pi se salva, arriba fins a l’infinit i guanya el premi. Per fi podrà comprar
els decimals que li falten per ser un número racional.
Verónica Martín Sánchez
CFGS vespre
39
Sant Jordi 2011
Lars Von Trier
Lars von Trier és un director i guionista danès d’èxits tan controvertits com Trencant
les ones o Dogville. D’aspecte agradable i mirada profunda d’ulls blaus, amb el cabell
castany i prominents entrades, barba poc espessa i aspecte afable.
Nascut a Dinamarca a 1956, a la edat d’onze anys va a comença a rodar amb una
càmera de Super 8 que li havien regalat. Quan es va graduà en 1984 va roda la seva
obra prima The element of crime guardonada al festival de canes. Director de caràcter,
va decidir canviar-se el nom i posar-se el von, i passar a ser Lars von Trier.
Creà el grup Dogma 95 al costat d’altres directors danesos i van fer un manifest sobre
aquest tipus de cinema. Les seves característiques bàsiques van ser: rodar la vida tal i
com és, sense efectes especials ni jocs armats, la vida amb tot el seu realisme. La
pel�lícula més coneguda d'aquest grup va ser Els idiotes.
En patir d'agorafòbia( por als espais oberts) les seves pel�lícules o deixen de tenir
exteriors o les que en tenen, les fa un assistent sota la seva supervisió. Aquest fet,
lluny de parar la seva imaginació li va donar ales, com el cas de Mandarlay: només
amb un decorat ens regala tot un guió i una pel�lícula de 120 minuts plena de
continguts.
Yolanda García Castro
CFGS vespre
40
CFA La Llagosta
Textos dels grups d’anglèsTextos dels grups d’anglès
Writing about my family
My name's José. Francisca is my mother. Antonio is my uncle and Dolores is my
aunt. Francisca, Dolores and Antonio are brothers. Leonor is my wife. Marta is my
daugther and Germán is my son. I have got two grandchildren. Mireia is my
granddaugther and Joan is my grandson. Marta and Josep Martí are married. They
have got two children, Mireia and Joan. Germán and Inés are married. They haven't
got any children. Antonio and Justo are my brothers. Trini and Elisenda are my
sisters-in-law. Antonio and Trini are married. They have got two sons, Oriol and
Oscar. Justo and Elisenda are married. They have got two daugthers, Irina and Aura.
I have got two nephews and two nieces.
José Jiménez
Anglès Inicial
My family tree
My name’s Julián and I’m married. My wife’s name is Ani. We’ve got two daugthers.
Their names are Emma and Anais. My four grandparents are dead. My parents are
old. My father’s name is Manuel and my mother’s name is Margarita. I’ve got a
brother and a sister. My brother’s name is Manuel. He’s married and he has got two
children. His wife’s name is Luisa. My sister’s name is Mª del Mar. Her husband’s
name is Agustin. They’ve got two children, too. I’ve got two uncles and three aunts.
I’ve got sixteen cousins.
Julián Hermosilla
Anglès Inicial
41
Sant Jordi 2011
27th January 2011
1 Concepció Arenal Square
La Llagosta 08120
Dear friend,
How are things? All well, I hope!
La Llagosta is fantastic! I love the English course. My classmate´s name isRebecca. Rebecca´s husband is a construction worker and she has got onebeautiful daughter her name is Naiala. She has got ten months. She´s got brownhair and blue eyes.
What´s new? Please write!
Bye,
Elena
Elena Salinas
Anglès inicial
To : Estefa
From: Rebecca
Subject: Hi from English class
Hi, Estefa!
The English class is fantastic! My teacher is very happy, her name is Marta. Mypartner class is Elena, she has got three daughters, her husband is a mechanic oflifts. Elena has got brown eyes and black hair, she is a good person, I like herpersonality.
Looking forward to hearing your news.
Kisses,
Rebeca
Rebecca Montero
Anglès inicial
42
CFA La Llagosta
Saint George's Day
Catalonia celebrates Saint George’s Day on April,23th. Men give women a rose and
women give men a book. Then, they go for a walk in the main streets of their city or
town where there are many stands of flowers and books. It is a very important day
for everybody in Catalonia. My school celebrates this day too. Students present their
writings and read them to their schoolmates. The best ones win interesting prices. I
like a lot this party.
Mª Jesús
Anglès intermedi
7 Jacinto Verdaguer Street08120 La Llagosta April,15th. Dear María How are you? I’m fine. I told you two weeks ago that I’m living in La Llagosta.Ihave lived in La Llagosta for eleven years but I was born in Badalona, a city nearthe sea. I live at home with my husband Jose and my son Victor. Jose is forty-five years old and Victor is nine years old.Now I’m working as a hairdresser and I am studying English here in LaLlagosta. I speak Spanish, Catalan, a little French and a little English too. I’menjoying the course a lot but it’s really hard work, (ha, ha, ha….it’s false becauseit’s funny). My teacher’s name is Juanjo. He told me my English was good but Ido a lot of mistakes. He doesn’t give us a lot of homework.I’m studying a master in Image Consultant in Barcelona. I hope to work as animage consultant soon. I like listening to music, doing yoga and going camping to Berga at theweekends. I’ve got a caravan in the Berga Caming Resort. It has been there forfive years. I often go there because I want to relax.Would you like to visit me in La Llagosta?Please write back soonLove,Feli
Feli
Anglès intermedi
43
Sant Jordi 2011
Saint George
Saint George has a half open rose
Painted in red and anxiety.
Catalonia is the name of this rose,
Saint George takes it on his chest.
The rose has told him the joys and the sorrows
And he loves it very much.
With it he’s got blood in his veins
To fight all the dragons of the world.
Gloria Gil
Anglès intermedi
44
CFA La Llagosta
George of Cappadocia
It was about the year 300 A. D., George of Cappadocia was riding his beautiful white horse
on the lands of Orient. Crossing villages he heard rumours about the capital of the kingdom.
“There was a dragon that terrorized everyone.
They said that the dragon had under its control the only fountain of water that existed in the
kingdom. The fountain supplied water for all the people. It was rumoured that to have water
and power to live they had to distract the dragon and the only way they got was offering the
dragon the sacrifice of a virgin girl.
Without thinking it twice, George headed to the capital to see what was true in all the stories
he heard through is long journey.
When he arrived to the capital he asked for the king and he told him he would fight the
dragon and if he could beat it, all the tremendous horror that existed in the whole
population, would finish for ever.
The king told him that a lot of people had already been fighting the dragon and although
they were good fighters, none of them came to live in their try. Then
The king told George that this time, the maiden who had to be delivered to sacrifice was his
own daughter and if he could defeat the dragon they would be eternally grateful.
After fighting a hard battle with the dragon, George got to the heart of the animal which felt
down on the ground and never could rise up again.
George was very tired after the fight but without thinking he went to the palace to see the
king and tell him that they should not worry about the dragon any more.
In the palace the people were waiting for him. When he arrived there was lots of hugs and
congratulations there. Then the princess with tears in her eyes walked towards the valiant
cavalier who had save her from a sure death and gave him a kiss on his cheek and George
gave her a rose in return.
Later because he disobeyed the orders of Galerius Caesar, who persecuted and killed all the
Christians, he was captured and tortured until April 23rd when he was decapitated in the
year 303 A.D.
Around the year 404, pope Gelasius I canonized him and George of Cappadocia
became…..Saint George.
Montse Mans
Anglès Funcional
45
Sant Jordi 2011
The king book
In a far and forgotten country of books, a best seller was the king. The letters that
compose his title seemed proud, almost cutting, in the front page of the brilliant
copy. " Uffff …. They all love me so much, that I finish exhausted " sighted the best
seller, putting on airs, in front of the sad look of the modest copies of new writers,
who were agonizing, awaiting that a bold hands, or curious, familiar or friends,
rescue them from to be forgotten.
The best seller did not know, in his imperiousness, that his reign would be
ephemeral. It would finish as soon as a new substitute with more brilliant colours
arrives. And when this moment would come, that would be soon, he would wish not
to have eaten “ the fruits of success”, not to miss it so much.
Antonio Ramírez
Anglès Funcional
46
CFA La Llagosta
Trip to Dublin
On Saturday the nineteenth Mach some students and English teachers visited
Ireland, we went to the airport and caught the plane to take us to Dublin.
Once in Dublin airport, we took a tram and a bus towards the hotel, we had the
afternoon off to discover the city and a different culture.
During the days we were there, we agreed with part of the celebrations of ST.
Patrick's day and in tourist areas had lots of fun in the streets and pubs.
On the evening of the arrival in Dublin there was persistent rain but it was
smooth, which did not stop us our first contact with the city.
We visited the Guinness storehouse, factory of the most famous stout (beer) in
Ireland .
At the top of it there is an overlook of the city with breathtaking views.
It was also very interesting to visit the National Library, the National Museum of
Ireland, Trinity College ... etc.
The visit to a pub was required, most of them open in the evenings. There is
entertainment and live Irish music and dance.
The Irish are quiet people, friendly and very polite who, on sunny days, like going
for a walk in the large and well kept gardens of the city.
The city is modern with some areas of English style and monumental public
buildings.
The weather is very variable and can change rapidly from one moment to another.
Twenty-second day on Tuesday morning we left the hotel and headed to the airport
to begin the journey back to Spain, after two hours we arrived in Barcelona.
Our Irish adventure was over but the good times we had there, will remain for ever
and we are looking forward to return there on another occasion.
Esteve Bou
Anglès Funcional
47
Sant Jordi 2011
Organitza:
Col. laboren: Associació Cultural Plural
Agraïments:
48
