Les activitatseconòmiquesEl sector secundari

La indústria: els processos productius i la distribució geogràfica

La indústria:

Les activitats industrials inclouen tots es processos i tècniques que transformen les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats.

En el sector secundari també s’inclou la construcció (no la

donem en aquest tema)

HistòriaAntecedents:Tallers artesans: on s'utilitzen ferramentes, l’artesà sol fer tot el producte i les produccions s’envien als mercats locals.Manufactures del S. XVIII , eren tallers de més producció encarats a un mercat nacional o internacional (teixits, porcellanes, tapissos, etc.).La indústria sorgeix a la Revolució Industrial a les darreries del segle XVIII, amb l’aparició de les fàbriques que es caracteritzaran per:

1. L’ús de màquines2. L’especialització de la mà d’obra i la divisió del treball3. Inversió d’una gran quantitat de capitals

Història

Tallers artesans

Manufactures segle XVII

Fàbriques cap al 1850

Fábrica Ford 1920

ELEMENTS DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

FONTS D’ENERGIASón els recursos que s’usen com a força per a la transformació industrial (moure les màquines)Poden ser:•No renovables• Renovables

MATÈRIES PRIMERESSón els recursos que la indústria transforma en productes elaborats o semielaboratsPoden ser d’origen animal, vegetal o mineral

RECURSOS HUMANS (mà d’obra)Els constitueixen les persones que aporten la seua força o capacitat de treball, que pot ser físic o intel·lectual R+ D+ I = FUTUR RECERCA+ DESENVOLUPAMENT+INNOVACIÓ= FUTUR

EL CAPITALÉ s tot allò que una empresa necessita per a la producció industrial, com els materials, l’energia, les instal·lacions (fàbriques, magatzems), la maquinària, els diners , etc

Matèries primeres i fonts d’energia

Matèries primeres:

• d’origen animal (carn, llana, seda, etc.)

• d’origen vegetal (cotó, fusta, lli, fruita)

• d’origen mineral (ferro, coure,...).

Energies: Les energies no renovables:

• Carbó (antracita, hulla, lignit i torba)

• Hidrocarburs (petroli, gas natural)

• L’energia nuclear (urani, bori)

Les energies renovables:• Hidràulica• Eòlica• Solar• Geotèrmica• Mareomotriu• Biomassa

–Pesant–Bens

d’equipament–Lleugera o béns d

´’us i consum

–TIPUS D’INDÚSTRIA

Indústries pesants

–Transformen matèries primeres en Productes semielaborats per a d’altres indústries

Requereixen :–Grans inversions–Grans espais

–Són molt contaminants

Els sectors principals són: siderúrgicmetal·lúrgic i químic

Els països que més indústria pesant tenen, són:–Xina, India, Rússia, Estats Units, Brasil, Austràlia,–Japó i els de la Unió Europea

Les indústries metal·lúrgiques més importants són:–La siderúrgica (ferro i acer)–La de l’alumini–La del coure

La indústria química és la que elabora productes fonamentals per a la resta de indústries, com ara:–Àcid sulfúric, nitrogen, fosfats, soses, plàstics...

Indústries de bens d’equipament

–Transformen productes semielaborats en bens i productes acabats

–Destaquen les industries:• aeroespacials• de materials de construcció• de materials per a l’agricultura • de materials per a la indústria• del transport–i les d’alta tecnologia, com ara: –Elèctrica–Electrònica–informàtica–Indústries de bens d’ús i

consum

–Elaboren productes destinatsal consum directe

–Necessiten menys quantitatsde matèries primeres i d’energia–I instal·lacions petites o mitjanes.–Solen estar prop de les ciutats.

–Hi ha una varietat enorme, –però els sectors més importants–Són:–Alimentació, automòbil, química –lleugera (farmacèutica, cosmètica),–electrònica i informàtica, tèxtil, –calçat...

Altres classificacions:Les indústries també es poden classificar des del punt de vista tecnològic:

Les indústries d’alta tecnologia que es caracteritzen per: Un alt nivell d’inversió. Mà d’obra altament qualificada. Important paper de les empreses multinacionals. Vuit sectors clau: informàtica, microelectrònica,

telecomunicacions, biotecnologia, automatismes, làser i nous materials, i energies renovables.

Es localitzen prop de les universitats i grans centres d’investigació.

Les indústries tradicionals amb un nivell tecnològic baix.

La LOCALITZACIÓ de les indústries no és casual.Respon

a una sèrie de FACTORS

La proximitat de les matèries primeres I de les fonts d’energia

L’existència d’una bona xarxa De comunicacions: ports,

carreteres...

L’existència de RECURSOS HUMANSi d’un bon desenvolupament econòmic de la zona

La disponibilitat de SÒL INDUSTRIAL a bon preu

Ajudes de les diferents Administracions:•Local (ajuntaments)•Autonòmiques (conselleries)•Central (govern de l’estat)

Les indústries pesants busquen la proximitat a les matèries primeres.Les indústries lleugeres busquen la proximitat als mercats de consum.

–Actualment els espais industrials solen agrupar-se en àrees o POLÍGONS INDUSTRIALS i en PARCS TECNOLÒGICS (especialitzats en empreses d’alta tecnologia) al voltant de les àrees urbanes

–Polígon industrial de Torrellano (Elx)

–Parc tecnològic de Paterna (València)

–Parc tecnològic de València

ELS ESPAIS INDUSTRIALS

Distribució de la indústria:1. Països centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8

(EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia) i el països que integren l’OCDE (Alemanya, Austràlia, Aústria, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia (2000), Espanya, USA, Finlàndia, França, Grècia, Hongria (1996), Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic (1994), Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia (1996),Portugal, Regne Unit, República Txeca (1995), Suècia, Suïssa i Turquia.

2. Països de nova industrialització: El sud-est asiàtic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o NEI (Nous Estats Industrialitzats).

3. La indústria del 3r món o la dels països perifèrics està orientada al consum, depèn tecnològicament del nord i té un fort component de capital estranger. Hi destaquen: el Magrib, Líbia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes, Golf pèrsic, zones de l’antiga URSS, Shangai, etc.

Els països industrialitzats:

El G8: EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia(1998).

L’OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Els quatre dragons asiàtics

Deslocalizació: es tracta d’una fenomen que consisteix a traslladar els centres de producció a països en vies de desenvolupament que ofereixen:

Mà d’obra abundant i barata Lleis laborals toves Inexistència de lleis medi ambientals Pressió fiscal molt baixa o nul·la Suficient nivell d'infrastructures. Possibilitat d’obtenir molts beneficis.

Corea del sud

Taiwan

Hong Kong

Singapur

Medi ambient:Les activitats industrials, juntament amb l’extracció de minerals i recursos energètics, són les que provoquen més impactes medi ambientals. Els més freqüents són:

Contaminació atmosfèrica: pluja àcida, disminució de la capa d’ozó, efecte hivernacle.

Contaminació de la hidrosfera: abocaments excessius de residus tant als rius com als mars, contaminació de les aigües subterrànies

Generació de residus perillosos: a les indústries químiques i d’obtenció d’energia nuclear.

Desenvolupament sostenible:La industrialització ha incrementat les diferències entre el nord-sud, ja que el 80% de la producció manufacturada està controlada per empreses amb seu als països més rics.

La indústria i el medi ambient