5.- LA INDÚSTRIA I L’ENERGIA

El sector secundari

EL SECTOR SECUNDARI: Activitat econòmica basada en l’extracció de matèries

primeres i la seva transformació en uns altres productes per al consum

Sector secundari inclou:

1. La mineria

2. La producció d’energia

3. La indústria

4. La construcció

1.- Matèries primeres

1.1 Matèries primeres naturals: Matèries que es troben a la

natura i després de ser transformades a les indústries es

converteixen en productes utilitzables.

• d’origen animal: procedeixen de la ramaderia i es treballen a la

indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda, etc.).Renovables

• d’origen vegetal: procedeixen dels conreus agrícoles, dels

boscos (cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). Renovables

• d’origen mineral : s’extreuen del subsòl i requereixen una

transformació o procés industrial del qual s’obté un material

adequat per fabricar un producte. No Renovable

a)minerals metàl·lics: minerals d’on s’extreuen els metalls.

Són la base de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica.

EX: hematites (ferro)

bauxita (alumini)

or i plata (metalls preciosos)

b) minerals no metàl·lics: minerals dels quals s’obtenen altres

matèries

Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit, pissarra, marbre)

c) Minerals energètics: minerals que serveixen per a produir

energia.

Ex: carbó, petroli, urani, gas natural

1.2. La mineria

Mineria: Conjunt de processos que permet extreure els minerals del subsòl

Mines

jaciment a cel obert

mines subterrànies

S’hi excaven pous i galeries

(l’extracció és més perillosa)

Jaciment de minerals a la superfície o a l’interior de la Terra que fa que

l’explotació sigui rendible

1.3 PRINCIPALS PAÏSOS PRODUCTORS DE RECURSOS MINERALS NO ENERGÈTICS

Països industrials són els prals. consumidors de recursos minerals sovint insuficients. Per això els compren a altres països (pobres) on l’explotació minera està controlada per multinacionals a canvi d’un pagament al govern d’aquests països.

Procedència minerals:

a) països industrials (excedent)

b) països pobres

Classificació de les energies:

Segons la possibilitat que s’esgotin: Les energies no renovables:

• Hidrocarburs petroli, gas natural• Carbó (antracita, hulla, lignit i torba)• L’energia nuclear (urani, bori)

Segons la importància econòmica que tenen:Les energies tradicionals: • Carbó• Petroli• Gas natural• Urani• Energia hidràulica

2. LES FONTS D’ENERGIA TRADICIONALS

Són recursos naturals a partir dels qualos, per mitjà d’un procés de transformació és possible obtenir alguna forma d’energia necessària per al funcionament de les indústries, transports i ús domèstic.

Les energies renovables:•Hidràulica•Eòlica•Geomètrica•Mareomotriu•Solar•Biomassa

Les energies alternatives:

• Solar

• Eòlica

• Geotèrmica

• Mareomotriu

Ppt energia

identifica la font d’energia de cada imatge

LES FONTS D’ENERGIA

La indústria comprèn el conjunt d’activitats necessàries per a transformar les matèries en:

–productes elaborats que es poden fer servir o consumir directament

–productes semielaborats que serveixen per a elaborar altres productes industrials (màquines)

5. LA INDÚSTRIA

HistòriaAntecedents: Tallers artesans: on les produccions d’elaboració manual

s’envien als mercats locals (productes únics, cars) Manufactures del S. XVII , eren tallers de més producció

encarats a un mercat nacional o internacional (porcellanes, tapissos, etc.).

La indústria sorgeix a la Revolució Industrial (mitjan s.XVIII) amb l’aparició de les fàbriques que es caracteritzaran per:

1. L’ús de màquines (energia hidràulica, carbó vapor) productivitat , preus (+ rapidesa )

2. L’especialització de la mà d’obra i la divisió del treball 3. Inversió d’una gran quantitat de capitals

Manufactures segle XVII Fàbriques cap al 1850Tallers artesans

Fins al s.XVIII ARTESANIA

Finals s. XVIII 1ª

INDUSTRIALITZACIÓ

Darrer terç s. XX 3ª INDUSTRIALITZACIÓ

EL PROCÉS D’ INDUSTRIALITZACIÓEL PROCÉS D’ INDUSTRIALITZACIÓ

EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓEL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ

On es situen les regions que iniciaren la industrialització?

Quins són els centres industrials importants?

I els nous països industrialitzats?

El paisatge industrial

El pas de la producció artesana a la producció industrial va transformar profundament el paisatge.

La localització de les fàbriques, el traçat de les vies de comunicació, la multiplicació dels transports, els creixement de les ciutats, etc, han modificat profundament el paisatge.

La industria actual

Característiques:

– Automatització del procés de producció

– Sofisticació dels procés de producció: informàtica i robòtica

– Reducció mà d’obra

– Fabricació de productes més diversos

– Distribució dels productes arreu del món gràcies al desenvolupament dels transports.

6. Classificació de les indústries.

a) Indústria pesant o de béns de producció: proveeix a la indústria lleugera de productes manufacturats i és bàsica per l’economia d’un país. Requereix molta mà d’obra, capital i intal·lacions grans

Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les matèries primeres en productes semielaborats, que després serviran a altres indústries. Les principals són:

La siderúrgia (obtenció de ferro i carbó) La metal·lúrgica (transforma minerals en metalls o aliatges), La química de base i petroquímica (que utilitzen combustibles

fòssils per obtenir-ne plàstics, àcids o benzina) Indústries de béns d’equipament: transformen productes

semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altre indústries (maquinària, eines, etc)

6.1 Tipus d'indústries:

- Segons la destinació dels productes fabricats:

b) Indústria lleugera o de béns d’us i consum: que són les que es dediquen a fer béns de consum que van destinats directament al mercat i als consumidors. Requereixen menys capital, -mà d’obra i instal·lacions més petites

La indústria automobilística La indústria alimentària

La indústria química de gran consum La indústria electrònica La indústria tèxtil

- Segons el nivell tecnològic:

a)Les indústries punta o d’alta tecnologia que es caracteritzen per:– Un alt nivell d’inversió– Tecnologies més avançades– Mà d’obra altament qualificada i especialitzada– Important paper de les empreses multinacionals.– Es localitzen prop de les universitats i grans centres d’investigació

informàticamicroelectrònicaTelecomunicacionsBiotecnologiaAutomatismeslàsser energies renovablesNous materials

b) Les indústries tradicionals amb un nivell tecnològic baix.

Indústria pesant o de béns de producció

Indústria lleugera o de béns d’us i consum

Indústria petroquímica ELF a França

Cadena de muntatge de xips a Taiwan

Fàbrica tèxtil a Xina

Cadena de muntatge de cotxes

identifica les imatges i després classifica-les segons els tipus d’industria que els correspon

A QUIN TIPUS D’INDÚSTRIA CORRESPON CADA IMATGE?

6.3 LA CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA INDUSTRIAL

Empresa: Unitat bàsica de l’activitat industrial

Classificació segons:

dimensió L’organització La procedència del capital

Petites empreses

Fins a 50 treballadors

Societats limitades (S.L.)

Diversos propietaris

Públiques

(Estat)

Mitjanes empreses

Fins a 250

Societats anònimes (S.A.)

Propietat dividida en accions

Privades

(mans d’un o més particulars)

Grans empreses/multinacionals

+250

sector

Primari

Secundari

Terciari

LES MULTINACIONALSLES MULTINACIONALS

Què és una multinacional?

Busca les 10 principals multinacionals del món.

6.4. La localització i la concentració de l’empresa industrial:

1. El cost del transport: la distància de transport de les matèries primeres a la fàbrica, el tipus de transport i els tipus de càrrega a transportar (àcids). S.XVIII/XIX a prop de rius o mat. primeres

2. Les matèries primeres. Normalment les indústries es col·loquen a prop de les matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes periples, etc.)

3. El mercat. Algunes indústries es situen a prop dels consumidors, ja sigui perquè venen productes periples o perquè busquen mà d’obra. D’altres indústries es situen prop d’altres indústries que les proveeixen.

4. L’energia. Avui dia no es un factor gaire important.

5. Mà d’obra. S’intenta que sigui barata (països pobres). Les indústries tecnològiques acostumen a situar-se prop de les universitats i escoles professionals.

6. Zones amb avantatges fiscals (zona franca)

Factors que influeixen en la localització de l’empresa industrial amb la finalitat que sigui competitiva (augmentar vendes i reduir costos) (8.1):

CONCENTRACIÓ

Moltes empreses es dediquen només a una part del procés industrial (especialització i divisió del treball)

La concentració pot ser:– Horitzontal: s’uneixen diverses empreses d’un mateix sector (carbó,

petroli...)– Vertical: s’agrupen empreses que fabriquen diversos productes d’un

mateix sector. Ex: Tèxtil (filatures, teixit, confecció, comercialització– Els 2 casos donen lloc a grans complexos industrials on es concentra la

producció per a reduir despeses

Deslocalizació És un fenomen que consisteix a traslladar els centres de

producció a països en vies de desenvolupament que ofereixen:

Mà d’obra abundant i barataLleis laborals tovesInexistència de lleis medi ambientalsPressió fiscal molt baixa o nul·laSuficient nivell d'infrastructures.Possibilitat d’obtenir molts beneficis.

Una de les conseqüències de la deslocalització ha estat l’increment de l’atur.

Un exemple de DESLOCALITZACIÓ INDUSTRIAL.

Els pantalons de l’Helena

Quants països han intervingut en la fabricació i distribució dels pantalons de l’Helena?

8.2 REGIONS INDUSTRIALS

Distribució de la indústria:1. Països centrals industrialitzats: Els que pertanyen al G8

(EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia) i el països que integren l’OCDE (Alemanya, Austràlia, Àustria,Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Eslovàquia (2000), Espanya, USA, Finlàndia, França, Grècia, Hongria (1996), Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic (1994), Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia (1996),Portugal, Regne Unit, República Txeca (1995), Suècia, Suïssa i Turquia.

2. Països de nova industrialització:El sud-est asiàtic (els 4 dragons: Singapur, Hong Kong, Corea del Sud i Taiwan) o NEI (Nous Estats Industrialitzats).

3. La indústria del 3r món o la dels països perifèrics està orientada al consum, depèn tecnològicament del nord i té un fort component de capital estranger. Hi destaquen: El Magrib, Líbia, Calcuta, Riu de la Plata, Ciutats australianes, Golf pèrsic, zones de l’antiga URSS, Shangai, etc.

PRINCIPALS REGIONS INDUSTRIALSPRINCIPALS REGIONS INDUSTRIALS

Quines són les principals regions industrialitzades del món?

EL CINTURÓ INDUSTRIALEL CINTURÓ INDUSTRIAL

On s’ubiquen els pincipals centres industrials del món?

Quines són les zones que queden al marge de la industrialització?

El G8: EUA, Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, Canadà, Itàlia i Rússia(1998).

L’OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic.

Els països industrialitzats

Els quatre dragons asiàticsDistribució de la indústria al món

Corea del sud

Taiwan

Hong Kong

Singapur

ELS CENTRES DE DECISIÓ ECONÒMICAELS CENTRES DE DECISIÓ ECONÒMICA

Quins són els centres de decisió econòmica, d’innovació i indústries punta?

Fixa´t n Europa, Cita els principals centres d’ impuls econòmic i els centres emergents.

ELS CENTRES DE PODER MUNDIALELS CENTRES DE PODER MUNDIAL

Qui té el poder en el món?

7.- EL PROCÉS I EL TREBALL INDUSTRIAL

Defineix els següents termes

Procés d’elaboració del sucre

Història:

Comença a finals del segle XVIII, al voltant del tèxtil (cotó) i de la metal·lúrgia.

Es caracteritza per la manca de matèries primeres i l’escassetat de recursos energètics

Els eixos de localització eren el Ter i el Llobregat, vora dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.

La industrialització a Catalunya es va impulsar gràcies a que la Península Ibèrica era un gran mercat pels productes catalans i per l’aixecament de la prohibició del comerç amb Amèrica.

La indústria a Catalunya

La indústria catalana actual:

Als anys 60’ comença la crisi del tèxtil, però comencen a destacar el sector químic (Tarragona) i el del metall.

Es creen noves indústries de telecomunicacions, alimentàries i d’informàtica

Catalunya representa el 25% de la producció industrial

Espanyola.

Localització de la indústria catalana: Es concentra entorn a Barcelona, Tarragona i Reus,

l’Anoia, el Bages, Osona, el Ripollès i el Berguedà.

Medi ambient:Les activitats industrials, juntament amb l’extracció de minerals i recursos energètics, són les que provoquen més impactes mediambientals. Els més freqüents són:

Contaminació atmosfèrica: pluja àcida, disminució de la capa d’ozó, efecte hivernacle.

Contaminació de la hidrosfera: abocaments excessius de residus tant als rius com als mars, contaminació de les aigües subterrànies

Generació de residus perillosos: a les indústries químiques i d’obtenció d’energia nuclear.

Desenvolupament sostenible:La industrialització ha incrementat les diferències entre el nord-sud, ja que el 80% de la producció manufacturada està controlada per empreses amb seu als països més rics.

La indústria i el medi ambient