TEMA 7:EL SECTOR SECUNDARI

El sector secundari s'encarrega de transformar els productes que s'obtenen del sector primari (agricultura i ramaderia)

1. INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

La primera industrialització es dóna a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Durant el segle XIX es va estendre per Europa. Espanya es va incorporar tard ja que no disposava de les condicions econòmiques, socials i polítiques que l'haurien fet possible. A partir de 1830 va començar, tímidament, la industrialització a Espanya, gràcies a uns quants empresaris emprenedors, a les inversions en el ferrocarril i en la mineria i posteriorment als capitals repatriats de Cuba i Filipines (1898: desastre colonial)La indústria, basada en la força motriu de l'aigua i posteriorment en la màquina de vapor, es va desenvolupar a l'empara de les lleis  proteccionistes (s'asseguraven el mercat interior gravant amb aranzels la competència exterior). El procés industrial es va localitzar al nord i al nord-est basat en dos grans motors: 

L'explotació i el comerç del ferro a Biscaia, del carbó a Astúries que a la llarga van desenvolupar la siderúrgia i la industria mecànica. 

La indústria tèxtil del cotó a Barcelona i de la llana a Sabadell, Terrassa i Béjar

A les ultimes dècades del segle XIX es va produir la segona revolució industrial que va comportar canvis en el plantejament empresarial. Les indústries van créixer més ràpidament ja que es va ampliar el capital i els crèdits, això va afavorir a la reinversió dels beneficis en la pròpia empresa. També hi van haver canvis en el dinamisme: es van crear nous procediments. La cadena de producció va fer guanyar temps, això suposà un augment de la producció i una reducció de costos.  Sorgiren dues tendències sobre com havia de funcionar la cadena de producció: 

FORDISME: el producte s'ha de moure cap el treballador qui s'especialitza en fer una tasca concreta.

TAYLORISME: anàlisi més científic de les feines que els treballadors han de fer i de la manera que l'havien de fer. Es buscava la motivació del treballador amb incentius com un sou segons la producció.

Ambdós models buscaven la reducció de temps que es trigava en produir per així augmentar la producció i reduir els costos de producció.  

El desenvolupament industrial s'accelera durant el primer terç del segle XX gràcies a un creixement demogràfic . Durant la primera guerra mundial la industria espanyola va trobar un bon mercat en els països bel·ligerants. Acabada la guerra, la indústria passa una etapa de recessió agreujada amb la crisi econòmica mundial dels anys 30. Poc després, la Guerra Civil (1936-1939) va provocar una recessió en l'economia. Després de la Segona Guerra Mundial els estats europeus van aïllar políticament i econòmicament a Espanya, la resposta franquista a ser la imposició d'una política autàrquica que consistia en autoproveïment. L'aïllament d'Espanya va assegurar a la indústria el mercat interior sense cap mena de competència, però va dificultar la importació de matèries primeres, va impedir la modernització tecnològica i va permetre la creació de petites indústries que proveïen un mercat molt limitat.

A meitat del segle XX, cap als anys 70 s'inicia el que es coneix amb el nom de tercera revolució industrial o revolució tecnològica. Es dona una progressiva transformació del procés productiu fordista  cap a un procés dependent de les noves tecnologies (informàtica, fibra òptica i microelectrònica). Es consolida el model post-industrial amb l'objectiu de maximitzar beneficis augmentat ingressos tot disminuint les despeses. Aquest afany per aconseguir beneficis provoca l'aparició de les multinacionals, empreses multiplanta, d'abast mundial i que inverteixen gran quantitats de diners en R+D+i.

1

D'un model industrialitzat a un post-industrial

2. EL MODEL POST-INDUSTRIAL

Actualment el pes de la indústria és menor al 20%. Això es degut a : Els canvis en els sistemes de producció i control de la producció

Ja no cal localitzar la indústria a prop dels centres de control No cal produir tot el producte al mateix lloc

Els canvis en la ubicació de les indústries. Les fàbriques s'estableixen on:  La mà d'obra és més barata La regularització del mercat laboral es feble El control mediambiental és baix

L'automatització dels processos que comporta la substitució dels treballadors per robots. L'augment de la mobilitat dels productes provoca la deslocalització de parts del procés productiu.  L'augment de la flexibilitat de les indústries per augmentar beneficis. s'aconsegueix mitjançant: 

La reducció de la mida de les factories per facilitar el tancament La contractació de serveis externs perquè s'encarreguin d'alguns processos de l'empresa

que depenen de la demanda.

3. EL MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL

Impacte dels canvis en la indústria

La tercera revolució industrial va permetre desenvolupar nous sistemes productius i nous sectors: Aparició de nous sectors relacionats amb les TIC que han creat nous sectors anomenats "sectors

punta" que utilitzen la informàtica, la microelectrònica i les TIC i que ha permès desenvolupar la robòtica i la telemàtica. 

aquests sectors han creat una nova demanda de productes relacionats amb l'electrònica com pot ser la telefonia, l'ADSL, la fibra òptica...

Revolució en els sistemes de producció industrial. Gracies a la millora de l'electrònica es van donar certs canvis en la manera de produir: 

L'automatització dels processos industrials productius utilitzant robots, fet que a comportar el descens de la necessitat de mà d'obra.

2

El possible control a distància de l'estat del procés des de qualsevol punt del món La fragmentació de tots els processos productius i la seva dispersió geogràfica Poder detectar l'evolució de la demanda per reajustar, això, la producció Comunicació en temps real entre els establiments i la seu central de l'empresa

Les Multinacionals

Les multinacionals són empreses que tenen establiments productius a diversos països i que actuen amb una estratègia conjunta que es decideix a la seu central.L'objectiu de tota multinacional és maximitzar el benefici, mitjançant: 

L'augment dels ingressos mantenint els costos, a través de: Un constant augment de la producció (suposa un descens dels costos ja que les matèries

primeres surten més econòmiques) Mantenir la competitivitat a nivell global Inversió en innovació per oferir nous productes Flexibilitat (facilitat en l'adaptació en el canvi del mercat/economia

La reducció de despeses Reduir el cost de mà d'obra  Reducció de nombre de treballadors

Això afavoreix a la deslocalització del teixit industrial que marxen a països en vies de desenvolupament o a l'est d'Europa buscant: 

Mà d'obra barata Poca conflictivitat laboral, llocs on els sindicats tinguin poc poder Legislació laboral inexistent Exempcions fiscals Nuls controls mediambientals

4. L'EMPRESA INDUSTRIAL I LA PLANIFICACIÓ

Les innovacions tècniques permeten obtenir molta informació, transmetre-la a grans distàncies en temps real i aplicar-la tant en els dissenys industrials com en el procés de producció i fins i tot en l'emmagatzematge i la distribució dels productes, això suposa una millora en la planificació i en la capacitat d'organització que porten a un major benefici . Els canvis tecnològics permeten fluxos materials de mercaderies i persones i d'una altra banda fluxos immaterials de capital i informació que s'encreuen en les xarxes cada cop més denses i que abracen tot el món.La gestió de l'estudi de com i on cal invertir el capital per obtenir-ne els beneficis més grans possibles resulten decisius. S'estudien els sistemes de producció i es disposa d'infinitat de dades per planificar i prendre decisions. Els centres d'estudi apleguen investigacions i empreses en parcs tecnològics, on disposen de facilitats de tota mena i en els quals tècnics qualificats ideen processos innovadors i creen nous productes.

5. ELS CANVIS EN LA CONTRACTACIÓ

En els països desenvolupats s'ha produït un procés de desindustrialització, només hi romanen els sectors relacionats amb els serveis i els sectors punta. Les indústries que necessiten mà d'obra poc qualificada marxa cap als països subdesenvolupats on aconsegueixen avantatges fiscals, on gairebé no hi ha drets laborals i on els salaris són més baixos. Això posa en perill les millores socials aconseguides als països desenvolupats com l'assegurança d'atur o les pensions de jubilació.

Les empreses redueixen la mà d'obra però augmenten les inversions en R+D i en la tecnologia avançada i es contracta a tècnics qualificats en màrqueting, control de qualitat, comptabilitat, disseny... D'aquesta manera les activitats industrials tendeixen a convertir-se en activitats de serveis o a TERCIARITZAR-SE. 

La deslocalització de sectors té un impacte directe en els països desenvolupats, es donen molts tancaments de industries o la seva reconversió, això deixa a molts treballadors a l'atur o treballadors que s'han de prejubilar

3

En els països emergents, es va donar una gran migració del camp a la ciutat on hi havia més feina (èxode rural). Gràcies a la deslocalització de les industries hi va haver una accelerada industrialització que va afavorir a la contractació .

6. ESPAIS DE LA INDÚSTRIA GLOBAL

L'expansió de la industria arreu del món ha creat noves zones industrials més dinàmiques: els tigres asiàtics: Singapur, Corea del Sud, Xina (Taiwan) i Hong Kong BRIC: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Mèxic.

Als vells països industrialitzats només hi queda la indústria punta i dinàmica.

La indústria als països desenvolupats Elevada productivitat gràcies a la disponibilitat de: capital, tecnologia avançada, quadres qualificats,

i bones infraestructures. S'hi estableixen els centres de decisió des de on es controlen preus i intercanvis. Teixit industrial molt variat: química, bens d’equipament, automòbil, agroalimentària, punta etc. Descentralització industrial. Deslocalització i fragmentació de parts de la producció Zones més industrialitzades: EUA, EU i Japó.

La indústria als països subdesenvolupats Reduïda productivitat degut a:

baix nivell de tecnificació Poc capital que s'inverteix Formació reduïda dels treballadors

Dependència dels països desenvolupats. No controlen ni els preus ni els intercanvis. Indústries extractives, indústria lleugera, indústria de poc valor afegit, etc. Destaquen els països recentment industrialitzats o economies emergents: Tigres Asiàtics o BRIC. 

7. TRANSPORT I COMUNICACIÓ

La millora de la capacitat per transportar productes elaborats o semielaborats a baix cost unitari (en un vaixell es poden transportar 20.000 unitats) ha permès augmentar la mobilitat que es caracteritza per:

Reducció del temps Augment de la capacitat de càrrega Major seguretat Especialització del mitjà de transport

Això ha permès la reducció del preu unitari. Però a la vegada comporta grans inversions en infraestructures (ports, aeroports...)

8. TIPUS DE INDÚSTRIA

9. FACTORS DE LOCALITZACIÓ DE LES INDÚSTRIES

4

Factors físics Proximitat a les matèries primeres. Sobretot indústria de base o energètica. Proximitat a les fonts d’energia. Reducció importància actual (distribució energètica). Segons la topografia: a prop de les planes, costes (ports) i rius.

Factors humans Mà d’obra abundant i barata o qualificada: segons la feina Proximitat als mercats, comporta una reducció costos transport. Molt important en la industria bens

de consum. A prop de zones on hi hagi grans inversionistes, bancs, borses, etc. S'estableixen a prop del capital Zones amb bones comunicacions i on hi hagi un bon accès a les matèries primeres o mercats Proximitat als ports, aeroports, ferrocarril, vies ràpides, etc. S'organitzen en polígons industrials o parcs tecnològics: es concentren indústries d'un mateix sector

per aprofitar les sinergies: col·laborar en projectes, compartir infraestructures, etc.Factors polítics

A prop dels centres de decisió.

10. LA INDÚSTRIA A CATALUNYA

Catalunya és una zona molt industrialitzada d'Espanya. Característiques: Ha patit un procés de terciarització de l'economia catalana És la principal regió industrial del país: 25% de la producció i el 22% d'ocupació en relació al total

d'Espanya 20% ocupació Catalunya. Gran presència de multinacionals (3% del total) amb un gran pes del total de la producció (50%) Teixit industrialitzat molt variat. Des de meitat dels 70 s'ha produït una reconversió industrial i desindustrialització Reducció del IPI més a Espanya. Encara que segueix sent una regió industrial europea.

Presenta un seguit de problemes: Gran presencia de les PIMEs:

Tenen dificultats de finançament i d'inversió en R+D Competeixen contra grans multinacionals en un context global

Baixa productivitat en relació al món i a la Unió Europea degut a la poca inversió en R+D Moltes empreses familiars:

No col·laboració per crear sinèrgies. No cooperació per crear projectes comuns. No intercanvi d’informació.

El teixit industrialLes indústries es concentren en:

L'AP7, autopista que comunica tota la costa maditerrania des de la frontera Francesa fins Algecires L'àrea metropolitana de Barcelona. Concentra el 70% de les indústries i població ocupada en el

sector. Gran quantitat de mà d’obra (4 milions) i bona formació (hi ha universitats). Bones comunicacions: autopista. Centres de recerca i parcs tecnològics. Port i aeroport de Barcelona. Destaca la industria metal·lúrgica, la relacionada amb el material de transport, la indústria

del plàstic i farmacèutica, les arts gràfiques, la indústria elèctrica i electrònica, tecnologies de la comunicació i la agroalimentària

Baix camp i Tarragonès: Segon centre industrial de Catalunya. Polígon especialitzat: petroquímic (refineries). Proximitat del port. Especialitzat hidrocarburs Destaca la indústria química de base.

Gironès i La Selva. Força diversificada Destaca la indústria agroalimentària, la tèxtil i la química lleugera.

Segrià Industria relacionada amb el sector primari, agroalimentària i la maquinaria agrícola

LA CONSTRUCCIÓ

5

L'economia espanyola ha viscut un període de creixement gràcies, en gran part, al sector de la construcció. A l'any 2007 a Catalunya representava el 12.5% del PIB i a Espanya el 18%. Comptant els sectors associats, la xifra puja fins a un 30% Any 2013 a Catalunya  representava 7,3% PIB i a Espanya el 10% PIB

1. INICI DEL CREIXEMENT

A partir dels anys 90 la importància de la construcció va començar a créixer, aquest creixement va ser possible gracies a: 

Llei del sòl (1998), que regula el dret a edificar i el valor del sól. Baixos tipus d’interès Les inversions de capital internacional Ajuts públics per adquirir pisos Augment demanda: degut al creixement demogràfic i a la arribada d'immigrants Afany a comprar perquè es creia que el “preus dels pisos sempre pugen”

2. LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA

Alhora que augmentava l'oferta dels habitatges, també els seus preus van pujar ràpidament, de manera que entre el 1999 i el 2008 els preus es van multiplicar per 2.8. També va augmentar el nombre de població activa en el sector. Els excessos en la construcció han afectat a les zones costaneres, on ha causat danys mediambientals irreparables.

Es va crear així el que s'anomena bombolla immobiliària (alt endeutament hipotecari basat en l'expectativa de revaloració dels immobles. L'expectativa, no la certesa, ha resultat que era molt fràgil, com una bombolla d'aire.)

3. L'ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA

Estats Unit, que estava immers en la bombolla immobiliària, donava hipoteques escombraries o subprimes (hipoteques que es caracteritzen per el seu alt risc d'impagament). Els crèdits subprime, al igual que qualsevol crèdit, pot ser negociat per les entitats de crèdits, de forma que es poden cedir els crèdits a canvi d'obtenir el pagament a un interès inferior. Això va provocar l'expansió del deute arreu del món.

Els bancs van entrar en un període de desconfiança i van deixar de prestar diners augmentant així el tipus d'interès i el Euribor (índex que marca el tipus d'interès que s'ha de pagar per una hipoteca). La gent hipotecada havia de pagar cada cop més per el deute, això va provocar que moltes famílies no poguessin pagar els deutes. Els bancs, que no cobraven els deutes van reduir la oferta de diners. Esclata la bombolla immobiliària (2008).Com a conseqüència a la crisi, la demanda de pisos es veu reduïda i els preus comencen a baixar, s'entra en un procés de deflació.  Es redueix tant la compra com la construcció, provoca que la gent que es dedicava a la construcció es quedés a l'atur, les inversions també es van veure reduïdes. 

4. CONSEQÜÈNCIES QUANT A LA CONSTRUCCIÓ

La sobreconstrucció va causar la destrucció del paisatge. La crisi va portar a que la gent no pogués pagar les hipoteques i haguessin d'abandonar la seva llar (desnonaments) deixant molt pisos buits (ja que la gent no els pot comprar). Molts cop la gent que ha estat desnonada es veu obligada a ocupar els pisos que són buits. 

TEMA 8: EL SECTOR TERCIARI O DE SERVEIS

6

Sector que comprèn les prestacions destinades a satisfer les necessitats i les demandes del consumidor. Tota activitat que no formi part del sector primari o secundari.

És un sector molt variat que es valora per la qualitat del servei que presta, i que engloba tant les multinacionals com els autònoms.Dins del sector terciari trobem el sector terciari superior o el quaternari,  agrupa les prestacions que estan relacionades amb el coneixement (investigació, assessoria empresarial...)

Característiques del sector terciari Activitats intangibles immaterials, que es valoren per la qualitat Activitats impossibles d'emmagatzemar (intangibles) es creen quan son necessaris Activitats molt diverses (Administració pública, comunicacions, serveis de neteja...) Tant multinacionals com petits empresaris.

Classificació (segons): Consumidor 

Final: a les persones (comerç al detall, restauració, oci) De producció o distribució: a les indústries (comerç a l'engròs, transport, financers)

Qui dóna el servei Públic: en mans de l'administració [paguem el servei indirectament (sanitat, escolarització)] Comercialitzables: en mans privades [(es paguen directament), (mútua)]

Productivitat Estancats: poca capacitat per augmentar la productivitat, necessiten molta mà d'obra no

substituïble (serveis socials) Progressius: poden augmentar la producció i poden fer estalvis en els factors productius

(comunicacions)

1. EL CREIXEMENT DE LA DEMANDA

A partir de l'any 1973, amb l'anomenada crisi del petroli, l'ocupació industrial va començar a retrocedir de manera progressiva. un cop superada la crisi, es va produir un augment de la demanda de serveis tant per part de les famílies com per part de les empreses i de les administracions públiques:

En l'àmbit familiar l'augment de la demanda va créixer a causa de l'augment de la renda, de la incorporació de la dona al mercat laboral, l'extensió del lleure i les vacances i l'augment de l'esperança de vida.

Augment dels serveis externs a les empreses: serveis d'assessorament, auditories, gestió dels recursos humans, control de qualitat

L'augment dels serveis públics va ser molt notable després de la Segona Guerra Mundial, ja que als països desenvolupats es va anar teixint una sèrie de serveis socials bàsics, finançats per l'estat adreçats al conjunt de la població: L'ESTAT DEL BENESTAR. A Espanya, els serveis públics han anat creant molts llocs de feina. L'ampliació d'aquests serveis també ha estat possible, en part, gràcies a la reorganització territorial, ja que la descentralització administrativa ha representat la creació de les administracions autonòmiques. També ha augmentat el nombre de funcionaris a causa de la incorporació a la Unió Europea i en altres organitzacions supranacionals

Indicadors

PERCENTATGE QUE APORTA EL SECTOR DE SERVEIS AL PIB

Augment progressiu del percentatge:  2010: 71 % del PIB // indústria 15.6%

PERCENTATGE DE TREBALLADORS OCUPATS PER SECTOR DE SERVEIS 2010: més del 60% de la població activa es dedica als serveis

Comunitats amb major %: Madrid per ser capital, els arxipèlags pel turisme i les ciutats de Ceuta i Melilla on no hi altres activitats. 

2. DISTRIBUCIÓ DELS SERVEIS A ESPANYA

7

Els serveis s'ubiquen on:  Hi ha una major densitat de població Hi ha un alt nivell d'activitat econòmica industrial, facilita la subcontractació de serveis Hi ha un major nivell de renda Hi ha major activitat turística.

A Espanya hi ha una major concentració d'empreses de serveis a Catalunya, Madrid, Andalusia i València, i una menor concentració on la importància del sector primari és més elevada, en les comunitats uniprovincials i a les zones poc poblades: La Rioja, Navarra o Castella- la Manxa 

Classificació i distribució dels serveis

Els serveis es classifiquen en:  Serveis socials: aquells que dóna l'estat al ciutadà. Repartits homogèniament per tot el territori,

tenen molt pes en l'ocupació. Serveis a la indústria: es troben a les zones més industrialitzades: Àrea metropolitana de

Barcelona i Madrid. Serveis empresarials, financers i de les comunicacions: Relacionats amb la població, el nivell de

renda i en nombre d'empreses. Es troben en grans ciutats com Madrid i Barcelona. Serveis associats a les activitats comercials. Relacionats amb la renda, la població i el turisme.

Es troba a Catalunya, Madrid, Andalusia i València, que representen el 50% del total. Serveis associats a l'oci: a les zones costeres i a la capital

EL TURISME

El turisme és una activitat que implica anar a un lloc, on no es troba la teva residència principal i en la que et quedes entre un dia i un any, ha d'haver pernoctació. I que no impliqui anar-hi per raons econòmiques. 

Breu història

Actualment, el turisme és un fenomen que mou masses. Però antigament, només les minories privilegiades es podien permetre el luxe de viatjar. Durant l'etapa de gran creixement econòmic, les dècades del 1950 i 1960, els sindicat europeus van aconseguir que les vacances pagades fossin reconegudes com a dret laboral. Això va generalitzar el costum de viatjar a llocs d'estiueig a l'abast de les economies familiars. El sud d'Europa, i especialment la costa mediterrània, es va convertir en la destinació preferida per el seu atractiu de les seves platges i les seves aigües càlides, pel preu baix i també per un cert atractiu exòtic. Des de sempre el nord d'Àfrica ha sigut una forta competència en el sector del turisme a causa de les semblants característiques. 

Espanya una potència turística

La gran expansió turística a Espanya es produí a partir de l'any 1960. Gràcies al pla d'estabilització nacional que va permetre obrir les fronteres i convertir a Espanya en un dels principals destins turístics. Espanya és un dels 5 països amb un major nombre de turistes. CARACTERÍSTIQUES: 

Té una gran importància en l'economia espanyola (10% del PIB) Genera moltes activitats econòmiques relacionades amb el turisme (hoteleria, restauració, oci,

comerç) El turisme es de sol i platja. Tot i que s'està intentant diversificar i invertir en el sector Preus baixos a causa dels operadors turístics i els paquets i les noves tecnologies (vols low cost) 

 Països emissors

La majoria de turistes provenen de països propers: Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya Últimament, l'increment de la renda de Rússia i dels Països de l'Est ha provocat un augment

d'aquests turistes. Aquest últim any, però, ha baixat a causa de la caiguda del preu del Ruble i la crisi amb Ucraïna.   Els turistes venen en paquets organitzats i sobre tot a l'estiu

Recentment hi ha hagut una crescuda de turistes jubilats i que persones treballen amb les TIC:

8

Els jubilats del nord d'Europa s'estableixen a Espanya (sobretot Mallorca i Tarragona) cobrant la pensió del seu respectiu país. Cobren el mateix subsidi que si visquessin en el seu país, però el cost de vida espanyol es més baix.

Moltes persones que treballen des de casa viuen a Espanya i viatgen ocasionalment al seu país.  

Destinacions:

SEGONS EL TIPUS DE TURISME:  De sol i platja: Catalunya, Andalusia, Canàries i Balears Cultural: Madrid

Un fort competidor d'Espanya ha sigut el Nord d'Àfrica, però des de un anys enrere, aquests països han anat perdent turistes a causa de la inestabilitat política (primavera Àrab)

Impacte: Intercanvi cultural: Als anys 60 va col·laborar en la transformació social (noves opinions,idees i

opinions) Entrada de diners Contractació (estacional). Cal més personal en les empreses que estan associades al turisme.

1. EL TURISME NACIONAL

L'augment del nivell de vida dels espanyols ha proporcionat una gran mobilitat a la població, tant en temps de cap de setmana com en època de vacances. La generalització de l'ús de l'automòbil i la millora de les vies de comunicació terrestres han incrementat els desplaçaments de caps de setmana: 

SEGONES RESIDÈNCIESLa població urbana marxava de les ciutats i s'instal·lava a segones residències. La proliferació de segones residencies al món rural i també a la costa ha produït grans impactes, sovint irreparables al paisatge, però també ha elevat el nivell de vida de les persones que vivien en aquesta zona. 

DESPLAÇAMENT PER ALTRES ACTIVITATScom per exemple els esports d'aventura, l'esquí, el golf, el turisme cultural o rural. Totes aquestes activitats comporten serveis de transports, hoteleria, restauració, monitors...Sovint moltes d'aquestes activitats esportives i d'oci s'implanten relacionades estretament amb promocions urbanístiques: al costat de moltes estacions d'esquí i de camps de golf s'hi construeixen urbanitzacions residencials. 

Pel que fa als desplaçaments per vacances, les dades estadístiques en permeten saber que molts dels viatgers es desplacen dins dels límits de la seva comunitat i àrees limítrofes. Les comunitats autònomes més visitades al 2006 van ser Andalusia i Catalunya. El turisme a altres països s'ha anat incrementant però només representa el 7% dels viatgers. Les destinacions preferides són: França, Portugal, Regne Unit, Itàlia, tot i que recentment, les línies aèries de baix cost ha permès diversificar els llocs de destinació. 

Impacte sobre el paisatge

La intensa activitat turística ha produït problemes mediambientals. Costa:

Urbanització abusiva amb la edificació desordenada i massificada Problemes hídrics degut a la construcció de camps de golf en zones seques i a l'augment

de població.  Dics que canvien els corrents marins i deixen de sedimentar sorra a les platges degut a la

construcció de ports esportius Muntanya:

Les estacions d'esquí ocupen zones de bosc o de pastures, la desaparició de les quals provoca alteracions en la fauna i en la vegetació, alhora que afavoreix la erosió perquè el sol es queda sense cobertura vegetal.

Mercat Laboral Les activitats relacionades amb el turisme generen molts llocs de treball. Aquests llocs

estan poc remunerats i només es dona en una temporada determinada de l'any (estacional) Especulació Immobiliària

9

L'augment de la compra de segones residències va provocar un augment exponencial del preu del sòl

Sobreconstrucció: ha provocat la destrucció i banalització del paisatge

Polítiques per al desenvolupament del turisme

Actualment, el sector turístic està patint una ràpida transformació del sector a causa de la reducció de la despesa turística, la reducció de les pernoctacions, de les companyies aèries "low cost"... Això ha provocat que es plantegin noves polítiques orientades a potenciar els 3 tipus de turisme més importants:

Sol i platja:  Millora de la qualitat (hoteleria, serveis) Millora de les infraestructures turístiques i d'oci Millora de la qualitat mediambiental Bandera Blava

Cultural i de ciutat Extens patrimoni cultural espanyol Gran oferta museogràfica i artística

Turisme menys estacionat i amb més poder adquisitiu Esportiu

Ampliar la oferta esportiva Valor afegit per altres turismes.

2. ACTIVITATS TERCIÀRIES  A CATALUNYA

El sector terciari és el més important a la economia catalana, al 2012 va suposar un 70% del PIB (la indústria un 21%). La distribució dels llocs de feina és desigual, es concentra en: 

Zones on la activitat administrativa és important Zones amb elevada densitat de població Zones d'activitat turística

El turisme a Catalunya

Als anys 60 arribà a Catalunya un turisme de masses atrets per la costa, el clima, la varietat geogràfica, històrica i patrimonial. Actualment, Catalunya és la principal destinació d'Espanya i una potència turística europea. El turisme és una de les fonts de riquesa de Catalunya: el turisme representa un 12% del PIB i ocupa el 12% de la població (dades del 2012)

La varietat i la riques natural, cultural, històrica i patrimonial són els principals atractius turístics que té Catalunya. El model turístic es basa en el turisme de sol i platja (Costa daurada i brava), el turisme de ciutat (Barcelona) i el cultural que s'estén arreu del territori. El turisme de muntanya, esports d'aventura i de neu (Pirineus) va en augment.

Catalunya, al 2010, va rebre 18.5 milions de turistes:  80%: estrangers (Regne Unit, França i Alemanya) 20%: nacional (Madrid, València, Aragó i de les comunitats del nord)

La activitat econòmica es concentra en zones determinades: la suma dels llits oferts a la costa i a la Vall d'Aran sumen el 85% del total de llits

TIPUS DE TURISME Sol i platja: és el més important:

A les dues costes: A la costa brava i a la durada (l'emplaçament del part temàtic Port Aventura ha augmentat el turisme a la zona)

Turisme estranger que compra paquets tancats i que porta a turistes d'un nivell adquisitiu mig-baix. Molt estacionalitzat

Durant els anys 60-80 va comportar una sobreconstrucció a la costa De ciutat: sobretot a Barcelona

A partir dels 90 gràcies a la publicitat donada pels Jocs Olímpics.  Mediterrani, arquitectura, futbol, gastronomia 7.4 milions de turistes a l'any 2012

De muntanya: turisme nacional, als Pirineus

10

Estacionat, tot i que la tendència ho esta trencant: major turisme rural, d'aventura, senderisme, trekking que es poden fer al llarg de l'any.

Problemes paisatgístics Cultural: sobretot a Barcelona, tot i que s'està estenent a la Costa Brava (ciutat de Dalí), Tarraco

(província Romana) Boí (Romànic)

TEMA 9: L'ACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS

11

EL COMERÇ

Es denomina comerç a les activitats econòmiques que consisteixen en l'intercanvi entre la producció i el consum de vens. Entre el comprador i el venedor s'acorda un preu. Els bens s'intercanvien en un mercat, que pot ser present o abstracte (p.e. els mercats de valor)

Característiques Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials. Especialització, degut a la gran demanda de les zones urbanes. Globalització. Els intercanvis han esdevingut una activitat global. Els estudis de mercat i l'ús de les TIC són fonamentals per a conèixer la demanda i la logística per

poder ser més ràpids i competitius.  Gran quantitat de intermediaris entre productors i consumidors.  Category Killers. Grans empreses multinacionals que s'especialitzen en la comercialització d'un

camp concret (p.e. Decathlon en productes esportius o l'fnac en productes electrònics)

Història

La història del comerç es remunta al neolític, quan les collites van anar creixent. Els excedents de la producció s'intercanviaven per altres objectes (bescanvi o troc). Més tard va sorgir la moneda que tenia un valor reconegut per tots els ciutadans. Però no és fins la caiguda de la URSS que l'economia pren un caràcter global.La globalització permet la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema econòmic, dominat pel capitalisme, juntament amb un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i un progressiva manca de capacitat de decisió de cada Estat o nació sobre la seva economiaLa globalització fa possible que pugem comprar o vendre productes de qualsevol lloc del planeta. Les empreses instal·laran les fàbriques allà on els és mes rendible.

Entre 1950-2000 els intercanvis es multipliquen per set mentre que en el mateix temps la producció creix només la meitat. Els intercanvis es realitzen mitjançant una moneda constant, el dòlar americà.

La interdependència planetària

La interdependència és la dinàmica de ser mútuament responsable i de compartir un conjunt comú de principis amb altres. Implica que tots els participants han de ser independents per si mateixos. La interdependència entre els països es deu a:

Distribució desigual dels recursos naturals Evolució econòmica dels països a nivell històric Rapidesa en el transport  Facilitat en la mobilitat d'informació i diners Varietat i eficàcia dels mitjans de transport

1. ACORD DE BRETTON WOODS

Els Acords de Bretton Woods foren uns acords econòmics que van permetre dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra mundial. L'objectiu principal que es perseguia era crear una organització monetària mundial i afavorir la reconstrucció i el desenvolupament econòmic dels països afectats per la guerra.

Per tal de donar estabilitat a les transaccions comercials a través d'un sistema monetari internacional, es va accedir a fixar un tipus de canvi sòlid i estable fundat en el domini del dòlar. Per això es va adoptar un patró or-divises, en què els Estats Units havien de mantenir el preu de l'or en $35,00 per unça. A més se li va concedir la convertibilitat de dòlars a or, al preu fixat, sense restriccions ni limitacions. En mantenir fix el preu del dòlar, els altres països havien de fixar el preu de les seves monedes amb relació a aquella.

A més, d'aquesta reunió van nàixer diferents organismes (les dues primeres encara continuen actives): 

El Banc Mundial  

12

El Banc Mundial esta format per cinc organitzacions internacionals responsables de proveir finançament a estats per a projectes de desenvolupament, reducció de la pobresa i per a promoure i salvaguardar la inversió internacional.

Fons Monetari Internacional

L'FMI és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi. és l'organisme que amb l'ajuda del Banc Mundial proveeix finançament als països amb dèficit.

Acord General D'aranzels De Duanes I Comerç

El GATT, acrònim de "General Agreement on Tariffs and Trade", és un acord multilateral, creat a la Conferència de L'Havana el 1947, i signat el 1948, per la necessitat d'establir un conjunt de normes comercials i concessions aranzelàries. Està considerat com el precursor de l'Organització Mundial de Comerç. El GATT era part del pla de regulació de l'economia mundial després de la Segona Guerra Mundial, que incloïa la reducció d'aranzels i d'altres barreres al comerç internacional.

El funcionament del GATT es basa en les reunions periòdiques (anomenades rondes) dels estats membres, en les que es realitzen negociacions per tal de reduir aranzels, segons el principi de reciprocitat. Les negociacions es fan membre a membre i producte a producte, mitjançant la presentació de peticions acompanyades de les corresponents ofertes països. La última ronda va ser a Uruguai, al finalitzar aquesta última a la ciutat de Marràqueix es decideix crear la OMC.

2. LA ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL COMERÇ

La organització Mundial de Comerç (OMC), creada al 1995 i que té seu a Ginebra, és una organització internacional que depèn de l'ONU i que supervisa els acords comercials en definir les normes del comerç mundial entre els estats membres i promou l'expansió del lliure comerç global. L'OMC és el successor de l'Acord General d'Aranzels i Comerç (GATT, per les seves sigles en anglès) i té com a propòsit el reduir o eliminar completament les barreres internacionals al comerç.

A més és un fòrum per solucionar problemes o desacords en matèria de comerç internacional i, presta assistència tècnica i assessorament als països membres. 

3. EL COMERÇ INTERIOR

El comerç interior esta conformat per els intercanvis comercials que es produeixen dintre de les fronteres d'un país. El comerç interior pot ser:

minorista / al detall: si venen directament al consumidor. majorista: si una empresa compra les mercaderies als productors per vendre-les posteriorment als

comerciants minoristesEls canals de comercialització a l'estat espanyol

Canals de distribució de béns d'equipament. Els béns d'equipament (maquinària elèctrica, instal·lacions, vehicles de carrega...) no requereixen intermediaris ja que es produeixen per encàrrec. En la comercialització d'aquests béns es practica:

Lising, que consisteix en llogar maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra. Rènting, que consisteix en llogar maquinària que inclou el manteniment i l'assegurança de possibles

sinistres però sense opció de compra.

Canals de distribució de béns de consum

Els béns de consum són aquells que satisfan una necessitat directa. 

ALIMENTS FRESCOS

13

Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida. Però la reduïda mida de les explotacions justifica que hi hagi una llarga cadena d'intermediaris, que carreguen el preu inicial. Aquest fet a propiciat la creació de cooperatives i agrupacions de productors, que s'encarreguen de la venda directa dels seus productes. 

CONSUM DURABLELa comercialització d'aquests béns és molt atomitzada en petites botigues que ofereixen un servei personalitzat. Des de 1970, les grans superfícies comercials estan guanyant terreny. Els supermercats i els hipermercats, poden oferir preus baixos ja que contracten grans comandes i ofereixen marques blanques. La implantació d'aquestes grans superfícies significa el tancament dels petits comerços que  no poden competir amb la imatge i els preus dels hipermercats. 

Distribució del comerç interior

El comerç es concentra a: Zones econòmicament desenvolupades Gran mercat de consum amb elevat poder adquisitiu. Zones ben comunicades

Les jerarquies urbanes i les àrees comercials Les àrees comercials són l'espai geogràfic la població del qual es trasllada preferentment a una localitat important per comprar-hi articles que no són de primera necessitat. Saber on va la població d'un territori a fer les compres o a demanar serveis permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o servei.

1) grans ciutats (Madrid, Barcelona,València)2) capitals de província3) mercats comarcals

Les zones hinterland són les àrees d'influència d'un centre urbà. 

4. COMERÇ EXTERIOR

El comerç exterior o internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals. Encara que el comerç internacional ha estat present al llarg de la història, la seva importància econòmica, social i política ha crescut els últims segles. La industrialització, els mitjans de transportació avançats, la globalització, el naixement de les corporacions multinacionals i la subcontractació, han tingut un impacte molt important en la manera en què es realitza i en el seu efecte no només sobre l'economia, sinó sobre la cultura i la societat que en participa. 

La riquesa d'un país augmenta o disminueix segons la dependència del comerç exterior. El comerç exterior té un pes important en el conjunt de l’estat espanyol. Al 2013 representava el 25% del PIB

La balança de pagaments

La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un Estat amb l'exterior. Hi ha tres subbalançes:

Per compte corrent. Ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències.  Balança comercial. Importacions i exportacions. A Espanya deficitària [més importacions

(petroli) que exportacions] Balança de serveis. Turisme, assegurances, serveis informàtics, patents. A Espanya amb

superàvit Balança de rendes. Rendiment o benefici del capital o treball. A Espanya deficitària Balança de transferències. Remeses de capital d'immigrants, donacions, ajudes al

desenvolupament. Per compte capital. Transferències de capitals públics i privats amb la Unió Europea Per compte financer. Inversions directes (accions), financeres (especular) i reserves dels bancs

nacionals. Si el resultat de la balança és negativa, és a dir, el país és deficitari, el Banc Central posa divises. Si el saldo es positiu s'hi augmenten les reserves.

 A Espanya

14

Països on s'exporta:1. països propers (Alemanya, Itàlia i França)2. Àsia3. Estats Units i Amèrica Llatina

Exportacions:1. Material de transport.2. Reactors, calderes i enginys mecànics3. Maquinaria industrial i material elèctric

Importacions1. Recursos energètics.2. Material de transport.3. Reactors, calderes i enginys mecànics.

5. EL COMERÇ A CATALUNYA

Les vendes dels productes que es fabriquen a Catalunya tenen com a destinació la pròpia Catalunya, la resa d'Espanya i la UE. Durant la crisi hi ha hagut un fort augment de les exportacions durant la crisi. La Balança comercial a Catalunya és deficitària, però menys que l’espanyola. El valors de les exportacions ja supera al de les vendes a l’estat espanyol.

EL TRANSPORT

Les comunicacions relacionen persones i llocs i fomenten intercanvis de tota mena. A més, la densitat i la qualitat de la xarxa de transports d'un país és indicatiu del seu grau de desenvolupament. El sistema de transport permet el desplaçament de persones i de mercaderies d'un lloc a un altre. Les infraestructures són necessàries per a la circulació dels mitjans de transport que són cada vegada més ràpids i sofisticats. Funcions del transport

Desplaçament de persones. Mobilitat quotidiana o obligada. Desplaçament de matèries primeres per a les activitats productives (indústria, construcció...) i la

distribució de béns i serveis entre els llocs de producció i distribució i els centres de consum. Les infraestructures de transport es converteixen en infraestructures clau pel desenvolupament econòmic. 

Difusió de idees, tècniques i cultures, i a la integració de diferents grups socials. Actualment les TIC i la televisió tenen un paper essencial en aquest sentit.

Factors que influeixen en la densitat de la xarxa de comunicacions Nivell de desenvolupament econòmic. Com més desenvolupat és un país més densa i complexa és

la seva xarxa de transports i comunicacions. Densitat dels assentaments humans. Com més concentració de població i més grans siguin els

nuclis urbans més necessitats de desplaçaments i intensitat dels intercanvis... Condicions físiques del territori: les característiques del relleu, la climatologia, etc., comporten que la

construcció de infraestructures de transport tingui més o menys dificultats tècniques per la seva realització i que per tant la xarxa de transport i comunicacions sigui més o menys densa.

1. TRANSPORT MARÍTIM Transportar mercaderies a llarga distància. Especialització dels vaixells. Ràpid i econòmic Millora tecnològica en els embalatges.

Perquè un port sigui competitiu cal: Captar inversions per poder millorar les infraestructures Bona situació logística Rapidesa per l'entrada i la sortida de mercaderies ZAL (zones d'activitats logístiques). Donen valor afegit al port. Gestionen el producte perquè estigui

llest per distribuir. 

15

Zones franques. Territori d'un país on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris. Molts governs estableixen zones franques en regions apartades o perifèriques econòmicament per tal d'atraure capitals i de promoure el desenvolupament econòmic de la regió. 

Transport marítim a Espanya

El volum més important del transport marítim correspon als líquids a doll. Sobretot productes petroliers a ports propers a refineries o centrals tèrmiques (Algesires, Bilbao, Tarragona). Gas natural, olis, greixos, vins... Segueixen en importància els sòlids a granel (Gijón, Tarragona, Huelva), mercaderia general (Algesires, Barcelona, València, Les Palmes)Els ports més importants són el de Algesires, Barcelona, València, ...  Els ZAL tenen un gran impacte en l’economia de la zona.

TRANSPORT MARÍTIM A CATALUNYA

A Catalunya hi ha 49 ports repartits en 700km de costa. Els de Tarragona i Barcelona depenen de l’Estat. Els altres depenen de la Generalitat.

Port de Barcelona. És el més importants. Té dues bocanes una per la càrrega i una altre per els passatgers, a la pesac i als creuers. A més hi ha 35 terminals especialitzades, 8 per a creuers, 3 estacions marítimes per a linies regulars de passatge, 4 terminals per a contenidors, 2 dedicades a l'automòbil, 1 per a la fruita, 1 per al cacau i cafè. 1 magatzem frigorífic. 9 zones per emmagatzemar líquids a doll i 6 per a solids. 

port de Tarragona. Té 14 molls i dos pantalans per hidrocarburs. Disposa de 114 tancs per a líquids, 54 grues, 17 magatzems i 1 estació mmarítima. El port s'ha especialitzat en hidrocarburs, indústria química i matèries primeres. Es prepara per acollir creuers turístics.

Els ports que depenen de la Generalitat milloren les infraestructures que tenen. El més important és el de Palamós. El segueixen el de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita.

2. TRANSPORT AERI Abaratiment dels preus ràpid però més car Òptim per a productes amb valor afegit.  Crescuda dels ports asiàtics Creixement dels transport de mercaderies. Dinamitzadors de l'economia Hubs: aeroport que fa d'enllaç internacional. Madrid és el principal hub a Espanya. Connecta amb

Amèrica Llatina.

Transport aeri a Espanya

El transport aeri ha estat bàsicament de passatgers, però ara hi ha un comerç creixent de mercaderies. Per la qual cosa els aeroports han d'estar equipats amb hangars per emmagatzemar i redistribuir la càrrega.L'aeroport més important és el de Barajas a Madrid, ja que connecta amb tots els aeroports nacionals i a més és el principal hub que connecta Espanya amb Amèrica Llatina. En importànica el segueix l'aeroport del Prat.

Els aeroports de destinació turística són els de Palma de Mallorca, Tenerife-sud, Màlaga, Alacant i Eivissa. Els aeroports necessiten importants inversions en infraestructures: terminals, hangars, tallers, centres de carga, etc. Hi ha massa aeroports sense ús degut a la poca activitat de la zona.

Aena gestiona la majoria d'aeroports d'interès general de l'Estat.

Transport aeri a catalunya

Catalunya té 5 aeroports, 7 aeròdroms i  500 heliports. L'aeroport del Prat del Llobregat és el segon més important d'Espanya per nombre de passatgers i càrregues. La seva gestió depèn d’AENA, que també explota els aeroports de Sabadell, Reus i Girona. L’any 2009 va entrar en funcionament la T1 del Prat, l'ampliació permetrà un augment de passatgers i esdevindrà un nus important de comunicacions intercontinentals.

16

A més de l'aeroport de Barcelona, a Catalunya hi ha els aeroports de Girona-Costa Brava, el de Reus i el de Sabadell. Tots aquests depenen d'AENA. El cinquè aeroprt és el de Lleida-Alguaire, controlat per la Generalitat.

3. TRANSPORT TERRESTRE

Transport terrestre a Espanya

PER CARRETERA Es la xarxa de transport que predomina a Espanya. La xarxa éss radial i té el seu centre a la capital. La xarxa d’alta capacitat uneix capitals de província, centres intermodals i els principals fluxos de transport internacional.

Hi ha desequilibris en el seu ús que presenten certes problemàtiques: Grans congestions i embussos en zones d’elevada densitat (migracions pendulars, cap de setmana,

polígons industrials, etc). Demandes constants per eixamplar la xarxa de carreteres a causa de l'augment del trànsit. Impacte ambiental. Augment de la contaminació atmosfèrica, acústica, visual, etc

 PER FERROCARRIL La xarxa no és tan radial com la de carretera (excepte l'AVE) Per tal de desmonopolitzar el sector, ADIF s'encarrega de gestionar la xarxa mentre que RENFE dóna el servei. RODALIES dóna un transport ràpid a curta distància que descongestiona les grans àrees urbanes.  Tot i això, presenta algunes problemàtiques: 

Trams de via única i l'amplada de la via és major que la dels països europeus. (Espanya 1,67 m, Europa 1,42 m)

Xarxa no excessivament densa. Mal estat d’algunes infraestructures, la poca demanda dels passatgers i la competència de la

carretera han provocat tancaments en alguns trams La mercaderia pateix ruptura de càrrega. Dèficit xarxa ferrocarril de mercaderies.

Transport terrestre a Catalunya

PER CARRETERA Les carreteres catalanes segueixen un model radial amb el centre a Barcelona. Actualment està en construcció l’eix transversal, que permetrà anar des de qualsevol de les quatre províncies als Pirineus. El gran inconvenient es que les autopistes són de peatge (s'ha de pagar). Les autovies són gratuïtes.Hi ha un clar us majoritari del vehicle privat, que agreuja els problemes de contaminació i de congestió del transit PER FERROCARRIL

Es Concentra en l’Àrea Metropolitana de Barcelona . El servei va estar gestionat per rodalies fins l’1 de gener de l’any 2010, que va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya  part de la gestió. S'encarregava de la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats i també les tarifes. L'AVE uneix les 4 capitals amb França.

La problemàtica es que moltes línies han estat tancades per poc ús, deixant zones del territori desassistides o amb molt poca freqüència de pas.

4. POLÍTIQUES DE TRANSPORT

Polítiques europees

17

Les polítiques de la Unió Europea tenen l'objectiu d'equilibrar els diversos mitjans de transport del territori europeu, millorar la seguretat dels diferents mitjans de transport, reduir congestió del trànsit (carreteres i aeri) i reduir els impactes mediambientals (emissions de CO2). Ha establert projectes prioritaris declarats d'interès europeu: 

Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa. Per conectar Espanya i França passant per Catalunya i per el País Basc.

Eix multimodal Portugal/Espanya amb la resta d’Europa. Que enllaça ports i aeroports espanyols i portuguesos amb ciutats d'Europa.

Eix ferroviari de mercaderies Sines-Madrid-París. Una nova línia de mercaderies d’alta capacitat que connecta Portugal i Espanya amb la xarxa francesa a través dels Pirineus.

Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat de la Península Ibèrica.El transport de mercaderies congestiona les carreteres i emet grans quantitats de CO2. La Unió Europea presenta algunes solucions.

Estendre el sistema intermodal, que consisteix en utilitzar en cada tram el transport més efectiu. Foment de les autopistes del mar. La càrrega arriba per carretera als ports on els camions són

embarcats i es fa part del trajecte amb vaixell. Dues rutes de les quals participa Espanya: Europa occidental. Uneix Espanya amb el mar del Nord i Irlanda. Europa del sud-occidental. Uneix Espanya, França, Itàlia i Malta.

Polítiques espanyolesEl 2005 es va crear el pla estratègic d’infraestructures i transport. Per tal de:

millorar la qualitat de les infraestructures i dels transports. Augmentar la sostenibilitat Millorar la intermodalitat Convertir-la en una xarxa més equitativa

Afecta a: El ferrocarril, amb gairebé el 50% de les inversions per estendre l’amplària de la via i corregir la

xarxa radial. Les carreteres, per completar la xarxa d’alta capacitat i introduir les TIC en la gestió. Els ports, per consolidar els ports espanyols com a nodes intermodals en el transport de

mercaderies Els aeroports, per integrar-se amb altres modes de transport i millorar les condicions ambientals i de

seguretat

TEMA 10: POBLACIÓ ESPANYOLA I CATALANA

1. CENS I PADRONS MUNICIPALSAl llarg de la història, la població s'ha anat recomptant de diferents maneres: 

18

A l'edat mitjana, els recomptes es feien a partir de focs o focatges. Els recomptes es feien per família i llar.

A partir del segle XVIII, els recomptes eren més detallats i amb més freqüència i regularitat. S'utilitza:

El cens. Recompte de la població en un moment determinat. Ens aporta molta informació sobre el volum de la població en un lloc, la composició per sexes i per edats, estat civil, renda...

El padró municipal. És un registre local que comptabilitza els naixements i les defuncions i canvis de residencia en l'àmbit municipal. 

2. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ

La transició demogràficaPer explicar les dinàmiques de la població, els demògrafs, han creat el model de transició demogràfica que explica cada etapa de l'evolució.El model de transició és el del Regne Unit.Actualment, alguns autors posen en dubte la utilitat del model, perquè cada espai presenta les seves particularitats. El model permet comparar, explicar i valorar la dinàmica de la població en relació a d'altres. Aquest estudi demostra:

L'enorme desfasament en el temps entre el que passa, per exemple, en el Regne Unit i el que passa en Espanya.

Les semblances i les diferències que presenten les dues situacions. Constata la rapidesa amb què la població espanyola va cobrir les quatre etapes del model de

transició durant el segle XX

FASE I: EL RÈGIM DEMOCRÀTIC ANTICAquesta fase s'estén des de el Neolític fina al 1780 a Gran Bretanya.

Es caracteritza per unes taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades.Natalitat elevada. Fecundació mitjana de 5 fills per dona. degut a:

Alta mortalitat infantil durant el primer any i elevada fins al set.  Calia fills perquè quan fossin grans treballessin el camp.

Mortalitat elevada: Epidèmies. Males collites. Falta d'higiene Pocs recursos mèdics

Atesa la freqüència d'algunes d'aquestes situacions, la població no augmentava, per això, aquesta etapa s'anomena d'estabilitat demogràfica.

La fase I a EspanyaA Espanya fins entrat el segle XX.

Taxa de Natalitat i mortalitat elevades Índex Sintètic de Fecundació de 5 fills per dona.

L'esperança de vida a Espanya era de 35 anys.A Espanya el Creixement Vegetatiu era més important a les zones perifèriques que a la resta. Hi ha haver un gran creixement a Barcelona  al segle XIX degut a l'èxode rural afavorit per la primera industrialització.

FASE II: EL CREIXEMENT DEMOGRÀFICA Gran Bretanya des de 1780 a 1880

Es caracteritza per una taxa de natalitat elevada i una taxa de mortalitat en descens.La revolució industrial va contribuir a la millora de l'agricultura i a que es reduís la mortalitat catastròfica:      

19

Nous conreus i noves tècniques de conreu. Més excedents que es poden vendre al mercat Distribució dels excedents per mitjà del ferrocarril Millores higiene.

Creixent ús del sabó i de les peces de cotó. Construcció de xarxes de clavegueram. Recollida de les escombraries urbanes.

La natalitat continuava sent elevada, ja que la mentalitat de la societat de que calia tenir molts fills no havia canviat. 

Això va provocar un creixement demogràfic notable.

Fase II a Espanya

A Espanya des de 1930 fins a 1980.Caracteritzada per:

La lleugera reducció de la Taxa de Natalitat i el fort descens de la Taxa de Natalitat, gràcies a les millores en l'alimentació, sanitat i higiene que també va afavorir a la reducció de la Taxa de Mortalitat Infantil. 

Gran creixement vegetatiu, excepte en la Guerra civil. 

A finals dels anys 50, abans de la crisi petroli es va donar un gran augment demogràfic, sobretot al centre i al sud de la península. Aquest augment de la població s'anomena Baby boom endarrerit. Durant la postguerra hi va haver un èxode rural i molta gent va marxar d'Espanya.Cal tenir en compte també, el gran increment de gent jove a les zones urbanes industrials i la  pèrdua de joventut a l’interior.

FASE III: AJUSTAMENT DEMOGRÀFIC

A Gran Bretanya des de 1880 a 1940. Es caracteritza per un fort descens de la Taxa de Natalitat i un lleuger descens de la Taxa de Mortalitat. Hi ha una progressiva reducció del Creixement Vegetatiu.  El descens de la natalitat es degut a transformacions de tipus econòmic i social. La fertilitat es va anar controlant: 

Els fills ja no eren una mà d'obra necessària ni tampoc eren una assegurança per als pares. Es va establir una escolarització obligatòria, es va prohibir el treball infantil i les persones de la

tercera edat tenien accés a pensions. Es va passar d'una societat rural extensa  a l'estructura familiar en parella en una societat urbana. Es va produir un augment del consum i la despesa.  Es va donar una incorporació progressiva de la dona al mercat laboral, això alentia l'edat de tenir

fills.  Extensió de l'ús dels anticonceptius.

 La mortalitat va seguir disminuint gràcies a les continues les millores mèdiques, com la medicina preventiva, els antibiòtics, l'anestèsia i l'asèpsia.

La fase III a EspanyaA Espanya des de 1980 dins 1990.La tercera fase es desenvolupa en un període marcat per el final de la dictadura i l'inici de la democràcia.La Taxa de Natalitat es va reduir molt degut a la incorporació de la dona al mercat laboral, al nou model de vida urbà, a l'ús dels mètodes anticonceptius i la laïcització social. També es redueix la Taxa de Mortalitat Infantil. FASE IV: EL NOU RÈGIM DEMOGRÀFICA partir del 1940, a Gran Bretanya.

Es caracteritza per una Taxa de Natalitat i una Taxa de Mortalitat baixes. El creixement Vegetatiu és nul o negatiu.

20

Els avenços de la medicina permeten un augment de l'esperança de vida. Provocant un envelliment progressiu de la població. 

Fase IV a EspanyaA Espanya a partir del 1990.

Es caracteritza per una Taxa de Natalitat baixa i una Taxa de Mortalitat també baixa que provoca que el Creixement Vegetatiu sigui nul o negatiu. Alhora, els avenços de la medicina permeten un augment de l'esperança de vida fins als 80 anys. 

A partir del 1998 la Taxa de Natalitat creix , gràcies a la arribada d’immigrants. Això fa que el Creixement Vegetatiu augmenti lleugerament. A partir del 2011, degut a la crisi econòmica el Saldo Migratori és negatiu, és a dir, marxa més gent de la que arriba. Al 2012, es va seguir perdent població.

La població a Catalunya

DINÀMICA DE LA POBLACIÓDinàmica similar a la d’Espanya:

Lent creixement durant el segle XIX. Durant el segle XX acceleració del creixement natural.

Frenat per la guerra i postguerra. Entre els 50 i meitat dels 70 s'inicià un gran creixement de la població a causa de:

la immigració interiors, del món rural. Creixement vegetatiu propi (augment de la natalitat).

Durant els 70 hi ha una reducció del creixement vegetatiu,  que serà molt baix fins a finals de segle. Des de finals de segle XX  hi ha un augment de la natalitat i del creixement vegetatiu, degut en part

per la immigració.

NATALITAT, MORTALITAT I CREIXEMENT VEGETATIUEntre meitat dels 90 i el 2008 la Taxa de Natalitat és baixa però va a l'alça degut a:

Fills de la generació del baby boom dels 60-70’s Bonança econòmica Fills immigrants. El 20% dels nadons nascuts, són de pares de fora de Catalunya

Actualment el cicle a l'alça s'està esgotant: Noves generacions amb menys fills. Crisi. Reducció immigració.

L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

Piràmide típica de país desenvolupat: Contractiva o regressiva, degut a la baixa natalitat i a la gran esperança de vidaPeculiaritats:

Lleugera ampliació de la base, és a dir, més naixements, en part de la població immigrant. Aquests canvis incideixen en la necessitat de crear serveis i equipaments per als infants.

Augment de les barres de la cúspide, per un augment de l'esperança de vida. També hi ha la necessitat de preveure serveis per la tercera edat.

Augment dels sortints de les barres central a causa de l’arribada massiva d’immigrants estrangers i baby boom endarrerit.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La població catalana actual és de uns 7.5 milions, un 16% del total. Hi ha una població relativa de 119 h/km2. La població es distribueix de manera molt desigual. Els lloc amb més densitat són:

Barcelona ciutat (23% de la pobalció catalana) i la seva àrea metropolitana  (44% de la població). Comarques costaneres com el Tarragonès i el Maresme, i el Vallès, tant oriental com occidental. Ja

que són una zona amb una forta industrialització i concentració de serveis. Capitals de província: Lleida i Girona.

Els lloc amb menor densitat: Pirineus, en especial el lleidatà.

21

 LA POBLACIÓ ACTIVAActualment:

Població activa: 3,8 milions Població ocupada: 3 milions Població aturada: 750 milions, representa el 20%  de la Població Activa

3. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA AL MÓN

Països desenvolupats

Com la Unió Europea o Japó.  Estan a la fase 4 o començant una nova fase. Es caracteritza per un lleuger augment de la Taxa de mortalitat. La Taxa de Natalitat es manté. El Creixement Vegetatiu és troba al voltant del 0. Àfrica Subsahariana

A molts països encara estan a la fase dos del model. Es caracteritza per elevats creixements vegetatius amb la Taxa de Natalitat molt elevada. Una taxa de Natalitat elevada degut a la mortalitat infantil i a la SIDA. 

Els països africans tenen el màxim creixement del planeta (26‰)

Àsia i Amèrica

La majoria es troben a la fase 3. La Taxa de Natalitat s'està reduint provocant un alentiment del creixement vegetatiu. Món

La població seguirà creixent fins el 2050 fins els 9 mil milions o més. En canvi, hi haurà un descens de la fecunditat, l'Índex Sintètic de Fecunditat es reduirà dels 2.5 fills que es tenien al 2012, als 2.1 cap al 2050. 

4. POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES

Països Desenvolupats

El creixement en els països desenvolupats presenta unes problemàtiques:  Esperança de vida més elevada, que provoca un envelliment de la població. L'Índex Sintètic de Fecunditat és molt baix, per per sota dels 2,1 fills.

Per solucionar aquests problemes s'han ideat polítiques natalistes que incentiven la natalitat com:  Ajuts directes. Les parelles que tenen fills reben ajuts econòmics per cada naixement. Ajuts indirectes. Es redueixen alguns impostos directes com l'IRPF. Conciliació vida laboral i familiars. Es concedeixen baixes i excedències per maternitat o paternitat. Es concedeixen beques menjador, ajuts guarderies, etc.

Països Subdesenvolupats

El creixement de la població als països subdesenvolupats presenta unes problemàtiques contràries a les dels països desenvolupats. Hi ha un excessiu creixement de la població. Per això han ideat unes polítiques demogràfiques antinatalistes:

A l'Índia s'han produït esterilitzacions massives. A la Xina s'ha adoptat la política del fill únic Ha hagut un increment de la planificació familiar. S'han pres mesures com: el repartiment

d'anticonceptius i educació sexual.

5. DENSITAT DE POBLACIÓ AL MÓN

22

La població del planeta es distribueix de manera desigual: Més de la meitat de la població es concentra a Àsia. Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i UE concentren al voltant dels 500 milions. A Àfrica trobem més de 1000 milions de persones.

Oceania és el continent més despoblat amb uns 35 milions d'habitants (menys que a Espanya)

6. LA POBLACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA

Dinàmica Hi ha una estabilitat vegetativa de poc més d’un 1‰ Índex Sintètic de Fecunditat és molt baix. 1,5 fills per dona. L'índex ideal seria més de 2 fills per

dona. Esperança de vida elevada 79,1 anys. 

Estructura Població envellida. Hi ha més vells que joves. La població adulta és molt majoritària. La piràmide de població és regressiva.

Distribució de la població Molt desigual.

Països més poblats: Alemanya, França i Regne Unit Països menys poblats: Luxemburg, Xipre i Malta

 Elevada densitat de població uns 120 h/km2. Amb una població total d’uns 500 milions d’habitants. 

7. CARACTERÍSTIQUES ACTUALS DE LA POBLACIÓ

Natalitat

Des de començament del segle XX, la natalitat a Espanya va mostrar una tendència al descens que es va accentuar cap a la dècada de 1970. 

Degut a la Guerra civil, es produeix una forta reducció de naixements, els que ara anomenem com no nascuts de la guerra civil.  Durant els anys 50 i 60, la natalitat es va anar mantenint.

A meitat dels anys 70 es dona una forta reducció degut a la crisi econòmica i als canvis dels hàbits socials. Aquesta tendència es va mantenir, fins que las 90, el Creixement Vegetatiu va ser proper al zero. Cal afegir que d'aquesta etapa, l'índex de fecunditat era molt baix.

Des del 1998 CV ha augmentat. S'ha donat un repunt de la natalitat degut a: Els nascuts al baby boom dels 60-70 estan en edat fèrtil. Arribada d'immigrants en edat de tenir fills.  

Actualment, la Taxa de Natalitat és de 9.1 ‰, i va en descens. El Creixement Vegetatiu dels pròxims anys estarà al voltant de 1‰ degut a:

Estaran en edat fèrtil les generacions reduïdes. Crisi econòmica . Reducció immigració. al 2011 el Saldo Migratori va ser negatiu.

Mortalitat

Disminució progressiva a partir del segle XX, degut a les millores alimentàries, la higiene, l'avenç de la medicina... Tot i així, a partir del 1985 es va registrar un augment lleuger de defuncions, a causa del progressiu envelliment de població. Actualment la taxa de mortalitat és de 8.3‰ i la mortalitat infantil és de 3.1‰. Les causes de la mortalitat són les següents:

Malalties cardiovasculars, a partir dels 45 anys (amb més incidència en els homes). Càncer. Malalties respiratòries( sobretot en la gent gran). Accidents de trànsit i el suïcidi (sobretot en els adults joves).

23

Nupcialitat i fecunditat

NUPCIALITATAbans hi havia una certa relació entre la nupcialitat i la natalitat, però actualment, resulta una dada poc fiable degut a la gran quantitat de parelles de fet i a les famílies monoparentals. Al 2010, de mitjana, el primer matrimoni es dona aproximadament als 32 anys (33 marit i 31 muller). 

FECUNDITATLa Taxa de Fecunditat o Índex Sintètic de Fecunditat és molt baixa. Al 2013 va ser de 1.3 fills per dona. Encara que les dones tinguin més fills, la població no creixerà perquè hi haurà menys dones en edat fèrtil. L'edat mitjana de maternitat ha augmentat fins als 31 anys (abans es situava als 25 anys), causat, entre altres factors per la dificultat que presenta tenir fills sense disposar abans d'una estabilitat laboral.

Envelliment de la població

L'envelliment de població no és un factor negatiu, ja que implica qualitat de vida. La població Espanyola, igual que la europea, és una població envellida. La mitjana d’edat de la població l'any 2011 era de 41,1 anys, dada que va en augment.La causa d'aquest envelliment és doble:

L'augment de l'esperança de vida. 82.2 anys al 2012 (homes 79 i dones 84,7) La baixa natalitat

La Taxa d'Envelliment el 2012 era del 17,6% , desigual en el territori.Aquest creixement presenta un seguit de problemes: 

Reducció del nombre d’adults en relació als vells. Augment despeses associades a l’augment de la tercera edat: Sanitat, serveis socials.

Podrà l'Estat o els joves assumir aquesta despesa?

L'evolució de la població

Al 2013 Espanya tenia una població de 46.5 milions d'habitant. 

L'increment de la població és causat fonamentalment per l'arribada d'immigrants. Al 2008, vuit de cada deu ciutadans havia nascut fora d'Espanya, representaven un 14% del total de la població. El creixement va durar fins el 2012.

Actualment, Espanya és el país amb el saldo migratori més gran a la Unió Europea.

A Espanya persisteixen diferències territorials notables en relació al moviment de població, que s'expliquen per causes socials i per causes econòmiques. 

Comunitats més envellides: Astúries, Galícia i Castella i Lleó. Creixement més gran: Regió de Múrcia, Comunitat de Madrid i les Illes Balears.

8. LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Al 2013 La població espanyola va superar els 46,5 milions. La densitat de població era de 93,5 h/km2. Tot i això hi ha una distribució molt desigual en la població: Zones densament poblades: Són les zones més dinàmiques d'Espanya, sobretot la zona costanera i le grans depressions. 

Costa mediterrània, com l'Àrea metropolitana de Barcelona, València, Alacant i Elx, Múrcia, Màlaga, etc

 Costa nord, com Oviedo i Gijón, Bilbao, A Corunya o Vigo.   Illes Balears i Canàries.  Àrea metropolitana de Madrid. Vall del Guadalquivir: Sevilla i Còrdova.  Algunes ciutats interiors com Saragossa i Valladolid.

Zones poc poblades:

24

Són les zones amb molta emigració als anys 60 i 70 i que ara estan poc industrialitzades. Castelles, Aragó, Galícia i Extremadura.

9. LA POBLACIÓ ACTIVA ESPANYOLALa població activa és aquella part de la població que està treballant i que està buscant feina. 

Fins el 2008, el creixement de la població activa era sostingut degut a: La progressiva incorporació de la generació del baby boom dels 60-70. L'arribada immigrants. La incorporació de la dona al treball i l'efecte de feina addicional.

A la segona part de la crisi hi va haver un canvi de tendència: El Saldo Migratori és negatiu.  Augment de les jubilacions. Els joves prefereixen formar-se més.   Efecte desànim.

La diferencia entre la població activa i la població ocupada és la població aturada: Població activa - població ocupada = població aturada

Al 2015, hi ha un 23% d'aturats, la majoria de casos es tracten d'un atur llarga durada i atur juvenil.

El 70% dels contractes nous que es fan són indefinits, la resta són temporals. Al 2012 es va fer una Reforma laboral, que rebaixava les condicions dels treballadors per tal de flexibilitzar el mercat laboral. Es va fer una diferenciació de l'acomiadament improcedent i l'acomiadament objectiu (si l'empresa té una facturació que es redueix tres mesos consecutius, pot acomiadar als treballadors).

El problema de l'atur

L'atur depèn del creixement econòmic. Quan hi ha crisi, les empreses limiten els costos de mà d'obra i fins i tot algunes no poden fer front als deutes i tanquen. En canvi, quan la conjuntura econòmica és expansiva, la taxa d'atur baixa. A Espanya, des de mitjans del segle XX, ha viscut tres crisis econòmiques importants. La crisi del petroli (70), la crisi informàtica dels 90 i la crisi que va començar al 2008.La actual, afectà primerament al sector de la construcció i immobiliari i després es va expandir a la resta de l'economia. La població més afectada és la de majors de 40, els joves que busquen la primera feina i les minories ètniques.El subsidi d’atur es cobra com a màxim 2 anys.La crisi genera:

Problemes econòmics i socials. Contractes per obra o a temps parcial Augment de l'economia submergia.

Les regions més afectades van ser les regions turístiques: Catalunya, País Valencià i Andalusia.Les menys afectades van ser el Nord d’Espanya i Madrid.

10. INCORPORACIÓ DE LA DONA AL MERCAT LABORAL

Històricament, les feines de les dones es quedaven reduïdes a les tasques de la llar, cuidar dels nens i dels grans.

Des de mitjans del segle XIX, la situació de la dona a Occident va començar a canviar. L’èxode rural va afavorir al pas d'una família extensa a una vida de parella. 

El desenvolupament de l'Estat del Benestar, ha assegurat les pensions i l'atenció sanitària, i per això els fills van deixar de ser un suport necessari. Això ha contribuït a una major planificació familiar i a la limitació del nombre de fills. 

25

Les dones, durant aquest procés de canvi van reivindicar el dret a formar-se i a obtenir un lloc de treball. El treball remunerat va representar la seva independència econòmica, llibertat de decisió i una major capacitat de reivindicar els seus drets. 

L'accés al treball ha sigut clau per aconseguir una major igualtat entre dones i homes. Però encara queda camí per recórrer, encara ara segueix havent discriminació encoberta que es pot veure en els salaris i en la violència de gènere.   11. LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓCOMENTARILes piràmides de població són un gràfic de barres doble que analitza l’estructura d’una població en un moment donat. Ens informa del present i del passat demogràfic.

1. Descripció Ubicar-la en l’espai i el temps Tipus de dades. Explicar els eixos:

Eix horitzontal: Nombres relatius o absoluts. Sempre esquerra homes i dreta dones.

Eix vertical: Barres d’edat. Més joves base més vell cúspide.

2. Definir el tipus. Progressiva o expansiva (triangular) Regressiva o contractiva (bulb) De transició o estable (ogiva)

3. Explicar les irregularitats. Fixes:

més nens que nenes (104 nens per 100 nenes) més velles que vells.

Històriques: guerres, epidèmies, econòmiques

11:LES MIGRACIONS

1. CONCEPTES PREVISImmigrant: Persona que arriba a un lloc per residir-hi temporalment o permanentment.Emigrant: Persona que abandona un lloc per establir-se en un altre. Migració:Moviment de població que consisteix a deixar el lloc de residència per establir-se en un altre país o una altra regió, especialment per causes econòmiques o socials. Migracions interiors: Moviment de població que es produeix d'un territori a d'altres dins d'un mateix Estat. Migracions exteriors: Moviment de població que es produeix d'un territori a d'altres fora de l'Estat. País emissor: País d'origen de la població emigrant.País receptor: País de destinació o acollida de la població emigrant.Motius d’expulsió: Causes que provoquen el moviments migratoris.

26

Motius d’atracció: Raons que afavoreixen que un immigrant s'estableixi en un país determinat.Migració pendular: Moviment diari de la població.Migració estacional: Moviment de la població que es fa en determinades èpoques de l'any.Saldo migratori: Diferència entre el volum de la immigració i de l'emigració d'un lloc determinat. Pot ser negatiu o positiu.Taxa de creixement migratori: És el saldo migratori dividit entre els total de la població. S'expressa en tant per mil.Desarrelament: Apartament o allunyament del lloc on una persona viu habitualment. Interculturalitat: Contacte entre cultures basat en la igualtat, el respecte i la solidaritatMulticulturalitat : Contacte de cultures basat en una jerarquització, ja que una es considerada superior i les altre simplement respectades.  

2. CAUSES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS Causes demogràfiques i econòmiques.Són les més freqüents. L'augment de la població, la no

creació de llocs de treballs i els sous baixos provoca que els ciutadans marxin a altres llocs on si que hi hagi feina.  

Causes relacionades amb catàstrofes naturals. Terratrèmols, desertització, pestes, sequeres... Causes polítiques. Les guerres, les persecucions o els exilis provoquen que la gent emigri.

Després de la Guerra Civil molts espanyols es van veure obligats a emigrar.  Causes socioculturals. Atracció per altres cultures, per altres zones amb millors condicions de

vida, amb règims polítics diferents, etc. Per exemple nombrosos jubilats del nord s'instal·len a Espanya per gaudir del clima benigne.

3. CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS MIGRATORIS Per al país emissor. L'emigració redueix el problema de falta de feina, rebaixa la pressió sociali

ajorna els problemes urgents. però, alhora, suposa la pèrdua de força de treball i de les persones més dinàmiques i amb iniciativa, i provoca l'envelliment de la població i el despoblament del territori. 

Per al país receptor. L'arribada d'onades migratòries pot crear conflictes laborals, degradació d'habitatges a la perifèria i al centre urbà i problemes d'acceptació per una part de la societat. Cal considerar l'aportació pel desenvolupament econòmic i per la diversitat cultural del país d'acollida.

Per a la persona emigrant. Comporta prendre decisions sense seguretat ni garanties: prendre la decisió de marxar, decidir el lloc de destinació, adaptar-se al nou medi, fer cara al problemes de llengua, de cultura i d'identitat.

4. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Migracions al mónDEL SUD AL NORD (De països no desenvolupats a desenvolupats del nord)

Són els principals fluxos migratoris (prop del 50%). Baixa qualificació laboral. Motius d’atracció: Més possibilitats de trobar feina, major nivell de vida, sanitat i educació gratuita,

etc. Motius d’expulsió: Baix nivell de vida, elevades natalitats (hi ha molta població jove), manca

d’expectatives, conflictes, crisis alimentàries, etc.

DEL SUD AL SUD (Entre països molt pobres i països més desenvolupats del sur o països propers) Motius d'expulsió: Crisis alimentàries, fortes tensions socials Motius d'atracció: Supervivència Menors controls fronterers o guerres. 

DEL NORD AL NORD (Entre països rics o entre emergents i rics) Treballadors qualificats que busquen feina.

5. MIGRACIONS A LA UE

La Unió Europea necessita immigrants. Més del 6% dels habitants de la UE han nascut fora de la unió, i un 3% han nascut en un país de la UE però no es en el qual resideixen (no se'ls considera immigrants).

27

Per afavorir la circulació de persones entre els països de la Unió Europea el 1985, a la ciutat luxemburguesa de Schengen es va firmar l'acord de Schengen, que va entrar en vigor el 1995. Aquest acord permetia la lliure circulació de tot aquell que hagi entrat regularment per una frontera exterior o resideixi en un dels països que apliquin el conveni.  Destins per afinitat cultural:

Alemanya : turcs. Regne Unit : hindús i pakistanesos. França: magrebins. Espanya: llatinoamericans.

En la última dècada, Itàlia i Espanya han sigut els països que més immigrants han rebut.  6. LA POLÍTICA DE LA UNIÓ EUROPEA En els últims anys s'han produït un gran nombre de fluxos migratoris. És per això que la Unió Europea ve crear al 2008 un Pacte Europeu de la Immigració i l’asil, una mena de política comuna en matèries d’immigració i  d'asil. L'objectiu del pacte era aconseguir una immigració legal i ordenada mitjançant:  

Control de l’accés a UE. (FRONTEX, que gestiona les fronteres exteriors dels països membres)  Regular la permanència dels estranger dins la UE, mitjançant arrelaments laborals de 2 anys i

arrelaments socials de 3 anys.  Lluitar contra la ocupació irregular, eliminar l'economia submergida.  Desenvolupar polítiques d’acollida i de retorn. (CIE, centre d'internament d'estrangers)  Afavorir la entrada amb contracte de treball.  Posar els mecanismes de fre de la immigració il·legal, mitjançant el control de punts conflictius i

acords bilaterals amb els països emissors.

7. LES MIGRACIONS A ESPANYALes migracions espanyoles es classifiquen en: migracions transoceàniques històriques i migracions modernes.Migracions transoceàniques històriques:Des de el segle XV fins la segona guerra mundial.

Forta emigració cap a Amèrica Llatina Migracions transoceàniques colonials, poca sortida de la població degut a les dificultat del

viatge A mitjans del segle XIX, els vaixells de vapor van facilitar els desplaçaments i l'emigració va

ser massiva. 1911-1915, es van assolir les xifres més elevades: 800.000 persones

650.000 van anar a Amèrica Llatina (sobretot a Argentina) Provinents de Galícia, Astúries i Canàries (població pagesa amb poca

qualificació professional) La gran crisi econòmica del 1929 i la Guerra Civil van fer que els fluxos migratoris es

reduïssin. Al 1950, l'emigració es va reactivar. 

Mai es van tornar a assolir els valors que s'havien obtingut L'Argentina va cedir a Veneçuela el primer lloc de destinació

Auge de les explotacions petrolíferes.  Treballadors de la indústria, amb més qualificació en busca de treball.

A finals dels 50, les destinacions europees van agafant protagonisme.

Migracions modernesDES DE 1950 FINS 1975

Migracions interiors Augment progressiu de la població però les regions tenien problemes socioeconòmics

originats per la escassa productivitat de la terra.  Inici del desarrollismo, desenvolupament industrial. Això volia dir que a les ciutats industrials

faltava mà d'obra. Andalusia, Galícia i Extremadura: Barcelona Castella-Lleó i Castella-La Manxa: Madrid

Migracions exteriors

28

Situació desfavorable que creava Espanya la falta de feina derivada de la mecanització de l'agricultura i d'una industrialització insuficient que no podia absorbir els excedents de mà d'obra.   

creixement econòmic d'alguns països europeus després de la posada en marxa del pla Marshall. 

França, Alemanya i Suïssa. Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Extremadura.

8. LES MIGRACIONS A CATALUNYACatalunya és la comunitat autònoma que des de el fi del segle XX fins a l'actualitat més alt nombre de immigrants ha rebut. El 21% de la població son catalans nascut resta d’Espanya. 

Migracions internes: Procedent d'Andalusia, Extremadura, Aragó, Galícia, Castella-Lleó i Castella- La Manxa. 

Migracions externes: Col·lectiu marroquí (24%), també hi arriben subsaharians, però representen un percentatge

menor. De la Unió Europea: 

Romania i Bulgària Itàlia, França, Alemanya i Regne Unit. D'on provenen directius d'empreses,

especialistes qualificats i jubilats.  De l'Amèrica Llatina: equatorians, bolivians i colombians

Composició de la població estrangera EDAT:

mitjana 30.5 anys (Paper rejovenidor.)  Grup més nombros: 25-34 anys

SEXE: 55% homes i 45% dones 

Tot i que depèn de la nacionalitat: Marroc i Pakistan : homes Amèrica Llatina : dones

Distribució territorial Àrea metropolitana de Barcelona, el 50% dels immigrants.

A BCN ¼ La resta a les grans ciutats que l’envolten:  Vallès Occidental, Baix Llobregat, l'Hospitalet i

Badalona Litoral i prelitoral. Respon a l'oferta en sectors com els serveis,el turisme o la construcció. Zones de muntanya: algunes comarques turístiques dels Pirineus com la Cerdanya, la Seu d'Urgell

o Vall d’Aran). Algunes capitals de comarca, estrangers que treballen en l'agricultura com Vic, Manresa o Cervera

En termes relatius, a Catalunya la mitjana de la població estrangera és baixa, entorn al 15%. Aquesta xifra queda superada per moltes poblacions catalanes on, en nombroses ocasions, prop de la meitat de la seva pobalció és d'origen estranger, com ara Castelló d'Empúries i Guissona. En aquests municipis els estrangers s'ocupen en diverses feines i configuren un mosaic de nacionalitats d'una enorme diversitat.La diversitat de la població estrangera tendeix a ser elevada, tot i que els immigrants de la mateixa procedència se solen concentrar en llocs determinats.  La situació dels immigrantsAl llarg d'aquests últims anys els fluxos d'entrada d'estrangers a Catalunya ha estat un esclat migratori enorme. Els darrers nou anys la població catalana ha augmentat més d'un milió d'habitants i els immigrants han estat el grup que ha contribuït més a aquest creixement.Les persones arribades a Catalunya amb un permís de treball fan tota mena de feies, sovint en condicions molt dures. D'altra banda, les persones més qualificades poden arribar a treballar, a la llarga, en sectors més escaients a la seva formació La situació per les persones que han entrat de manera irregular, és, sovint, molt difícil i acaben tornant al seu país d'origen.En els últims anys, Catalunya ha registrat un saldo migratori negatiu, el primer des de la Guerra Civil.

9. DE PAÍS D'EMIGRANTS A PAÍS D'IMMIGRANTS

29

Canvi tendència migratòria cap a finals del segle XX. A Espanya, hi havia un saldo migratori molt positiu.La principal causa és el creixement econòmic que fa que arribin a Espanya diferents tipus d'immigrants: 

Jubilats centre-nord europeus. S'estableix definitivament a prop de la costa mediterrània atrets pel clima suau i per un entorn agradable.Aquest col·lectiu va augmentar al començament del segle XXI. el Mediterrani. Va en augment.

Treballadors qualificats. Procedents sobretot de la Unió Europea. Venen per qüestions laborals o per la qualitat de vida del país. S'inclouen alts càrrecs directius, tècnics, esportistes, estudiants...

Refugiats polítics.  Gent que per motius polítics han hagut de fugir del seu país. També s'inclouen aquells que han hagut de marxar a causa de conflictes armats o violència generalitzada. 

Emigrants provinents de països pobres. Són la majoria, procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Europa de l’est. Vénen a buscar feina i unes condicions de vida més dignes. 

La Unió Europea i l'Estat espanyol porten a terme un procés de regulació per controlar l'entrada d'aquests immigrants. Això provoca l'entrada clandestina de molts d’aquests immigrants, que entren a l'Estat

Com a turistes. Amb màfies, en viatges en  pasteres, barcasses o en transport de mercaderies. Sense papers.

10. EL DEBAT SOBRE LA IMMIGRACIÓ

El reagrupament famíliarÉs un dret bàsic que els immigrants puguin viure en família. A Espanya, el 81% dels immigrants enquestats tenen la intenció de portar la seva família a Espanya. Aquesta integració familiar s'haurà de fer d'una manera esglaonada, perquè causarà desajustos en l'oferta de places escolars, demanarà més serveis de sanitat, farà necessàri disposar d'habitatges adequats i caldrà crear llocs de treball, però també presentarà un rejoveniment intens de la població espanyola. Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar de fer venir els seus familiars al cap d'un any de permanència. Requisits:

Ser resident legal i portar més d’un any. Posseir la targeta de residència de llarga durada (5 anys). Tenir habitatge i mitjans de subsistència per fer-se càrrec dels familiars.  No haver delinquit .

Dret d'asilEl dret d'asil va ser reconegut en dos documents de l'ONU:  en la Convenció de Ginebra del 1951 i en el Protocol de Nova York el 1967, que obliguen a l'admissió de les persones que pateixen persecució i n'estableixen els drets i deures. Al 1951 es va crear l'ACNUR, l'organisme de les nacions unides que s'encarrega de protegir els refugiats i els desplaçats per persecucions o conflictes. 

Actualment, la conflictivitat de molts països africans, com el Sudan, Somàlia i Rwanda, a causa de la fam, de les lluites ètniques i de la corrupció política, ha multiplicat el nombre de desplaçats, que troben refugi als països veïns. Aquestes persones també es dirigeixen als països rics, com Espanya, però moltes vegades les seves peticions d'asil són desestimades davant la sospita que es tracti d'emigracions de treball encobertes.  Ara, el major número de peticions provenen de Síria, degut a la guerra civil que es viu en el país. En contrast amb altres països de la Unió Europea, a Espanya la majoria de peticions són rebutjades. TEMA 12: LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ1) CRITERIS PER A DEFINIR EL CONCEPTE DE CIUTAT

Nombre elevat d’habitants. A Espanya. És una ciutat qualsevol nucli de població de 10.000 hab. La concentració de l’hàbitat, la densitat i la continuïtat. En un espai reduït, s’hi concentra gran

quantitat de gent. Hi ha una gran densitat de població. Tot i que cada vegada la densitat és un factor menys decisiu.

L’activitat econòmica. La ciutat es caracteritza per la diversitat d’activitats, hi predominen les relacionades amb la indústria i els serveis.

La influència territorial. A les ciutat s s’hi concentren moltes activitats, que la converteixen en un centre de poder, de creativitat i d’oportunitats. La ciutat aglutina fluxos de persones, de productes, de capitals i d’idees. Esdevenen NODES.

L’arquitectura i l’urbanisme. Es caracteritza per edificis alts i avingudes llargues i amples. S’expandeixen més ràpidament que els pobles.

Dinamisme de les relacions socials. Major tolerància i més dinamisme a l’hora de relacionar-se. Hi ha, però, un major anonimat.

30

Concentració de funcions. Concentren grans varietats de funcions (administrativa, residencial, comercial,turística...)

2) ELS AGENTS SOCIALS PRODUCTORS DE LA CIUTAT

Són aquells (persones, empreses, administració...) que modelen la forma de la ciutat. Els principals agents són:

Els propietaris privats del sòl urbàQuan els propietaris trien l’opció de construir edificis esdevenen també promotors immobiliaris. Molta influència. Interessats en crear una renda diferencial. Certa tendencia a pressionar els ajuntaments i les insititucions perquè modifiquin els plans urbanístics. Especulació.

Els empresarisDestaquen per la transformació de la ciutat perquè miren de trobar la millor situació per les seves instal·lacions. Reclamen que es construeixin noves infraestructures. Les fabriques s’han traslladat a la perifèria (polígons) nous espais.

Els ciutadansEssencials. Intenten satisfer les seves necessitats bàsiques i maximitzar el seu benestar i minimitzar els inconvenients que comporta viure a la ciutat. El paper dels ciutadans depèn de la classes social a la qual formen part, del barri i dels coneixements sobre el funcionament de l’administració pública. S’agrupen en moviments socials urbans (associacions de veïns, comerciants...)

Els poders politics Les administracions. Vetllen pel benestar dels ciutadans, pels interessos de cadascun dels agents. ÀRBITRE. Fan els plans urbanístics mitjançant els qual: Organitzen, Legislen i Resolen conflictes entre agents.

3) L’ESPAI URBÀ: UN VALOR DE CANVI

La ciutat com a mercaderia

En el nostre sistema econòmic, la ciutat té un caràcter mercantil (de compra-venda). La transformació i millora fa que la ciutat adquireixi més valor i es pot vendre a un preu més elevat. Els elements urbans a banda del valor d’ús tenen un valor de canvi, del qual se’n beneficien els propietaris particulars del sòl, ja que s’apropien dels valors afegits gràcies a la urbanització. El preu depèn de les lleis del mercat i dels factor que hi apliquem a la ciutat.

Aplicant factors de producció a la ciutat (sòl urbanitzable) es genera un valor afegit i s’augmenta el preu.

Molt sovint és l’administració la responsable de l’augment d’aquest valor: infraestructures, serveis, equipaments, etc. Despesa pública, benefici privat.

Propietaris del sòl, promotors, petit propietaris = especuladors en potència. Sovint no han d’aplicar cap factor a les seves propietats.El valor del sòl

El sòl és una mercaderia:es regula per la llei de l’oferta i la demanda. Però té una limitació: a les ciutats és un bé molt escàs (centre), tampoc no es pot ni produir ni transportar de la perifèria, però es pot requalificar: canviar la qualificació (els usos del sòl).

El valor del sòl depèn de 2 paràmetres: situació i edificabilitat. Situació: centre/perifèria o característiques de la situació (equipaments, comunicació, serveis, etc).

Edificabilitat. Capacitat de fer habitatges en un lloc determinat. Depèn de la decisió de l’ajuntament (plans urbanístics i ordenances).

Necessitats dels ciutadans: escoles, hospitals, biblioteques, parcs, poliesportius... Però els promotors prefereixen construir habitatge i centres comercials major VA.

31

El centre urbà zona on el sòl és més car. Poc sòl disponible, té molts serveis i equipaments i molta demanda per construir-hi o instal·lar-s’hi, àrea de prestigi.

LLEI DE LA OFERTA I LA DEMANDA

4) URBANISME I L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI

Objectius de l’urbanisme

Urbanisme: Conjunt de procediments tècnics i polítics que tenen l’objectiu d’ordenar una ciutat o un territori, per tal de corregir desequilibris i planificar la seva futura evolució espacial i temporalment.

A escala municipal: plans urbanístics. Depenen dels ajuntaments. POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). Pla general a partir del qual s’ha de desenvolupar un municipi. Llarg termini (clars, ferms però flexibles)

Plans parcials. Major detall i espais més reduïts.

L’ajuntament decideix l’orientació urbanística del municipi. Defineix el percentatge de cada tipus de sòl: habitatges unifamiliars, pisos, zones verdes, sòl industrial, sòl residencial, equipaments, etc.

A escala territorial:

Plans d’Ordenació Territorial. Afecten extensions del territori.Plans sectorials. Afecten un àmbit del territori (costes, carreteres, etc)Depenen d’altres administracions: autonòmica o estatal

ELS PLANS URBANÍSTICS

Els dissenya l’administració amb els seus tècnics.

Són documents tècnics que inclouen totes les disposicions legals i les propostes dels agents urbans per desenvolupar la ciutat. Marquen el com i a quin ritme ha de créixer la ciutat o com renovar zones urbanitzades.

Els plans urbanístics poden tenir diferent caràcter:

Condicionat. Per elements físics o per construccions que no es poden eliminar. Correctiu. Per solucionar desequilibris. PERI de la Rambla del Raval. Prospectiu. Quan es fa un planificació prèvia d’una àrea de la ciutat. Es tenen en compte les

actuacions i els recursos a invertir. Vila olímpica o 22@. Normatiu. Es tracta d’una llei el compliment de la qual és obligatori per a tothom.

Importància de la planificació de la mobilitat. Necessitats de transport públic i traçat i capacitat de les vies pel transport privat. Carrers, avingudes, vies per a vianants, etc.

Necessitat de planificar correctament els serveis i equipaments (escoles, hospitals, ambulatoris, transports, aigua, zones verdes, etc).

Dependrà del futur nombre d’habitants.

Els plans urbanístics han de tenir en compte totes les normatives i ordenances municipals: alçada, normes constructives, nombre màxim o mínim d’habitants per equipament, etc.

Responsables de la qualificació o usos del sòl: espais verds, equipaments, sòl industrial, sòl rústic residencial, etc

Classificació del sòl32

Es pot classificar en diferents categories:

Sòl urbà. Superfície ja urbanitzada o amb totes les infraestructures i serveis per ser-ho a curt termini. (llum, aigua, gas, carrers, etc).

Sòl urbanitzable. Sòl no urbanitzat però previst en el pla com a futur sòl urbà. Encara no té construïdes ni les infraestructures ni els serveis.

Sòl no urbanitzable. Sòl on no s’hi podrà construir. Exemples: zona protegida pel seu interès paisatgístic o mediambiental, o zona de la ciutat amb riscos naturals.

Sistemes generals. Zones reservades al bon funcionament de la ciutat. Zones verdes, equipaments, infraestructures públiques, serveis municipals, etc

5) ELS PLÀNOLS

Plànol irregular

A occident coincideix amb la ciutat preindustrial: origen romà o medieval. Les muralles (hi siguin o no) delimiten el seu contorn. NO PLANIFICACIÓ.Elevada densitat interior. Màxim aprofitament de l’espai intramurs.Entramat: conjunt caòtic d’edificis i carrers que s’entrecreuen de forma irregular. De vegades entramat condicionat per un accident geogràfic: riu, turó, etc.L’ interior barris antics s’ha anat transformant i remodelant: pas del temps , incendis, etc.Construcció de serveis i equipament, millora dels habitatges per satisfer les necessitats dels ciutadans del barri. En molt casos barri antic = barri museu. Barcelona BARRI GÒTIC.

Plànol radiocèntric

Aquelles ciutats que s’ordenen a partir d’un element central: monument, castell, catedral, plaça, etc. D’aquest element surten un bon nombre d’avingudes: radis urbans.Bones comunicacions amb el centre. Vies concèntriques. Són necessàries per comunicar dos punts sense haver de passar pel centre de la ciutat. Diferent vies circulars.Són ciutats molt centralitzades. Les activitats es fan majoritàriament a les zones millor comunicades: al centre geomètric de la ciutat. PARÍS O VITÒRIA.

Plànol ortogonal

Reticular o de quadrícula. Molt antic (ciutats romanes), però agafa rellevància urbanística a partir del s.XIX = ciutat industrial.Enderrocament de les muralles. Grans espais. Descompressió.Eixamples. Tall dels carrers ortogonals. Illes quadricules o rectangles. Entramat molt ordenat i amb carrers amples. Facilitat de desplaçament vertical/horitzontal.Dificultat de desplaçament en diagonal. Solució: obertura de les vies diagonals.Lloc de residència burgesia i classes mitjanes. Plantes baixes. Alguns barris perifèric imiten el model. BARCELONA O SANTANDER. La morfología urbana al segle XX

CIUTATS JARDÍ

Projecte de finals s.XIX. Ebenezer Howard. Alternativa ciutat industrial.Nova ciutat, al marge de les existents. Uns 30.000 habitants. Sentiment comunitat.Amb tots el serveis, equipaments i totes les activitats econòmiques: autosuficient. Ciutat verda: cases unifamiliars, amb pati interior, jardins, sector primari, etc.A Espanya. Ciudad lineal de Arturo Soria. Realitat. Urbanitzacions: A UK segones residències a espais naturals, sense activitats econòmiques i sovint amb pocs serveis. A EEUU suburbia. Expansió il·limitada de la vivenda unifamiliar. Llargs desplaçaments diaris. Ciutat dormitori. A Espanya. Barris unifamiliars, cases adossades, al voltant d’algunes ciutats. Dispersió i aïllament. Falta dels serveis i equipaments necessaris. Ciutat de baixa densitat problemàtiques degut a l’aïllament.

CIUTAT FUNCIONALISTA33

Le Corbusier Inicis segle XX. Solució a la ciutat industrial.Utilitza els nous materials (formigó armat) per alliberar el sòl urbà. Zones verdes. Relació forma-funció. Utilitat i simplicitat. Útil no vol dir estètic.Basat en les mides i necessitats de l’home. Reproducció de formes estandarditzades i repetitives.A Espanya entre els 60 i 80’s.Idea corrompuda. Solució al gran creixement urbà: suburbis o polígons residencials de grans blocs.Zones de blocs de pisos de baixa qualitat, pocs equipaments, i escasses zones verdes.BELLVITGE a BCN o SAN BLAS a Madrid.

6) FUNCIONS URBANES Residencial

Barris vells. Degradades / gentrificació ( mobbing immobiliari) Eixamples. Clases benestants. Ara oficines. Arees perifèriques

Suburbals o ciutats dormitori. Sòl econòmic. Degradats. Segregació i guetització. Arees suburbanes. Planificats. Ben comunicats. Baixa densitat. Amb serveis.

Comercial. Intercanvi. Funció molt estesa. Centre. Espesialització. Directes / relacionades. Industrial. Pol. Ind, parcs tecnològics. Militar. Ciutats fronteres o de pas. Política i administrativa

Ubicació del govern: relevancia económica, nusos de comunicación, tradició històrica Cultural. Religió o museus interés cultural Lúdica i turística. Patrimoni natural / cultural. Promocions, edeveniments i arquitectura atractiva.

El centre de la ciutat

Coincideix amb els nuclis històrics i primeres eixamples. Símbol de la ciutat.Es caracteritza per:

Als carrers principals. Molt serveis: financers, comerç, restauració, hoteleria, oficines, organismes públics, etc. CBD (sector urbano central / central bussines district).

Àrea molt ben comunicada. Molta accessibilitat. Gran intensitat de circulació i grans fluxos de mobilitats. Però en festius i a horaris no comercials

espais buits. Pressió per ocupar el sòl. Preus elevats. Poca funció residencial.

CIUTATS D’AMÈRICA DEL NORDCBD.

Predomini del Districte Central de Negocis. Centre. Plànol ortogonal. Illes quadrades i carrers ordenats. Nova planta.Gran nombre de gratacels (Oficines, organismes públics, comerç, hoteleria, etc.)No funció residencial Zona molt concorreguda durant la jornada laboral. A les nit desertització, inseguretat i homeless. Barris intermedis

Edificis de mida mitjana.Antigues zones industrial i de magatzems. S’ha pogut produïr dos situacions

Gentrificació. Barris de moda, lofts reformats, funció residencial, galeries d’art, etc. Barris d’habitatges.

Zones degradades. Zones d’elevada marginalitat. Guetització. Elevats índexs de delinqüència.

Àrees perifèriques

Subúrbia o àrees suburbanes.Zones residencials. Cases unifamiliars Intensiu consum de sòlAlguns serveis i equipaments. Centres comercials, parcs, àrees esportives, centres mèdics, indústries punta, etc.Ubicació propera a les xarxes de transport. Tot i que hi ha una gran necessitat del transport privat: saturació d’autopistes a hora punta.

34

7) CIUTAT I URBAINITZACIÓ A CATALUNYA

Els plànols de les ciutats catalanes

Tenen un clar paral·lelisme amb la resta de ciutats europees: Nucli antic. Sovint d’origen estratègic de la ciutat (turó, riu, protecció d’un castell, port, etc) Eixamples. A partir de meitat s. XIX. Urbanització regular i estructurada. Barris perifèrics. Sovint diferenciats del centre. Continuen l’expansió urbana.

Problemàtica urbana catalana

SEGREGACIÓ SOCIAL

És un greu problema de les nostres ciutats. Saturació del barris vells (immigració). Encariment de preus d’altres zones. Filtre socialSegregació i guetització. Hi zones on hi viuen els grups socials més desafavorits (barris marginals):

Barris vells. Elevada concentració d’immigrants, elevat índex d’atur, degradació del barri, problemàtiques d’origen social.

Ciutats dormitori. Polígons residencials construïts a partir dels 60’s.

MOBILITAT RESIDENCIAL

Trasllat de famílies a ciutats inferiors a 100.000 hab. situades fora de les zones metropolitanesDoble procés:

1. Degradació dels centres urbans. Concentració d’immigrants. 2. Mobilitat de les famílies benestant. Marxen de les àrees metropolitanes. Cap a nuclis mitjans

o petits (<100.000 hab.) Nous barris: cases unifamiliars... Més sòl urbanitzable i més barat. Residències més grans. No hi ha canvi de lloc de treball. Conseqüències: Gran mobilitat, intensificació del transit. Migracions pendulars

IMPACTE AMBIENTAL

Els impactes de les ciutats sobre el medi ambient són molts: contaminació acústica, atmosfèrica, densitats del trànsit i sobretot la generació de residus i el gran consum d’aigua.Residus sòlids urbans. (RSU) : Recollida, transport i tractament. La major part els genera la regió metropolitana. El % de reutilització és baix. Van a parar a: abocadors , incineradores i ecoparc.Consum d’aigua: Forta demanda Construcció dessalinitzadores, transvasaments, etc. Aigua potable de baixa qualitat. S’ha de racionalitzar l’ús i reduir la demanda.

La política territoral catalana

Ràpida transformació urbana. La política territorial tracta de: Frenar l’ús incontrolat del sòl. Millorar la cohesió social. Protegir el patrimoni urbanístic. Millorar la connectivitat entre la ciutats i Europa. Infraestructures i transport públic.

Planificació urbanística. Ordenar el creixement de àrees de ciutats importants:Reus-Tarragona, Figueres-Girona, etc.

Polítiques d’habitatge. Objectiu: evitar la segregació social. Llei de millora del barris, zones urbanes i viles: Fons de rehabilitació de zones deprimides. Inversió en equipaments, espais públics, i accessos a barris necessitats. Construcció de habitatge assequible (Àrees Residencials Estratègiques) i utilització mesures de

sostenibilitat mediambientals.

35

13: EL FENOMEN URBÀ AL MÓN, ESPANYA I CATALUNYA

La taxa d’urbanització és el % de població que viu a la ciutat: poblacióurbanatotalde població

·100

1. PROCÈS D’URBANITZACIÓ GLOBAL

Països desenvolupats

En lent creixement. Crescuda a la época industrialAra: rev. Industrial finalitzada. Estancament vegetatiu. CAR. Augment de les comunicacions.

Països emergents

Creixement. Plena revolució industrial. Important CV. EXÒDE RURAL.

Països subdesenvolupats

Creixement. No industrialització. EXÒDE RURAL degut a les guerras, crisis, malas condicions de vida… Ciutats duals: per a rics i per a pobres.

36

2. LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL

Arees metropolitanes o metrópolis

Continu urbanitzat al voltant d’una ciutat central. Format per un conjunt de ciutats. Sovint dificultats per trobar els límits entre elles. Ciutat central: àrea metropolitana de...Concentració de funcions. Molt bona xarxa de comunicacions (radialitzada).

Conurbació

Continu urbanitzat format per dues o més ciutats de jerarquia similar. Existència de diferents centres: policèntriques.Repartiment de funcions: especialització de cada gran ciutat. Sovint àrees metropolitanes que es troben en el territori. Eixos de comunicació que uneixen els diferents centres. Sovint (2 ciutats) estructura lineal.Malaga-Marbella o Reus-Tarragona a UE la més important Randstad.

Megalópolis

Gran aglomeració urbana formada per diferents metropolis i/o conurbacions. Xarxa de transports molt densa i complexa. Gran mobilitat. Més de 10 milions hab.Boswash 80 milions o Tòkio-Kobe (Tokaido) 45 milions.

Ciutats europees

Ciutats compactes.Centre històric o casc anticEixampleÀrees suburbials o ciutats dormitoris o polígons residencialsÀrees suburbanesCiutat difusa

Ciutats Amèrica del NordCBD

Predomini del Districte Central de Negocis. Centre. Plànol ortogonal. Illes quadrades i carrers ordenats. Nova planta.Gran nombre de gratacels (Oficines, organismes públics, comerç, hoteleria, etc.)No funció residencial Zona molt concorreguda durant la jornada laboral. A les nit desertització, inseguretat i homeless. BARRIS INTERMEDIS

Edificis de mida mitjana.Antigues zones industrial i de magatzems. S’ha pogut produïr dos situacions

Gentrificació. Barris de moda, lofts reformats, funció residencial, galeries d’art, etc. Barris d’habitatges.

Zones degradades. Zones d’elevada marginalitat. Guetització. Elevats índexs de delinqüència.

ÀREES PERIFÈRIQUES

Subúrbia o àrees suburbanes.Zones residencials. Cases unifamiliars Intensiu consum de sòlAlguns serveis i equipaments. Centres comercials, parcs, àrees esportives, centres mèdics, indústries punta, etc.Ubicació propera a les xarxes de transport. Tot i que hi ha una gran necessitat del transport privat: saturació d’autopistes a hora punta.

3. JERARQUIES I XARXES URBANES

37

La jerarquia urbana

Ciutats espanyoles formen una xarxa urbana jerarquitzada complexa. Generen al seu voltant una àrea d’influència que dependrà de les funcions i serveis que ofereixin (països desenvolupats=mida).

ÀREA D’INFLUÈNCIA DE LES CIUTATS

Las ciutats són nusos de comunicacions i centres d’intercanvi. Influència amb el seu entorn. Hinterland = àrea d’influència. Llocs centrals A major mida (més activitats, funcions, serveis, etc), major hinterland. Gràcies a les TIC i els transports els hinterlands s’han globalitzat.

EL MODEL DE JERARQUIA URBANA A ESPANYA

Les ciutats tenen diferents nivells jeràrquics. Depèn de les seves funcions i poblacióMetròpolis globals nacionals. Barcelona i Madrid. Tenen la seu d’empreses importants, institucions públiques, densa xarxa de comunicacions i importants activitats culturals i polítiques. Influència nacional i transnacional.

Les xarxes urbanes: un territori reticulat integrat

Europa continent organitzat per les ciutats. 50% població viu a grans ciutats o àrees metropolitanes. 75% viu a ciutats

Banana blava: eix urbà tradicional europeu. Des de Gran Bretanya fins el nord d’Itàlia. Arc urbà Mediterrani. Des de València fins a Milà (Roma)

Eixos del sistema urbà espanyol

Sistema urbà: Nucli central (àrea metropolitana de Madrid) Conjunt d’eixos perifèrics

Zona de màxima activitat econòmica i principals xarxes de comunicació.

4. TRANFORMACIONS EN LA MORFOLOGIA DE LA CIUTAT

Ciutat i polarització social

Neix la ciutat dual: A escala global. Occident pròsperes i tercer món alts índex de pobresa. A nivell urbà. Polarització espacial: barris de moda i barris en decadència.

Dualitat accentuada especialment en ciutats de països no desenvolupats Espais de la ciutat dual

Ciutats globals forta polarització: grans desigualtats socials i urbanes.Visualitzada en:

Segregació. Separació d’un grup. A nivell urbà separació de barris. Guetització. Procés pel qual es margina un grup social.

Causes origen ètnic, la procedència i la situació social. A Espanya les ciutats no estan massa dualitzades

ÀREES DE SOBRECENTRALITAT

Zones del centre de les ciutats globals. Sovint centres històrics i primeres eixamples.Força simbòlica. Densitat de serveis i excel·lents transports i comunicacions. S’hi ubiquen les seus de les principals empreses, entitats financeres o institucions públiques.

COMUNITATS TANCADES

Zones residencials exclusives i tancades de capital privat. Accés restringit. Autosegregació.Molts serveis propis. Costos de residència molts elevats.Inversió segura. No degradació per factors externs.

38

LA CIUTAT DIFUSA

Transformació de la morfologia mediterrània.De la ciutat compacta a la ciutat difusa.Ciutat difusa: aquella que s’estén horitzontalment i s’organitza en àrees especialitzades d’usos clarament segregats: Residencial, equipaments esportius, sòl agrícola, centres comercials, universitats, centres d’oci, etc.És una ciutat poc sostenible doncs implica una elevada mobilitat, molt sovint amb cotxe particular, infraestructures cares, consum de sòl massiu, etc.Disminució dels intercanvis i de les relacions interpersonals.

39